L’Ajuntament de València ha rebut un estudi tècnic, encarregat al lingüista i acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Abelard Saragossà, que avala la castellanització del topònim “Valéncia”, amb l’accent tancat, i també la fórmula “Valencia”, sense accent. El document defensa que aquesta modificació respon a la “pronunciació real” de la majoria de la població de la ciutat.

El 7 de març, el Servei de Normalització Lingüística va encarregar a Saragossà un estudi tècnic que analitzés els fonaments històrics i lingüístics del canvi de denominació, que va ser acordat pel ple del 26 de setembre de 2023. El document serà presentat a la Comissió de Cultura la setmana vinent.

La “pronunciació real” com a criteri fonamental

L’estudi diu que la pronunciació “Valéncia” és unànime a totes les comarques del País Valencià, dels Ports fins al Baix Segura, on la vocal tònica és tancada. Saragossà recorda que l’AVL ja va rectificar el 2021 la grafia de l’Énova, seguint la pronunciació dels habitants de la localitat, i diu que aquesta transformació fonètica del topònim no és una castellanització recent, sinó un procés natural dins la llengua.

Crítiques a la gestió anterior del canvi de denominació

El lingüista també analitza el canvi de denominació impulsat pel govern municipal el 2016, i diu que la grafia “València” es va presentar com una qüestió “òbvia” i no es va acompanyar d’un informe fonètic exhaustiu que justifiqués la modificació. També diu que l’AVL no va tenir en compte la pronunciació local, tot i que aquest criteri internacional és el primer en l’ordre d’importància. Segons Saragossà, la preferència de la pronunciació dels habitants ha de ser prioritària en l’estudi fonètic de la modificació del topònim.

Procés de consulta pública i pròxima aprovació

El canvi de denominació passarà per un procés de consulta pública durant vint dies hàbils i es portarà a votació en el ple de l’Ajuntament de València a final de juliol. En cas d’aprovació, es modificarà la denominació oficial de la ciutat per “Valencia\Valéncia”.

Lloc: Sortida de la Plaça de l'Església

Edicions del Periscopi ha anunciat que s’incorpora a Grup62, el segell literari que va néixer a partir d’Edicions 62 i que amb els anys ha anat sumant més editorials, entre les quals, Proa, Pòrtic i Columna. Grup62 referma la seva posició de gegant editorial en català amb aquest moviment, que significa una nova absorció d’una editorial independent per part d’una de les empreses que dominen el mercat. L’editor i fundador de Periscopi, Aniol Rafel, defensa que aquest pas els permetrà de dotar-se de més recursos i tenir més presència en nous espais i mercats.

Un nou escenari per a l’ecosistema editorial en català

Rafel diu que durant els més de deu anys d’ençà que es va fundar l’editorial, el 2012, ha guanyat una posició consolidada al mercat català gràcies a un catàleg literari de qualitat, “apostant per la literatura catalana i amb una mirada pròpia”. “Ara, en un moment clau de maduresa i expansió, hem considerat que era el moment adequat per a cercar un soci estratègic que ens permetés d’evolucionar amb solidesa i que ens garantís de poder continuar publicant la literatura que ens ha caracteritzat fins ara”, afegeix. Aquest soci ha estat Grup62, del qual destaca la trajectòria, l’estructura i el coneixement del sector.

Segons que diu, Periscopi mantindrà l’equip de treballadors actual, la identitat editorial i la línia que ha definit fins ara el projecte: “Continuem fidelment compromesos amb la literatura, amb els lectors que ens han fet confiança, i amb la defensa i difusió de la llengua i la cultura catalanes, eixos vertebradors de la nostra feina des del primer dia.”

El moviment del Grup62 solidifica la seva posició al mercat editorial català, copat per tres grans grups: Penguin Random House, Abacus Futur i Grup62.

L’ex-entrenador del Reial Madrid Carlo Ancelotti ha estat condemnat a un any de presó per un delicte contra la hisenda pública relacionat amb l’exercici fiscal del 2014. En canvi, ha estat absolt del delicte equivalent corresponent al 2015. La secció trenta de l’Audiència de Madrid també li imposa una multa de 386.361,93 euros i li impedeix rebre subvencions públiques o beneficis fiscals i de la Seguretat Social durant un període de tres anys.

Tot i que ha estat absolt pel cas del 2015, el tribunal ha determinat que la responsabilitat civil derivada de la condemna és favorable a Hisenda, per l’import ja esmentat de 386.361,93 euros.

La fiscalia acusava Ancelotti d’haver defraudat 1.062.079 euros entre els exercicis fiscals del 2014 (386.361 euros) i del 2015 (675.718 euros), durant la primera etapa en què va entrenar el Reial Madrid.

En el judici, que es va fer els dies 2 i 3 d’abril, Ancelotti va declarar que no havia tingut mai intenció de defraudar i que sempre havia seguit les indicacions del club i dels seus assessors. Va demanar l’absolució i, si era condemnat, va sol·licitar que li apliquessin les atenuants per reparació del dany —havia saldat el deute el desembre del 2021— i per dilacions indegudes.

Eufòria, el concurs musical més popular de 3Cat, torna amb una nova temporada i busca participants per tot el país. Tothom qui ho vulgui es pot inscriure al càsting, que romandrà obert fins el 14 de setembre. L’equip del programa ha començat a preparar la nova temporada –serà la quarta–, que promet canvis i novetats.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

La crida als aspirants és oberta a qualsevol persona de més de setze anys. Per apuntar-s’hi, cal omplir un formulari en línia, enviar-hi dues fotografies actuals i un vídeo breu –d’un màxim de tres minuts– en què el candidat es presenti i interpreti dues peces: una en català i una altra en qualsevol llengua. Almenys una de les dues ha de ser cantada sense acompanyament o tocant un instrument.

El programa vol reunir perfils diversos i originals: cantants amb trajectòria o debutants, intèrprets o compositors, artistes d’estils molt diferents i amb discursos propis. D’ençà del seu debut, Eufòria ha esdevingut un referent a 3Cat. La darrera temporada va superar els 2,7 milions d’espectadors per televisió i va generar més de tres milions de reproduccions a la plataforma digital.

A les xarxes, les xifres també van ser destacables: més de 40 milions de visualitzacions i una participació rècord, amb 2,5 milions de vots, un 68% més que la temporada anterior.

El jutge d’instrucció 31 de Barcelona ha decidit de no admetre a tràmit la querella que va presentar el president Artur Mas contra l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz i més responsables de l’anomenada policia patriòtica, pel cas Pegasus i l’operació Catalunya. Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, el tribunal rebutja el procediment perquè considera que la competència per a investigar els fets correspondria a l’Audiència espanyola.

Trias, a la comissió de l’operació Catalunya: “No pretenc que vagin a la presó, però que passin vergonya”

El magistrat fonamenta la decisió en l’informe de la fiscalia, que sosté que Mas va ser espiat quan ocupava la presidència de la Generalitat, que és considerada una alta institució de l’estat espanyol. Per això, el fiscal considera que els fets, si es confirmen, vulnerarien drets fonamentals –com el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades–, però no només com a ciutadà, sinó també com a president en exercici.

Segons el ministeri públic espanyol, la finalitat dels delictes denunciats era afectar la forma de govern de Catalunya. En concret, afirma que es pretenia de desprestigiar i perjudicar tant el querellant com més subjectes destacats del moviment sobiranista català i influir directament en l’esdevenir de la política i el futur polític del país. “És, precisament, aquest l’últim objectiu atribuït als querellats: afectar aquest govern”, diu l’escrit.

El jutge va demanar a la fiscalia que es pronunciés sobre quin tribunal havia d’assumir la investigació abans de resoldre sobre l’admissió a tràmit.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

La querella de Mas també va dirigida contra l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i els comissaris jubilats José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas, i també contra els ex-directors del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) Félix Sánz Roldán i Paz Esteban. En aquest darrer cas, els acusa d’haver ordenat l’espionatge amb el programari Pegasus.

L’escrit, redactat per l’advocat Jordi Pina, inclou un informe pericial de Citizen Lab que acredita que el telèfon de Mas va ser infectat una trentena de vegades entre el 2015 i el 2020. La primera intrusió va ser detectada el 7 de juliol de 2015.

Mas acusa el govern espanyol de Mariano Rajoy d’haver impulsat l’operació Catalunya amb la intenció d’eliminar-lo políticament, i parla d’una veritable persecució mitjançant l’ús de les estructures policials per a fabricar proves falses, cosa que considera impròpia d’una democràcia.

L’Audiència espanyola manté oberta una causa contra Fernández Díaz per l’espionatge parapolicial contra l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas, pels quals la fiscalia li demana quinze anys de presó. Fins ara, tanmateix, la justícia ha rebutjat d’investigar les querelles relacionades amb la presumpta operació Catalunya i l’ús de la policia patriòtica per atacar líders independentistes.

La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal sobre la gestió de la gota freda ha ordenat a la Conselleria d’Emergències que conservi íntegrament les comunicacions del sistema Coordcom entre el 24 i el 29 d’octubre de 2024, d’ençà que es va declarar l’alerta hidrològica fins al dia de les inundacions.

En una interlocutòria, la jutgessa reclama que es preservin totes les comunicacions, tant les escrites com els enregistraments d’àudio i vídeo, emeses o rebudes pel Centre d’Emergències, el CECOPI, el lloc de comandament avançat, el vehicle SATCOM112 i els vehicles lleugers, entre més.

En una altra interlocutòria difosa també pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, la jutgessa desestima el recurs d’Emilio Argüeso, ex-secretari autonòmic d’Emergències i un dels dos investigats juntament amb l’ex-consellera Salomé Pradas.

Argüeso insistia a demanar un examen forense d’un testimoni, el cap de climatologia de l’AEMET.

El 95,7% dels estudiants afectats per la gota freda del 29 d’octubre, que van optar per presentar-se a la convocatòria extraordinària del juliol de les proves d’accés a la universitat (PAU), ha aprovat. Segons que ha informat la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, 469 dels 480 estudiants matriculats finalment s’han presentat als exàmens.

La majoria d’aquests alumnes provenien de batxillerat i cicles formatius de grau superior, i es van examinar a la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV). En el cas de la UV, la nota mitjana ha estat de 5,99 punts, mentre que a la UPV s’ha enfilat fins a 6,51. Els millors resultats s’han registrat a la UPV, on una alumna de l’IES Andreu Alfaro de Paiporta ha obtingut un 9,160 sobre 10. A la UV, la millor nota ha estat per a una estudiant de l’IES María Carbonell i Sánchez de Benetússer, amb un 9,155.

L’excepcionalitat d’aquesta convocatòria rau en el fet que, malgrat ser al juliol, la conselleria l’ha considerada com a ordinària per als alumnes afectats per les inundacions, que d’aquesta manera han pogut tenir un mes més per a preparar les proves.

El 72,7% de la resta d’estudiants aprova la convocatòria extraordinària

A banda dels estudiants de la zona afectada per la gota freda, 5.524 alumnes més han participat en la convocatòria extraordinària de juliol de les PAU, distribuïts entre les cinc universitats públiques del País Valencià. D’aquests, 3.836 han fet la fase obligatòria i el 72,73% han estat declarats aptes.

Les notes es poden consultar a la web oficial. Els resultats definitius es faran públics el 15 de juliol. A més, enguany hi haurà una tercera convocatòria extraordinària específica per als alumnes que encara no s’ha pogut presentar per la gota freda. Les inscripcions seran del 10 a l’11 de juliol i les proves es faran el 22, 23 i 24.

L’escriptor Josep Vallverdú ha lliurat a l’editorial la Galera el manuscrit d’El retorn de Rovelló el dia que fa cent dos anys. La novel·la, que es publicarà al novembre, és la continuació de Rovelló, un clàssic de la literatura infantil que va guanyar el premi Folch i Torres el 1968 i que ha acompanyat generacions de lectors d’aleshores ençà.

Amb més de 75.000 exemplars venuts, Rovelló arribarà a la trentena edició les setmanes vinents amb el nou disseny dels Grumets de la Galera. Amb El retorn de Rovelló, Vallverdú recupera el gos protagonista, i el punt de partida és una veïna que assegura que ha trucat a la seva porta i li ha parlat.

Vallverdú ha publicat més de tres-cents títols entre originals i traduccions i té una obra que abasta gèneres com la novel·la, la memòria, la traducció i la poesia.

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha processat per delictes de pertinença a organització criminal i temptativa d’assassinat terrorista vuit homes que presumptament formaven el grup que va atemptar contra l’ex-vice-president del Parlament Europeu Aleix Vidal-Quadras el 9 de novembre de 2023 a Madrid.

El magistrat considera que els vuit encausats, un d’ells en parador desconegut, constitueixen un grup organitzat dedicat a cometre delictes contra la vida. Conclou que van rebre l’encàrrec de persones desconegudes de matar Vidal-Quadras com a revenja pel seu suport a la resistència iraniana, i també per avisar Espanya i la UE que no havien d’acollir moviments d’aquest tipus.

La resolució conclou que persones no identificades en el procediment van encarregar a membres de l’organització, per mitjà del processat Sami Bekal, de fer una missió que consistia a matar Vidal-Quadras. Per fer-ho, van aconseguir vehicles, telèfons, diners i mitjans de vigilància, armes, allotjament i un pla de fugida de l’autor dels trets, Mehrez Ayari.

Atemptat per l’activitat política

El jutge constata que Vidal-Quadras era l’objectiu per la seva activitat política, com a “personalitat en l’àmbit europeu referent de l’oposició al règim iranià”. En aquest sentit, recorda que durant la seva etapa al Parlament Europeu va donar suport a l’oposició al règim de l’Iran i al seu principal grup, el MEK, defensant la seva exclusió de les llistes d’organitzacions terroristes. Aquesta activitat el va portar a ser definit com “l’home del MEK a Brussel·les”, sent un objectiu declarat del règim de l’Iran. L’any 2022, continua, va ser inclòs pel Ministeri d’Exteriors de l’Iran en una llista oficial de sancionats per donar suport al terrorisme.

Pedraz remarca que l’Iran s’ha vist involucrada en operacions encobertes per perseguir, intimidar i fins i tot assassinar opositors, amb diferents procediments judicials als Països Baixos, Dinamarca, França o el Regne Unit. De fet, recorda que va existir un advertiment al govern espanyol des d’una agència de notícies vinculada al règim iranià avisant els països que “acollissin grups terroristes” de “greus conseqüències per a ells”.

El magistrat individualitza les conductes de cadascun dels vuit processats i assenyala que els indicis acreditats s’han obtingut per la investigació policial i judicial, per les entrades i escorcolls en diversos domicilis, les declaracions i la cooperació jurídica internacional mantinguda amb vuit països.

El jutge assenyala que Sami Bekal va ser el coordinador de l’atemptat i l’enllaç directe entre el que van donar l’ordre d’assassinat i els que es van encarregar d’executar l’encàrrec. Creu que hi ha indicis que està ocult a l’Iran.

També considera acreditat que va encarregar a Mehrez Ayari l’execució de l’atemptat i que va mantenir reunions amb tots els membres de l’organització per preparar-lo, proveint-los dels recursos necessaris. Sobre l’autor material, el jutge indica que els indicis de la seva participació es concentren en l’anàlisi de les càmeres d’hotels en què es va allotjar, així com de botigues que van registrar el seguiment que va fer a Vidal-Quadras el dia de l’atemptat i els dies previs.

El mestre Jonathan Nott serà el nou director musical titular del Gran Teatre del Liceu a partir de la temporada 2026-2027 i durant cinc temporades. Nott, que actualment és director titular de la Tokyo Symphony Orchestra i director musical i artístic de l’Orchestre de la Suisse Romande, agafa el relleu al mestre Josep Pons després de catorze anys al capdavant de l’Orquestra del Teatre.

Pons serà director musical honorari del Gran Teatre del Liceu a partir de la temporada 2026/2027. La trajectòria de Nott, marcada per “un mestratge profund i una sensibilitat contemporània”, traça un viatge sonor que va des de Mozart i Schubert fins a Mahler, Bruckner i Xostakóvitx, i arriba als límits de la creació contemporània.

El Liceu ha assenyalat en un comunicat que Nott desplega “una visió musical que travessa èpoques, estètiques i emocions, sempre a la recerca d’una veritat expressiva profunda”. El Liceu també ha remarcat que “obre les portes a Jonathan Nott, refermant el seu compromís amb l’excel·lència musical: una de les batutes més destacades del panorama internacional. Amb una personalitat artística potent, un gran compromís amb el seu temps i una visió oberta i transformadora de la música, Nott enceta una nova etapa al Liceu que promet il·lusió i noves perspectives”, ha indicat.

“Aquest nomenament representa per a mi un gran privilegi i tot un honor. Des de la meva infància he estat profundament vinculat al món del cant i l’òpera, i sempre que he tingut l’oportunitat de dirigir a Barcelona, he sentit una connexió molt especial amb el seu públic”, ha destacat Nott a través del comunicat del Liceu.

Els vint-i-set governs de la Unió Europa tornaran a tractar la setmana vinent la petició perquè el català, l’èuscar i el gallec esdevinguin llengües oficials de la UE. Tanmateix, la presidència danesa, que coordina per primer cop el Consell aquest semestre, ha decidit de rebaixar la proposta a un simple intercanvi de punts de vista i no pas com un punt “per a l’adopció”, tal com demanava Espanya.

Segons fonts europees citades per Europa Press, la decisió s’ha pres arran de les reserves expressades per diverses delegacions en una reunió preparatòria d’ambaixadors, que van avisar que encara no hi ha prou consens perquè s’arribi a aprovar. Tot i això, el reglament del Consell permet a Espanya de sol·licitar que es voti, raó per la qual s’ha deixat un asterisc al costat del punt de l’ordre del dia, fet que implica que podria arribar-se a una votació si Madrid ho demana.

És la segona vegada aquest any que la qüestió arriba als ministres. Al maig, Espanya ja va demanar de sotmetre-ho a votació, però va haver de retirar la petició perquè hi havia governs que hi estaven en contra, i cal un suport unànime. Segons que va dir posteriorment el ministre espanyol d’Afers estrangers, José Manuel Albares, aquell dia hi havia set governs en contra. Segons que van explicar a VilaWeb fonts d’Afers estrangers d’un dels estats reticents, després d’aquella negativa l’executiu espanyol hi ha continuat negociant per a convèncer-los.

Segons fonts consultades per Europa Press, almenys sis delegacions han tornat a mostrar ara les seves reticències, cosa que ha dut la presidència danesa a plantejar el debat com un punt d’informació. Tot i que és poc habitual que una presidència rebutgi una petició expressa d’un estat membre, la falta de consens i els dubtes jurídics han pesat més.

La portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, ha recordat al president Pedro Sánchez que la seua formació és un soci lleial, però ha advertit que la paciència té un límit: “Estem cansats que no es complisca l’acord d’investidura.”

Micó s’ha preguntat on és el nou model de finançament i les ajudes pendents per a reparar els danys de la gota freda. Així mateix, ha demanat explicacions sobre la continuïtat de l’ampliació del Port de València. “On és tot això?”, s’ha preguntat.

També ha deixat clar que Compromís no fa distincions a l’hora de denunciar la corrupció: “La combatem vinga d’on vinga, caiga qui caiga.” Ara, ha precisat que això no significa donar per acabada la legislatura. “No tenim gens d’interés a salvar-lo a vosté. El que volem salvar són les polítiques progressistes”, ha remarcat.

Per acabar, ha dit: “La pregunta no és si el seu govern continuarà dos anys més, sinó per a què continuarà. Reaccionen contra la corrupció i complisquen els compromisos amb els valencians.”

La policia francesa escorcolla la seu general del partit ultradretà Rassemblement National en el marc d’una investigació judicial sobre el finançament de diverses campanyes electorals del partit. Segons que ha informat France Inter de fonts de la fiscalia de París, la investigació fa referència a possibles irregularitats en les campanyes presidencial i legislativa del 2022 i en la campanya europea del 2024.

La fiscalia detalla que s’investiga si aquestes campanyes es van finançar parcialment amb préstecs il·legals de particulars favorables al partit o als seus candidats. També s’examina si hi va haver serveis sobrevalorats o facturacions fictícies, que posteriorment s’haurien incorporat a les sol·licituds de reemborsament de despeses electorals per part de l’estat francès.

A banda de l’escorcoll a la seu del partit, també s’han fet batudes als domicilis de dirigents d’empreses i a les seus socials d’aquestes societats. De moment, cap persona física ni jurídica no ha estat encausada en la causa.

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha carregat contra el PSOE i l’ha equiparat al PP, però no ha trencat la baralla ni ha demanat a Pedro Sánchez que se sotmeti a una moció de confiança ni que convoqui eleccions. Tot i això, al final de la intervenció, Nogueras l’ha avisat: “Vostè juga la pròrroga, i la pròrroga no dura tota la legislatura.”

Sánchez diu que va considerar la dimissió: “Continuaré perquè sóc un polític net”

Com ja ha fet altres vegades, Nogueras ha reivindicat que Junts no forma part del bloc de partits socis del govern espanyol: “El nostre bloc era, és i seguirà sent Catalunya”, ha dit, i ha recordat que en altres ocasions “els nostres set vots han fet caure, bloquejat i condicionat iniciatives” presentades pel govern espanyol. “No aprovarem, com hem fet fins ara, cap llei que els serveixi per maquillar tota la porqueria que supura de les institucions de l’estat espanyol”, li ha dit.

Per a la portaveu de Junts, la corrupció espanyola neix de la continuïtat amb el franquisme, i fins que no ho afrontin “estaran condemnats a repetir cíclicament els episodis que avui vivim”. “Un dels vicis del franquisme és que sobre la justícia i els principis de la democràcia sempre hi ha la unitat d’Espanya”, ha dit. A banda, ha criticat “a aquells cínics que s’escandalitzen quan algú va de putes” i callen amb l’espoli fiscal de Catalunya.

“Ara fa deu anys, vostès, PP i PSOE, i els seus lloros mediàtics no es cansaven de repetir de manera fal·laç que Catalunya estava dividida. I ho feien perquè nosaltres sortíem any rere any de manera democràtica a defensar els nostres drets, i debatíem quin era el millor futur per al nostre país, que és el que fan les societats madures sense drames i sense violència. Deu anys després, qui realment està trencada és la societat espanyola. I no per un anhel democràtic, sinó pel poder”, els ha etzibat. I tot seguit, ha recordat la connivència entre el PP i el PSOE, que ara semblen fatalment enfrontats, per a anar en contra de l’independentisme. “Anaven de bracet per a posar-nos a la presó i per a suspendre les nostres institucions, democràticament escollides”, ha dit.

Rufián, a Sánchez: “Si això només són tres llestos, vostè s’ha de quedar”

Ara, en canvi, ha dit que qui necessita un “retrobament” són els socialistes i els populars, i ha recordat les paraules d’Aznar, quan va dir que “abans que Espanya, es trencarà Catalunya”. Avui, però, ha dit que és clar que la societat espanyola s’ha esquerdat i que el clima a Madrid “és irrespirable.”

“Alguns aquí volen fer creure que s’ha de frenar la dreta, però la realitat és que els únics que han pactat amb la dreta són vostès. Han pactat amb el PP el CGPJ, i els seus socis ni s’han escandalitzat ni li han retirat el suport. Vostès governen a Barcelona perquè van pactar amb el PP, i els seus socis ni es van escandalitzar ni li van retirar el suport”, ha recordat, i ha dit que no pot vendre que es tracta d’aturar la dreta perquè “la dreta fa molts dies que ha entrat, perquè PSOE i PSC li han obert les portes”.

“Han passat tantes línies vermelles que la seva paraula avui té molt poc valor”, ha dit, i, tot seguit, ha destacat el paper de Junts al congrés espanyol: “Nosaltres no hem vingut a fer birres, no hem vingut a fer amics, no hem vingut a caure’ls bé ni que ens aplaudeixi la bancada socialista, no hem vingut a donar estabilitat cap govern espanyol, som aquí per Catalunya. El nostre compromís no és amb vostè, és amb els catalans.”

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha defensat la continuïtat del govern de Pedro Sánchez en la seva intervenció en el ple sobre l’escàndol del cas Cerdán al congrés espanyol. En aquest sentit, ha dit que si la trama quedava acotada a l’ex-secretari d’Organització del PSOE i l’ex-ministre José Luis Ábalos, no hi havia prou motius per a tombar l’executiu. “Si això són tres llestos i prou, vostè s’ha de quedar”, ha dit.

De totes maneres, Rufián l’ha advertit que, si la taca de la corrupció s’estenia més enllà, pressionarien perquè hi hagués eleccions. “Si això escala, si ens fan triar entre corruptes professionals i corruptes tronats, l’obligarem a fer que la gent decideixi”, ha declarat.

Segons que ha dit, arribarà un moment en què potser Sánchez “no frenarà la dreta i l’extrema dreta, sinó que el seu aferrament al poder farà que, quan hi entri l’extrema dreta, ho faci per quedar-s’hi per sempre”. I ha conclòs: “Per aquí no passarem.”

“L’esquerra no pot robar”

Prèviament, el dirigent d’ERC ha dit a Sánchez que l’esquerra no podia robar. “Això no vol dir que l’esquerra no robi, però el càstig és molt més dur que amb la dreta. La nostra gent plora; la seva, fitxa. Jo no ric. Cal ser-ne conscients”, l’ha avisat.

Tanmateix, també ha animat el president espanyol a prendre “mesures radicals” —sobretot en matèria d’habitatge— i a sortir del búnquer de la Moncloa. “No pot parlar només per als militants del PSOE. Passi a l’ofensiva”, ha afegit.

Defensa de Patxi López

Al començament del discurs, Rufián ha demanat al dirigent de Vox, Santiago Abascal, que es rentés la boca abans de parlar de gent com Patxi López. “Han portat taüts dels seus companys mentre vostè s’amagava. I, si avui hi ha pau, és gràcies a gent que es va arromangar i va negociar”, ha reivindicat.

La responsable d’una autoescola de Girona ha denunciat un sots-inspector dels Mossos d’Esquadra de Figueres (Alt Empordà) per una suposada agressió. Segons que ha informat la periodista Anna Punsí a RAC1 i ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies, els fets van passar al mig del carrer després que la filla del policia hagués suspès l’examen pràctic de conduir.

Segons aquestes informacions, l’agent, que és cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos a Figueres, va clavar un cop de cap a la responsable de l’autoescola, fet que li va causar un edema d’un centímetre i mig.

La dona diu que el policia la va agredir perquè estava enfadat perquè la seva filla no havia superat la prova malgrat haver fet més de quaranta classes pràctiques.

Sant Zenon 2025 - Lloc: Espai de billars

amb l'Orquestra Montgrins - Lloc: Riera zona nova coberta

Miquel del Roig i Allioli i Olé - Lloc: Plaça de l'Església