Deu anys després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), el Tribunal de Corts ha dictat sentència contra els màxims responsables en l’àmbit executiu per emblanquiment de capitals. En l’anomenada causa general, l’ex-conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel —ja va passar gairebé dos anys en presó provisional–, ha estat condemnat a set anys de presó, 30 milions d’euros de multa i deu anys d’inhabilitació, mentre que l’ex-director adjunt, Santiago Rosselló, ha estat condemnat a sis anys, 12 milions de multa i deu anys d’inhabilitació. La sentència no és ferma i es pot presentar un recurs a la sala penal del Tribunal Superior.

El tribunal, que va jutjar 24 directius, gestors i tècnics de BPA, n’ha condemnat divuit i n’ha absolt sis per l’emblanquiment de 70 milions d’euros provinents de l’organització encapçalada per l’empresari xinès Gao Ping. Entre el 2008 i el 2011, l’empresari valencià Rafael Pallardó va ser l’encarregat de portar els diners de la trama al banc. El grup també és investigat per la justícia espanyola amb el nom de cas Emperador.

L’ex-cap de compliment normatiu —responsable de prevenció d’emblanquiment de capitals–, Isabel Sarmiento, els gestors directes de Pallardó, Amàia de Santiago i Sergi Fernàndez, i l’ex-directiu Josep Lluís Rivero, han estat condemnats a cinc anys de presó, cinc milions de multa i deu anys d’inhabilitació.

En canvi, l’ex-director general d’operacions, Joan Cejudo, i quatre càrrecs més –Josep Antoni Rivero, Josep Elfa i Luis Pablo Laplana– han rebut una pena de cinc anys condicionals. A part de multes d’entre dos i un milió d’euros.

Els absolts pel Tribunal de Corts són Xavier Mayol, Enrique Rafael Gracià Cerdà, Francisco Miguel Martínez Bort, Jaume Sansa Matamoros, Joana Reolid Castillo i Amélie Andrée Monique Pérez.

La sentència, que el tribunal qualifica d’excepcional per la magnitud del document, té 6.180 folis. De fet, s’ha lliurat a les parts amb un llapis de memòria. La peça principal del sumari tenia 54.000 folis.

Els Cierco queden al marge

Els màxims accionistes del banc, Higini Cierco i Ramon Cierco, no van ser processats en aquesta causa. El 2016 van deixar de ser investigats de manera formal per què no tenien càrrecs executius dins de l’entitat. Més enllà d’aquesta primera causa, el cas BPA ha originat una cinquantena de procediments, tant penals com administratius i civils, que encara estan pendents de resolució.

Paral·lelament, la Batllia investiga la branca andorrana de l’operació Catalunya, és a dir, les amenaces, xantatges i extorsions de les autoritats espanyoles a BPA per aconseguir informació de comptes de dirigents independentistes. Inicialment, la querella apuntava a la cúpula de la policia espanyola, però el 2019 es va ampliar per a apuntar també contra la Moncloa. Entre els encausats –malgrat el blocatge de la justícia espanyola–, hi ha l’ex-president Mariano Rajoy, i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.

Un llarg recorregut

El judici va començar el gener del 2018 i va ser vist per sentència el 8 de novembre de 2023, després de més de dues-centes sessions i seixanta-un testimonis que han posat al límit els recursos humans i logístics del Tribunal de Corts.

De fet, la sentència s’havia de fer pública el 31 d’octubre de 2024, però es va haver d’endarrerir per la dificultat de la causa, la complexitat de l’estudi dels delictes i el volum de les actuacions.

El ponent i president del tribunal ha estat el magistrat Enric Anglada, jubilat de la justícia espanyola però encara actiu a Andorra, i que ha intervingut en el cas de la Banca Catalana, el 3% de finançament de CDC i el cas de les ITV.

El govern ha aprovat una bateria de mesures urgents enfocades en la prevenció i la restauració dels danys arran dels incendis de la Segarra i del Baix Ebre i de la gota freda d’aquest cap de setmana.

Entre més mesures, es preveu la contractació de personal especialitzat per a restaurar zones afectades, la redacció del pla de prevenció d’incendis del parc natural dels Ports i de la Reserva Natural de Mas de Melons i també hi haurà una nova línia d’ajut econòmica per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF). Per a tot plegat, el govern disposa d’un fons de contingència deu milions d’euros.

Reforç de personal i mitjans tècnics

Una de les decisions més rellevants és el reforç del Grup Especial de Prevenció
d’Incendis Forestals (GEPIF), que depèn del Departament d’Agricultura i fa tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals. La contractació es farà per mitjà de Forestal Catalana SA a través d’una licitació urgent.

Segons que ha explicat la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ara mateix el grup està format per vuit unitats de seixanta persones i ara es contractaran trenta-sis efectius, dividits en tres noves unitats estratègiques, que donaran servei permanent a la comarca de la Segarra, les Terres de l’Ebre i el sud de les comarques de la demarcació de Girona. Entre els professionals, hi haurà caps d’equip, conductors, tècnics en riscos laborals i recursos humans o operadors de ràdio.

També s’ampliaran els mitjans tècnics amb quatre camions polivalents amb braç desbrossador, quid d’aigua i grada ràpida, vuit tot terrenys pick-ups amb quid d’aigua, dos tractors forestals, quatre robots desbrossadors teledirigits i dues biotrituradores.

Pla general de política forestal i plans de prevenció d’incendis

El govern també s’ha compromès a accelerar la tramitació i aprovació del Pla General de Política Forestal 2026-2036, que ha de ser el marc de referència per a la gestió forestal sostenible i la bioeconomia dels boscos. És el document que identificarà i prioritzarà els punts estratègics de gestió (PEG) i també les zones de foment de gestió (ZFG) per evitar incendis.

Segons el govern, el Departament d’Agricultura i el Departament d’Interior, amb el suport de Territori, planificaran la gestió forestal dels perímetres de protecció prioritària, que tenen com a objectiu atenuar i disminuir l’exposició dels massissos forestals. En aquest procés, els bombers també tindran un paper clau a l’hora de definir l’estratègia d’abordatge de la prevenció dels incendis forestals.

Sobre els plans de prevenció d’incendis, Paneque ha explicat que redactarà el del parc natural dels Ports i de la Reserva Natural de Mas de Melons. D’aquesta manera, la portaveu ha dit que “es tancarà la protecció de tots els espais naturals del país”. Segons Paneque, es preveu que el pla dels Ports estigui enllestit abans d’acabar l’any i que el de Mas de Melons entre finals d’any i començament del primer semestre del 2026.

Fa una setmana, el govern va admetre que el parc natural dels Ports no en tenia arran d’una denúncia de la CUP. Feia trenta-nou anys que el pla hauria d’estar fet pel decret 78/1986, que estableix que els espais naturals de protecció especial han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis.

El text aprovat contempla més mesures. També preveu la recuperació i el manteniment de mil hectàrees d’hàbitats d’espais oberts d’interès per la biodiversitat i la prevenció d’incendis forestals abans del mes de juny de l’any 2026. I Agricultura farà un projecte pilot per al manteniment de camins ramaders i de foment de la transhumància.

El govern també ha ampliat el termini i la dotació de la convocatòria per millorar les infraestructures viàries rurals fins als vint-i-vuit milions d’euros, amb l’objectiu de garantir accessibilitat, cohesió territorial i desenvolupament sostenible. L’increment és de vuit milions d’euros, dins dels deu milions previstos pel decret, i s’allargarà fins a l’any 2029. Aquesta ampliació també cerca de millorar la seguretat davant incendis i reforçar la capacitat d’actuació dels ens locals. A més, el govern crearà una línia de finançament de 50 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances, amb préstecs a interès bonificat per cobrir situacions d’emergència.

Suport de les ADF i escala de suport als bombers

En l’acord d’avui, el govern tramitarà amb caràcter d’urgència les bases reguladores dels ajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF) per aquest 2026, per un import de dos milions d’euros. També incorporarà una unitat mòbil amb connectivitat multioperador i via satèl·lit per aportar provisionalment cobertura mòbil a zones afectades per situacions d’emergència.

A part de l’acord centrat en la prevenció dels incendis, el consell executiu també n’ha aprovat un altre centrat específicament en els bombers. El govern ha pactat amb ERC i els comuns un decreix llei per a crear una nova escala de suport tècnic, regular la carrera professional horitzontal i millorar de les cobertures d’assegurança del personal operatiu.

Jordi Amat ha guanyat el cinquè premi Bones Lletres d’assaig humanístic per Les batalles de Barcelona, un llibre que mostra l’evolució de la ciutat en els imaginaris culturals, de la transició fins a l’actualitat. El publicarà a l’octubre Edicions 62. El premi és dotat amb sis mil euros.

El jurat, format per Judit Carrera, Martí Domínguez, Marta Segarra, Margalida Tomàs i Borja de Riquer –que actua també com a secretari–, ha guardonat Amat per la seva “contribució necessària i pertinent sobre la construcció i la crisi de la ciutat democràtica a partir dels imaginaris culturals”.

A Les batalles de Barcelona, Amat revisa l’evolució del model de la ciutat dels anys de la transició política espanyola, el període anomenat de “la postmodernitat”, fins a la precarietat i la despossessió de l’actual ciutat global. Un recorregut per la història recent de Barcelona partint de la cultura, que mostra els grans debats i els desafiaments de la capital catalana.

Jordi Amat, nascut a Barcelona el 1978, és filòleg i escriptor. La confabulació dels irresponsables (2017) el va situar com un dels principals comentaristes polítics del present. Amb El fill del xofer (2020) va obtenir un gran ressò de crítica i de lectors. Més tard, a Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (2022) va oferir el retrat més complet d’una de les figures clau de la cultura catalana recent. Ha col·laborat durant anys a La Vanguardia i actualment escriu al diari El País, on coordina el suplement de cultura Babelia.

S’ha presentat la 43a Setmana del Llibre en Català, amb voluntat de trepitjar fort i assolir xifres de rècord. Es farà del 19 al 28 de setembre al passeig de Lluís Companys de Barcelona, el mateix espai que es va estrenar l’any passat.

Enguany hi haurà la màxima participació, amb 93 casetes i 312 expositors, tal com ha explicat la directora de la Setmana, Cristina Domènech, en una conferència de premsa, en què ha detallat que hi hauria 7 casetes i 15 expositors més que no l’any passat. L’objectiu és establir un equilibri entre les novetats editorials acabades de sortir i els llibres de fons.

Enguany hi haurà nous espais, a més dels dos escenaris per a joves i adults, l’escenari familiar, el tendal de l’APPEC i l’espai expositiu de la Institució de les Lletres Catalanes, que a més organitzarà un dels actes centrals de la Setmana.

Seran deu dies carregats d’activitats de tota mena: de les propostes de les biblioteques a les d’Òmnium, de les jornades dedicades a la producció literària en català de tots els Països Catalans a les signatures dels autors.

El cartell d’enguany és obra de Xavier Munill i Gabi Guiart, i fa una crida a omplir les prestatgeries de les cases amb llibres en català.

Autors confirmats a la Setmana del Llibre en Català

Entre els primers autors confirmats hi ha Sergi Pàmies, Perejaume, Blanca Llum Vidal, Xavier Bosch, Sílvia Soler, Jaume Clotet, Raül Garrigasait, Joan-Lluís Lluís, Albert Pijuan, Pilar Godayol, Melcior Comes, Carme Riera, Ramon Solsona, Lluís Llach, Estel Solé, Marta Orriols, Maria Barbal, Care Santos, Marta Vives, Ennatu Domingo, Borja de Riquer, Aleix Sarri, Edgar Cantero, Jordi Sierra Fabra, Josep Pedrals i Toni Cruanyes.

També hi tindran un paper destacat les traduccions de Virginia Woolf, Jane Austen, Katherine-Anne Porter, Henry James, Emmanuel Bové, Max Blecher, Dostoievski, Sigrid Undset, Pier Paolo Pasolini, Iris Murdoch, Pedrag Matvejevic i Miranda July.

Els autors premiats

S’ha anunciat que l’escriptor Andreu Martín havia estat reconegut amb el 29è premi Trajectòria, que es lliura a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació. Martín ha publicat més d’un centenar de llibres, tot sol o en col·laboració. Ha escrit obra de tota mena, però molt centrada en el gènere negre i, específicament, en la novel·la històrica policíaca.

El periodista David Guzman ha guanyat el 5è premi Difusió, que lliura la junta d’Editors.cat i que reconeix una personalitat pública que es destaca per haver contribuït de manera notable a la divulgació, foment, promoció i projecció de l’edició i la literatura en català en el seu espai professional. El jurat ha premiat el periodista cultural especialitzat en literatura que ha exercit la divulgació literària en mitjans com ara El Periódico, La Vanguardia, El País, RAC1, Catalunya Ràdio, Betevé i 3Cat.

La CUP ha criticat la falta de “concreció i terminis” en l’acord pel finançament singular segellat ahir entre la Generalitat i l’estat espanyol. En una conferència de premsa al parlament, la diputada Pilar Castillejo ha retret que el nou sistema no serà “singular ni suficient” i ha preguntat a ERC “fins quan està disposada a aguantar”.

D’altra banda, Castillejo s’ha referit als aldarulls de caràcter racista que hi ha hagut els darrers dies als municipis de Torre Pacheco (Múrcia) i ha mencionat també els que s’han produït a Sabadell, Polinyà i Piera. Castillejo els ha condemnat i ha dit que el seu grup ha demanat la compareixença de la consellera d’Interior, Nuria Parlon, perquè expliqui l’estratègia dels Mossos per combatre aquest tipus d’atacs.

El Tribunal Suprem espanyol ha fixat pel pròxim dimarts 22 de juliol la vista del recurs d’apel·lació presentat per l’ex-secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, contra la seva entrada a presó.

Cerdán, qui va ingressar al centre penitenciari de Soto del Real el passat 30 de juny, és en presó provisional comunicada i sense fiança per la seva suposada implicació a la trama corrupta del cas Koldo.

El govern de les Illes ha nomenat nou director d’Immigració i Cooperació Manuel Pavón, sots-inspector de la policia espanyola. El canvi forma part d’una renovació de l’executiu en què aquest departament deixa de dependre de la Conselleria de Serveis Socials i s’integra a la de Presidència.

El portaveu del govern, Antoni Costa, ha dit que el nomenament de Pavón no implica cap missatge d’enduriment de la política migratòria i ha assegurat que no s’ha acordat amb Vox, soci parlamentari del PP, que reclama de restringir les ajudes socials als immigrants en situació irregular.

Ara fa poques setmanes, la presidenta de les Illes, Marga Prohens, va participar en el congrés territorial del Sindicat Unificat de Policia (SUP), del qual Pavón és secretari general a les Illes.

En el consell de govern extraordinari també s’han nomenat Joana Maria Cabrer com a directora general de Personal Docent i Centres Concertats, i Margalida Darder com a directora general d’Infància i Conciliació.

RENFE ha designat Josep Enric García Alemany com a nou director de Rodalia de Catalunya en substitució d’Antonio Carmona, que exerceix el càrrec d’ençà del març de l’any passat. El març d’enguany, RENFE ja havia nomenat García Alemany director operatiu de Rodalia i va limitar la presa de decisions de Carmona. Ara, però, García Alemany pilotarà la direcció tot sol perquè Carmona ha passat a ser representant institucional i portaveu de l’empresa a Catalunya.

García Alemany és enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de València. Compta amb una dilatada trajectòria en la gestió de la mobilitat i el transport públic. Abans d’assumir el nou càrrec a Rodalia, havia estat soci i director de Moov, Mobility Consulting, a més de formador principal a la UITP Academy, una de les principals plataformes internacionals de formació en transport públic.

També ha estat en algunes èpoques consultor independent, membre del consell d’administració d’uns quants organismes de mobilitat a València, i especialment gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, entre el 2015 i el 2020. En aquest període, García Alemany va dirigir una transformació profunda del servei: es va renovar la flota d’autobusos, tot reduint-ne l’edat mitjana de 13 anys a 7,5; es van impulsar 375 contractacions i es va reestructurar la xarxa per adaptar-la a les necessitats reals de la ciutat.

El pas per l’EMT de València

Tanmateix, de la seva etapa a l’EMT també se’n recorda la seva destitució, en el context d’un frau milionari conegut per “estafa del CEO”, en què l’empresa pública va perdre quatre milions d’euros per una estafa basada en la suplantació d’identitat del president del consell d’administració.

El qui aleshores era regidor de Mobilitat de València, Giuseppe Grezzi, va dir que la destitució de García Alemany no anava directament relacionada amb la investigació del cas, sinó amb “l’esgotament d’una etapa”, va reconèixer que havia fet una “faena excel·lent” i en va destacar la transformació a l’empresa municipal.

Després de deixar l’EMT, García Alemany va continuar vinculat a la consultoria i la formació en mobilitat sostenible, sobretot en gestió de projectes i assessorament estratègic per a administracions i operadors de transport.

Ara, gairebé cinc anys després, dirigirà operativament Rodalia de Catalunya en un moment clau, amb un pla d’inversions destinat a modernitzar el servei i a recuperar la confiança dels usuaris, en un ambient de malestar generalitzat per l’estat del servei, els endarreriments i els problemes freqüents en les línies.

Luxemburg. El focus d’atenció en la sessió del matí de la vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d’amnistia recau sobretot en la posició de la Comissió Europea, que s’ha personat en aquest procediment. La gran sala de quinze magistrats escolta les parts en la qüestió pre-judicial del Tribunal de Comptes per evitar d’amnistiar els trenta-cinc ex-alts càrrecs del govern acusats d’haver desviat patrimoni públic per a l’1-O i per a la internacionalització del procés. I la Comissió, tot i que ha mantingut una posició certament bel·ligerant en termes polítics, ha estat rotunda quant a la qüestió jurídica de fons: aquesta causa no implica cap risc per als interessos financers de la UE (com afirma Societat Civil Catalana, que és part acusadora i com suggereix el Tribunal de Comptes mateix) i, per tant, no pot ser un argument per a impedir l’aplicació de la llei d’amnistia. És interessant la manera com la Comissió ha desenvolupat aquest argument.

Crònica: Dos represaliats, un ultra i una pregunta clau en l’avió de l’amnistia a Luxemburg

Qui parla avui a Luxemburg en nom de l’executiu comunitari és l’advocat espanyol Carlos Urraca Caviedes, que ha desmuntat l’argumentació amb què el Tribunal de Comptes va presentar la qüestió pre-judicial (que ja incloïa la resposta), que qüestionava si els fets que va enjudiciar podien fer perillar els interessos financers de la UE. Si fos així, com que la llei d’amnistia exclou aquest supòsit, cap dels acusats no en podria ser beneficiari. Urraca ha començat recordant el raonament de la consellera Elena Hernáez: “El Tribunal de Comptes sembla considerar que aquestes il·legalitats haurien contribuït a la secessió de Catalunya, i que això reduiria la renda nacional bruta d’Espanya i, per tant, la contribució d’Espanya al pressupost de la UE. Però la Comissió pensa que no hi ha un vincle prou directe entre els actes enjudiciats i els recursos propis de la UE.”

Això ja seria motiu per a desestimar la pre-judicial, perquè es basa en una qüestió hipotètica, i la jurisprudència del TJUE deixa clar que en aquest cas no són admissibles les preguntes que li formulen. Però Urraca ha anat més enllà: “La renda nacional bruta no és directament afectada per aquests fets, perquè els acusats no tenen capacitat de disposar dels recursos propis de la UE. I no sembla que una secessió il·legal constitueixi cap perjudici per als interessos financers de la UE. Una disminució proporcional en la contribució de l’estat per la disminució de la seva renda nacional bruta no tindria incidència necessàriament en el nivell de recursos propis de la Unió Europea. Perquè és una contribució d’equilibri, és a dir, que és coberta pel nivell de despesa, però també per uns altres recursos, de manera que el pressupost de la UE queda sempre equilibrat.”

I conclou: “En absència de cap vincle entre les activitats il·legals que tinguin per objecte la secessió i el pressupost de la UE, els interessos de la UE no en sortirien afectats.”

La posició de la Comissió és subscrita per tothom dins la sala, tret de Societat Civil Catalana (i tot esperant de saber què acaba resolent el tribunal). No tan sols els advocats dels acusats en el Tribunal de Comptes neguen que els interessos financers de la UE resultin compromesos amb la seva amnistia, també ho fan tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat, tot i que amb uns arguments una mica diferents. El fiscal del Tribunal de Comptes Manuel Martín-Granizo afirma que no hi ha tal risc perquè la independència de Catalunya no era probable fàcticament; esgrimeix els fets provats de la sentència del Tribunal Suprem del 2019 contra els dirigents de l’1-O, segons els quals “els condemnats eren conscients que era inviable la República Catalana”, i afegeix que no consta que es fes cap ús de fons europeus per al referèndum, “ni tan sols fons espanyols.”

L’advocada de l’estat espanyol, Andrea Gavela Llopis, sí que s’acosta més a l’argument de la Comissió, quan també nega que hi hagi cap vincle entre els fets enjudiciats i el pressupost de la UE. “No hi ha cap indici que s’hagin compromès interessos financers de la UE, i no hi hauria hagut cap risc real de disminució del pressupost de la UE, ni tan sols el risc que una eventual independència de Catalunya pogués tenir cap afectació directa en els interessos de la UE.”

L’hostilitat política de la Comissió contra la llei d’amnistia

Dit això, la Comissió Europea és la que ha tingut una posició més crítica contra la llei d’amnistia, a part, és clar, els exabruptes mancats de rigor jurídic dels advocats de Societat Civil Catalana. Urraca considera que la llei no respon pas a un interès general, sinó que és producte d’un pacte polític que va consistir en una investidura en canvi de garantir la impunitat dels socis que la van fer possible, i que això és contrari a l’estat de dret. Ha insistit a qualificar l’amnistia de “autoamnistia”, tot i que el Tribunal Constitucional espanyol ja va sentenciar el 26 de juny proppassat que això no era així.

El Comitè Valencià de Solidaritat amb el Kurdistan ha denunciat la detenció de l’activista kurd Ahmet Dikmen, empresonat a l’estat espanyol i pendent d’un possible procés d’extradició a Turquia. Segons el comunicat emès pel col·lectiu, Dikmen fou detingut el 12 de juliol, a petició del govern turc, quan visitava València. La policia espanyola el va traslladar a Madrid sense informar-ne prèviament la família, que diu que s’ha assabentat de la detenció arran d’una breu telefonada.

Ahmet Dikmen viu a Bèlgica d’ençà del 2013 i, segons que explica el comitè, és un refugiat polític perseguit pel règim turc per la seva militància en la causa kurda. L’activista acumula més de vint sentències per motius polítics i ha sofert directament la repressió del govern d’Erdogan, que li ha costat la vida d’un germà i dos nebots.

El comitè considera que una extradició a Turquia posaria en perill la seva vida i integritat física, i alerta que aquest procediment vulneraria tant els drets humans com el dret internacional en matèria de protecció de persones refugiades. Per això, exigeix l’alliberament immediat de Dikmen i la paralització del procés d’extradició.

Finalment, el col·lectiu fa una crida a les organitzacions polítiques, socials i sindicals, a més de les institucions, perquè mostrin la seva solidaritat activa amb Dikmen i s’oposin a la seva extradició. El comunicat conclou amb una proclama clara: “Els drets humans no es negocien.”

Els Mossos d’Esquadra han detingut l’imam del barri de la Marca de l’Ham de Figueres per haver maltractat els nens de la comunitat musulmana. Segons que ha avançat la periodista Anna Punsí i ha confirmat l’ACN, va ser la mateixa comunitat la que va denunciar l’home a la policia. Agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos van arrestar el sospitós fa una setmana, el 9 de juliol, després d’una investigació que va començar l’octubre del 2024 i que es va allargar fins al maig de 2025. Els delictes pels quals se l’investiga són coaccions, maltractaments i lesions, cap als menors de la madrassa, l’escola islàmica vinculada a la mesquita, però no pas per discursos radicals, tal com havia informat l’agència ACN inicialment.

Els membres de la comunitat van alertar els Mossos que l’imam havia agredit físicament nens, i per això els agents el van detenir. L’imam va arribar a Figueres fa uns dos anys.

El detingut va passar a disposició del jutjat d’instrucció 5 de Figueres, en funcions de guàrdia. Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el magistrat va acordar la llibertat de l’arrestat, a disposició de la justícia sempre que sigui requerit. La causa també està oberta per suposats delictes de lesions, coaccions i maltractaments.

Després del pas a disposició judicial, el procediment s’enviarà a repartiment per designar quin serà el jutjat d’instrucció de Figueres que continuarà amb la tramitació de la investigació.

La fiscalia superior de Múrcia obrirà diligències d’investigació per examinar si hi ha indicis de delicte d’odi en les declaracions públiques del president regional de Vox, José Ángel Antelo, sobre els aldarulls racistes de Torre Pacheco.

Segons un comunicat, la fiscalia també n’investigarà unes publicacions fetes a diverses xarxes socials.

Aquesta investigació arrenca a partir de la denúncia del PSOE, Esquerra Unida i Podem, i la durà a terme la fiscal delegada per als delictes d’odi.

El govern ha aprovat avui un decret llei que implica canvis en els bombers de Catalunya. Ha estat fruit d’un pacte entre el PSC, ERC i En Comú Podem i la norma està pensada per a crear d’una nova escala de suport tècnic, regular la carrera professional horitzontal i millorar de les cobertures d’assegurança del personal operatiu.

La nova escala de suport, que no estarà pas formada per més bombers, incorporarà tècnics especialitzats imprescindibles per al servei, com els gestors de la Sala de Coordinació, els especialistes en operacions de vol, els auxiliars dels Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF) i una nova figura de tècnic de gestió logística. Aquests col·lectius, fins ara sense reconeixement específic dins l’organigrama, tindran una estructura pròpia que, segons que explica ERC, servirà per a reforçar l’estabilitat i valoració professional.

Segons el govern, amb la creació d’aquesta escala, el personal que en formi part passarà a ser funcionari després d’un procés que inclourà, també, l’adaptació de la taula retributiva de cada col·lectiu afectat. La creació s’ha fet a partir d’un decret llei de mesures urgents que modifica la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

El decret també regula la carrera professional horitzontal, que permetrà als bombers de progressar i d’obtenir complements salarials per formació, experiència i rendiment, sense necessitat d’accedir a llocs de comandament. Això equipara el cos a altres cossos especials de l’administració i dona compliment al que estableix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Segons els partits, aquest pas dona resposta a reivindicacions històriques dels treballadors i compleix compromisos polítics, amb l’objectiu de millorar el reconeixement, la motivació i la retenció de talent en un servei essencial per a la seguretat ciutadana.

Carles Puigdemont ha criticat l’acord de la comissió bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol que dilueix els fonaments del nou finançament. “Quan els espanyols diuen ‘cafè per a tothom’ volen dir ‘marro per als catalans'”, ha piulat.

El govern espanyol no assumeix el respecte a l’ordinalitat en el nou sistema de finançament i tampoc no accepta l’horitzó que Catalunya pugui recaptar i gestionar tots els imposts, de manera que es limita a avançar cap a una gestió compartida de l’IRPF.

“La intenció de generalitzar allò que és singular, justament perquè deixi de ser singular, ja hauria hagut de donar alguna pista sobre quines eren les seves veritables intencions”, ha afegit.

Quan els espanyols diuen "cafè per a tothom" volen dir, en realitat, "marro per als catalans". La intenció de generalitzar allò que és singular, justament perquè deixi de ser singular, ja hauria hagut de donar alguna pista sobre quines eren les seves veritables intencions…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 15, 2025

RENFE ha substituït el director de Rodalia, Antonio Carmona, que ha passat a ser representant institucional i portaveu de l’empresa a Catalunya. Ho ha avançat avui La Vanguardia i ho ha pogut confirmar VilaWeb.

La companyia, que depèn del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, ha triat Josep Enric García Alemany per a rellevar Carmona. García Alemany era el director operatiu de Rodalia, càrrec per al qual el van nomenar al març i que va representar de limitar la presa de decisions de Carmona al capdavant de Rodalia.

L’arribada de García Alemany formava part del pla d’acció de RENFE amb mesures urgents per a millorar substancialment la qualitat del servei ferroviari a Catalunya.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat, per un defecte de forma, la denúncia presentada per Manos Limpias contra la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que instrueix la causa penal per la gestió de l’emergència de la gota freda, a qui acusava de presumpta “prevaricació judicial”.

El TSJ argumenta que la responsabilitat penal de jutges i magistrats per delictes comesos en l’exercici del seu càrrec només pot exigir-se mitjançant una querella, i no amb una denúncia: és una “exigència essencial per iniciar aquest tipus de procediment”, segons que recull la interlocutòria.

A final de juny, Manos Limpias va presentar en el jutjat de guàrdia de València una denúncia contra la jutgessa per tres presumptes delictes de prevaricació judicial. El seu secretari general, Miguel Bernad, va denunciar “irregularitats claríssimes i manifestes en la instrucció”, que, a parer seu, es feia “d’una manera polititzada i sectària, mirant només cap a una banda”.

Defecte de forma

El tribunal recorda que la llei orgànica del poder judicial estableix que la responsabilitat penal “s’exigirà conforme a allò que disposa la mateixa llei, i podrà iniciar-se mitjançant querella del Ministeri Fiscal, de la persona perjudicada o ofesa, o bé per l’exercici de l’acció popular; en cap cas la denúncia està prevista com a via vàlida per exigir responsabilitat criminal als jutges i magistrats”.

En aquest cas, afegeix, “com que el denunciant no ha presentat l’escrit de querella que exigeix la llei, amb la corresponent signatura de l’advocat, no és procedent d’admetre a tràmit la denúncia, i aquest defecte formal no és esmenable”, perquè es tracta d’una “exigència essencial per iniciar aquesta classe de procediment”.

En conseqüència, la sala acorda que no es pot admetre a tràmit la denúncia de Manos Limpias contra la jutgessa i ordena de notificar la resolució a la fiscalia i al denunciant. En aquest darrer cas, la notificació és a efectes de “simple coneixement”, sense que hi hagi opció de recurs.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, tanca la porta a avalar l’acord entre el govern espanyol i la Generalitat sobre el finançament. “Si això d’ahir es tradueix en un paper al congrés i s’ha de votar, de cap de les maneres ho podem votar. No es tracta de presentar esmenes per matissar i veure si es pot arreglar”, ha dit en una entrevista a TV3.

Segons el dirigent de Junts, l’acord de la Comissió Bilateral és una “aixecada de camisa en tota regla” i demostra que el PSC “no farà res que molesti el PSOE”. Turull considera que l’acord “perpetua i consolida” tot allò que es volia canviar. “Passem del cafè per a tots al singular per a tots”, ha lamentat. I ha insistit que sortir de la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) és l’única manera de tenir un finançament singular.

El dirigent de Junts diu que “de cap de les maneres” el seu partit votarà a favor d’aquest acord al congrés espanyol

La secció primera de l’Audiència de Sevilla, responsable de dictar noves sentències arran de la decisió del Tribunal Constitucional espanyol d’anul·lar les condemnes a una desena d’encausats pel procediment específic de finançament dels ERO fraudulents –entre els quals els ex-presidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán–, ha decidit de plantejar una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Ho recull una interlocutòria de 61 pàgines emesa avui i difosa per l’Oficina de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia. La sala considera necessari de demanar empara a Luxemburg per tal de “prevenir un risc sistèmic d’impunitat futura en casos similars” i “protegir els interessos financers de la Unió Europea”.

Abans de prendre aquesta decisió, l’Audiència havia demanat a les parts que es pronunciessin sobre si el TC s’havia extralimitat en la seva actuació en anul·lar les condemnes, proposant una “interpretació alternativa dels delictes de prevaricació i malversació”. També es qüestionava si la doctrina imposada pel TC incomplia les obligacions internacionals de lluita contra la corrupció i si podia deixar-se d’aplicar.

El TC, en la seva resolució, va concloure que tant la secció primera de l’Audiència com el Tribunal Suprem –en desestimar els recursos de cassació– havien aplicat una “interpretació extravagant i imprevisible” dels conceptes de “resolució” i “assumpte administratiu”, la qual cosa vulneraria el dret fonamental a la legalitat penal, recollit a l’article 25 de la constitució espanyola.

Un jutjat de Fraga (Baix Cinca) ha obert una investigació judicial per aclarir un possible cas d’assetjament laboral a la policia local, segons que publica el Segre. El procediment va començar arran de la denúncia d’un agent que assenyala el cap del cos com a responsable directe d’un tracte degradant i discriminatori mantingut durant anys.

Els fets van començar el 2015, quan, segons el relat de l’agent, va patir accions reiterades d’abús d’autoritat i menyspreu professional per part del seu superior. La pressió continuada hauria tingut un impacte greu en la salut del policia, amb episodis d’incapacitat laboral acreditats, i s’atribueix a aquesta dinàmica un deteriorament físic sostingut.

El jutjat de primera instància i instrucció 2 de Fraga ha admès a tràmit la denúncia i investiga si el cas pot encaixar en el delicte d’assetjament laboral recollit a l’article 173.1 del codi penal espanyol, que sanciona amb penes de presó l’exercici sistemàtic de conductes humiliants en l’àmbit laboral, especialment si hi ha una relació jeràrquica entre les parts.

Paral·lelament, l’agent afectat va demanar l’activació del protocol d’assetjament laboral dins l’Ajuntament de Fraga. Aquesta petició va motivar una avaluació del servei extern de prevenció de riscos, que va detectar indicis clars d’assetjament moral i discriminatori. El mateix informe subratlla que les actituds atribuïdes al cap del cos podrien respondre a un patró d’abús de poder, encara que no especifica si arriben al nivell de vexació extrema.

A final de l’any passat, la justícia contenciosa ja havia donat la raó a l’agent en una altra causa relacionada: va ordenar a l’ajuntament que adaptés el seu lloc de feina a les limitacions físiques que acreditava. Tot i això, el consistori encara no n’ha fet efectiva l’execució.

De moment, el cap de la policia local no ha estat citat com a investigat i tampoc no s’ha posat en qüestió la responsabilitat subsidiària de l’ajuntament. L’agent, en canvi, ja ha declarat davant la jutgessa i ha ratificat la seva denúncia.

AnimaNaturalis ha expressat la “profunda indignació i rebuig” per la decisió de l’Ajuntament d’Amposta, governat amb majoria absoluta per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de destinar 850.000 euros a la construcció d’un centre d’interpretació de la festa i cultura dels bous. L’entitat considera una “bestialitat” la inversió i denuncia que “prioritza el foment del maltractament animal per sobre de les necessitats reals i urgents de la ciutadania”. Segons AnimaNaturalis, el consistori opina que el complex ha de contribuir a millorar la qualitat i seguretat dels actes taurins. La previsió és que estigui enllestit abans del segon semestre del 2026.

“És incomprensible que, en ple segle XXI, i precisament a Catalunya, on vam ser pioners en la prohibició de les corrides de toros, un ajuntament amb govern d’ERC decideixi invertir gairebé un milió d’euros en un museu dedicat a una pràctica que causa un patiment extrem als animals,” ha indicat Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis.

“Aquesta mena d’iniciatives, que busquen emblanquir i perpetuar la crueltat animal amb diners públics, són típiques de formacions com VOX en altres punts de l’estat. Ens sorprèn que ERC a Amposta s’alineï amb aquestes polítiques regressives”, ha afegit.

L’organització denuncia també que el batlle d’Amposta, Adam Tomàs, ha fet altres concessions al que anomena “lobby taurí” de les Terres de l’Ebre, com ara la compra d’un terreny per valor de 150.000 euros o la dedicació d’una plaça a la “festa i la cultura” dels correbous.

“Exigim a l’Ajuntament d’Amposta que reconsideri aquesta decisió irresponsable i destini els fons a polítiques que realment beneficiïn els seus habitants i respectin la sensibilitat creixent de la societat cap als animals”, ha reblat Gascón.