La Comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l’Ajuntament de València ha aprovat de canviar l’accent de la denominació de València, que es dirà oficialment “Valéncia”, i també hi ha afegit la versió en castellà.

La decisió ha prosperat amb els vots a favor de l’equip de govern local que formen PP i Vox, però no ha tingut pas el suport de cap dels dos grups de l’oposició, Compromís i PSPV-PSOE. L’acord ha estat impulsat per la batllia “segons els fonaments històrics i lingüístics exposats en un estudi tècnic del lingüista i acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Abelard Saragossà”, diu l’ajuntament. L’aprovació del canvi de denominació de la ciutat per la versió bilingüe, amb la grafia de l’accent tancat en la forma en català, es portarà al ple del consistori perquè torni a ser votada, atès que és “l’òrgan que té la competència per a iniciar l’expedient d’alteració del nom del municipi amb la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació” segons la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

La decisió plenària se sotmetrà a informació pública per un termini de vint dies hàbils, amb un anunci per mitjans electrònics en la seu electrònica de l’Ajuntament de València i en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de València. L’administració local ha postil·lat que “en cas de no haver-se presentat cap reclamació en el tràmit d’informació pública, no serà necessària l’adopció d’un nou acord plenari d’aprovació”.

Finalment, el consistori remetrà l’expedient a l’acord del Consell de la Generalitat Valenciana, al qual correspon determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, accidents geogràfics, lleres de comunicació interurbans i topònims del País Valencià.

Quant a l’oposició en el consistori, els socialistes han exigit de “paralitzar el canvi de nom” de la ciutat. La regidora Nuria Llopis ha instat l’ajuntament a fer marxa enrere “perquè, a més de generar un debat que divideix els valencians amb la finalitat de desviar l’atenció de la seua nefasta gestió, infringeix el procediment legalment establit”. Llopis ha retret que PP i Vox hagin optat per “seguir amb la tramitació del canvi de nom malgrat l’existència d’un informe previ de l’AVL que ja es va posicionar en contra del que havia plantejat pel govern de Catalá”. La regidora feia referència al dictamen que havia emès la institució “per a canviar el nom de la ciutat en 2017”, durant l’anterior mandat –amb Compromís i PSPV al govern–, un document “que establia que la titlla correcta del topònim València era oberta i no tancada com pretén d’imposar Catalá”.

“No és suficient l’informe comprat amb diners públics per PP i Vox per a imposar el seu criteri que, a més, contradiu el dictamen de l’òrgan estatutari que ha de regular la toponímia de tots els municipis de la Comunitat. Han encarregat un informe a un lingüista perquè ja sabien prèviament que el resultat diferiria del criteri de l’AVL i creien que els permetria de justificar el canvi de nom”, ha afegit Llopis.

La representant del PSPV-PSOE considera una “aberració” que “es pretenga subvertir el dictamen d’un òrgan com l’AVL que té la competència exclusiva per a establir els noms dels municipis en valencià, mitjançant un informe de part pagat amb els diners de tots els valencians” i que “només representa l’opinió d’un lingüista particular”. Llopis ha postil·lat que “PP i Vox volen portar l’acord al ple de juliol” perquè “l’expedient se sotmeta a informació pública durant el mes d’agost i evitar així la participació ciutadana i rebre al·legacions”.

El govern espanyol ha contradit la portaveu del govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, i ha defensat la posada en marxa d’un model de finançament per a Catalunya basat en els principis de solidaritat i suficiència financera, però no en el d’ordinalitat. De fet, fonts de l’executiu espanyol citades per l’agència ACN han dit que la promesa de la portaveu que el nou model el respectaria era tan sols un plantejament del govern.

El govern assegura, sense garanties, que el nou finançament respectarà l’ordinalitat

L’ordinalitat és una demanda històrica de Catalunya i del País Valencià, sistemàticament perjudicats en el repartiment de recursos que imposa Madrid, per a rebre diners proporcionals a la seva aportació. Ara bé, en el document que van presentar ahir l’executiu de Pedro Sánchez i el de Salvador Illa, queda reduïda a una demanda de la Generalitat que s’esmenta en l’exposició de motius, però no figura als punts del text i el govern espanyol no l’assumeix.

“Allò que es va treballar i es va parlar amb la Generalitat de Catalunya és un acord extrapolable a qualsevol comunitat autònoma, on es recullen principis que, sens dubte, són fonamentals per a nosaltres. La solidaritat recollida en aquest acord, la suficiència financera”, ha dit la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría.

Puigdemont, sobre el finançament: “Quan diuen ‘cafè per a tothom’ volen dir ‘marro per als catalans’”

Quant a les crítiques del PP a l’acord, Alegría s’ha preguntat quin era el model del partit d’Alberto Núñez Feijóo. I ha dit que els executius autonòmics dels populars plantejaven principis diversos, entre els quals, tenir en compte el PIB, prioritzar la població total o la dispersió.

La manifestació de l’Onze de Setembre d’enguany tornarà a ser descentralitzada, amb manifestacions a Barcelona, Girona i Tortosa, tal com ha pogut saber l’ACN. Com l’any passat, els actes polítics de la Diada els coorganitzaran l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. L’eslògan de la protesta -i de la samarreta distribuïda per l’ANC- serà ‘Independència: més motius que mai’. Els organitzadors cerquen de visualitzar un “contingut social” i subratllar la importància de mantenir l’objectiu de la independència. La mobilització de les entitats de l’any passat ja va ser descentralitzada, a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa.

L’ANC presenta la samarreta per a la manifestació de la Diada 2025

Les entitats volen que l’Onze de Setembre mantingui l’esperit combatiu i, alhora, el seu espectre transversal. Segons les organitzacions coorganitzadores, posen l’accent en el fet que aquesta transversalitat també la volen traslladar amb la descentralització de la mobilització.

La mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre del 2016 ja va ser descentralitzada. Aquella acció, organitzada per l’Assemblea -i convocada també per Òmnium-, va fixar cinc grans punts com a escenaris de la mobilització independentista: Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt, organitzats alhora en quaranta-quatre trams diferents. Les entitats van repetir la fórmula l’any passat, i van triar les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. Tres d’aquestes (Barcelona, Girona i Tortosa) repetiran enguany com a seus de la mobilització. Se’n canviarà, però, el recorregut respecte de l’any passat.

La cantant maresmenca Mushkaa ha anunciat que no actuarà aquest cap de setmana al Festival Internacional de Benicàssim (FIB). Ho ha fet públic a través d’un missatge a Instagram, en què explica que la decisió ve després d’un procés de reflexió i que té a veure amb la vinculació del festival amb el fons d’inversió KKR, que, segons denuncia, “fa de la cultura un negoci per subvencionar el genocidi contra Palestina”.

“No vull ser còmplice dels fons d’inversió que fan de la cultura un negoci per subvencionar el genocidi contra Palestina”, diu Mushkaa. I afegeix: “Avui dia sento que vaig cometre un error i la meva opinió és que el boicot és l’única eina de canvi real contra el genocidi.” La decisió de Mushkaa s’afegeix a la de Camellos, que també han anunciat que no actuaran al festival, i s’afegeixen així a altres artistes que ja havien cancel·lat com Judeline, Residente i Califato 3/4.

El raper Residente cancel·la l’actuació al FIB per la vinculació del festival amb el fons pro-israelià KKR

El boicot als festivals vinculats a KKR es va fer especialment visible en l’edició d’enguany del Sónar, on una trentena d’artistes van renunciar a participar-hi pel mateix motiu. El vincle amb festivals com el Sónar, el FIB o l’Arenal Sound prové de la compra, per part de KKR, del conglomerat Superstruct Entertainment, propietari de desenes de festivals a tot el món. Malgrat que les organitzacions han intentat desvincular-se’n i han fet declaracions de solidaritat amb el poble palestí, cada vegada són més els artistes que opten per la retirada com a forma de denúncia directa.

Un canvi de posició després del Sónar

En el seu missatge, Mushkaa recorda que fa només un mes va participar en el Sónar, tot i que ja aleshores tenia dubtes. “En aquell moment pensava que el boicot no era l’única manera de fer activisme i que potser des de dintre podríem canviar certes coses.” Ara, diu, s’adona que va ser un error i opta per no repetir-lo. “Palestina lliure sempre”, acaba dient. Amb aquesta decisió, Mushkaa s’afegeix al moviment cultural que rebutja de ser instrumentalitzat per fons especulatius, i defensa que el boicot cultural és una eina legítima de resistència i solidaritat amb els pobles oprimits.

La Guàrdia Civil ha detingut a Mataró (Maresme) un dels dirigents del grup ultra Deport Them Now UE, acusat d’un delicte d’incitació a l’odi. Segons que ha informat el ministeri de l’Interior espanyol, el detingut, identificat amb les inicials C.L.F., tenia un paper destacat en l’organització supremacista i xenòfoba, que la setmana passada va difondre per les xarxes socials un comunicat que instava a fer una “cacera” contra immigrants a Torre-Pacheco (Múrcia).

Paral·lelament, s’ha tancat l’accés al canal de Telegram del col·lectiu, que emprava per difondre missatges d’incitació a l’odi. L’arrest es va fer ahir a la tarda, 14 de juliol, en el marc d’una investigació de la Guàrdia Civil contra aquest grup, que ja havia estat assenyalat com a responsable de l’escalada d’amenaces contra el col·lectiu magribí al municipi murcià. Avui mateix, s’ha fet un escorcoll al domicili del detingut a Mataró, que ha acabat amb la confiscació de dos ordinadors que ara s’analitzaran.

La causa la coordina el jutjat d’instrucció número 4 de San Javier (Múrcia), amb la col·laboració de la fiscalia delegada per delictes d’odi.

La periodista Marta Salicrú serà la comissionada del català de l’Ajuntament de Barcelona, segons ha avançat Nació i han confirmat a l’ACN fonts municipals. Salicrú ha estat directora de Ràdio Primavera Sound i cap de redacció de la revista Time Out. Salicrú és una periodista especialitzada en música i cultura pop, però no és precisament reconeguda pel seu activisme lingüístic. De fet, molts dels seus projectes han estat fets en castellà, com el seu últim llibre publicat, la biografia Rosalía de la A a la Z (Cúpula, 2024).  També ha coescrit Putos himnes generacionals (2015), Macros ocultas. Retrofuturos y universos virtuales en la ciencia ficción a propósito de TRON (2022), i el pròleg d’Apolo: 75 años sin dejar de ballar (2018).

El nomenament es produirà en els dies vinents, segons ha explicat la presidenta del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alemany després de reunir-se amb el batlle, Jaume Collboni. Tot i que no ha donat noms en públic, Alamany ha presentat aquest nomenament com una de les solucions al retrocés de l’ús social del català, després també de la polèmica per un gag durant la presentació de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona.

De fet, Salicrú es va pronunciar la setmana passada sobre el gag, i va afirmar que les integrants de l’actuació es “van confondre” perquè “les persones discriminades perquè no les atenen no són les castellanoparlants, com elles, sinó les catalanoparlants”, que “gairebé el 100% de les discriminacions lingüístiques registrades a l’informe van ser per no poder fer ús del català en centres sanitaris, just el marc del seu gag, i els grups més afectats, les dones i la gent gran” i rebla que “un col·lectiu travessat per opressions hauria de percebre l’opressió també quan l’exerceix”.

Gairebé el 100% de les discriminacions lingüístiques registrades a l’informe van ser per no poder fer ús del català en centres sanitaris, just el marc del seu gag, i els grups més afectats, les dones i la gent gran

— Marta Salicrú (@salicrunette) July 11, 2025

Alamany ha tret pit de la mesura, fruit de la pressió d’ERC, i ha assegurat que aquesta figura no ha de ser decorativa, sinó que ha de vetllar per acabar amb el retrocés de l’ús social del català i engegar propostes de foment de la llengua. La republicana ha remarcat que serà la primera vegada que a Barcelona existeix aquesta figura, i ha insistit que és el moment de posar-se les piles en la protecció i la promoció del català a la ciutat.

La pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya ha experimentat una caiguda del servei. La incidència s’ha detectat aquest migdia –pels volts de les 14.30– i impedeix als ciutadans de fer cap mena de tràmits en línia, com ara fer consultes i altres gestions fiscals.

En resposta a una consulta de VilaWeb, la Generalitat ha afirmat no tenir constància de cap incidència i, fins i tot, s’ha mostrat sorpresa pel problema. A més, assegura desconèixer el motiu pel qual el servei no funciona.

Aquesta és una setmana especialment important en l’agència perquè s’han de fer els pagaments d’uns quants impostos.

[Treballem per a ampliar aquesta informació.]

El govern de la Generalitat assegura que la reforma del finançament respectarà, finalment, el principi d’ordinalitat, encara que no sigui blindat a l’acord que van signar ahir amb el govern espanyol. L’ordinalitat és una demanda històrica del Principat i del País Valencià, sistemàticament perjudicats en el repartiment de recursos que imposa Madrid, per a rebre diners proporcionals a la seva aportació. En el document que van presentar ahir l’executiu de Pedro Sánchez i el de Salvador Illa, tot plegat queda reduït a una demanda de la Generalitat que s’esmenta en l’exposició de motius, però no figura als punts del text i el govern espanyol no l’assumeix. 

La portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, ha instit avui tant com ha pogut que el nou model respectarà l’ordinalitat, però no n’ha pogut donar més garanties que la presència del concepte al preàmbul i la promesa del president Illa. “L’ordinalitat és fonamental per tal que puguem rebre proporcionalment a la riquesa que es genera. No és adequat ni raonable que rebéssim menys recursos que no generava l’economia catalana. Aquesta ordinalitat ha d’anar respecte de la resta de comunitats i, per tant, és necessari un treball del govern d’Espanya per ajustar aquesta ordinalitat”, ha explicat. Sense dir-ho explícitament, doncs, el principi d’ordinalitat resta ara a mans de la negociació de Madrid amb la resta de comunitats autònomes, encara que la consellera d’Economia, Alícia Romero, “continuarà treballant els detalls més específics.”   

Allò que diu l’acord de la bilateral i han silenciat el govern espanyol i la Generalitat

Paneque ha volgut enviar a les autonomies crítiques amb principi d’ordinalitat que “aquesta reforma no va en detriment de ningú.” Bo i seguint l’eslògan del president Illa, ha dit: “Sempre que Catalunya ha liderat, a Espanya li ha anat bé.” Més enllà dels missatges de persuasió, la responsabilitat de convèncer els recelosos recaurà en la Moncloa, igual com les reformes legislatives que s’hauran de fer al congrès per aconseguir, si van endavant, aquests canvis en el finançament. “Allò que pertoqui al govern d’Espanya és evident que és el govern d’Espanya que ho ha de liderar i marcar els temps”, ha dit la portaveu. 

Paneque ha mirat de treure ferro a les crítiques de membres destacats d’Esquerra, com la presidenta Carme Forcadell, que va titllar l’acord de presa de pèl. “Tothom pot expressar les opinions que consideri convenient. El missatge del govern continua essent que complirem els acords. Encara no som al primer any de legislatura”, ha dit. La investidura d’Illa es va segellar a canvi d’un acord que el PSC mai no va arribar a explicar, però que els republicans van presentar com la sortida de Catalunya del règim comú i, per tant, l’obtenció de la sobirania fiscal. Cap dels dos elements són ara damunt la taula.

El batlle d’Arbeca (Garrigues), Sergi Pelegrí, té previst de dimitir avui en ple extraordinari, segons han confirmat fonts del partit pel qual es va presentar, ERC, però d’on ja no n’és militant.

Pelegrí fou detingut la matinada de divendres per suposadament haver maltractat la seva ex-parella i haver mossegat un mosso en el moment de la detenció, a casa seva. Dissabte a la tarda, la seva ex-companya va retirar la denúncia i l’endemà diumenge Pelegrí va quedar en llibertat després de declarar als jutjats de Lleida. Les mateixes fonts també han remarcat que diumenge al matí, ERC ja es va reunir amb el grup local d’Arbeca per tal de solucionar com més aviat millor la situació.

Després de saber-se la detenció, el partit va demanar a Pelegrí la renúncia de tots els seus càrrecs públics, és a dir la batllia del municipi, però també l’acta de conseller comarcal al consell de les Garrigues. El primer tinent de batlle, Francesc Roset, serà qui previsiblement el rellevi al capdavant de l’Ajuntament. Aquest era el segon mandat de Pelegrí a Arbeca i tot i presentar-se per ERC no n’era militant.

Deu anys després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), el Tribunal de Corts ha dictat sentència contra els màxims responsables en l’àmbit executiu per emblanquiment de capitals. En l’anomenada causa general, l’ex-conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel —ja va passar gairebé dos anys en presó provisional–, ha estat condemnat a set anys de presó, 30 milions d’euros de multa i deu anys d’inhabilitació, mentre que l’ex-director adjunt, Santiago Rosselló, ha estat condemnat a sis anys, 12 milions de multa i deu anys d’inhabilitació. La sentència no és ferma i es pot presentar un recurs a la sala penal del Tribunal Superior.

El tribunal, que va jutjar 24 directius, gestors i tècnics de BPA, n’ha condemnat divuit i n’ha absolt sis per l’emblanquiment de 70 milions d’euros provinents de l’organització encapçalada per l’empresari xinès Gao Ping. Entre el 2008 i el 2011, l’empresari valencià Rafael Pallardó va ser l’encarregat de portar els diners de la trama al banc. El grup també és investigat per la justícia espanyola amb el nom de cas Emperador.

L’ex-cap de compliment normatiu —responsable de prevenció d’emblanquiment de capitals–, Isabel Sarmiento, els gestors directes de Pallardó, Amàia de Santiago i Sergi Fernàndez, i l’ex-directiu Josep Lluís Rivero, han estat condemnats a cinc anys de presó, cinc milions de multa i deu anys d’inhabilitació.

En canvi, l’ex-director general d’operacions, Joan Cejudo, i quatre càrrecs més –Josep Antoni Rivero, Josep Elfa i Luis Pablo Laplana– han rebut una pena de cinc anys condicionals. A part de multes d’entre dos i un milió d’euros.

Els absolts pel Tribunal de Corts són Xavier Mayol, Enrique Rafael Gracià Cerdà, Francisco Miguel Martínez Bort, Jaume Sansa Matamoros, Joana Reolid Castillo i Amélie Andrée Monique Pérez.

La sentència, que el tribunal qualifica d’excepcional per la magnitud del document, té 6.180 folis. De fet, s’ha lliurat a les parts amb un llapis de memòria. La peça principal del sumari tenia 54.000 folis.

Els Cierco queden al marge

Els màxims accionistes del banc, Higini Cierco i Ramon Cierco, no van ser processats en aquesta causa. El 2016 van deixar de ser investigats de manera formal per què no tenien càrrecs executius dins de l’entitat. Més enllà d’aquesta primera causa, el cas BPA ha originat una cinquantena de procediments, tant penals com administratius i civils, que encara estan pendents de resolució.

Paral·lelament, la Batllia investiga la branca andorrana de l’operació Catalunya, és a dir, les amenaces, xantatges i extorsions de les autoritats espanyoles a BPA per aconseguir informació de comptes de dirigents independentistes. Inicialment, la querella apuntava a la cúpula de la policia espanyola, però el 2019 es va ampliar per a apuntar també contra la Moncloa. Entre els encausats –malgrat el blocatge de la justícia espanyola–, hi ha l’ex-president Mariano Rajoy, i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.

Un llarg recorregut

El judici va començar el gener del 2018 i va ser vist per sentència el 8 de novembre de 2023, després de més de dues-centes sessions i seixanta-un testimonis que han posat al límit els recursos humans i logístics del Tribunal de Corts.

De fet, la sentència s’havia de fer pública el 31 d’octubre de 2024, però es va haver d’endarrerir per la dificultat de la causa, la complexitat de l’estudi dels delictes i el volum de les actuacions.

El ponent i president del tribunal ha estat el magistrat Enric Anglada, jubilat de la justícia espanyola però encara actiu a Andorra, i que ha intervingut en el cas de la Banca Catalana, el 3% de finançament de CDC i el cas de les ITV.

El govern ha aprovat una bateria de mesures urgents enfocades en la prevenció i la restauració dels danys arran dels incendis de la Segarra i del Baix Ebre i de la gota freda d’aquest cap de setmana.

Entre més mesures, es preveu la contractació de personal especialitzat per a restaurar zones afectades, la redacció del pla de prevenció d’incendis del parc natural dels Ports i de la Reserva Natural de Mas de Melons i també hi haurà una nova línia d’ajut econòmica per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF). Per a tot plegat, el govern disposa d’un fons de contingència deu milions d’euros.

Reforç de personal i mitjans tècnics

Una de les decisions més rellevants és el reforç del Grup Especial de Prevenció
d’Incendis Forestals (GEPIF), que depèn del Departament d’Agricultura i fa tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals. La contractació es farà per mitjà de Forestal Catalana SA a través d’una licitació urgent.

Segons que ha explicat la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ara mateix el grup està format per vuit unitats de seixanta persones i ara es contractaran trenta-sis efectius, dividits en tres noves unitats estratègiques, que donaran servei permanent a la comarca de la Segarra, les Terres de l’Ebre i el sud de les comarques de la demarcació de Girona. Entre els professionals, hi haurà caps d’equip, conductors, tècnics en riscos laborals i recursos humans o operadors de ràdio.

També s’ampliaran els mitjans tècnics amb quatre camions polivalents amb braç desbrossador, quid d’aigua i grada ràpida, vuit tot terrenys pick-ups amb quid d’aigua, dos tractors forestals, quatre robots desbrossadors teledirigits i dues biotrituradores.

Pla general de política forestal i plans de prevenció d’incendis

El govern també s’ha compromès a accelerar la tramitació i aprovació del Pla General de Política Forestal 2026-2036, que ha de ser el marc de referència per a la gestió forestal sostenible i la bioeconomia dels boscos. És el document que identificarà i prioritzarà els punts estratègics de gestió (PEG) i també les zones de foment de gestió (ZFG) per evitar incendis.

Segons el govern, el Departament d’Agricultura i el Departament d’Interior, amb el suport de Territori, planificaran la gestió forestal dels perímetres de protecció prioritària, que tenen com a objectiu atenuar i disminuir l’exposició dels massissos forestals. En aquest procés, els bombers també tindran un paper clau a l’hora de definir l’estratègia d’abordatge de la prevenció dels incendis forestals.

Sobre els plans de prevenció d’incendis, Paneque ha explicat que redactarà el del parc natural dels Ports i de la Reserva Natural de Mas de Melons. D’aquesta manera, la portaveu ha dit que “es tancarà la protecció de tots els espais naturals del país”. Segons Paneque, es preveu que el pla dels Ports estigui enllestit abans d’acabar l’any i que el de Mas de Melons entre finals d’any i començament del primer semestre del 2026.

Fa una setmana, el govern va admetre que el parc natural dels Ports no en tenia arran d’una denúncia de la CUP. Feia trenta-nou anys que el pla hauria d’estar fet pel decret 78/1986, que estableix que els espais naturals de protecció especial han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis.

El text aprovat contempla més mesures. També preveu la recuperació i el manteniment de mil hectàrees d’hàbitats d’espais oberts d’interès per la biodiversitat i la prevenció d’incendis forestals abans del mes de juny de l’any 2026. I Agricultura farà un projecte pilot per al manteniment de camins ramaders i de foment de la transhumància.

El govern també ha ampliat el termini i la dotació de la convocatòria per millorar les infraestructures viàries rurals fins als vint-i-vuit milions d’euros, amb l’objectiu de garantir accessibilitat, cohesió territorial i desenvolupament sostenible. L’increment és de vuit milions d’euros, dins dels deu milions previstos pel decret, i s’allargarà fins a l’any 2029. Aquesta ampliació també cerca de millorar la seguretat davant incendis i reforçar la capacitat d’actuació dels ens locals. A més, el govern crearà una línia de finançament de 50 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances, amb préstecs a interès bonificat per cobrir situacions d’emergència.

Suport de les ADF i escala de suport als bombers

En l’acord d’avui, el govern tramitarà amb caràcter d’urgència les bases reguladores dels ajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF) per aquest 2026, per un import de dos milions d’euros. També incorporarà una unitat mòbil amb connectivitat multioperador i via satèl·lit per aportar provisionalment cobertura mòbil a zones afectades per situacions d’emergència.

A part de l’acord centrat en la prevenció dels incendis, el consell executiu també n’ha aprovat un altre centrat específicament en els bombers. El govern ha pactat amb ERC i els comuns un decreix llei per a crear una nova escala de suport tècnic, regular la carrera professional horitzontal i millorar de les cobertures d’assegurança del personal operatiu.

Jordi Amat ha guanyat el cinquè premi Bones Lletres d’assaig humanístic per Les batalles de Barcelona, un llibre que mostra l’evolució de la ciutat en els imaginaris culturals, de la transició fins a l’actualitat. El publicarà a l’octubre Edicions 62. El premi és dotat amb sis mil euros.

El jurat, format per Judit Carrera, Martí Domínguez, Marta Segarra, Margalida Tomàs i Borja de Riquer –que actua també com a secretari–, ha guardonat Amat per la seva “contribució necessària i pertinent sobre la construcció i la crisi de la ciutat democràtica a partir dels imaginaris culturals”.

A Les batalles de Barcelona, Amat revisa l’evolució del model de la ciutat dels anys de la transició política espanyola, el període anomenat de “la postmodernitat”, fins a la precarietat i la despossessió de l’actual ciutat global. Un recorregut per la història recent de Barcelona partint de la cultura, que mostra els grans debats i els desafiaments de la capital catalana.

Jordi Amat, nascut a Barcelona el 1978, és filòleg i escriptor. La confabulació dels irresponsables (2017) el va situar com un dels principals comentaristes polítics del present. Amb El fill del xofer (2020) va obtenir un gran ressò de crítica i de lectors. Més tard, a Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (2022) va oferir el retrat més complet d’una de les figures clau de la cultura catalana recent. Ha col·laborat durant anys a La Vanguardia i actualment escriu al diari El País, on coordina el suplement de cultura Babelia.

S’ha presentat la 43a Setmana del Llibre en Català, amb voluntat de trepitjar fort i assolir xifres de rècord. Es farà del 19 al 28 de setembre al passeig de Lluís Companys de Barcelona, el mateix espai que es va estrenar l’any passat.

Enguany hi haurà la màxima participació, amb 93 casetes i 312 expositors, tal com ha explicat la directora de la Setmana, Cristina Domènech, en una conferència de premsa, en què ha detallat que hi hauria 7 casetes i 15 expositors més que no l’any passat. L’objectiu és establir un equilibri entre les novetats editorials acabades de sortir i els llibres de fons.

Enguany hi haurà nous espais, a més dels dos escenaris per a joves i adults, l’escenari familiar, el tendal de l’APPEC i l’espai expositiu de la Institució de les Lletres Catalanes, que a més organitzarà un dels actes centrals de la Setmana.

Seran deu dies carregats d’activitats de tota mena: de les propostes de les biblioteques a les d’Òmnium, de les jornades dedicades a la producció literària en català de tots els Països Catalans a les signatures dels autors.

El cartell d’enguany és obra de Xavier Munill i Gabi Guiart, i fa una crida a omplir les prestatgeries de les cases amb llibres en català.

Autors confirmats a la Setmana del Llibre en Català

Entre els primers autors confirmats hi ha Sergi Pàmies, Perejaume, Blanca Llum Vidal, Xavier Bosch, Sílvia Soler, Jaume Clotet, Raül Garrigasait, Joan-Lluís Lluís, Albert Pijuan, Pilar Godayol, Melcior Comes, Carme Riera, Ramon Solsona, Lluís Llach, Estel Solé, Marta Orriols, Maria Barbal, Care Santos, Marta Vives, Ennatu Domingo, Borja de Riquer, Aleix Sarri, Edgar Cantero, Jordi Sierra Fabra, Josep Pedrals i Toni Cruanyes.

També hi tindran un paper destacat les traduccions de Virginia Woolf, Jane Austen, Katherine-Anne Porter, Henry James, Emmanuel Bové, Max Blecher, Dostoievski, Sigrid Undset, Pier Paolo Pasolini, Iris Murdoch, Pedrag Matvejevic i Miranda July.

Els autors premiats

S’ha anunciat que l’escriptor Andreu Martín havia estat reconegut amb el 29è premi Trajectòria, que es lliura a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació. Martín ha publicat més d’un centenar de llibres, tot sol o en col·laboració. Ha escrit obra de tota mena, però molt centrada en el gènere negre i, específicament, en la novel·la històrica policíaca.

El periodista David Guzman ha guanyat el 5è premi Difusió, que lliura la junta d’Editors.cat i que reconeix una personalitat pública que es destaca per haver contribuït de manera notable a la divulgació, foment, promoció i projecció de l’edició i la literatura en català en el seu espai professional. El jurat ha premiat el periodista cultural especialitzat en literatura que ha exercit la divulgació literària en mitjans com ara El Periódico, La Vanguardia, El País, RAC1, Catalunya Ràdio, Betevé i 3Cat.

La CUP ha criticat la falta de “concreció i terminis” en l’acord pel finançament singular segellat ahir entre la Generalitat i l’estat espanyol. En una conferència de premsa al parlament, la diputada Pilar Castillejo ha retret que el nou sistema no serà “singular ni suficient” i ha preguntat a ERC “fins quan està disposada a aguantar”.

D’altra banda, Castillejo s’ha referit als aldarulls de caràcter racista que hi ha hagut els darrers dies als municipis de Torre Pacheco (Múrcia) i ha mencionat també els que s’han produït a Sabadell, Polinyà i Piera. Castillejo els ha condemnat i ha dit que el seu grup ha demanat la compareixença de la consellera d’Interior, Nuria Parlon, perquè expliqui l’estratègia dels Mossos per combatre aquest tipus d’atacs.

El Tribunal Suprem espanyol ha fixat pel pròxim dimarts 22 de juliol la vista del recurs d’apel·lació presentat per l’ex-secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, contra la seva entrada a presó.

Cerdán, qui va ingressar al centre penitenciari de Soto del Real el passat 30 de juny, és en presó provisional comunicada i sense fiança per la seva suposada implicació a la trama corrupta del cas Koldo.

El govern de les Illes ha nomenat nou director d’Immigració i Cooperació Manuel Pavón, sots-inspector de la policia espanyola. El canvi forma part d’una renovació de l’executiu en què aquest departament deixa de dependre de la Conselleria de Serveis Socials i s’integra a la de Presidència.

El portaveu del govern, Antoni Costa, ha dit que el nomenament de Pavón no implica cap missatge d’enduriment de la política migratòria i ha assegurat que no s’ha acordat amb Vox, soci parlamentari del PP, que reclama de restringir les ajudes socials als immigrants en situació irregular.

Ara fa poques setmanes, la presidenta de les Illes, Marga Prohens, va participar en el congrés territorial del Sindicat Unificat de Policia (SUP), del qual Pavón és secretari general a les Illes.

En el consell de govern extraordinari també s’han nomenat Joana Maria Cabrer com a directora general de Personal Docent i Centres Concertats, i Margalida Darder com a directora general d’Infància i Conciliació.

RENFE ha designat Josep Enric García Alemany com a nou director de Rodalia de Catalunya en substitució d’Antonio Carmona, que exerceix el càrrec d’ençà del març de l’any passat. El març d’enguany, RENFE ja havia nomenat García Alemany director operatiu de Rodalia i va limitar la presa de decisions de Carmona. Ara, però, García Alemany pilotarà la direcció tot sol perquè Carmona ha passat a ser representant institucional i portaveu de l’empresa a Catalunya.

García Alemany és enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de València. Compta amb una dilatada trajectòria en la gestió de la mobilitat i el transport públic. Abans d’assumir el nou càrrec a Rodalia, havia estat soci i director de Moov, Mobility Consulting, a més de formador principal a la UITP Academy, una de les principals plataformes internacionals de formació en transport públic.

També ha estat en algunes èpoques consultor independent, membre del consell d’administració d’uns quants organismes de mobilitat a València, i especialment gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, entre el 2015 i el 2020. En aquest període, García Alemany va dirigir una transformació profunda del servei: es va renovar la flota d’autobusos, tot reduint-ne l’edat mitjana de 13 anys a 7,5; es van impulsar 375 contractacions i es va reestructurar la xarxa per adaptar-la a les necessitats reals de la ciutat.

El pas per l’EMT de València

Tanmateix, de la seva etapa a l’EMT també se’n recorda la seva destitució, en el context d’un frau milionari conegut per “estafa del CEO”, en què l’empresa pública va perdre quatre milions d’euros per una estafa basada en la suplantació d’identitat del president del consell d’administració.

El qui aleshores era regidor de Mobilitat de València, Giuseppe Grezzi, va dir que la destitució de García Alemany no anava directament relacionada amb la investigació del cas, sinó amb “l’esgotament d’una etapa”, va reconèixer que havia fet una “faena excel·lent” i en va destacar la transformació a l’empresa municipal.

Després de deixar l’EMT, García Alemany va continuar vinculat a la consultoria i la formació en mobilitat sostenible, sobretot en gestió de projectes i assessorament estratègic per a administracions i operadors de transport.

Ara, gairebé cinc anys després, dirigirà operativament Rodalia de Catalunya en un moment clau, amb un pla d’inversions destinat a modernitzar el servei i a recuperar la confiança dels usuaris, en un ambient de malestar generalitzat per l’estat del servei, els endarreriments i els problemes freqüents en les línies.

Luxemburg. El focus d’atenció en la sessió del matí de la vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d’amnistia recau sobretot en la posició de la Comissió Europea, que s’ha personat en aquest procediment. La gran sala de quinze magistrats escolta les parts en la qüestió pre-judicial del Tribunal de Comptes per evitar d’amnistiar els trenta-cinc ex-alts càrrecs del govern acusats d’haver desviat patrimoni públic per a l’1-O i per a la internacionalització del procés. I la Comissió, tot i que ha mantingut una posició certament bel·ligerant en termes polítics, ha estat rotunda quant a la qüestió jurídica de fons: aquesta causa no implica cap risc per als interessos financers de la UE (com afirma Societat Civil Catalana, que és part acusadora i com suggereix el Tribunal de Comptes mateix) i, per tant, no pot ser un argument per a impedir l’aplicació de la llei d’amnistia. És interessant la manera com la Comissió ha desenvolupat aquest argument.

Crònica: Dos represaliats, un ultra i una pregunta clau en l’avió de l’amnistia a Luxemburg

Qui parla avui a Luxemburg en nom de l’executiu comunitari és l’advocat espanyol Carlos Urraca Caviedes, que ha desmuntat l’argumentació amb què el Tribunal de Comptes va presentar la qüestió pre-judicial (que ja incloïa la resposta), que qüestionava si els fets que va enjudiciar podien fer perillar els interessos financers de la UE. Si fos així, com que la llei d’amnistia exclou aquest supòsit, cap dels acusats no en podria ser beneficiari. Urraca ha començat recordant el raonament de la consellera Elena Hernáez: “El Tribunal de Comptes sembla considerar que aquestes il·legalitats haurien contribuït a la secessió de Catalunya, i que això reduiria la renda nacional bruta d’Espanya i, per tant, la contribució d’Espanya al pressupost de la UE. Però la Comissió pensa que no hi ha un vincle prou directe entre els actes enjudiciats i els recursos propis de la UE.”

Això ja seria motiu per a desestimar la pre-judicial, perquè es basa en una qüestió hipotètica, i la jurisprudència del TJUE deixa clar que en aquest cas no són admissibles les preguntes que li formulen. Però Urraca ha anat més enllà: “La renda nacional bruta no és directament afectada per aquests fets, perquè els acusats no tenen capacitat de disposar dels recursos propis de la UE. I no sembla que una secessió il·legal constitueixi cap perjudici per als interessos financers de la UE. Una disminució proporcional en la contribució de l’estat per la disminució de la seva renda nacional bruta no tindria incidència necessàriament en el nivell de recursos propis de la Unió Europea. Perquè és una contribució d’equilibri, és a dir, que és coberta pel nivell de despesa, però també per uns altres recursos, de manera que el pressupost de la UE queda sempre equilibrat.”

I conclou: “En absència de cap vincle entre les activitats il·legals que tinguin per objecte la secessió i el pressupost de la UE, els interessos de la UE no en sortirien afectats.”

La posició de la Comissió és subscrita per tothom dins la sala, tret de Societat Civil Catalana (i tot esperant de saber què acaba resolent el tribunal). No tan sols els advocats dels acusats en el Tribunal de Comptes neguen que els interessos financers de la UE resultin compromesos amb la seva amnistia, també ho fan tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat, tot i que amb uns arguments una mica diferents. El fiscal del Tribunal de Comptes Manuel Martín-Granizo afirma que no hi ha tal risc perquè la independència de Catalunya no era probable fàcticament; esgrimeix els fets provats de la sentència del Tribunal Suprem del 2019 contra els dirigents de l’1-O, segons els quals “els condemnats eren conscients que era inviable la República Catalana”, i afegeix que no consta que es fes cap ús de fons europeus per al referèndum, “ni tan sols fons espanyols.”

L’advocada de l’estat espanyol, Andrea Gavela Llopis, sí que s’acosta més a l’argument de la Comissió, quan també nega que hi hagi cap vincle entre els fets enjudiciats i el pressupost de la UE. “No hi ha cap indici que s’hagin compromès interessos financers de la UE, i no hi hauria hagut cap risc real de disminució del pressupost de la UE, ni tan sols el risc que una eventual independència de Catalunya pogués tenir cap afectació directa en els interessos de la UE.”

L’hostilitat política de la Comissió contra la llei d’amnistia

Dit això, la Comissió Europea és la que ha tingut una posició més crítica contra la llei d’amnistia, a part, és clar, els exabruptes mancats de rigor jurídic dels advocats de Societat Civil Catalana. Urraca considera que la llei no respon pas a un interès general, sinó que és producte d’un pacte polític que va consistir en una investidura en canvi de garantir la impunitat dels socis que la van fer possible, i que això és contrari a l’estat de dret. Ha insistit a qualificar l’amnistia de “autoamnistia”, tot i que el Tribunal Constitucional espanyol ja va sentenciar el 26 de juny proppassat que això no era així.

El Comitè Valencià de Solidaritat amb el Kurdistan ha denunciat la detenció de l’activista kurd Ahmet Dikmen, empresonat a l’estat espanyol i pendent d’un possible procés d’extradició a Turquia. Segons el comunicat emès pel col·lectiu, Dikmen fou detingut el 12 de juliol, a petició del govern turc, quan visitava València. La policia espanyola el va traslladar a Madrid sense informar-ne prèviament la família, que diu que s’ha assabentat de la detenció arran d’una breu telefonada.

Ahmet Dikmen viu a Bèlgica d’ençà del 2013 i, segons que explica el comitè, és un refugiat polític perseguit pel règim turc per la seva militància en la causa kurda. L’activista acumula més de vint sentències per motius polítics i ha sofert directament la repressió del govern d’Erdogan, que li ha costat la vida d’un germà i dos nebots.

El comitè considera que una extradició a Turquia posaria en perill la seva vida i integritat física, i alerta que aquest procediment vulneraria tant els drets humans com el dret internacional en matèria de protecció de persones refugiades. Per això, exigeix l’alliberament immediat de Dikmen i la paralització del procés d’extradició.

Finalment, el col·lectiu fa una crida a les organitzacions polítiques, socials i sindicals, a més de les institucions, perquè mostrin la seva solidaritat activa amb Dikmen i s’oposin a la seva extradició. El comunicat conclou amb una proclama clara: “Els drets humans no es negocien.”

Els Mossos d’Esquadra han detingut l’imam del barri de la Marca de l’Ham de Figueres per haver maltractat els nens de la comunitat musulmana. Segons que ha avançat la periodista Anna Punsí i ha confirmat l’ACN, va ser la mateixa comunitat la que va denunciar l’home a la policia. Agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos van arrestar el sospitós fa una setmana, el 9 de juliol, després d’una investigació que va començar l’octubre del 2024 i que es va allargar fins al maig de 2025. Els delictes pels quals se l’investiga són coaccions, maltractaments i lesions, cap als menors de la madrassa, l’escola islàmica vinculada a la mesquita, però no pas per discursos radicals, tal com havia informat l’agència ACN inicialment.

Els membres de la comunitat van alertar els Mossos que l’imam havia agredit físicament nens, i per això els agents el van detenir. L’imam va arribar a Figueres fa uns dos anys.

El detingut va passar a disposició del jutjat d’instrucció 5 de Figueres, en funcions de guàrdia. Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el magistrat va acordar la llibertat de l’arrestat, a disposició de la justícia sempre que sigui requerit. La causa també està oberta per suposats delictes de lesions, coaccions i maltractaments.

Després del pas a disposició judicial, el procediment s’enviarà a repartiment per designar quin serà el jutjat d’instrucció de Figueres que continuarà amb la tramitació de la investigació.