El president dels Estats Units, Donald Trump, no es fa enrere i intensifica la guerra comercial. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha confirmat que la nova ronda d’aranzels del 50% contra la Xina farà pujar els gravàmens totals fins al 104%.

La borsa nord-americana obre amb pujades per sobre del 3% i arrossega també els mercats europeus

La mesura entrarà en vigor aquesta mitjanit, tal com ja havia anunciat Donald Trump que passaria si el gegant asiàtic no retirava les tarifes de represàlia del 34%. “Entraran plenament en vigor aquesta nit”, ha dit Leavitt en una compareixença en la qual ha afegit que el president ja n’ha signat l’ordre executiva.

A més, la portaveu ha reiterat la convicció del mandatari republicà que la Xina s’ha equivocat responent als aranzels nord-americans, però també que Pequín “vol” i “ha de” arribar a un acord amb Washington. “Quan els Estats Units reben un cop de puny, el retornen amb més força. Per això els aranzels del 104% a la Xina entraran en vigor aquesta mitjanit. Però el president creu que Xi i la Xina volen arribar a un acord. Simplement, no saben per on començar”, ha conclòs.

En aquest sentit, Leavitt ha afirmat que Trump està disposat a ser “increïblement generós” amb la Xina si el govern accepta de negociar, perquè considera que això seria el millor per al poble nord-americà.

Amb tot, el govern xinès ja havia rebutjat l’amenaça comercial dels Estats Units i havia advertit que preveu contramesures per a salvaguardar els interessos econòmics del país.

Notícia trista per als seguidors d’El paradís de les senyores, la sèrie italiana que emet TV3 cada dia a la tarda. L’actor Andrea Savorelli, que hi interpreta el paper de Pietro Conti, s’ha mort a trenta anys, segons que ha explicat la seva germana a Instagram i ha publicat el diari Il Corriere della Sera.

De fet, la seva germana, Alessandra Savorelli, ha explicat que la mort de l’actor va ser el mes passat.

L’actor va entrar a formar part d’El paradís de les senyores el 2020, durant la cinquena temporada. També va treballar en més produccions audiovisuals italianes.

Actualment, TV3 emet la sisena temporada de la sèrie.

El treball de l’economista català Pau Pujolàs forma part de les referències que la Casa Blanca ha utilitzat per justificar el càlcul del govern del president Donald Trump per a decidir els aranzels globals que va imposar el dia 2 d’abril.

La UE demana a la Xina que eviti una escalada en la guerra comercial amb Trump

Entre les cinc referències incloses en el document, hi ha l’article científic “Trade deficits with trade wars” (‘Dèficits comercials amb guerres comercials’), elaborat per Pujolàs, que és professor associat de la Universitat McMaster, al Canadà, i Jack Rossbach, professor assistent d’Economia de la Universitat de Georgetown a Catar. Tots dos conclouen que els desequilibris comercials alteren significativament les implicacions dels aranzels i mostren que els dèficits comercials augmenten la capacitat d’un país d’alterar la seva relació d’intercanvi i, per tant, beneficiar-se dels aranzels.

En el mateix text, precisen els aranzels “d’equilibri” exactes entre els Estats Units i la Xina, els països amb més desequilibri comercial bilateral, fent servir un model molt complex. Segons que ha explicat Pujolàs al diari britànic Financial Times, tots dos consideren que aquests aranzels haurien d’oscil·lar sempre entre el 10% i el 25%, perquè si són més alts serà perjudicial per als Estats Units. De fet, Pujolàs assegura que el lliure comerç “beneficia tant la Xina com els Estats Units, en comparació amb una guerra comercial”.

D’una altra banda, l’article indica que no s’haurien d’imposar aranzels contra la Unió Europea (UE).

ChatGPT ha decidit els aranzels de Trump?

Critica els aranzels

Curiosament, Pujolàs ha publicat recentment un article en el bloc especialitzat “Res no és gratis” en què critica la política aranzelària de Trump. Adverteix de les “cinc alarmes” que activa la imposició d’aranzels, com ara que el guany d’un aranzel arriba a costa “d’empobrir el veí”. I afegeix: “Si el veí fa ull per ull, acabem tots cecs.”

Remarca que aquests gravàmens redueixen la quantitat que es comercia, de manera que crea una pèrdua neta d’ingressos, per la qual cosa avisa: “Cal anar amb molta cura a imposar aranzels.” També destaca la necessitat que el govern gasti bé els ingressos derivats perquè no generi pèrdues i insisteix que els aranzels impedeixen al consumidor de “comprar el que desitjaria a preus raonables, fent-lo presoner de productes locals cars i de baixa qualitat”.

El deliri de la guerra comercial de Trump: aranzels a illes deshabitades i a bases militars

El govern de la Generalitat ha aconseguit un acord amb ERC, Comuns, la CUP per regular el lloguer de temporada, fet que li permet de salvar el decret que demà es debatrà i votarà al ple del parlament.

Segons que han explicat els Comuns en una publicació a X, l’acord preveu que qualsevol pis que s’utilitzi per viure, encara que sigui per pocs mesos, hagi de ser de lloguer permanent i, per tant, estigui subjecte al topall de preus. Per tant, només quedaran fora de la regulació els habitatges que es pugui demostrar que seran per a ús vacacional o turístic.

A més, els lloguers d’habitacions també es regularan i la suma del que es pagui per cada una no podrà superar el preu màxim que es podria pagar pel pis si es llogués sencer. D’altra banda, els ajuntaments podran limitar i prohibir els lloguers de temporada en zones tensionades.

El pacte s’ha tancat en una reunió que hi ha hagut aquesta tarda a la seu del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en la qual han participat la consellera Sílvia Paneque i els representants dels grups parlamentaris del PSC, ERC, Comuns i la CUP.

En la trobada també han pactat de prorrogar el termini dels habitatges protegits. Per als que estan situats en zones de mercat d’habitatge tensionat la protecció oficial serà de trenta anys en el cas de promocions en sòl de reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i si s’obtenen ajuts directes; deu anys en el cas de promocions en sòls sense reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i sense obtenir ajuts directes; i vint anys per a la resta de supòsits.

També s’ha acordat d’incorporar la definició de “contracte de frau” a la llei d’habitatge 18/2007 amb les següents paraules: “Qualsevol acord contractual que, de manera intencionada, incorpori clàusules o pràctiques enganyoses que vulnerin els drets dels consumidors o que desvirtuï l’equilibri contractual en matèria d’habitatge en els termes continguts en el dret aplicable”.

A més, es crea la figura dels inspectors d’habitatge, que estaran vinculats a la futura Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, amb la participació de l’Agència de Consum i l’Agència d’Habitatge. Tindran competències per verificar el compliment contractual, realitzar inspeccions periòdiques i puntuals, documentals i presencials, detectar fraus o clàusules abusives i elaborar informes proposant mesures correctores o sancionadores.

Satisfacció entre els signants de l’acord

El dirigent del PSC al parlament, Ferran Pedret, ha aplaudit l’acord assolit amb qui ha titllat de “forces progressistes”. “Hi havia algunes vies de fuga per les quals el capital especulatiu podia trobar una bretxa per eludir regulacions i, per tant, ens sembla que és bo i és necessari procedir a aquesta regulació”, ha assegurat.

La portaveu d’ERC al parlament, Ester Capella, ha subratllat que l’acord és un pas més per treure l’habitatge “de la lògica especulativa del mercat”. Per contra, ha lamentat que arribi un any tard, en referència a la citada norma que va impulsar l’executiu de Pere Aragonès i ha apuntat que els que defensen aquesta regulació són ara molts més que abans.

El portaveu dels Comuns al parlament, David Cid, ha celebrat l’acord i ha dit que és “de màxims”. Alhora, ha ha reivindicat que suposa un salt important per “posar fi a la barra lliure” al mercat de l’habitatge a Catalunya.

Per la seva banda, la CUP ha lloat l’acord, però no ha volgut apropiar-se’l. “És una conquesta del moviment i de tota la gent que ha sortit al carrer per defensar el dret a l’habitatge”, ha reivindicat la diputada Laure Vega.

Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres ha lamentat que l’acord arriba “dos anys tard”. En un comunicat, el sindicat ha sostingut que es tracta d’una regulació per a lloguers temporals i habitacions que “el PSC va tombar el juliol passat” i que s’hauria d’haver fet fa temps, tenint en compte que la Llei d’Habitatge és del maig del 2023 i ja feia temps que assenyalaven “aquest forat”. “Si avui s’han vist obligats a moure fitxa és gràcies a les massives mobilitzacions a les dues grans manifestacions d’aquest curs i davant del desnonament de la Casa Orsola”, ha considerat.

L’acord arriba dies després de les manifestacions en ciutats de tot el país. Fins ara, els contractes de temporada han restat, encara, fora de la regulació del preu lloguer aprovada pel congrés espanyol i vigent al Principat, i ara com ara suposen la principal fuita dels nous contractes –sovint, en frau de llei, firmats per a ús residencial.

En el temps de descompte de la legislatura passada, el govern del president Pere Aragonès ja va intentar de regular-los a través d’un decret. Aleshores, el text no va prosperar perquè Junts hi va votar en contra i el PSC s’hi va abstenir per “inseguretat jurídica”.

El problema amb què toparan les noves mesures, siguin quines siguin, serà que la Generalitat no disposa d’un cos d’inspectors especialitzats en habitatge prou fort. La setmana passada, Catalunya Ràdio va publicar que el govern no ha posat cap multa a grans tenidors per tenir pisos buits d’ençà que es va aprovar l’última modificació de la llei d’habitatge catalana, del març del 2022.

a càrrec de Bertha Muriel Hermoso amb El futur dels prematurs i la placenta artificial, Jana Hernández Jiménez amb La influència de la mitologia en la societat actual i Maria del Mar Vilanova Ángel amb La resistència als antibiòtics - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

Patricia Canet, presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementeri de Paterna, ha presentat avui als jutjats d’aquest municipi una querella per crims contra la humanitat durant el franquisme. L’escrit judicial denuncia l’assassinat i la desaparició forçada del seu oncle besoncle, Juan Canet Bou, afusellat el 13 d’octubre de 1941, quan tenia vint-i-quatre anys.

Amb aquesta acció judicial, ja són 117 les querelles presentades per exigir la investigació de crims franquistes com a crims contra la humanitat. Canet ha anunciat que la seva iniciativa vol afegir-se a aquesta onada per fer justícia i trencar el silenci institucional sobre els fets. En una conferència de premsa a València, Canet ha explicat que el seu oncle besoncle era un jornaler de Cullera (Ribera Baixa), fill d’una família humil. Va ésser empresonat “sense haver comès cap delicte”, presumptament víctima d’una venjança veïnal, i jutjat sense garanties. “El van assassinar sense cap raó”, ha dit.

Els seus ossos podrien ser entre els tres cossos exhumats a la fossa 146 del cementeri de Paterna, on hi ha enterrades 2.238 víctimes de la repressió franquista. Aquesta fossa va ser oberta entre el 2023 i el 2024, i ara la família espera els resultats de les proves genètiques. Segons ha explicat Canet, la mort de Juan Canet va ser “una venjança crua” contra la família, perquè un dels seus germans, avi de la querellant, era sergent republicà; un altre s’havia exiliat a França, i la germana restava “esclavitzada a casa per la ideologia franquista”. Ha recordat que l’acusador va dir: “Algun d’aquesta casa ha de morir”.

“Vull posar el meu granet d’arena perquè s’arribe al port esperat —de moment utòpic— d’aconseguir que els assassinats del franquisme siguen reconeguts com a crims contra la humanitat”, ha expressat Canet. Ha afegit que aquestes accions col·lectives són imprescindibles per a posar fi a la impunitat. La querella ha estat redactada per l’advocada Aràdia Ruiz, de la cooperativa El Rogle i membre de l’equip jurídic de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA). Ruiz ha defensat la necessitat de dignificar la història de les famílies que van sofrir pèrdues durant la dictadura franquista i ha lamentat la manca de resposta judicial.

“Fins ara només hem trobat frustració dins la justícia espanyola”, ha dit Ruiz. Ha remarcat que l’objectiu de les famílies ja no és “asseure ningú al banc dels acusats”, sinó que s’investiguen els fets i s’esclareixin les responsabilitats. “Cal fer un relat del que va passar i dir els noms de qui hauria d’ésser assegut a la banqueta”, ha afirmat.

Ruiz ha recordat que els crims de lesa humanitat, com ara les desaparicions forçades, no prescriuen i estan tipificats per les lleis internacionals. Ha assenyalat que, malgrat que la llei de memòria democràtica espanyola generava alguna esperança de canvi, la realitat és que les querelles continuen arxivades. “El discurs dels jutges és desesperançador”, ha dit. Tot i això, ha insistit que continuaran presentant querelles per responsabilitat cívica, perquè és l’única via per evitar la impunitat. Ruiz ha relacionat aquesta lluita amb la necessitat de reparar les víctimes, també com a resposta als conflictes actuals, com el que viu el poble palestí.

Actualment, a Paterna continuen els treballs d’identificació de víctimes, impulsats per col·lectius com la Plataforma de Familiars i la mateixa Associació de la Fossa 146. Les famílies denuncien que, malgrat els avanços legislatius, la repressió franquista continua essent ignorada pels tribunals, i reclamen una resposta institucional que reconegui els fets com el que són: crims de lesa humanitat.

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha anunciat avui en la seva intervenció en l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa la voluntat de despenalitzar l’avortament a Andorra abans d’acabar l’actual legislatura, és a dir, del 2027.

En el seu discurs ha refermat la importància del multilateralisme i la cooperació en matèries com la inclusió social i el desenvolupament econòmic sostenible. Al torn de preguntes, el cap del govern andorrà ha estat interpel·lat per la qüestió de l’avortament per les parlamentàries socialistes Annika Strandhäll (Suècia) i Luz Martínez Seijo (Espanya), i ha explicat que l’executiu manté converses amb els dos caps d’Estat per aconseguir la despenalització i ha assegurat que es trobaran “solucions imaginatives” per permetre la interrupció voluntària de l’embaràs, però “fora del territori nacional”, abans d’acabar la legislatura, amb “suport econòmic per a les dones en situació de vulnerabilitat”.

Sobre això, Espot ha dit que les negociacions impliquen un joc d’equilibris amb el Bisbat d’Urgell i la Santa Seu. “Tenim una llarga història de democràcia i de pau. La figura dels coprínceps té més de vuit segles i hem de preservar la nostra estructura institucional”, ha assegurat.

Hem iniciat la jornada de treball a Estrasburg amb la reunió amb el president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Theodoros Rousopoulos. Hem traslladat el compromís i el suport d’Andorra a la tasca que desenvolupa aquesta assemblea.@coe @GovernAndorra (fil) pic.twitter.com/kOTB35JSGg

— Xavier Espot Zamora (@XavierEspot) April 8, 2025

Fa unes setmanes, Espot ja va explicar que es treballava en una reforma legal per a despenalitzar l’avortament i permetre que es pugui fer en indrets a prop d’Andorra, com Catalunya o l’estat francès, amb un acompanyament mèdic garantit andorrà.

Espot ha dit que l’actual sistema polític d’Andorra, un coprincipat encapçalat pel president francès, Emmanuel Macron, i l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, condiciona la possibilitat d’aplicar una legislació plenament laica sobre l’avortament.

El cap de govern ha reconegut que legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs al país “faria entrar molt en contradicció” l’arquebisbe, atès que per a l’Església catòlica “la defensa del dret a la vida” és un “dogma de fe”. Per això, ha subratllat que es treballava en aquesta reforma discretament amb la col·laboració del copríncep eclesiàstic i la Santa Seu.

Andorra estudia de despenalitzar l’avortament i garantir-ne un acompanyament mèdic

 

 

 

La missió havia de durar tres anys i mig, però enguany ja n’ha fet quinze. El CryoSat-2, un satèl·lit que mesura els canvis en el gel i la neu del planeta, continua aportant informació clau per a entendre el canvi climàtic. I ho fa amb participació catalana.

El satèl·lit va ser llançat per l’Agència Espacial Europea (ESA) el 2010 i ha aportat dades crucials per monitorar els impactes del canvi climàtic sobre el gruix del gel àrtic i el gel continental. També ha estudiat l’Antàrtida i l’oceanografia global. Ho fa a través d’un sensor radar que mesura l’elevació de la superfície terrestre, calculant el temps que passa entre que l’aparell envia un senyal cap a la Terra, rebota contra la superfície i és captat de nou pel satèl·lit.”

“Sorprenentment, CryoSat segueix operatiu després de 15 anys, gairebé tant com el satèl·lit titular del rècord de l’ESA, l’ERS-2, que va durar 16 anys”, explica Richard Francis, director de la missió de l’ESA. De fet, l’esperança de vida del satèl·lit era de dos anys, però encara que hi ha hagut algun problema en òrbita, encara opera amb normalitat gràcies als sistemes de reserva.

Participació catalana

L’empresa isardSAT, fundada el 1006 a Barcelona, és l’encarregada de liderar el calibratge extern del satèl·lit des del seu llançament. “Com qualsevol processament avançat de dades, el sensor SIRAL necessita un calibratge periòdic per verificar que funcioni correctament”, explica Mònica Roca i Aparici, directora d’isardSAT. Un procés que s’aconsegueix fent que l’instrument mesuri un objectiu conegut.

“El que fem és processar i analitzar les mesures del satèl·lit quan passa sobre aparells col·locats estratègicament, anomenats transponedors, en ubicacions conegudes i amb característiques concretes”, afegeix l’enginyera.

Des del seu llançament l’any 2010, isardSAT ha participat en diverses campanyes de calibratge del satèl·lit, processant dades de transponedors de l’Agència Espacial Europea col·locats a Svalbard (Noruega), Creta i Gavdos (Grècia).

Des de l’inici de la missió, isardSAT ha desenvolupat algorismes per processar les dades del satèl·lit i aplicar-les en diferents projectes de recerca internacionals.

Lloc: Sala Gran d'entitats del C.C. Calisay

Un estudi encapçalat per la investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Elena Fagín i l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al CREAF Jordi Catalan publicat a ‘Nature Communication’ revela que l’espècie humana podria haver afegit peixos a l’estany Redon (Vall d’Aran) al segle VII, de forma intencionada i, possiblement, amb l’objectiu de disposar d’aliment mentre pasturaven amb els ramats d’ovelles. Per descobrir-ho, s’ha rastrejat la història amagada en un testimoni de sediments de la llacuna, que abasta 3.300 anys d’antiguitat. Tot i que aquests no conserven l’ADN de peixos de forma adequada, es van fer les proves en els seus paràsits, on sí que estava ben preservat.

El treball conclou que la introducció de peixos va arribar centenars d’anys abans del que indiquen els primers documents històrics, que en registren durant els segles XIV i XV. Els resultats també coincideixen amb una troballa de restes arqueològiques als voltants i reforcen la idea que la regió tenia zones de pastura que els habitants de l’època tardoromana i visigoda feien servir per al bestiar.

“Els peixos no tenen manera d’accedir als estanys d’alta muntanya i només poden arribar allà si algú els porta, així que la seva presència és un indicador d’intencionalitat i d’activitat humana”, explica Fagín. Les dades apunten que la població es va mantenir constant al llarg dels anys, malgrat els canvis en la població humana de la zona circumdant. Tot i això, podrien haver sofert l’impacte de les tendències climàtiques, com ara èpoques de molt de fred o calor.

A banda dels paràsits, durant la recerca també es van analitzar altres indicadors ambientals, com ara els pigments fotosintètics, també presents al sediment, que donen pistes sobre la quantitat d’organismes fotosintètics que habitaven l’estany al passat. Es va observar que la presència de paràsits de peixos coincidia amb un increment en la productivitat de l’estany -hi havia més activitat fotosintètica-.

Segons l’equip, el motiu pot ser que l’increment del ramat (principalment ovelles) a l’època tardoromana i visigoda va provocar una major erosió del sòl i, quan plovia o nevava, alguns nutrients del terreny es transportaven cap a l’estany. “Aquesta aportació de nutrients afavoreix el creixement del fitoplàncton i es reflecteix en l’augment dels pigments fotosintètics conservats als sediments”, explica la investigadora del CREAF i la Universitat de Barcelona Marisol Felip, també coautora de l’estudi.

Un paràsit que habita a les brànquies del peix

Per a endinsar-se al passat dels estanys de muntanya solen emprar-se els denominats ‘testimonis de sediment’, mostres cilíndriques que s’extreuen del fons de l’estany mitjançant una perforació. Normalment, s’observen certs paràmetres com ara nutrients de fòsfor i nitrogen, si hi ha metalls pesants o les restes d’organismes fòssils i d’ADN ambiental, entre altres coses. Això pot ajudar a determinar, per exemple, com era el clima i si hi havia presència d’alguns tipus de vida, “per a fer-se una idea del valor d’aquests sediments, cada 3 centímetres contenen uns 100 anys d’història!”, explica Fagín. Amb aquest estudi s’ha anat un pas més enllà i els investigadors han emprat, per primera vegada, fragments de l’ADN d’ectoparàsits -organismes que viuen a la superfície externa dels peixos, en aquest cas, i depenen d’ell per a alimentar-se o completar el seu cicle de vida-. “Fins ara, cercar l’ADN de peixos als estanys d’alta muntanya era com buscar un peix a una piscina olímpica, perquè depèn d’on hagi mort el trobaràs o no al testimoni de sediment. En canvi, els paràsits s’expandeixen per tot arreu, així que són una bona prova de la presència de peixos”, explica Catalan.

Els paràsits que més fàcilment es van detectar pertanyen al gènere Ichthyobodo, un protozou flagel·lat que viu a la pell i les brànquies dels peixos, encara que també es van observar uns altres com ara Kinetoplastea i altres grups com, Oomycota, Ichthyosporea i Ciliophora. “Aquestes troballes demostren el potencial de l’ADN antic de paràsits per a ajudar a comprendre l’activitat humana històrica i documentar impactes fins ara poc clars dels assentaments als ecosistemes d’alta muntanya”, afegeix Fagín.

Quatre dècades investigant l’estany Redon

L’estany Redon se situa al Pirineu català i té actualment una població d’unes seixanta mil truites, que sobretot s’utilitzen per a la pesca recreativa. Un aspecte especial d’aquest estany és que, en estar situat a 2.240 metres d’altitud al Pirineu, ha estat relativament aïllat de l’activitat humana durant segles. Això significa que qualsevol canvi que es produeixi a l’ecosistema és més fàcil d’atribuir a factors ambientals o humans, per exemple, la introducció de peixos o el pasturatge.

La investigadora Marisol Felip i Jordi Catalan porten prop de quaranta anys investigant aquest estany i actualment continuen estudiant diversos processos. “És com tenir un arxiu històric natural, on podem anar descobrint com eren els ecosistemes del passat i, també, un laboratori a l’aire lliure on podem observar com influeix el canvi climàtic i l’activitat humana en l’ecosistema”, finalitza Felip. Aquesta recerca l’ha encapçalat el CREAF i també ha participat la Universitat de Barcelona, el CSIC, l’Institut Nacional de Biologia d’Eslovènia i la Universitat Edith Cowan d’Austràlia.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El PSC ha registrat una proposició de llei al parlament perquè els funcionaris i directius dels centres penitenciaris catalans siguin reconeguts com a agents de l’autoritat. La iniciativa, que ha presentat avui en conferència de premsa la portaveu socialista Elena Díaz, vol “protegir jurídicament aquest col·lectiu en l’exercici de les seves tasques” i atendre una demanda que, segons ha dit, és històrica.

El reconeixement com a agents de l’autoritat implicaria que els treballadors de les presons tindrien una protecció penal especial i que les seves denúncies gaudirien de presumpció de veracitat, com passa amb els mossos o amb altres cossos funcionaris amb aquesta consideració. A més, la proposta estableix que la Generalitat haurà d’indemnitzar els funcionaris per lesions físiques o danys materials patits en el compliment de la feina. També inclou el compromís de formar-los específicament en matèria de seguretat, amb l’objectiu de garantir tant la seva protecció com la dels interns.

Díaz no ha concretat quan es podria debatre la proposta, però ha instat la resta de grups a donar-hi suport i ha defensat que “no es tracta d’una qüestió ideològica, sinó de seguretat i reconeixement professional”.

Aquest moviment arriba en un moment en què els treballadors penitenciaris han protagonitzat mobilitzacions per reclamar millores laborals i més mesures de protecció arran de diversos incidents greus a les presons catalanes. La secció sindical de la UGT ha valorat positivament la iniciativa, però ha dit que difícilment prosperarà: “Malauradament, no ens podem enganyar i aquesta iniciativa difícilment veurà la llum, ja que necessitaria per la seva aprovació final del suport parlamentari necessari, cosa que molt probablement no passarà per l’oposició coneguda d’alguns dels grups de l’arc parlamentari en el fet que es reconegui aquesta condició al personal dels centres penitenciaris.”

A més, ha dit que la proposta és insuficient. Segons el sindicat, el reconeixement com a agent de l’autoritat hauria d’incloure qualsevol professional que treballi en contacte amb interns, ja sigui personal d’interior, de rehabilitació o laboral. Això no només afectaria la seguretat física, sinó també la protecció jurídica, com ara la presumpció de veracitat en els informes, el principi d’indemnitat –per rescabalar lesions i danys materials soferts en l’exercici de les funcions– i la identificació amb el número de registre professional.

Tot i que la proposta s’ha registrat com a lectura única –un procediment que en teoria n’agilitza la tramitació–, UGT ja ha avançat que demanarà que es facin les esmenes necessàries per ampliar-ne el contingut. Concretament, reclamaran que qualsevol professional que treballi amb interns als centres penitenciaris pugui tenir la consideració d’agent de l’autoritat, sigui quin sigui el seu perfil professional dins del centre.

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, podria tenir les hores comptades. Segons que ha pogut saber VilaWeb, el govern de Salvador Illa estudia destituir-lo del càrrec arran de les múltiples polèmiques. De moment no hi ha un substitut oficial, però tot apunta que el nou delegat serà l’ex-batlle de Puigcerdà del PDECat Albert Piñeira, que actualment forma part de Junts.

El delegat d’Illa a Perpinyà menysté el català i desitja bon Nadal tan sols en francès 

El nomenament de Person ja fou polèmic per la seva manca de vincles amb Catalunya Nord, però el que l’ha condemnat són el reguitzell de controvèrsies que acumula en pocs mesos, especialment quan va negar-se a fer servir el terme “Catalunya Nord” en una comissió del parlament.

“Escup a la cara dels nord-catalans”: indignació i estupor amb el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà 

Arran d’això, els cinc ex-directors de la Casa de la Generalitat en van demanar-ne la destitució i van denunciar que les seves declaracions feien perillar la missió de la delegació i menystenien la catalanitat de Catalunya Nord.

El govern, en boca de la portaveu Sílvia Paneque, però també el mateix president, van provar de treure ferro a la polèmica. Ara, tots els intents de dissipar la indignació no van servir de res.

VilaWeb ha demanat la confirmació oficial de la destitució al govern de la Generalitat sense aconseguir-la, però unes quantes fonts del parlament, dels partits polítics i de Catalunya Nord han confirmat de manera independent, entre ells, el nom del possible substitut.

La vice-presidenta del Consell, Susana Camarero, s’ha cobert amb el criteri tècnic de l’advocacia de la Generalitat per a justificar la petició de personació, ara, en la causa que instrueix la jutgessa de Catarroja per les conseqüències de la gota freda. Camarero ha negat que ho facen ara per a tenir informació puntual de tot el procediment, o per a fer front a les possibles responsabilitats civils perquè ara hi ha dos ex-alt càrrecs encausats. Carmarero ha dit que ho fan per a defensar els interessos dels valencians. “És un criteri tècnic de l’advocacia de la Generalitat que ha considerat que és oportú presentar-se. Estem en fase d’instrucció i hi ha temps”, ha dit.

La jutgessa de Catarroja va tornar a oferir al president de la Generalitat, Carlos Mazón, en un acte emès ahir, la possibilitat de declarar de manera voluntària en la causa, però Camarero ha dit que no ha canviat res respecte dels dies passats i ha confirmat que no té pensat declarar.

Divendres han de declarar com a investigats, l’ex-vicepresidenta Salomé Pradas i el seu número dos Emilio Argüeso.

Els tècnics com a excusa

En un acte anterior, la jutgessa va citar la llei d’Emergències de la Generalitat de 2010, que permet al president de la Generalitat de declarar l’emergència catastròfica per a assumir ell el comandament únic, per a recordar que Mazón no ostentava el comandament, sinó que ho feia la consellera Pradas. Preguntada pel motiu pel qual Mazón no va agafar el comandament a pesar que la Generalitat mateixa ha parlat de la catàstrofe natural més gran registrada, la consellera ha respost que ningú no ho va plantejar en cap moment. “Amb el nivell d’informació que hi havia el dia 29, els tècnics van decretar el nivell d’emergència que van considerar oportú. Mai va estar damunt la taula plantejar l’emergència catastròfica”. Quan els periodistes ha insistit en la qüestió, Camarero ha tornat a carregar la responsabilitat sobre els tècnics. “Són els tècnics que declaren l’emergència i amb la informació que hi havia, es van fer totes les actuacions aquella vesprada. Cap membre del CECOPI va dir de declarar l’emergència catastròfica”.

Segons Camarero, l’endemà, quan ja se sabia l’abast de la destrucció, tampoc ningú va pensar en aquesta declaració, i ha repetit que la Generalitat va ser molt responsable i que de seguida va actuar davant l’emergència.

Un soci de l’Assemblea s’ha acollit al seu dret de no declarar després d’haver estat citat aquest matí arran d’una acusació per desobediència per la concentració davant del parlament el dia de la tornada del president Carles Puigdemont, el darrer 8 d’agost. “La gent volia anar fins al davant del parlament, però hi havia un fort cordó policial, amb persones empenyent per exercir el dret de manifestació”, ha explicat l’Ignasi a les portes de la Ciutat de la Justícia, una estona abans de la citació. “La gent cridava que s’ofegava, i hi havia molta gent gran. Ens van començar a gasejar indiscriminadament, va ser una immundícia. La gent queia per terra –gent de molt avançada edat– i els Mossos colpejaven. Va ser una qüestió d’atzar que no passés res més. Aleatòriament ens van agafar a uns quants, ens van arraconar i ens van identificar.”

Arran d’aquests fets, els Mossos van identificar un total de vint-i-una persones, de les quals dues van ser detingudes el mateix dia i tenen el cas arxivat. Es desconeix, però, sí algú més el té obert. L’advocat de l’Ignasi, Xavier Monge, ha demanat l’arxivament de la causa i ha posat èmfasi en l’absoluta manca de concreció. “Aquest jutjat continua sense saber per què es va escampar la causa per part del jutjat que ho tenia inicialment. Els Mossos en un principi fan un recull genèric dels fets i només parlen de fets concrets en el cas de dues persones que van detenir i que van quedar en llibertat, ara amb el procediment arxivat. Van identificar les altres dinou, però no diuen què hauria fet cadascú. Només diuen que haurien participat en la manifestació, haurien trencat el cordó i no haurien fet cas a les indicacions dels Mossos. Sospitem que el jutjat, com que no té cap fet concret, haurà arxivat la resta de causes perquè no hi ha indicis de delicte. En el cas de l’Ignasi tampoc no hi ha cap imputació de cap fet en concret”.

Un dels Mossos sí que parla d’una mossegada que hauria rebut d’un manifestant, però no va acreditar cap lesió, i tampoc no acusa l’Ignasi per això, no està encausat per un delicte de lesions. “L’agent va anar al metge i va dir que encara tenia molèsties als ulls del gas que ells mateixos havien llançat, i allà va dir que havia rebut una mossegada, però els Mossos diuen que no saben qui ha estat”, afegeix l’advocat. “No hi ha imatges ni res de cap dels dinou”. De fet, cap d’ells no ha pogut ser identificat visualment, i per tant no s’han pogut relacionar les seves conductes amb les imatges recollides aquell dia. Tot plegat, ha arribat a incoar-se a partir d’un atestat dels Mossos, sense que la fiscalia ni la Generalitat no s’hagin pronunciat.

Denúncia de l’actuació dels Mossos

A més, l’Ignasi també ha volgut denunciar l’actuació dels Mossos. “El protocol del gas pebre diu que s’ha d’avisar per megafonia, cosa que no van fer. També que ha de ser d’ús quirúrgic, cosa que tampoc no van fer. No sóc jo qui hauria d’estar encausat, sinó el cap dels Mossos, el cap de la BRIMO, el sotsinspector de la BRIMO i el cap del CECOR”, ha afegit el soci de l’ANC, que també ha demanat la dimissió de Josep Lluís Trapero. “Per a què va servir l’actuació policial si després sí que van obrir les portes?”.

L’ANC ha convocat una concentració de suport a l’Ignasi a les portes de la Ciutat de la Justícia. També hi ha intervingut el coordinador de l’entitat Julià de Jodar. “L’Ignasi està encausat per un càrrec que pot comportar una multa i fins i tot presó”, ha dit. “Tenim uns jutges prevaricadors i aplicadors de la llei de l’enemic i una policia colonial plena de sipais al servei de la monarquia borbònica que persegueix i reprimeix independentistes. La repressió no s’atura. Cada dia que Catalunya no és lliure perdem en drets i benestar. La independència és inajornable”.

El govern, mitjançant el Comitè Interdepartamental de Sequera (CIS), ha ratificat la retirada de les restriccions d’aigua als municipis que depenen dels embassaments del Ter-Llobregat. Aquesta decisió serà efectiva a final de setmana, quan es publiqui la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Amb aquest canvi, la zona més densament poblada del Principat passarà de la situació d’alerta a la de pre-alerta. La decisió s’ha pres gràcies a la millora dels indicadors, que indiquen una recuperació significativa de les reserves d’aigua. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat acumulen 394 hectòmetres cúbics, un 64,5% de la capacitat, més del doble que no pas ara fa un mes.

A més, el comitè ha acordat que l’aqüífer del Baix Ter passi a la situació de normalitat i que l’aqüífer del Fluvià Muga redueixi el nivell d’excepcionalitat i entri en fase d’alerta.

Aquesta actualització del mapa de la sequera permet d’aixecar les limitacions en l’ús de l’aigua que, fins ara, afectaven el reg agrícola i els cabals ambientals, i que havien estat vigents durant dos anys. També desapareixen les restriccions en els usos urbans.

Amb la nova situació, nou àrees resten en situació de normalitat, cinc en pre-alerta i quatre en alerta. Això vol dir que catorze àmbits dels divuit de les conques internes ja no tindran cap limitació d’ús de l’aigua.

La indignació del poble valencià contra la gestió de l’emergència de la gota freda, i especialment el president Carlos Mazón, no s’atenua. El 28 d’abril a les 18.00, s’ha convocat una nova manifestació per a demanar la dimissió del cap del Consell, que no pot sortir del Palau de la Generalitat sense ser escridassat i xiulat.

El recorregut començarà a la plaça de l’Ajuntament i continuarà pels següents carrers de les Barques, del Poeta Querol i de la Pau. Seguidament, passarà per la plaça de la Reina i els carrers dels Brodadors i del Micalet. La plaça de la Mare de Déu, a toca del Palau de la Generalitat, serà el punt final, on es farà la lectura del manifest.

A diferència de les convocatòries anteriors, la manifestació del 28-A tindrà un ressò especial perquè es fa la vigília del congrés anual del PP europeu, que enguany ha triat València com a seu. De fet, el temor a les protestes havia fet trontollar la celebració i el PP espanyol havia proposat Madrid com a seu alternativa.

El poeta, traductor i intel·lectual Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha estat guardonat amb el premi Jaume Fuster que atorga anualment l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El premi reconeix la trajectòria literària d’un autor i és l’únic que es decideix per votació entre els mateixos professionals de l’ofici. Casasses és una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània. Guardonat amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020, ha publicat més de cinquanta llibres, amb una trentena de poemaris i una vintena d’obres de narrativa, literatura infantil, assaig i edició crítica. També ha treballat com a traductor, articulista i actor, i ha participat en una gran quantitat de recitals i esdeveniments culturals.

Enric Casasses: “És fals que Salvat-Papasseit al costat de Riba i de Foix sigui poca cosa”

La seva veu i la seva figura són referents en la cultura catalana dels darrers cinquanta anys. Poeta inclassificable i de veu pròpia, ha construït una obra marcada per la llibertat formal i per influències molt diverses, que van de la cultura rock dels anys setanta als trobadors medievals, de la psicodèlia a la mística, dels romàntics anglesos als poetes avantguardistes i barrocs. Aquesta barreja ha fet de Casasses una figura singular, capaç de connectar amb lectors de generacions diverses.

La seva trajectòria poètica comença amb La bragueta encallada (1972), a què segueixen títols com La cosa aquella (1982), No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns (1993), Calç. Àlbum de poesia d’un instant i alhora il·lustrada (1996), Plaça Raspall (1998), Canaris fosforescents (2001), Bes nagana (2011) i El nus la flor (2018), entre molts altres.

Enric Casasses: “El món fa segles que no rima”

També ha estat reconegut amb una llarga llista de guardons: el premi Crítica Serra d’Or (1991), el de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris (1993), el Carles Riba (1995), el Nacional de Cultura de Literatura (2012), el de la Crítica Catalana de Poesia (2019) i el Lletra d’Or (2019).

A més de la seva pròpia obra, Casasses ha contribuït a reivindicar autors marginals o oblidats, com Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume, i ha recuperat textos poc coneguts de figures com Francesc Pujols i Jacint Verdaguer.

En el camp de la traducció, ha acostat al català autors com Arthur Conan Doyle, Robert Louis Stevenson, Cyrano de Bergerac i Gérard de Nerval, però també Bob Dylan, Audrey Beecham, Hans Arp, José Lezama Lima, René Char, Santa Teresa, Pasolini, Queneau, Arnatu Daniel, La Fontaine, Apollinaire o Kenneth Patchen. Ha col·laborat en nombrosos mitjans, tant convencionals com alternatius.

Un premi votat pels escriptors

El Premi Jaume Fuster és atorgat pels socis de l’AELC a un autor per la qualitat i importància de la seva trajectòria. És l’únic premi literari del país decidit per votació entre escriptors i traductors. El procés consta de dues rondes: una primera oberta i una segona en què s’escull el guanyador d’entre els tres més votats.

Amb aquest guardó, Enric Casasses afegeix un nou reconeixement a una carrera literària que ha estat clau per a l’evolució de la poesia catalana contemporània, tot mantenint la seva radicalitat formal i el seu compromís amb una cultura oberta, lliure i crítica.

El president d’Ens Uneix, Jorge Rodríguez, ha avisat que el pacte de govern amb el PP a la Diputació de València “està en perill seriós” si els populars no permeten de debatre la proposta de rebaixa del llindar electoral del 5% al 3%. Ho ha dit abans de registrar la iniciativa legislativa popular (ILP) a les Corts, juntament amb el president de la Unió Municipalista, David García, i la vice-presidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix.

La Unió Municipalista, de la qual forma part Ens Uneix, reclama que el PP retiri l’esmena que ha presentat a la llei d’acompanyament del pressupost del 2025, en què volen excloure de les ILP aquelles matèries que afecten l’estatut, com seria el cas d’aquesta rebaixa del llindar electoral. Segons Rodríguez, amb aquesta esmena el PP “castra la democràcia per la porta del darrere” i demostra, ha dit, una “falta de qualitat democràtica”.

Rodríguez, que també és batlle d’Ontinyent (Vall d’Albaida), ha remarcat que la intenció és continuar parlant amb tots els partits, també amb el PP, però ha avisat que ja fa temps que adverteixen els populars que se senten “cada dia més incòmodes” amb la seva posició. I ha insistit que aquesta situació “no quedarà en no res”. Ha afegit que la relació amb el PP passa per un moment crític i que els veu “nerviosos”, fent propostes “estranyes” com ara la de “boicotar” les ILP, una actitud que ha relacionat amb la seva situació política arran de la gota freda del 29 d’octubre.

Quan li han demanat si això posava en risc el pacte a la Diputació, Rodríguez ha insistit que és la primera vegada que la coalició amb el PP és “en perill seriós” i ha instat els populars a retirar “l’esmena absurda” si realment volen mantenir el govern provincial.

Descongelació de les relacions amb el PSPV

Pel que fa a una possible aproximació al PSPV, partit en què havia militat, Rodríguez ha admès que els socialistes “saben llegir les oportunitats” i que ara cerquen de reconstruir les relacions amb Ens Uneix. “És una descongelació per microones i no pas al sol i a la calor”, ha ironitzat.

Sobre la ILP, ha defensat que cal equiparar el llindar electoral de la Generalitat Valenciana al de la majoria d’autonomies, per afavorir el pluralisme polític, augmentar la representativitat i combatre la desafecció. Ha recordat que aquesta proposta ja l’havien plantejada en el seu moment Compromís, el PSOE i Ciutadans.

David García, també batlle de Nules (Plana Baixa), ha explicat que la ILP no tan sols pretén de rebaixar el llindar electoral, sinó també establir-lo per circumscripció –i no pas per al conjunt del País Valencià–, i fer el còmput sobre els vots vàlids i no pas sobre el total. Perquè la ILP puga arribar al ple de les Corts, caldrà aplegar un mínim de 10.000 signatures i que l’esmena del PP no prospere.

Per la seva banda, Natàlia Enguix, vice-presidenta de la Diputació i coordinadora provincial d’Ens Uneix, ha defensat que cal “més representació dels municipis a les Corts”, per poder tenir veu al parlament en les pròximes eleccions.

Enguix reclamarà més suport a l’AVL

Pel que fa a les relacions amb el PP a la Diputació, Enguix ha dit que demanarà al president, el popular Vicent Mompó, que augmente les partides d’ajuts destinades a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Ho fa en resposta a les retallades que Vox ha inclòs als comptes del 2025 per a aquesta institució normativa del valencià.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha demanat a la Xina que eviti una escalada en la guerra comercial amb els Estats Units. En una conversa telefònica amb el primer ministre xinès, Li Qiang, Von der Leyen ha defensat una “resolució negociada” davant l’augment generalitzat d’aranzels ordenat pel president dels EUA, Donald Trump. Segons que ha informat la Comissió, Von der Leyen ha recordat que Europa i la Xina són dos dels mercats més grans del món i, per tant, tenen la responsabilitat de donar suport a un sistema de comerç reformat que sigui fort, lliure, just i amb condicions equitatives.

Les borses europees obren sense turbulències i amb repunts moderats

Tots dos mandataris també han parlat de la preocupació europea per una possible allau de productes asiàtics que no es venguin als EUA a causa dels nous aranzels. En aquest sentit, Von der Leyen ja va anunciar ahir la creació d’un equip de vigilància per detectar si hi ha un augment sobtat de les importacions a la Unió Europea.

La presidenta de la Comissió ha insistit que calen solucions estructurals amb urgència per reequilibrar el comerç entre la Xina i els vint-i-set estats membres. Brussel·les reclama més accés per a les empreses europees al mercat xinès, tant per als seus productes com per als serveis.

Finalment, Von der Leyen ha parlat amb Li sobre la cimera entre la UE i la Xina prevista per al juliol.

Els mercats asiàtics recuperen l’alè després d’un nou estira-i-arronsa entre els EUA i la Xina

Pequín diu que no acceptarà cap xantatge

El govern xinès ha avisat que lluitarà fins al final en la guerra comercial amb els Estats Units. Ha respost així a les amenaces de Trump d’imposar un 50% addicional d’aranzels si la Xina reacciona als nous gravàmens nord-americans. El ministeri de Comerç xinès ha advertit que les amenaces no són la manera de tractar amb la Xina i ha remarcat que no acceptaran cap xantatge.

Els Estats Units van anunciar la setmana passada que, a partir de dimecres 9 d’abril, imposaran aranzels del 34% als productes xinesos. S’afegiran als del 20% que Washington ja aplica des del març.

Com a represàlia, la Xina ha informat que, a partir del 10 d’abril, aplicarà també un 34% d’aranzels als productes estatunidencs. Washington ha respost amenaçant amb nous gravàmens, que podrien elevar l’impost fins al 104%.