L’Ajuntament de Mequinensa ha engegat el programa “Sirgant Moncada”, una nova iniciativa educativa i cultural destinada a fomentar l’ús del català als centres escolars del municipi. El projecte s’inspira en l’obra més emblemàtica de l’escriptor local Jesús Moncada, Camí de sirga, peça clau de la narrativa contemporània catalana.

“Tal com els sirgadors estiraven amb esforç els llaüts per remuntar l’Ebre, aquest programa simbolitza aquell mateix impuls col·lectiu cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”, ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet.

Resposta local a una absència autonòmica

“Sirgant Moncada” neix com a resposta a la no-convocatòria, per part del govern d’Aragó, del programa autonòmic “Jesús Moncada” per al curs 2024-2025. Aquesta iniciativa donava suport a activitats culturals en català i a recursos per reforçar l’aprenentatge de l’idioma a les escoles de la Franja.

Arran d’aquesta absència, l’ajuntament ha decidit d’assumir directament la tasca, creant un pla propi amb una dotació de 3.000 euros, la mateixa que es destinava fins ara al premi d’investigació Jesús Moncada, que s’ha suspès per concentrar esforços en accions a l’aula.

Un programa transversal i obert a tota la comunitat educativa

El programa inclou els quatre centres educatius del municipi: l’Escola Infantil Municipal la Ruella; el CEIP María Quintana; l’IES Joaquín Torres; i el Centre de Formació Professional Santa Agatoclia.

Cada centre farà almenys una activitat anual en català, finançada íntegrament pel consistori. Per facilitar la selecció, s’ha elaborat un catàleg d’activitats culturals, ja enviat als centres, i obert a noves propostes de professionals, companyies o col·lectius.

La primera activitat es farà demà a les piscines municipals, i serà dirigida als infants de zero a tres anys de la Ruella. Serà una sessió de contacontes en català a càrrec de Ruskus Putruskus, artista especialitzat en narració per a la primera infància, que presentarà l’espectacle Animalets, protagonitzat per una granja màgica i quatre animals molt especials.

a càrrec de Sandra Rossi (Argentina) - Lloc: Biblioplatja

The Washington Post · Annabelle Timsit, Amaya Verde i Ben Noll

El terratrèmol que ha sacsat la península russa de Kamtxatka aquesta matinada –i que ha obligat a fer evacuacions en massa i activar alertes de tsunami del Japó a Hawaii– es troba entre els sismes més potents que s’han registrat mai.

Segons dades del Servei Geològic dels Estats Units, el terratrèmol –registrat davant de la costa de Kamtxatka i d’una magnitud de 8,8 a l’escala de Richter– és el sisè sisme més fort registrat mai.

Les dades –que són preliminars i podrien ser revisades més endavant– situen el sisme al mateix nivell que dos dels terratrèmols més forts de la història, que també assoliren una magnitud de 8,8 a l’escala de Richter: el del 2010 a Xile i el del 1906 a l’Equador i Colòmbia.

L’abast definitiu dels danys causats pel terratrèmol trigarà setmanes a determinar-se, o potser mesos. Tot i que ha tingut lloc prop de l’Extrem Orient Rus, una zona molt poc poblada, el terratrèmol ha deixat danys materials importants i uns quants ferits. Ara per ara, les autoritats russes no han informat de víctimes mortals.

Els terratrèmols més potents de la història han afectat països com Xile, els Estats Units, el Japó, Indonèsia i Kamtxatka mateixa, sovint amb resultats devastadors.

Terratrèmol a Bío Bío, Xile (1960): magnitud 9,5

El terratrèmol més fort registrat mai, amb una magnitud de 9,5, tingué lloc a Bío Bío (Xile) l’any 1960, i deixà múltiples rèpliques i un tsunami de gran potència. L’Administració Nacional dels Oceans i de l’Atmosfera dels Estats Units (NOAA) calcula que entre 490 i 5.700 persones moriren a Xile a causa del sisme i el tsunami posterior, que també deixà 61 morts a Hawaii, 21 a les Filipines i 122 al Japó. Els danys materials i les repercussions econòmiques del sisme, més conegut com a Gran Terratrèmol de Xile o Terratrèmol de Valdivia, van ser enormes.

Un home camina per un carrer de la ciutat Valdivia, a Xile, poc després del terratrèmol del 1960 (fotografia: NGDC/Wikimedia Commons). Terratrèmol a l’estret del Príncep Guillem, Alaska (1964): magnitud 9,2

L’any 1964, un terratrèmol de magnitud 9,2 va sacsar l’estret del Príncep Guillem, a l’estat nord-americà d’Alaska. Fou el segon terratrèmol més fort registrat mai, i el més intens de la història dels Estats Units. El sisme, més conegut com el Gran Terratrèmol d’Alaska, desencadenà un seguit de tsunamis i rèpliques que, durant les setmanes posteriors, deixaren 139 morts i grans danys materials. El president dels Estats Units aleshores, Lyndon B. Johnson, declarà Alaska zona catastròfica arran del terratrèmol.

Vista de la Quarta Avinguda de la ciutat d’Anchorage, a Alaska, poc després del terratrèmol del 1964 (fotografia: Exèrcit dels Estats Units/Wikimedia Commons). Terratrèmol a Sumatra, Indonèsia (2004): magnitud 9,1

El terratrèmol de magnitud 9,1 registrat a Sumatra (Indonèsia) l’any 2004 roman com un dels desastres naturals més mortífers de la història. El sisme desencadenà un tsunami que brindà onades de 30 metres a les costes de països com Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka. Unes 230.000 persones van ser declarades mortes o desaparegudes, i centenars de milers van haver-se de desplaçar. Les pèrdues materials totals estimades a la regió ascendiren als 10.000 milions de dòlars.

Vista aèria d’un poble de l’illa de Sumatra, a Indonèsia, completament inundat pel pas del tsunami del 2004 (fotografia: Marina dels Estats Units/Wikimedia Commons). Terratrèmol a Tohoku, Japó (2011): magnitud 9,1

El terratrèmol de magnitud 9,1 que sacsà Tohoku (Japó) l’any 2011 és més recordat per haver desencadenat el mortífer tsunami que inutilitzà tres reactors de la central nuclear de Fukushima Dai-ichi. El desastre nuclear de Fukushima acabà causant unes 18.000 morts i uns 6.000 ferits, pel cap baix, i també desenes de milers de desplaçats. La catàstrofe continua gravada a la memòria de molts japonesos.

En un primer moment, la magnitud del terratrèmol se situà en un 8,9 a l’escala de Richter. Posteriorment, la magnitud del sisme es revisà i fou augmentada a un 9,1, cosa que demostra que les xifres de magnitud són susceptibles de ser revisades.

Vista del tsunami del 2011 en l’arribada a Miyako, al Japó (fotografia: Efe). Terratrèmol a Kamtxatka, Rússia (1952): magnitud 9

Abans del terratrèmol d’aquesta matinada, la península de Kamtxatka ja havia estat l’epicentre d’un altre gran terratrèmol. Va ser el 1952, quan un terratrèmol de magnitud 9,0 causà greus danys a Hawaii i altres punts del Pacífic. Segons la NOAA, el sisme desencadenà un tsunami que brindà onades de fins a 7 metres a la costa de Kamtxatka i les illes Kurils, que es troben a l’estret que connecta la península amb l’illa de Hokkaido, al nord del Japó.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Els boscs europeus han perdut capacitat per a absorbir CO₂ de l’atmosfera i mantenir-lo segrestat en forma de carboni al tronc, les fulles, les arrels o el sòl. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi publicat a la revista Nature i encapçalat per un investigador del Joint Research Centre, amb participació del CREAF i del CSIC.

Entre el 1990 i el 2022, els boscs han arribat a absorbir prop del 10% de les emissions generades per l’activitat humana, però aquesta capacitat és en clar declivi, cosa que posa en risc els objectius climàtics marcats per la Unió Europea.

Els autors de l’estudi expliquen que hi ha uns quants factors darrere aquest canvi. Destaquen la intensificació de la tala de fusta i l’augment de pertorbacions naturals, com ara incendis i tempestes. També posen l’accent en el fet que l’expansió forestal ja no és tan ràpida com abans i hi ha menys repoblacions, fet que contribueix a la reducció de la capacitat d’absorció. L’envelliment dels boscs també hi influeix, perquè redueix la capacitat de creixement i d’absorció de carboni, i hi afegeixen els episodis extrems de calor i sequera, que disminueixen la fotosíntesi i la productivitat dels arbres.

Segons que diuen, aquests impactes poden tenir efectes persistents durant anys, debilitar els boscs i augmentar la mortalitat forestal i la pèrdua de capacitat de segrest de carboni. Per fer-hi front, els investigadors adverteixen que cal millorar el monitoratge forestal a escala europea i disposar de dades robustes, contínues i harmonitzades sobre l’estat dels boscs, la seva salut i els diferents compartiments de carboni, inclòs el sòl forestal.

També defensen la necessitat d’una transformació profunda en la manera de gestionar els boscs europeus. Segons que remarquen, cal perseguir uns altres objectius més enllà de la producció de fusta i trobar un equilibri entre les activitats productives, com ara la tala, i la conservació dels hàbitats naturals. L’estudi proposa models de gestió basats en la ciència que combinin boscos de diferents edats i graus de protecció, alternant zones destinades a la producció sostenible amb àrees reservades a la conservació estricta. Diuen que aquesta diversificació ajuda a protegir la biodiversitat i a mantenir el carboni emmagatzemat en diversos compartiments, com ara la fusta viva, la fusta morta i el sòl.

En relació amb la reforestació, l’estudi alerta que caldrà delimitar més bé les zones on es poden plantar arbres a la Unió Europea, atès que la manca d’aigua condicionarà el futur de les noves masses forestals. Per això, consideren que la reforestació només serà viable en indrets molt concrets i amb condicions climàtiques favorables.

Segons l’inventari europeu d’embornals de carboni del sòl forestal, les zones humides i les terres agrícoles, el dipòsit de carboni forestal a Europa ha passat de 457 milions de tones de CO₂ equivalent absorbides cada any entre el 2010 i el 2014, a 332 milions de tones absorbides cada any entre el 2020 i el 2022. És a dir, una reducció de gairebé un terç en tan sols una dècada.

El president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, s’ha reunit avui amb representants de les associacions de víctimes de la gota freda. Segons que ha explicat Christian Lesaec, president de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, Feijóo els ha reconegut que la Generalitat de Mazón no havia estat encertada durant la gota freda.

Ho ha dit en declaracions als mitjans de comunicació, en què ha explicat que Feijóo també havia descartat de destituir Mazón, perquè segon Lesaec, ni volia ni podia. Prèviament, Lesaec li havia traslladat que molts dels associats consideraven que Mazón havia de plegar.

“No li hem demanat la dimissió clarament perquè nosaltres no li la podem demanar. La dimissió l’hauríem de demanar al mateix Carlos Mazón. El que sí que li hem demanat, o l’hem informat, és que molts dels nostres associats pensen que ell hauria de cessar Carlos Mazón, però la seva resposta ha estat que ell no pot cessar-lo i que, a més, no ho veu”, ha explicat.

El dirigent també s’ha trobat a la seu del PP, a Madrid, amb Joaquín Amills, president de SOS Desaparecidos. Amills ha optat per deixar en mans de la justícia la responsabilitat política i ha considerat que no era el moment de demanar la dimissió de Mazón.

El PP ha informat mitjançant un comunicat que Feijóo s’havia compromès a reforçar la coordinació entre administracions per assegurar “una reconstrucció ordenada i eficaç” dels municipis afectats per les riuades.

El PP ha descrit les reunions com a cordials i ha remarcat que Feijóo havia insistit que la “ineficiència” viscuda durant l’emergència no s’hauria produït amb un govern espanyol del PP. També ha recordat que va demanar al govern espanyol que declarés l’emergència nacional, una petició que, segons ell, va ser negligida per l’executiu de Pedro Sánchez, malgrat disposar de recursos per a millorar la gestió inicial de la catàstrofe.

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), integrat per les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, ha aprovat per unanimitat, en sessió del seu consell general, un document d’al·legacions davant l’Ajuntament de València per a defensar el manteniment del topònim oficial “València”, tal com ha estat consolidat històricament i normativament. El pronunciament respon a la imposició del PP i Vox de la modificació del nom de la ciutat, que elimina l’accent obert en la forma oficial en català.

Entre els principals arguments que exposa el document, destaca el pes de la tradició escrita, que es remunta, com a mínim, a les Normes de Castelló de 1932 i a nombrosos texts antics que ja utilitzaven la grafia amb l’accent obert. “El topònim forma part de la regularitat ortogràfica del valencià i de la identitat col·lectiva del poble valencià. Alterar-lo sense criteris filològics consolidats implica una fractura cultural i lingüística que no té justificació”, diu Vicent J. Escartí, director de l’IIFV.

El document alerta dels efectes negatius d’introduir una excepció ortogràfica que trenca amb la regularitat de les paraules acabades en “-ència”, com ara “ciència”, “paciència” o “presència”. Assenyalen que aquest fet dificultaria l’aprenentatge i causaria confusió entre la població. També es posa en relleu que la modificació podria implicar costos econòmics elevats, com ara, la renovació de la senyalística urbana i la duplicitat de noms en institucions com la Universitat de València.

A més, l’IIFV recorda que qualsevol canvi en la toponímia ha de respectar la tradició històrica i lingüística, tal com estableix el decret 69/2017 del Consell i els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a més de les recomanacions internacionals, com ara, les de la UNESCO. “No es pot actuar com si el topònim només concernira l’Ajuntament o els habitants de la ciutat. ‘València’ és patrimoni de tot el poble valencià, capital d’una comunitat autònoma i referència per a una província i un territori històric”, ha afegit Escartí.

Finalment, l’Institut fa una crida al respecte institucional. “Les qüestions lingüístiques no poden ser matèria de confrontació política. Han de ser tractades amb criteris científics i amb la màxima consideració cap a les institucions acadèmiques de referència, com l’AVL o els centres universitaris que treballem des de fa dècades en la recerca i la normalització del valencià”, diu el director de l’IIFV.

València, un accent i trenta monedes de plata

El celler Kripta ha deixat la DO Cava i s’ha incorporat oficialment a Corpinnat, la marca col·lectiva que agrupa cellers del Penedès especialitzats en l’elaboració d’escumosos de qualitat. Amb aquesta nova adhesió, ja són setze les empreses vinícoles que formen part del col·lectiu, una volta que Kripta hagi superat els controls i auditories exigits pel reglament intern.

Corpinnat, creada el 2018, exigeix a tots els seus membres l’ús exclusiu de raïm ecològic, verema manual, vinificació íntegra a la propietat i llargues criances, entre altres requisits. Amb incorporació de Celler Kripta, Corpinnat ha explicat en un comunicat que es ratifica “la seva aposta oberta i integradora amb l’objectiu de vertebrar un sector que no tan sols lluita per si mateix, si no que incorpora la defensa del paisatge, el sosteniment de la pagesia i, en definitiva, la identitat d’uns vins i d’un territori”.

Celler Kripta, fundat per Agustí Torelló Mata l’any 1986, és reconegut per la seva fidelitat a les varietats tradicionals del Penedès —Macabeu, Xarel·lo i Parellada— i per la seva aposta pionera a oferir informació detallada a les ampolles, com la data de degollament. Actualment, el celler produeix mig milió d’ampolles d’escumosos de llarga criança, amb presència a més de trenta països.

L’entrada a Corpinnat s’emmarca en la voluntat del celler de fer valdre la singularitat dels vins del Penedès, amb una elaboració que combina tradició i innovació. L’empresa, ara dirigida per la tercera generació de la família Torelló, considera que la nova etapa dins del col·lectiu permetrà enfortir el prestigi internacional dels escumosos produïts al territori.

Corpinnat ha destacat que aquesta nova incorporació ratifica el seu caràcter obert i integrador, amb l’objectiu de consolidar un model que vagi més enllà del vi i que defensi el paisatge, la pagesia i la identitat del territori.

Els cellers que actualment formen part de Corpinnat són: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut, Pardas, Bufadors, Cisteller, Viader, Mas de la Basserola i, ara, Celler Kripta.

La jove catalana ferida en un accident a Malawi ha arribat a Johannesburg (Sud-àfrica) cap a la una del migdia, on l’esperava el seu pare. La noia ha rebut una transfusió de sang i, malgrat que té ferides de consideració, té opcions de recuperar-se. Ara és en mans dels metges de la ciutat sud-africana, que n’avaluaran l’evolució.

Pel que fa al cos de la jove lleidatana de 22 anys morta en el mateix accident, la repatriació es farà tan de pressa com sigui possible, segons si les autoritats de Malawi demanen de fer un examen mèdic del cos. La jove va morir en un accident de trànsit i era al país africà fent tasques solidàries i de cooperació.

El FC Barcelona ha signat un acord amb el govern de la República Democràtica del Congo (RDC), segons que ha anunciat el club. En els quatre anys vinents, tots els equips professionals de Barça duran a la part posterior de les samarretes d’entrenament el lema “R.D. Congo – Coeur d’Afrique”. Malgrat que no s’han fet oficial les xifres de l’acord, la premsa esportiva i l’agència EFE coincideixen a apuntar que el Barça ingressarà 44 milions d’euros.

El club blau-grana ha explicat que l’objectiu de l’acord és promoure la cultura, l’esport i la pau al país africà. Així, l’aliança inclou accions per fomentar el desenvolupament poliesportiu i la formació de joves esportistes. De fet, mitjançant les escoltes del club, desplegarà un programa d’activitats esportives per a infants, centrats en diverses disciplines: futbol, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins.

El futur Espai Barça també acollirà la “Casa de la RDC”, una exposició immersiva al recinte de l’Spotify Camp Nou dedicada a la cultura i la tradició esportiva de la República Democràtica del Congo. En les últimes setmanes, altres clubs europeus com el Mònaco i el Milan també han anunciat acords similars de patrocini amb el mateix país.

Crítiques pel patrocini

Ara bé, el pacte ha despertat també rebuig a aquest patrocini i que també al fet que el govern dediqui desenes de milions d’euros a això mentre el país sofreix una greu crisi humanitària, manca de serveis bàsics i conflictes armats actius com el de l’M23. El moviment Lucha, de defensa dels drets socials pi polítics, va convocar una protesta el 17 de juliol davant el Ministeri d’Esports a Kinshasa, amb pancartes com “El Barça pot lluir ‘RDC Cor d’Àfrica’, però el cor real sagna” o “La Linafoot mor i els diners se’n van a fora”. Els activistes denuncien també la repressió policíaca durant les mobilitzacions i n’exigeixen l’anul·lació immediata dels acords.

Segons analistes africans, l’acord amb el Barça cerca de contrarestar l’estratègia del govern de Ruanda, que té acords amb clubs com el PSG, l’Arsenal, el Bayern o l’Atlètic de Madrid, amb qui manté un conflicte obert que fa dècades que dura.

Urgent : plusieurs militants de la LUCHA ont été enlevés ce jeudi 17 Juillet devant le Ministère de l’intérieur par la Force du progrès UDPS. Le mouvement citoyen Lutte pour le changement (LUCHA) était en sit in devant le bâtiment abritant le Ministère des sports pour contester… pic.twitter.com/9jOx0X4sZ0

— Sylviano (@sylvainlumuanga) July 18, 2025

Un equip encapçalat per l’Institut de Microelectrònica de Barcelona ha presentat una nova prova de diagnòstic per a la detecció de seqüències d’ARN víric que permet d’escurçar el temps d’espera. La prova no requereix fases prèvies de tractament de la mostra, com ara l’amplificació genètica que es fa en els diagnòstics moleculars actuals, i això causa que sigui molt més ràpida.

Els investigadors assenyalen que la seva capacitat de detectar el virus directament en mostres clíniques suposa un canvi important perquè combina rapidesa, versatilitat i baix cost. L’instrument, els resultats del qual s’han publicat recentment a Analytical Chemistry, s’ha dissenyat per a diagnosticar infeccions víriques en mostres nasofaríngies.

Encara que fins ara s’ha demostrat la viabilitat amb la detecció del virus SARS-CoV-2, els investigadors destaquen que la versatilitat del test permet d’adaptar-lo per identificar altres malalties infeccioses.

César Fernández, investigador principal del projecte, ha destacat que aquest desenvolupament innovador fa el dispositiu portable i simple, amb un preu estimat per anàlisi inferior a un euro.

Aquest estalvi de temps és important si es compara amb les més de 24 hores que poden passar entre la presa de mostra i l’obtenció de resultats amb una PCR. L’estàndard analític per detectar la Covid-19 durant la pandèmia es basava en la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), que implicava el transport de mostres al laboratori després de l’extracció.

Ara, el nou test vol millorar aquest diagnòstic molecular, portant-lo fins al punt d’atenció al pacient. “És un dispositiu electroquímic molt simple, barat i de baix consum”, afegeix Fernández.

El sistema ha demostrat una sensibilitat del 100% i una especificitat del 93%, percentatge que indica la capacitat de la prova per identificar correctament les persones que no tenen infecció, evitant així falsos positius. Aquestes xifres s’han comprovat en la detecció de l’ARN del SARS-CoV-2, demostrant el gran potencial de la nova eina de diagnòstic molecular. “És una eina molt versàtil que podria adaptar-se fàcilment per detectar altres malalties infeccioses que requereixin implementar programes de cribratge massiu ràpid i eficient. Si, a més, es té en compte el baix cost, la plataforma es podria utilitzar en països amb pocs recursos”, explica Manuel Gutiérrez-Capitán, investigador que ha participat en el projecte.

El dispositiu consta de tres components: un xip de silici amb una cel·la electroquímica de dos elèctrodes d’or, fabricat amb tecnologia microelectrònica; un component fluídic de paper; i una carcassa de metacrilat per alinear i posar en contacte la cel·la electroquímica i el paper. L’únic component d’un sol ús i intercanviable és el paper, que es pot reciclar amb normalitat.

El prototip és fruit d’un treball començat en plena emergència sanitària de la pandèmia el 2020, en col·laboració amb diversos grups de l’Institut de Química Avançada de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB), l’hospital universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i el centre de biologia molecular Severo Ochoa de Madrid.

El consell de ministres francès ha aprovat avui el projecte de llei de reforma constitucional que ha de permetre d’atorgar un estatus d’autonomia a Còrsega. El text es presentarà al senat a l’octubre i forma part del procés iniciat el 2022 arran de la mort d’Yvan Colonna a la presó. Segons el ministre d’Ordenació Regional, François Rebsamen, es tracta d’un “text de compromís” que manté la paraula de l’estat amb les autoritats corses.

La gran qüestió era si el govern seguiria les recomanacions del Consell d’Estat francès, que instava a eliminar a noció de “comunitat” corsa, així com la referència a la seva “connexió única” amb la terra.  També va rebutjar la idea d’un poder legislatiu autònom per a la Col·lectivitat de Còrsega.  “No he ignorat les recomanacions del Consell d’Estat“, ha assegurat Rabsamen, però ha defensat que aquestes propostes s’apartaven del discurs del president francès, Emmanuel Macron, i del que havien pactat amb els representants de l’illa: “Hem optat per no modificar el text abans de passar-lo pel parlament. Seran els diputats i senadors qui hi facin les esmenes que considerin.”

El procés institucional per a la validació de la reforma és exigent: el text haurà de ser aprovat en els mateixos termes per l’Assemblea francesa i pel senat, i després ratificat pel congrés amb una majoria de tres cinquenes parts. Aquest tràmit obre un període d’incertesa política, especialment tenint en compte l’oposició frontal de la dreta senatorial.

El sobiranisme cors ha rebut el text amb fredor, tot considerant que no dóna resposta a les aspiracions històriques del país, ja que no fa referència a bona part de les demandes corses, com ara el concepte de poble cors, ni al reconeixement del cors com a llengua pròpia, ni a la instauració d’un estatus de resident per protegir l’accés a l’habitatge. Ara la batalla política es trasllada al parlament, on es debatran les línies vermelles de l’estat francès i la capacitat de la classe política corsa de mantenir la pressió negociadora.

Un terratrèmol de magnitud 8,8 a l’escala de Richter ha sacsat la costa de Kamtxatka, a l’extrem oriental de Rússia, i ha activat alertes de tsunami a bona part del Pacífic nord.

[VÍDEO] Les primeres imatges del tsunami arribant a la costa de l’extrem oriental de Rússia

A Rússia s’ha decretat l’estat d’emergència. Allà, les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls. El governador del territori de Kamtxatka, Vladímir Solodov, ha explicat que el sisme havia estat una prova seriosa per a tothom i ha confirmat que s’havia declarat una amenaça de tsunami. “Demano que ningú no s’acosti a la costa en les zones de risc i que escolti els avisos per megafonia”, ha dit en un missatge a Telegram. També ha fet una crida a la població a mantenir la calma.

Alertes de tsunami

El terratrèmol ha obligat les administracions a activar alertes de tsunami a bona part del Pacífic nord. L’alarma afecta la costa oest dels Estats Units i el litoral rus del Pacífic. A més d‘Alaska.

A banda, s’han emès advertiments per al Japó, les Galápagos (Equador), el Perú, Xile, Mèxic, Papua, la Xina i Nova Zelanda.

Aquests són els detalls de les alertes emeses a cada territori:

Rússia: S’hi ha decretat l’estat d’emergència. Les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls.

Estats Units: A Alaska s’ha activat l’alerta per tsunami. La costa oest és sota vigilància especial i es fan avisos amb altaveus a la població perquè les onades arribaran de matinada.

Japó: Avís d’evacuació a les regions de Hokkaido i Tohoku. A més, la companyia elèctrica de Tòquio ha informat que ha evacuat tots els treballadors de la central de Fukushima.

Galápagos (Equador): S’hi ha suspès l’activitat marítima i s’ha demanat a la població que no s’acosti a la zona de costes. A l’Equador continental només s’ha aplicat el protocol de vigilància.

Colòmbia: Els residents de Chocó i Nariño, a la costa oriental de Colòmbia, han rebut una alerta per evacuar les platges i les zones costaneres.

Papua: L’Agència de Gestió de Desastres de la ciutat de Jayapura ha fet una crida urgent als residents de les zones costaneres perquè s’evacuïn cap a terrenys elevats.

Perú: S’ha activat l’alerta per possible tsunami a tot el litoral del país.

Xile: S’ha activat l’alerta per tsunami a les regions d’Atacama, Coquimbo i Valparaíso. A Arica i Parinacota, Tarapacá, Antofagasta, O’Higgins, Maule, Ñuble, Biobío, la Araucanía, Los Ríos, Los Lagos, Aysén i Magallanes s’ha activat l’estat de precaució. El president, Gabriel Boric, ha advertit a la població de les regions en alerta que es preparin per a una possible evacuació.

Mèxic: S’ha activat una alerta a tot el litoral del Pacífic. Això afecta les regions de Baixa Califòrnia, Sinaloa, Jalisco, Colima, Nayarit, Michoacan, Guerrero, Oaxaca i Chiapas.

Xina: S’ha activat l’alerta groga –la segona més dèbil– a tota la costa est del país.

Nova Zelanda: L’agència d’emergències de Nova Zelanda ha emès un avís de baixa intensitat per als residents de totes les zones costaneres.

Polinèsia Francesa: S’ha activat l’alerta a l’arxipièlag de illes Marqueses.

El primer impacte del tsunami causat pel fort terratrèmol que hi ha hagut avui a la costa de Kamtxatka, a l’extrem oriental de Rússia –de 8,8 a l’escala de Richter– ha tingut lloc a la zona més pròxima al sisme. Les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls. De fet, el batlle del districte septentrional de les illes Kurils ha dit que tothom havia estat evacuat arran del tsunami, que ha causat inundacions i ha arrossegat edificis. Precisament, de les illes Kurils arriben les primeres imatges de l’arribada de l’onada del tsunami. 

 

A video shows the tsunami already reaching Petropavlovsk-Kamchatsky, Kamchatka, Russia, following the massive earthquake pic.twitter.com/G3mLFUk5dn

— Faytuks Network (@FaytuksNetwork) July 30, 2025

New drone footage from the tsunami-hit Russian town of Severo-Kurilsk as floodwaters began to recede this afternoon. pic.twitter.com/3KVNrda2BK

— OSINTtechnical (@Osinttechnical) July 30, 2025

S’han activat alertes de tsunami a bona part del Pacífic nord, incloent-hi Alaska, Hawaii i Guam. També s’han emès advertiments per al Japó, les Filipines, les Galápagos (Equador), el Perú, la Xina, la costa oest dels EUA i el litoral rus del Pacífic.

El món de les lletres asturianes ha perdut una de les seves figures més destacades. Xuan Bello, escriptor, poeta i assagista, s’ha mort de manera inesperada a seixanta anys, després d’ingressar d’urgència a l’Hospital Universitari Central d’Astúries per un aneurisma aòrtic.

L’Academia de la Llingua Asturiana llamenta tener que confirmar la muerte de Xuan Bello, miembru correspondiente d’esta institución y Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana. El so llabor foi inmensu y nunca va escaecese. Queremos acompañar a la familia nesti momentu murniu. pic.twitter.com/iEMH41nKdD

— Academia de la Llingua Asturiana (@ALLA_ast) July 29, 2025

Bello era una de les veus més reconegudes i influents de la literatura en asturià. Amb una obra rica i diversa, va contribuir de manera decisiva a la normalització i la dignificació de l’asturià. La seva trajectòria literària va començar molt aviat: a només setze anys va publicar Nel cuartu mariellu, un primer llibre de poemes que ja mostrava el seu compromís amb la llengua —en va defensar amb fermesa l’oficialitat i el reconeixement institucional– i la cultura del país.

Al llarg de les dècades, va bastir una obra sòlida, amb títols com El llibru vieyu, Los caminos secretos i, sobretot, Hestoria universal de Paniceiros, que el 2003 el va consolidar com un autor de referència i li va valdre el premi Ramón González de la Serna. La seva mirada literària, profundament arrelada a la memòria, als paisatges i a les petites històries de la vida quotidiana, va captivar tant lectors com crítics.

Bello era també un divulgador cultural actiu: col·laborava regularment amb la ràdio i la televisió públiques asturianes i presentava el programa Clave de fondo. La seva mort ha commocionat la societat asturiana. L’Acadèmia de la Llengua Asturiana, de la qual era membre, ha recordat el seu paper fonamental en la construcció d’una literatura asturiana moderna, lliure i reconeguda.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Un terratrèmol de magnitud 8,8 a l’escala de Richter –és el sisè més potent d’ençà que hi ha registres– ha sacsejat la costa de Kamtxatka, a l’extrem oriental de Rússia, i ha activat alertes de tsunami a bona part del Pacífic. En algunes zones, com ara Hawaii, Japó –es mantenen a les regions de Hokkaido i Tohoku— i Filipines ja les han rebaixat.

Poc després de les vuit del matí, les onades han arribat a l’arxipèlag de Hawaii, on se n’han registrat algunes de gairebé dos metres i s’han tancat tots els ports. També s’han tancat els aeroports —ara ja reoberts– i s’han redirigit els vols. Les autoritats han demanat a la població que anés a zones altes. La costa oest dels EUA continua en vigilància especial i es fan avisos amb altaveus a la població.

Marina Del Rey, CA

Tsunami Advisory Notice @FoxNews @KTLA @NWSLosAngeles pic.twitter.com/MDlpsxLfxn

— Brady Rodriguez (@Brod4444) July 30, 2025

A Rússia s’ha decretat l’estat d’emergència. Allà, les onades han arribat als cinc metres i han causat estralls. De fet, el batlle del districte septentrional de les illes Kurils ha dit que tothom havia estat evacuat arran del tsunami, que ha causat inundacions i ha arrossegat edificis. A la regió de Sakhalin ha afectat la xarxa elèctrica i hi ha talls de subministrament.

New drone footage from the tsunami-hit Russian town of Severo-Kurilsk as floodwaters began to recede this afternoon. pic.twitter.com/3KVNrda2BK

— OSINTtechnical (@Osinttechnical) July 30, 2025

Al Japó, l’Agència de Gestió d’Incendis i Desastres ha informat que no s’han notificat danys, ni ferits. Tanmateix, les autoritats han emès un avís d’evacuació per a gairebé dos milions de persones. L’alerta per tsunami es manté a les regions d’Hokkaidō i Tōhoku. La companyia elèctrica de Tòquio ha informat que ha evacuat tots els treballadors de la central de Fukushima, tot i que no s’han registrat anomalies.

Consulteu tota la informació en directe