The Washington Post · Ishaan Tharoor

Aquesta setmana, dues organitzacions israelianes de drets humans destacades –B’Tselem i Metges pels Drets Humans-Israel– s’han afegit a una llista com més va més llarga: la d’entitats que sostenen que les accions d’Israel a Gaza constitueixen un genocidi. Les avaluacions coincideixen amb les conclusions a què ja havien arribat anteriorment múltiples grups internacionals de drets humans, com també diferents governs estrangers i acadèmics especialitzats en estudis sobre genocidi, en els vint-i-un mesos transcorreguts d’ençà que Israel començà la campanya militar a l’enclavament en resposta a l’atac perpetrat per Hamàs contra el país el 7 d’octubre de 2023.

D’aleshores ençà, l’exèrcit israelià ha malmès o destruït la major part d’edificis de Gaza, n’ha arrasat la major part dels barris i ha desplaçat repetidament la població palestina del territori mitjançant ordres d’evacuació d’efecte immediat i bombardaments implacables. Més de 60.000 palestins han mort en l’ofensiva israeliana, segons les autoritats sanitàries locals: l’ONU, per la seva banda, ha dit que la població supervivent de l’enclavament era exposada a “la fam generalitzada, la malnutrició i les malalties” a causa de mesos de blocatge i restriccions per part d’Israel a l’entrada d’ajuda humanitària. Les morts per fam a l’enclavament han augmentat significativament aquestes darreres setmanes.

B’Tselem i Metges pels Drets Humans-Israel, sobre això, afirmen que tant la conducta d’Israel durant el conflicte com la retòrica adoptada per nombrosos dirigents polítics i militars israelians evidencien “la intenció deliberada dels responsables israelians d’atacar tota la població de Gaza, en compte de cenyir-se als milicians, i de destruir els mitjans de vida del poble palestí”. Alguns dirigents israelians, en aquesta línia, han demanat explícitament de privar la població civil de Gaza de menjar i aigua, com també de fer una neteja ètnica del territori.

Yuli Novak, director de B’Tselem, explica: “Tots els genocidis de la història han tingut una justificació per a aquells qui els han comès: la defensa pròpia contra un perill existencial, la impossibilitat d’aconseguir la victòria per cap altre mitjà o, fins i tot, la idea que les víctimes ‘s’ho havien buscat’.”

L’acusació de genocidi és greu i políticament delicada, més encara quan s’invoca contra un país nascut arran del trauma històric de l’Holocaust. El terme “genocidi” va ser encunyat per l’advocat polonès Raphael Lemkin l’any 1944 per descriure el programa nazi d’eliminació sistemàtica del poble jueu, i fou codificat en la convenció de l’ONU del 1948 sobre el genocidi com un crim que implica la “intenció de destruir, totalment o parcial, un grup nacional, ètnic, racial o religiós”.

Els funcionaris i polítics israelians, incloent-hi el primer ministre, Benjamin Netanyahu, han rebutjat iradament l’acusació de genocidi i l’han titllada de “libel de sang” contra el poble jueu, i han insistit que l’ofensiva militar d’Israel a l’enclavament s’emmarcava en el dret de l’estat d’autodefensa. Les queixes del govern israelià no n’han dissuadit els crítics més aferrissats –un grup com més va més nombrós que inclou activistes progressistes, potentats del Llevant i, fins i tot, alguns diputats nord-americans– de recórrer al terme per descriure’n les accions a Gaza.

Els governs que han acusat Israel de genocidi al Tribunal Internacional de Justícia sostenen que hi ha prou proves per a demostrar que l’estat pretén fer impossible la vida del poble palestí a Gaza. És, precisament, la mateixa conclusió a què han arribat com més va més estudiosos del genocidi. De fet, el desembre del 2023 l’institut per a la prevenció del genocidi que duu el nom de Lemkin emeté un comunicat en què advertia sobre “el llenguatge clarament genocida que s’empra en pràcticament tots els nivells de la societat israeliana”, alhora que condemnà les accions d’Hamàs del 7 d’octubre.

Martin Shaw, destacat expert sociològic en genocidi i autor del llibre What is genocide? (“Què és el genocidi?”), escrigué la setmana passada que molts dirigents i periodistes occidentals havien provat “a tot preu d’evitar emprar la ‘paraula començada en g’ per descriure les accions d’Israel” tant per la delicadesa històrica i política del terme com perquè havien acceptat l’argumentari israelià, que havia emmarcat repetidament l’ofensiva a Gaza en el dret d’autodefensa i havia insistit que sempre havia provat d’evitar danys contra la població civil de l’enclavament.

Tanmateix, Shaw argumentà que l’escala de la misèria i el sofriment humà desencadenats per Israel a Gaza aquests darrers vint-i-un mesos, com també el caos de la iniciativa de distribució d’ajuda humanitària organitzada pel país a l’enclavament, havien “fet esvair definitivament qualsevol dubte interpretatiu sobre l’aplicació del concepte de genocidi”.

Omer Bartov, destacat historiador de l’Holocaust a la Universitat de Brown (Estats Units), acaparà titulars fa un parell de setmanes després d’haver publicat un article d’opinió a The New York Times en què argumentava que Israel perpetrava un genocidi a Gaza.

En una entrevista concedida posteriorment a la cadena nord-americana CNN, Bartov explicà que, al començament de l’ofensiva a Gaza, creia que es podia acusar Israel d’haver comès crims de guerra a l’enclavament, però no pas un genocidi. Però explicà que l’aplicació per part d’Israel de mesures de càstig contra el gruix de la població civil de Gaza, com també la destrucció generalitzada d’infrastructures civils, hospitals, museus, universitats i “qualsevol cosa que pogués facilitar la reconstrucció de la vida [a l’enclavament] després del conflicte” l’han fet canviar d’opinió i havien reforçat els arguments dels qui acusaven l’estat de genocidi.

La de Bartov dista de ser una veu aïllada. Aquest juny proppassat, Melanie O’Brien –presidenta de l’Associació Internacional d’Estudiosos del Genocidi, de què formen part més de set-cents acadèmics– assegurà en una entrevista que allò que passava a Gaza “constituïa un genocidi” en la definició legal del terme, codificada a la Convenció sobre el Genocidi i a l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional. Taner Akcam, Marianne Hirsch i Michael Rothberg –tres acadèmics que han contribuït a fundar la Xarxa de Crisi d’Estudis sobre el Genocidi i l’Holocaust, amb més quatre-cents membres– escrigueren aquesta setmana en un article d’opinió a The Guardian que els funcionaris del govern israelià i els seus aliats havien “justificat la violència genocida contra els palestins a còpia d’equiparar a Hamàs amb el nazisme i d’instrumentalitzar la memòria de l’Holocaust per promoure, en compte de prevenir, la violència en massa”.

Aquest maig, el diari holandès NRC enquestà set destacats estudiosos del genocidi, que coincidiren per unanimitat a assenyalar que Israel perpetrava un genocidi a Gaza. Raz Segal, historiador israelià i director del programa d’Estudis sobre l’Holocaust i el Genocidi de la Universitat de Stockton a Nova Jersey (Estats Units), fou un dels primers experts a fer saltar les alarmes i va advertir, tan sols una setmana després de l’atac del 7 d’octubre, que l’ofensiva militar israeliana a Gaza començava a semblar “un cas de genocidi de manual”. En declaracions a NRC, Segal digué que cap figura important de la seva disciplina disputava ara la validesa de l’acusació de genocidi. “Podria citar algú que respecti que cregui que no és un genocidi? No, no hi ha cap contraargument que tingui en compte totes les proves”, digué.

Ara, alguns historiadors discrepen de l’anàlisi de Segal. Norman Goda i Jeffrey Herf, historiadors de l’Holocaust, escrigueren a les pàgines d’opinió de The Washington Post a començament d’any que l’acusació de genocidi contra Israel tenia tints d’antisemitisme, i que “es nodria de la profunda por i odi” cap als jueus que prevalia tant en el cristianisme com en l’islam.

Així i tot, Daniel Blatman i Amos Goldberg, historiadors de l’Holocaust i estudiosos del genocidi de la Universitat Hebrea de Jerusalem, argumentaren també a començament d’any que, per a Israel, les implicacions filosòfiques del conflicte anirien molt més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic.

“Una vegada hagi acabat la guerra, els israelians haurem de mirar-nos al mirall i hi veurem el reflex d’una societat que no tan sols no va protegir els seus ciutadans de l’atac d’Hamàs i que n’ha descurat els fills i filles segrestats, sinó que també ha comès aquestes accions a Gaza, aquest genocidi que tacarà la història jueva d’ara endavant i per sempre”, escrigueren al diari israelià Haaretz aquest gener. I afegiren: “Haurem de mirar la realitat cara a cara i provar de copsar la profunditat de l’horror que hem infligit.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

De color marró, seca i sovint apilada en muntanyes de fins a tres metres, la posidònia que la mar arrossega fins a la sorra sol ser vista com un residu incòmode. Però aquests dipòsits són fonamentals per a frenar l’erosió de la costa, conservar la biodiversitat i mantenir la sorra davant l’embat de les onades.

Sota l’aigua, la posidònia oceànica, planta endèmica de la Mediterrània protegida a l’estat espanyol d’ençà del 2011, forma praderies que allotgen peixos, mol·luscs i invertebrats, produeixen oxigen, fixen carboni i estabilitzen els fons marins. Malgrat tot, aquestes praderies retrocedeixen afectades per l’escalfament de l’aigua, la contaminació, l’ancoratge d’embarcacions i l’arrossegament pesquer.

Segons la Fundació Ona Futura, l’estiu d’enguany va començar amb una temperatura de la mar superior als 27°C, quatre graus per damunt de la mitjana de juny. L’entitat també alerta de la proliferació d’algues tòxiques, com l’Ostreopsis ovata, l’expansió d’espècies invasores i la pressió turística creixent.

Quan la posidònia arriba a la costa

Quan la planta mor, les fulles es dipositen al fons i acaben arrossegades fins a la platja. A simple vista poden semblar poc atractives, però protegeixen la sorra de l’erosió, esmorteixen les onades i ofereixen refugi i aliment a insectes, crustacis i aus, com el corriol camanegre, una espècie vulnerable.

Per això, ajuntaments com el de Dénia insisteixen que no són deixalles, sinó un element natural que cal preservar. Pepe Doménech, regidor de Platges del municipi, recorda que enguany n’han recollit més de mil tones en només tres-cents metres de litoral, i que és essencial “mantenir-la i protegir-la, tant dins la mar com quan arriba a la costa”.

Quan es pot retirar?

No hi ha una norma concreta a l’estat espanyol, però com que s’inclou en el catàleg d’espècies en règim de protecció especial, la manipulació de la posidònia té limitacions generals. A més, hi ha criteris ambientals, com la guia de bandera blava, que permeten de retirar-la si genera acumulacions excessives o problemes sanitaris.

Alguns territoris han establert reglaments propis. A Dénia, per exemple, el manual de bones pràctiques vigent d’ençà del maig del 2024 estableix calendaris i zones. A les platges naturals com les de les Rotes, el Raset i les Deveses, la retirada és molt restringida. En canvi, a les platges urbanes, com la Marineta Cassiana i l’Almadrava, se’n permet la retirada entre el 15 de març i el 31 d’octubre.

Malgrat això, Doménech admet que sovint rep pressions de veïns i turistes que voldrien platges “netes” com les de Benidorm i Gandia: “Però és natura, és com quan cauen les fulles dels arbres: ni contamina, ni pica, ni provoca infeccions, ben al contrari”.

Què se’n fa, de les restes?

Quan la retirada és necessària, entitats com Ecologistes en Acció recomanen actuacions parcials i tècniques poc agressives, com ara, recollir les fulles abans no arribin a la sorra o aprofitar-les per reforçar zones vegetades. Tanmateix, bona part de la posidònia acaba en abocadors.

Per això, l’observatori Atles Posidònia, del govern de les Illes, proposa fer-ne usos alternatius: aliment i llit per a bestiar, compost agrícola, material aïllant o fins i tot biomaterials per a la construcció. De fet, al nord d’Àfrica se n’havia emprat per a fer sostres, i a Alemanya l’Institut Fraunhofer estudia d’aplicar-la en panells constructius.

A Dénia, a partir del setembre, és previst de començar la construcció d’una planta de tractament per a assecar-ne les fulles, separar-ne la sorra i retornar-la a les platges a l’hivern. Així, allò que sovint és percebut com a brutícia es podrà convertir en una barrera natural contra els temporals.

 

La sortida de vehicles d’avui, primer d’agost, causa retencions importants en algunes de les vies principals de Catalunya. La circulació és especialment complicada en trams clau de la AP-7 i les rondes de Barcelona (B-10, B-20 i B-30), entre més carreteres.

Podeu seguir en temps real l’estat del trànsit ací.

A la AP-7, trams amb retencions i circulació intensa

A l’autopista AP-7, hi ha retencions tant en sentit nord com sud. Destaca la zona entre Roca del Vallès i Montornès del Vallès, amb 6 quilòmetres de circulació amb retencions en sentit nord cap a Girona. En sentit sud, la zona entre Castellví de Rosanes i Martorell registra circulació intensa, tot i que amb menys quilòmetres afectats (2 quilòmetres).

També hi ha 2 quilòmetres entre Roda de Berà i el Vendrell i entre Altafulla i la Pobla de Montornès, on es registra la presència de vehicles al voral. Més al sud, el tram entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el trànsit és dens, amb 5 quilòmetres de retenció.

Retencions a les rondes de Barcelona

A les rondes de Barcelona, hi ha problemes de trànsit d’ençà del migdia. Segons dades de Trànsit, la B-10 té 4 quilòmetres de retencions al nus de la Trinitat en sentit nord i 2,5 al Nus del Llobregat en sentit sud, amb circulació intensificada especialment a la tarda.

La B-20 i la B-30 acumulen entre 1 i 3 quilòmetres de retenció en diversos punts, especialment al nus de la Trinitat i als accessos a Santa Coloma de Gramenet i Barberà del Vallès.

Més carreteres afectades

La C-16, la C-17 i la C-59 també registren retencions importants, amb fins a 6 quilòmetres a la C-16 en sentit nord, i entre 1 i 3,5 quilòmetres a la C-17 i C-59 en diferents trams. La GI-623, a l’altura de l’Escala, i la GI-662, a l’altura de Platja d’Aro, també tenen retencions. Per altra banda, també hi ha retencions a les vies N-340 i N-II, hi ha retencions d’1 a 2,4 quilòmetres.

Ahir va ser festa grossa al BBVA. La presentació de resultats va ser espectacular, com uns dies abans ho havia estat també la del Sabadell. La borsa premiava el banc basc amb gairebé un 8% de pujada, la seva millor sessió d’ençà del març del 2022, després d’anunciar un benefici rècord fins el juny i la previsió que guanyarà 48.000 milions en quatre anys i podrà distribuir 36.000 milions de dividends entre els seus accionistes, fins el 2028.

La pujada a la borsa d’ahir es va traduir en 1,08 euros més per títol, la qual cosa ampliava els guanys en borsa del BBVA d’ençà que va començar l’any al 43,46% i reduïa una mica les pèrdues que tindrien els accionistes del Sabadell si acceptessin en aquest moment l’oferta de compra del BBVA. En el cas del Sabadell, el banc es va anotar ahir la segona pujada més alta de l’Íbex-35. Va sumar un 4,35%, fins a 3,241 euros per acció, amb la qual cosa, durant l’any, avança d’un 65,48% i els seus títols es troben en màxims d’ençà de fa setze anys. Sembla que la presentació de l’OPA ha estat molt positiva, de moment, per als accionistes de tot dos bancs. Les plusvàlues latents obtingudes són espectaculars.

D’alguna manera, doncs, malgrat la “treva” d’un mes que va demanar el BBVA, i que va ser concedida per la CNMV, la guerra continua en el món de les xifres. Ambdós bancs, per exemple, prometen veritables pluges de milions als seus accionistes. Si fa unes setmanes el Sabadell va anunciar la venda del filial britànic TSB i proposava uns dividends de 3.800 milions als accionistes que no anessin a l’OPA, ahir el BBVA va anunciar per sorpresa els comentats 36.000 milions a repartir fins el 2028, que afectaria els accionistes del Sabadell que haguessin anat a l’OPA.

Mentrestant, la prima de canvi, ahir, va canviar una mica en favor del BBVA, però avui, una vegada s’ha ajustat la relació de canvi pel dividend del Sabadell, i havent retallat ambdues cotitzacions, continua essent molt negativa, al voltant del 15%. És a dir, es recomana clarament i sense paraules a l’accionista del Sabadell que no vagi a l’OPA si es mantenen les condicions de canvi actuals.

Però ahir van passar més coses. Sense dubte, els fets més sucosos, informativament parlant, més enllà dels resultats, els va generar el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, en la conferència de premsa que va fer després de la reunió. Òbviament, als periodistes els interessava saber més coses de l’OPA al Sabadell. I va deixar anar titulars importants, que, d’alguna manera, podrien marcar el camí les setmanes vinents. Em quedo amb tres “perles”. Va deixar anar que el banc basc descartava d’apujar el preu de l’OPA per l’entitat catalana. Això és així des del primer dia. Inamovible, però em costa de creure. No va deixar gaire clar si cediria a rebaixar el llindar d’acceptació per sota del 50%, és a dir, el mínim d’accions que compraran perquè l’operació prosperi. Alguns havien parlat del 30%, però va mantenir la foscor. I, finalment, va deixar intuir que podria renunciar a l’oferta, una vegada el Sabadell aprovi de manera definitiva la venda de la seva filial TBS al Banc Santander i el corresponent dividend extraordinari.

En realitat, Genç va deixar la porta oberta a les dues últimes opcions. Preguntat per l’opció de conformar-se amb menys del 50%, va explicar: “La llei preveu aquesta possibilitat, és una opció. Però l’OPA està condicionada al 50% del capital, i això obeeix a una raó evident: controlar el banc. No poder fer-ho treu molt d’atractiu a l’operació. La resta és fer especulacions.” Podeu especular, doncs, tant com vulgueu.

Quant a la possible retirada de l’oferta, va reconèixer: “Tots els escenaris són oberts. És una possibilitat, però avui no hi ha garanties de res.” Va apuntar que, si percebien que després de la junta d’agost del Sabadell no s’apreciava el valor esperat a l’operació, la retirarien. Va dir que tenien el dret de fer-ho en aquest moment, segons la llei, però: “Si no surt, no passa res”. Tot plegat, sí però no.

El preu serà una de les claus principals de l’operació, com ho ha estat de bon començament, encara que la prima oferta inicialment, del 30% positiu, hagi derivat en el transcurs dels mesos en un 15% negatiu. Alguns analistes calculen que el BBVA hauria d’elevar el preu de l’OPA d’un 27% per a igualar el valor sol del Banc Sabadell després de la venda de la filial britànica TSB. Però el BBVA continua dient que no ho farà i jo continuo sense acabar-m’ho de creure. Té temps fins a última hora.

Al Sabadell, en canvi, diuen que ho tenen molt clar. “El BBVA només té dues opcions, pot millorar el preu o desistir de l’OPA”, deia amb contundència la setmana passada el conseller delegat del grup català, César González-Bueno. I afegia: “Els fons institucionals ens diuen clarament que en aquestes condicions l’OPA no té recorregut.” Va criticar directament les tesis del BBVA sobre les sinergies que diu que podria fer, que ara estimen en uns 300 milions, davant els 850 que calculaven al principi. “Mai no es podran fer coses com arraconar i malbaratar una plataforma tecnològica, el valor de la qual són 1.000 milions, ja que els consellers hauran de vetllar pels resultats de Banc Sabadell, segons el principi de gestió independent. Les sinergies són zero, perquè qualsevol altra cosa vulneraria, al meu entendre, el concepte establert pel consell de ministres.”

Ara el pròxim pas crucial per al BBVA és la publicació del fullet i l’inici del període d’acceptació a començament de setembre, després de saber els resultats de la junta del Sabadell del 6 d’agost, on els accionistes votaran sobre la venda del TSB i el repartiment del dividend extraordinari, punts que ningú no dubta que s’aprovaran.

Amb els fets d’aquests darrers dies, tot queda obert, malgrat la pròrroga d’un mes a l’OPA. De fet, sempre ho ha estat i veurem si hi ha més notícies rellevants o caldrà esperar a començament de setembre. Tot és possible, com ho ha estat en aquests catorze mesos que fa que dura. Però si jo hagués de jugar-m’hi un pèsol, en aquests moments, si no hi ha un daltabaix, ho faria més a favor del Banc Sabadell, malgrat la carta que penso pot tenir guardada el BBVA.

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat el desplegament de dos submarins nuclears després de les declaracions del vice-president del Consell de Seguretat de Rússia, Dimitri Medvédev. Segons Trump, les paraules de l’ex-president rus han estat “insensates” i “incendiàries”.

“Arran de les declaracions provocadores de Medvédev, he ordenat el desplegament de dos submarins nuclears a les regions adequades” [en posicions prop de Rússia], ha escrit el president nord-americà a la xarxa Truth Social. “Les paraules són molt importants i sovint poden tenir conseqüències imprevistes”, ha dit, i ha afegit que esperava que aquest no fos el cas, tot i que ha volgut actuar per si les declaracions anaven més enllà.

Medvédev havia reaccionat a l’ultimàtum de Trump en les negociacions amb Ucraïna, després d’haver reduït el president nord-americà a deu dies el termini donat a Moscou per a acordar un alto-el-foc amb Kíiv. “Cada nou ultimàtum és una amenaça i un pas cap a la guerra”, va afirmar. També va advertir que Rússia “no és Israel ni tan sols l’Iran”, i va ironitzar que Trump no hauria de seguir el camí de “Joe el Dormilega”, en referència al seu predecessor Joe Biden.

Una jutgessa de Bogotà ha condemnat a dotze anys de presó domiciliària l’ex-president de Colòmbia Álvaro Uribe (2002–2010), després de declarar-lo culpable de suborn a testimonis en actuació penal i de frau processal. La decisió judicial també comporta una inhabilitació per a càrrecs públics durant més de vuit anys i una multa de 2.420 salaris mínims legals mensuals vigents.

El cas es remunta al 2012, quan Uribe va denunciar el senador Iván Cepeda, a qui acusava d’haver recorregut presons del país cercant testimonis falsos que l’incriminessin en la formació del paramilitarisme a la regió d’Antioquia. Amb el temps, però, les proves i els testimonis van apuntar en sentit contrari: els advocats d’Uribe haurien intentat de manipular testimonis perquè acusessin Cepeda. Així, el senador va passar de ser investigat a ser reconegut com a víctima, i Uribe, de demandant, va esdevenir investigat.

a càrrec del Grup Mitjanit - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Lloc: Biblioplatja

a càrrec de Submon - Lloc: Biblioplatja

Lloc: Museu Marès de les Puntes

La pianista i compositora Clara Peya ha fet una crida a través de la xarxa social Instagram a abandonar la plataforma de música en línia Spotify per la inversió de 600 milions d’euros del seu fundador, Daniel Ek, a l’empresa alemanya Helsing, especialitzada en la producció de drons militars de combat. Peya ha explicat en un vídeo a la xarxa social de Mark Zuckerberg que busca alternatives per sortir de Spotify, tot i que ha admès la dificultat de fer-ho atès que “el 90%” dels oients dels artistes estan en aquesta plataforma, YouTube o Amazon, “tres plataformes gegantines terribles i absolutament involucrades en el genocidi”.

Peya també ha recomanat als oients de Spotify que canviïn de plataforma i cancel·lin la subscripció. Però ha emfatitzat que canviar de plataforma és important, perquè, encara que es cancel·li la subscripció, “escoltar música genera diners, i aquests diners no van a parar als artistes”. L’artista s’ha mostrat conscient de la complicació d’abandonar una plataforma com Spotify com a creadora de continguts musicals perquè “les artistes depenem de les nostres escoltes, la nostra carrera depèn de les nostres escoltes”.

Però, tot i això, ha animat a no rendir-se, “perquè aquest genocidi també està patrocinat per nosaltres”. “No deixem de parlar, perquè el silenci ens fa còmplices. Com més parlem, més podem canviar les coses”, ha reblat.

El 17 de juny, la societat d’inversió de Daniel Ek, Prima Materia, anunciava la inversió de sis-cents milions d’euros a l’empresa emergent Helsing, fundada el 2021 per tres emprenedors, entre ells un ex-comissionat del Ministeri de Defensa alemany. L’empresa va començar desenvolupant programari militar a partir d’intel·ligència artificial, però a partir del 2023 també s’ha expandit a la fabricació integrada de sistemes d’armes.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Clara Peya (@clarapeya)

L’actriu i directora Glòria Rognoni i Planas (Barcelona, 1944) s’ha mort a vuitanta-un anys. Va ser una figura clau de l’escena catalana, marcada tant pel seu vincle amb la companyia wls Joglars com per la seva tasca pionera en el teatre social.

El 1975, durant els assaigs de l’espectacle Àlias Serrallonga dels Joglars, va sofrir un greu accident que li causà una paraplegia irreversible. Aquell fet va commocionar el món teatral català, però Rognoni no es va allunyar de l’escena. Pocs anys després, va tornar a pujar als escenaris amb La Claca, la companyia de Teresa Calafell i Joan Baixas, i va codirigir l’espectacle Mori el merma (1978), inspirat en Ubu roi d’Alfred Jarry, amb els dissenys dels titelles de Joan Miró.

El 1979 es reincorporà als Joglars com a ajudant de direcció i hi col·laborà fins al 1987. Paral·lelament, continuà creant amb Teresa Calafell, amb qui va treballar en muntatges com Deliri, i va participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on rebé la Medalla Barcelona 92.

A partir de 1997 va encetar una nova etapa en la seva trajectòria, al capdavant del grup de teatre social de l’entitat Femarec, un projecte d’integració cultural i social destinat a col·lectius en risc d’exclusió. Des d’allà va impulsar nombroses produccions amb la voluntat de posar el teatre al servei de la transformació social. Rognoni va ser reconeguda amb diversos guardons, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ciutat de Sant Cugat, el Premi Arlequí i el Premi Butaca.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès alertes per temps violent a nou comarques de Catalunya. Ara mateix, hi ha alerta de risc màxim –nivell 6 sobre 6– per temps violent a les comarques de l’Alt Empordà, Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Ripollès. Hi ha perill alt a Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. I perill moderat, al Berguedà i al Lluçanès.

Segons el Meteocat, hi ha la possibilitat de tempestes molt intenses amb pedra de més de dos centímetres de diàmetre, esclafits, mànegues o tornados, i ratxes de vent de més de vint-i-cinc metres per segon (més de noranta quilòmetres per hora).

També hi ha activada una alerta carabassa a l’interior del País Valencià, a la meitat nord, amb precipitacions que poden superar els 40 mm en una hora. També hi ha activat perill alt al Baix Empordà i el Gironès amb una perillositat estimada de 3-4 sobre 6 i una alerta groga a Catalunya Nord.

01/08 08:48 Avisos activos hoy en Comunitat Valenciana por tormentas y lluvias. Nivel máximo de aviso: naranja.
Actualizaciones en https://t.co/R3Fs2JzKgr pic.twitter.com/sPNw9y6VoJ

— AEMET Comunitat Valenciana (@AEMET_CValencia) August 1, 2025

Lloc: Biblioplatja

L’economista i assessor financer David Forcada, que s’ha convertit en influenciador i creador de continguts sobre finances en català, ha denunciat que Meta li ha tancat el perfil d’Instagram, on tenia més de 70.000 seguidors. Segons Meta, no compleix les normes comunitàries. En el missatge que ha rebut, la plataforma li explica que ningú no pot trobar ni veure el perfil i que l’usuari tampoc no pot fer servir-lo, i l’avisen que la informació serà eliminada definitivament.

De resultes d’això, Forcada ha obert un nou perfil (@davidforcadafinances2), on explica que no sap què ha passat i desconeix si podrà recuperar el perfil. “Hem intentat contactar amb Meta, però no obtenim resposta”, ha dit. “No venem fum, no venem res ni prometem coses rares. Senzillament, expliquem temes sobre finances, préstecs, hipoteques, sobre tot allò relacionat amb els vostres hàbits financers i per divulgar una informació que pensem que és útil per molta gent i és necessària”, afegeix.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by David Forcada – Assessor financer (@davidforcadafinances2)

Forcada ha guanyat molta popularitat perquè difon continguts sobre finances de manera molt amena i respon consultes de seguidors. Parla d’estalvi, inversions, inflació, compra i lloguer d’habitatges i més qüestions. El seu objectiu és divulgar sobre finances d’una manera planera i pròxima i molt usuaris també poden formar-se i combatre l’analfabetisme econòmic.

Forcada fa els continguts dirigits exclusivament al públic catalanoparlant. En una entrevista a VilaWeb, va explicar que això desprèn més confiança que no pas els continguts en castellà.

David Forcada: “Has de preguntar-te per què estalvies”

La mort de Michele Noschese, conegut en el món de la música electrònica com a DJ Godzi, continua envoltada de polèmica. El jove, de trenta-cinc anys i natural de Nàpols, vivia a Eivissa d’ençà de feia una dècada i va morir el 19 de juliol al seu domicili després d’una actuació de la Guàrdia Civil.

El pare del DJ mort a Eivissa: “No vull venjança, només la veritat”

Avui, la fiscalia de Roma ha anunciat l’obertura d’una causa penal per homicidi involuntari en relació amb els fets, segons que ha confirmat el pare de la víctima, Giuseppe Noschese. El procediment s’ha engegat arran d’un informe remès pel consolat italià a Barcelona. La legislació italiana atorga competència a la justícia del país en casos que afecten ciutadans italians a l’estranger i aquest delicte implicaria penes que van dels deu anys de presó als divuit.

Segons la versió de la Guàrdia Civil, els agents van intervenir després d’haver rebut nombroses trucades de veïns que alertaven de sorolls i d’una disputa violenta. Quan hi van arribar, Noschese presentava signes d’estar sota els efectes de drogues i havia amenaçat un veí d’edat avançada amb un ganivet. Els agents diuen que el van haver d’immobilitzar pel perill imminent, i que durant l’operació va perdre el coneixement. Tot seguit li van practicar maniobres de reanimació fins a l’arribada dels serveis sanitaris, que en van certificar la mort.

La primera autòpsia practicada a Eivissa va atribuir la causa de la mort a una possible sobredosi i descartava lesions visibles que poguessin apuntar a una agressió. Tanmateix, la família de Noschese defensa que va ser colpejat pels agents i que no va ser traslladat a cap hospital, i un informe mèdic encarregat per la família revela que el cos de Noschese tenia múltiples fractures, cosa que mostra que potser fou brutalment agredit.

Un informe mèdic acorrala la Guàrdia Civil i revela múltiples fractures en el cos del DJ mort a Eivissa

El cos de Noschese va ser repatriat dilluns a Roma i traslladat a l’Institut de Medicina Legal, on se li faran més proves per aclarir les circumstàncies de la mort. La investigació de la fiscalia de Roma preveu penes fins de divuit anys de presó en cas que es confirmi un delicte d’homicidi involuntari. La família, que insisteix que no vol venjança sinó la veritat, manté la pressió perquè el cas no es tanqui amb la versió oficial de les autoritats espanyoles. Mentrestant, a Eivissa la investigació continua amb testimonis que, segons la Guàrdia Civil, avalen el relat oficial.

Dona sang, salva vides. Aquest estiu, et necessitem més que mai! - Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

Lloret de Mar (Selva) ha aprovat suspendre temporalment la concessió de noves llicències per a determinades activitats comercials al centre del municipi. Segons informa l’ajuntament en un comunicat, la mesura tindrà una durada inicial d’un any i cerca de preservar l’equilibri del teixit comercial i garantir una oferta diversa i sostenible al nucli antic de la població. La moratòria afecta solament les noves sol·licituds de llicències per a negocis de productes cannàbics i derivats (CBD); tatuatges, pírcings, manicura, trenes, perruqueries, barberies i massatges; venda de vins i begudes; fundes i accessoris per a mòbils; locutoris i cibercafès; basars, souvenirs i regals i els de menjar per emportar com kebabs, pizza, hamburgueses o frànkfurt.

L’ajuntament ressalta que la mesura abasta una zona concreta del nucli antic, que és on han detectat una concentració elevada d’activitats similars que poden generar “una pressió excessiva sobre l’espai públic i afectar la convivència veïnal”. La moratòria s’ha aprovat per Junta de Govern i es ratificarà al ple. Segons ha explicat el batlle, Adrià Lamelas, l’objectiu que persegueixen és molt clar: “Protegir l’equilibri del comerç local i assegurar que la varietat d’establiments sigui la més adequada per a la gent del poble i per als qui ens visiten”.

La regidora de Comerç, Cristina Aymerich, ha detallat que es tracta d’una moratòria provisional, mentre el govern municipal revisa el Pla d’Usos Comercials de la població. “Aquest document, elaborat per una empresa especialitzada en urbanisme comercial, permetrà analitzar i ordenar l’activitat econòmica per garantir un mix comercial equilibrat i adaptat a les necessitats reals de Lloret”, ha afegit. Algunes de les noves activitats que es veuran afectades per aquesta suspensió de noves llicències són les botigues de souvenirs, basars, establiments de menjar per emportar (com pizzeries o kebabs), botigues de productes cannàbics (CBD), locals de manicura o venda d’accessoris per a mòbils. L’ajuntament exposa que en els darrers anys han detectat una “proliferació i rotació elevada” d’aquesta tipologia d’activitats als principals eixos comercials i creuen que aquesta tendència pot “pot posar en risc la sostenibilitat urbana i l’atractiu comercial del centre històric”.

La moratòria no afecta tot el municipi, sinó que abasta exclusivament els carrers comercials principals del nucli antic. Aquesta és una de les accions previstes dins el pla Lloret Actua, una estratègia transversal coordinat des de l’ajuntament amb l’objectiu d’ordenar l’espai públic i millorar la convivència entre veïns i turistes.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha estat rebut amb crits de protesta a Sant Joan d’Alacant (Alacantí), on havia de presentar l’avanç de les obres de sis-cents habitatges inclosos en el Pla Viure. Un grup de persones l’esperaven a les portes de la Torre d’Ansaldo i, quan ha arribat el cotxe oficial, li han etzibat crits de “dimissió”, “assassí” i “pocavergonya”, en referència a la seua actuació durant la gota freda del 29 d’octubre passat.

Els concentrats han provat d’accedir a l’interior de l’edifici, però la policia espanyola i la policia local els ho han impedit. Sí que hi han entrat càrrecs del PSOE, com la secretària comarcal, Esther Donate, i la regidora Eva Delgado. Mazón, que ha estat rebut pel batlle de Sant Joan, Santi Román, i la vice-presidenta de la Generalitat, Susana Camarero, també s’ha trobat amb diputats del PP al congrés espanyol.

Abans de l’acte, Mazón ha tingut una enganxada amb el portaveu municipal de Compromís, Joan Ramon Gomis. El dirigent valencianista li ha dit que tenia “molta barra”, i Mazón l’ha acusat de no respectar la institució: “He vingut a presentar sis-cents habitatges”, ha replicat.

Durant el discurs, el president ha insistit que la construcció d’habitatge era una prioritat del seu govern i ha reivindicat la col·laboració público-privada. Ha defensat que les grues eren sinònim de polítiques socials i no de bombolles immobiliàries i, com ja havia fet en uns altres actes, ha fet seues les tesis de Vox sobre la suposada “inqui-ocupació”.

L’acte ha durat poc més d’una hora i, en acabat, Mazón ha fet una reunió breu amb les autoritats presents.

Gaspar Rosselló Nicolau, professor de física i gestor universitari vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), ha mort avui a setanta-cinc anys en un accident a Pollença (Mallorca). Segons que han informat fonts policíaques, ha caigut d’un penya-segat a Cala Sant Vicenç mentre pescava amb el seu nét de quinze anys.

L’accident ha passat poc després de les nou del matí. Tot indica que Rosselló ha relliscat o ensopegat quan era a la vora del penya-segat. El Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya de la Guàrdia Civil n’ha rescatat el cos.

Rosselló vivia a Barcelona, però era molt conegut a Pollença. Doctor en física per la UB l’any 1981, s’havia llicenciat el 1973 i havia començat la seva carrera en l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica. Va ser professor titular i va participar en nombrosos projectes de recerca internacionals, amb contribucions en revistes especialitzades i direcció de tesis doctorals. A partir dels anys noranta va centrar la seva trajectòria en la gestió universitària. Va ocupar càrrecs importants a la Universitat de Barcelona com ara director d’Afers Acadèmics, vice-rector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat i assessor del rector en el procés de Convergència Europea. També va representar la UB en institucions com ara el CETT i va col·laborar amb organismes espanyols i europeus d’avaluació i acreditació de la qualitat universitària.

Feia poc havia estat nomenat president de l’Ateneu UB, on va continuar aportant la seva visió estratègica. La Universitat de Barcelona ha emès un comunicat en què lamenta profundament la seva mort i anuncia que a la tardor s’organitzarà un acte de record i homenatge. “La seva pèrdua deixa un buit profund en la comunitat universitària, que el recordarà per la seva dedicació incansable, el seu esperit visionari i la seva qualitat humana”, ha expressat la UB.

Rosselló, reconegut per la seva tasca docent i de recerca, va tenir un paper essencial en la modernització de la UB i en l’adaptació de la universitat catalana als nous envits europeus i internacionals.