Concert de Rams - Lloc: Església de Santa Maria

amb la Companyia Festuc Teatre - Lloc: Teatre Principal

L’associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona insta el govern espanyol a reobrir la tercera fossa de la ciutat, on calculen que hi ha almenys una desena d’inhumats. La Direcció General de Memòria Democràtica apunta que treballen perquè pugui ser una realitat l’any vinent. “És un procés que és lent perquè necessita uns treballs tècnics, però pel que ha dit el director, estan molt avançats”, ha afirmat Montserrat Giné, presidenta de l’entitat. Segons Xavier Menéndez, la intervenció té dificultats logístiques que responen a la ubicació de la fossa neutra, on és complicat accedir-hi amb la maquinària necessària. D’altra banda, un estudi recent ha permès sumar 846 morts de la guerra del 1936-1939 a les fosses comunes de Tarragona.

En el tradicional homenatge a les víctimes de la repressió franquista, celebrat avui al cementiri de Tarragona, s’ha fet un minut de silenci en record de totes les persones que van perdre la vida durant la guerra i la postguerra. Familiars del Camp de Tarragona, però també de les Terres de l’Ebre, s’han acostat fins aquest punt per honrar la memòria dels seus avantpassats en un acte emotiu on tampoc han faltat les ofrenes florals al grup escultòric Dignitat.

El cas de l’Elisa Cardona, l’única dona afusellada a Tarragona

L’associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona calcula que en aquesta fossa comuna hi hauria com a mínim les restes mortals d’una desena de persones. Una d’elles podria ser l’Elisa Cardona Ollé, natural de Duesaigües, l’única dona afusellada pel franquisme a Tarragona. Les seves nebodes, la Pilar i la Montserrat Camarassa, estan convençudes que la seva tieta va ser un cap de turc del franquisme. Tal com recorden, l’Elisa treballava en un hotel on s’hostejaven capellans, que la van denunciar per delatar-los. “Sempre he pensat que va ser un afusellament perquè les dones callessin, va ser un cap de turc”, ha apuntat la Pilar. Més de vuit dècades després del seu assassinat, la família continua reclamant justícia i lamenta el silenci que es va instaurar a la societat a l’hora de buscar la veritat en casos com els seus. “Crec que si hagués estat un home, això hagués estat diferent. En ser una dona, va ser com un doble afusellament, la pena va ser molt més grossa”, ha recordat emocionada.

De moment, la Direcció General de Memòria Democràtica no concreta en quin moment podria avançar en la reobertura de la tercera fossa comuna, si bé indica que estan treballant-hi. Per la seva part, l’associació de víctimes ha posat a disposició tot el material genètic del qual disposen per facilitar la recerca. “Només que tinguem la possibilitat de fer un encreuament positiu, ha valgut la pena tot l’esforç”, ha asseverat Giné.

Un estudi suma nous noms a les víctimes del franquisme

Paral·lelament, un estudi recent de la Direcció General de Memòria Democràtica ha permès sumar 846 morts de la guerra del 1936-1939 a les fosses comunes de Tarragona, a més d’afegir nova informació relacionada amb l‘hospital de la Savinosa de la ciutat en aquest període històric. En total, la xifra de morts i assassinats durant la guerra i la repressió franquista a Tarragona s’eleva fins a les 2.342 persones.

Veïns i visitants del municipi de Montgai (Noguera) han participat aquest matí en la sessió de prova per batre el rècord Guinness de bombolles de sabó flotant a l’aire. Ho han fet precisament avui aprofitant que es feia la setzena Fira del Sabó i la Cosmètica Natural. La plaça Prat de la Riba del municipi s’ha omplert de bombolles fetes per grans i petits amb aparells i estris adequats per a l’ocasió com pistoles, xarxes, anelles i petites màquines.

Sota el nom de l’Ensabonada, l’activitat ha servit per experimentar amb diferents tipus de sabó per obtenir bombolles més resistents i testar sistemes de producció massiva. El municipi es marca l’objectiu d’aconseguir el reconeixement mundial de cara l’any vinent, atès que aquest any no han arribat a temps de registrar-se a la competició.

Per tal d’assolir el repte, cal crear milers i milers de bombolles durant quinze segons i mitjançant diferents metodologies amb aparells manuals i electrònics. “En funció d’aquesta maquinària i els estris que tenim hem fet un estudi aproximat sobre la quantitat de bombolles que es poden fer”, ha dit Jaume Gilabert, batlle del municipi.

La prova ha comptat amb tecnologia per mesurar la quantitat de bombolles a l’aire i garantir així la precisió del repte, segons Gilabert. “A partir d’imatges fetes en dron podem fer quadrícules i comptar les bombolles que hi ha en una d’aquestes quadrícules. Aleshores, aquesta quantitat es pot extrapolar arreu de l’espai on es fa la prova. És un càlcul bastant correcte”, ha dit. Així mateix, Gilabert ha destacat que l’activitat compta amb persones per validar la prova.

Activitat emmarcada en la 16a Fira Net

La Fira del Sabó va néixer l’any 2008 amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la tradició sabonera del municipi. Precisament, Montgai va ser reconegut l’any 2017 com a ‘Poble d’Ofici Singular del Sabó’ per la Generalitat.

L’activitat més tradicional de la fira és la demostració de l’elaboració del sabó artesanal de caldera amb oli reciclat i mètodes tradicionals a càrrec de mestres sabonaires. Així mateix, a la Sala del Sabó també es podrà veure com es recollien antigament les morques d’oli dels molins i de les cases, i la recollida de la planta de la barrella que servia per fer lleixiu.

A la fira també s’hi podrà trobar sabó de tocador i cosmètica natural amb la presència de l’Obrador d’Artesans Saboners de Catalunya amb més de 28 professionals que elaboren els seus productes amb marca pròpia.

Dos motoristes han mort avui al migdia per un xoc frontal de les seves motocicletes amb un turisme en la carretera GI-555 a Riudarenes (Selva).

Per causes que encara s’investiguen, cap a un quart d’una del migdia el turisme ha envaït el carril contrari i ha xocat frontalment amb les motocicletes, segons que informa el Servei Català de Trànsit (SCT) en un comunicat.

Arran del sinistre s’han activat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i quatre ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquestes víctimes, ja són quaranta-set les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest 2025.

El conductor del cotxe ha estat detingut a primera hora de la tarda. Es tracta d’un jove de dinou anys, que ha donat negatiu als controls d’alcoholèmia i drogues, però està acusat de dos presumptes delictes d’homicidi per imprudència greu.

El Parc de les Glòries de Barcelona obrirà el dissabte 26 d’abril, dia en què se celebrarà una festa d’inauguració per celebrar l’obertura del nou espai verd de la ciutat després d’anys d’obres. El consistori prepara una jornada festiva entre les 10:30 i les 18.00 amb espectacles musicals, tallers i activitats. L’obertura de la part central del parc era l’última que quedava per executar. Consta de 4,3 hectàrees amb més de nou mil metres quadrats de verds, un passeig i nous espais per fer activitats veïnals. Amb l’obertura de la part central, la ciutat haurà guanyat nou hectàrees per a l’ús veïnal, 30.000 metres quadrats de verd i més de 1.000 arbres.

En el parc hi haurà nous espais, com un umbracle amb gairebé 700 metres quadrats per organitzar actes diversos a l’ombra, l’àgora sensorial Berta Cáceres amb més de 2.500 metres quadrats d’ús polivalent envoltats d’una corona de bambús gegants i un jardí d’immersió amb espècies adaptades al canvi climàtic.

L’espai també té una àrea de jocs infantils de gairebé 2.000 metres quadrats i 35 elements, un sorral, zones d’estada, un parc d’aigua que obrirà els mesos d’estiu, una àrea d’esbarjo per a gossos de 1.200 metres quadrats i nous nodes de biodiversitat, parterres i jardins de pluja.

Festa d’inauguració

Les activitats de la festa d’inauguració es distribuiran en diferents zones del parc i hi haurà dos escenaris. El principal estarà situat sota l’umbracle, on hi haurà una xocolatada i actuacions musicals com el grup Ambauka per iniciar la celebració i la banda Todos los gatos son pardos, d’homenatge a Gato Pérez, com a fi de festa, un taller i ballada de swing i un espectacle de màgia. El segon escenari estarà a l‘Àgora Berta Càceres, on es faran activitats de petit format, com ara contacontes o titelles.

A la clariana, que recentment ha incorporat jocs gegants de fusta i jocs per a infants amb autisme, hi haurà un espai de joc entre les 10.00 i les 14.00, i la Farinera organitzarà en aquest espai un ‘escape street’. Per a aquest dia també es crearà una exposició a dos punts del parc -al passeig de la Diagonal i a la rambla dels Encants amb fotografies de com ha evolucionat Glòries al llarg dels anys.

Aquestes activitats se sumaran a les que el parc ja oferirà de forma habitual: el node dinàmic, amb dues àrees de jocs infantils amb elements singulars, el Jardí d’Immersió, el Mirall d’aigua i els nodes de biodiversitat i fresc.

En la festa d’inauguració participaran equipaments, serveis i comerços de la zona, com ara el Disseny Hub Barcelona, que celebrarà portes obertes durant tot el dia, i La Farinera i el Tram, que hi faran activitats. També hi participaran el Mercat dels Encants, el Mirador de Glòries i associacions i entitats dels districtes de l’Eixample i Sant Martí.

Cinc ferits, un d’ells en estat greu, en caure un cotxe de la carretera de Miramar cap a la Ronda Litoral a Barcelona, segons que ha informat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i fonts municipals. L’accident ha tingut lloc cap a quarts de sis del matí. El cotxe ha quedat bolcat a la falda de la muntanya i no ha fet falta tallar el trànsit a la Ronda Litoral. El ferit greu ha estat traslladat a l’Hospital Clínic i les altres quatre dones ferides les han portat al de Bellvitge i al del Mar. El SEM ha activat sis unitats terrestres. El cotxe s’haurà de retirar de la zona on ha quedat amb maquinària especial, segons fonts municipals.

El Govern ucraïnès ha denunciat que un atac aeri rus a la ciutat de Sumi (situada prop de la frontera amb Rússia, al nord-oest del país) ha deixat 31 morts i 84 ferits pel cap baix. El ministre de l’Interior d’Ucraïna, Igor Klimenko, ha informat a través de Telegram que diversos míssils balístics han impactat aquest matí al centre de la ciutat.

El primer ministre ucraïnès, Denis Shmihal, ha confirmat poc després que han resultat particularment afectats “edificis i residències de la Universitat Estatal de Sumi”, que han acabat destruïts en un “cínic i violent atac”. La zona afectada era plena de persones que celebraven el Diumenge de Rams, segons que ha informat el ministre.

Volodímir Zelenski ja ha denunciat “el terrible atac amb míssils balístics russos”. “Només una escòria immunda pot actuar així, arrabassant la vida a gent comuna”, ha lamentat el president ucraïnès, que ha afegit: “Sense pressió sobre Rússia, la pau és impossible. Les converses mai han detingut els míssils balístics ni les bombes aèries.”

Rússia encara no s’ha pronunciat sobre aquest incident.

Inici de la Setmana Santa amb la benedicció de palmes i palmons - Lloc: Plaça de l'Església

El Barça ha comunicat avui que Mapi León serà baixa en el partit d’avui contra l’Atlètic de Madrid per una sanció. És el càstig que li imposa la Federació Espanyola de Futbol arran dels incidents que van passar durant el partit contra l’Espanyol el proppassat febrer. La jugadora blaugrana, enmig d’un forcejament amb la futbolista Daniela Caracas, va fer un gest que vulnerava la intimitat de la jugadora. L’Espanyol ho va considerar de fet inacceptable i, més tard, l’Associació de Futbolistes Professionals (FUTPRO) i l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) van publicar comunicats en què es queixaven de l’actitud de León.

María León és baixa per sanció.

— FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) April 13, 2025

Mapi León va afirmar que mai no va vulnerar ni va intentar de vulnerar la intimitat de Daniela Caracas i es va defensar de l’assetjament que va rebre a les xarxes socials. “En cap moment vaig vulnerar, ni vaig tenir la intenció de vulnerar, la intimitat de la meva companya de professió Daniela Caracas. En les imatges s’aprecia com ella em xoca intencionadament i jo li toco la cama dient-li com a reacció a aquesta topada: ‘Què et passa?’ No hi ha cap tocament de zona íntima ni molt menys intenció d’això.”

El segon partit que es perdrà Mapi León serà el de dimecres contra el Sevilla a l’estadi Johan Cruyff.

L’ex-president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha explicat en una entrevista a La Razón que no és partidari de fer un referèndum a Catalunya. A parer seu, un referèndum d’independència crearia més problemes que no pas en resoldria i, a més, creu que divideix la societat. Concretament ha dit: “He explicat fins a l’avorriment que no sóc en absolut partidari d’un referèndum perquè normalment crea més problemes que no pas en resol i sempre divideix a la societat. Gairebé mai no es pot resoldre amb un ‘sí’ o un ‘no’ una qüestió de gran profunditat política. A més, qui perd un referèndum normalment cerca la venjança, amb la qual cosa mai no es tanca el problema.” Tanmateix, Zapatero ha dit que sí que és partidari del reconeixement de la identitat nacional que, segons ell, “té a veure amb la delegació de competències com les d’immigració, per exemple, o que es parli català a Europa […]. Els espanyols hem de sentir el català o el basc com a llengües nostres. Pel que fa a Catalunya, aquest és un moment molt important per a continuar avançant cap a un autogovern més gran”.

Tot plegat arriba després de l’entrevista de la setmana passada a La Vanguardia, en què Zapatero va admetre que participa en les negociacions a Suïssa entre el PSOE i Junts.

Carles Puigdemont s’ha afanyat a respondre a Zapatero, i ho ha fet amb una piulada al seu compte d’X, en què ha dit: “La dependència d’Espanya mai no tanca el problema. Espanya mai no respecta la voluntat dels catalans, com va quedar perfectament clar en el referèndum de l’Estatut. Espanya roba les inversions a tots els catalans, perquè mai no inverteix allò que aprova invertir, i, en canvi, engreixa cada any el benestar de Madrid injectant molts més diners dels previstos. Cada any.”

La dependència d’Espanya mai no tanca el problema. Espanya mai no respecta la voluntat dels catalans, com va quedar perfectament clar en el referèndum de l’Estatut. Espanya roba les inversions a tot els catalans, perquè mai no inverteix allò que aprova invertir, i en canvi… https://t.co/LSzhC3TFie pic.twitter.com/faCQhYhWzt

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 13, 2025

Acords entre el PSOE i el PP

Durant l’entrevista, també ha parlat sobre la política aranzelària de Donald Trump. En aquest sentit, Zapatero ha expressat que confia que la situació actual obligui el PSOE i el PP a negociar, sobretot les qüestions econòmiques. “Crec que la situació internacional, econòmica, i tot el que canvia amb les insòlites decisions de Trump ajudarà que els grups parlamentaris tinguin més predisposició a afrontar uns pressuposts”, ha dit.

El diari The New York Times publica les primeres informacions sobre l’accident mortal de l’helicòpter que va estavellar-se el dijous al riu Hudson de Nova York, on viatjava la família Escobar-Camprubí i el pilot. La investigació de l’Administració Federal d’Aviació (FAA) revela que l’empresa New York Helicopter Charter fa temps que arrossega deutes i que, a més, segons que apunta The New York Post, el vehicle va volar sense caixa negra.

Empresa en fallida

Segons les investigacions amb pilots i més membres del sector, destaquen que el 2019 l’empresa va entrar en fallida i va acumular molts impagaments. Així i tot, Michael Roth, propietari i executiu de New York Helicopter Charter, va recuperar un dels seus helicòpters a final de l’any passat i va reconstruir el negoci amb el nom New York Helicopter Tours.

Malgrat que havia estat una de les empreses més competents del sector, tot va canviar el 2013, quan un dels helicòpters de la flota de l’empresa va haver d’aterrar d’emergència un dels vols turístics. De fet, els primers indicis públics de problemes van arribar la dècada del 2010, quan els avions operats per New York Helicopter Charter es van veure involucrats en dos incidents en dos anys. El primer, com dèiem, el 2013, quan un pilot que transportava una família de quatre turistes suecs sobrevolant el riu Hudson va sentir un soroll estrident i va començar a perdre energia. Mentre queien directes a l’aigua, el pilot va inflar pontons que mantenien l’helicòpter dret i ell i els passatgers van poder sortir-ne il·lesos. L’altre accident va ser el 2015, quan un altre dels helicòpters s’enlairava des d’una base a Nova Jersey. El pilot va començar a perdre el control abans de poder tornar a aterrar l’avió. Un informe d’investigació de l’incident el va descriure com “un aterratge dur”. El pilot, per sort, també va sortir-ne il·lès. Els incidents i els impagaments van obligar l’empresa a reduir la plantilla, que va passar de trenta treballadors a quinze.

De moment, encara no se saben les causes que van fer que les hèlices i la cua es desprenguessin de l’aparell. Amb tot, els experts descarten algunes teories, com ara que l’accident fos per la falta de combustible o per un possible xoc amb un objecte o un ocell.

Per una altra banda, segons que han confirmat autoritats al diari The New York Post, l’helicòpter en què viatjava la família Escobar-Camprubí volava sense caixa negra i, per tant, no s’ha registrat cap informació del vol.

Plantada popular d'aromàtiques - Lloc: Horts Municipals del Bareu

Vuit civils palestins morts, pel cap baix, i desenes de ferits pels bombardaments de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) en diferents punts del nord i centre de la Franja de Gaza, segons que ha informat l’agència de notícies Wafa.

Set de les víctimes han mort a Deir al Balá, al centre de la Franja, i la vuitena a Jabalia al Balad, al nord. A hores d’ara, encara queda per a confirmar quants ferits hi ha. Els avions de les tropes israelianes han bombardat, entre més escoles, la de Saad bin Moaz, a Al Sikh Radwan, utilitzades avui com a refugi per a persones desplaçades.

Els atacs s’han produït després de la mort d’almenys tres civils divendres a la nit a causa d’un bombardament sobre Jan Yunis, una volta l’exèrcit israelià anunciés una ordre de desplaçament forçat en uns quants barris de la localitat.

Aquests morts se sumen a les 50.933 morts confirmades per les autoritats de la Franja de Gaza, controlades per Hamàs.

Israel s’annexiona el sud de la Franja de Gaza

Justament ahir, el ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, va anunciar que l’exèrcit israelià controla completament un corredor de terra estratègic al sud de la Franja de Gaza, cosa que converteix Rafah en una zona de control israelià. La zona afectada se situa entre la ruta de Filadèlfia, al sud, i la ruta de Morag, al nord. Abans de la guerra, hi vivien prop de 200.000 palestins, però ara ha estat gairebé desallotjada del tot a causa dels atacs de l’exèrcit israelià.

El sistema universitari català veu amb bons ulls l’impuls d’una nova regulació del sector si és per a garantir uns estàndards de qualitat. Així ho han indicat a l’ACN fonts de la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Xarxa Vives. La majoria apunta que el sector universitari ha canviat molt aquests darrers anys i que això feia necessari d’actualitzar-ne la normativa. Tot i això, destaquen les singularitats del cas català i es mantenen en espera de com evoluciona el text que tot just ha proposat el govern espanyol. En el cas concret de la UOC, confia poder acollir-se a una clàusula per continuar depenent de l’administració catalana.

El Consell de Ministres espanyol va aprovar la setmana passada la tramitació d’urgència per a reformar el decret aprovat el 2021 que estableix els criteris de creació i autorització de noves universitats. Un dels punts clau d’aquesta reforma és l’enduriment dels criteris per a crear noves universitats, amb l’objectiu de frenar la proliferació de centres privats que esdevinguin “màquines expenedores” de títols, en paraules del president espanyol, Pedro Sánchez. Per aconseguir-ho, es reforçaran els informes i les avaluacions que es requereixen als centres i s’exigirà una massa crítica mínima de 4.500 estudiants els primers cinc anys de funcionament, entre més criteris.

El departament de Recerca i Universitats han indicat que, de moment, és només una proposta i esperaran més concreció per a valorar el text.

La Xarxa Vives d’Universitats –que engloba vint-i-dos centres de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya– afirma que la proposta per a legislar sobre la creació i autorització de noves universitats era “llargament esperada” pel sistema universitari de l’estat espanyol. L’actual president de la Xarxa, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, coincideix en declaracions a l’ACN en la necessitat de revisar i enfortir els criteris per garantir que el terme “universitat” s’apliqui exclusivament a institucions, públiques o privades, “que presentin els nivells de qualitat que garanteixin socialment la qualitat dels títols que faciliten”. Afegeix que la proliferació d’entitats de nul·la qualitat universitària, destinades al lucre i sense cap més argument que no sigui l’interès comercial, és una amenaça real. Per això, insisteix que la proposta era necessària, tot i que ha trigat massa.

A més, Guàrdia considera que el text plantejat proposa de resoldre el problema bo i agafant el camí menys pràctic. Això és perquè el rector afirma que per evitar la deriva detectada es proposa de complicar la gestió de tot el sistema, amb més burocràcia. “Només calia explorar que els informes de les agències de qualitat universitària fossin vinculants i, per tant, que els criteris siguin estrictament acadèmics i de recerca i no polítics”, reflexiona.

En el cas concret dels centres que formen part de la Xarxa Vives, públics i privats, destaca que tenen una trajectòria “impecable” i una qualitat contrastada. Per acabar, valora negativament que es proposi que les universitats presencials passin a ser de competència estatal, perquè això “retalla les competències autonòmiques” i pot afectar la UOC.

Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull, un dels centres privats de Catalunya, apunta que és cert que aquests darrers anys hi ha hagut un canvi molt ràpid i radical dins el món universitari, amb l’entrada de projectes que cerquen el benefici econòmic. Davant aquesta realitat, defensa canvis en la regulació, però sempre amb la idea de garantir que tots els agents del sector es fonamentin en els mateixos “paràmetres de qualitat”. Rom, assegura, en una conversa amb l’ACN, que està d’acord amb el fet que el govern espanyol vulgui legislar en aquesta direcció, tot i que afegeix que hi ha més aspectes del decret que caldrà mirar com queden.

La UOC i la seva realitat particular

Un dels canvis que comportaria aquest nou decret és que les universitats en línia passessin a dependre del govern espanyol. La rectora de la UOC, Àngels Fitó, indica a l’ACN que hi ha una clàusula que exclouria la UOC d’aquest canvi, ja que ells són universitat privada, però amb preus públics. Fitó defensa que la UOC és molt singular, pel fet que va ser creada pel parlament de Catalunya amb una missió molt clara i que funciona amb preus públics. És per això que confia que es puguin acollir a aquesta excepció i continuar depenent de l’administració catalana.

La rectora veu amb bons ulls que es vulgui legislar per augmentar els requisits de qualitat per al conjunt del sistema, tot i que també apunta que s’haurà de veure com queden els altres criteris. Per això, la UOC ha començat a fer una anàlisi interna del text proposat per l’executiu espanyol per veure si caldria fer-hi al·legacions, i quines, anàlisi que compartiran amb el departament de Recerca i Universitats.

Fonts de l’Associació Catalunya d’Universitats Públiques (ACUP) comparteixen que és “necessari, però no suficient, limitar la proliferació de les universitats privades”. Afegeixen que les condicions a l’hora d’acreditar nous centres han de ser iguals per a tothom i han reivindicat que cal valorar la universitat pública més que no es fa avui, “pel seu valor social i perquè afavoreix l’equitat i la inclusió social”. Les mateixes fonts indiquen que el sistema universitari català ha sabut preservar-se molt bé, que és un sistema estable des de fa anys, “heterogeni i equilibrat”, i que ha pivotat sempre sobre els criteris de qualitat. “Aquest ha de ser el focus: el que ens cal preservar és la qualitat i evitar caure en debats simplistes”, afirmen.

La Sénia estreny vincles amb les societats musicals valencianes més afectades per la gota freda al XVII certamen internacional de bandes. Més d’un centenar d’intèrprets hi actuen enguany. El certamen, lluny de ser competitiu, opta per un format solidari. Així, hi han convidat les unions musicals de Paiporta (Horta Sud), Catarroja (Horta Sud) i Aldaia (Horta Sud). “És una oportunitat molt gran per a nosaltres, hem estat molt temps parats sense poder assajar ni fer música. Ens permet tenir un objectiu, fer convivència i tenir una ajuda econòmica”, ha apuntat Puri Jimeno, presidenta de la Unió Musical de Paiporta. L’actuació d’avui tancarà un programa amb un repertori que combina propostes tradicionals i modernes.

Habitualment, el certamen té un caràcter competitiu i atreu les millors bandes i societats musicals dels Països Catalans, però l’impacte de la gota freda va marcar un canvi. Fent bandera que “el riu Sénia no és frontera”, l’organització de l’esdeveniment va optar per abraçar la solidaritat i convidar tres de les bandes musicals valencianes més afectades pels aiguats de l’octubre.

Així, es van posar en contacte amb les agrupacions de Paiporta, Catarroja i Aldaia, que van acceptar l’encàrrec amb il·lusió. La presidenta de la Unió Musical de Paiporta, Puri Jimeno, ha assenyalat que, precisament, el fet de comptar amb un projecte com aquest ha estat un al·licient per al conjunt de membres. Igual que l’agrupació de Catarroja, la d’ahir va ser la segona actuació que feien en un auditori fora de casa en sis mesos.

A Paiporta, la gota freda va malmetre els pisos inferiors de les instal·lacions de la unió musical, on assajaven i emmagatzemaven els instruments de percussió. “Haguera estat impossible sortir-nos-en d’aquesta situació si no hagués estat per tota l’ajuda que hem tingut des d’aquell moment fins ara”, ha afirmat la presidenta. Tenen la voluntat de recuperar l’activitat al més aviat possible, motiu pel qual han anat fent assaigs d’ençà del gener. Ser convidats a l’acte d’aquest cap de setmana ha estat una dosi d’optimisme per a l’agrupació, tal com ha apuntat Jimeno.

Aquesta també és la segona actuació en un auditori després dels aiguats per a la Unió Musical de Catarroja, el mes passat van actuar a l’Alqueria (Comptat). “Aquestes iniciatives fan que la marxa de la banda continuï, que hi hagi una motivació d’anar als assajos i la gent estigui implicada”, ha dit el president de l’agrupació, José Peiró.

La música de banda, una passió compartida a les Terres de l’Ebre i el País Valencià

La tradició de les bandes musicals està molt arrelada al conjunt de les Terres de l’Ebre, una passió compartida també amb el País Valencià. Es tracta d’uns vincles i una xarxa de cohesió que s’han posat de manifest amb propostes com ara la d’aquest cap de setmana. “És una manera de donar-los recursos econòmics que els aniran bé per a solucionar els problemes que tenen i, alhora, és una oportunitat per a ensenyar la seva música en un altre context”, ha afegit a l’ACN la vice-presidenta de l’Agrupació Musical Senienca, Mercè Gisbert.

El XVII Certamen Internacional de Bandes posarà el punt final avui amb l’actuació de la Unió Musical d’Aldaia, que tindrà lloc a la Casa de Cultura de la Sénia a les sis de la tarda. En total, més d’un centenar d’intèrprets tancaran un programa musical amb propostes musicals tradicionals però també modernes, amb pasdobles i obres de compositors catalans i espanyols.

Avui, 13 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• Com els Mossos o l’Ertzaintza: tindran mai una policia pròpia, les Illes?
• “Avui és un dia per a dir a la resta del país que som vius”: Alacant es reivindica amb fermesa en la manifestació del Vint-i-Cinc d’Abril
• La crisi dels conillets de xocolata: preus insòlits per Pasqua i nous problemes a l’horitzó
• Entrevista a Jair Dominguez: “Segurament sóc bastant ‘boomer’, però el bonisme em posa molt nerviós”
• Amb l’ajuda de TikTok, el batlle de Bucarest assalta la campanya electoral romanesa
• 12 llibres de cuina per a no quedar amb gana aquest Sant Jordi
• L’assignatura pendent de la UE fins ara: el transport comença a reduir emissions, finalment
• Entrevista a Anna Sahun: “Els nens han passat de ser considerats familiars de segona a ser els que manen a casa”
• Consells per a padrins novells: així és com heu d’afrontar la primera mona de Pasqua
• L’escumós més atrevit i literari, un museu vinícola d’interès nacional i una sommelier d’altura
• Mail Obert de Mercè Ibarz: L’espart i el fang, força i poesia
• Closcadelletra, de Biel Mesquida: Entra si goses

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Lloc: Riera, davant la Plaça de l'Església

Avui Alacant s’ha manifestat amb dignitat. Amb tota la dignitat que els falta als governants del País Valencià. En una nova manifestació multitudinària, que pretenia recordar les mobilitzacions històriques del 1985 i el 1995, el sud ha reivindicat amb fermesa la seua catalanitat. Des de les escales de l’IES Jordi Joan fins a l’Esplanada, la cultura popular valenciana, amb danses i muixerangues, tabals i dolçaines, han omplert d’alegria la ciutat en la celebració de la Diada del Vint-i-Cinc d’Abril. Entre els càntics, s’han sentit reivindicacions com ara “Les comarques del sud, sempre en valencià”, “Sense el sud no hi ha futur” i “Som el sud, som la resistència”.

“Sense vertebrar el país no hi ha projecte en comú i de país. Ens neguem que Alacant siga el refugi de la gent que ens mal governa, que pensa que venint ací no tindran protestes, que no tindran un qüestionament de la seua ineptitud. Eixirem avui i tantes vegades com faça falta per a qüestionar-los i expulsar-los del govern”, ha reivindicat Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Així, ha destacat el teixit associatiu valencià, que ha treballat conjuntament per organitzar la diada. “Han intentat moltes vegades expulsar Alacant de la valencianitat; no ho han aconseguit, i no ho aconseguiran.”

Marinela Garcia, vice-presidenta d’ACPV i responsable de l’entitat a Alacant, ha celebrat amb il·lusió i alegria la diada. “Se’ns ha fet creure que a Alacant ja no es parlava valencià, que havia de passar a ser una zona de domini lingüístic castellà, i no és així. No només en la ciutat d’Alacant, en la qual la consulta lingüística ha demostrat que hi ha un percentatge de persones que continuem sent valencians, sinó en totes les comarques que ens envolten, que també han demostrat que el sud arriba fins a Guardamar. Sense els alacantins no hi ha país. El territori d’Alacant i de totes les comarques és valencià també”, ha dit.

“No han esborrat el sud i ací ens teniu”: representants d’entitats reivindiquen la força d’Alacant com a capital del sud del país

Per part seua, Josep Escribano, president del Tempir, un dels principals baluards del sud, ha valorat la importància de descentralitzar la diada i fer-la arribar fins a Alacant. “Cal recordar a la resta del país que el sud és valencià, lingüísticament i cultural. És la baula possiblement més feble del conjunt del país, però aquí la valencianitat supura i sura. No hi ha país sense el sud, però el sud no és viable sense la resta del país. Al sud cal treballar, cal tenir una estratègia, cal que el sud tinga la seua veu pròpia dins la pluralitat del país. Avui és l’hora de reivindicar les comarques del sud, del que aporten al conjunt del país, sense renunciar a res, ni a la comarca del Baix Segura. Avui és un dia per a dir a la resta del país que som aquí, que estem vius, que hem de treballar tots plegats, però des de les especificitats i singularitats de cada territori”, ha reivindicat. 

En la pancarta de capçalera, juntament amb Oliver, Garcia i Escribano, hi havia Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, que ha considerat essencial ser avui a Alacant. “És una terra de frontera on sabem que més perilla la llengua, la cultura, i la voluntat del govern de dreta i extrema dreta d’expulsar-la del que seria l’imaginari i la realitat del País Valencià. Que es reivindique des d’aquí el territori, per a nosaltres, des del Principat, batallant des de la Catalunya Nord fins a Alacant, és una manera de reivindicar el territori que volem, la nació completa i la batalla compartida en tantes coses”, ha expressat. 

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

Una de les reivindicacions més persistents ha estat la llengua, sobretot després de la consulta a les escoles. En aquest sentit, la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha volgut transmetre a les famílies del sud que continuen lluitant per l’educació en català dels seus fills, que són ací per a fer-los costat, perquè sàpiguen que la consulta els ha empoderat encara més. “Som una terra que fa més de tres-cents anys que rebem el colonialisme espanyol. Som un país que tenim una llengua pròpia que els espanyols no saben respectar. Considerem que no som colònia de cap lloc, i hi som avui celebrant la Diada del País Valencià per reivindicar que som un poble, que tenim una cultura pròpia i que som Escola Valenciana”, ha dit. 

La lluita de Guillem Agulló, sempre present

Des del començament de la marxa s’han sentit els habituals crits de “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, justament l’endemà de la commemoració del seu assassinat a mans d’uns feixistes, ara fa trenta-dos anys. La família Agulló al complet, símbols i referents de la lluita antifeixista, ha estat present en la manifestació. Guillem Agulló, el pare del jove, ha recordat que “Alacant sempre és important, i si la perdem de vista, potser la perdem definitivament”, i que cal defensar-la perquè té un fort perill de ser castellanitzada. 

‘El vol de Guillem’, el conte que explica als més menuts la història de Guillem Agulló

Els valors que defensava el seu fill han planat sobre tota la gent que avui ha decidit d’eixir al carrer a expressar i reivindicar la seua identitat. “Nosaltres, quan parlem de Guillem, parlem fonamentalment de llibertat. Però la llibertat de veritat, no la que diuen aquests. La llibertat dels pobles, la llibertat d’expressió, la llibertat sexual, tot el que significa llibertat de drets humans, i sobretot, antifeixistes. Ací també van matar Miquel Grau, i hi som perquè no tornen a ocórrer més desgràcies. Però cal anar amb compte, perquè són perillosos. Ells reivindiquen l’odi, nosaltres reivindiquem la vida, l’alegria”, ha dit. 

Després d’omplir de gom a gom els carrers, la manifestació ha entrat a l’Esplanada amb “L’estaca” de Lluís Llach com a banda sonora, interpretada pel col·lectiu de tabals i dolçaines Estrela Roja. Per a acabar, en la lectura del manifest no només s’ha reivindicat la catalanitat del sud, sinó també la dignitat de totes les víctimes de la gota freda. Així, al crit de “Mazón dimissió”, han demostrat al president de la Generalitat que Alacant no és un lloc on amagar-se. Que al sud són una terra digna i amb veu pròpia.

Parlava al lledoner que de la nit al dia s’havia vestit de fulles.

Quan feia una bona estona que li deia coses m’acostava al seu tronc tacat de constel·lacions de líquens.

I l’abraçava fort.

Sentia la seva escorça misteriosa.

I el seu cos de fusta ardent vibrava.

Els batecs de la saba i els de la sang es feien tot u.

Em sentia portat a l’altre costat de la natura, on les coses revelen les seves secretes significacions.

Gràcies a la mediació del lledoner em sabia arrelat fent cos amb els cosmos.

En contacte amb l’Enigma universal.

El lledoner ressonava en mi.

La vida s’ennoblia, es densificava i es carregava d’energia, experimentava la coratjosa saviesa d’un desenvolupament vital, equilibrat, obert a tot el que pot intensificar el creixement i empènyer-lo tan alt i tan lluny com sigui possible.

Entre les múltiples formes de desencantament i de robotització que ens amenacen i ens ataquen per totes bandes tenc una farmaciola d’antídots feta de paraules, de diàlegs, de gestos.

Un dels més quotidians és un quadern de meravelles, una plagueta de revelacions, un bloc de notes per afluixar els lligams que teixeix la percepció.

Un mode de reencarnar  la imaginació.

De deixar el pilot automàtic de les rutines.

De contemplar les essències i fer existir millor el món.

Escoltar suposa un aturar-se en l’acció, una obertura a les alertes, una lleugera forma de concentrar-se.

Abusam de la mirada, i miram sense veure-hi, la vista ens dona sempre seguit mil i una informacions fàcils d’analitzar, de comparar, lloccomuneres, vivim submergits en les imatges sense eco, que es degraden aviat perquè ningú s’hi queda, com la música dels supermercats, dels restaurants o dels aeroports moblen el buit, ensordim el silenci amb músiques d’ambient, la insignificança ens satura perquè reflecteix la insignificança global.

Hem perdut el gust de sentir, de témer-nos del caràcter d’una superfície, la singularitat d’una matèria, de les carícies de la llum, del tacte d’una pell.

Ens calen els contactes vius que dinamitzaran les nostres diferències, ens faran descobrir els nostres gusts i les nostres actituds creadores, ens mostraran les realitats còsmiques de l’instant.

Necessitam participar a l’instant, intentar fixar-lo, saber que l’universal és present en cada instant del món.

Com no donar-nos sencers a allò que no veurem dues vegades?

Com no saber que l’excepcional del moment participa de l’absolut perquè és únic?

Com no experimentar la necessitat intensa de retenir aquesta plenitud, de penetrar l’essència efímera, de celebrar-la, d’immortalitzar-la?

L’instant és un mitjà de penetració que no s’atura d’oferir-se a mans plenes.

Descobrim de cop la profunditat de les coses petites, dels no-resos que ens transfiguren, dels detalls que s’aneguen dins l’indeterminat, de l’efusió que ens mostra infinitats concretes amb les quals ens connecta, de l’il·limitat en l’ínfim, dels esdeveniments mínims que ens fan experimentar que la cosa més magra està impregnada d’aquesta immensitat que és l’existència.

El capbussar-se de bon de veres en l’instant no és fàcil i demana molta d’energia. 

La revelació d’un misteri fonamental que ens encega amb la seva llum omnipresent vol un cert trànsit, una participació per un do de si mateix, un èxtasi material, una transparència i una diafanitat de la matèria que ens escapa perquè el real s’ha fet opac per culpa nostra.

Reduir les distàncies i posar-nos en contacte amb la colossal estranyesa i estrangeria de les coses és l’objectiu. 

Sabem que hi ha un infinit en totes les coses fins i tot les més vulgars i mínimes.

Ja ens ho contava Hugo von Hoffmanstahl el 1901 en la lletra dirigida a principis del segle XVII per Philipp Lord Chandos a Francis Bacon.

Una conjuntura de donades fútils que travessen Lord Chandos de l’arrel dels cabells a la base dels talons l’exposa a una tal presència de l’infinit que el poeta es demana si podrà esclatar en paraules que sap que no trobarà mai.

En tals instants un bri d’herba, un terròs, una drecera que travessa un sementer, un safareig amb peixos de colors, un núvol, una merla, una pedra plena de molsa, una regadora deixada estar em fan la impressió que podem entrar en una relació nova, íntima, amb l’existència com si darrere de cada cosa present, darrere de cada fesomia pogués sorgir a cada instant una singularitat sublim i commovedora, un altre món.

La meva mirada interna està girada cap aquest món.

 

Podeu escoltar ací el text recitat per Biel Mesquida:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/04/Cor-Closcadelletra-mc-CDLXII.m4a