La vice-presidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha dit que mentre el PSOE governés no hi hauria mai privilegis d’uns territoris contra uns altres. Ho ha dit a Cadis, dos dies abans de la reunió de la comissió bilateral entre el govern espanyol i la Generalitat sobre el nou model de finançament.

Junqueras refusa que la hisenda catalana estigui supeditada a l’espanyola però s’avé a negociar-ne els terminis

Montero ha volgut contrarestar les crítiques del PP, que acusava el PSOE d’afavorir Catalunya, i ha dit que els greuges territorials que denunciaven eren mentida. Ha dit que el PSOE treballava per impulsar la igualtat entre ciutadans, i ha remarcat que Andalusia no havia tingut mai tants recursos com ara.

Ha criticat que el president andalús, Juanma Moreno, parlés de greuge cap a Andalusia quan s’obria el debat sobre el finançament i s’esmentava Catalunya. Ha recordat que, arran de la proposta de quitança del deute autonòmic, es va dir que solament beneficiava Catalunya, però que en realitat Andalusia era qui se’n beneficiava més: “Si sóc jo la ministra d’Hisenda”, ha ironitzat. “Què té de dolent que els andalusos s’estalviïn el deute?”, s’ha demanat. I ha conclòs que oposar-s’hi anava contra el sentit comú i l’interès de la gent, “només per no donar la raó a Sánchez i a la ministra d’Hisenda”.

D’una altra banda, Montero ha dit que el PSOE portaria al congrés espanyol al setembre el projecte de llei d’abolició de la prostitució, per a aprovar-lo. També ha reiterat que el partit no lliuraria mai el govern a la dreta.

El festival Cruïlla ha ajornat l’obertura de portes d’aquesta nit al Parc del Fòrum de Barcelona fins a les 21.30, arran de l’empitjorament de les previsions meteorològiques i seguint les indicacions de Protecció Civil. L’organització treballa amb els artistes per reajustar els horaris dels concerts i farà un seguiment constant de l’oratge per decidir si calen més mesures. Avui hi havien d’actuar Hermanos Gutiérrez (18.30), Maika Makovski (18.45), Love of Lesbian i amics (20.00), León Benavente (21.30), Alanis Morissette (23.00), Quimi Portet (23.30), Viva Suecia (00.30) i Kaiser Chiefs (02.00).

[EN DIRECTE] La informació sobre la gota freda, minut a minut

De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha suspès totes les activitats a l’aire lliure previstes a la ciutat i ha tancat tots els parcs públics, com ara el Tibidabo, el Zoo i el Parc Güell. També s’han suspès els actes a l’exterior de les festes majors, s’ha tancat el servei de platges i s’ha retirat el personal socorrista, que s’ha confinat als locals. A les platges, oneja la bandera vermella. A més, s’ha ordenat als serveis de neteja que tornessin a les seves bases.

A més, el seixanta-tresè Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), ha cancel·lat el concert que el grup suec Europe havia de fer avui a les 22.00 al recinte Guíxols Arena. Segons que ha informat el festival, la logística de la ronda no permet de reprogramar l’actuació aquests dies vinents. Per aquest motiu, es retornarà l’import de les entrades per la mateixa via amb què es van comprar.

Un cop ha passat el pitjor de la tempesta, els operadors ferroviaris ja albiren la recuperació del servei. Segons que ha informat ADIF, el servei ferroviari dins de Catalunya es començarà a recuperar a les 19.00, i ara ja s’ha recuperat la connexió de gran velocitat entre Barcelona i Madrid.

En canvi, Rodalia avisa que un cop s’hagi aixecat l’alerta per temporal violent, caldrà fer comprovacions de seguretat, de manera que la recuperació serà progressiva. Recorden, a més, que el pla INUNCAT de Protecció Civil està actiu fins a les 21.00 i es recomana d’evitar desplaçaments.

I recordem que Protecció Civil encara manté el pla INUNCAT fins a les 21 h, recomanant evitar desplaçaments i activitats a l’exterior.

— Rodalies Catalunya (@rodalies) July 12, 2025

[EN DIRECTE] La informació sobre la gota freda, minut a minut

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aranzels del 30% sobre tots els productes de la Unió Europea a partir del primer d’agost. Segons que ha explicat en una carta enviada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquesta mesura pretén “eliminar” el dèficit comercial amb el bloc europeu. Trump, que ha fet pública la carta a la seva xarxa social, avisa que, si Brussel·les respon amb gravàmens, ell els augmentarà encara més.

“Cobrarem un aranzel de només el 30% sobre els productes de la UE enviats als Estats Units, independentment de tots els aranzels sectorials”, diu Trump. Actualment, els Estats Units ja graven l’acer i l’alumini de la UE amb un 50%, els automòbils amb un 25% i la resta d’importacions amb un 10%.

Aquesta nova ofensiva comercial s’ha anunciat pocs dies després d’haver vençut el termini de noranta dies que Trump havia donat per tancar acords comercials amb tercers països. El president republicà ja ha anunciat aranzels semblants a Mèxic, Corea del Sud i el Japó. També ha comunicat que a partir de l’agost el coure es gravaria amb un 50% i ha amenaçat amb aranzels del 200% a les farmacèutiques.

Von der Leyen insisteix a negociar

Von der Leyen, ha assegurat que la Unió Europea continua “disposada a continuar treballant” per arribar a un acord, i ha avisat que aquests gravàmens poden afectar les cadenes de subministrament, les empreses i els consumidors “dels dos costats de l’Atlàntic”. En un comunicat, ha defensat que Brussel·les sempre ha prioritzat una sortida negociada al conflicte comercial amb Washington, “fet que demostra el nostre compromís amb el diàleg, l’estabilitat i una associació transatlàntica constructiva”.

La UE té preparats dos paquets de represàlies: el primer, valorat en 21.000 milions d’euros, és una resposta als aranzels contra l’acer i l’alumini i s’havia d’activar el 15 de juliol. La Comissió ha dit que està disposada a ajornar-ne l’entrada en vigor si això ajuda a tancar un acord.

El segon paquet, que podria afectar més de 6.000 productes nord-americans, inclou begudes alcohòliques, productes agrícoles i vehicles, i té un valor estimat de 95.000 milions d’euros. Aquesta bateria és la resposta a l’anomenat “Dia de l’Alliberament”, en què Trump ja va anunciar aranzels del 20% que ara s’han incrementat fins al 30%.

Pressió per a fabricar als EUA

Trump argumenta que aquestes mesures són necessàries per corregir el dèficit comercial i les barreres que –segons ell– ha imposat la UE durant anys. Amb tot, obre la porta a retirar els nous aranzels si les empreses europees decideixen establir plantes de producció als Estats Units. Promet, en aquest cas, una aprovació ràpida dels permisos i un entorn favorable per a la inversió.

“Potser reconsiderarem aquesta carta. Aquests aranzels poden ser modificats, a l’alça o a la baixa, depenent de la nostra relació amb el seu país”, conclou el president en una carta que, tot i el to amenaçador, acaba amb una oferta de cooperació a llarg termini.

Dues dones han estat ferides a causa de la caiguda d’un llamp a la marina de València. Segons que han informat fonts sanitàries a l’agència Efe, totes dues s’havien refugiat de la tempesta a sota d’un arbre, i és on ha caigut el llamp.

[EN DIRECTE] La informació de la gota freda, minut a minut

Les víctimes són una dona de cinquanta-dos anys i la seva filla de vint-i-dos, amb mobilitat reduïda. La mare ha estat la més danyada per l’impacte i ha tingut una aturada cardíaca. El personal mèdic li ha practicat maniobres de reanimació cardiopulmonar i més tècniques d’estabilització, i ha aconseguit de recuperar-la. Posteriorment, l’han traslladada a l’Hospital Clínic de València.

També ha estat atesa la filla, afectada per fulguració, i ha estat evacuada al mateix centre hospitalari. Una fulguració és com es coneix la lesió produïda pel pas d’un llamp molt a prop d’una persona, sense que la toqui directament. El cos rep part de l’energia elèctrica del llamp, sovint per conducció a través del terra o per una descàrrega lateral, cosa que pot causar lesions. Els símptomes poden anar d’una cremada lleu a una aturada cardíaca, alteracions neurològiques o pèrdua de consciència.

Segons que ha informat l’ajuntament, totes dues eren a la zona de la Marina quan ha començat la tempesta elèctrica i s’han protegit sota un arbre, que ha rebut l’impacte del llamp. A banda dels sanitaris, també s’hi han desplaçat efectius de la policia espanyola i de la policia local.

Francesc de Borja Moll i Marquès, conegut com en Xesc Moll, s’ha mort a vuitanta-vuit anys. Nascut a Palma el 28 d’octubre de 1937, era fill de Francesc de Borja Moll i Casasnovas i germà d’Aina Moll i Marquès. Economista de formació, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona l’any 1962. Va començar la trajectòria professional com a gerent del Diario de Mallorca (1963-1967) i tot seguit assumí la gerència de l’Editorial Moll, on col·laborà amb el seu pare en l’edició del Diccionari català-valencià-balear, una obra cabdal per a la llengua.

Entrevista a Francesc de B. Moll el 2014: “He de trobar gent que vulgui fer una nova editorial Moll, abans del 9 de gener”

Moll i Marquès també tingué un paper destacat en el món de l’edició i la cultura. Fou president del Gremi d’Editors de les Illes Balears entre el 1993 i el 2000 i membre de la junta del Gremi de Llibreters de Mallorca. Participà activament en entitats com ara l’Obra Cultural Balear, la Societat Arqueològica Lul·liana i ARCA. A més, va ser articulista habitual a Última Hora i diari dBalears, que n’ha confirmat la mort.

En l’àmbit ecologista, va ser un dels socis fundadors del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), que presidí entre el 1978 i el 1981. Aquell mateix any 1978 fou nomenat director general de Medi Ambient de la Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell General Interinsular, en uns moments clau per a la institucionalització de les polítiques ambientals.

La seva trajectòria, compromesa amb el país, la cultura i el territori, li valgué el reconeixement públic: el 2001 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.

La nova portaveu del PSOE, la catalana Montse Mínguez, ha dit que no preveien de fer cap reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el cap de Junts, Carles Puigdemont. És més, nega que hi hagi hagut mai aquesta petició, quan Junts ho ha demanat manta vegada i ha insistit que mancava una “amnistia política” perquè els socialistes reconeguessin la figura de Puigdemont. “No crec que [una reunió] sigui sobre la taula. No s’ha demanat”, ha dit en una entrevista al diari Ara.

Tant Puigdemont com Jordi Turull, com a secretari general de Junts, han demanat repetidament que tant Sánchez com Salvador Illa, que es va reunir amb tots els anteriors presidents de la Generalitat excepte Puigdemont i Pasqual Maragall, pel seu estat de salut, s’avinguessin a fer una reunió amb ell. La darrera vegada, arran de l’esclat de l’escàndol pel cas Cerdán, quan Turull va demanar que es normalitzessin les relacions i Sánchez i Puigdemont poguessin comunicar-se sense intermediaris. Fins a la seva caiguda en desgràcia, qui es reunia amb Puigdemont era Santos Cerdán.

Malgrat això, Mínguez ha volgut fugir d’estudi dient que, potser, abans hi hauria una fotografia amb Alberto Núñez Feijóo, president del PP: “Potser trobarem una fotografia de Puigdemont amb Feijóo, no? Dilluns no van dir si Abascal seria vice-president, després es desmenteixen. D’una banda, tenim Xavier García Albiol, que diu que s’ha de girar full, que tot és fantàstic i que cal anar a parlar amb Puigdemont; i, d’una altra, Cayetana Álvarez de Toledo…”

Això sí, el que Puigdemont s’ha negat és a fer una fotografia buida de contingut, com ha assenyalat ell mateix en un missatge a X. “A la meva, segur que no”, ha dit en relació amb si la fotografia era sobre la taula del PSOE o no. I ha afegit: “Per ser portaveu va molt desorientada, en aquesta qüestió i en altres. Hauria de saber que vaig rebutjar l’oportunitat que em van oferir de fer-nos una foto al Parlament Europeu. I que en totes les converses els he deixat clar que no és la foto el que m’interessa.”

Tot seguit, Puigdemont recorda que el PSC va poder accedir a la batllia de Barcelona malgrat la victòria de Xavier Trias per un acord amb el PP. “La foto amb Feijóo se l’ha fet el PSC, i aquesta sí que la tenim damunt la taula. Els la recordarem cada vegada que ens vulguin donar lliçons”, ha escrit.

A la meva segur que no. Per ser portaveu va molt desorientada, en aquesta qüestió i en d’altres. Hauria de saber que vaig rebutjar l’oportunitat que em van oferir de fer-nos una foto al Parlament Europeu. I que en totes les converses els he deixat clar que no és la foto el que… https://t.co/TIIypbKBXj

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 12, 2025

Els Mossos d’Esquadra han detingut el batlle d’Arbeca (Garrigues), Sergi Pelegrí, d’ERC, acusat d’haver agredit la seva ex-parella i per haver mossegat un agent durant la detenció. Ha estat aquesta matinada al seu domicili i és acusat d’un delicte en l’àmbit de la llar i d’un altre d’atemptat contra els agents de l’autoritat.

ERC ha anunciat que li suspenia cautelarment la militància i li ha exigit que renunciés de manera immediata a tots els seus càrrecs. En un comunicat, el partit considera que aquests fets són “absolutament incompatibles amb els valors republicans i l’exercici de qualsevol responsabilitat institucional”.

Pelegrí és batlle d’Arbeca en el seu segon mandat i també ocupa un càrrec de conseller al Consell Comarcal de les Garrigues.

El govern de les Illes ha denunciat a la policia espanyola una pintada d’Arran a la façana de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, situada al centre de Palma. L’acció ha consistit en l’escrit “Culpables de la nostra misèria” acompanyat del logotip del col·lectiu juvenil independentista Arran.

Arran ha reivindicat la pintada en un vídeo. Critiquen l’impacte del turisme sobre la societat mallorquina i exigeixen un decreixement i no una contenció del turisme. “Les joves no estem orgulloses que hagin venut la nostra illa a Escarrer, Barceló o Fluxà”, diuen en referència als empresaris turístics. En culpen la classe política, i diuen que han posat els interessos econòmics per sobre de les vides dels mallorquins.

El conseller de Turisme, Jaume Bauzá, ho veu un “atac frontal i absolutament intolerable contra el turisme”, que ha qualificat de motor econòmic principal de les Illes. Segons ell, el sector rep “un assetjament injust i continuat” de fa temps, i ha obviat els efectes de nocius sobre la societat: “El turisme no és misèria, el turisme és la locomotora de les solucions.”

Ha condemnat especialment el fet que hagin pintat la façana d’un edifici catalogat com a bé cultural, i ha justificat per això la denúncia a la policia.

Mallorca Platja Tour anuncia accions per a l’estiu i reclama espais a les platges reservats a residents

“A hores d’ara és molt difícil de saber com acabarà aquesta negociació”, ha admès el president d’ERC, Oriol Junqueras. Dos dies abans no es reuneixi la comissió bilateral que hauria de concretar el nou sistema de finançament per a Catalunya, Junqueras ha admès que el principal escull de la negociació amb el govern espanyol i el govern català era la concreció perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués recaptar i gestionar l’IRPF, d’entrada, i la resta d’imposts més endavant. Junqueras ha defensat que l’ATC no podia estar supeditada a l’agència espanyola. “Ha de poder exercir les seves competències amb plenitud”, ha reclamat. Però al mateix temps ha parlat de l’establiment de terminis progressius i s’ha avingut a negociar-los.

Montero nega privilegis en el nou finançament: “Mai n’hi haurà d’uns territoris contra altres”

L’acord d’investidura entre ERC i el PSC sobre el finançament singular establia que l’ATC havia de recaptar i gestionar l’IRPF l’any vinent, però les dificultats i els desacords per al traspàs dels mitjans materials, tecnològics i de personal que ara té l’agència espanyola ho compliquen. La convocatòria de noves places que ha fet el govern de Salvador Illa és insuficient i l’executiu no ha presentat encara el pla que es va comprometre a dissenyar per a redimensionar l’agència. Arribats a aquest punt, Junqueras ha suggerit que ERC era partidària de prioritzar un bon acord a les presses.

El president d’ERC ha comparegut davant els mitjans i ha provat pressionar, d’aquesta manera, les negociacions, que continuaran durant el cap de setmana. Junqueras tampoc no ha trencat res, però demana concrecions. L’estira-i-arronsa s’allargarà, amb un advertiment per part d’ERC. Encara que no hi hagi acord, Esquerra registrarà una proposició de llei al congrés espanyol perquè l’ATC pugui recaptar i gestionar l’IRPF “tan aviat com sigui possible”, com també la resta de tributs. Serà una llei que reformarà la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010).

La proposició de llei que promourà ERC es limitarà a la capacitat de recaptació i gestió de l’ATC, segons que ha explicat Junqueras. No entrarà, per tant, en uns altres aspectes clau de la definició del model de finançament singular com ara l’aportació a la solidaritat (que hauria d’estar limitada pel compliment del principi d’ordinalitat) i el càlcul de la compensació a l’estat espanyol per les despeses dels serveis que presta a Catalunya. ERC ha posat el focus en la capacitació de l’ATC i la concreció de la totalitat del sistema, essencial per a la reducció del dèficit fiscal, és encara molt lluny. Caldrà veure si la comissió bilateral assumeix, almenys, els principis genèrics que ja apareixien en l’acord d’investidura, o si en desapareix cap. ERC reclama que hi siguin i que es detallin tant com sigui possible. Sobre l’augment progressiu de la recaptació, Junqueras ha insistit en la importància que no fos un termini indefinit. “Hauran de ser uns terminis contrastables”, ha dit.

Segons Junqueras, no tancaran més acords amb els socialistes si incompleixen el pacte d’investidura sobre el finançament i ha deixat la decisió sobre la teulada de Salvador Illa i Pedro Sánchez. “El Partit Socialista segur que és conscient de les decisions que pren”, ha dit, amb l’advertència que, mentrestant, no hi hauria acords nous. Si Illa pretén salvar l’any vinent l’escull d’haver de governar amb un pressupost prorrogat, i en vol tenir un de nou aprovat, haurà de fer honor als compromisos adquirits. Aquest és l’avís que els ha llançat Junqueras, convençut malgrat tot que de vegades els acords no arriben fins a l’últim moment. Ho creu així per l’experiència adquirida amb la condonació del deute del FLA –encara pendent de l’aprovació de la llei–, l’aprovació de l’amnistia o l’acord de Rodalia. Davant un PSOE acorralat pel cas Cerdán, Junqueras ja va acceptar un ajornament de quinze dies perquè la comissió bilateral de finançament assumís formalment el model. Ho hauria d’haver fet abans de final de juny. El marge es va ampliar però els desacords es mantenen.

Després de deu dies de negociacions a prop de París, els representants dels partits polítics de Nova Caledònia han signat aquesta matinada un acord que defineixen com a històric. El text, que encara ha de ser ratificat pels mandants de les delegacions a Nova Caledònia, preveu la creació d’un estat de Nova Caledònia reconegut dins la constitució francesa. L’acord preveu la creació d’una nacionalitat caledoniana, amb un estat que, a més de figurar a la constitució, podria ser reconegut internacionalment.

L’entesa vol posar fi a una etapa de tensions creixents. El maig del 2024 hi va haver aldarulls molt greus a l’illa arran de la reforma del cens electoral, amb un balanç de catorze morts i més de dos mil milions d’euros en danys. L’acord d’ara incorpora una reforma del cens per a obrir-lo als residents que hi visquin de fa deu anys, a partir de les eleccions provincials del 2031.

El pacte ha estat signat pel ministre d’Ultramar francès, Manuel Valls, i per divuit delegats de les forces polítiques representades al congrés de Nova Caledònia. Valls ha qualificat el pacte d’acte de coratge i responsabilitat i n’ha destacat la importància com a “compromís de gran envergadura” després d’un llarg període de negociacions. El ministre primer francès, François Bayrou, n’ha celebrat l’entesa, que ha qualificat d’acord a l’altura de la història, i ha elogiat “el coratge dels negociadors”.

La ratificació de l’acord es farà per mitjà d’un referèndum el febrer de l’any que ve. Abans, el govern francès haurà aprovat les modificacions constitucionals i la llei orgànica especial. Al maig i juny del 2026 es faran les eleccions provincials amb el nou cens electoral i ja amb la nacionalitat caledoniana en vigor.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Què és Nova Caledònia (Emès el maig de 2024)

Nacionalitat pròpia i doble ciutadania

Una de les grans novetats és la creació d’una nacionalitat caledoniana, que tindran de manera automàtica tots aquells que ja formen part del cens electoral especial o que hi resideixen de fa almenys deu anys, entre més criteris. Aquesta nacionalitat conviurà amb la francesa i mantindrà també la ciutadania europea. Si algú renuncia a la nacionalitat francesa, automàticament perdrà també la caledoniana.

A partir d’aquesta nacionalitat es derivaran també drets polítics, com ara el dret de vot a les eleccions pròpies. El Congrés de Nova Caledònia, que mantindrà cinquanta-sis diputats, podrà modificar el sistema electoral o fins i tot proposar traspassos de competències de caràcter sobirà, sempre amb consulta popular prèvia.

Nova arquitectura institucional

L’acord estableix una estructura institucional singular: un estat de Nova Caledònia reconegut dins la constitució francesa. Aquest estat tindrà una llei fonamental pròpia, adoptada pel Congrés de Nova Caledònia, que podrà definir els signes identitaris del país –com ara el nom, la bandera, l’himne i la divisa–, i inclourà una carta de valors caledonians i un codi de ciutadania.

A més, es podran reformar les institucions internes, clarificar el paper del senat tradicional i les competències de cada institució, i establir una regla de dèficit zero per a les finances públiques. Aquesta llei fonamental es podrà aprovar i revisar amb una majoria qualificada de tres cinquenes parts del congrés.

Competències: entre el reconeixement i la cogestió

La distribució de competències parteix del marc establert per l’Acord de Nouméa, però s’hi introdueixen elements de cogestió i participació caledoniana en àmbits reservats a l’estat francès. En concret:

• Relacions internacionals: Nova Caledònia podrà exercir acció diplomàtica en matèries pròpies, amb consulta prèvia a l’estat.
• Seguretat i ordre públic: es preveu la creació d’un cos de policia caledonià, mantenint la competència estatal en seguretat.
• Justícia: s’hi projecta un nou centre penitenciari i la implicació de les autoritats canaques en la mediació penal.
• Moneda: es manté el franc del Pacífic, però el territori participarà en l’Institut d’Emissió d’Ultramar.

Cap competència sobirana no podrà ser traspassada sense una consulta prèvia entre els ciutadans de nacionalitat caledoniana. A més, l’estat francès es compromet a formar quadres locals per exercir responsabilitats en diplomàcia, defensa i justícia.

També s’obre la porta al traspàs de les normes sobre l’administració dels municipis, les províncies i els seus organismes públics, amb l’objectiu que aquestes comunes esdevinguin institucions pròpies de Nova Caledònia, i no solament entitats locals.

Economia, territori i joventut

L’acord inclou un pacte de refundació econòmica i financera entre l’estat i Nova Caledònia, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del deute públic, millorar els comptes socials i diversificar l’economia. Es preveu una reforma fiscal i una racionalització de l’administració pública.

A més, s’hi anuncia un pla estratègic per a la indústria del níquel, recurs clau del territori. El document preveu la reactivació de la producció al nord amb el suport dels accionistes industrials, una política d’exportació més flexible i un acompanyament estatal per a modernitzar el sistema energètic. L’estat francès es compromet a defensar el níquel caledonià dins l’estratègia europea de matèries primeres crítiques.

En paral·lel, s’establirà un contracte social amb polítiques públiques prioritàries en àmbits com ara la salut, l’educació, l’habitatge –especialment social–, la cultura i el transport. La joventut serà l’eix central d’aquest nou projecte de societat: l’acord preveu garantir l’accés a l’educació, la formació, la feina i la cultura, i fomentar la implicació cívica.

Lloc: Església de Santa Maria

L’abril del 2021, l’humorista Manel Vidal va escriure: “Si ets capaç de veure on és el privilegi i on és l’opressió en absolutament totes les situacions menys en la lingüística, segurament és que el teu privilegi lingüístic ja t’està bé.” Aquest missatge, que ja va ser compartit per molta gent llavors, ha tornat a agafar volada aquestes darreres hores, arran de l’esquetx catalanòfob de la companyia Teatro Sin Papeles durant la presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024.

Si ets capaç de veure on és el privilegi i on és l’opressió en absolutament totes les situacions MENYS en la lingüística, segurament és que el teu privilegi lingüístic ja t’està bé.

— Manel Vidal Boix (@massanagranaire) April 25, 2021

Aquella representació, que forma part de l’obra Esas latinas, mostrava una dona llatinoamericana en què suposadament era discriminada perquè parlava en castellà i no sabia català. Cada suposada discriminació s’acabava amb el crit conjunt de “parla català”. El vídeo ha aixecat una polseguera molt forta i l’Ajuntament de Barcelona se n’ha acabat distanciat perquè presentava una realitat distorsionada, d’un suposat domini absolut del català, quan la situació és completament oposada.

El vídeo del número que ridiculitza el català en un acte de l’Ajuntament de Barcelona sobre discriminacions

“La meva llengua està en perill i la teva no, els meus avis no saben escriure en la seva llengua i els teus sí, jo no puc parlar vint-i-quatre hores seguides en la meva llengua al meu país i tu sí. Si no ho vols veure vol dir que ja et sembla bé”, continuava Vidal. I acabava: “Si aquesta postura fa que de tant en tant algun mamarratxo amb estudis culturals em digui nazi, doncs endavant, benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra si és que etc.”, en referència a la cèlebre cançó de Jaume Sisa.

Si aquesta postura fa que de tant en tant algun mamarratxo amb estudis culturals em digui nazi, doncs endavant, benvinguts, passeu, passeu, que a casa meva és casa vostra si és que etc.

— Manel Vidal Boix (@massanagranaire) April 25, 2021

 

Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

La gota freda que ha descarregat amb força des d’ahir s’ha esfilagarsat i, a grans trets, ha sortit el sol. Durant el dia ha provocat pluja torrencial, pedregades i esclafits, i ha deixat registres de vora 100 litres per metre quadrat al Baix Maestrat, la Terra Alta, la Plana Alta i l’Alt Penedès. L’acumulació d’aigua ha provocat incidències importants a municipis com Súria, Solsona, Vilafranca del Penedès i Igualada.

Els serveis d’emergència avisen que el risc continua actiu i demanen d’extremar la prudència allunyant-se de rius, rieres i zones inundables.

Lloc: al carrer Olivar

La venda d’Edicions del Periscopi a Planeta és una mala notícia, que s’afegeix a moltes males notícies anteriors. La sagnia ve de lluny. Ens podríem situar en el moment que alguns patricis accionistes d’Edicions 62, que era la nau insígnia de la catalanitat, van obstaculitzar una renovació interior natural i ambiciosa per no perdre poder, per continuar fent la viu-viu. Ho van fer fins al punt de preferir de lliurar l’editorial, de Fuster i Max Cahner, a la Caixa i després a Planeta. Potser només ho van fer per desídia. Seria magnífic que algú ho estudiés en profunditat. Alguns dels protagonistes són vius i encara es podria entendre què va passar. Va ser una experiència dolorosa i també il·lustrativa. Alguns d’aquells prohoms que havien d’ajudar a projectar al futur allò que ells havien creat es van estimar més d’engegar-ho tot a fer punyetes i que quedés en mans dels Lara que no pas cedir. Molt miserable. Així, l’esperit fundacional que va fer possible Edicions 62 quedava engabiat. Deixem-ho aquí, per ara.

Quan una editorial es ven, en certa manera, es ven l’ànima, formada pel fons editorial i pels autors i també per una manera de fer que és la que dóna forma al segell. Després d’Edicions 62, han caigut moltes altres, no tan sols al sac de Planeta, sinó també de Random House o d’RBA. La Magrana, la Campana, Bromera… Són alguns dels noms més significatius. Mentre aquestes editorials queien per diferents raons i, en alguns casos, per manca de relleu generacional, s’havia anat teixint l’esperança durant aquests darrers quinze anys que un nou planter omplia aquest buit i volia construir un sotabosc potent d’editorials independents compromeses amb la llengua i la cultura catalanes. La veritat és que hi ha hagut un moment que tot plegat ha fet molt de goig. I Periscopi n’ha fet, de goig.

L’editor Aniol Rafel ha estat diàfan en les seves explicacions. M’ha agradat molt com s’ha explicat en aquesta entrevista amb Montse Serra. Ara, el que diu m’ha preocupat, més enllà de la venda. En realitat, sempre em preocupa quan les generacions més joves fan servir aquests arguments d’una idealització del món com un entrebanc que els ha distorsionat la vida i el trajecte. Reconec que els de la meva generació hem tingut molta sort, perquè no hem patit mai per aquest món idealitzat. Hem estat força immunes a la publicitat, i la configuració de la nostra ment, per sort, s’ha pogut alimentar més de l’observació que no pas del desig. Fixar-nos amb allò que vèiem ens era fàcil. No entenc gaire per què ara no ho és, però és evident que és així. Que mirar costa més que no pas imaginar. Com si observar el que passa fos molt difícil.

L’editor explica molt bé com, amb la venda, ha comprat la tranquil·litat de no preocupar-se pels aspectes de gestió de l’empresa, com ara, la tresoreria i més coses bàsiques per a poder pagar nòmines. Diu: “Crec que és bastant general al sector, que és que els qui ja fa uns quants anys que hi som tenim un punt de cansament d’haver de lluitar constantment amb la part de gestió, la part econòmica. És a dir, a mi barallar-me per vendre un llibre no em preocupa. Sé que forma part de la meva feina. Ara, barallar-me per si aquest mes tinc prou tresoreria per a no haver d’endarrerir una factura em cansa molt. Si passa una vegada, és igual, però quan fa anys i anys que estàs així, hi ha un desgast que al final també acaba influint a l’hora de valorar propostes d’aquesta mena. I tinc la tranquil·litat de no haver deixat de pagar mai res a ningú, però no deixa de causar un neguit.”

Certament, cansa molt, vetllar pel bon funcionament d’una empresa, sigui una editorial  o qualsevol dels comerços dels nostres carrers. Sobretot, costa encara més si parlem d’empreses petites, encara més si són culturals. Cada dia, moltes persones tenen aquest neguit, si a final de mes podran pagar les nòmines. Un neguit difícil de pair i que no sempre es pot evitar, ni resoldre fàcilment. Dit això, que comprenc totalment perquè ho he patit, em costa d’entendre que se separi la gestió de l’empresa del producte que fa l’empresa. Rafel, amb el seu parlar transparent, posa en evidència una cosa, i és que ens falten emprenedors en el món de la cultura que tinguin la visió d’empresa, que no dissociïn la vocació d’editor o d’agent cultural de la necessitat que l’empresa funcioni. Això potser s’ha de predicar més. Amb pèrdues, cap projecte és viable.

Potser perquè el meu pare, que venia pollastres, tenia la tresoreria a les venes i es passava el vespre fent sumes i restes per a saber què havia de fer per a poder pagar, a mi sempre m’ha semblat que tot anava junt. Una sort. No hi ha projecte si no hi ha guany que li permeti de pagar. Espero que, per al futur, hi hagi més emprenedors que estimin la cultura i la tresoreria al mateix temps. La comptabilitat no és antipàtica. Mirar de quadrar-ho tot junt pot ser estimulant.

Ara, això que cal saber no va gens renyit amb la necessitat que el sector del llibre en català no consolidi la precarització. Rafel posa sobre la taula la dificultat que es puguin vendre més de 25.000 exemplars d’un llibre. Però potser també caldria afegir que el sector ha de fer canvis profunds. Per exemple, que no es pot finançar a partir de no parar mai de publicar. S’han de poder millorar els cobraments, evitar que publicar sigui una manera de finançar i replantejar tota la qüestió del retorn de llibres perquè sigui menys desestabilitzador que ara. Segur que n’hi ha molts més, i segur que cal que l’administració sigui més àgil i més empàtica cap als emprenedors per guanyar temps, guanyar oportunitats.

Hem de donar les gràcies a Rafel per ser tan clar en els seus plantejaments. A mi també em sembla que he de dir que, de la mateixa manera que ara s’ha adonat que tenia idealitzades algunes coses, que ho apliqui també a l’acord que ha aconseguit. No dubto que sigui bo, però que no es deixi sorprendre en el futur. Que s’anticipi si pot. Abans es deia allò que no es venen duros a quatre pessetes.

A veure si tot plegat ens serveix per a deixar d’engreixar tots els Planetes de torn, que n’hi ha molts. La comoditat quan estàs cansat és temptadora, però haurem de batallar per canviar les coses i que els nostres fills i néts no trobin terra cremada. Alguna cosa haurem de poder fer.

 

Café Roch
Comedias, 6, Pamplona, Navarra
Mapa a Google

Amb el tradicional llançament del coet des del balcó de l’Ajuntament de Pamplona, diumenge passat a migdia, van començar les festes de Sant Fermí a la capital navarresa, una cita obligada per a milers de persones de la ciutat i també de tot el món gràcies, sobretot, al periodista nord-americà Ernest Hemingway (1899-1961). Si els vestits blancs amb mocador vermell i les curses pels carrers estrets davant dels braus marquen el ritme dels pamplonesos els primers dies de juliol en honor al patró de la ciutat (i copatró de Navarra), un establiment a tocar del centre neuràlgic de la vella Iruña, el Café Roch, s’ha convertit per mèrits propis en una institució també emblemàtica de la ciutat des que es va fundar, precisament, pels volts de les festes de Sant Fermí a la darreria del segle XIX.

L’11 de juny de 1898, concretament, Eugenio Roch Duquet aixecava per primera vegada la persiana d’un local petitó, amb mobiliari procedent de desaparegut cafè Lardeli, que d’entrada només servia cafè i rom a una clientela creixent d’artesans i petits propietaris de la zona. Abans d’obrir el Café Roch, tal com explica el bloc Recuerdos del Viejo Pamplona, el propietari ja havia adquirit experiència en el ram de la restauració fent feina a l’Hotel La Perla, de la veïna plaça del Castillo, i a l’antic Café Noáin, situat al passeig de València (l’actual passeig de Sarasate). Al principi de 1922, ja ben establert, l’Eugenio va comprar tot l’edifici i fins a mitjan anys 1950 el cafè va disposar, doncs, d’un celler i magatzem al soterrani, la planta baixa actual i dos pisos superiors on hi havia la cuina i una sala de jocs, d’una banda, i una sala de reunions per a dones, a dalt de tot.

El considerat segon cafè més antic de Pamplona, sols superat pel Café Iruña de la plaça del Castillo, va néixer gràcies a l’empenta d’Eugenio Roch Duquet i la seva dona, Josefa Bergera y Bengochea, de la casa Ubiria de Lesaka. Algunes fonts diuen que Roch era de Tortosa i, com a corneta durant la Tercera Guerra Carlina, havia anat a parar a Navarra. Però la partida de naixement ens diu una altra cosa: també havia nascut a Lesaka, el 15 de novembre de 1859, fill de Manuel Roch i Teresa Duquet. Segons algunes genealogies, fins i tot el pare, carrabiner, ja hauria nascut a Pamplona i, per tant, no seria fins als avis, Joan Baptista Roch i Rosa Delsort, que no arribaríem a la vinculació directa amb la capital del Baix Ebre.

Sigui com sigui, l’Eugenio i la Josefa es van casar el 18 de gener de 1886 ja a Pamplona i, malgrat la mort prematura d’ella (1903), van arribar a tenir set fills, tres dels quals van emigrar cap a Mèxic el 1929 i ja no en tornarien mai més. Els hi va acompanyar el pare, que va deixar al capdavant del cafè la resta de fills: la Pascuala, la Dominica, el Pablo i el Gabino. Van ser ells, doncs, els qui van convertir el Roch en un lloc habitual de reunió i de tertúlies a Pamplona. La mort del Gabino el 1960 no va representar una sotragada important per al negoci, però sí la desaparició quasi simultània dels seus tres germans el 1984. Els seus hereus, en aquell moment difícil, van decidir de vendre el cafè a uns clients habituals, amb Víctor Armiño al capdavant, que van respectar tant el nom com el mobiliari i l’esperit del Roch, convertit fins i tot en un racó de la bohèmia estudiantil i artística local.

L’establiment va poder superar el centenari, el 1998, amb prou bona salut, però quan s’acostava la celebració del cent vint-i-cinquè aniversari va experimentar el moment més crític de la seva llarga història, amb una disputa aferrissada pel lloguer i la propietat de la llicència de restauració entre Armiño i els descendents d’Eugenio Roch. Així, d’ençà de 2021 les dues parts han protagonitzat un intercanvi constant de denúncies i recursos als tribunals navarresos, amb recollides de signatures ciutadanes i tot, que ha comportat tancaments temporals del mític bar del carrer Comedias. L’última paraula d’aquest veritable serial local, no cal dir que seguit molt de prop pels pamplonesos de tota la vida, encara no s’ha pronunciat…

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Una imatge del començament de les festes de Sant Fermí, fa una setmana. El Café Roch de Pamplona els anys cinquanta (fotografia: Memorias del Viejo Pamplona).

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat