La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha advertit que el seu grup no donarà més suport al govern espanyol si no destina el 20% de les inversions a Catalunya. “Si aquest 20% no es queda a Catalunya, que és el que li correspon, vostè no té el suport de Junts”, ha dit a Pedro Sánchez durant la compareixença en què el president del govern espanyol ha exposat el seu pla de seguretat i defensa i ha informat sobre l’apagada del 28 d’abril.

Nogueras ha deixat clar que aquesta exigència s’aplica a totes les àrees, també la defensa. “Amb la resta dels diners, els seus, facin vostès el que vulguin”, ha afirmat. I ha afegit que, si depengués de Junts, “ni un sol euro dels catalans aniria a un exèrcit militar que no és el nostre”.

“La nostra lògica és molt senzilla de comprendre: a Catalunya han de decidir els catalans, no Madrid”, ha remarcat. Ha criticat que Sánchez no hagi fet gens d’autocrítica ni hagi esmentat “l’ús coercitiu” del poder de l’estat contra “un poble que només vol decidir”. Segons Nogueras, el president espanyol ha tingut la “mala sort” de topar-se amb Junts, perquè tenen molt clar que “ni la dreta, ni l’esquerra espanyola, ni vostès: Catalunya”.

També ha justificat la negativa de Junts a donar suport a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, que diu que s’ha anunciat “sense comptar amb l’opinió dels catalans”. Ha dit que Junts no permetrà l’aprovació d’una mesura que, segons ella, pretén “carregar-se el model català i la classe mitjana catalana”. Ha preguntat què faran els 19 diputats del PSC i ha remarcat que ara només els set vots de Junts frenen el que ha qualificat de “saqueig”. En canvi, ha acusat el PSC de posar una “catifa vermella” a les polítiques del govern espanyol.

Junts anuncia una esmena a la totalitat contra la reducció de jornada

Pel que fa a l’apagada, ha retret a Sánchez que no hagi explicat les causes ni hagi aportat cap dada nova. Ha recordat que Junts és l’únic partit català que es va oposar a compensar amb més de 2.000 milions d’euros les grans empreses energètiques. A més, ha contrastat el col·lapse de RENFE a Catalunya amb el funcionament correcte de Ferrocarrils de la Generalitat.

Nogueras ha conclòs que aquest “desastre” només s’acabarà amb la independència de Catalunya, quan el país pugui gestionar els seus propis recursos. I ha reblat: “Si un banc mereix una consulta, un país mereix un referèndum”, en referència a la consulta anunciada pel govern espanyol sobre l’opa de BBVA sobre el Sabadell. Ha acabat recordant que els catalans ja van fer el seu referèndum l’1 d’octubre del 2017.

Com serà la consulta sobre l’OPA del BBVA al Sabadell?

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha acusat diputats del PP, Vox i Junts de cobrar del “lobby de les nuclears i de les grans elèctriques”. Segons que ha dit, els qui atribueixen l’apagada elèctrica al sistema públic, a un excés d’energia renovable o a la manca de centrals nuclears “menteixen perquè volen intoxicar, cobrar, o totes dues coses alhora”. Ha recordat que aquestes tres formacions van votar en contra de l’impost a les grans elèctriques i que han estat “una setmana colant els mateixos discursos” sobre les plaques solars i la necessitat de mantenir les nuclears.

Segons Rufián, aquests partits defensen “interessos foscos”, i ha assegurat que la causa de l’apagada no va ser la falta de nuclears, sinó la manca d’inversió de les empreses en la xarxa. Ha acusat “l’oligopoli elèctric” de posar la cobdícia per damunt dels drets dels ciutadans.

Per aquest motiu, ha instat el govern espanyol a nacionalitzar Red Eléctrica. Segons que ha dit, arran de l’apagada, el valor de la companyia ha caigut per sota dels 10.000 milions d’euros, i l’estat espanyol, que en controla un 20%, podria assumir-ne el control amb 8.000 milions. “Vostès de cop tenen 10.000 milions per comprar armament”, ha dit. “Potser seria millor dedicar aquests diners a fer que la llum sigui un dret per a tothom que no pas a comprar més armes.”

La vice-presidenta del Consell i consellera d’Afers Socials, Susana Camarero, ha volgut eludir qualsevol responsabilitat en la gestió de la residència Savia de Paiporta on van morir ofegades sis persones el 29 d’octubre. Segons Camarero, el mes de juny van aprovar i enviar un protocol d’actuació en cas de pluges, però que, en tot cas, es tracta de recomanacions. La vice-presidenta ha aprofitat per a criticar el fet que durant el govern del Botànic aquest document no existia.

“Nosaltres el vam enviar a tots els centres que teníem en el sistema, tant si eren públics com privats. No vam diferenciar, però no podem saber si l’empresa Savia després ho envia a les seues residències”, ha dit Camarero. La vice-presidenta responia així a l’informe que la direcció de la residència de Paiporta va enviar al jutjat de Catarroja tot afirmant que no van rebre cap avís ni cap instrucció per part de la conselleria.

Un informe d’una residència de Paiporta relata el drama de la gota freda i la negligència de la Generalitat

Camarero s’ha excusat que, com que es tracta d’un centre privat, la conselleria no es pot immiscir en la gestió del centre, i ha insistit que no es tracta d’un sistema d’alerta. També ha dit que són els directors de les residències els responsables de prendre les decisions segons les situacions de risc.

A la vice-presidenta Camarero se li ha preguntat si és suficient aquell correu en comparació amb la crítica insistent per part del Consell a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè només van informar de la situació del barranc de Torrent per correu electrònic. “Quina informació tenia el consell sobre què passava al barranc de Poio? Jo tinc una bola de vidre? No podia saber què passaria a la residència de Paiporta”, ha dit.

La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, ha publicat la llista definitiva dels llibres i els autors més venuts per Sant Jordi d’enguany, que manté a Xavier Bosch i Xavier Sala i Martín com els autors més venuts de ficció i de no-ficció respectivament, per Diagonal Manhattan i Entre el paradís i l’apocalipsi, seguits de Sílvia Soler (Cor fort) i Manel Vidal (La passa a l’espai).

La llista definitiva és aquesta:

Ficció català

• Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
• Cor Fort, de Sílvia Soler (Univers Llibres)
• La catastròfica visita al zoo, de Joel Dicker (La Campana)
• Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
• Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers Llibres)
• En l’amor i en la guerra, d’Ildefonso Falcones (Rosa dels Vents)
• L’assistenta, de Freida McFadden (Rosa dels Vents)
• Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)
• No dormiràs, d’Oriol Canals (Rosa dels Vents)
• El llibre daurat, de Lluís Llach (Univers Llibres)

No ficció català

• Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
• La passada a l’espai, de Manel Vidal (Destino)
• Crims 4 – L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)
• L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)
• La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
• La memòria dels catalans, de Borja de Riquer (Edicions 62)
• Com engegar a la merda de manera educada, d’Alba Cardalda (Rosa dels Vents)
• La passió dels estranys, de Marina Garcés (Galaxia Gutenberg)
• La Supraconsciència existeix, de Dr. Manuel Sans / Juan Cebrián (Columna)
• La fugida, de Mayka Navarro/Franci Marco Fernández (Columna)

Llibres infantils i juvenils català

• Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
• Una casa de por, de Meritxell Martí (Editorial Flamboyant)
• Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla (Animallibres)
• La meravellosa i horripilant casa de la iaia, de Meritxell Martí/Xavier Salomó (Combel Editorial)
• Aprendre a llegir a l’Escola de Monstres 18 – Sense por ni flotador, de Sally Rippin (Montena)
• La misteriosa i sorprenent casa de l’avi, de Meritxell Martí/XavierSalomó (Combel Editorial)
• La por a la butxaca, de Míaim Tirado (El Cep i la Nansa)
• Xarxes, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta)
• Em dic Goa 6 – Quin drama, Goa, de Míriam Tirado, Míriam (B de Blok)
• Em dic Goa 1 – Em dic Goa, de Míriam Tirado (B de Blok)

Un Sant Jordi de rècord

El Gremi de Llibreters de Catalunya confirma que aquest ha estat un Sant Jordi de rècord: s’han superat els 26 milions d’euros de facturació i també els dos milions d’exemplars de llibres venuts, corresponents a 74.450 títols diferents. 

Aquestes xifres converteixen la diada d’enguany en la millor de la història i refermen la consolidació de la tendència de creixement dels darrers anys. D’altra banda, el Gremi creu que el fet que Setmana Santa fos tan sols uns dies previs a la jornada, va afavorir a les vendes.

Pel que fa als gèneres més venuts en català, la ficció representa el 33,7%, la no-ficció el 20,8%, el còmic el 6,9% i la literatura infantil i juvenil en representa el 38,6%.

El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) s’ha fracturat avui i ha estat incapaç de nomenar els relleus dels presidents de les sala penal, Manuel Marchena, i de la sala contenciosa administrativa, Pablo de Lucas –en funcions perquè César Tolosa se’n va anar al TC–, del Tribunal Suprem. 

Arran de la divisió interna –s’han fet quatre votacions fallides–, la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, per decisió pròpia, ha retornat la convocatòria d’aquestes places a la comissió de qualificació perquè faci una nova proposta, que es pugui tornar a votar.

Era la tercera vegada que els relleus dels presidents es presentava al ple, però era la primera que es votava.

Les votacions han acabat amb els deu vots del bloc afí al PSOE per a Ana Ferrer i Pilar Teso, i els deu del sector afí al PP per a Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas, per a les presidències de les sales penal i contenciosa administrativa, respectivament.

Perelló, que podia desempatar, ha votat en blanc. El sector afí al PSOE pretenia que la presidenta del CGPJ i del Suprem es decantés per alguns dels candidats, atès que havia estat ella qui havia forçat la votació.

El Paquistan ha invocat l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides per justificar el dret d’autodefensa i ha advertit que es reserva el dret de respondre a l’Índia “en el moment, el lloc i la manera que decideixi”, arran de l’atac d’anit en què van morir, segons les autoritats paquistaneses, 26 civils. Amb aquest pas continua l’escalada de tensió entre dues potències amb armes nuclears.

En un comunicat, després d’una reunió del Comitè de Seguretat Nacional, presidida pel primer ministre, Shehbaz Sharif, el govern ha denunciat els atacs indis com un “acte de guerra no provocat, covard i il·legal”.

The National Security Committee (NSC) convened under the Chairmanship of Prime Minister Muhammad Shehbaz Sharif.

The forum offered Fateha for the souls of the innocent civilians martyred in India’s strikes.

On the night of 6/7 May 2025, the Indian Armed Forces launched… pic.twitter.com/kpxrUE5MM1

— Government of Pakistan (@GovtofPakistan) May 7, 2025

Segons que diu el text, les forces armades de han estat “plenament autoritzades” per dur a terme “accions corresponents”. Així mateix, assenyala que “han defensat amb fermesa la integritat territorial” davant l’agressió índia.

En l’atac d’anit, l’exèrcit paquistanès ha assegurat que va abatre cinc caces i drons de l’exèrcit indi. A més, ha denunciat que els bombardaments van causar danys en una central hidroelèctrica de Neelum Jhelum, al Caxmir.

Set morts a l’Índia

Aquest matí, l’exèrcit de l’Índia ha denunciat la mort de set civils, entre els quals hi ha dos infants, en atacs d’artilleria fets per les forces armades del Paquistan contra la part de Caixmir sota control indi. També hi ha una quarantena de ferits.

En aquest sentit, l’exèrcit del Paquistan ha bombardat desenes de pobles fronterers amb artilleria i morters a la línia de control, la frontera de facto que divideix el Caixmir en dos. Totes les morts s’han produït al districte de Poonch.

El Barça va quedar eliminat ahir a la nit de la Lliga de Campions després d’un duel èpic contra l’Inter de Milà, que es va resoldre a la pròrroga. Entre els jugadors blau-grana, va destacar especialment Lamine Yamal, que amb només disset anys va demostrar que és l’estrella de l’equip.

Després del partit, en una publicació a Instagram, va expressar la seva decepció per la derrota, però va deixar clar: “Tornarem, no en tingueu cap dubte, culers, no pararem fins a deixar aquest club on es mereix.”

“Compliré la meva promesa i la portaré [la Lliga de Campions] a Barcelona. No pararem fins a aconseguir-ho”, acabava.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by @lamineyamal

El bitllet senzill dels transports públics integrats de la rodalia de Barcelona comença aquesta setmana el traspàs progressiu al sistema de validació sense contacte T-mobilitat. És l’últim títol que fa el pas, la resta ja s’hi ha incorporat –entre els quals, la T-casual o la T-familiar.

Aquest títol no integrat, que ven directament cada operador de transport i que només permet de viatjar dins la seva pròpia xarxa, es començarà a vendre a les màquines d’autovenda en format T-mobilitat. Això vol dir que, tot i que el bitllet senzill no permet transbordaments entre operadors, es podrà carregar i validar en el mateix suport que ja s’empra per als títols integrats.

Com canvia la manera d’adquirir el bitllet senzill i fer-lo servir

Els usuaris hauran de tenir en compte alguns aspectes:

–Si ja disposen d’una targeta T-mobilitat, tant si és de cartó com de plàstic, hi podran carregar el bitllet senzill directament a les màquines d’autovenda.
–Si encara no en tenen cap, hauran de pagar un euro pel suport de cartó, que s’afegirà al preu habitual del bitllet senzill.
–Quan s’esgoti el viatge, la targeta es podrà conservar per recarregar-la més endavant amb nous bitllets senzills –també d’altres operadors– o amb títols com la T-casual o la T-familiar.

Primer, a Ferrocarrils

Aquesta mesura s’aplicarà de manera progressiva durant els mesos vinents. El primer operador que l’activa és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que a partir d’avui ja incorpora el nou format en algunes estacions. El TRAM, TMB i Rodalia també preveuen de fer-ho durant aquest 2025.

Amb aquesta transició, es fa un pas més cap a la desaparició definitiva dels títols amb banda magnètica, que avui representen només un 25% de l’ús total i que acabaran essent substituïts pels suports sense contacte del sistema T-mobilitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que condemnava l’espionatge amb el programari Pegasus, com és el cas del president Artur Mas. En la sessió de control al parlament, Junts li ha retret que havia estat “en silenci” després del pas de Mas per la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del congrés espanyol. “Condemno rotundament tota acció il·legal no emparada per la llei i tot espionatge polític, i estic disposat a fer que s’arribi fins al final. I per això s’ha fet aquella comissió d’investigació. Condemno qualsevol espionatge polític, i estic disposat a col·laborar amb el que calgui”, ha dit Illa.

[VÍDEO] Mas assenyala Sánchez-Camacho: “Venia amb un somriure i per darrere passava llistes negres a Villarejo”

El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha aprofitat el seu torn a la sessió de control per preguntar a Illa si pensava “condemnar el greu atac a la democràcia i als drets fonamentals” que representava l’espionatge amb Pegasus als quatre darrers presidents de la Generalitat “per part de governs del PP i del PSOE”. “Fa dos dies de la compareixença de Mas i vostè guarda silenci”, ha criticat, tot afegint que feia tard.

[VÍDEO] Un diputat de Vox perd els estreps amb Artur Mas en la comissió sobre l’operació Catalunya

A la seva resposta, el president ha volgut ser clar i també ha dit: “Cap govern del qual hagi format part ha espiat”. A més, ha volgut contradir que hagués estat callat respecte d’aquest tema. “No vaig tard. Qui em coneix sap què penso d’això. L’espionatge no és manera de fer política”, ha conclòs.

Junts, que no s’ha mostrat satisfet amb la resposta, i malgrat haver sentit la condemna que demanava, ha reclamat “menys silencis i més lideratge”.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Javier Hernández ha començat els tràmits per a demanar al Parlament Europeu l’autorització per a procedir contra el diputat d’ultradreta Luis Pérez Fernández, conegut com a Alvise Pérez. Al mateix temps, li ha ofert que declari voluntàriament per la difusió d’una prova falsa de covid atribuïda al president Salvador Illa.

El magistrat ha acordat d’obrir diligències prèvies per investigar possibles delictes de falsedat i d’injúries que presumptament va cometre Pérez. Aquesta causa és una de les tres que ja té obertes al Suprem.

En la interlocutòria, el jutge assenyala que, com que és eurodiputat, cal sol·licitar al Parlament Europeu el suplicatori per poder-lo encausar formalment. Per això, comença els tràmits per a fer-ho. Ara bé, tal com estableix la llei d’enjudiciament criminal espanyola, li ofereix també la possibilitat de declarar voluntàriament davant el Suprem en garantia dels seus drets de defensa.

Té cinc dies per a manifestar si vol comparèixer abans que el Parlament Europeu pugui concedir l’autorització. Un cop respongui, el jutge adoptarà la decisió corresponent.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al congrés espanyol per valorar l’apagada elèctrica de la setmana passada, i n’ha exonerat les energies renovables. Ha demanat temps perquè els experts determinin les causes exactes de la caiguda i ha advertit contra els discursos “apocalíptics” i “interessats” d’alguns partits, empreses i grups de pressió que, segons que ha dit, volen aprofitar l’incident per fer descarrilar la transició energètica i justificar una pròrroga de les centrals nuclears.

Apagada: la responsabilitat tomba cap a Red Eléctrica i l’estat espanyol, i els canvis que s’han de fer a la xarxa elèctrica

Sánchez ha dit que l’apagada va ser conseqüència d’una “concatenació d’anomalies” i ha explicat que la pèrdua de generació va començar al sud d’Espanya 19 segons abans de dues caigudes successives que van col·lapsar el sistema a les 12.33. Tot i això, ha destacat que el sistema va poder resistir les dues primeres i que la resposta institucional va ser ràpida i coordinada.

Ha xifrat l’impacte econòmic de l’apagada en 415 milions d’euros en vendes, però ha matisat que l’afectació ha estat “limitada”, perquè els dies posteriors es va compensar la caiguda del consum: “Més de tres quartes parts del consum perdut ja s’havien recuperat en dos o tres dies.” També ha destacat que hospitals, centres de salut, residències i escoles van poder continuar l’activitat, gràcies als sistemes autònoms i als protocols d’emergència.

El govern espanyol separa la investigació de l’apagada en dues àrees: sistema elèctric i ciberseguretat

Segons que ha dit, el Consell de Seguretat espanyol va actuar de manera diligent amb la col·laboració de totes les administracions, a les quals ha agraït la tasca. Ha reconegut que molts comerços van haver de tancar i que 116 trens es van quedar aturats, afectant 35.000 viatgers, alguns dels quals van rebre ajuda de veïns dels pobles a la vora. Tot i això, ha assenyalat que el trànsit aeri i naval va funcionar amb relativa normalitat i que hi va haver un 24% menys d’incidències de trànsit, malgrat l’apagada dels semàfors.

Segons Sánchez, en cinc hores ja s’havia restablert el subministrament en zones importants com Aragó, Catalunya, Extremadura i Andalusia, i a les sis del matí de dimarts ja es va recuperar el 99,5% del sistema.

Crítiques als discursos “catastrofistes” i defensa del model energètic

Sánchez ha criticat la dreta, els grups d’interès i les empreses amb participacions en centrals nuclears per intentar condicionar el debat energètic amb discursos “de sèrie de Netflix”. Ha contraposat aquestes visions “catastrofistes” amb la resposta de la societat espanyola, que ha dit que va actuar “amb unitat i responsabilitat”.

“Espanya és un país extraordinari i vull agrair als empresaris i als treballadors el compromís”, ha declarat. Ha dit que molts sectors i institucions es van mobilitzar de manera exemplar i ha remarcat que “molt poques societats haguessin respost millor que la nostra”.

El 60% dels ciutadans considera insuficient la informació del govern espanyol durant l’apagada

També ha criticat les veus que demanen una pròrroga del calendari de tancament de les nuclears amb l’argument que l’apagada posa en risc el sistema elèctric: “És paradoxal que els mateixos que ens acusen de falta de transparència portin dies donant solucions alineades amb els seus interessos econòmics.”

Promesa de transparència i retret a la “instrumentalització” política

Ha promès “absoluta transparència” en la investigació, que analitzarà 756 milions de dades. Ha insistit que cal temps i ha retret als partits i mitjans que “es precipitin” amb conclusions que, segons que ha dit, tenen un biaix ideològic. “No treballarem amb conclusions superficials ni interessades, sinó que arribarem al fons de la qüestió”, ha garantit.

També ha demanat als ciutadans que no caiguin en la “manipulació gegantesca” de vincular l’apagada amb les renovables, perquè no hi ha cap evidència que ho demostri. “No presenten dades ni proves, només pontifiquen, perquè han venut l’esperit crític a un bon pagador”, ha conclòs.

L’Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud-València estudia de presentar una demanda per injúries i calúmnies contra el síndic de Vox a les Corts, José María Llanos, per haver-los acusat de “tenir interessos” o “estar controlats pels partits polítics”. En un comunicat, han informat que avui es reunirien per valorar les peticions que presentaran a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la possible interposició d’una demanda per la via civil contra Llanos.

Llanos va dir ahir, en una conferència de premsa: “Normalment, les associacions creades l’endemà d’una tragèdia com aquesta solen tenir interessos. És a dir, són persones manipulades pels partits polítics que volen traslladar el moviment del carrer a l’activitat política.”

Segons el comunicat, afirmar que l’entitat és controlada per partits polítics “demostra un gran desconeixement sobre l’associació mateixa, els seus actes, els seus membres, els seus orígens veïnals, i ni tan sols s’han llegit el comunicat de premsa explicatiu sobre la querella interposada per la nostra associació contra diverses administracions, en què es denuncien cinc delictes i s’assenyalen sis persones responsables de diferents administracions”.

“Són els nostres associats i associades, víctimes de la riuada del 29 d’octubre de 2024, els qui decidiran el rumb de la nostra associació, com sempre hem fet, i ho continuarem fent, per més que els pesi a algunes persones”, acaba.

Un jurat federal dels Estats Units ha ordenat que el fabricant de programari espia NSO Group pagui 167 milions de dòlars per haver piratejat els mòbils de mil persones mitjançant missatges de WhatsApp, en una sentència històrica que culmina sis anys de litigis.

El veredicte ha arribat al segon dia de deliberacions sobre els danys i perjudicis en un judici fet a Oakland, Califòrnia. Al desembre, la jutgessa Phyllis Hamilton ja havia donat la raó a WhatsApp en considerar que NSO, amb seu a Israel, havia violat la llei de frau i abús informàtic dels EUA i una normativa similar de Califòrnia mitjançant el seu programari Pegasus.

BREAKING: jury awards massive $167 million in punitive damages against spyware company NSO Group.

Precedent-setting win against the notorious #Pegasus spyware maker.

Congratulations to @WhatsApp on sticking this case through since 2019. Some thoughts 1/

— John Scott-Railton (@jsrailton) May 6, 2025

La indemnització ordenada és de 167.256.000 dòlars en concepte de danys punitius i 440.000 més per danys compensatoris, la multa més elevada mai imposada a la indústria del programari espia.

Tot i que Pegasus es ven als governs com una eina per combatre el terrorisme i el crim organitzat, nombroses investigacions han provat que s’ha emprat contra dirigents polítics, activistes pacífics i periodistes d’arreu del món.

“És un pas important per a la privadesa i la seguretat, la primera victòria contra l’ús de programari espia il·legal que amenaça tothom”, ha dit Meta, l’empresa matriu de WhatsApp.

Meta també ha destacat que la decisió del jurat és un advertiment clar per a la indústria del programari espia. L’empresa ha anunciat que, si arriba a cobrar la indemnització, la destinarà a organitzacions que defensen els drets digitals i que han estat claus per a detectar i analitzar els atacs.

NSO ha avançat que probablement presentarà un recurs contra la sentència. El seu portaveu, Gil Lanier, ha dit que continuen compromesos amb la seva missió de protegir la seguretat pública i que l’ús de Pegasus és només per part de governs legítims amb finalitats autoritzades.

Citizen Lab, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Toronto que ha estat pionera a revelar els abusos de Pegasus, ha elogiat la persistència de WhatsApp en el litigi i el seu paper clau per notificar les víctimes dels atacs.

En la seva sentència de desembre, la jutgessa Hamilton ja havia declarat NSO responsable d’haver penetrat als sistemes de Meta mitjançant programari maliciós enviat a uns 1.400 telèfons, que pertanyien a funcionaris, periodistes, activistes i dissidents de desenes de països.

També va dictaminar que WhatsApp tenia dret a sancions addicionals per la negativa de NSO a lliurar el codi font durant el procés judicial, tot i que la multa per aquest fet encara s’ha de fixar.

Aquest cas és el primer en què han declarat davant la justícia nord-americana executius de NSO, que sempre havien evitat l’escrutini públic. La sentència és la més rellevant de totes les que s’han dictat en una indústria que està en el centre del debat global sobre vigilància estatal i llibertats individuals.

Els Estats Units ja havien sancionat NSO i altres empreses per operar contra els interessos nord-americans, però molts aliats dels EUA han trigat a seguir el mateix camí. Apple, per exemple, va retirar un litigi similar el setembre passat després que les autoritats israelianes confisquessin el codi font de NSO i aquesta admetés que ja no el podia produir.

NSO s’havia defensat al·legant que només ven programari als governs, que són qui decideixen a qui es dirigeixen els atacs, però els tribunals han rebutjat aquest argument. Els directius de l’empresa han reconegut que determinen com es fan els atacs segons el dispositiu i el programari de cada objectiu.

Pegasus ha aprofitat vulnerabilitats de seguretat de sistemes com WhatsApp i Apple per accedir als telèfons i capturar-hi fotografies, correus i missatges, fins i tot els que són xifrats de punta a punta. En alguns casos, aquests atacs no requereixen cap interacció de l’usuari i són pràcticament indetectables.

Segons les proves, NSO té uns 140 empleats dedicats a trobar maneres d’infiltrar-se en iPhones i telèfons Android. Un executiu va declarar que el seu programari s’havia inserit a través de sistemes operatius, aplicacions de missatgeria i navegadors.

Els advocats de NSO han afirmat que Pegasus té limitacions tècniques que impedeixen l’espionatge dins dels EUA i en telèfons amb números nord-americans ubicats a l’exterior. Però altres programes espia, tant d’empreses privades com d’agències estatals, no tenen aquests límits.

Durant el judici, es va demostrar que NSO va atacar repetidament WhatsApp entre el 2018 i el 2020, modificant les tècniques a mesura que l’aplicació de missatgeria les neutralitzava. Una d’aquestes modificacions va arribar quan la demanda ja era en curs, fet que reforçava l’acusació que NSO actuava de manera deliberada.

Meta va explicar al tribunal que havia gastat més de 400.000 dòlars en sous per gestionar l’amenaça de NSO. L’advocat de l’empresa israeliana, Joseph Akrotirianakis, ho va desestimar assegurant que aquells salaris s’haurien pagat igualment, i que el cas “només volia publicitat”.

“Facebook volia sortir als titulars defensant la privadesa dels usuaris, i demandar NSO era una manera fàcil d’aconseguir-ho”, va dir en els arguments finals. Així mateix, NSO va remarcar que Pegasus no havia tocat els servidors de WhatsApp. “No va executar cap codi, ni va esborrar, modificar o danyar cap dada”, va dir l’advocat.

Per aconseguir danys punitius sota la llei de Califòrnia, Meta havia de demostrar que NSO havia actuat amb opressió, frau o malícia. Per fer entendre al jurat l’impacte econòmic, WhatsApp va aportar dades que mostraven que NSO gastava uns 50 milions de dòlars anuals en recerca i desenvolupament.

El conseller delegat de NSO, Yaron Shohat, va testificar que l’empresa va perdre 12 milions de dòlars el 2024 i 9 milions el 2023, i que tindrà dificultats per pagar les indemnitzacions.

La Generalitat es personarà com acusació particular en el cas de les fundacions Cellex i Mir Puig que investiga els tres executors testamentaris de l’empresari químic i mecenes científic Pere Mir, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ACN.

La decisió arriba després que el Departament de Justícia assumís el control de les fundacions científiques Cellex i Mir Puig per mandat del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, que és qui investiga el cas d’aquestes dues entitats i quatre empreses que hi són associades.

La causa està oberta pels presumptes delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda. Els tres executors testamentaris són l’oncòleg Josep Tabernero, Jordi Segarra i Juan Francisco Capellas.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La vaga de la companyia ferroviària francesa SNCF que s’allargarà fins diumenge 11 de maig, afectarà molt els trens regionals a Catalunya Nord, mentre que les línies de llarg recorregut, com el TGV Barcelona-Perpinyà-París, funcionaran amb normalitat.

La circulació dels trens de la línia liO Train (TER) es manté en més d’un 80%, combinant serveis ferroviaris i autobusos. Així i tot, en trajectes com Perpinyà-Cervera de la Marenda hi haurà més autobusos que no pas trens.

La SNCF ha informat que les línies entre Avinyó i Portbou poden patir alteracions. Ja ahir dimart, per exemple, només hi va haver un tren entre Perpinyà i Cervera, i quatre autobusos. En sentit invers, set autobusos i cap tren.

Per avui, dimecres 7 de maig, s’han previst quatre trajectes en autobús entre Perpinyà i Cervera (el primer a les 7.50 i el darrer a les 17.25) i un sol tren, que surt a les 18.55. En sentit contrari, hi haurà set autobusos (el primer a les 8.05 i el darrer a les 18.50), i un únic tren que surt de Cervera a les 6.27.

La SNCF recomana de consultar les afectacions abans de viatjar i recorda que la informació s’actualitza cada dia a les 17.00 al seu web, on es pot consultar l’estat de la circulació i les connexions disponibles.

Marta Izquierdo, fins ara regidora de Vox a l’ajuntament de Nàquera (Camp de Túria), ha sol·licitat el pas al grup de no adscrits, fet que deixa en minoria el govern municipal de Vox, l’únic del País Valencià presidit per aquesta formació.

La regidora va formalitzar el canvi aquest dilluns amb un escrit registrat a l’ajuntament. En el text, Izquierdo diu que “després d’una llarga reflexió”, ha decidit abandonar el grup perquè ja no s’hi sent representada: “Els meus principis ja no es veuen reflectits en les accions de Vox Nàquera.” També assegura que ha estat víctima d’un “aïllament progressiu” per part dels seus companys de partit.

Izquierdo, que gestionava àrees com ara Tradicions i Festes taurines, Caça, Medi ambient i Protocol, considera que la millor manera de defensar els seus valors “sense interferències ni pressions externes” és passar al grup de no adscrits. Mantindrà, però, l’acta de regidora. El canvi s’haurà de ratificar en el ple del mes de maig.

Des de les eleccions municipals de 2023, Vox i el PP governen Nàquera amb quatre i tres regidors, respectivament. L’oposició la formen el PSPV (amb tres regidors), UPDN (amb dos) i Compromís (amb un). Amb la marxa d’Izquierdo, el bloc de govern passa a tenir tan sols sis regidors enfront de sis de l’oposició, més la regidora no adscrita.

Aquest no és l’únic moviment intern que afecta Vox en municipis del País Valencià. Dilluns mateix, Guillermo Alonso, fins ara portaveu de Vox a l’ajuntament de Torrent (Horta Sud) i primer tinent de batllia, també va abandonar el partit i va passar al grup de no adscrits. Aquesta decisió també ha deixat el govern municipal en minoria, malgrat que la batllessa, Amparo Folgado (PP), ha promès estabilitat.

Divendres passat, dos dels tres regidors de Vox a l’ajuntament d’Almassora (Plana Alta), governat pel PP, també van anunciar que abandonaven el partit i passaven a ser no adscrits. En aquest cas, la batllessa, María Tormo, va dir que continuarien treballant amb estabilitat i va instar a resoldre les tensions internes de cada partit de portes endins.

A València, fa unes setmanes que Vox va readmetre al partit i al grup municipal els regidors Juanma Badenas i Cecilia Herrero, que al març havien deixat la formació i havien passat a no adscrits. Aquest retorn permet al PP conservar la majoria absoluta a l’executiu que presideix María José Catalá.

L’exèrcit de l’Índia ha llançat un atac contra el Pakistan, que les autoritats presenten com una represàlia per l’atac armat que el 22 d’abril va causar vint-i-sis morts –la majoria civils– en una zona turística de Caixmir, sota administració índia.

Segons el govern indi, els bombardeigs han afectat nou punts des d’on s’haurien planificat accions armades contra l’Índia. El comunicat oficial afirma que no s’han tocat instal·lacions militars i que ha estat una operació “precisa, mesurada i no escaladora”.

Tanmateix, el Pakistan ha reaccionat de manera contundent. El ministre de Defensa, Khawaja Asif, ha acusat l’Índia d’atacar població civil i ha advertit que hi haurà una resposta equivalent.

Fonts militars pakistaneses han explicat a la premsa que cinc punts han estat atacats: dos a l’est del país (Ahmedpur East i Muridke) i tres al Caixmir sota administració pakistanesa (Kotli, Bagh i Muzaffarabad). També han dit que cap avió indi no ha travessat l’espai aeri pakistanès.

El portaveu militar Ahmed Sharif Chaudhry ha remarcat que el Pakistan decidirà com i quan respondrà. I el ministre Asif ha afegit que, si l’Índia vol un enfrontament directe, “s’hi veuran les cares”.

Els atacs arriben després d’uns quants dies de tensió creixent. El 30 d’abril, el ministre d’Afers Estrangers de l’Índia, Subrahmanyam Jaishankar, va advertir el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, que el Pakistan “pagarà un preu alt” per l’atac de Caixmir, que Nova Delhi vincula amb grups pakistanesos, acusació que Islamabad nega.

Analistes com Michael Kugelman, expert en Àsia Meridional, adverteixen que, malgrat que cap dels dos països no vol una guerra oberta, el risc ara és molt elevat, especialment per la possibilitat de càlculs erronis, tenint en compte que ambdós tenen armes nuclears.