L’escriptor Jaume Cabré, nascut el 30 d’abril de 1947 a Terrassa i guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha estat diagnosticat amb la malaltia d’Alzheimer. Així ho revela el documentari Jaume Cabré, la música de les paraules, dirigit pel també terrassenc Antoni Verdaguer i coproduït per Ikiru Films i 3Cat, entre més. El documentari es podrà veure aviat a “El documental”, al canal 33, de 3Cat.

El film fa un recorregut per la vida i obra de l’autor de Jo confesso a través dels testimonis d’una trentena de personalitats, entre amics, editors, escriptors, acadèmics i músics. La música, un element central en la seva obra literària, es destaca com una eina valuosa per acompanyar els malalts d’Alzheimer.

El documental «Jaume Cabré: la música de les paraules» de Toni Verdaguer (estrena FILMIN) desvela a l'abast públic la malaltia de l'Alzheimer que ha segrestat la vena creativa de l'autor de «Jo confesso». Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels autors catalans més internacionals pic.twitter.com/aMHX3Gpi0Y

— ESCRIPTORS CATALANS (@escriptors) January 11, 2025

El documentari es va estrenar el juny de 2024 al festival Fic-Cat, on Cabré va rebre un Premi Honorífic. Actualment, es pot veure a la plataforma Filmin. Aquest vespre, es projecta als cinemes Girona de Barcelona.

L’anunci de Cabré se suma al d’altres figures públiques, com l’actriu Carme Elias, que també han fet públic el seu diagnòstic d’Alzheimer, aportant visibilitat a aquesta malaltia neurodegenerativa.

Jaume Cabré: “Si et creus els personatges, són un ajut”

S’ha produït un tiroteig en una escola de la ciutat sueca d’Örebro, al centre del país, segons que ha explicat la policia. Hi ha cinc ferits i ara mateix hi ha una operació per intentar d’esclarir els fets i localitzar els culpables.

Les autoritats, que han recomanat a la població de no acostar-se al centre educatiu, han habilitat un punt d’informació per a famílies i familiars. També han ordenat estudiants d’altres escoles properes que no surtin com a mesura de precaució.

La policia explica que ara per ara no és clar l’abast del tiroteig. La investigació s’ha obert per intent d’homicidi, incendi domèstic i delicte amb armes agreujats.

L’alumnat i el professorat s’ha dirigit per qüestions de seguretat en escoles adjacents a la zona afectada. No hi ha cap agent ferit. La policia donarà més detalls en una conferència de premsa a les 15.30.

El ministre de Justícia suec, Gunnar Strommer, ha assenyalat que els fets són “molt greus” i ha indicat en declaracions a la cadena SVT que el govern suec està en contacte amb la policia per seguir de prop l’evolució d’aquest incident.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El govern del president Salvador Illa ha aprovat avui el pla Catalunya Lidera, que preveu una inversió de 18.500 milions d’euros entre el 2025 i el 2030 per a “modernitzar l’economia catalana”. El pla inclou dues-centes mesures i s’ordena en cinc grans blocs: les infrastructures, la modernització productiva, el coneixement i la innovació, la igualtat d’oportunitats i el “bon govern” –és a dir, una reforma de l’administració. Per a gestionar una part d’aquestes inversions, el govern crearà un nou operador, LIDERA, una societat mercantil del tot pública. 

L’entrebanc central per a l’aplicació del pla és que el govern ha decidit de plegar veles amb el nou pressupost i travessarà el 2025 amb la pròrroga de l’anterior, atès que Esquerra Republicana diu que no vol negociar fins que no es compleixin els acords signats fins ara. Del total de la inversió anunciada per Illa, 13.700 milions haurien de provenir directament de la Generalitat i 4.800 s’obtindrien a través de crèdits de l’Institut Català de Finances. La consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha assegurat avui que, de moment, amb el pressupost ordinari n’hi haurà prou per a començar, però no ha concretat quin percentatge de les mesures inclou aquesta previsió. El pla és obra del govern tot sol, però no es descarta acceptar-hi canvis proposats pels socis d’investidura. 

En un acte amb el món empresarial i els partits de l’oposició, Illa va explicar divendres que vol que Catalunya torni a “liderar Espanya”, cosa que implica superar la Comunitat de Madrid en termes de creixement. Aquest objectiu, sumat a la malfiança que ha causat arreu de l’estat la promesa socialista de millorar el finançament català, ha causat crítiques molt dures de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Ayuso ha desafiat Illa a un debat de televisió per a discutir sengles models econòmics. Avui, Paneque ha dit que el president vol reunir-se amb la presidenta madrilenya, però que no ho farà fora dels canals institucionals. “Demanem no tenir por que Catalunya vulgui tornar a liderar l’economia espanyola. No té res a veure amb la insolidaritat: quan a Catalunya li ha anat bé, a la resta d’Espanya, també”, ha dit la consellera.

Junts, el principal partit de l’oposició, va criticar que, en la seva conferència, Illa hagués “obviat el dèficit fiscal, el malestar per les infrastructures i els problemes amb Renfe”. Illa no va parlar de dèficit fiscal, però el document presentat sí que criticava els dèficits de finançament i de l’execució de les inversions per part del govern espanyol. Avui, Paneque ha justificat que Illa no en parlés perquè “l’objecte de l’acte era engrescar el món econòmic, social i polític”, però ha dit que el govern està compromès a millorar el finançament i l’execució pressupostària. En aquest últim punt, ha dit que qui s’ha d’afanyar ara és el mateix govern de la Generalitat.

L’ús de mòbils pot quedar prohibit a les aules de tot l’ensenyament obligatori de Catalunya el curs vinent. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha dit que s’ha impulsat la Comissió per a una Digitalització Responsable, un grup d’experts que s’encarregarà d’avaluar si és adient l’ús d’aquests dispositius als instituts.

També estudiarà de restringir l’ús de pantalles a infantil. Actualment, ja no es permet l’ús del mòbil a l’aula ni a infantil ni a primària, però sí a secundària amb finalitats educatives. “Volem que aquesta comissió ens ajudi a adoptar un seguit de pautes, bons usos i recomanacions que puguem fer arribar als centres educatius per tal que es puguin aplicar ja al proper curs 2025-2026”, ha dit Niubó.

Es preveu que els treballs de la comissió finalitzin a finals de juny, i està composta per una cinquantena d’experts. El coordinador de la comissió serà el pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, Màrius Martínez. Els seus objectius seran; revisar l’ús que es fa actualment d’aquests dispositius i analitzar els efectes que tenen sobre els alumnes, determinar els canvis necessaris a implementar, i fer recomanacions al conjunt de la comunitat educativa. Així, de cara al curs vinent, s’establirà guia de bones pràctiques i recomanacions per als centres educatius i els professionals, i una altra per a les famílies.

D’altar banda, Niubó ha avançat que també han encarregat una auditoria a Ivàlua, “perquè avaluï i ens informi de com s’estan utilitzant actualment els dispositius i recursos digitals als centres educatius, i poder conèixer de primera mà la valoració que se’n fa.” Esperen poder-ne tenir els resultats abans de l’estiu.

 

Solucions amb material ceràmic vestiran la nova façana de l’edifici incendiat del barri de Campanar de València. El 22 de febrer farà un any del foc que va arrasar 138 habitatges dels dos blocs residencials, amb deu morts i centenars de famílies sense res. Divendres passat es van acabar el desenrunament i la neteja de l’edifici després de cinc mesos de treball i tones de residus retirats. És el pas previ a la reconstrucció, que està prevista per a abans d’estiu.

El president de la Comunitat de Propietaris, Fran Fernández, ha informat que el despatx d’arquitectura Arqueha, encarregat del disseny del nou edifici, explica que, després de lliurar el projecte bàsic a l’ajuntament per a la sol·licitud dels permisos d’obres, “s’ha complert una de les més importants fites per a la consecució dels objectius de termini”.

“Ara, és moment de desenvolupar el projecte constructiu que servisca de base per a l’execució de les obres amb el màxim de solvència i fiabilitat, assegurant en tot moment que els objectius de cost i termini estan sota control”, detalla el despatx d’arquitectes.

Assegura que aquest ha de ser el focus principal en el qual han de centrar-se els tècnics, juntament amb l’adaptació de les seues prestacions als requeriments vigents en matèria de seguretat –entre altres, contra incendis–, accessibilitat, funcionalitat i habitabilitat. S’ha resolt també, agreguen, una de les principals preocupacions per a la comunitat de propietaris: “la proposta estètica per a la pell exterior de l’edifici”.

“No exempt de dificultats tècniques i exposat a un evident escrutini quant a les seues prestacions de protecció enfront del foc, s’ha triat el material ceràmic com a peça articuladora del llenguatge estètic i compositiu de les façanes. No sols ens ofereix, de manera natural i inherent, un comportament immillorable com a material incombustible, sinó que guarda una absoluta coherència amb les matèries primeres i el teixit industrial locals que, units a una forta tradició en la història de la construcció i l’arquitectura valenciana, el converteixen en el millor candidat”, argumenten.

El nou període de sessions al Parlament de les Illes ha començat amb la tònica habitual: per una banda, enfrontaments entre PP i oposició i, per una altra, Gabriel Le Senne amb un somriure de banda a banda de la cara, com si no l’afectés gens ni mica estar a les portes de seure al banc dels acusats per un delicte d’odi.

La incògnita sobre el govern de Marga Prohens i de quina manera encararà els mesos vinents planaven per damunt la cambra. El PP, en minoria absoluta, necessita aliances per a aprovar el pressupost del 2025, que ja va haver de retirar. Veure de quina manera el PP responia a les preguntes de la sessió de control podia donar pistes sobre les relacions entre partits. Sobretot, tenint en compte que el període de sessions passat va acabar amb debats molt tensos i amb una escenificació clara de la ruptura entre PP i Vox.

Le Senne i Prohens: divorci o reconciliació?

De moment, i continuant el conflicte entre el partit de Prohens i Vox, la tensió s’ha atenuat una mica. S’han vist consellers del govern parlant distesament amb els diputats de l’extrema dreta abans de començar el debat, i el vice-president Antoni Costa que demanava, somrient també, a Le Senne com estava. Tot això, abans del minut de silenci que s’ha fet en record de l’ex-president Francesc Antich.

Simonet compara el PSIB amb un Chihuahua

La tensió s’ha palpat sobretot entre el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, i el diputat Marc Pons, en relació amb la macrogranja de Sineu. Els socialistes han criticat que, ara que el govern ha promès que no hi hauria cap macrogranja de gallines amb l’aprovació d’un nou decret llei, el mateix promotor hagués presentat un projecte de macrogranja de 6.000 porcs que sí que s’adequa al text. “Els comentaris que ens arriben és que vostè i el batlle de Sineu es van comprometre amb el promotor que sí que s’autoritzaria”, ha subratllat Pons, que ha assegurat que cap empresa no inverteix més de quatre milions d’euros en uns terrenys per dur a terme el projecte.

Iago Negueruela, Joan Simonet, Marc Pons i Sebastià Sagreras (fotografia: Martí Gelabert).

El govern defensa un fet evident: que solament es poden autoritzar explotacions que compleixin la llei. Però Simonet ha refusat de respondre a les preguntes concretes de Pons: “Va informar la presidenta que el decret permetia la construcció de macrogranges? Va seure amb el promotor i li va dir que la macrogranja de gallines aniria endavant?”

Continuant sense respondre, Simonet ha comparat el PSIB amb un ca petit: “Els pastors mallorquins vells de les possessions no són com els Chihuahua, que només fan renou per posar en tensió la gent.” El PP, com de costum, corejava les paraules del seu conseller. Però poc abans, Simonet, Pons i els portaveus del PP, Sebastià Sagreras, i del PSIB, Iago Negueruela, parlaven també de manera distesa.

Les agressions lingüístiques, qüestió de “mala educació”

En relació amb els darrers casos d’agressions lingüístiques que s’han viscut a les Illes, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha demanat a Prohens més contundència. També ha reclamat la dimissió de Le Senne quan el president de la cambra li ha donat la paraula.

Apesteguia pica el crostó a Prohens pels casos de discriminació lingüística

“No és un fet aïllat”, ha insistit Apesteguia a Prohens, tot exposant un seguit de casos d’agressions lingüístiques. “La catalanofòbia té unes arrels molt fondes que es van exaltar durant el franquisme i que es vehiculen a la seva dreta”, li ha retret. Però Prohens no ha volgut entrar en la realitat, no ha volgut parlar del clima social que es va generant a les Illes per aquesta qüestió i que ha crescut més amb l’entrada de l’extrema dreta a les principals institucions i a molts d’ajuntaments.

Prohens s’ha limitat a posar damunt la taula un seguit de dades. “El bilingüisme es viu amb una absoluta normalitat”, ha dit Prohens, que ha negat que els casos de catalanofòbia siguin comuns. De fet, ha assegurat que els casos de catalanofòbia es deuen a situacions de “mala educació”. Ha llevat importància a les agressions lingüístiques i ha acusat Més de generar un discurs de crispació que, realment, és més propi de l’extrema dreta.

De fet, i amb aquestes intencions, Vox havia demanat al conseller d’Educació, Antoni Vera, que els estudiants de les Illes poguessin respondre en castellà als exàmens de les matèries no lingüístiques, com es fa a les proves d’accés a la universitat. El conseller s’ha limitat a defensar que els alumnes podran respondre en la llengua establerta en el projecte lingüístic de cada centre.

Prohens, tota sola en el pacte de sostenibilitat

Prohens, que, com és costum, s’ha presentat al ple només durant les preguntes que li han fet a ella, es troba tota sola en el pacte de sostenibilitat que el govern va impulsar. S’havien d’establir les línies d’un nou model turístic, pactat amb agents socials, sindicats, partits i patronal turística. Només hi resten govern i patronals, tothom ha decidit d’abandonar el vaixell per la mala gestió que se n’ha fet.

I sobre aquesta qüestió l’oposició hi ha incidit de manera insistent. Primer, amb l’ecotaxa. La presidenta va prometre d’apujar-la durant els mesos d’estiu en el debat de política general. Ara el discurs del govern és que a final de febrer es presentaran les primeres conclusions de la primera fase, i que, a partir d’aquí, el govern farà les propostes pertinents al pacte. Ja han advertit que serà difícil que arribin aquest estiu.

La presidenta, Marga Prohens, durant el ple d’avui (fotografia: Martí Gelabert).

“Si no són a temps de mesures valentes, vendran mesures covardes”, els ha recriminat el diputat socialista Carles Bona. Costa ha admès que les quantitats actuals de l’impost turístic són insuficients per a reduir els creixements del turisme en temporada alta. “Sou vagues i cínics”, els ha retret el diputat del PSIB Llorenç Pou, atès que la presidenta va fer l’anunci el mes d’octubre i encara no s’ha resolt res. “Nou mesos més tard, la immensa majoria ha abandonat el pacte de sostenibilitat. La mesa ha quedat buida perquè han tret expulsat la societat amb la seva manera de gestionar aquesta situació”, ha recordat al govern. I ha conclòs: “Estan completament aïllats i fora de la societat. Això sí, caminam cap als vint milions de turistes anuals.”

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, també ha demanat a Prohens què ha fet el govern per aturar la saturació turística. Prohens s’ha limitat a dir que a l’estiu s’actuarà per primer cop amb un servei de vigilància a la costa, amb 22 embarcacions, per a evitar desgràcies com la mort de Guillem Comamala. “És cínic que diguin que durant els darrers vuit anys no s’ha fet res, si vostès feien pressió a la banda contrària perquè es continuàs massificant”, ha dit Castells.

Negueruela ha recordat a Prohens l’altra situació delicada que viu el govern: “No és per a riure la situació que tenim. Vostè no té pressupost.” I li ha recordat: “Va dir que seria valenta en temes turístics, però què ha passat aquest estiu que no ho serà? No sé en quin món viu ni dialoga, però sí que sé qui comença a fermar les seves polítiques”, li ha dit, mentre Prohens se centrava a redirigir el debat cap a Sánchez i l’estat espanyol, que també té el pressupost prorrogat.

La imatge del ple, després, ha estat desoladora: tan sols un membre del govern ocupant el seient, el conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Saénz de San Pedro. Cal recordar que fa tan sols pocs mesos el govern volia que els consellers poguessin cobrar dietes per assistir al parlament, una petició que van acabar retirant.

Jaume Collboni, batlle de Barcelona, ha explicat davant els mitjans que no descarten de comprar la Casa Orsola per via de tanteig, si ho aconsella el procés de mediació que diuen que han començat.

Collboni ha dit que el síndic de greuges de Barcelona fa de mitjancer en la negociació entre les parts implicades, i ha volgut deixar clar que prioritzarien l’entesa entre les parts. Tanmateix, no descarta de comprar Casa Orsola per mitjà del dret de tanteig i retracte en cas que la mediació obri aquesta possibilitat. “Donarem suport al procés de mediació i aportarem el que ens correspongui com a ajuntament per a trobar una solució per als llogaters”, ha subratllat. Ha afegit que el consistori valoraria les alternatives que hi hagués sobre la taula.

Ahir el Sindicat de Llogateres va desmentir Collboni, i va dir que ara com ara no hi havia cap negociació ni mediació. “No pot haver-hi una negociació d’esquena als llogaters i al sindicat. Hem sentit per les notícies que sembla que hi ha una mena de negociació i ho voldríem desmentir”, va dir la portaveu del sindicat, Carme Arcarazo. “Això que ha dit Collboni que hi ha negociació i mediació a la Casa Orsola ara mateix és fals. Ni els veïns ni el sindicat no hem rebut cap comunicació.” Va afegir que o hi havia negociació col·lectiva o no hi hauria pacte.

El Sindicat de Llogateres exhibeix múscul en la festa per l’ajornament del desnonament de la Casa Orsola

Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca, ha demanat a la presidenta de les Illes, Marga Prohens, del PP, quines mesures emprendrà per a frenar els casos de discriminació lingüística. Apesteguia ha relatat uns quants exemples al Parlament de les Illes, però Prohens li ha restat importància. Ha dit que són fruit de la mala educació, que no relaten el clima general i que el discurs d’Apesteguia genera crispació.

Apesteguia ha relatat quatre casos de discriminació lingüística. El primer, quan un client d’una benzinera repetia a poc a poc els números en català i fou amenaçat per un altre client. “Et fotaré una hòstia que et tiraré a terra, pallasso. Et pegaré a la cara. Has de tenir respecte a la gent, que això és Espanya”, ha explicat Apesteguia. El segon cas fa referència a una discriminació que va sofrir una parella per haver parlat en català a l’aeroport de Palma. El tercer, una agressió lingüística a un ciutadà que demanava l’hora de sortida d’un autobús. I el quart, quan un pacient s’havia d’esperar mitja hora per ser atès en català en una clínica d’urgències de Palma.

“La catalanofòbia té arrels molt fondes que es van exaltar durant el franquisme i que es vehiculen a la seva dreta. Si li preocupen aquests casos, què farà per frenar-los?”, li ha demanat Apesteguia.

Prohens ha respost que el govern de les Illes actuarà d’acord amb les competències quan hi hagi denúncies. Segons les dades que ha explicat Prohens, durant el 2024 hi va haver vint-i-un expedients: disset per falta de documentació o no ser atès en català, dos per falta de documentació o per no ser atès en castellà, i dos casos en què van ser afectades les dues llengües oficials. Prohens ha explicat que en els casos que afecten l’administració, ja s’han pres les mesures per complir la normativa vigent.

Apesteguia li ha replicat que ell es refereix al clima social que “alguns fomenten i alguns pensen que els pot beneficiar electoralment”. “Li demano que a més de recuperar tots els serveis de les oficines drets lingüístics, es preocupi per l’agressivitat lingüística que s’estén al carrer. I que prengui mesures proactives des del govern per garantir la convivència. És necessari per a la nostra societat perquè aquells que volen fomentar la nostra divisió no poden trobar un carrer abona”, ha afegit Apesteguia. 

Prohens ha considerat que el bilingüisme es viu en absoluta normalitat. “És perillós fer entendre qualsevol altra cosa. No es poden usar casos particulars i comportaments que tenen a veure amb la mala educació que en cap clima o ambient general per fer un discurs per generar crispació. En aquesta terra no som així, som una terra de gent respectuosa. No em trobarà mai en la confrontació lingüística. Aquest govern respectarà sempre els drets lingüístics, sigui quina sigui la llengua. I actuarà quan hagi d’actuar en funció de les competències”, ha dit Prohens.

La fiscalia espanyola s’ha oposat a concedir l’amnistia a Laura Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), tal com ha demanat avui la defensa en una vista al Tribunal Suprem espanyol (TS).

Ho ha dit la fiscal tinent de l’alt tribunal, María de los Ángeles Sánchez Conde, en sortir de la sala. Tot i que s’oposa a rebaixar la seva condemna per prevaricació, però veu pertinent la petició d’indult. L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha demanat d’aplicar la llei aprovada al congrés espanyol el mes de juny, i ha defensat el vot particular de la sentència, en què es proposava que l’ex-presidenta del parlament fos condemnada a vint-i-un mesos de presó, per sota dels dos anys que representa la pena mínima per a entrar-hi.

Borràs fou sentenciada a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, tot i que la sentència del TSJC va demanar un indult parcial perquè la pena de presó no excedís els dos anys i Borràs no hagués d’entrar-hi, tenint en compte que no hi havia hagut enriquiment personal.

La condemna publicada fa dos anys tenia, a més, un vot particular discrepant de la magistrada María Jesús Manzano, un element que Boye ha dit que estava “molt ben desenvolupat”. Boye també ha subratllat la diferència entre la “falsedat” i la “mendacitat” d’un document: “Els documents considerats falsos a la sentència són documents que no podien alterar gens el recorregut jurídic perquè ni tan sols eren necessaris”, ha dit davant la sala. Per tant, creu que no calia presentar més d’una oferta en els concursos de la ILC.

La fiscal María de los Ángeles Sánchez Conde ha admès que, segons la llei de contractes de l’estat espanyol, no calia presentar tres pressuposts en cada contractació menor. Tanmateix, ha dit que això sí que era fixat en el reglament imposat pel Departament de Cultura en l’època en què Borràs dirigia la ILC.

Quant al vot particular, ha dit que per fer-lo es modifica el factum de la sentència. “Que no hi ha una prevaricació continuada és una cosa que descarta el tribunal sentenciador d’una manera nítida i clara, perquè entén que primer hi ha una resolució verbal d’adjudicació […] a la persona condemnada”, ha argumentat.

Bilal Bensahid, regidor dels Comuns a la Bisbal d’Empordà, ha denunciat als Mossos d’Esquadra l’aparició d’uns cartells que relacionen joves marroquins amb robatoris. N’hi ha en uns quants carrers, per a advertir els veïns que hi ha hagut robatoris i, a més, aconsellar que ho deixin “tot ben tancat”. A l’escrit, apareix també una il·lustració d’un lladre i identifica els responsables dels robatoris com a “nois joves marroquins reincidents que volten els divuit anys”.

A més de la denúncia, Bensahid ha demanat als ciutadans que els retirin de qualsevol carrer de la capital del Baix Empordà, perquè els responsables dels cartells “volen dividir i sembrar odi” entre veïns. “Defensem una ciutat oberta i respectuosa”, afegeix el regidor.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente ha demanat a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil un informe sobre la situació econòmica i patrimonial de l’ex-ministre José Luis Ábalos –i també del seu fill Víctor–, a qui, a més, ha citat a declarar el 18 de febrer. L’ex-dirigent del PSOE ja va declarar al desembre de manera voluntària i ara ho farà formalment com a investigat després d’haver perdut la immunitat. El jutge es reserva el dret de dictar mesures cautelars una volta s’acabi la declaració.

A més, el magistrat ha acordat de citar disset testimonis entre el 25 de febrer i el 5 de març, entre els quals, hi ha els ex-alts càrrecs del Ministeri de Transports Jesús Manuel Gómez García, Javier Herrero i Isabel Pardo de Vera; el director de gabinet de la ministra d’Hisenda, Carlos Moreno Medina; i Joseba García Izaguirre, germà de l’ex-assessor d’Ábalos, Koldo García.

També demana la testifical de Víctor Ábalos, fill de l’ex-ministre; l’empresària Carmen Pano i la seva filla, l’ex-amant d’Ábalos Jessica Rodríguez; i uns quants empresaris.

El jutge que investiga Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acordat de modificar la situació processal de testimoni a investigada de Cristina Álvarez, l’assessora de la Moncloa que va enviar uns quants correus electrònics relacionats amb l’activitat privada de Gómez.

En una resolució del magistrat Juan Carlos Peinado, a la qual ha tingut accés Europa Press, s’indica que, després de la seva declaració com a testimoni i havent recollit informes “sobre la seva intervenció” en els fets, “s’acorda de dirigir la investigació contra Cristina Álvarez com a possible partícip en els fets investigats, que podrien ser constitutius d’un delicte de tràfic d’influències i d’un delicte de corrupció en els negocis investigats”.

La mesa del congrés espanyol ha donat el vist-i-plau a la tramitació de la proposició no de llei (PNL) de Junts que reclama al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança. Després de l’acord assolit la setmana passada entre Junts i el govern espanyol per a l’aprovació del decret de l’escut social, els representants del PSOE i Sumar a la mesa han aixecat l’ajornament indefinit de la decisió i han optat per permetre el debat. Segons fonts del congrés, la proposició es debatrà en el ple previst el 25 de febrer o el següent, el de l’11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per a presentar iniciatives.

D’aquesta manera, Junts i PSOE disposen de tres setmanes a cinc per a consolidar un retrobament incipient i unes relacions que han passat per diferents fases aquests darrers mesos. Si la PNL arriba al ple i es vota, probablement els set vots de Junts seran decisius en el resultat.

Les dues formacions ara tenen sobre la taula la negociació de la delegació de les competències d’immigració, i Junts exigeix també el compliment d’uns altres compromisos, entre els quals, l’impuls definitiu de l’oficialitat del català a Europa. El ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, assegura que la negociació sobre la immigració està avançada, però encara queden “punts de fricció”.

La reunió de divendres passat entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, va permetre que totes dues formacions es conjuressin per millorar el mètode de negociació i evitar xocs com el que va portar el congrés a rebutjar el decret òmnibus. Aquest dissabte, Turull deia que hi ha marge per a “restaurar la confiança”.

Però la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, considera que les possibilitats d’avançar en les negociacions amb el PSOE són molt baixes. És partidària de mantenir fins al final la petició de qüestió de confiança. “Val la pena que el debat es faci i també que es voti”.

El text que ha superat avui el filtre de la mesa conté un redactat rebaixat respecte de l’original, que es limitava a reclamar a Pedro Sánchez que se sotmeti a la qüestió de confiança.

L’acord de la setmana passada pel decret social incorporava el compromís del PSOE i de Sumar a permetre la tramitació, però també un gest de Junts, que va modificar la redacció per deixar clar que es tracta d’una iniciativa política i sense vinculació jurídica, i que en tot cas la potestat de convocar una qüestió de confiança és del president del govern espanyol.

De fet, Sánchez ja ha deixat clar que no considera necessari sotmetre’s a la confiança del congrés, i el PSOE ha restat importància a la tramitació de la iniciativa tot recordant que aquesta era una decisió que només podia prendre el president espanyol.

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol es reunirà avui en una vista per a estudiar el recurs interposat per l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs contra la condemna per prevaricació i falsedat documental. L’ex-dirigent de Junts va ser condemnada el març del 2023 a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. L’octubre passat, la defensa de Borràs va presentar un escrit al Suprem demanant l’aplicació de la llei d’amnistia. Cal recordar que la sentència del TSJC incloïa una petició d’indult.

Demà, 5 de febrer, l’Agència Tributària espanyola farà el cobrament del segon pagament de l’IRPF als ciutadans de la demarcació de València. Els contribuents que van elegir el pagament fraccionat van rebre el segon cobrament el 5 de novembre, però es va ajornar a tota la demarcació de València. Inicialment, s’havia de fer a la zona afectada per la gota freda, arran de les protestes dels afectats, però finalment es va ajornar a tota la demarcació per qüestions tècniques d’Hisenda.

La tragèdia de la gota freda ha deixat 224 morts i destrosses multimilionàries, però Hisenda no farà més excepcions i no hi haurà cap altre ajornament del segon pagament de l’IRPF. Els contribuents van elegir el pagament fraccionat en van fer primer un del 60% de l’import al juliol i un segon del 40% al novembre.

L’Agència Tributària preveu de cobrar uns 300 milions d’euros.

La desocupació repunta a Catalunya i al País Valencià després de la campanya de Nadal. En canvi, les Illes trenquen aquesta dinàmica i retallen un 2,09% el nombre de desocupats en comparació amb el desembre. Ara mateix hi ha 29.560 desocupats, cosa que suposa un 5,03% menys que el gener de 2024.

A Catalunya, la desocupació ha pujat un 0,43% en l’últim mes (1.444 persones) i hi ha 336.639 desocupats. És la dada més baixa en un gener d’ençà de 2008 i suposa un 3,01% menys que el gener passat.

Finalment, al País Valencià, la desocupació ha augmentat un 1% (3.078 persones) en comparació amb el desembre. Ara mateix hi ha 318.581 desocupats —també és el nombre més baix d’ençà de 2008—, és a dir, un 3,1% menys que el gener passat.

El Departament de Política Lingüística ampliarà de manera gradual enguany l’oferta de cursos de nivell C2 de català impartits pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). A banda, el govern ha arribat a un acord amb sindicats i entitats perquè ofereixin més de mil noves places durant el 2025. L’executiu considera que la mesura assegura una oferta formativa més flexible que augmentarà progressivament la freqüència de convocatòria de cursos. Alhora afegeix que l’acord enceta “una etapa de col·laboració més àmplia” entre conselleria, entitats i els sindicats per “facilitar i universalitzar” l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana.

Els primers cursos de nova creació començaran a l’abril, i segons el govern, el CPNL ampliarà l’oferta de cursos del nivell C2 arreu del Principat. El consorci també coordinarà i certificarà els cursos impartits pels sindicats i les entitats.

En el marc de l’acord, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, CCOO – Fundació Paco Puerto, i UGT – Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO) obriran cursos a partir de l’abril i durant tot l’any, presencials i per internet. Segons el govern, cada entitat organitzarà un mínim de deu cursos que s’ampliaran segons la demanda.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha destacat l’impacte directe de l’augment de l’oferta de cursos. Alhora ha assegurat que la iniciativa reforça l’ús del català en l’àmbit professional i garanteix que sigui “una llengua d’oportunitats”.

Lluís Felipe Lorenzo es retira de la cursa electoral a la presidència del Consell de la República i ha anunciat que donarà suport a Toni Comín. En aquest sentit, ha dit que se solidaritza amb ell arran de la denúncia per presumpte assetjament i les revelacions sobre males praxis al Consell.

Amb la retirada de Lorenzo queden cinc candidatures a la presidència. Les eleccions seran electròniques i es faran entre el 8 de febrer a les 9.00 i el 12 de febrer, també a les 9.00.

Ahir, el conseller a l’exili Lluís Puig va fer una crida a la renovació de la institució i va explicar que donarà suport a la candidatura de Jordi Domingo.

Les autoritats xineses han anunciat la imposició d’aranzels sobre productes nord-americans, concretament del 15% sobre el carbó i el gas liquat i del 10% sobre el petroli, la maquinària agrícola, els automòbils de gran cilindrada i les camionetes. Els aranzels entraran en vigor dilluns vinent.

Així ho ha anunciat el Ministeri de Finances de la Xina en un comunicat publicat a la seva pàgina web, una volta han entrat en vigor els aranzels addicional del 10% sobre els productes xinesos decretat la setmana passada pel president dels EUA, Donald Trump.

“La imposició unilateral d’aranzels per part dels Estats Units viola greument les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). No solament no ajuda a resoldre els seus problemes, sinó que també pertorba la cooperació econòmica i comercial normal entre la Xina i els Estats Units”, ha denunciat.

Per la seva banda, el Ministeri de Comerç xinès va anunciar diumenge que interposaria una demanda davant l’OMC contra la mesura decretada pel president nord-americà, que ha justificat aquests nous aranzels per la “gran amenaça dels estrangers il·legals i de les drogues mortals”, com ara el fentanil.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: