Un funcionari de presons de Catalunya ha estat condemnat a una multa de 180 euros com a autor d’un delicte lleu d’amenaces pel tuit que va publicar contra el professor de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans, Iñaki Rivera, durant la crisi penitenciària del 2024.

“Iñaki, fill de la gran puta, si un dia et trobo pel carrer, fuig, perquè no tindré cap contemplació amb tu, malparit, a mi no me la fotràs, tros de merda”, deia el missatge recollit a la sentència, que ha avançat Eldiario.es i a la qual ha tingut accés Europa Press.

A la vista oral, feta al jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, ​​Rivera es va ratificar en la denúncia i va explicar que aquest tuit va ser la resposta a “un debat a propòsit de les limitacions de drets dels interns” a Catalunya per les protestes dels funcionaris després de l’assassinat d’una treballadora del Mas d’Enric a mans d’un pres el març de l’any passat. Els funcionaris van tallar els accessos a les presons a manera de protesta i, com a conseqüència, no es van obrir les cel·les de milers de presos, fet que l’observatori va criticar en entendre que s’estaven vulnerant els seus drets fonamentals. “Vam presentar una queixa col·lectiva davant el síndic de greuges i vam fer unes declaracions a la ràdio i televisió, i també algun tuit, dient que aquesta mesura en concret vulnerava drets fonamentals”, ha explicat en una conversa amb Europa Press, en què ha reconegut que ell mateix va titllar aquesta acció com una vaga il·legal.

Després d’aquests fets ha assegurat que va ser abordat per tres persones “d’una manera força forta” quan passejava amb la seva parella a prop de casa seva i que, al cap de pocs dies, el seu entorn el va alertar del tuit, per la qual cosa va decidir posar-se en contacte amb un policia del servei d’escortes –a qui coneixia perquè va tenir protecció dels Mossos d’Esquadra en el passat–, que li va recomanar que denunciés. “Fa 20 anys que pateixo campanyes d’assetjament i insults, que he denunciat a escala nacional i internacional, els Mossos van haver de posar-me un servei discret d’escorta uns anys enrere i vaig rebre quatre denúncies que no van prosperar contra mi”, ha lamentat Rivera.

Per això, celebra doblement aquesta sentència: en el pla personal, perquè assegura que l’ha afectat d’una manera “força forta” i que la decisió suposa una certa reparació; en el polític, perquè significa un abans i un després que els sindicats i les associacions de presons no segueixin pel camí de l’assetjament, les denúncies i amenaces contra els qui treballen en defensa dels drets humans, en les paraules textuals.

Rivera lamenta que els defensors dels drets humans estan sobreexposats i que temen fins i tot per la seva integritat física: “No hem de patir res semblant per acomplir la tasca de monitoratge de les presons a Catalunya, voldríem creure que amb la sentència acabaran d’una vegada per totes les campanyes d’assetjament permanent”. El director de l’observatori comprèn que els sindicats han de fer “la seva tasca legítima” a favor dels drets dels treballadors, però recorda que no es poden convertir en agents coercitius.

Sobre això, la jutgessa li dóna la raó i en la sentència precisa que el tuit va ser la “última peça d’un conjunt d’actituds hostils rebudes des del mateix col·lectiu durant molt de temps” i que va fer sentir al denunciant un temor racional per patir algun mal sobre la persona o els béns. Afegeix que en el missatge, a més, es va fer servir un argot propi del castellà d’Argentina que “denotava un particular coneixement de l’origen del denunciant, augmentant el seu personal desassossec i malestar”.

Hamàs ha publicat els noms de quatre ostatges israelians que seran alliberats com a part de l’acord d’alto-el-foc a Gaza. Abu Obeida, el portaveu del braç armat d’Hamàs, ha dit que eren militars i que serien lliurats demà a la Creu Roja. Per la seva part, el govern de Benjamin Netanyahu ha confirmat haver rebut els noms i, en canvi, s’espera que les autoritats israelianes anunciïn aviat una llista dels presoners palestins que seran alliberats.

Els ostatges que seran alliberats són Liri Albag, Karina Ariev, Danielle Gilboa i Naama Levy. La setmana passada ja es van alliberar tres ostatges en el primer intercanvi d’ençà de la treva. L’alliberament va comportar que fossin posats en llibertat noranta presoners.

BREAKING: Hamas has released the names of the four Jewish female hostages that will be released in the next 24 hours after nearly 500 days in captivity.

Daniela Gilboa
Liri Albag
Naama Levy
Karina Ariev

The Jews of the world are holding their breath. pic.twitter.com/UOWOJexAK2

— StopAntisemitism (@StopAntisemites) January 24, 2025

La presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, ha comunicat als grups parlamentaris que ja poden presentar els seus escrits al registre de la cambra en català, basc o gallec sense haver-los d’acompanyar d’una traducció al castellà. Segons ha destacat en un missatge a X. aquest pas remarca el patrimoni lingüístic de l’estat espanyol i acosta el legislatiu a la diversitat de la ciutadania. “Quin honor formar part d’aquest procés”, ha remarcat.

El compromiso con las lenguas oficiales del Estado continúa avanzando en el Congreso: los grupos políticos ya pueden presentar documentos en català, euskera y galego en el Registro de la cámara.

Significa valorar nuestro patrimonio lingüístico, hacer que las instituciones hablen… pic.twitter.com/trnmx8XEyv

— Francina Armengol (@F_Armengol) January 24, 2025

Montserrat Duran serà candidata a les eleccions al Consell de la República. La candidatura, que porta el nom de REvolucionemNos, es presentarà dilluns a les Cotxeres de Sants, de Barcelona, a les 18.30. El de Duran és el quart nom confirmat que opta a la presidència d’aquesta entitat, després de l’anunci de la candidatura de Toni Comín, actual vice-president, la de l’advocat Jordi Domingo i la de Jordi Castellà, advocat, informàtic i regidor a l’Ajuntament de Canet de Mar (Maresme), que ja va presentar-se en les anteriors, on va aconseguir 493 vots (5,5%).

REvolucionemNos es presenta com una candidatura col·lectiva d’un grup de persones registrades al Consell de la República i de representants de consells locals de tot el país, que diuen que tenen com a únic objectiu el d’assolir la independència. Tal com expliquen a la web, consideren que el Consell és una eina útil i “una institució clau per a externalitzar la carpeta catalana; per a desenvolupar estructures d’estat; per a fer front i denunciar els abusos del Règim del 78; per a aglutinar sensibilitats i proposar accions i campanyes”.

Les dates clau

Les eleccions al Consell de la República seran entre el 8 i el 12 de febrer. El guanyador succeirà el president Carles Puigdemont, que va plegar del càrrec al novembre. El termini de presentació de candidatures va acabar el 22 de gener, i dimarts es ratificaran.

La campanya electoral serà del 29 de gener al 7 de febrer. Els resultats provisionals es faran públics l’endemà d’acabar les votacions i, un cop exhaurit el termini de reclamacions, els resultats definitius es proclamaran el 17 de febrer. El guanyador haurà d’acceptar el càrrec en els dos dies posteriors a la proclamació.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que l’exèrcit retardarà la retirada del sud del Líban més enllà dels seixanta dies estipulats l’acord d’alto-el-foc amb les milícies de l’Hesbol·là, que expiraven el diumenge. Considera que el termini fixat no era definitiu i que l’exèrcit libanès encara no ha garantit la seguretat de la zona.

El 27 de novembre, Israel i l’Hesbol·là van acordar un alto-el-foc que incloïa el lliurament dels territoris ocupats per les tropes israelianes a l’exèrcit del Líban abans del 26 de gener. Ara, Netanyahu ha explicat que la retirada queda condicionada al desplegament eficaç i complet de l’exèrcit libanès a la zona i la retirada de l’Hesbol·là més enllà del riu Litani, termes que, segons el dirigent, encara no s’han complert.

“Atès que l’acord encara no ha estat aplicat plenament pel Líban, el procés de retirada gradual continuarà en plena coordinació amb els Estats Units”, ha fet saber l’oficina del primer ministre d’Israel en un comunicat.

Netanyahu entén que la clàusula corresponent a la retirada de les forces israelianes deixa la porta oberta a una pròrroga, però l’Hesbol·là havia avisat aquesta mateixa setmana que el grup entén el diumenge com data límit i asseguren que si les forces israelianes no la completen donarà per trencat el cessament d’hostilitats.

El president del Líban, Joseph Aoun, també havia demanat la retirada israeliana del sud del país dins dels terminis fixats després d’haver denunciat “la continuació de les violacions terrestres i aèries israelianes”. Especialment, va deplorar “la destrucció de cases i de pobles fronterers, la qual cosa va en contra de l’acord”.

En qualsevol cas, Netanyahu ha sentenciat que l’estat d’Israel no posarà en perill a les seves comunitats ni als seus ciutadans i insistirà en la plena implementació dels objectius dels combats en el nord.

L’ambaixadora polonesa a l’estat espanyol, Monika Krzepkowska, ha afirmat que el seu país, que ocupa la presidència de torn del Consell de la UE fins el mes de juny, ja ha obert converses amb les següents tres presidències de la Unió sobre l’oficialitat del català. Dinamarca agafarà el relleu del país de l’est d’Europa el segon semestre de l’any, i Xipre i la República d’Irlanda es partiran el 2026.

La diplomàtica ha mencionat explícitament els dos primers, i ha constatat que la qüestió de la llengua catalana al club comunitari no solament depèn de Varsòvia. Durant l’acte de presentació de la presidència polonesa fet a Barcelona, també ha dit que el debat “ja fa anys” que dura, i s’ha compromès a provar de “donar un impuls més fort” per resoldre’l.

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha sentenciat que qualsevol alumne pot escollir si s’examina en castellà o català. Ho ha determinat en resposta al recurs d’un estudiant de València d’un mòdul de formació professional de tècnic en emergències sanitària, que havia demanat poder contestar en castellà tant oralment com per escrit quan faci unes proves d’avaluació previstes en català. D’aquesta manera, el tribunal anul·la la resolució de la Conselleria d’Educació del 25 de maig de 2022 que establia com s’havien de fer les proves.

La resolució judicial pren com a argument la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra la llei de l’Occità, que va considerar inconstitucional la categoria de l’aranès com a “llengua preferent” per a les comunicacions del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’estat espanyol. Arran d’aquella sentència, es va establir la jurisprudència que no es pot considerar que una llengua oficial és preferent per damunt d’una altra, sinó que “la cooficialitat ha de sostenir-se en un patró d’equilibri o igualtat entre llengües, de manera que en cap cas s’ha de donar prevalença o preponderància d’una llengua sobre una altra”.

Traslladat en l’àmbit educatiu, diuen, el Tribunal Constitucional espanyol ja ho va tenir en compte en una altra sentència per un conflicte de competències entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya sobre les proves d’avaluació del final de la primària. En aquella sentència, es deia que s’ha de fer la prova en l’idioma oficial més favorable a l’alumne, “sense que cap d’elles hagi de tenir un caràcter preferent o excloent”.

Per tot plegat, el TSJ valencià conclou que l’alumne d’FP que va presentar el recurs tenia tot el dret a fer els exàmens en castellà, “en virtut de la cooficialitat que regeix al nostre estatut”. És més, fins i tot, arriben a dir que haurien pres la mateixa decisió si l’avaluació fos en castellà i l’alumne volgués fer l’examen en català: “L’opció com a tal continuaria essent lliure, neutra i bidireccional”. Per últim, reiteren que els exàmens s’han de poder fer en l’idioma amb el qual l’alumne pugui expressar millor els seus coneixements.

La sentència encara no és ferma i la Generalitat Valenciana encara pot presentar un recurs en contra al Tribunal Suprem espanyol. Ara bé, si el govern del Consell ho veu bé, passarà a ser ferma i deixarà sense efecte la resolució de la Conselleria d’Educació.

L’Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs de queixa de la fiscalia i ha avalat la conclusió del sumari que va fer la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, el 25 de setembre, de la causa contra una trentena d’ex-alts càrrecs del govern de Puigdemont, imputats per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre i l’acció exterior durant aquells anys.

La fiscalia va demanar que s’apliqués l’amnistia el mes de juliol, amb la causa encara oberta, però la jutgessa la va derivar a l’Audiència de Barcelona. Aquest tribunal va decidir que la jutgessa Gil havia de resoldre si aplicava la llei d’amnistia en aquesta causa, però ara, tal com ha avançat el Nacional i han confirmat fonts de la defensa a VilaWeb, en una decisió d’una sala del mateix tribunal, que contradiu l’anterior, avala que la causa es tanqui i passi a la secció 21 de l’Audiència. Ara serà aquest tribunal jutjador que resolgui si aplica l’amnistia, arxiva la causa o ja obre judici.

En aquesta resolució, datada del proppassat 8 de gener, el tribunal dóna la raó a la jutgessa Gil quan no va admetre el recurs contra la conclusió del sumari que va fer el 25 de setembre, tot assegurant que no es pot presentar un recurs contra la conclusió de sumari al  jutjat instructor, i que aquesta és potestat del tribunal jutjador.

La junta gestora del Consell de la República –que dirigeix l’organisme d’ençà de la dimissió de Carles Puigdemont com a president i la dissolució automàtica del govern– ha publicat un comunicat de resposta al que ahir va fer Toni Comín, ex-vice-president i ara candidat a la presidència del Consell. Comín reivindicava que una nota d’aclariment de l’auditor que va detectar possibles irregularitats comptables en la seva gestió, ara li donava la raó i reconeixia que eren unes despeses justificades. Ara bé, la junta gestora del Consell i el mateix auditor, Miquel Verdaguer, diuen que només va fer un aclariment tècnic que no canvia les conclusions, que és que Comín va fer ús d’uns diners provinent de les donacions per ajudar els exiliats i que “no semblen estar justificades dins del marc de la defensa de l’exili, atès que estan destinades a un càrrec que ja disposa d’ingressos propis”. Aquestes despeses incloïen una multa de trànsit, el lloguer d’un vehicle durant quinze dies, el lloguer d’un apartament durant quinze dies i el pagament dels impostos derivats i retirades d’efectiu per valor de 6.000 euros. Tot plegat, sumaven 15.530,35 euros.

El comunicat conjunt exposa, a més, que l’aclariment fet per l’auditor el 16 de desembre i difós per Comín ahir va ser resultat de “les pressions i requeriments verbals i escrits” a l’auditor perquè modifiqués, “a demanda”, el contingut relatiu a les despeses de Comín. Tot i això, remarquen que més enllà d’haver fet un “aclariment tècnic, en detectar una mancança en el contingut del redactat”, no va cedir a les pressions rebudes ni va modificar ni les conclusions ni les recomanacions.

La nota d’aclariment de l’auditor deia que, quan va reflectir el conveni de repartiment d’ingressos entre Cat Global i l’associació Catalunya Cultura i Progrés (CATCIP), no va tenir en compte un dels apartats, que establia el repartiment en tres terços de les donacions fetes per la web del Consell de la República. Un terç de les donacions havia d’anar al Consell de la República, un terç a la Casa de la República, a Waterloo, i un terç més seria a repartir a parts iguals entre Puigdemont, Comín i Puig, per a sostenir l’exili. Comín s’agafa a aquest apartat per a reivindicar que l’import que li corresponia era d’aproximadament 24.000 euros, i veia un reconeixement de l’auditor quan diu que “cal suposar que els imports seran superiors als retirats pel Sr. Comín”. A partir d’aquí, Comín reivindicava que queda demostrat que són unes despeses justificades. A més, afegia que el pagament de lloguers i impostos d’un apartament de Lovaina, “no es van utilitzar mai per a ús d’allotjament meu particular –tot i que hagués estat possible d’acord amb l’esmentat conveni, atès que aquesta finalitat està prevista en els criteris del fons defensaexili.org, que són públics”, sinó per a l’allotjament de treballadors del Consell de la República. “Vaig utilitzar uns fons que em corresponien a mi en benefici del Consell”, deia.

L’auditor, a l’aclariment, també deia que no va tenir accés a cap document que determini com es faran els pagaments, en quin calendari i forma signat pels membres de l’equip de govern de Cat Global (l’entitat que dóna empara jurídica i financera al Consell), i que, a més, ni Puigdemont ni Puig no van fer servir mai aquests diners. Si ho haguessin fet, afegia, el dèficit de l’entitat hauria estat “molt superior”, mentre que a 31 de desembre de 2023 era de 58.108 euros.

Un aclariment que no canvia les conclusions

Per tot plegat, la junta gestora explica que “davant de les divergències existents entre el contingut literal de l’aclariment de l’auditoria i la interpretació comunicada a la premsa per part de l’ex-vice-president [Comín]” s’han posat en contacte amb l’auditor “per conèixer el sentit estricte de la naturalesa del document, així com l’objectiu de l’aclariment”. Un cop fet, diuen, han constatat que l’aclariment “fa referència, únicament i exclusivament, a una esmena tècnica”: la incorporació com a annex, d’un punt de l’acord entre les entitats Cat Global i Catalunya Cultura i Progrés, també suport formal del Consell de la República. “L’aclariment, per tant, es limita a descriure un altre sistema de distribució de les donacions rebudes pel concepte de l’exili”, diu la junta gestora.

Segons l’auditor, afegeixen, esmentar aquest apartat que fins ara no s’havia tingut en compte “només constata i permet descriure, en la seva totalitat, els mecanismes ja exposats en l’auditoria, sobre com està previst sostenir l’exili i, en definitiva, les necessitats i l’ajuda als exiliats”. I aquí, afegeix una valoració determinant: “Ajuda, que no remuneració”, ja que ni Puigdemont ni Puís van disposar d’aquests diners, “atès que, en la data de l’acord descrit, aquestes persones percebien remuneracions, com a eurodiputat i diputat al parlament de Catalunya, respectivament”.

A més, la junta remarca que quan Comín va fer ús d’aquests diners per a despeses no justificades –segons l’auditoria–, el Consell de la República era en una situació econòmica molt complicada, cosa que Comín sabia perquè, com a vice-president, tenia funcions de director financer. “L’endeutament del Consell posava en risc la seva viabilitat financera”, diu, i la direcció financera no pagava o pagava tard els proveïdors per a mantenir “una massa salarial, associada a l’estructura tècnica, sobredimensionada” i les despeses descrites a l’auditoria. Ara, diu la junta gestora, han pactat amb els proveïdors un calendari de pagaments per a eixugar els deutes durant el mes de juny.

El govern del Consell (Comín inclòs) va avalar les conclusions de l’auditoria

El comunicat també recorda que el 31 d’octubre el govern del Consell de la República va fer públic que feia seves les conclusions de l’auditoria. Una decisió que es va prendre, diu, amb unanimitat de tots els membres. Això inclou Toni Comín mateix, llavors vice-president del govern del Consell de la República. Això vol dir, insisteixen, que tots els membres del govern del Consell van avalar la frase que deia “a priori, aquestes despeses no semblen estar justificades dins del marc de la defensa de l’exili, atès que estan destinades a un càrrec que ja disposa d’ingressos propis”.

L’aclariment de l’auditor, diuen, no canvia les conclusions, sinó que confirma els dubtes ja expressats en l’auditoria: “Que en el cas concret de l’únic exiliat que en va ser beneficiari, l’ex-vice-president, estigués justificat l’ús que es va donar als imports rebuts; atenent, com diu l’auditoria, ‘en relació als interessos i finalitats de l’entitat’.”

Podeu llegir ací el comunicat conjunt.

Una dona gran s’ha mort en l’incendi d’un pis a Torrent (Horta Oest). Els bombers han rescatat diverses persones inconscients de l’immoble, incloent-hi una menor que ha hagut de ser atesa, però que es troba en bon estat de salut, segons el Consorci de Bombers.

L’incendi s’ha declarat a les 10.46 en un habitatge a la primera planta d’un edifici de quatre altures al carrer de Sedaví. Els bombers han extingit el foc i han trobat la dona gran sense vida a l’interior del pis.

La policia espanyola ha confirmat que, a més de la menor, també s’ha rescatat amb vida un home d’edat avançada, que es troba en bon estat de salut. Encara no se sap què ha causat l’incendi.

El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) ha mobilitzat dues unitats del SAMU i una unitat de Suport Vital Bàsic per atendre els afectats.

Sis anys abans no nasqués l’autora premiada enguany, Estel Solé Casadellà (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1987), l’editorial Planeta instituïa el premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, amb l’objectiu de distingir una novel·la inèdita en llengua catalana. Era, i continua essent-ho, el més ben dotat per a novel·la inèdita en català –actualment amb seixanta mil euros– i aquell 1981 el va guanyar Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas. De llavors ençà, l’han guanyat Pere Gimferrer, Terenci Moix, Nèstor Luján, Josep Maria Ballarín o Baltasar Porcel i, els darrers anys, Gerard Quintana, Empar Moliner, Andreu Claret i Ramon Gener, que, amb Història d’un piano, s’ha alçat com la novel·la més venuda del 2024, i traduïda a més de vuit idiomes, com el francès, el portuguès i el croat.

Avui, Solé, de trenta-vuit anys, completa la llista dels quaranta-cinc guanyadors amb una novel·la que conté molta vida, amb totes les arestes que té. “Personalment, deixo enrere un dels pitjors anys de la meva vida, un any convuls en què confesso que sovint he hagut d’esgarrapar les escasses forces que em quedaven per escriure setmanalment aquests articles que, malgrat tot, m’empenyen a seguir endavant. No sé ben bé quins propòsits tinc per al nou any. Suposo que, senzillament, em deixaré portar, aigua avall, pel riu de sempre, que mai és el mateix riu, i ja veurem”, escrivia per Cap d’Any. D’alguna manera, el guardó permet de remuntar la trencadissa personal i encarar el futur amb més bones cartes.

Una història d’ambició i precarietat

Vuit anys després del seu debut en la narrativa, Estel Solé ha trigat a cloure la segona novel·la. “Sóc molt exigent amb mi mateixa, i escriure per a mi és molt tortuós –ha confessat-. Baixo a la cova a buscar les paraules, com els meus besavis miners, i em demano ser rigorosament honesta. Costa ser rigorós i reconèixer les vulnerabilitats d’un mateix i la part més fosca d’un mateix”, ha afegit sobre Aquest tros de vida, que voldria contenir “esperança i resiliència”.

“De partícules meves n’hi ha en tots els meus personatges”, ha afirmat rotundament la guanyadora del Llull, quan li han demanat què hi ha d’ella en la protagonista. Per escriure aquesta novel·la, Solé assegura haver robat temps al temps, anant a escriure als bars de bon matí o a la nit, “i tot això s’ha acabat incorporant a la novel·la”. Com per exemple, aquesta necessitat de fer moltes feines per poder portar un plat a taula i pagar el lloguer. Segons que ha confessat ella mateixa, la precarietat ha marcat la seva trajectòria d’autora de poesia, contes infantils o teatre, a més d’actriu i col·laborada de mitjans de comunicació.

El masclisme de les dones, com el que hi ha en la violència obstètrica –un dels episodis que mostra Aquest tros de vida–, és un dels temes de què volia tractar en el seu text. Però també aquesta precarietat, que no volia encarar, però, pel vessant cultural, sinó del punt de vista de la recerca científica. La protagonista, la Lena, una científica ambiciosa d’una trentena llarga d’anys, té dos contratemps vitals que fa que el seu matrimoni, en què ha maldat per conciliar la criança amb les seves obligacions laborals, trontolli i cometi allò que ella anomena “el pitjor error de la meva vida”. Així doncs, voldrà tornar el favor a un desconegut, l’Abel, acompanyant-lo a un poble d’Occitània, a casa de la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que ho reconsideri tot plegat, i es qüestioni com a mare i professional, reivindicant-se com a persona i dona, i demanant-se si és lícita la seva ambició. “A vegades les relacions amb desconeguts ens permeten de mostrar coses que no faríem amb el nostre entorn.” Barcelona, Empordà i Occitània són els escenaris de la novel·la, d’una road movie que Solé ja s’imagina com una obra de teatre o, potser, un film. De moment, Aquest tros de vida arribarà a les llibreries el 26 de febrer.

Escriptora, actriu, productora i directora teatral, Solé va rebre el 2011 el premi Amadeu Oller amb el poemari Dones que somiaven ser altres dones. Va debutar en la novel·la l’any 2016 amb Si no puc volar. Coneguda gràcies al seu paper a la sèrie La Riera, amb l’obra de teatre Animals de companyia va fer ronda internacional per teatres dels Països Catalans, l’estat espanyol, Mèxic i Panamà. Col·laboradora de VilaWeb, on publica setmanalment una columna d’opinió, participa en La tarda de Catalunya Ràdio i Tot es mou de TV3, a més de formar part de la junta directiva d’Òmnium Cultural.

La nova publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), molt esperat, es publicarà finalment el 19 de febrer. És el sondatge més important que es fa al Principat sobre l’estat de la llengua catalana i de la resta de llengües que s’hi parlen. La sèrie va començar el 2003 i, d’aleshores ençà, se n’ha elaborat un de nou cada cinc anys: el 2008, el 2013 i el 2018. L’enquesta que es presentarà ara recull dades de 2023 i una part de 2024, i s’hauria d’haver presentat durant el segon semestre de l’any passat. Tanmateix, l’acabament de l’enquesta es va escaure amb les eleccions del 12 de maig proppassat, la negociació per a la investidura i la constitució del govern, cosa que ho ha endarrerit fins ara.

Fins ara, aquest silenci ha despertat suspicàcies sobre el contingut de l’enquesta entre experts i a les xarxes socials. Les dades que han anat aportant la resta d’enquestes que s’han fet aquests sis anys no ofereixen gaire bons auguris. Mai no són tan completes com l’EULP, però donen titulars preocupants. El novembre proppassat, per exemple, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió deia que l’ús del català no superava el 50% en cap franja d’edat, que el 52% de catalans solen canviar de llengua per evitar problemes i que el 74% solen fer servir el castellà si l’interlocutor és castellanoparlant. La situació és especialment greu a Barcelona: l’enquesta de serveis municipals de l’ajuntament, publicada al setembre, revelava que solament el 36% dels ciutadans tenia el català per llengua habitual. A més, l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona de 2023 alertava que les discriminacions contra l’ús del català havien pujat d’un 40% en un any.

Ara, la publicació del 19 de febrer hi posarà ordre. Les entitats en defensa del català estan molt a l’expectativa de la nova EULP. Fonts de la Plataforma per la Llengua ja van explicar fa uns dies a VilaWeb que, sense voluntat de fer alarmisme, sembla previsible que la davallada que reflectia la publicació anterior no s’haurà revertit. “A cada EULP s’hi ha anat perdent un llençol. Seria estrany que, sense haver aplicat cap pla de xoc, això s’hagués capgirat de manera espontània”, diuen.

Què deia l’EULP del 2018?

Els resultats de l’EULP del 2018, publicada el juliol del 2019, mostraven que, durant el període de quinze anys en què s’havien fet aquests sondatges, l’ús del català en els àmbits interpersonals s’havia afeblit progressivament. Sobretot, en els usos socials, que són el termòmetre més afinat per a calibrar la salut de la llengua. Passava en tots els àmbits més decisius fora de casa: amb els amics, amb els companys de feina, amb els companys d’estudi, a l’hora d’anar a comprar. Vegem-ho amb un d’aquests exemples. Quant a la llengua d’ús amb les amistats, l’any 2003 hi havia gairebé un empat tècnic entre el castellà (40,3%) i el català (39%). Les xifres van ser demolidores el 2008 (castellà, 42,9%; català, 33,3%), van ser-ho encara més el 2013 (43,8%-30,9%) i s’agreujaven en l’última publicació (42%-29,8%).

La dada realment demolidora era, justament, la cabdal: la quantitat de catalans que empren el català com a llengua habitual per a relacionar-se. Ací el 2003 hi havia quasi un empat tècnic amb el castellà: un 47,2% triaven el castellà i un 46%, el català. La baixada va ser molt contundent el 2008 (el català va davallar més de deu punts i el castellà es va més o menys mantenir), i d’aleshores ençà la distància entre totes dues s’havia mantingut estable en favor del castellà, sense cap indici de remuntada. El 2018, tan sols el 36,1% de catalans feien servir la llengua del país per a relacionar-se, en contrast amb el 48,6% dels qui optaven pel castellà.

El PSOE no té cap intenció de permetre que la mesa del congrés espanyol tramiti la proposició no-de-llei que demana que Pedro Sánchez plantegi una qüestió de confiança, com vol Junts. El ministre espanyol de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha deixat enrere l’ambivalència que fins ara havia mostrat el PSOE –la setmana passada, va ajornar la votació per a no mostrar cap decisió– i ha refusat de totes totes la possibilitat que el congrés espanyol debati la idoneïtat de demanar a Sánchez una qüestió de confiança. Va ser arran d’aquella decisió que Junts va congelar tota negociació sectorial amb el PSOE, i que després va votar en contra del decret òmnibus que el govern espanyol volia aprovar.

“La qüestió de confiança és una prerrogativa del president del govern”, ha dit una vegada i una altra López en una entrevista a Onda Cero. Davant les preguntes insistents de l’entrevistador, Carlos Alsina, López ha insistit que la constitució espanyola marca que qui decideix si presenta o no una qüestió de confiança és el president del govern, i ho ha arribat a comparar amb el referèndum d’independència de Catalunya: “No ens fem trampes. Llavors també val el referèndum d’independència de Catalunya? No té vinculació legal, però ho fem? No ens fem trampes al solitari. És el mateix raonament: que votin, encara que no tingui validesa. Parlem de les competències delimitades, i això no és competència del parlament.”

Si s’aprovés la proposició no-de-llei que va presentar Junts no suposaria que Sánchez estigués obligat a presentar la qüestió de confiança, sinó que, senzillament, seria una petició del poder legislatiu a l’executiu perquè ho faci. Tot i això, López s’ha tancat en l’argument que la constitució estableix clarament que qui decideix si presenta una qüestió de confiança és el president del govern, no el congrés: “La constitució diu el que diu. I això no és una prerrogativa del parlament. És molt més senzill que tot això, perquè l’oposició ho té senzillíssim. Que presenti una moció de censura, i punt. Això és el que diu la constitució.”

El mateix ministre espanyol ha reconegut que no seria la primera vegada que el congrés espanyol debat i vota sobre una qüestió que, de fet, no té competència, i ha recordat que durant la presidència del govern de José Luís Rodríguez Zapatero va arribar a votar la xifra de ministeris que havia de tenir el govern, cosa que correspon al president. “És com si demà un grup parlamentari porta una moció perquè el govern convoqui eleccions. És prerrogativa del president del govern, no del parlament”, ha insistit.

En aquest punt, l’entrevistador ha posat sobre la taula que si el PSOE no està disposat a permetre un debat i votació perquè el congrés demani una qüestió de confiança és perquè creu que perdrien la votació. “Insisteixo”, ha contestat López: “No donarem aquesta prerrogativa, és competència del president del govern. Si algú vol plantejar això contrari, té una eina: la moció de censura.”

El PSOE és llunyíssim de Junts

Abans, López ha defensat que, malgrat totes les dificultats, l’estat espanyol és un dels més estables políticament d’Europa, i que cal ser conscients que el resultat de les eleccions va donar lloc a un parlament molt fragmentat que els obliga a negociar: “Cada setmana hi ha negociacions. No és fàcil, ho reconeixem obertament.” Una de les principals complicacions és Junts, de qui ha dit que els diferencien moltes coses, però ha defensat que cal esforçar-se per a negociar-hi: “És evident que hi estem llunyíssim ideològicament. Vam ser capaços de pactar una investidura i hi hem de negociar cada setmana. Per descomptat, no serà per feina i esforç.”

Ara bé, ha menystingut les peticions de Junts i del PP perquè portin un altre cop al congrés les mesures incloses al decret òmnibus –com la revalorització de les pensions o els descomptes al transport públic– per a aprovar-les. “Que el govern [espanyol] faci el decret que diu l’oposició? Tot el que va al decret és important. La teoria de fer-lo trossos és molt divertida”, ha dit, i ha posat en dubte que el PP l’hagués aprovat si el decret òmnibus no hagués inclós el retorn al PNB d’un palauet a París que els va prendre el franquisme: “Li faig una contraoferta al PP: portem totes les mesures, sense el palauet, i que voti tota la resta? Això no funciona així. Abans de votar, el PP ha de saber les conseqüències d’allò que vota.”

El govern de Carlos Mazón va refusar l’ajuda del govern català en el moment més crític de la gota freda. En una entrevista a VilaWeb, l’aleshores director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Delort, explica que el Consell es va negar unes quantes vegades a rebre el suport dels bombers, fins al punt de fer girar cua un helicòpter dels GRAE. “El vam aturar a Móra d’Ebre. Allà, esperant, mitja volta i cap a casa perquè ens deien que no calia. Això va ser dimecres, l’endemà de la catàstrofe”, assegura.

Delort relata que cada volta que oferien suport, la Generalitat Valenciana els responia que no calia. Finalment, va ser el Consorci Provincial de Bombers de València el que va cedir i acceptar l’oferiment. “No m’ho podia creure, i a més veient el desori, un desastre, una catàstrofe. I vinga, els tornàvem a trucar. I que no. No ho entenia. Al final, potser per pesats, no ens ho va dir la Generalitat Valenciana, ens ho va dir el Consorci Provincial de Bombers de València”, detalla.

De totes maneres, descarta que el Consell no acceptés l’ajuda per una qüestió política, sinó per incompetència. “No en tenen ni punyetera idea. Perquè són una colla d’incompetents. Segurament, els va sobrepassar tot plegat”, afegeix. Tanmateix, recorda que la relació amb el govern de Ximo Puig era molt més estreta i fluida.

“Ara mateix, et coneixes, però no hi ha relació. Abans n’hi havia molta. En els incendis del 2022 i 2023, recordo que el secretari em va trucar demanant-me si li podia enviar dos AVAS, que són avionetes. I preguntant si ens sobrava algun helicòpter”, recorda.

Les noves tarifes de l’ATM dels abonaments bonificats T-usual i T-jove entraran en vigor el 10 de febrer arran de derogació del decret òmnibus i que, per tant, l’estat espanyol deixi d’aportar el 30% de la subvenció. Fins a aquesta data, l’ATM haurà d’adaptar les màquines i actualitzar el programari amb els nous preus. Concretament, la T-usual passarà 22 a 35,2 euros i la T-Jove de 44 a 70,4 euros.

Amb motiu de la derogació del decret, les administracions consorciades de l’ATM (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona) han acordat avui en Consell d’Administració de modificar les actuals bonificacions aplicades als abonaments T-Usual i T-Jove, així com als títols FM/FN, T-Usual bonificada per a persones en situació d’atur i als paquets Berguedà i Ripollès.

D’aquesta manera, la bonificació del 50% aprovada el passat 27 de desembre per l’ATM quedarà només amb el 20% aportat per les administracions consorciades a l’ATM de Barcelona. Les noves tarifes aprovades avui en vigor el pròxim 10 de febrer i seran vàlides fins al 30 de juny. Els nous preus només contemplen modificacions en el cas dels títols que tenien bonificació del 50%, mentre que la resta de preus es mantenen sense canvi respecte als aprovats el passat 27 de desembre.

Podeu consultar ací com queden els preus:

Caducitat dels títols

Pel que fa als títols amb tarifes de 2024 comprats abans del 15 de gener de 2025 mantenen la seva caducitat anunciada de 28 de febrer pels multiviatge i mensuals, i de 30 d’abril en el cas dels trimestrals.

Els títols amb bonificació comprats entre el 15 de gener i el 9 de febrer de 2025 caducaran el 16 de març en el cas dels multiviatge i mensuals, i el 16 de maig en el cas dels trimestrals. Aquestes condicions no afecten la resta de títols.

Bescanvis de títols fins al 30 de juny

Tots els títols sense estrenar i comprats abans del 10 de febrer, siguin amb preus de 2024 o preus del 2025, es podran bescanviar per títols amb noves tarifes abonant la diferència de preu. Aquest tràmit es podrà fer fins al 30 de juny de 2025.

Un total de 12 persones van resultar ferides lleus ahir en l’accident d’un autobús que portava passatgers a un avió a l’aeroport del Prat, segons que ha avançat el digital El Caso i han confirmat fonts d’Aena a l’ACN. Els fets van passar en un dels vials de servei de l’aeroport. El vehicle transportava passatgers de Ryanair. Dels 12 ferits, vuit ho van ser de caràcter lleu i quatre menys greus, tots ells atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els serveis mèdics d’Aena. Sis dels afectats van ser traslladats a centres assistencials i la resta donats d’alta in situ. L’accident no va provocar cap afectació a l’operativa de l’aeroport.

Els Mossos d’Esquadra investiguen un presumpte cas d’abusos sexuals per part d’un docent del Col·legi Viaró de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). En paral·lel, consta una denúncia presentada al jutjat per aquests fets, segons que ha avançat el diari Ara i han confirmat fonts policíaques a l’ACN. Segons el diari, els fets s’emmarcarien en uns tocaments a alumnes de 3r d’ESO que haurien passat recentment i que la mateixa direcció de l’escola hauria detectat. Davant d’això, va decidir d’apartar el docent, va començar una investigació interna i finalment ha deixat el cas en mans de la justícia.

La pre-inscripció escolar d’infantil, primària i ESO per al curs 2025-2026 a Catalunya serà del 12 al 26 de març. En concret, el tràmit per als infants del segon cicle d’infantil i primària començarà el 12 de març i en el cas de la secundària ho farà dos dies més tard, el 14. La llista de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicarà el 24 d’abril i des d’aquell dia fins al 29 es podran presentar les reclamacions. El sorteig del número de desempat serà el 8 de maig i un dia després es publicarà la llista de sol·licituds ordenada. Finalment, el 16 de juny es coneixerà la llista final d’alumnes amb plaça assignada.

Avui, 24 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Joan Delort: “No en tenen ni punyetera idea, els del govern valencià són una colla d’incompetents”
• Pedro Sánchez i Carlos Mazón: tu a València i jo a Fitur I Anàlisi d’Esperança Camps
• Xe! Això ho pague jo! I Editorial de Vicent Partal 
• La desconnexió I Mail obert de Josep Sala i Cullell 
• Aquella Amèrica I Mail obert de Tina Vallès 
• ‘La tertúlia proscrita’: El xarneguisme, més enllà de la polèmica 
• Orriols perd de 6 a 10 i l’oposició fa pinya per apartar-la del govern de Ripoll I Crònica de Pol Baraza 
• Amnistia no: els anys que ens han robat que els pagui l’estat, i els nostres polítics també I Article de Júlia Ojeda 
• “Ja era hora”: la legalització del matrimoni homosexual separa Tailàndia dels seus veïns regionals 
• Oye Sherman: “Abans entrava al DIEC per informar-me, ara el qüestiono si no em fa guanyar al Paraulògic” 
• Els macarrons d’Epicur I ‘El mirador de cultura’ de Joan Safont 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: