Nou pressupost entre PP i l’extrema dreta de Vox a les Illes i nou sotrac per a llengua catalana. Vox ha aconseguit que, per primera vegada, modificar la llei educativa i que s’inclogui el castellà com a llengua vehicular als centres. 

Prohens pacta amb Vox i esquiva una nova pròrroga pressupostària

El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, i la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, han explicat també que es rebaixarà la nota necessària a ESO i Batxillerat per a l’obtenció del títol de català, equiparant-la a les del País Valencià i Catalunya.

A més a més, s’aplicarà una exempció de quatre anys en l’avaluació de la llengua catalana per als fills de famílies que es desplacen a les Illes. Per altre costat, s’ampliarà el pla pilot a més etapes educatives. El PP també s’ha obert a més canvis legislatius en matèria de llengua de cara al futur.

En el cas de la funció pública, a més de tenir tots els tràmits disponibles en les dues llengües, el català no “penalitzarà” en les borses de treball i es rebaixaran els nivells exigits. També es faran exempcions a llocs de difícil cobertura, com es va fer amb la sanitat eliminant el requisit del català.  A places on no s’hagi d’interactuar amb la ciutadania, també s’estudiarà la retirada del requisit.

De fet, aquesta mesura també afectarà els professors. Per primera vegada, docents que no sàpiguen català podran impartir classes a l’escola pública. Un fet que, tot i que no estar legislat, Sagreras ha corroborat que ja succeeix a les aules de les Illes.

Altres mesures

Vox s’ha vantat d’aconseguir que es mantenguin les rebaixes fiscals aprovades durant la legislatura i, a més, la retirada de subvencions a patronats i sindicats.

En matèria de migració, un dels punts clau de l’acord, és la de no incloure més menors ni tampoc s’obriran més centres d’acollida. A més, s’eliminarà la renda social garantida a totes les persones que no puguin acreditar la residència ni tenguin “voluntat d’integració”. Tampoc no se subvencionaran entitats que treballin amb migrants “il·legals” i apostaran per fer un pla de retorn dels menors als països d’origen.

Una de les línies vermelles de Vox era la llei de Memòria Democràtica. I així ho han aconseguit: el PP es desdirà de l’acord que va assolir amb l’esquerra per salvar la llei i l’acabarà derogant.

La cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, ha confirmat que el seu telèfon personal ha estat víctima d’un ciberatac. Segons que ha informat l’FBI, que ja n’ha obert una investigació, els responsables van provar de suplantar-ne la identitat per contactar amb càrrecs del govern nord-americà.

El robatori de dades no té encara una data concreta, però segons fonts consultades per la cadena CBS i el diari The Wall Street Journal, va afectar directament alts responsables que figuraven entre els contactes del telèfon de Wiles.

Els atacants, fent-se passar per ella, van enviar missatges SMS en què demanaven de traslladar la conversa a plataformes com Telegram. Un cop allà, sol·licitaven informació sobre el president dels Estats Units, Donald Trump, i fins i tot transferències de diners en metàl·lic.

La Casa Blanca ha assegurat, mitjançant un portaveu, que es pren molt seriosament la seguretat informàtica i que el cas ja s’investiga. En un comunicat posterior, el director de l’FBI, Kash Patel, ha afirmat que aborden aquesta situació “amb la màxima serietat”, com fan amb totes les amenaces contra Trump i el seu personal. Patel ha insistit en la importància de garantir la seguretat de les comunicacions dels alts funcionaris de l’administració.

La tercera tinent de batlle i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Llucmajor (Mallorca), Maria Pilar Seguí Fiol (PP), ha renunciat al càrrec. Segons que ha informat el govern municipal, avui ha formalitzat la renúncia a l’acta de regidora, adduint motius personals.

La dimissió de Seguí s’escau enmig de la polèmica per la macrogranja avícola, on es van detectar incompliments greus. Entitats animalistes havien denunciat que els animals hi convivien amb rates, cadàvers i una brutor extrema.

Avui la presidenta del govern, Marga Prohens, ha qualificat d’esgarrifoses les imatges de la macrogranja i ha defensat l’actuació del conseller d’Agricultura, Joan Simonet. “Ha fet tot allò que s’havia de fer”, ha dit.

La dimissió de Seguí es farà efectiva al ple municipal vinent. Quan s’hi hagi donat el vist-i-plau, l’ajuntament demanarà a la Junta Electoral espanyola les credencials del nou regidor o regidora, que podrà prendre possessió de l’acta.

La tercera tinent de batlle i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Llucmajor (Mallorca), Maria Pilar Seguí Fiol (PP), ha renunciat al càrrec. Segons que ha informat el govern municipal, avui ha formalitzat la renúncia a l’acta de regidora, adduint motius personals.

La dimissió de Seguí s’escau enmig de la polèmica per la macrogranja avícola, on es van detectar incompliments greus. Entitats animalistes havien denunciat que els animals hi convivien amb rates, cadàvers i una brutor extrema.

Avui la presidenta del govern, Marga Prohens, ha qualificat d’esgarrifoses les imatges de la macrogranja i ha defensat l’actuació del conseller d’Agricultura, Joan Simonet. “Ha fet tot allò que s’havia de fer”, ha dit.

La dimissió de Seguí es farà efectiva al ple municipal vinent. Quan s’hi hagi donat el vist-i-plau, l’ajuntament demanarà a la Junta Electoral espanyola les credencials del nou regidor o regidora, que podrà prendre possessió de l’acta.

Els grups municipals del PSC i els Comuns a l’Ajuntament de Barcelona han pactat una proposta de resolució que “trenca les relacions institucionals amb l’actual govern d’Israel” i l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv, “fins que es restableixi el respecte al Dret Internacional” a Palestina. Tots dos grups havien presentat mocions pròpies, però finalment han acordat un text conjunt que també inclou clàusules contractuals per tal que el consistori deixi de treballar amb empreses pro-israelianes. Fins i tot s’especifica que la Fira de Barcelona no pugui acollir pavellons d’Israel ni tampoc d’empreses armamentístiques i que el Port no permeti atracar vaixells amb armament destinat al govern de Tel-Aviv.

La setmana passada el batlle, Jaume Collboni, va proposar un trencament temporal de relacions fins que hi hagués un alto-el-foc a Gaza. Collboni rectificava així una de les primeres decisions que va prendre en arribar al càrrec, quan va deixar sense efecte la suspensió de relacions aprovada pel govern d’Ada Colau. Ara, en l’acord fet públic avui amb els Comuns, Collboni accepta anar un pas més enllà i no només trenca l’agermanament, sinó que endureix el to de la condemna pels atacs d’Israel contra la població civil palestina.

Així, la proposta de socialistes i comuns denuncia els milers de morts a Gaza i el blocatge a l’ajuda humanitària, a més de l’expansió dels assentaments a Cisjordània i l’annexió dels territoris palestins. Per això, condemna el desplaçament forçós de la població, la destrucció sistemàtica d’habitatges i d’infraestructures o el blocatge d’energia, aigua, aliments i medicines.

També assegura que l’ocupació i la colonització de terres palestines s’està fent amb “un conjunt de pràctiques segregadores i de càstig col·lectiu equiparables al règim d’apartheid”, i condemna la “violència” dels colons israelians a Cisjordània i Jerusalem Est contra població civil palestina. També condemna l’antisemitisme i la islamofòbia.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit el recurs presentat per la Plataforma Ecologista Madrilenya contra el pla especial que ha d’adaptar el recinte firal d’IFEMA per a convertir-lo en un circuit urbà de fórmula 1.

La resolució, signada el 27 de maig per la secció primera de la sala, requereix a l’Ajuntament de Madrid que remeti l’expedient administratiu complet sobre el planejament urbanístic aprovat, que afecta el parc Juan Carlos I i el seu entorn. A partir d’aquest moment, comença un procediment judicial que podria culminar amb la declaració de nul·litat del pla.

El pla defineix una reordenació del recinte firal i en modifica les condicions i paràmetres urbanístics per a fer-hi cabre les noves activitats i construccions associades a la implantació del circuit.

La Plataforma Ecologista Madrilenya, formada per l’Associació per a la Recuperació del Bosc Autòcton (ARBA), l’Associació Ecologista del Jarama El Soto, el Grup d’Acció per al Medi Ambient (GRAMA), Jarama Vivo i Liberum Natura, denuncia que el pla especial presenta irregularitats greus.

Entre més, remarquen que l’emplaçament no està justificat, que no hi ha cap necessitat d’un circuit urbà i que el projecte tindrà un impacte negatiu sobre la mobilitat, el veïnat i la contaminació acústica. També critiquen que no s’ha valorat correctament la destrucció de més de set-cents arbres i la desaparició de diversos aiguamolls a la parcel·la nord, entre el carrer de Francisco Umbral i l’avinguda d’Alejandro de la Sota.

A més, consideren que el pla ignora greus deficiències urbanístiques com ara la modificació de la via pecuària Vereda de los Leñeros, que travessa la zona afectada.

Tot i el litigi judicial, l’Ajuntament de Madrid ha concedit autoritzacions parcials per a començar les obres, que ja s’han engegat i estan afectant especialment els aiguamolls del sector nord del recinte. Les entitats ecologistes alerten que aquest projecte invisibilitza les prioritats ambientals que, diuen, haurien de guiar qualsevol planificació urbana, especialment en un context d’emergència climàtica.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit el recurs presentat per la Plataforma Ecologista Madrilenya contra el pla especial que ha d’adaptar el recinte firal d’IFEMA per a convertir-lo en un circuit urbà de fórmula 1.

La resolució, signada el 27 de maig per la secció primera de la sala, requereix a l’Ajuntament de Madrid que remeti l’expedient administratiu complet sobre el planejament urbanístic aprovat, que afecta el parc Juan Carlos I i el seu entorn. A partir d’aquest moment, comença un procediment judicial que podria culminar amb la declaració de nul·litat del pla.

El pla defineix una reordenació del recinte firal i en modifica les condicions i paràmetres urbanístics per a fer-hi cabre les noves activitats i construccions associades a la implantació del circuit.

La Plataforma Ecologista Madrilenya, formada per l’Associació per a la Recuperació del Bosc Autòcton (ARBA), l’Associació Ecologista del Jarama El Soto, el Grup d’Acció per al Medi Ambient (GRAMA), Jarama Vivo i Liberum Natura, denuncia que el pla especial presenta irregularitats greus.

Entre més, remarquen que l’emplaçament no està justificat, que no hi ha cap necessitat d’un circuit urbà i que el projecte tindrà un impacte negatiu sobre la mobilitat, el veïnat i la contaminació acústica. També critiquen que no s’ha valorat correctament la destrucció de més de set-cents arbres i la desaparició de diversos aiguamolls a la parcel·la nord, entre el carrer de Francisco Umbral i l’avinguda d’Alejandro de la Sota.

A més, consideren que el pla ignora greus deficiències urbanístiques com ara la modificació de la via pecuària Vereda de los Leñeros, que travessa la zona afectada.

Tot i el litigi judicial, l’Ajuntament de Madrid ha concedit autoritzacions parcials per a començar les obres, que ja s’han engegat i estan afectant especialment els aiguamolls del sector nord del recinte. Les entitats ecologistes alerten que aquest projecte invisibilitza les prioritats ambientals que, diuen, haurien de guiar qualsevol planificació urbana, especialment en un context d’emergència climàtica.

La maratoniana Elena Congost, una de les figures més destacades de l’atletisme paralímpic, ha revelat que té càncer i que s’apartarà temporalment de la competició. Congost, que té discapacitat visual, entrenava per tornar a córrer amb el seu nou guia, Roger Sans, però ha explicat que ara el més important és la salut. “Visc un altre tipus de cursa perquè estic en un moment complicat de salut”, ha dit a Esport Club. “A vegades parlem de malalties, del càncer, i sona a tabú, però és força habitual. Toca apartar-se una mica, cuidar-se, mirar cap endavant i seguir.”

Congost, or en la marató dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016 i plata en 1.500 metres a Londres 2012, havia començat a preparar el retorn amb Sans després de la polèmica desqualificació als Jocs de París de l’estiu passat. Aleshores, va quedar tercera a la marató, però Para World Athletics la va eliminar per haver deixat anar la corda que la unia al guia —per ajudar-lo perquè s’havia desmaiat— a pocs metres de la meta.

Ara, en ple procés d’adaptació al nou guia, la descoberta de la malaltia ha interromput els plans de Congost. Tanmateix, es mostra determinada a fer-hi front: “Per molt que cuidem l’alimentació, la nutrició i el descans al màxim, no som persones a les quals no ens puguin passar aquestes coses. Però sí que podem decidir com afrontar aquestes situacions, i jo ho faré amb força, empenta i el suport de tots els que m’envolten.”

Junts i el PSOE han pactat que la Generalitat assumeixi la gestió integral dels funcionaris de l’administració local amb habilitació estatal –secretaris, interventors i tresorers municipals–, durant la tramitació de la nova llei de funció pública de l’estat espanyol.

Segons que han explicat en un comunicat conjunt, l’acord es concreta en una disposició addicional específica per a Catalunya, que atorga al govern la capacitat de crear, classificar i suprimir places, aprovar l’oferta pública, gestionar els processos de selecció i nomenament i fer-se càrrec de tota la gestió administrativa d’aquests funcionaris.

Junts destaca que és una reivindicació històrica del món local i diu que amb aquest acord es dóna compliment a l’acord amb el PSOE per a convalidar els decrets llei del gener passat. Aquell pacte reconeixia, entre més coses, “la posició singular de la Generalitat en matèria institucional a conseqüència dels drets històrics i la tradició jurídica catalana”.

La formació considera que aquesta mesura ha d’ajudar a resoldre la situació crítica de molts ajuntaments, on –segons les dades aportades– el 66% de les places d’intervenció, secretaria i tresoreria són buides o cobertes de manera interina, cosa que origina greus disfuncions administratives.

Junts recorda que la Generalitat ja gestionava aquestes competències abans de la recentralització que va implicar la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) del 2013, imposada pel govern de Mariano Rajoy. Diu que recuperar-les és essencial per al bon funcionament institucional dels ajuntaments i per a garantir-ne l’estabilitat administrativa.

L’acord també preveu mesures per a fer front a l’abús de temporalitat entre els treballadors públics i, especialment, passos inèdits per a garantir els drets lingüístics: entre aquests, el deure dels funcionaris de l’estat espanyol d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que triïn i la reserva de places específiques per a catalanoparlants en l’àmbit judicial.

Junts i el PSOE han pactat que la Generalitat assumeixi la gestió integral dels funcionaris de l’administració local amb habilitació estatal –secretaris, interventors i tresorers municipals–, durant la tramitació de la nova llei de funció pública de l’estat espanyol.

Segons que han explicat en un comunicat conjunt, l’acord es concreta en una disposició addicional específica per a Catalunya, que atorga al govern la capacitat de crear, classificar i suprimir places, aprovar l’oferta pública, gestionar els processos de selecció i nomenament i fer-se càrrec de tota la gestió administrativa d’aquests funcionaris.

Junts destaca que és una reivindicació històrica del món local i diu que amb aquest acord es dóna compliment a l’acord amb el PSOE per a convalidar els decrets llei del gener passat. Aquell pacte reconeixia, entre més coses, “la posició singular de la Generalitat en matèria institucional a conseqüència dels drets històrics i la tradició jurídica catalana”.

La formació considera que aquesta mesura ha d’ajudar a resoldre la situació crítica de molts ajuntaments, on –segons les dades aportades– el 66% de les places d’intervenció, secretaria i tresoreria són buides o cobertes de manera interina, cosa que origina greus disfuncions administratives.

Junts recorda que la Generalitat ja gestionava aquestes competències abans de la recentralització que va implicar la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) del 2013, imposada pel govern de Mariano Rajoy. Diu que recuperar-les és essencial per al bon funcionament institucional dels ajuntaments i per a garantir-ne l’estabilitat administrativa.

L’acord també preveu mesures per a fer front a l’abús de temporalitat entre els treballadors públics i, especialment, passos inèdits per a garantir els drets lingüístics: entre aquests, el deure dels funcionaris de l’estat espanyol d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que triïn i la reserva de places específiques per a catalanoparlants en l’àmbit judicial.

El govern de les Illes, en mans del PP, i Vox han arribat a un acord per a aprovar el pressupost del 2025, una volta el de 2024 es va prorrogar. Així ho ha explicat la presidenta, Marga Prohens, i el conseller d’Hisenda, Antoni Costa, en conferència de premsa després de la reunió del consell de govern d’avui.

Prohens ha confirmat que ha estat una “negociació complexa” que s’havia dilatat molt durant aquest 2025. L’acord es basa en tres punts concrets: immigració, pacte verd europeu i llengua.

En el cas dels acords assolits en matèria lingüística, Prohens ha preferit esquivar haver de donar explicacions als mitjans i ha remès a una conferència de premsa que oferiran els portaveus del PP i Vox al parlament d’aquí a unes hores. Ara bé, aquestes darreres setmanes ja s’han vist mesures en aquesta direcció: per exemple, maniobrar per blindar l’eliminació del requisit del català en la sanitat o en l’exempció del requisit –malgrat que el govern defensa que és una pròrroga– per als funcionaris que volen estabilitzar la plaça. Prohens ha defensat que no s’ha traspassat “cap línia vermella” i que s’han fet “des del sentit comú”.

Pel que fa a la immigració, es repeteix l’acord assolit l’any passat abans que Vox l’acabés tombant: el PP rebutja l’acollida de nous menors migrants procedents d’altres comunitats i, tot i que no ho ha detallat, ha avançat que el pressupost inclou “mesures específiques per combatre la immigració il·legal.”

En relació amb el pacte verd europeu, ha rebutjat “les polítiques europees que asfixien els nostres pagesos” i ha dit que els comptes inclouran mesures concretes de suport i defensa del sector primari pactades amb l’extrema dreta “per contrarestar i compensar les polítiques europees i del govern espanyol.”

Perilla la llei de memòria

A més d’aquests temes anunciats en la conferència de premsa d’avui, PP i Vox han estat arribant a diversos acords en les darreres setmanes amb diverses lleis al parlament. Per exemple, amb l’habitatge, en què el PP ha donat suport a les esmenes de Vox, com les que permetran reformar el pàrquing de l’Acadèmia de Rafel Nadal o la que permetrà construir en sòl rústic en municipis de més de 20.000 habitants encara que hi hagi sòl urbanitzable lliure.

També s’espera que el PP trenqui l’acord que va assolir amb l’esquerra per salvar la llei de memòria democràtica i, per tant, l’acabin derogant. Prohens no n’ha volgut donar cap detall.

La presidenta també ha desviat l’atenció en relació amb els problemes que ha tingut amb l’extrema dreta durant tota la legislatura, redirigint cada pregunta que li han fet sobre la qüestió als problemes que envolten el govern espanyol. Prohens, en la dinàmica de les darreres sessions parlamentàries, també ha tingut un discurs de defensa ferma cap a l’extrema dreta, insistint que són la tercera força de les Illes.

Els comptes del pressupost seran idèntics als que ja va tombar Vox a finals de l’any passat: 7.469,1 milions d’euros, 148 milions més que el de 2024. El projecte de llei és pràcticament el mateix, els acords assolits es veuran reflectits en la tramitació via esmenes a lleis al parlament.

Obligats a prorrogar-lo

Cal recordar que el govern de Prohens es va veure obligat a prorrogar el pressupost del 2024 al desembre, arran de l’ordre de Santiago Abascal de suspendre qualsevol negociació amb el PP a les autonomies.

Aquesta setmana s’havia fixat com a data límit per a tancar un acord. En concret, dijous era el termini que marcava la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, una data que també assenyalaven fonts del govern.

Un incendi en un habitatge del barri de Patraix (València) ha obligat a mobilitzar set dotacions de bombers aquesta matinada. Segons que han informat fonts municipals i d’Emergències, el foc ha començat a les 3.30 a un pis del carrer de Misser Rabassa, presumptament a causa d’un patinet elèctric.

A banda dels bombers, quatre vehicles sanitaris s’han desplaçat fins al lloc dels fets i han traslladat dues persones a un centre hospitalari.

Els bombers han pogut apagar l’incendi a les 5.12. De moment, no se saben més detalls sobre l’estat de salut dels afectats ni sobre els danys materials causats.

Un incendi en un habitatge del barri de Patraix (València) ha obligat a mobilitzar set dotacions de bombers aquesta matinada. Segons que han informat fonts municipals i d’Emergències, el foc ha començat a les 3.30 a un pis del carrer de Misser Rabassa, presumptament a causa d’un patinet elèctric.

A banda dels bombers, quatre vehicles sanitaris s’han desplaçat fins al lloc dels fets i han traslladat dues persones a un centre hospitalari.

Els bombers han pogut apagar l’incendi a les 5.12. De moment, no se saben més detalls sobre l’estat de salut dels afectats ni sobre els danys materials causats.

Un tribunal federal dels Estats Units ha determinat que hi ha prou indicis per a continuar el procediment per difamació de la farmacèutica Grífols contra la firma d’anàlisi Gotham City Research, que l’acusà d’haver manipulat els comptes. Segons que ha informat Grífols, el jutge Lewis J. Liman, del Tribunal Federal del Districte Sud de Nova York, ha rebutjat la petició de Gotham perquè s’arxivés la demanda, al·legant la llibertat d’expressió dels autors de l’informe.

Grífols va interposar la demanda el gener del 2024, arran de la publicació d’un informe que qüestionava els comptes de la farmacèutica i que feu desplomar-se’n la cotització. La defensa de Gotham va demanar d’arxivar el cas adduint que els seus responsables, Daniel Yu i Cyrus de Weck, eren periodistes i que el document recollia tan sols opinions protegides per la Primera Esmena de la constitució dels Estats Units.

Tanmateix, segons que ha explicat Grífols, el jutge considera que hi ha prou indicis per a continuar el procediment per difamació contra Yu, fundador de Gotham, i la seva firma, però també per cooperació necessària contra Weck i el fons General Industrial Partners (GIP).

El tribunal ha refusat explícitament l’intent dels acusats d’acollir-se a la legislació anti-SLAPP de l’estat de Nova York, pensada per a blindar la llibertat d’expressió contra litigis estratègics, i ha denegat que puguin recuperar les costes legals.

Fets falsos

Segons Grífols, l’informe de Gotham contenia afirmacions falses, com ara la que assegurava que la companyia no havia revelat un préstec de noranta-cinc milions de dòlars a Scranton Enterprises, un dels accionistes. Grífols subratlla que aquesta informació constava a totes les memòries anuals presentades tant a la Securities and Exchange Commission (SEC) dels Estats Units com a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) espanyola, entre el 2018 i el 2022.

“El tribunal deixa clar que l’afirmació de Gotham era un fet objectivament fals i potencialment difamatori”, afirma la farmacèutica. A més, segons el jutge, Gotham era conscient que aquella informació era pública, però, malgrat això, “va decidir deliberadament de dir el contrari” en la publicació del 9 de gener de 2024.

El tribunal conclou que Gotham va actuar amb “menyspreu temerari per la veritat”, un criteri legal que en l’estat de Nova York rep el nom d’actual malice i que cal demostrar per tirar endavant una demanda per difamació.

Un pas clau

Grífols considera que la decisió judicial és un pas processal important, perquè supera un primer gran escull legal en una jurisdicció especialment garantista amb la llibertat d’expressió. La companyia assegura que continuarà defensant els seus interessos contra el que qualifica d’atac especulatiu fonamentat en informació enganyosa.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Avui fa tot just un any que es va aprovar la llei d’amnistia al congrés espanyol, però encara resten moltes causes pendents. Segons l’últim informe de la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium Cultural, el 60% dels represaliats que l’han demanada han vist tancades les causes judicials corresponents; per tant, hi ha un 40% de peticions que encara no s’han resolt o que han estat denegades. Això vol dir que les resolucions favorables han augmentat d’un 228% respecte dels set darrers mesos. Malgrat que la llei s’hauria d’haver aplicat amb urgència els primers quatre mesos, moltes causes van restar estancades, especialment al principi, i ara sembla que alguns procediments avancen més de pressa.

Com ja s’havia pogut veure en anàlisis anteriors, les causes que tenen a veure amb les protestes post-sentència avancen amb més celeritat i la xifra d’agents de policia amnistiats és considerable. A hores d’ara, dels 348 beneficiats per l’amnistia, 164 són policies.

236 casos tancats

Concretament, s’han documentat 236 casos de represaliats a la jurisdicció penal que s’han tancat definitivament. D’aquestes causes, 178 s’han amnistiat, 49 s’han arxivat i 9 s’han absolt. Aquesta xifra mostra un augment considerable en comparació amb les 72 resolucions documentades l’octubre passat, i també respecte de la xifra del gener, que va ser de 149. L’augment del 228% en set mesos en el nombre de resolucions favorables ha estat gràcies al creixement de tramitacions i gràcies al fet que finalment s’ha obtingut resposta dels òrgans judicials on s’havien presentat les sol·licituds d’amnistia, com també pels arxivaments i absolucions.

Ara, aquestes dades representen només el 32,5% del total dels potencialment amnistiables en causes penals i del Tribunal de Comptes, que són 726. Per això Òmnium considera que l’aplicació de la llei encara és insuficient. Això és així perquè encara hi ha persones que no l’han demanada, perquè l’amnistia no s’ha aplicat o ha estat denegada per alguns jutjats o perquè la sol·licitud s’ha encallat en algun estament judicial. En concret, hi ha 48 causes en suspensió, 75 sense constància de resposta judicial i 332 sense constància de tramitació.

En relació amb el 40% de les causes no resoltes –malgrat haver sol·licitat l’amnistia– o denegades, es tracta de 158 persones en procediments penals o amb causes al Tribunal de Comptes. Aquests llimbs s’expliquen per tres motius: denegacions, falta de resposta o suspensió de processos per haver elevat una qüestió al Tribunal Constitucional espanyol o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Malgrat que l’efecte suspensiu hauria d’afectar tan sols el procediment concret on es presenta la qüestió de constitucionalitat, en alguns casos tota la tramitació de l’amnistia s’ha paralitzat.

Arbitrarietat en les denegacions

La xifra de denegacions ha augmentat fins a 35 i la de causes que romanen suspeses perquè s’ha presentat una qüestió d’inconstitucionalitat o una qüestió pre-judicial es manté estable, amb 48 casos. El nombre de casos pendents de resposta ha disminuït respecte dels més de 150 que hi havia a la darrera avaluació: ara n’hi ha 75.

L’informe denuncia que el 9% de les sol·licituds han estat denegades sense justificació, cosa que fa evidents els criteris ideològics dels jutges i mostra arbitrarietat, fins al punt que un mateix delicte ha estat amnistiat per a unes causes i denegat per a unes altres. Els procediments vinculats a l’organització de l’1-O i a òrgans com el Tribunal Suprem espanyol, l’Audiència espanyola o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han rebut més denegacions o suspensions.

En relació amb la lentitud en algunes causes, també cal recordar que els jutjats i tribunals pràcticament no han actuat d’ofici per tal d’aplicar l’amnistia, i que una bona part de les 726 persones amnistiables encara no ha tramitat la sol·licitud. En concret, no consta aquesta tramitació en 332 casos. Òmnium assenyala que algunes defenses no han informat de la possibilitat de fer-ho.

Quant a l’anul·lació de sancions econòmiques, s’ha aplicat l’amnistia aproximadament a la meitat dels sancionats administrativament que ho han sol·licitat, concretament 21 persones, i 19 han rebut una denegació. La Sindicatura per l’Amnistia reclama que el Departament d’Interior faci una campanya informativa o una aplicació d’ofici de les devolucions.

Impunitat policíaca

La xifra d’agents de cossos i forces de seguretat que s’han beneficiat de l’amnistia ha continuat augmentant aquests darrers mesos, però no supera la de manifestants. Per exemple, hi ha 132 agents de la policia espanyola investigats per les càrregues de l’1-O que han estat amnistiats. També han estat amnistiats uns quants agents investigats per la violència policíaca de les protestes post-sentència. En total, des que es va aprovar la llei, s’han amnistiat 164 agents.

D’una altra banda, s’ha denegat l’amnistia als quatre agents de la policia espanyola responsables de la pèrdua d’un ull de Roger Español. Previsiblement, aquest serà l’únic judici que es podrà fer contra la violència policíaca durant el procés.

L’informe de la sindicatura també posa èmfasi en l’intent de la política d’impedir l’aplicació de la llei. Encara hi ha 15 recursos d’inconstitucionalitat presentats per 11 governs i 3 parlaments de comunitats autònomes, tots admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional espanyol.

València ha tornat a clamar per la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón. A les set de la vesprada ha començat la setena manifestació convocada per més de dues-centes entitats per protestar contra la gestió negligent que Carlos Mazón va fer el 29 d’octubre de 2024. Una representació dels familiars de les víctimes mortals ha encapçalat la marxa que, una vegada més, ha desbordat els carrers per on ha passat. A més, les voreres eren plenes de gent que, emocionada, aplaudia el pas de la manifestació. Vegeu ací el directe d’aquesta jornada.

Aquesta manifestació ha estat el colofó d’una jornada reivindicativa amb una convocatòria de vaga general.

Els convocants han demanat que el Consell done la cara i deixe de protegir-se per a mantenir-se en el poder. Critiquen la intenció de Carlos Mazón i el Partit Popular d’imposar una normalitat que no existeix, i de fer veure que l’economia funciona bé mentre encara hi ha molta gent que continua en situació d’ERTO, o bé que no poden reobrir els negocis. I molts ni tan sols poden baixar al carrer perquè l’ascensor de casa no els funciona.

Al matí, hi ha hagut una jornada de vaga general a tot el País Valencià convocada per la CNT, la CGT, Intersindical Valenciana i la COS, avui que fa set mesos de la gota freda que va assolar el país i deixà 228 morts, més dos treballadors que moriren durant les tasques de reconstrucció.

El dia ha començat amb piquets en punts estratègics, com ara les cotxeres de l’ETM –s’han dictat uns serveis mínims del 80%–, i talls en vies importants, com ara la ronda Nord de València i la V-30, a la Torre, una de les pedanies de la ciutat més afectades per la gota freda.

Els sindicats assenyalen directament el Consell –encapçalat per Carlos Mazón– i els empresaris, que acusen d’haver posat en perill la vida de milers de treballadors i d’haver gestionat la crisi de manera negligent. CCOO i UGT no s’hi han adherit formalment, però alguns comitès d’empresa sí que han anunciat que farien vaga.

Música - Lloc: Auditori de Barcelona (Tarda)