Avançament editorial: ‘La vida manual d’ús’, de Georges Perec
L’immoble del número 11 del carrer Simon-Crubellier de París fa de marc de les històries que conformen el gruix d’aquesta obra monumental, La vida manual d’ús: una novel·la de novel·les i un tramat narratiu en forma de trencaclosques, que Georges Perec (1936-1982) va treballar durant nou anys i li va valdre el premi Médicis el 1978. La primera edició en català de La vida manual d’ús es va publicar el 1998 i la traducció va anar a càrrec d’Annie Bats i Ramon Lladó. Ara, revisada la traducció, aquesta obra de culte, considerada l’obra mestra de Perec, es torna a posar a l’abast dels lectors.
Escriptor d’enginy i investigador del llenguatge, Georges Perec és una de les referències més importants de la literatura francesa contemporània.
Llegiu un fragment de La vida manual d’ús, de Georges Perec (Proa).
L’editor, Jordi Rourera, ens parla de l’obra:
“La vida manual d’ús és un d’aquells llibres perfectes per als aficionats als laberints, als miralls i a les nines russes; per als amants dels contes a la vora del foc; per a aquells que no consideren infinit o interminable paraules negatives, ni tan sols dissuasòries (hi queden inclosos lectors de les Mil i una nits); aquells per a qui joc verbal no és una manera de parlar; adoradors de la Paraula; caçadors del detall nimi però significatiu; completadors de puzles irresolubles; habitants d’illes desertes, i sabedors –en resum– que esperit lúdic no és només cosa de criatures.
Per llegir La vida manual d’ús no cal saber –però és divertit– que els noranta-nou capítols responen a les cambres d’un edifici, com si formessin una graella, i que passem de l’una a l’altra saltironejant com el cavall dels escacs. No cal saber que aquesta novel·la porta el subtítol ‘Novel·les’. No cal saber que té un prolix índex de noms, un mapa (una secció frontal de l’edifici), una cronologia i un repertori indexat d’algunes de les històries del llibre (la dels antics conserges, capítol 35; la de la senyora que es va inventar unes nebodes, 89). Tampoc és imprescindible estar al cas que hi ha dibuixos i diagrames, rètols de mena diversa, anuncis, constriccions oulipianes ocultes, moltes lletres e, un tauler d’escacs i una classificació de les peces dels puzles.
No està de més saber, en canvi, que aquesta traducció esplèndida d’Annie Bats i Ramon Lladó que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona es va publicar a Proa el 1998 i que feia anys que estava descatalogada, convertida en un d’aquells graals literaris dels quals una generació ha sentit a parlar però no ha vist. Que aquesta edició ha estat revisada minuciosament pel corrector Pere Farrés i els traductors. Que porta una il·lustració de Cinta Fosch a la coberta, feta especialment per a l’ocasió, i amb el mateix esperit de joc i humor de la novel·la. I que arriba el juny del 2025, en el cinquantè aniversari de la data clau de La vida manual d’ús: el 23 de juny de 1975, poc abans de les vuit del vespre…”