Organitzacions sense ànim de lucre i polítics de Nova York han alçat la veu per demanar la prohibició dels vols d’helicòpters no essencials sobre la ciutat, arran del tràgic accident d’ahir en què va morir una família catalana i el pilot quan l’aparell es va estavellar al riu Hudson.

Segons l’organització Stop the Chop, cada any s’enlairen des de la ciutat de Nova York uns 60.000 vols no essencials, principalment turístics o privats. Si s’hi sumen els que surten de Nova Jersey però sobrevolen Manhattan, la xifra arriba als 80.000 vols anuals. Melissa Elstein, presidenta de l’organització, ha advertit que aquesta xifra podria ser fins i tot superior, ja que no es disposa de dades dels heliports privats.

Els vols afectats per aquesta demanda són els turístics —com el del fatal accident d’ahir— i els de trasllat entre aeroports o a destinacions com The Hamptons o Atlantic City, rutes que han guanyat popularitat amb serveis com Blade, una mena d’Uber dels cels. Des del 2014, Stop the Chop impulsa campanyes per eliminar aquests vols, considerats perillosos, contaminants i innecessaris.

Uns quants polítics locals s’han unit a la petició de Stop the Chop. És el cas de Brad Hoylman-Sigal, representant de l’oest de Manhattan, i de Chris Marte, legislador municipal del sud de l’illa, que exigeixen mesures contundents.

Malgrat la pressió creixent, el batlle Eric Adams ha descartat la prohibició dels vols turístics. En declaracions a la cadena Fox, ha dit que la prioritat era garantir la seguretat d’aquests serveis, una posició que Elstein ha qualificat d’insensible.

“La gent ve a Nova York a fer turisme de moltes maneres diferents, i una minoria molt petita participa en els vols turístics en helicòpter. Així que podríem tancar aquest negoci, i la gent continuaria fent turisme per Nova York de manera més segura i respectuosa amb el medi ambient”, ha conclòs.

Una sorpresa majúscula! Enmig de l’enrenou mundial generat pels aranzels del president Trump, vet ací que l’FMI apuja la previsió de creixement de l’economia espanyola per enguany, tal com consta en l’informe publicat ahir, dijous. L’FMI pren com a referència la situació del 8 d’abril, just abans que el govern nord-americà suspengués durant 90 dies les represàlies comercials –aranzels “recíprocs”, els anomena– a tots els països del món, deixant-los en el 10% en general, tret de la Xina, on augmenta la garrotada.

La millora de dues dècimes en la previsió d’avanç del PIB espanyol, l’FMI la calcula en funció de “la limitada exposició comercial directa i indirecta a la primera potència mundial”. I afegeix que “es pronostica que el creixement es mantindrà sòlid en el curt termini i que després es desaccelerà gradualment, per l’envelliment demogràfic”.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va reaccionar-hi ràpidament i va dir que la millora de la perspectiva arribava “malgrat el context internacional tan complicat” i que es basava “en un sector exterior dinàmic i un mercat laboral robust”. Es dóna la circumstància que divendres passat havia dit que la decisió de Trump faria “perdre unes dècimes de creixement al PIB espanyol i europeu”. De totes maneres, més enllà de previsions, el fet és que considera que la treva de noranta dies en la guerra comercial és una oportunitat per a negociar. A parer seu, cal protegir la relació comercial amb el principal soci comercial de la UE, “que són els Estats Units”.

He parlat de sorpresa al començament perquè el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va dir abans-d’ahir, durant una entrevista a TVE, que haurien “de revisar a la baixa les previsions de creixement”. I afegia que aquesta revisió estaria “sotmesa a uns elements d’incertesa molt grans”, perquè hi havia elements sobre els quals realment no tenien “instruments analítics prou potents per a poder avaluar-los”. Precisament per això, aclaria que, a hores d’ara, no podia dir la magnitud de la revisió: “Encara no ho hem calculat i no és fàcil de fer”. Recordem que, el mes passat, l’organisme va apujar la previsió de creixement fins al 2,7%. Val a dir que ambdues previsions, canviades en sentits oposats, probablement convergiran cap al 2,5% que apunta l’FMI.

Uns miren cap amunt i uns altres cap avall, la situació és complexa a més no poder i representa un nou maldecap per als empresaris a l’hora de prendre decisions. No hi ha res pitjor que la incertesa domini el panorama. I en aquests moments, a la vista de les erràtiques decisions del president dels EUA, es troba a nivells màxims. L’exemple més fefaent el tenim en la muntanya russa en què s’ha convertit la borsa de valors durant tota la setmana, amb una volatilitat desorbitada.

Precisament per això, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, arran de la posada en marxa de mesures proteccionistes a diferents productes, matèries primeres i sectors industrials per part del govern dels Estats Units, ha volgut saber l’opinió dels seus membres introduint una pregunta a l’Enquesta de situació econòmica de l’hivern 2025, mitjançant una enquesta flaix feta el 8 i el 9 d’abril. Cal destacar que, com era d’esperar, la majoria (79,3%) dels enquestats assenyala que els aranzels tindran un impacte desfavorable en l’economia catalana, sense entrar a aprofundir en quina magnitud.

Preguntats per quines mesures hauria d’adoptar la Unió Europea per a fer front a la nova situació creada, el 72,3% dels enquestats es decanta perquè el bloc comunitari treballi per esgotar la via de la negociació amb els Estats Units. En aquest sentit, Xavier Segura, director tècnic de l’enquesta, em comenta: “Cal valorar aquesta mostra de seny, en uns moments molt difícils, dels nostres economistes. Saben que aplicar contramesures seria entrar en un joc de suma negativa. Més proteccionisme no ens portaria enlloc bo.”

Per altra banda, una àmplia majoria dels economistes també considera que una de les millors respostes estratègiques de la Unió Europea és reforçar el vincle amb socis comercials d’altres continents. En concret, el 76,5% opta per intensificar les relacions amb països d’Amèrica Llatina i el Canadà, i el 74,4%, amb països asiàtics.

També cal destacar que el 87,4% considera que la mesura més adequada que poden implementar les autoritats espanyoles i catalanes per a fer front a l’impacte de les polítiques proteccionistes dels Estats Units és desplegar noves estratègies en política comercial, com ara, la diversificació de mercats, campanyes de promoció o acords comercials. I destaca un 59,1% que proposa de donar suport i oferir ajuda financera als sectors afectats.

Tornant a l’Enquesta de situació econòmica, el 43,9% de la comunitat col·legiada opina que l’economia catalana està millor ara que no pas fa un any. Aquesta perspectiva ha retrocedit 2,2 punts respecte de l’anterior estudi, fet la tardor del 2024. Aquesta percepció es trasllada a l’Índex de confiança dels economistes, que engloba la visió dels col·legiats i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica i el fa baixar de tres centèsimes: 5,74 per a l’economia catalana i 5,54 per a l’espanyola.

L’enquesta també ha recollit els principals problemes de l’economia catalana. Novament, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya torna a ser la qüestió que més preocupa (42,3%), però registra una baixada de gairebé 4 punts menys respecte de la dada de la tardor del 2024. La segueix les dificultats d’accés a l’habitatge (37,4%), en aquest cas, més de 4 punts per sobre que en l’anterior sondatge (33,1%). A continuació, segueixen les deficiències en infrastructures i comunicacions (36,4%)…

Veient l’apartat en què més augmenta la preocupació, sembla evident que els economistes catalans veuen en l’habitatge un problema creixent per a la nostra societat. Precisament, la base col·legial de l’entitat identifica la manca d’inversió pública, la regulació inadequada i la inseguretat jurídica com els motius principals que dificulten l’accés a l’habitatge. Sobre aquesta qüestió, ve formulada la pregunta exclusiva que l’enquesta dedica a la demarcació de Barcelona. Dues terceres parts dels professionals barcelonins enquestats es posicionen clarament a favor de flexibilitzar la norma urbanística que obliga a destinar un 30% dels nous habitatges a habitatge social, amb l’objectiu de dinamitzar el mercat, atès que el seu manteniment representa un fre a l’activitat.

 

Estònia, que forma part de l’OTAN, ha interceptat un vaixell petrolier vinculat al Kremlin als afores de Tallinn, a la mar Bàltica. El vaixell, segons Estònia, operava sense bandera, cosa que és una violació flagrant de la llei marítima. Poc després, la tripulació ha dit que operava amb la bandera de Djibouti, un petit estat de l’Àfrica oriental. No obstant això, les autoritats d’aquest país han dit que no hi tenien res a veure i que el vaixell, anomenat Kiwala, no consta en el registre nacional. En el vaixell, hi havia més de vint tripulants.

El comandant de l’armada d’Estònia, Ivo Vark, ha explicat als mitjans de comunicació que l’objectiu de la intercepció era verificar la documentació i l’estatus legal. El vaixell, el Kiwala, acumula sancions a la Unió Europea i a països aliens al bloc. L’operació de la intercepció va començar ahir al vespre i s’ha abordat avui a les 3.00 (hora local).

Estonia has detained a Russian shadow fleet tanker in the Baltic Sea for the first time.

KIWALA vessel was headed to Russian Ust-Luga port.

Marine Traffic’s notes that KIWALA, designed to transport crude oil, sails under the flag of Djibouti. However, a Djibouti spokesperson… pic.twitter.com/IfOc35NEvZ

— Anton Gerashchenko (@Gerashchenko_en) April 11, 2025

El punt on hi ha el vaixell (fotografia: Marine Traffic).

El cap de la Guàrdia de Fronteres, Veiko Kommusaar, ha assegurat que a hores d’ara no és cap secret que per la zona de la mar Bàltica naveguen embarcacions que no tenen la documentació adequada. En el cas del Kiwala, ha assenyalat que sembla bastant clar que forma part de la flota fantasma de Rússia, segons que recull la cadena ERR.

Les autoritats han volgut deixar clar que la intervenció no és relacionada amb danys a les infrastructures, ja que alguns mitjans han informat que l’operació era fruit d’un sabotatge a la mar Bàltica.

El primer ministre estonià, Kristen Michal, ha subratllat en xarxes socials després de la intercepció del petrolier que “Estònia es pren molt seriosament les activitats sospitoses a la mar Bàltica”.

Early this morning, the Estonian Navy detained a sanctioned vessel with no flag state. Our authorities are currently on board, inspecting its legal status and safety.

Estonia takes suspicious activities in the Baltic Sea very seriously. https://t.co/Aate7uSpI3

— Kristen Michal (@KristenMichalPM) April 11, 2025

Del record a la lluita - Lloc: Riera zona nova coberta

a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Música d'Arenys de Mar - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Presentació a càrrec de Pere Fradera Barceló - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna –format per cinquanta-un països– ha compromès avui un nou paquet de 21.000 milions d’euros d’ajut militar a Kíiv. Ho ha anunciat de la seu de l’OTAN estant el ministre de Defensa del Regne Unit, John Healey, que ha destacat que la xifra representava una injecció rècord.

En la conferència de premsa posterior a la reunió del grup, el dirigent britànic ha fet valdre la quantitat promesa, i ha dit que aquest era un any “crític” per al desenvolupament del conflicte, amb uns Estats Units encapçalant les negociacions de pau i una Europa treballant per les garanties de seguretat. En aquest sentit, Healey ha demanat als països del grup fer “un pas més” i continuar millorant les capacitats militars ucraïneses.

El paquet anunciat avui inclou, entre més, el compromís d’Alemanya de lliurar 11.000 milions d’euros fins el 2029 per a reforçar els sistemes de defensa aèria de l’exèrcit ucraïnès i el lliurament de nova munició i vehicles de combat. També en forma part la partida de 4.500 milions de lliures (5.235 milions d’euros) que aportarà durant aquest any el Regne Unit, una contribució que el ministre britànic ha descrit com la més alta del país a hores d’ara.

Per Healey, la reunió d’avui “no es podria haver fet en un moment més important”, marcat pels atacs russos sobre Ucraïna malgrat la proposta d’alto el foc subscrita per Kíiv amb el suport dels Estats Units. “Putin deia que volia la pau, però ha rebutjat l’alto-el-foc”, ha lamentat.

És per això que també ha instat la resta de socis a continuar donant suport a Kíiv i, al mateix temps, fer “un pas més” en les seves indústries de defensa i en el reforç dels seus exèrcits. “Junts enviem un missatge a Rússia i li diem que estem al costat d’Ucraïna en el camp de batalla i que hi estarem en temps de pau”, ha manifestat.

Crida a més països

Abans de la conferència de premsa posterior a la reunió del Grup de Contacte, Healey –un dels amfitrions de la reunió, juntament amb el seu homòleg alemany, Boris Pistorius– ha demanat a tots els estats presents a adoptar nous compromisos per situar Kíiv en una posició de força de cara a una futura pau amb Rússia.

“A totes les nacions que avui no adopten nous compromisos, els convido a examinar què més poden fer; tot suport militar que avui arribi a Ucraïna contribuirà a una pau segura i duradora el dia de demà, perquè l’exèrcit ucraïnès ha de ser la força de dissuasió més forta contra futurs atacs russos”, ha indicat el dirigent britànic.

En referència a aquesta qüestió, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha reivindicat les contribucions directes de l’estat espanyol a Ucraïna, sent la més recent l’anunci de mil milions d’euros que va fer el president Pedro Sánchez en el seu últim viatge a Kíiv al febrer. “Espanya fa noves contribucions de forma permanent, fent esforços molt importants no només en termes de material, sinó també facilitant una relació amb les indústries”, ha comentat sobre aquest punt.

Absència dels Estats Units

La reunió d’avui no ha comptat amb la participació presencial del secretari de Defensa, Pete Hegseth, que ha seguit la trobada per via telemàtica. Fins a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, les reunions del grup tenien els Estats Units com a amfitrions, però en aquesta ocasió la batuta l’han portat Alemanya i el Regne Unit.

Preguntat per aquesta qüestió, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha tret importància i ha assegurat que l’absència d’Hegseth no era un tema de prioritats, sinó d’agenda. “També hem tingut altres ministres que no han vingut en la trobada perquè tenien altres obligacions; el més important és que ha participat”, ha dit Pistorius, que alhora ha fet valdre les mostres de suport dels Estats Units cap a Ucraïna.

Continua el clam a Catalunya Nord per la destitució del director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Daniel Christopher Person. Desenes de personalitats i entitats han tornat a demanar-ne de manera urgent la destitució al president de la Generalitat, Salvador Illa en una carta. Lamenten que, quan falten pocs dies per a la diada de Sant Jordi, el delegat encara no hagi organitzat cap acte públic o institucional. “La seva celebració digna i participativa és fonamental per a mantenir viva la nostra cultura i les nostres tradicions”, diuen en la missiva.

La Generalitat estudia de destituir el polèmic director de la Casa de Perpinyà

Així, demanen que es prenguin les mesures oportunes per a “garantir una commemoració adequada de la diada de Sant Jordi a tot el territori, i també a Catalunya Nord”.

Entre els signants de la carta, hi ha organitzacions com l’Aire Nou de Bao, el Casal de Perpinyà, Unitat Catalana, Centre Cultural Català del Vallespir, i personalitats, com ara, Joan Daniel Bezsonoff Montalat, Joan Becat i Margarida Trias Pareja.

Vegeu ací la carta íntegra:

És la segona vegada que aquestes entitats demanen la destitució de Person. La primera va ser perquè consideraven que d’ençà del seu nomenament havia demostrat el “desconeixement i menyspreu vers Catalunya Nord i els nord-catalans”.