La jutgessa Rocío Pilar Vargas ha engegat el rellotge de l’execució definitiva de la sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a traslladar a la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena les pintures murals que hi té exposades d’ençà de fa dècades. Són set mesos de termini, d’acord amb el cronograma que va presentar al jutjat 2 d’Osca el govern de l’Aragó, la part guanyadora del llarg litigi per a forçar el MNAC i la Generalitat a portar a l’Aragó unes pintures d’un valor patrimonial extraordinari però d’una fragilitat extrema; un trasllat que els principals experts desaconsellen pel risc de malmetre-les de manera irremeiable. El MNAC disposa de deu dies hàbils (que vencen a començament de setembre) perquè proposi un cronograma alternatiu, amb un termini d’execució. I la jutgessa decidirà. Però què passaria si s’imposés el pla d’execució que ha presentat el govern aragonès? 

El personal del MNAC, majoritàriament, amb el suport en uns moments determinats del procés, disposarien de menys de mesos per a aportar a l’Aragó tota la documentació detallada sobre l’estat exacte de les pintures murals, per a poder elaborar el projecte de fragmentació, desmuntatge, embalatge i trasllat, que s’hauria de fer en menys de tres mesos després d’un període de licitació previ d’uns dos mesos. En total, set mesos, segons el pla presentat pel govern aragonès que VilaWeb ha pogut consultar. I tot plegat, amb l’amenaça de sancions de cinc mil euros diaris en cas d’incompliment d’aquests terminis, sempre en el cas que la jutgessa d’Osca acabés assumint i imposant aquest calendari. 

A més, la jutgessa ha acompanyat aquesta resolució d’un decret on ja avança algunes de les mesures que el govern aragonès inclou en el seu pla d’execució, com ara, l’accés als tècnics aragonesos de tota la documentació sobre l’exposició, el seu muntatge i les condicions ambientals, i el permís al govern de l’Aragó perquè faci una fotogrametria de tots els fragments de les pintures murals. I hi afegeix una amenaça, la de l’article 701.1 de la llei d’enjudiciament civil, segons el qual l’incompliment dels terminis d’execució de la sentència implicaria, si calgués, l’entrada per la força al MNAC mitjançant “la força pública.” Contra aquest decret, el MNAC pot presentar un recurs de revisió en cinc dies hàbils, que no té caràcter suspensiu i que ha de resoldre la mateixa jutgessa.

Setmana a setmana

El MNAC presentarà les al·legacions a la notificació de l’execució de la sentència, i hi hauria d’incloure un cronograma alternatiu als dels set mesos que proposa de moment la jutgessa. Fonts del MNAC no donen pas tanta importància al cronograma que espera la jutgessa com a la força dels arguments tècnics que desaconsellen el trasllat pel perill de malmetre les pintures i que formarà part del gruix de les al·legacions. Sobre el decret d’actuacions immediates, els serveis jurídics del museu examinen la conveniència de presentar-hi recurs. 

Mentrestant, el pla d’execució que té el jutjat damunt la taula és el del govern de l’Aragó, que planteja una execució en quatre fases. En la primera, calcula que en una setmana el MNAC els hauria de fer arribar la primera remesa de documentació, principalment, informes tècnics i pericials sobre l’estat de les pintures, i en quatre setmanes la digitalització de tota la documentació que hi hagi als arxius del museu, inclosos actes, epistolaris, peticions de pressupost per a la intervenció que es va fer a la sala capitular el 1960, rebuts, estudis científics, anàlisis químiques, esquemes i plànols…

Tot seguit, el govern aragonès preveu que amb dues setmanes n’hi ha d’haver prou de documentar amb tot de detall quin és l’estat actual de les pintures, mitjançant una fotogrametria i un escannat en 3D, com si es tractés de “la còpia de seguretat més rigorosa i l’acta que certifica l’estat actual geomètric que inclou fins al més mínim detall (deformacions, descamacions, aixecaments, etc.) en la superfície de les pintures.” Això ho hauria de fer, segons el pla, un equip de professionals externs contractat per a l’ocasió. 

També hi hauria d’haver una descripció detallada de les pintures, de les diferents capes que contenen, les parts de pintura original conservada, les reintegracions, i en quina mena de suports són, a més de “la metodologia i els passos a seguir en les operacions de muntatge i de desmuntatge en les instal·lacions expositives actuals.” Aquesta feina, que diuen que hauria de fer personal del MNAC, inclouria “planimetries individualitzades” de cadascun dels elements, per exemple els cinc arcs, que indiquin les mesures precises que tenen, i un càlcul de pesos aproximats. És una informació que consideren imprescindible per a decidir el mètode de desmuntatge i la previsió de totes les tasques posteriors, com l’embalatge i el transport. Per a aquesta tasca, dues setmanes més. 

En aquest càlcul constant de setmanes (en cap moment expliquen en què basen el càlcul de temps), el govern aragonès troba que n’hi ha d’haver prou amb dues setmanes per a fer un informe complet de l’estat de conservació de tot el conjunt i per a “dissenyar-ne les estratègies de fragmentació dels conjunts”, tot considerant “les mesures de protecció preventives que minimitzin el risc de qualsevol mena de lesió durant les tasques de desmuntatges, embalatge i transport”. I una setmana més per a fer un “assaig de desmuntatge d’una mitja arcada”, si pot ser d’una que no tingui pintura original conservada, a fi i efecte de sistematitzar el sistema de desmuntatge del conjunt sencer. 

Després, una altra setmana per a lliurar una segona remesa de documentació a l’Aragó sobre tot el procediment que s’hagi fet fins al moment, per a poder encarregar el material i els serveis que els calen per a acabar d’adequar la sala del monestir on haurien d’anar a parar les pintures. I per a acabar la primera fase del seu pla, el govern aragonès proposa la restitució fotogramètrica de tot el conjunt per a “corregir de la millor manera possible els problemes derivats dels desfasaments dimensionals, que és una de les principals dificultats que s’endevinen d’antuvi i que s’hauran de resoldre durant la intervenció”. És a dir, que els fragments que treguin del MNAC, les pintures amb el seu suport, no encaixen en els arcs de la sala capitular del monestir, tal com ja explicava amb molt detall la conservadora Rosa Gasol en aquesta entrevista de VilaWeb. 

Deia Rosa Gasol: “A la sala capitular no caben els arcs de fusta sobre els quals hi ha les pintures. Perquè al MNAC es van recrear els arcs amb una estructura nova, de fusta, més o menys amb les mateixes mides, però si d’aquesta estructura en separes els carcanyols d’una banda i d’una altra i els poses en l’arc original de la sala capitular, d’entrada aquell arc creix a banda i banda i, per tant, no hi cap l’estructura sobre els arcs originals. I les pintures no es poden arrencar de la fusta sobre la qual estan muntades, perquè és el seu suport.”

Per al govern d’Aragó i, de moment, per a la jutgessa Rocío Pilar Vargas, tampoc. I el pla continua així, amb una segona fase de redacció dels projectes tècnics, dels pressuposts d’execució i els recursos materials i humans necessaris per a endur-se les pintures del MNAC. Amb tres setmanes en tindrien prou, per a passar a la tercera fase, de dos mesos de tràmits administratius per a la licitació dels serveis per al desmuntatge, l’embalatge i el trasllat de les pintures damunt els seus suports, fragmentades i retirades de les condicions òptimes de conservació en què han estat els darrers trenta anys. Calculen set setmanes per a desmuntar tot el conjunt i deu setmanes per a fer-ne l’embalatge i el transport fins a Vilanova de Sixena. 

En total, els set mesos que la jutgessa posa damunt la taula i amb què requereix al MNAC una resposta. Cap referència en tot el pla a les condicions de conservació que haurien de tenir tots aquests fragments durant el transport i ni una referència a com s’hauria de fer el procés d’instal·lació en la sala capitular ni amb quines condicions. 

Totes aquestes mancances i perills han estat advertits repetidament pel MNAC, que ho tornarà a posar de manifest en les al·legacions que prepara per a començament de setembre. El temps corre, i les opcions de salvar les pintures són avui encara més minses. 

Bangkok, Tailàndia. Els enfrontaments entre Tailàndia i Cambotja tornaren a esclatar ahir de cap a cap de la fronterera que separa ambdós països, en una escalada significativa de tensions entre dos estats que fa mesos que es troben en disputa.

Durant el matí, ambdós exèrcits intercanviaren trets en unes quantes zones de la frontera, fins i tot en temples com ara l’icònic Preah Vihear. Hi van morir nou civils, incloent-hi un noi de vuit anys; catorze més resultaren ferits. Ha estat l’enfrontament més violent entre ambdues nacions en més d’una dècada.

Tailàndia respongué amb una ofensiva aèria, tot bombardant dos objectius militars en territori cambotjà.

L’atac –el segon enfrontament armat entre ambdós països d’ençà del maig, quan un soldat cambotjà fou assassinat a trets en un enfrontament amb l’exèrcit tailandès– significa una escalada significativa en el conflicte entre Bangkok i Phnom Penh. Abans-d’ahir, cinc soldats tailandesos resultaren ferits en l’esclat d’una mina a la frontera. Un d’aquests cinc perdé una cama. L’incident empenyé Tailàndia a retirar l’ambaixador a Cambotja i expulsar l’enviat de Phnom Penh del país.

Una disputa que fa mesos que s’allarga

El conflicte esclatà al maig, quan un soldat cambotjà morí en circumstàncies poc clares en un enfrontament amb soldats tailandesos en una zona fronterera relativament petita i disputada que cada país reclama com a pròpia. Ambdues parts afirmaren que havien actuat en defensa pròpia.

Encara que, poc després, tant Tailàndia com Cambotja acordaren de rebaixar les tensions, les autoritats d’ambdós països continuaren aplicant –o amenaçant d’aplicar– mesures punitives no violentes, cosa que ha ajudat a mantenir el conflicte a flor de pell.

Tailàndia, per exemple, prohibí a la gran majoria de cambotjans de travessar la frontera, tret dels estudiants, pacients mèdics i més persones amb necessitats essencials. Ahir, les autoritats tailandeses anunciaren que tancarien del tot la frontera amb el país.

Per la seva banda, Cambotja prohibí els films i programes de televisió tailandesos; també aturà la importació de combustible, fruites i verdures tailandeses i sabotejà múltiples línies elèctriques i cables de connexió a internet que uneixen un país amb un altre.

La frontera, una font de tensions recurrents

Les disputes frontereres són un problema recurrent en la relació entre ambdós països, que comparteixen més de 800 quilòmetres de frontera terrestre.

Les relacions entre ambdós veïns del sud-est asiàtic s’han mantingut teses d’ençà del 1907, quan la colònia francesa de Cambotja i el regne independent de Siam (el nom amb què Tailàndia fou coneguda fins l’any 1939) signaren el tractat que definia la frontera entre l’un país i l’altre. El mapa del tractat, tanmateix, diferia del text, cosa que causà tota mena de desavinences sobre la delimitació exacta de la frontera. Especialment contenciós fou l’estatus territorial de Preah Vihear, un temple del segle XI de gran importància simbòlica tant per a Bangkok com per a Cambotja, que romangué en territori cambotjà.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tailàndia –amb l’ajut del Japó– prengué el control del temple, que acabà lliurant a la Cambotja francesa amb la fi del conflicte. El 1954, quan Cambotja tot just començava a caminar com a estat independent, Tailàndia aprofità la debilitat del seu veí i recuperà el control del temple.

Cambotja denuncià el cas davant el Tribunal Internacional de Justícia. Argumentà que el mapa francès del 1907 ratificava la sobirania cambotjana sobre el temple. L’any 1962, finalment, el tribunal dictaminà a favor de Cambotja: Tailàndia va acceptar la decisió i en retirà les tropes.

El 2008, tornà a esclatar la tensió quan Cambotja encetà el procés perquè la UNESCO reconegués Preah Vihear com a patrimoni de la humanitat. De primer, el govern tailandès donà suport a la candidatura cambotjana. L’oposició, tanmateix, acusà el govern de vendre el país als interessos de Cambotja, i Bangkok acabà girant-s’hi d’esquena.

Amb la tensió a flor de pell, el govern tailandès desplegà tropes prop del temple: Phnom Penh les acusà d’haver penetrat en territori cambotjà, cosa que Bangkok negà. Arran de l’episodi, el govern cambotjà desplegà els seus soldats a la frontera.

Després d’anys de tensió continguda, la violència esclatà el febrer del 2011; cada bàndol acusà l’altre d’haver començat el conflicte. Després de vuit dies de conflicte i setze morts, pel cap baix, Cambotja i Tailàndia acordaren un alto-el-foc, però algunes seccions de la frontera continuen essent territori en disputa.

Dos anys més tard, el 2013, el Tribunal Internacional de Justícia reafirmà el contingut de la sentència del 1962, favorable als interessos de Phnom Penh. D’aleshores ençà, Cambotja ha tornat a recórrer al tribunal per provar de resoldre les disputes frontereres amb Tailàndia, però Bangkok n’ha rebutjat repetidament la jurisdicció.

El govern tailandès, contra les cordes

Tant en un país com en l’altre, l’onada d’ultranacionalisme desfermat per l’escalada de tensions ha inflamat encara més la situació.

La primera ministra de Tailàndia, Paetongtarn Shinawatra, fou suspesa del seu càrrec el primer de juliol en el marc de la causa que l’investiga per la seva gestió de la disputa fronterera. La justícia encetà la investigació arran de la filtració una trucada telefònica entre la dirigent tailandesa i un alt dirigent cambotjà, en què Paetongtarn es referia a l’ex-primer ministre cambotjà Hun Sen com a “oncle” i criticava els dirigents militars tailandesos, uns comentaris que els seus rivals polítics titllaren d’irrespectuosos amb la sobirania nacional tailandesa.

Hun Sen va ser succeït pel seu fill, Hun Manet, l’any 2023, però l’ex-primer ministre continua exercint una gran influència en la política cambotjana com a president del senat. Hun és també un vell amic del pare de Paetongtarn, Thaksin, el popular però polèmic ex-primer ministre tailandès. Tanmateix, ambdós homes s’han distanciat arran de la disputa fronterera.

La filtració de la trucada causà una onada d’indignació i de protestes generalitzades al país. La coalició encapçalada pel partit Pheu Thai de Paetongtarn també quedà tocada quan el seu segon soci més important, el Partit Bhumjaithai, se’n retirà en protesta per la suposada transigència de la primera ministra tailandesa cap a les reclamacions cambotjanes.

Paetongtarn s’ha disculpat d’ençà de la filtració de la trucada, tot al·legant que les seves paraules no eren sinó una tàctica de negociació. El seu aliat, l’ex-ministre de Defensa Phumtham Wechayachai, ha estat nomenat primer ministre en funcions.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El FC Barcelona es desdiu i finalment viatjarà al Japó. Ahir va anunciar la suspensió de la ronda de partits amistosos al país, però fonts del club han confirmat a l’agència Efe que viatjarà aquesta mateixa tarda al Japó i que es jugarà el partit previst diumenge contra el Vissel Kobe, al Noevir Stadium. Ho ha avançat Gerard Romero a Jijantes.

Segons que explica Efe, l’expedició blau-grana volarà demà a les 11.00 del matí, és a dir, un dia més tard del que estava previst.  L’empresa organitzadora de la ronda, la sud-coreana D-Drive, va explicar ahir en un comunicat que tot havia estat un frau intencionat del grup japonès Yasuda, patrocinador principal de la Reial Societat i “coorganitzador localment al Japó”, que havia proporcionat de manera reiterada documents invàlids i falsificats, en comptes dels diners estipulats.

Finalment, la situació s’ha desblocat avui per la intervenció de la companyia japonesa Rakuten, propietària del Vissel Kobe i principal patrocinador del Barça entre el 2017 i el 2022, que es va oferir a aportar els diners restants.

A Kobe, sota les ordres del tècnic Hansi Flick, s’hi havien programat quatre sessions d’entrenament abans del debut: dues divendres, una dissabte i una altra diumenge al matí, hores abans del partit amb el Vissel Kobe.

Tot i la cancel·lació anunciada ahir, el club va dir que mantenia la voluntat de jugar els dos amistosos prevists a Corea del Sud –contra el FC Seül el 31 de juliol i contra el Daegu FC el 4 d’agost–, sempre que el promotor compleixi unes condicions que ara per ara no s’han fet públiques. El club preveu de volar cap a Corea del Sud ben aviat.

La inestabilitat i el mal temps ha estat el gran protagonista d’avui a bona part del país. Al País Valencià, segons les dades de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet) fins a les 19.00, a la Marina Alta ja s’han superat els 100 litres per metre quadrat de pluja acumulada durant la jornada.

Encapçalen el rànquing la Vall d’Ebo, amb 106,7 l/m²; l’Atzúbia, amb 98,6; Pego, amb 77,5, i Sagra, amb 71. A més, a pobles com Orba o Pedreguer també s’han superat els 50 l/m². A migdia, han caigut 24 l/m² en només vint minuts a Loriguilla, i 17 l/m² a Riba-roja de Túria i a Pego.

Al Camp de Túria i a la Ribera Alta ha plogut amb intensitat torrencial, on han descarregat 20 l/m² en només vint minuts.

Vesprada amb pluja constant. Video i imatge de Carlos Sánchez Castelló desde Beniarbeig (Marina Alta). @apuntoratge @llobiols @jcfortea @VictoriaBotey @Javiermiroo @oratgenet pic.twitter.com/qGJNCkBZna

— Carlos Sánchez Castelló (@CarlosSnchezC20) July 24, 2025

A més de les tempestes, les temperatures també han baixat. A les 17.00, els termòmetres marcaven 18 °C a Sagunt (Camp de Morvedre) i Altura (Alt Palància), 19 °C a Castelló de la Plana, Alcoi, Ontinyent i Xàtiva, i d’uns 20 °C a València i Alzira. Per contra, la temperatura s’ha mantingut al sud del país, amb 30 °C a Alacant i 29 °C a Elx.

En altres indrets del país també ha plogut durant el dia d’avui, però en cap cas amb la intensitat que ho ha fet a la Marina Alta.

La secció quarta de l’Audiència de València ha confirmat l’arxivament provisional de la investigació sobre l’incendi del barri de Campanar, que el 22 de febrer de l’any passat va causar la mort de deu persones. El tribunal desestima així els recursos d’apel·lació presentats per familiars de les víctimes, veïns i associacions, que impugnaven la decisió del jutjat d’instrucció 9, dictada el 30 de maig, en què es concloïa que el foc va ser accidental i que no hi havia cap autor a qui atribuir un delicte.

Els magistrats consideren que els òrgans judicials han complert el seu deure d’actuar amb “especial diligència”, tenint en compte que s’hi va vulnerar el dret a la vida. A més, defensen que s’han emprat totes les eines d’investigació que es podien considerar racionals i suficients.

Tot i que reconeixen que l’incendi justificava l’obertura d’una causa penal per les seves greus conseqüències, alerten que continuar la instrucció sense fonaments clars cauria en una “il·lícita i estèril causa general”. En aquest sentit, apunten que s’ha acreditat que el foc va començar per una avaria a la part posterior d’un frigorífic adquirit el 2014. Segons el tribunal, el deteriorament d’un electrodomèstic amb el pas del temps no revela cap defecte que justifiqui una investigació penal.

Els magistrats també rebutgen ampliar la instrucció a la revisió de la intervenció dels bombers o dels materials de la façana –permesos quan es va concedir la llicència d’obres– i critiquen que es vulgui convertir la investigació en una recerca indiscriminada per veure si es poden atribuir responsabilitats penals o civils a qualsevol implicat en l’edifici.

Finalment, el tribunal conclou que no cal fer noves diligències ni avançar cap preparació d’un judici oral. Des de l’Associació de Propietaris Afectats per l’Incendi de Campanar (Aproicam) han expressat que respecten la decisió judicial, tot i no compartir-la, i han anunciat que no presentaran recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

La Plataforma per la Llengua ha començat una campanya per exigir a l’Ajuntament de València que mantingui l’ús oficial del nom amb accent obert, i no pas amb accent tancat com va aprovar el ple municipal gràcies als vots del PP i Vox.

L’entitat recorda que la denominació amb l’accent obert és l’única forma acceptada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’organisme encarregat de fixar la normativa lingüística.

A més, apunten que el topònim “València” és també un símbol d’identitat, de cultura i de memòria col·lectiva i que substituir-lo per una fórmula bilingüe és un acte reaccionari.

Per aquest motiu, la plataforma ha redactat un manifest perquè els ciutadans s’hi puguin adherir i expressar el rebuig a la nova denominació “Valencia/Valéncia”.

a càrrec de la Cobla La Principal d'Olot - Lloc: Plaça de l'Església

La comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta el govern a interrompre les relacions institucionals amb l’actual executiu israelià i a no contractar empreses que operin il·legalment en assentaments. El text, impulsat per la Comunitat Palestina de Catalunya, Prou Complicitat amb Israel i unes quantes associacions de famílies d’alumnes, ha estat presentat per ERC, els Comuns i la CUP, i ha rebut el suport també del PSC.

Junts ha votat en contra de suspendre les relacions i s’ha abstingut en la part relativa als contractes amb empreses; Vox s’ha oposat a tota la resolució, mentre que el PP i Aliança Catalana no han participat en la votació.

El text condemna els “actes de genocidi de l’estat d’Israel” i insta el govern a mantenir trencades les relacions institucionals amb el govern israelià fins que es restableixi el respecte al dret internacional humanitari i a les resolucions de les Nacions Unides, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí.

També reclama que no hi hagi pavellons del govern d’Israel a la Fira de Barcelona ni tampoc d’empreses armamentistes o d’altres sectors que es lucrin amb el conflicte a Gaza.

A més, demana que el port de Barcelona adopti les mesures necessàries per impedir l’entrada de vaixells involucrats en el tràfic d’armes o de materials destinats a empreses de defensa vinculades a Israel.

La resolució defensa la convocatòria d’una cimera de pau a Barcelona com més aviat millor i expressa el suport a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

A més, demana al govern espanyol que es personi en la causa pel genocidi oberta per Sud-àfrica a la Cort Internacional de Justícia i que adopti mesures per impedir l’entrada de persones implicades en crims de guerra o contra la humanitat.

“Discrepàncies polítiques.” Aquesta és la raó per la qual Laia Estrada, fins ara cap de files de la CUP al parlament, deixa l’escó, tal com ha tornat a explicar, aquesta vegada, de dins l’hemicicle estant, quan s’ha acomiadat de la cambra. El grup parlamentari de la CUP ha tancat el curs polític en estat de xoc per la precipitació d’una sortida que haurien volgut preparar amb més bones condicions al setembre. Fonts del secretariat nacional expliquen la situació per una diferència amb Estrada a l’hora d’aplicar al parlament la nova estratègia acordada en el Procés de Garbí. Estrada, que representa una visió més clàssica de l’esquerra independentista, no veia prou rupturisme al parlament. Entomava amb recel la voluntat del secretariat de voler incidir en acords polítics de qüestions clau per als ciutadans com l’habitatge. Això, a la pràctica, podria implicar explorar vies d’entesa amb el PSC, cosa que fa uns anys la CUP hauria vetat d’entrada.

Aquest possibilisme es va fer evident amb l’acord dels anticapitalistes amb el PSC per a la regulació del lloguer de temporada. La cara visible del pacte va ser la diputada Laure Vega, que també ha obert la porta a arribar a nous acords si els socialistes es mouen. “Si fan cas a la patronal i a Sánchez Llibre, no hi haurà aquest espai, però si escolten els problemes a Catalunya, ens trobaran sense problema. Si hi ha la possibilitat que aquí es visqui millor, a la CUP no ens cauran els anells”, deia a final d’abril en una entrevista a SER Catalunya.

El punt de partida de l’organització per a afrontar negociacions de futur amb el govern, per tant, ha canviat amb el procés de debat intern anomenat Garbí. I en la transposició al parlament és on hi ha hagut el xoc amb Estrada. Segons fonts del secretariat, la divergència era internament coneguda i debatuda, però no hi ha hagut fissures en la direcció a l’hora de mantenir-la. La direcció també confiava que les discrepàncies amb Estrada s’encarrilarien.

La previsió que, en tot cas, es podria fer un relleu progressiu que evités una crisi va fer-se miques quan VilaWeb va avançar la decisió d’Estrada de deixar l’escó, l’endemà d’una reunió tensa de la mesa nacional. La CUP ha perdut la seva veu més visible a la cambra. Estrada continuarà com a militant de base i ha volgut normalitzar el debat intern: “Hauria de ser una cosa natural en política, que hi hagi discrepàncies i que es facin passes al costat, que prevalgui més això que la cadira”, ha dit en la seva darrera intervenció a l’hemicicle. Però no és una partida innòcua.

La CUP afrontarà els canvis al grup parlamentari al setembre: caldrà veure qui entra al parlament, perquè no és clar que ho faci el següent de la llista, l’ex-diputat Xavier Pellicer. Fonts del secretariat apunten que es decidirà en les setmanes vinents. També, qui exercirà la presidència del grup parlamentari. Descarten que hi hagi més baixes: asseguren que Pilar Castillejos, Dani Cornellà i Laure Vega continuaran de diputats. Castillejos prové de Decidim Ripollet, Cornellà és de Poble Lliure i Vega és militant d’Endavant. Mentre Estrada s’acomiadava, Cornellà era a Sant Martí Vell (Gironès) manifestant-se contra la família reial espanyola, i ha estat encerclat pels Mossos d’Esquadra.

Fonts del secretariat neguen que hi hagi cap crisi interna que s’hagi fet visible definitivament amb Estrada. Veuen la direcció alineada i no consideren que la dimissió de qui va ser la seva candidata electoral reflecteixi una agitació interna. No obstant això, la Forja, vinculada a Poble Lliure, ha fet una sèrie de piulets en què assenyala la preocupació d’alguns sectors de l’organització perquè hi hagi deriva espanyolista. “Fa temps que dins l’esquerra independentista observem amb preocupació determinats sectors que deriven progressivament cap a posicions espanyolistes, diluint així l’essència rupturista i transformadora del nostre moviment”, deien en el primer piulet de sèrie, que ha estat esborrada poc després però que VilaWeb ha pogut capturar.

La Forja assenyalava directament Vega “i el seu entorn polític” com a responsable d’aquesta estratègia. I feia una crida a la CUP a seguir la línia “rupturista i independentista” marcada per l’organització a les comarques nord-orientals. “La renúncia de Laia Estrada no pot quedar com una anècdota interna: és un avís clar perquè la CUP rectifiqui i recuperi la coherència política, rebutjant tota deriva espanyolista”, sentenciava.

La sortida d’Estrada coincideix, a més, amb la visibilització dels intents per vertebrar una candidatura d’esquerres que aglutini també ERC i els Comuns, que ha posat sobre la taula Gabriel Rufián. Fonts del secretariat neguen que cap dirigent de la formació mantingui converses per a formar aquest espai, ni en unes futures eleccions espanyoles ni al Principat. ERC també ha negat que aquesta sigui una proposta que prevegi la direcció d’Oriol Junqueras i fonts del partit l’atribueixen personalment a Rufián. No obstant això, l’aflorament d’aquesta hipòtesi també pot haver afegit tensió a la CUP, especialment en els sectors que ja veien amb desconfiança el canvi d’estratègia al parlament.

a càrrec de Clara Gavaldà - Lloc: Biblioplatja

Tretze delegats de l’assemblea territorial del Consell de la República han presentat la dimissió. A conseqüència d’això, es dissoldran set consells locals pel cap baix. Segons que han explicat en un comunicat, els motius de la dimissió són la deriva que ha pres el Consell d’ençà de l’arribada a la presidència de Jordi Domingo, la manca de transparència i l’incompliment dels codis interns. “No volem ser còmplices ni participar en la desfiguració i declivi del Consell de la República”, asseguren.

En aquest sentit, es queixen que la manera de fer del nou equip de govern demostra un respecte nul a la sobirania dels consells locals i que, a parer seu, ignora deliberadament el lema “de baix a dalt” que promulga l’organització. D’aquesta manera, els dimissionaris expressen la protesta per la manera com es va desenvolupar la convocatòria i la sessió constitutiva de l’assemblea del 31 de maig.

Per la seva banda, la direcció actual del Consell assegura que bona part dels dimissionaris formen part de l’entorn de Montserrat Duran i Toni Comín, candidats que van perdre les darreres eleccions a la presidència de l’entitat. A més, expliquen que substituiran els delegats dimitits i es convocaran eleccions als consells locals dissolts.

Terrence Gene Bollea –conegut popularment com a Hulk Hogan i una de les figures més destacades de la lluita lliure americana– s’ha mort a 71 anys a conseqüència d’un infart. El lluitador i actor va ser molt reconegut en les dècades dels vuitanta i noranta gràcies a la seva participació en les competicions de la Federació Mundial de Lluita Lliure, més coneguda com a WWE per les seves sigles en anglès. De fet, aquesta organització ha confirmat la notícia.

Conegut pel seu tarannà conservador i masclista, el 2015, va ser expulsat de la competició per comentaris racistes, malgrat que continua formant part del saló de la fama. En els darrers anys, ha estat una de les figures mediàtiques que més suport ha mostrat a Donald Trump.

A més de la seva carrera com a lluitador, va fer incursions en el món de l’espectacle, el cinema i la música, però sense gaire èxit.

Ja hi ha vídeo promocional i data d’estrena per Pubertat, la nova sèrie de Letícia Dolera que tracta el conflicte d’una agressió sexual entre menors. Coproduïda per 3Cat i Max, la sèrie s’ha filmat en català, i tindrà sis episodis. Els usuaris de la plataforma HBO Max en podran gaudir a partir del setembre, i estarà disponible a 3Cat més endavant.

Pubertat és un drama familiar ambientat en una colla castellera que explora el pes dels traumes i que qüestiona si un nen de tretze anys pot ser un agressor sexual i qui n’és responsable: ell mateix, la família, la societat, o tots plegats?

Vegeu ací el vídeo promocional.

És escrita i protagonitzada per Dolera, i també hi participen Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre més. Entre el repartiment adolescent, hi ha Carla Quílez i actors debutants.

La sèrie s’ambienta en ple estiu i en el context d’una colla castellera, que serà fictícia però que es basa en els Minyons de Terrassa. “Per narrar aquesta història, he escollit la força visual i metafòrica de la tradició castellera. Pubertat parla del llegat entre generacions, entre pares i mares, i els seus fills i filles, tant en l’àmbit cultural, com emocional o psicològic; també com la tradició i el progrés conviuen avui amb una certa tensió. Per això em semblava que el context de la cultura popular era un terreny fèrtil i idoni per a la sèrie”, diu Dolera.

Remarca que, a més, l’aspecte físic i simbòlic d’un castell afavoria allò que vol explicar amb la sèrie: “A més de l’esforç en equip i d’allò simbòlic i catàrtic d’un castell, em va atraure per a la història la naturalització del contacte amb el cos a l’hora d’aixecar un castell. El cos vist com una cosa a integrar, no a témer, amagar o avergonyir-se’n. Crec que, en definitiva, una colla castellera és com una petita societat, a escala humana i política, un mirall on mirar-nos.”

Acció per la República (AxR) i Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat) han anunciat que es fusionen. Les dues formacions han publicat un comunicat conjunt en el qual expliquen que coincideixen en els plantejaments ideològics i programàtics, basats en l’assoliment de la independència a partir de postulats progressistes.

Amb aquesta fusió, les formacions confien de convertir-se en una opció política independentista i d’esquerra creïble, potent i valenta que pugui acollir i oferir solucions a totes aquelles formacions i persones que no se senten prou representades en l’arc parlamentari actual.

Actualment, ambdues organitzacions tenen acords de col·laboració amb Junts. Segons que expliquen, aquest pacte també té la voluntat d’ancorar la formació en el camí independentista amb sensibilitat social.

L’acord sorgeix d’una jornada de treball feta a Elna en la qual van participar una setantena de persones, entre les quals l’eurodiputat electe Toni Comín (MEScat) i els diputats Agustí Colomines (MEScat) i Ennatu Domingo (AxR).

Ahir VilaWeb anunciava en exclusiva la dimissió de Laia Estrada com a diputada de la CUP. Minuts després, ella mateixa comunicava que havia pres la decisió per discrepàncies polítiques.

Malgrat que ni el partit ni la diputada no han volgut parlar públicament de cap enfrontament, sinó que han utilitzat un to formalment cordial, aquesta dimissió és el final d’un tens procés que ja fa mesos que dura i que posa en evidència el paper que tenen les visions diferents de cada sector dins la CUP. Segons una font coneixedora de la situació, “el grup parlamentari semblen quatre grups: cada diputat defensa una posició diferent”.

La crisi va esclatar dimarts, durant una reunió de la mesa nacional en què es van palesar les discrepàncies. Alguns sectors veuen alarmant l’acostament al PSC, amb el qual el partit va pactar per regular el lloguer de temporada i d’habitacions abans de l’estiu, un pacte que implicava aixecar el vet a Salvador Illa que la CUP havia promès de mantenir.

A la banda contrària, alguns altres sectors de la CUP han vist amb molt de recel la posició de la CUP nord-oriental expressada en uns quants vídeos aquests darrers dies. Fins i tot en públic, militants de la CUP han afirmat que voregen el racisme o que són propis de la dreta.

El nom de Donald Trump apareix unes quantes vegades als arxius relacionats amb el cas d’explotació sexual de Jeffrey Epstein. Així ho va comunicar el Departament de Justícia nord-americà al mateix president dels Estats Units en una reunió al maig, segons que ha revelat The Wall Street Journal. L’alerta va arribar de boca de la fiscal general, Pam Bondi, que encapçala la revisió del material del cas, juntament amb el seu vice-fiscal Todd Blanche. Amb tot, les autoritats van matisar que la presència del nom de Trump als documents no implicava cap conducta delictiva.

Segons fonts de l’administració citades pel diari, la reunió va ser un dels darrers punts d’un informe que recollia centenars de noms vinculats socialment amb Epstein, i que contenia informacions que les autoritats qualifiquen de “rumors no verificats”. En aquest mateix informe es va decidir no publicar més materials, perquè molts documents contenien pornografia infantil i dades personals de víctimes de tràfic sexual. “Trump va dir que es refiava del criteri del Departament”, segons que afirmen les mateixes fonts.

Tot i això, aquesta decisió ha provocat la reacció furiosa de molts seguidors de Trump, que havien convertit la promesa de fer pública la suposada “llista de clients” d’Epstein en un dels punts centrals de la seva campanya. A començament d’any, Bondi havia assegurat que tenia aquesta llista “damunt la taula”. Però, al juliol, el Departament va publicar una nota breu en què descartava cap prova nova ni cap raó per continuar la investigació sobre tercers no imputats. Les tensions han arribat també a l’entorn presidencial. Segons el WSJ, el director de l’FBI, Kash Patel, i el seu número dos, Dan Bongino, eren favorables a fer públics més documents. Bondi i Bongino van protagonitzar una forta discussió el 9 de juliol després d’haver demanat la cadena ABC explicacions sobre la reunió amb Trump. Segons fonts del govern, Bongino va acusar Bondi d’haver mentit i ella el va acusar d’haver filtrat informació als mitjans per desprestigiar-la.

La setmana passada, Trump va afirmar públicament que Bondi no li havia dit res sobre la presència del seu nom als arxius, contradient la versió que ara difon la premsa. Per si no fos prou, el president ha denunciat judicialment els periodistes del WSJ, el seu editor i la matriu Dow Jones per haver publicat una notícia anterior en què es parlava d’una carta signada per Trump en un àlbum d’aniversari d’Epstein de l’any 2003. Trump diu que aquesta carta “no existeix” i acusa el diari de difamació.

 

a càrrec de Yoshi Hioki (Japó) - Lloc: Biblioplatja