Una dona de trenta-set anys i la seva filla de dos han mort quan fa dos dies que foren atropellades per un cotxe que va envestir una colla de gent a Munic, segons que ha informat la policia. Arran de l’atac, gairebé quaranta persones van ser ferides, algunes de gravetat.

El conductor era un sol·licitant d’asil afganès de vint-i-quatre anys, segons la policia, que els mitjans de comunicació alemanys han identificat com a Farhad N. L’home va ser detingut al lloc dels fets i la fiscalia ha dit que el sospitós podia tenir una motivació religiosa.

“Malauradament, hem de confirmar la mort avui de la criatura de dos anys i de la seva mare de trenta-set”, ha declarat el portaveu de la policia Ludwig Waldinger a l’agència de notícies AFP.

En una conferència de premsa, la fiscal de Munic Gabriele Tilmann va explicar que el sospitós havia cridat “Al·là Akbar” (‘Déu és el més gran’) quan havia estat detingut, fet que, segons ella, podria indicar que tenia una motivació islamista.

La cantant Rosalía s’ha unit al repartiment de la tercera temporada de la sèrie ‘Euphoria’, encapçalada per l’actriu Zendaya i un dels títols estrella de la plataforma Max. “Si hi ha alguna cosa que m’emocioni tant com trobar una bona melodia o una bona lletra, és aconseguir ser cada dia una millor intèrpret”, ha dit la intèrpret de Sant Esteve Sesrovires. 

“Euphoria ha estat la meva sèrie preferida dels darrers anys i no podria estar més feliç i més agraïda d’actuar al costat de tots aquests companys que tant admiro i d’aportar el meu granet de sorra per fer realitat la visió d’en Sam (Levinson). No puc esperar per compartir el que estem fent!!!”, ha afegit la cantant.

A banda de Rosalía, també se sumen al càsting de la sèrie l’ex-jugador de futbol americà Marshawn Lynch; els actors Darrell Britt-Gibson, Kadeem Hardison i James Landry Hébert; i les actrius Priscilla Delgado i Anna Van Patten. 

Repeteixen intèrprets com Zendaya, Eric Dane, Jacob Elordi, Sydney Sweeney, Alexa Demie, Maude Apatow, Colman Domingo i Hunter Schafer. 

La tercera temporada d”Euphoria’ ja s’ha començat a rodar a Los Ángeles, tindrà vuit episodis i està previst que s’estreni el 2026. Les dues primeres temporades de la sèrie van rebre 25 nominacions als premis Emmy.

El braç polític de les forces kurdes de Síria, el Consell Democràtic Sirià (CDS), ha denunciat que ha estat exclòs dels preparatius de l’anomenada Conferència de Diàleg Nacional organitzada per les noves autoritats del país. El nou govern sirià s’ha negat a incorporar el CDS a les converses després d’acusar les forces kurdes de refusar de lliurar les armes per formar part d’una estructura unificada de seguretat.

Les forces kurdes, en canvi, declaren que són la força armada de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES), una entitat política autònoma, i que continuen en armes per defensar-se de les milícies gihadistes amb el suport de Turquia. En un comunicat recollit per l’agència kurda Rudaw, el CDS denuncia que, arran de la seva exclusió, aquest comitè preparatori “no representa els sirians en tot el seu espectre i diversitat”.

“Hi ha una exclusió clara de les forces polítiques, socials i nacionals, que constitueixen un percentatge gran i significatiu de la societat siriana. La seva exclusió és una violació flagrant del principi d’associació nacional”, ha afegit.

“L’abandonament deliberat i l’exclusió intencionada de les forces polítiques nacionals que s’han oposat al règim sirià durant anys i que han estat sotmeses a assassinats, arrestos, exili i desplaçament és un acte que no reflecteix la veritable intenció de fer que tothom participi en el futur de Síria”, ha conclòs.

El portaveu militar de l’organització, Farhad Shami, ja va advertir ahir de les conseqüències polítiques d’una exclusió que no afecta només les milícies, sinó també la principal entitat política representativa del poble kurd, l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria.

“Qualsevol conferència siriana que exclogui les FDS o l’AANES no tindrà caràcter ni nacional ni unitari, sinó que serà una repetició de l’antiga política d’exclusió que va conduir a la destrucció de Síria i a la fragmentació de la seva societat”, ha explicat en declaracions a la cadena Al-Arabiya.

Així mateix, el dirigent kurd Saleh Muslim, membre de la presidència del Partit de la Unió Democràtica, una de les formacions més importants de l’AANES, que també ha denunciat que el mateix comitè preparatori només ha estat creat “per complaure elements externs i no representa tot l’espectre del poble sirià”.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reivindicat el “lideratge” en la lluita contra la multireincidència i s’ha mostrat confiat que la proposició de llei que van presentar al congrés espanyol per combatre-la tiri endavant. Segons Turull, això no es resoldrà “mirant cap a un altre costat” ni parlant-ne “per atiar el foc o per recrear-se en el problema”. Per això, ha deixat clar que Junts vol centrar-se en la solució del problema i que “no hi hagi ningú que pugui tenir la percepció d’impunitat”. 

Junts ha celebrat a Lleida una jornada sobre la multireincidència en què han participat la diputada al congrés Marta Madrenas; la diputada al parlament Anna Feliu i la portaveu de Junts a Lleida, Violant Cervera.

Turull ha afirmat que “no ens valen les estadístiques” davant la percepció d’inseguretat i l’alarma social. “Encara que diguin que la delinqüència només ha pujat un 4,5%, hi ha una percepció, una alarma social i els polítics el que hem de fer és donar-hi resposta”, ha afegit.

El secretari general ha defensat que “encara que ens etiquetin de moltes coses, nosaltres volem actuar”, i ha contraposat el posicionament de Junts amb el d’altres formacions polítiques que “es mouen pel postureig, pel fet de quedar bé o per apriorismes ideològics, i que mai no acabaven fent res”.

L’any passat la proposició de llei va ser presa en consideració per la majoria dels grups polítics del congrés i ara es troba en la fase d’esmenes. “Estem segurs que hi haurà un bon suport”, ha afirmat Turull. La proposició de llei va superar el primer escull amb els vots de Junts, PP, PSOE i PNB. ERC es va abstenir, mentre que Podem i Sumar van votar-hi en contra.

Junts defensa que la seva proposta va a l’arrel del problema i planteja reformes al codi penal i de la llei d’enjudiciament criminal, però també més pressupost per al sistema judicial perquè es puguin fer més judicis ràpids. Així, proposa un augment del nombre de jutges d’adscripció territorial a Catalunya perquè passi de 35 a 70, i obre la porta al fet que els ajuntaments puguin intervenir en processos penals relacionats amb delictes lleis com el furt.

La iniciativa també planteja canvis en els registres per facilitar que els jutges puguin imposar penes d’1 a 3 anys de presó als delinqüents que hagin estat condemnats en tres ocasions o més per delictes semblants, encara que només hagin comès furts de menys de 400 euros. També tipifica amb més severitat el robatori de dispositius mòbils i ordinadors. 

Durant la seva visita a Lleida, Turull també ha defensat canvis legislatius per protegir els agricultors que pateixin robatoris a les finques i a les collites. En aquest sentit, la portaveu de Junts a Lleida, Violant Cervera, ha explicat que en clau municipal promouen la instal·lació de càmeres de vigilància, sobretot a l’Horta, per ajudar a combatre els robatoris i la inseguretat a la ciutat.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa del cadàver d’un home dins d’una séquia a Organyà (Alt Urgell), segons que ha avançat la periodista Anna Punsí i ha confirmat l’ACN de fonts policíaques. El cos sense vida s’ha trobat pels voltants de les 8.00. Uns veïns de la zona han alertat el telèfon d’emergències 112. L’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos s’ha desplaçat al lloc i està analitzant les causes de la mort, amb totes les hipòtesis encara obertes. La comitiva judicial ja està treballant en l’aixecament del cadàver.

El president d’Argentina, Javier Milei, ha promocionat a les xarxes socials la criptomoneda $LIBRA i ha hagut de fer marxa enrere arran de les denúncies d’estafa. En poques hores, l’actiu digital ha multiplicat el seu valor i ha mogut milions de dòlars, però finalment s’ha desplomat. Arran d’això, Milei ha esborrat el seu piulet promocional i n’ha publicat un de disculpa.

“L’Argentina lliberal creix! Aquest projecte privat es dedicarà a incentivar el creixement de l’economia argentina finançant les petites empreses i els emprenedors argentins. El món vol invertir a Argentina”, deia el piulet original.

Què és $LIBRA?

L’actiu digital, representat amb la sigla $LIBRA, ha estat assenyalat ràpidament per economistes com una possible estafa, atès que el 80% dels actius estaven concentrats en només cinc moneders digitals.

De fet, $LIBRA no és una criptomoneda tradicional, sinó un memecoin, un terme que fa referència a una criptomoneda creada com una broma o una tendència d’internet. És a dir, no té cap suport en l’economia real, fet que alimenta la possibilitat d’estafa.

La marxa enrere de Milei

En un segon piulet, Milei ha aclarit que no té cap vinculació amb el projecte i que després d’analitzar-ne els detalls ha decidit de retirar-li el suport. Tanmateix, les crítiques de la indústria de les criptomonedes han estat contundents, tot alertant sobre la centralització i els riscos d’aquest criptoactiu.

Hace unas horas publiqué un tweet, como tantas otras infinitas veces, apoyando un supuesto emprendimiento privado del que obviamente no tengo vinculación alguna.

No estaba interiorizado de los pormenores del proyecto y luego de haberme interiorizado decidí no seguir dándole…

— Javier Milei (@JMilei) February 15, 2025

Per exemple, una empresa popular que visualitza les relacions i els fluxos de capital entre diferents adreces de criptomonedes, Bubblemaps, ho ha dit: “Un altre mem presidencial. El 82% de $LIBRA es manté en un clúster. No es comparteix la tokenomia –l’estructura econòmica darrere d’un testimoni–: comercieu amb precaució”

 

S’acumulen les proves que demostren la negligència del Consell durant l’emergència de la gota freda, tot i que el president Carlos Mazón fa mans i mànigues per espolsar-se’n la responsabilitat. Un nou vídeo demostra que la Generalitat era la responsable de vigilar els barrancs, com ara el de Torrent –també conegut com a rambla del Poio–, que van arrasar bona part de l’Horta Sud.

Els bombers que mesuraven el barranc de Torrent denuncien que els van ordenar de tornar a la base 

En les imatges, publicades per Eldiario.es, el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, reconeix a un periodista d’À Punt –a les 15.10 del 29 d’octubre– que “en aquests moments estem fent seguiment de tots els barrancs”. I afegeix: “Ja hem fet tot el que és el riu Magre, com el barranc del Poio. És molt important insistir, és una situació greu en què hem d’evitar qualsevol trànsit i evitar qualsevol zona pròxima a un barranc.”

Ara fa uns mesos, es va saber que la Generalitat va retirar l’equip de mesurament del barranc de Torrent en ple esclat de la gota freda. A les 13.00, un grup de bombers forestals de Bunyol (Foia de Bunyol) es va desplegar a Xiva per a fer seguiment del barranc, on van mesurar un creixement de 80 centímetres. Dues hores després, el Consorci Provincial de Bombers de València els va ordenar de tornar a la base.

En les hores posteriors, quan la gota freda s’intensificava, els bombers forestals no van ser mobilitzats. A les 19.30 van rebre l’ordre d’anar cap a casa, però van decidir per iniciativa pròpia de participar en els operatius de rescat. “Si Emergències no ens hagués retirat, podríem haver avisat sobre la crescuda”, va explicar un bomber.

En aquella vesprada, Carlos Mazón no va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) fins després de les 19.00 perquè, segons ell, tenia “un dinar de treball” a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Posteriorment, per intentar de justificar la seva negligència ha declarat que sempre va estar comunicat i ha provat de culpar l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de transmetre informació errònia.

La Confederació del Xúquer diu a la jutgessa que la Generalitat tenia dades de l’augment del barranc de Torrent a les 18.10

D’una altra banda, arran d’un requeriment judicial, el president ha assegurat que la decisió d’alertar la població mitjançant els mòbils –a les 20.11, quan la tragèdia era irreversible– va ser del comitè de direcció del CECOPI, format per la consellera de Justícia i Interior d’aleshores, Salomé Pradas, i la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que s’ha abocat a saber la veritat del 29 d’octubre 

Les autoritats penitenciàries israelianes han començat a excarcerar els 369 presos palestins inclosos en el sisè intercanvi per ostatges del moviment islamista Hamàs.

Nou dels presos palestins ja han arribat a la ciutat cisjordana de Ramal·lah, i tres més han estat transferits a Jerusalem Est.

La Mitja Lluna Roja Palestina ha avisat que quatre dels presos alliberats a Cisjordània havien estat traslladats immediatament a un centre mèdic arran de “la gravetat de les seves condicions de salut” sota captivitat israeliana.

Del total de presos alliberats, 333 van ser detinguts per Israel després de l’atac de les milícies palestines el 7 d’octubre de 2023, que va causar prop de 1.200 morts en territori israelià i va marcar el començament de la guerra de Gaza.

El grup parlamentari de Compromís a les Corts ha demanat al Consell que “esclarisca” la compatibilitat de Nuria Montes, ex-consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, amb els càrrecs de responsabilitat que ocupa actualment a la patronal hotelera Hosbec, que considera una “porta giratòria de legalitat dubtosa”.

“El poble valencià ens hem de preguntar si és ètic políticament i democràticament que el PP permeta a la senyora Montes aprofitar-se dels seus càrrecs d’una manera tan descarada”, ha assenyalat el diputat de Compromís, Vicent Granel, en un comunicat.

Granel ha expressat la seua preocupació per la possibilitat que Montes ocupe càrrecs en una patronal relacionada amb el sector turístic després d’haver estat responsable de l’àrea durant la seua etapa al Consell. 

Segons indica, la llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, considera incompatible ocupar llocs en societats amb les quals s’hagen signat convenis o acords en àmbits relacionats amb les competències exercides.

Granel reivindica que “la transparència i la responsabilitat política són més importants que mai”

a càrrec de  Carlos Gonzàlez. Adreçada especialment als joves. Edat de 14 fins a 99 anys... - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Avui, 15 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Jordi Domingo: “No podem quedar-nos de braços plegats dos anys més esperant a veure què passa”  
• Alerta a glorificar la desinformació, que amb això hi perdem tots I Editorial de Vicent Partal
• “Ningú no hauria de viure en aquesta situació”: els veïns de Vallcarca podrien ser expulsats de les barraques 
• Alemanya més enllà de la ultradreta: què marca la campanya electoral i qui governarà? 
• L’esquelet de Junts I Anàlisi d’Ot Bou 
• Mazón, el govern agnotologista i els saraus de la ciència I Article de Jesús I. Català Gorgues 
• Roger Coma: “L’únic interès que té anar al teatre és veure fracassar els actors” 
• Renascut a Somàlia després d’anys d’insignificança, Estat Islàmic amenaça ara la resta del món 
• “Fins ací va arribar la ‘riuà’”: els taulells que sembren de memòria els pobles afectats per la gota freda 
• La preposició ‘de’ partitiva: un tret genuí que no podem perdre 
• La pobresa, enquistada en la nostra societat I Anàlisi de Jordi Badia

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: