Estem acostumats a veure el vessant còmic de Lara Díez Quintanilla (Lleida, 1985) cada dijous al Polònia, on imita polítiques, com ara Isabel Díaz Ayuso. A Mary, un monòleg propi que interpreta a l’Espai Texas, no renuncia a aquesta vis còmica, però l’obra té una profunditat, tendresa i emotivitat que la duen més enllà. No hi explica qualsevol història: ret un homenatge a la seva àvia Mary, la matrioixca que conté les dones de la seva vida, que d’alguna manera són les dones de la vida de totes. Són aquelles àvies, mares i tietes que han conformat qui som, per les coses bones i les dolentes, i que sovint han restat invisibles. Parlem amb ella sobre l’obra, que es pot veure fins el 17 de juny, i també sobre la seva feina al Polònia, on treballa d’ençà de fa gairebé deu anys.

—Qui era la vostra àvia?
—La Mary era la meva iaia i va ser com una segona mare. Els meus pares em van tenir molt jove i em va cuidar molt, estàvem molt unides. Quan s’estava morint, vaig aturar-ho tot per ser al seu costat, a Lleida, i just llavors em va arribar un encàrrec d’una peça curta per a la revista Entreacte. Vaig dir que no perquè estava en un moment molt fràgil, però mentre era al seu costat i veia les amigues i familiars que la visitaven, sentia les històries que componien la narrativa de la seva vida. Em va fer pensar en què queda de nosaltres: quines paraules, quines expressions… Què compon el lèxic familiar. Em va inspirar per a la peça curta a Entreacte, i després de la seva mort vaig estirar el fil de tot el que havia escoltat.

“La Mary era la meva iaia i va ser com una segona mare”

—A l’obra mireu el passat de la vostra família en concret, però hi apareixen elements universals. Per què, aquest exercici de genealogia sobre les dones de la família?
—La tria d’anècdotes i la composició de l’obra està pensada perquè pugui connectar de manera universal. Hi ha una cosa que m’interessa molt: qui parla dins nostre? Quan prens una decisió important, la prens tu o la pren un conclave de veus dins teu? Com a la pel·lícula d’Inside Out, en què les emocions parlen. En aquest cas, no serien les emocions, sinó les persones importants de la teva vida. Per exemple, just abans del meu primer petó, recordo tenir veus familiars dins dient-me “vols dir que aquest noi sí?”. O, quan decideixo tenir fills, ho decideixo jo o és la meva àvia parlant amb la meva mare? Aquesta revisió de les veus és molt important per a veure com t’has construït.

—Però no tot allò que es transmet de mares a filles és saludable.
—Parlo d’una herència de coses meravelloses, d’un lèxic preciós, de coneixements, de saviesa… Però també de la part negativa de l’herència. Comentaris de l’àvia com ara “una parella tan maca com la vostra sense criatures no és res”. A l’obra explico que tindré una filla, que serà la meva àvia que vindrà a través d’ella. Quan em van programar el monòleg vaig saber que estava embarassada, i penso que és un homenatge a la meva àvia i un llegat per a la meva filla. El millor que puc fer per a ella és haver digerit bé aquesta herència familiar per poder estar disponible per a ella sense les càrregues fortes. Li transmetré unes càrregues inevitables, però vull que hereti aquest matriarcat.

—Vau tenir cert enfrontament amb l’àvia per haver-vos dedicat a la interpretació?
—L’obra és autoficció, és basada en fets reals, i a mi m’interessa l’autoficció quan la realitat es presenta com un joc. Hi ha una part molt real d’aquesta veu més tradicional d’ella que qüestiona les veus artístiques i que en critica la part fosca, aquesta cosa d’anar de guai.

—L’egocentrisme dels artistes.
—Hi apareixen algunes crítiques que tinc sobre la professió, no és tant que les digués la meva àvia, que ho veia des d’un altre lloc. Hi ha això de sortir més estona de la que han treballat per parlar de com és de bona la feina que fan. I sembla que el fet de fer una activitat prosaica i superficial com canviar uns bolquers –posar el focus fora d’un mateix– és una cosa que no aporta artísticament. És una autocrítica. Pel que fa a l’autoficció, la Mary també diu que en aquesta obra queda justificada la injustícia de quedar completament exposada i reinterpretada a ulls de tothom. Per tant, ella es queixa de l’autoficció.

—No és casualitat que us hàgiu centrat en la generació de dones nascudes al voltant dels anys trenta. 
—Són una generació de dones sàvies i intel·ligents. La meva àvia era pianista, per exemple. Però van quedar relegades a la llar. L’única aspiració que havien de tenir era casar-se i la vida al costat del marit o cuidant els pares. Tota la teva expansió quedava tancada rere les portes de casa. Aquestes dones han creat la terra on hem crescut tots, i no se’n parla, ni escoltem aquestes veus, només escoltem la veu dels senyors i les seves proeses.

“No escoltem les veus de les dones de la generació dels anys trenta, només escoltem la veu dels senyors i les seves proeses”

—Quina tria lingüística heu fet, al monòleg? Hi ha certa crítica al centralisme.
—Hi ha una queixa al centralisme. Tot el català que no és central sempre ha estat vist com un parlar de poble, donant a entendre que ser de poble és sinònim de persona ignorant. I hi ha aquesta reivindicació dialectal. També hi ha una reivindicació pel que fa a la imposició del castellà. Això va crear una por i una narrativa en què, persones com la meva àvia, cada vegada que veien una autoritat, s’hi dirigien en castellà. Canviaven radicalment l’idioma per por, i ho va fer fins al final de la seva vida.

—Assenyaleu que, a mesura que algunes generacions es van morint, també es moren les seves paraules.
—Moren unes paraules i en neixen unes altres, però a part que s’empobreix la llengua i el català va morint, tinc la sensació que certes expressions inventades que elles deien ja no neixen, que no en neixen de noves. Potser és una opinió una mica boomer, perquè potser sí que neixen expressions noves, però contaminades per l’anglès, per internet… No és tan local. Amb la influència de la globalització, hem perdut la capacitat de ser genuïns.

—Volia acabar demanant-vos per la vostra feina al Polònia. Com arribeu a les imitacions?
—Em ve de la meva àvia. Tenia una capacitat d’imitació increïble, sobretot amb la veu. Ho vaig mamar d’ella. Si la carnissera tenia una manera de parlar particular, quan sortíem l’imitava, i ens fèiem un fart de riure. Des de molt petita em surt molt natural imitar, també ho feia a l’escola, m’hi he entrenat tota la vida. Al Polònia hi vaig arribar fa gairebé deu anys perquè vaig fer un càsting per a fer d’Inés Arrimadas. Després vaig proposar fer l’Anna Gabriel i vaig estar molt de temps fent-les totes dues.

“La meva àvia tenia una capacitat d'imitació increïble, ho vaig mamar d'ella”

—Les trobeu a faltar?
—Sobretot, l’Anna Gabriel. La imitació implica captar l’ànima de la persona, no tant imitar-la bé, i crec que de l’Anna Gabriel vaig captar certa ànima, i la trobo a faltar. Aquesta cosa de moure les espatlles i les celles. Ara fer l’Ayuso em fa molt feliç, és molt divertit. Em permet volar molt, són uns personatges que és una alegria fer-los…

Garcia, Martínez i López, aquests són els cognoms més comuns tant al Principat com al País Valencià i a les Illes. Així es desprèn de l’actualització que ha fet aquesta setmana l’Institut d’Estatística espanyol (INE), amb dades del 2024, que no mostra els resultats de la Franja i tampoc no inclou Andorra ni Catalunya Nord.

En el cas del Principat, hi ha 168.264 persones que tenen Garcia com a primer cognom, seguit de Martínez, amb 118.397, i López (113.927). Entre els cognoms més comuns d’origen català, trobem Ferrer, Vila, Soler i Serra, amb unes quinze mil persones amb aquest cognom, força lluny dels quinze més habituals. En bona part, hi ha més diversitat de cognoms d’origen català, fet que fa que els d’origen castellà ocupin els primers llocs. També es destaca que també hi ha més de deu mil persones que tenen el cognom Singh, que acostumen a portar els seguidors del sikhisme.

En el cas del País Valencià, Garcia també és el més comú, amb 146.673 valencians amb aquest primer cognom; el segon és Martínez, amb 133.819, i n’hi ha 80.759 amb el cognom López. El cognom d’origen català més comú és Ferrer, amb vora quinze mil persones, i també destaquen Sanchis i Martí, menys presents, per exemple, al Principat.

A les Illes, sí que trobem alguns noms d’origen català entre els quinze més comuns, com ara Pons, en desè lloc, amb 8.410 persones amb aquest primer cognom. En el dissetè lloc hi ha Ferrer (5.630) i també destaquen Serra (4.881), Riera (4.648) i Oliver (4.313).

L’Audiència espanyola ha desestimat el recurs contra l’expulsió de Mohamed Said Badaoui, activista acusat de radicalisme el 2022. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, sosté que Badaoui, que era portaveu de la comunitat islàmica de Reus, desenvolupava activitats que “posaven en risc greu la seguretat nacional o l’ordre públic”. El jutge remarca el “conjunt d’activitats desenvolupades” que justifiquen el risc per a la seguretat i avalen l’expulsió, tot i que alguns fets denunciats per la policia espanyola no resulten avalats.

La sala contenciosa administrativa assenyala que Badaoui va cometre una infracció segons l’article 54.1.a. de la llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a l’estat espanyol i la seva integració social. També desestima la petició de l’advocat Benet Salellas d’anul·lar l’expulsió.

La denúncia policíaca destaca que Badaoui feia adoctrinament a la comunitat amb postulats radicals projihadistes, l’animava a viure “conforme a la xaria” i no a l’ordenament jurídic espanyol, i que mantenia vincles amb individus radicals relacionats amb el terrorisme. També assegura que ha intentat “inserir-se en la política per desestabilitzar l’estat espanyol i les seves institucions”, promou la no integració, l’odi a Occident i la conflictivitat social, i ressalta la seva activitat a les xarxes socials.

Tot i que la policia espanyola no avala alguns fets, sí que constata altres, com un viatge per Europa el juliol de 2022 per visitar mesquites. La defensa el considerava unes vacances, però l’Audiència espanyola considera que va servir per “tenir contacte amb comunitats salafistes de diversos països europeus per predicar un discurs d’odi a Occident i segregació”. La jutgessa insisteix que hi ha “dades suficients de la radicalitat” de Badaoui.

L’Audiència espanyola destaca que l’expulsió es basa “essencialment pel radicalisme de l’actor” i pel “risc significatiu i concret que suposa per a la seguretat nacional”, i rebutja que sigui per la defensa dels drets de la comunitat musulmana, com sostenia la defensa. La sala creu que la conducta de Badaoui suposa “una amenaça real, actual i prou greu per a la seguretat pública”, que afecta interessos fonamentals de la societat, i que l’expulsió és “proporcional” als fets.

La sentència també afirma que l’arrelament de Badaoui a Reus “no resulta rellevant” per impedir l’expulsió, tot i reconèixer que era un “interlocutor de la comunitat musulmana en l’esfera pública”. L’Audiència indica que els informes aportats “no desvirtuen la totalitat de les dades sobre les activitats desenvolupades per l’actor”.

Badaoui vivia a Catalunya des de feia trenta anys i tenia residència permanent des del 2004. Era portaveu d’Adedcom, associació que defensa els drets de la comunitat musulmana de Reus. L’expulsió es va iniciar el 4 d’agost de 2022 després d’una denúncia de la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola i el 14 de setembre el secretari d’estat de Seguretat la va decretar, amb prohibició d’entrada a l’estat espanyol durant deu anys.

Quan va ser expulsat, va rebre el suport del parlament de Catalunya, ERC, la CUP, Junts i En Comú Podem, així com d’entitats com Reus Refugi, el Sindicat d’Habitatge de Reus i Unitat contra el Feixisme i el Racisme.

En vista de la velocitat que han agafat els esdeveniments als Estats Units, amb l’entrada en joc d’uns quants tribunals de justícia, potser el que expliquen aquestes línies ja no serà correcte quan es llegeixin. Els EUA viuen moments d’efervescència legal entre una part de la judicatura i l’executiu de Trump que repercuteixen en el conjunt de l’economia mundial, amb més intensitat en les empreses que hi exporten els seus productes, siguin acabats o intermedis. A més, aquests darrers, al seu torn, afecten moltes empreses nord-americanes que depenen d’ells per poder acabar la fabricació dels seus productes. Parlem d’una xifra d’importacions de 4,11 bilions de dòlars, que directament o indirecta afecta gairebé tots els països. Per posar-la en context, pensem que aquesta xifra equival gairebé a la quarta part del PIB de la zona euro i, pràcticament, a 2,5 vegades el PIB de l’estat espanyol.

Tot va començar dimecres, quan el Tribunal de Comerç Internacional (TCI) de Manhattan va decidir de blocar els aranzels imposats per l’administració Trump i li va donar deu dies per a posar fi a la seva recaptació. Com era d’esperar, la Casa Blanca va reaccionar ràpidament i va recórrer contra aquesta decisió judicial. I el Tribunal d’Apel·lació va decidir ahir, dijous, de restablir temporalment els aranzels corresponents, el temps necessari per a pronunciar-se sobre el fons del problema. Tot quedava, doncs, com estava dimarts, però amb una diferència substancial, que ara havia entrat a fons la justícia, amb un enfrontament molt clar entre una part d’aquest poder i l’executiu.

I per què el TCI va decidir de blocar la posada en marxa d’aquests aranzels? Doncs era la resposta a dues denúncies que li havien presentat. Una de les queixes procedia d’una aliança de dotze estats nord-americans, demòcrates, és clar. I l’altra provenia de diverses empreses nord-americanes afectades per les mesures.

El Tribunal de Comerç s’ha afegit als arguments que aportaven aquestes parts querellants, i considera que Donald Trump es va arrogar els poders del congrés i va utilitzar erròniament la llei IEEPA, que només es pot aplicar en casos d’emergència econòmica. El TCI exposa que un dèficit comercial que existeix de fa dècades als EUA no respon a l’exigència d’una “amenaça inusual i extraordinària”. I, a més, aquests jutges consideren que el tràfic de drogues, la immigració i els desequilibris comercials, que Trump assimila a emergències nacionals, no són tinguts en compte pels aranzels duaners. Per exemple, les barreres duaneres no miren de resoldre el problema del fentanil. I, per tant, els decrets del multimilionari republicà “superen els poders atorgats al president en el marc de la llei IEEPA per a regular les importacions”.

L’argumentació sembla lògica, però Trump la va titllar ràpidament de “horrorosa” i “molt polititzada”, i, segons ell, va ser per iniciativa pròpia de “jutges d’esquerres”, la qual cosa és falsa, com acabem de comentar. “Si es mantingués aquesta decisió, destruiria completament el poder presidencial, la presidència no seria mai la mateixa”, es lamentava Trump, que va ordenar l’apel·lació immediata. Una apel·lació que va trigar menys de vint-i-quatre hores a donar-li la raó, en un procés legal que acabarà al Suprem, on Trump podria guanyar la partida final, tenint en compte que els jutges designats pels republicans superen els demòcrates.

De moment, doncs, el Tribunal d’Apel·lació dels Estats Units per al Circuit Federal ha suspès la decisió del Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units d’Amèrica, però sense resoldre el problema de fons. El Departament de Justícia ha acceptat l’expedient i, al mateix temps, ha demanat a totes dues parts que li presentin els respectius arguments per al mes vinent. Mentre no hi hagi cap decisió, ha aprovat una mesura cautelar. No cal dir que la cursa judicial que comença s’afegeix a la incertesa ocasionada pel “sí, però no” tarifari del president Trump, que de fa mesos alterna aranzels, amenaces i reculades, tot desestabilitzant els socis comercials dels Estats Units.

Però Trump sap que els aranzels són la clau de tota la seva estratègia. Els necessita, sobretot, per recaptar diners i poder fer front al dèficit, que continua creixent i porta el deute del país a uns nivells d’alt risc, i més, d’ençà de l’aprovació al congrés (per un sol vot), la setmana passada, d’un pressupost molt expansius en què es mantenen les retallades fiscals als rics, augmenten durament les retallades socials i sanitàries i es disparen les despeses de defensa. El pressupost deficitari ha agradat tan poc a Elon Musk, que ha dit prou d’aparèixer com el dolent de la pel·lícula, per haver acomiadat milers i milers de treballadors de l’administració i haver fet perillar la seva empresa, Tesla, mentre Trump no solament redueix el dèficit, sinó que l’augmenta. I, aquí, que hi pinto jo?, es deu haver plantejat l’home més ric del món abans de perdre més reputació personal.

Però la gent del president multimilionari ja li va preparant un pla B, segons que apunta The Wall Street Journal. Es tractaria de canviar la base sobre la qual es construeix l’edifici dels aranzels i abandonar la rampa de llançament de l’emergència econòmica i utilitzar la que ja s’ha fet servir, per raons de seguretat nacional, per imposar aranzels sobre automòbils, acer i alumini. Sempre, segons la font esmentada, els analistes del Deutsche Bank i Goldman Sachs creuen que Trump podria estendre l’ús d’aquesta llei a altres sectors. Recordem que també ha començat investigacions sobre les importacions de productes farmacèutics i semiconductors, amb la finalitat d’imposar aranzels a aquests sectors per aquesta via. Això sí, aquest camí requeriria un període de consulta pública, que podria tardar uns quants mesos.

En uns moments tan embolicats, m’agradaria saber com ho viuen les empreses d’aquí que exporten. Què en pensen i com actuen, atesa la pressió de màxima incertesa. I parlo amb Joan Tristany, director general de l’AMEC, que, evidentment, em comenta que la cosa que més preocupa a tothom és la imprevisibilitat del personatge, que, fins i tot, sorprèn la gent del seu entorn dient coses que no han estat discutides prèviament. Per Tristany, els exportadors estan en contacte permanent amb els directors que tenen les seves empreses als EUA. “La impressió que recullo entre les cinquanta-dues empreses de l’associació i que són en aquest cas és que des d’allà els diuen que la febre actual baixarà. Les muntanyes russes actuals acabaran amb una baixada. Els aranzels, finalment, seran més alts que no pas abans de Trump, però no assoliran les barbaritats de què es parla darrerament.” Sens dubte, la visió que es té de dins estant és molt més eficaç que no pas la que es pot tenir amb l’Atlàntic pel mig.

També em comenta que no es pot pluralitzar. I més encara: “Més enllà dels sectors, hem de fixar-nos en els productes. Tots s’encariran per als consumidors americans, però cal distingir entre els que tenen competència directa amb productors americans i els que no la tenen. Els primers ho tenen més complicat, però els segons, senzillament, els compraran igual, però més cars.”

I diu que cal estar molt amatent amb què passa amb dos països concrets, com són la Xina i Mèxic. “En el primer cas, si els xinesos no venen tant als EUA, ens inundaran de productes a Europa i això ens pot fer mal. Pel que fa a Mèxic, hi ha empreses catalanes que hi exporten, pensant en els EUA. Hi exportem maquinària i béns d’equipament. Per exemple, destinats als escorxadors mexicans que, després, venen la carn als EUA. Per això, serà important com acaben les relacions comercials amb els EUA.”

Bé. Els dos dies passats ens han aportat canvis importants en la situació d’incertesa i una picabaralla molt rellevant en el si dels EUA. Alguns jutges s’enfronten al totpoderós autòcrata, però ell respon amb l’insult i el menyspreu cap a la judicatura i amb el fet que “ningú els ha votat”. La guerra interna promet ser molt dura… i ens afectarà a tots.

Per cert, com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, Donald Trump ha acusat avui la Xina d’haver violat l’acord comercial al qual va arribar amb els Estats Units per a rebaixar els alts aranzels imposats per Washington i gràcies al qual, segons el multimilionari, Pequín s’havia salvat “d’una situació molt dolenta”. Com és habitual, en la seva publicació no ha especificat les condicions en què la Xina hauria violat l’acord aconseguit dues setmanes abans, el segon que l’administració va tancar amb un govern estranger després de la imposició d’aranzels globals, després de l’aconseguit amb el Regne Unit.

s als Estats Units, amb l’entrada en joc de la justícia, mitjançant diferents tribunals, potser el que expliquen aquestes línies ja no serà correcte quan es llegeixin. Els EUA viuen moments d’efervescència legal entre una part de la judicatura i l’executiu de Trump que estan repercutint sobre el conjunt de l’economia mundial, amb més intensitat en les empreses que hi exporten els seus productes, siguin acabats o intermedis. A més, aquests últims, afecten, al seu torn, moltes empreses nord-americanes que depenen d’ells per poder acabar la fabricació dels seus. Estem parlant d’una xifra d’importacions de 4,11 bilions de dòlars, que directament o indirecta afecta gairebé a tots els països. Per a posar-la en context, pensem que aquesta xifra equival gairebé a la quarta part del PIB de la zona euro i pràcticament a 2,5 vegades el PIB de l’estat espanyol.

Tot va començar dimecres, quan el Tribunal de Comerç Internacional (TCI) de Manhattan va decidir bloquejar els aranzels imposats per l’administració Trump i li va donar deu dies per posar fi a la seva recaptació. Com era d’esperar, la Casa Blanca va reaccionar ràpidament, apel·lant aquesta decisió judicial. I el Tribunal d’Apel·lació va decidir ahir dijous, temporalment, restablir els aranzels corresponents, el temps necessari per a pronunciar-se sobre el fons del problema. Tot quedava, doncs, com estava el dimarts, però amb una diferència substancial, que ara ha entrat a fons la justícia pel mig, amb un enfrontament molt clar entre una part d’aquest poder i l’executiu.

I per què el TCI va decidir bloquejar la posada en marxa d’aquests aranzels? Doncs en resposta a dues denúncies que li havien presentat. Una de les queixes procedeix d’una aliança de dotze Estats nord-americans, demòcrates, és clar. I l’altra prové de diverses empreses nord-americanes afectades per les mesures.

El Tribunal de Comerç s’ha sumat als arguments que aportaven aquestes parts querellants, considerant que Donald Trump s’havia arrogat els poders del Congrés, utilitzant erròniament la llei IEEPA, que només es pot aplicar en casos d’emergència econòmica. El TCI exposa que un dèficit comercial que existeix des de fa dècades als EUA no respon a l’exigència d’una “amenaça inusual i extraordinària”. I, a més, aquests jutges consideren que el tràfic de drogues, la immigració i els desequilibris comercials, que Trump assimila a emergències nacionals, no són tinguts en compte pels aranzels duaners. Per exemple, les barreres duaneres no estan tractant de resoldre el problema del fentanil. I, per tant, els decrets del multimilionari republicà “superen els poders atorgats al president en el marc de la llei IEEPA per regular les importacions”.

L’argumentació sembla lògica, però Trump la va titllar ràpidament d'”horrorosa” i “molt polititzada”, i, segons ell, per iniciativa pròpia de “jutges d’esquerres”, la qual cosa és falsa, com acabem de comentar. “Si es mantingués, aquesta decisió destruiria completament el poder presidencial, la presidència no seria mai la mateixa”, es lamentava, mentre ordenava l’apel·lació immediata. Una apel·lació que va trigar menys de 24 hores en donar-li momentàniament la raó, en un procés legal que acabarà al Suprem, on Trump podria guanyar la partida final, ja que els jutges designats pels republicans superen als demòcrates.

De moment, doncs, el Tribunal d’Apel·lació dels Estats Units per al Circuit Federal ha suspès la decisió del Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units d’Amèrica, però sense resoldre el problema de fons. El Departament de Justícia ha acceptat l’expedient i, al mateix temps, ha demanat a totes dues parts que li presentin els seus arguments per al mes vinent. Mentre no hi hagi decisió, ha decidit una cautelar. No cal dir que la carrera judicial que s’inicia s’afegeix a la incertesa provocada pel “sí, però no” tarifari del president Trump, que des de fa mesos alterna aranzels, amenaces i reculades, desestabilitzant els socis comercials dels Estats Units.

Però Trump sap que els aranzels són la clau de tota la seva estratègia. Els necessita, sobretot, per recaptar diners i poder fer front al dèficit, que continua creixent i porta al deute del país a uns nivells d’alt risc, i més des de l’aprovació al Congrés (per un sol vot) la setmana passada, d’uns pressupostos molt expansius en què es mantenen les retallades fiscals als rics, augmenten durament les retallades socials i sanitàries i es disparen les despeses de defensa. El pressupost deficitari ha agradat tan poc a Elon Musk, que ha dit prou d’aparèixer com el dolent de la pel·lícula, acomiadant a milers i milers de treballadors de l’administració, i posant en perill la seva empresa, Tesla, mentre Trump no solament redueix el dèficit, sinó que l’augmenta. I aquí que hi pinto jo?, es deu haver plantejat l’home més ric del món abans de perdre més reputació personal.

Però la gent del president multimilionari ja li estan preparant un pla B, segons apunta el Wall Street Journal. Es tractaria de canviar la base sobre la qual es construeix l’edifici dels aranzels i abandonar la rampa de llançament de l’emergència econòmica i utilitzar la que ja s’ha fet servir, per raons de seguretat nacional, per imposar aranzels sobre automòbils, acer i alumini. Sempre, segons la font esmentada, els analistes del Deutsche Bank i Goldman Sachs creuen que Trump podria estendre l’ús d’aquesta llei a altres sectors. Recordem que també ha iniciat investigacions sobre les importacions de productes farmacèutics i semiconductors, amb la finalitat d’imposar aranzels a aquests sectors per aquesta via. Això sí, aquest camí requeriria un període de consulta pública, que podria trigar alguns mesos.

En uns moments tan embolicats, m’agradaria saber com ho viuen les empreses d’aquí que exporten. Què en pensen i com actuen davant una pressió de màxima incertesa. I parlo amb Joan Tristany, director general de l’AMEC, qui, evidentment, em comenta que el que més preocupa a tots és la imprevisibilitat del personatge, que, fins i tot, sorprèn la gent del seu entorn, dient coses que no estaven prèviament discutides. Per Tristany, els exportadors estan en contacte permanent amb els directors que tenen les seves empreses als EUA. “La impressió que recullo entre les 52 empreses de l’associació i que estan en aquest cas, és que el que els hi diuen des d’allà és que la febre actual baixarà. Les muntanyes russes actuals acabaran amb una baixada. Els aranzels, finalment, seran més alts que abans de Trump, però no assoliran les barbaritats de què es ve parlant últimament”. Sense dubte, la visió que es té des de dins, és molt més eficaç que la que es pot tenir amb l’Atlàntic pel mig.

Em comenta també que no es pot pluralitzar. I més encara, “més enllà dels sectors, hem de fixar-nos en els productes. Tots s’encariran pels consumidors americans, però cal distingir entre els que tenen competència directa amb productors americans i els que no la tenen. Els primers ho tenen més complicat, però els segons, senzillament, els compraran igual, encara que més cars”.

I afirma que cal estar molt amatent amb el que passa amb dos països concrets, com són la Xina i Mèxic. “En el primer cas, si els xinesos no venen tant als EUA, ens inundaran de productes a Europa i això ens pot fer mal. Pel que fa a Mèxic hi ha empreses catalanes que hi exporten, pensant amb els EUA. Hi exportem maquinària i bens d’equipament. Per exemple, destinats als escorxadors mexicans que, després, venen la carn als EUA. Per això, serà important com acaben les relacions comercials amb els EUA”.

Bé. Els dos dies passats ens han aportat canvis importants en la situació d’incertesa i una picabaralla molt rellevant en el si dels EUA. Alguns jutges s’enfronten al totpoderós autòcrata, però ell respon amb l’insult i el menyspreu cap a la judicatura i amb el fet que “ningú els ha votat”. La guerra interna promet ser molt dura… i ens afectarà a tots.

Un home jove ha quedat ferit molt greu, després de precipitar-se d’un tercer pis d’un bloc d’apartaments a Lloret de Mar (Selva). Tal com ha avançat el Diari de Girona i ha pogut confirmar l’ACN, l’accident tingut lloc avui cap a les tres de la matinada.

Segons que informen fonts dels Mossos d’Esquadra, l’home és un turista francès que era de vacances a la localitat. Després de la caiguda, ha estat traslladat al Trueta, on es troba ingressat amb pronòstic reservat, segons fonts del centre hospitalari. Fins al lloc de l’accident, s’hi han desplaçat dues patrulles del cos de Mossos i també Policia Local, Bombers i el SEM.

Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Un projecte de ciència ciutadana - Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay

Lloc: Biblioteca

El 17, 18 i 19 de juny, la fundació Arrels farà una nova enquesta a persones que viuen al carrer a Barcelona, amb l’objectiu de recollir dades reals sobre la seva situació i necessitats. L’entitat cerca voluntaris i l’acció s’emmarca dins el compromís de l’entitat per a impulsar canvis efectius en les polítiques d’atenció al sensellarisme.

Durant tres dies, en horari de 7.00 a 22.00, petits grups de voluntaris recorreran uns quants punts de la ciutat —incloent-hi el centre obert d’Arrels, zones on es concentra una elevada presència de persones que dormen al ras i seus d’altres entitats socials— per dur a terme una trentena de preguntes a les persones entrevistades.

L’enquesta tracta temes com l’accés a la sanitat, el temps que fa que viuen al carrer, les causes que els han dut a aquesta situació, si han sofert violència o si reben suport social. Aquesta informació es recollirà de manera confidencial i servirà per a elaborar un informe anual amb el títol “Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar”, eina clau per analitzar l’evolució del sensellarisme i reclamar respostes institucionals més eficaces.

La 43 Fira del Llibre de Palma arrenca avui estrenant emplaçament, a la plaça d’Espanya, i amb la nova proposta d’una Nit de Fira, el 5 de juny, amb una marató de signatures, la participació de més d’una vintena d’autors, un torneig de Scrabble, un concert de Marino e Marini i amb les parades obertes fins a les 22.00.

Entre els convidats del certamen d’enguany, que organitzen el Gremi de Llibreters de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, destaca Lluís Llach, que passarà per la fira per presentar El llibre daurat, Elisenda Solsona, que participarà amb Mammalia i Marta Vives, que compartirà una conversa amb Sílvia Soler. Els escriptors Sebastià Alzamora i Carme Riera passaran també per l’escenari de la plaça d’Espanya de Palma la primera setmana de juny.

A més, la programació també inclou una taula rodona al voltant de les novetats més recents en matèria de memòria històrica i una altra sobre comerç just amb motiu de la publicació del llibre Omplim S’Altra Senalla, 30 anys de comerç just a les Illes Balears. Ací podeu consultar el programa complet.

Els pregoners d’enguany

Els pregoners d’enguany són els editors Maria i Lleonard Muntaner. El tancament de la fira serà el diumenge 8 de juny amb una versió literària del joc Cronològic, un homenatge a persones i entitats vinculades al món del llibre, a més de l’anunci dels guanyadors de la segona edició dels premis Llibreters de Mallorca.

La vintena de parades que ompliran la plaça d’Espanya seran obertes de les 10.00 fins a les 14.00 i entre les 16.30 i les 20.30, amb l’excepció del dijous 5 de juny, quan l’hora de tancament serà les 22.00.

Propostes infantils

Entre les propostes infantils que formen part de la programació, destaquen “Rapejar una rondalla”, amb la Fada Despistada, els contacontes de Víctor Uwagba, Margalida Amengual i Verònica Fiol, entre més, i les propostes per a escoles i instituts que tindran lloc els matins entre setmana.

El dia 3 de juny s’oferirà una gimcana infantil i del 4 al 6 el servei Dinamo de l’Ajuntament de Palma organitzarà el joc interactiu “Descobreix la novel·la”. Totes les compres fetes a la Fira del Llibre de Palma tindran un 5% de descompte.

Un avenç terapèutic important en el tractament del càncer colorectal metastàtic amb mutació en el gen BRAF V600E podria canviar radicalment el pronòstic d’aquesta malaltia. L’assaig clínic de fase 3 BREAKWATER ha demostrat que la combinació dels fàrmacs encorafenib i cetuximab, juntament amb quimioteràpia, duplica la supervivència global en pacients que no havien rebut tractament previ, en comparació amb el tractament estàndard.

L’estudi, presentat per la Dra. Elena Élez, oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer Colorectal del VHIO, ha inclòs 631 pacients amb càncer colorectal metastàtic i mutació BRAF V600E. Els pacients van rebre de forma aleatòria la combinació d’encorafenib i cetuximab més l’esquema mFOLFOX6 (quimioteràpia convencional), o el tractament estàndard. La mediana de supervivència global va ser de 30,3 mesos en el grup amb la nova combinació, gairebé el doble dels 15,1 mesos aconseguits amb el tractament habitual. A més, la supervivència lliure de progressió va augmentar fins a 12,8 mesos respecte dels 7,1 mesos dels pacients amb la teràpia estàndard.

Un canvi de paradigma en un subtipus agressiu

El càncer colorectal és el tercer tumor més diagnosticat al món i la segona causa de mort per càncer a Europa. Entre el 8 i el 12 % dels casos metastàtics presenten mutacions BRAF V600E, que comporten un pronòstic desfavorable i dificulten l’eficàcia dels tractaments actuals. L’any 2019, l’assaig BEACON CRC ja va establir la combinació d’encorafenib i cetuximab com a opció per a pacients que ja havien rebut tractament, però els resultats de BREAKWATER suposen un avanç en situar aquesta teràpia en primera línia.

“El benefici que oferim amb aquesta nova estratègia terapèutica és sense precedents per a aquests pacients, i esperem que es converteixi en el nou estàndard de tractament”, afirma la Dra. Élez. La presentació de BREAKWATER coincideix amb la seva publicació a la revista The New England Journal of Medicine i ha tingut un gran impacte al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO), que es fa a Xicago. Aquest avenç representa una esperança per a una població de pacients amb necessitats molt concretes i mostra el potencial de les teràpies dirigides en la lluita contra el càncer colorectal metastàtic.

Taylor Swift ha comprat els drets dels enregistraments mestres dels seus sis primers àlbums, de manera que posa fi a una llarga disputa sobre la propietat de la seva música. La cantant va començar la seva carrera amb la discogràfica Big Machine l’any 2005, que tenia els drets originals de les seves gravacions. L’any 2019, aquesta companyia va vendre el catàleg de Swift a Scooter Braun, un executiu musical, sense oferir-li l’opció de comprar-lo directament. Aquest fet va desencadenar un conflicte públic, ja que Swift va expressar desacord amb la venda i va acusar Braun de posar en perill el control sobre la seva obra.

Com a resposta, Swift va decidir de tornar a gravar aquests àlbums sota el segell “Taylor’s Version”, per recuperar la propietat sobre les noves versions i reduir la importància dels originals. Entre 2021 i 2023, va publicar les noves gravacions dels àlbums Fearless, Red, Speak Now i 1989, que van tenir bona acollida comercial i de crítica.

De Beethoven a Taylor Swift, la casa de partitures que resisteix a la Rambla

Ara, però, Swift ha fet públic que ha comprat les gravacions mestres originals a Shamrock Capital, un fons d’inversió que el 2020 va comprar aquests drets a Braun. Hi havia especulacions que la compra podria quantificar-se entre 600 i 1.000 milions de dòlars, i Swift s’ha limitat a dir que ha estat un preu “just”.

Gràcies a aquest moviment, Swift controla completament el seu catàleg musical, tant les versions originals com les regravades. Això li permet de gestionar la seva música de manera independent i marca un precedent important respecte als drets d’autor en la indústria musical.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha permès al govern de Donald Trump de revocar l’estatus temporal de parole que protegeix mig milió d’immigrants de Veneçuela, Cuba, Haití i Nicaragua que viuen al país. Aquesta decisió reforça la política de deportacions més agressiva de l’administració Trump.

El parole és un permís temporal que permet als immigrants de residir i treballar als EUA per motius humanitaris urgents o un benefici públic significatiu. L’administració de Joe Biden va concedir aquest estatus a 532.000 persones provinents de països amb una situació complicada, com ara Veneçuela o Cuba, per a frenar la immigració a la frontera amb Mèxic.

El tribunal ha suspès l’efecte d’una ordre judicial dictada pel jutjat federal d’Indira Talwani, a Boston, que havia impedit la retirada del permís. Aquesta decisió podria exposar molts immigrants a processos ràpids d’expulsió mentre es resol la causa en tribunals inferiors. La resolució del tribunal, emesa d’urgència i sense signatura ni argumentació, ha comptat amb la dissidència pública de dues de les tres jutgesses progressistes, Ketanji Brown Jackson i Sonia Sotomayor. Jackson ha criticat la decisió perquè subestima les “conseqüències devastadores” que significarà per a centenars de milers de persones. L’administració Trump, d’ençà del primer dia del seu retorn a la Casa Blanca, ha volgut posar fi als programes de parole humanitari per considerar-los un obstacle per a la seva política migratòria. La secretària de Seguretat Nacional va anunciar al març la fi d’aquestes autoritzacions abans de la fi natural dels dos anys de vigència, cosa que facilitaria els procediments accelerats d’expulsió coneguts com a expedited removal.

Els demandants, entre els quals hi ha immigrants amb parole i els seus patrocinadors americans, argumenten que la retirada indiscriminada del permís vulnera la normativa federal que regula l’actuació dels governs. Denuncien que molts quedarien exposats a l’expulsió immediata cap a països inestables i perillosos, on corren risc de persecució o fins i tot mort. El cas s’emmarca en un seguit de litigis amb què l’administració Trump intenta revertir mesures judicials que frenen les seves polítiques més dures contra la immigració, i s’afegeix a una decisió recent de la Cort Suprema que també permetia acabar amb un altre estatus de protecció temporal atorgat per Biden a uns 350.000 migrants veneçolans.

La consellera d’Educació, Cultura i Esports del govern de l’Aragó, Tomasa Hernández, ha manifestat que els seus tècnics entrarien al MNAC si el museu no executava la sentència del Tribunal Suprem espanyol. En una entrevista a Els matins, de TV3, Hernández ha reconegut que el trasllat de les pintures a Sixena era “delicat” però ha negat que hi hagués risc que es malmetessin, tal com denuncien els experts.

Encara es poden defensar les pintures de Sixena al MNAC: la darrera batalla per lliurar

Hernández ha explicat que amb la Generalitat han parlat amb el gabinet del president i que encara es troben en un període de compliment voluntari de la sentència. “Veurem la voluntat d’executar-la i de la col·laboració entre el MNAC i el govern de l’Aragó de manera com s’executarà el desmuntatge i el trasllat i el muntatge a Sixena”. La consellera ha reconegut que és una operació “delicada en si, com quan es van traslladar a Barcelona” i s’ha de fer amb “unes condicions determinades, amb els tècnics perfectament alineats perquè les pintures no pateixin cap deteriorament. Som conscients que tant el desmuntatge, com el transport com la tornada a muntar a Sixena exigeix uns requisits alts i tècnics de seguretat”, ha assegurat.

Preguntada per si assumiran el risc de possibles danys a les obres, considera que no existeix tal risc perquè “hi ha segments que han viatjat a Nova York i Londres, i dins del MNAC s’han mogut set vegades. És delicat i s’han de prendre mesures, però res més”, ha conclòs. La consellera ha insistit en el fet que el desmuntatge i el transport l’ha de realitzar el MNAC i ho ha de tenir estudiat i organitzat amb els seus tècnics. “Els nostres tècnics entraran en el supòsit que ells no vulguin executar la sentència”.

“No assumim el trasllat perquè ha estat una decisió judicial i la sentència diu que es va condemnar al MNAC al reintegrament al monestir de Sixena i això porta en si que ha de ser el MNAC”, ha dit.

Lloc: Centre Cultural Calisay

La sentència que condemna la BBC per haver difamat Gerry Adams ha recuperat de retruc la figura de Denis Donaldson, ex-dirigent de l’IRA que, després destapar-se que va ser confident dels serveis secrets britànics, va ser assassinat en circumstàncies envoltades d’incertesa. La BBC havia acusat Adams d’haver ordenat aquest crim, una acusació que ara ha estat desestimada judicialment.

Aquesta controvèrsia ha tornat a despertar l’interès per la història tràgica i complexa de Donaldson, que ja havia estat explorada literàriament en la novel·la Retorn a Killybegs (Edicions 1984), de Sorj Chalandon.

Chalandon, periodista i escriptor francès, va conèixer Donaldson quan cobria el conflicte nord-irlandès i mantenia amb ell una amistat profunda, que es va trencar amb la revelació de la seva condició de confident. En la novel·la, l’autor es converteix en Tyrone Meehan, personatge inspirat en ell mateix i en Donaldson, per explicar la violència que arrosseguen tant la seva infància com la història d’Irlanda.

Tal com va explicar Chalandon, en una entrevista a VilaWeb: “Quan escric un llibre cal que hi hagi coses que parlin de mi.” I aquesta obra és un reflex íntim del patiment compartit. El relat no és només la crònica d’una traïció política, sinó l’exploració del moment crucial en què una persona es troba davant la possibilitat de canviar la seva vida per sempre, entre l’orgull i la mentida, sense caure en judicis simples.

Sorj Chalandon: “A vegades, posar una bomba és una manera de fer preguntes” 

L’escriptor va reconèixer que havia estat una experiència dura: “Escrivint aquest llibre he plorat molt, però no de tristesa sinó de còlera.” Més enllà del valor literari, Retorn a Killybegs fa visible la realitat del conflicte nord-irlandès, amb els xantatges i amenaces que feien servir els serveis secrets contra presoners i militants.

Chalandon no hi feia cap homenatge, ni cap judici; reconeixia que un traïdor també podia ser una víctima i que la guerra feia que les fronteres entre amics i enemics fossin difuses. “Entre ell i jo hi havia una autèntica amistat. Era el meu germà d’Irlanda, l’home amb qui tenia més confiança d’Irlanda. És l’home que per mi encarnava el combat irlandès”, relatava.

Chalandon i el seu “germà d’Irlanda” no van tornar a parlar mai més quan es va destapar que era un confident. Així explicava com se n’havia assabentat: “Vaig caure a terra desmaiat, com en un film… Vaig perdre totalment la consciència. Això em va trencar la vida, la confiança… Per mi, Irlanda eren els morts, els presoners, però sobretot era ell… Per sort, van quedar tots els altres.”

Amb l’èxit encara recent de No diguis res (Periscopi), de Patrick Radden Keefe, i la sentència del cas de Gerry Adams, Retorn a Killybegs recobra tota la seva vigència.

El conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha anunciat que el tram de la línia 1 del tramvia d’Alacant entre Hospital Vila i Benidorm reobrirà el 12 de juny, després de la finalització de les obres de duplicació de via i electrificació que s’hi estan duent a terme. Durant la visita a les obres, Martínez Mus ha estat acompanyat pel president de la Diputació d’Alacant i batlle de Benidorm, Toni Pérez, i pel director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo.

D’ençà de fa mesos, FGV ha establert un servei alternatiu d’autobús entre les estacions afectades, que passa per Benidorm, Cala Finestrat, Hospital Vila, Costera Pastor i Creueta, i connecta amb els trens a Creueta i Benidorm. El projecte, amb un pressupost superior als quaranta milions d’euros (IVA inclòs), és finançat en gran part per la Unió Europea, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Martínez Mus ha destacat que “la fase que ha obligat a interrompre el trànsit ferroviari arriba a la seva fi” i que, tot i la recuperació del servei, les obres continuaran fins a final d’any per completar totes les actuacions previstes.

En la seva visita, el conseller també ha mostrat els treballs a l’andana de Terra Mítica, on s’instal·larà un viaducte metàl·lic sobre el barranc del Murtal, que millorarà l’accessibilitat i la seguretat del tram. Segons Martínez Mus, “lamentem les molèsties que les obres han causat durant aquests mesos, però quan acabin, abans que acabi l’any, es podran veure clarament les millores que faran la línia més regular i amb més freqüència, avançant en la modernització de tota la xarxa del TRAM d’Alacant”.

Una xarxa més connectada i sostenible

El projecte inclou la prolongació del camí Moralet per facilitar l’accés des del pàrquing de Benidorm i crear un itinerari saludable per a vianants pel parc del Moralet. Aquest itinerari comptarà amb una passarel·la per connectar amb la via verda existent.

Finalment, FGV i l’Ajuntament de Benidorm estudien de convertir en tramvia el recorregut entre l’avinguda de Beniardà i la parada Benidorm Intermodal, situada davant de l’estació d’autobusos, per afavorir la mobilitat sostenible a la ciutat.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, torna a reiterar el retard en l’enviament del missatge EsAlert. Ho fa en un acte on desestima el recurs presentat per l’acusació popular exercida per Acció Cultural del País Valencià amb relació a la petició de les trucades de Salomé Pradas i Emilio  Argüeso. La instructora reitera que la sol·licitud d’aquesta prova afecta el secret de les comunicacions dels investigats i no solament a ells. “Això només es pot fer amb fonament en cas de la presumpta comissió de delictes dolosos i respecte dels presumptes responsables d’aquests delictes”, escriu la jutgessa.

A continuació escriu un paràgraf en què reitera el retard a l’hora d’avisar la població: “El dolor i el patiment dels familiars de les víctimes és patent i d’impossible reparació. La investigació revela una negligència grollera dels investigats. Els investigats ni tan sols han assumit que qui havia d’ostentar la direcció de l’emergència, encara que els seus actes en el CECOPI ho desmentesquen, desplacen la responsabilitat als tècnics i, en general, a qualsevol persona o administració que no els afecte. Es mostren aliens a la normativa estatutària, legal i reglamentària que els convertia en garants davant una situació d’emergència com la que va ocórrer el 29 d’octubre de 2024- Es va retardar l’avís a la població d’una forma difícilment suportable i explicable per als familiars dels morts, l’avís remès era evidentment erroni i els investigats es creuaven o enviaven missatges o comunicacions sense cap resultat material per a protegir la població”.

Que el missatge arribàs de manera correcta

La jutgessa ha demanat a la Conselleria d’Emergències que identificàs totes les persones que estaven acreditades per a redactar i validar els missatges d’alerta el 29 d’octubre. També vol saber quina formació han rebut i quines d’aquestes persones treballaven aquell dia.

La petició l’ha feta l’advocat de l’acusació popular que exerceix el partit polític Ciutadans després de la declaració d’un tècnic com a testimoni.

A desgrat d’aquest interès per l’EsAlert, la jutgessa afirma en la interlocutòria que el missatge de transmissió no era tan decisiu com el fet que arribàs a la població de manera correcta. “Si s’atenen els raonaments i explicacions que va donar la investigada senyora Salomé Pradas, seria pràcticament inoperatiu en una situació d’emergència, si no fos que el missatge arribàs a la població de manera correcta, fiable, o a través d’una autoritat de prou importància institucional que permetés que la població conegués la seriositat de l’emergència, el risc que afrontava i que s’havien d’atendre les instruccions que es donaven.” La jutgessa diu que això es pot entendre del contingut del missatge de les 20.11, que deia que s’havia d’atendre a avisos futurs. Segons l’escrit, aquests avisos es podien emetre mitjançant la xarxa social X del 112, la televisió pública valenciana, i de més mitjans generalistes, com ara ràdios, premsa i mitjans de comunicació en general. “Haurien pogut ser transmissors d’un missatge que realment salvaguardàs la població, un fet que no va arribar mai.”

“És un dany irreparable. Obrirem un expedient sancionador, però el patrimoni ja està perdut”. Així lamenta la regidora d’Urbanisme de la Pobla de Claramunt (Anoia), Mari Pau Castaño, l’enderroc del molí paperer de Cal Guarro, una edificació del segle XVIII. L’empresa Unió Industrial Paperera va demolir l’edifici dissabte passat i, segons l’Ajuntament, no tenien llicència d’obres perquè s’havien requerit esmenes que no havien respost. Paral·lelament, hi havia un procediment obert per declarar l’edificació bé cultural d’interès local, un tràmit que s’havia engegat fa més d’un any. “Hi ha hagut un retard a consciència. El silenci ha acabat destruint un patrimoni de 400 anys d’història”, ha lamentat la investigadora local Marta Bartrolí.

“L’enderroc de Cal Guarro és un punt negre  més de tota la trajectòria de patrimoni paperer d’aquesta comarca. Es van enderrocant edificis i no es protegeix aquest patrimoni importantíssim”. Així s’explica Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades. Dissabte passat, el municipi de la Pobla de Claramunt es despertava sense un dels seus elements més identificatius, un antic molí del segle XVIII, que havia arribat a ser un dels centres de producció de paper més importants del país. Els propietaris dels terrenys on es trobava el molí de Cal Guarro, l’empresa Unió Industrial Paperera, va enderrocar aquesta edificació.

De fet, l’empresa paperera té previst ampliar les instal·lacions que ocupa a la Pobla de Claramunt, en el marc d’un projecte declarat estratègic pel Govern. Aquesta qualificació, que s’atorga mitjançant decret llei o acord de Govern, comporta avantatges administratius i una tramitació preferent per facilitar-ne l’execució. Tot i això, des del Consell Comarcal de l’Anoia, el seu president, Jordi Parcerisas, adverteix que el desenvolupament industrial ha de ser compatible amb la preservació del patrimoni. “Si perdem el nostre patrimoni, ens empobrim com a comarca, perquè també perdem part del nostre llegat i la nostra essència”, ha afirmat en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Per la seva banda, Unió Industrial Paperera no ha donat resposta a les consultes plantejades per l’ACN.

Enderroc sense llicència i mentre es feia la tramitació de BCIL

L’empresa havia sol·licitat la llicència per enderrocar l’edifici, però l’Ajuntament encara no l’havia atorgat. La regidora d’Urbanisme explica que l’empresa va contactar dilluns amb el consistori al·legant que havien procedit a l’enderroc del molí pel “silenci administratiu” de l’ajuntament, però la regidora nega que això sigui així. Segons Castaño, l’Ajuntament va enviar a l’empresa una petició just el dia abans que s’acabés el termini legal per respondre, però “la companyia en va fer cas omís”. Per tot plegat, la regidora ha anunciat en declaracions a l’ACN que l’ajuntament obrirà un expedient sancionador a l’empresa. Tot i això, lamenta, “el dany ja està fet”.

Paral·lelament a la llicència, també estava en tràmit la declaració del molí com a bé cultural d’interès local (BCIL), una protecció que hauria garantit la seva conservació. Es tracta d’un tràmit que havia de debatre’s i aprovar-se al Consell Comarcal de l’Anoia, ja que l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt no té competència per a fer-ho en ser un municipi de menys de cinc mil habitants. Però l’enderroc es va executar abans que es pogués debatre i resoldre aquest procés que, segons el president de l’ens comarcal, Jordi Parcerisas, estava previst fer-ho en el ple del mes de juny.

Parcerisas qualifica d'”imprudent” la decisió de l’empresa de no esperar la resolució de l’ens, i lamenta que s’hagi aprofitat “una escletxa administrativa” per tirar endavant l’enderroc. De fet, el president de l’ens comarcal assenyala un únic responsable de la pèrdua del molí de Cal Guarro: la propietat. “És el propietari qui demana l’enderroc i, a partir d’aquí, les administracions fem el que podem per evitar-ho”, lamenta.

“Les institucions han fallat, el silenci ha destruït el patrimoni”

Però no tothom ho veu de la mateixa manera. Des del Museu Molí Paperer de Capellades -integrat dins de la xarxa del Museu Nacional de Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)-, la directora, Victòria Rabal, també assenyala les institucions com a part responsable de la pèrdua. “Les institucions han fallat amb aquesta mena de no acció, que és el pitjor que pot passar en la vida”, subratlla. Hi està d’acord la investigadora local Marta Bartrolí: “Hi ha hagut un retard sabut a consciència i ningú ha fet res. El silenci ha acabat destruint un patrimoni de 400 anys d’història i un dels molins més emblemàtics de la nostra comarca”. Les dues expertes critiquen que s’hagi allargat tant l’aprovació del molí com a BCIL, una circumstància que hagués evitat l’enderroc. “Tothom sabia que era molt urgent protegir aquest patrimoni”, lamenta Rabal.

D’altra banda, la directora del museu també critica que una empresa del sector paperer no valori el seu propi patrimoni. De fet, recorda que Unió Industrial Paperera ja té antecedents en aquesta línia. “L’any 2009 va enderrocar Cal Ramonet, ho va intentar amb Cal Violant -que ja estava protegit-, i ara ha demanat l’enderroc de tres molins més. És un error de planejament d’aquest tipus d’empreses que tenen un caràcter totalment extractiu i no pensen que és patrimoni industrial és compatible amb el seu desenvolupament”, explica.

Un segon edifici, en perill

Ara l’Ajuntament també es mostra preocupat pel futur de la torre de Cal Font, un segon edifici històric situat dins dels terrenys propietat de la mateixa empresa paperera i que també ha sol·licitat enderrocar. “Ens fa patir molt i estem a l’expectativa”, explica la regidora de Cultura, Fina Vilarrubias, que afegeix que ja han contactat amb diverses administracions supramunicipals per buscar suport i intentar garantir un compromís de l’empresa per evitar que es repeteixi una pèrdua patrimonial com la del molí de Cal Guarro.

 

Una jutgessa de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) investiga si la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va pagar sobresous irregulars a alguns dels seus directius durant els anys 2021 i 2022.  Segons que recull la interlocutòria, la magistrada del jutjat d’instrucció 1 de Sant Feliu considera que hi ha indicis dels delictes de prevaricació i malversació. Per això, ordena un seguit de diligències per a esclarir els fets i requereix a la CCMA documentació detallada sobre els contractes de l’alta direcció i les nòmines i les retribucions dels membres de la cúpula de l’entitat. També demana les resolucions de nomenament d’aquests càrrecs i l’acreditació de les condicions laborals que els van aplicar.

L’informe de la sindicatura advertia d’irregularitats greus en la gestió dels sous i les retribucions variables, tant a la CCMA com a la Fundació la Marató de TV3. En concret, detectava pagaments que sobrepassaven clarament els límits legals: alguns directius van cobrar el 120% de retribució variable per objectius comercials, tot i que la llei de pressupost de la Generalitat estableix un màxim del 25%. També s’hi assenyalava que, l’any 2021, quatre directius havien cobrat un sou superior al d’un conseller del govern, fet que vulnera la normativa vigent.

A més d’això, la sindicatura qüestionava el pagament de set triennis com a funcionari al director de Gestió Pressupostària de la CCMA, com també la jornada laboral fixada per al conjunt de la plantilla –de trenta-cinc hores setmanals–, per no ajustar-se, segons l’informe, als requisits legals exigits. La jutgessa també ha demanat a la sindicatura que aporti l’informe original i ha ordenat que la CCMA lliuri tots els acords del Consell de Govern entre el 2021 i el 2022 que hagin servit per a aprovar les condicions dels contractes de l’alta direcció. L’ens va ser presidit durant aquell període per Núria Llorach i, més endavant, per Rosa Romà.

Entre la documentació reclamada, hi ha els expedients complets dels processos de selecció dels directors de TV3, Catalunya Ràdio i la Fundació la Marató, incloent-hi les bases de la convocatòria, els criteris aplicats i els currículums dels candidats. També demana els expedients de contractació de pòlisses, els acords interns sobre retribucions variables i qualsevol autorització prèvia del govern per a superar els topalls salarials. Finalment, exigeix una explicació jurídica que justifiqui el pagament dels triennis esmentats i la còpia dels criteris interns que van regir la concessió d’aquests complements salarials. Consultada per Efe, la CCMA ha refusat de fer declaracions sobre la resolució judicial.