L’endemà del caos ferroviari, a l’estació de Cunit no s’han registrat les aglomeracions d’ahir, però els trens de la R2 Sud han sortit amb puntualitat irregular i s’han omplert de passatgers, molts dels quals han decidit d’avançar el trajecte per evitar complicacions. “Està ple de gom a gom. Sabent com vénen les pròximes parades, que segurament s’ompliran més, no sé què passarà”, ha dit, resignat, Àlex Delgado just abans d’agafar el tren.

Renfe ha desplegat un dispositiu amb més personal per a “minimitzar” les afectacions a la R2 Sud i la R4 a causa de la “conflictivitat laboral”. Per una altra banda, el sindicat de maquinistes atribueix la situació d’ahir a un “error de coordinació” entre Renfe, Adif i la Generalitat.

Els trens han arribat a l’estació de Cunit amb una mitjana de mitja hora, tot i que en alguns casos hi ha hagut retards. És el cas del tren que havia de sortir a un quart de sis de la tarda i que finalment ho ha fet un quart d’hora més tard, amb totes les places plenes. Alguns passatgers han criticat les condicions del viatge fins a Barcelona. “No es pot passar per enlloc, no s’hi cap”, s’ha queixat Francisco Serret de la porta estant d’un vagó. Davant la saturació, Maika Quiu ha preferit esperar el tren següent per evitar haver de viatjar dreta. Dissabte ja va viure les afectacions a les línies R4 i R2 Sud, una situació que ha descrit com a “horrible”. “Haurien d’haver posat un tren més gran, tenint en compte que venien passatgers de tot Catalunya”, ha dit a l’ACN.

L’historiador Josep Pich i Mitjana (Manresa, 1967) és actualment catedràtic d’història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, on va entrar a principis dels anys noranta per fer el doctorat –li va dirigir la tesi Josep Termes– i on es va quedar com a professor. Especialista en història política de Catalunya, biògraf de Valentí Almirall, ha treballat els orígens populars i vuitcentistes del catalanisme, el paper de la premsa satírica, la qüestió del Marroc i l’anticatalanisme, sobre el qual prepara un volum que sortirà aviat. Des de la Càtedra Josep Fontana, que ell dirigeix, va organitzar el 28 i 29 de setembre de 2023 unes jornades sobre la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, en escaure’s el centenari del cop d’estat, que ara arriben a les llibreries en forma de llibre amb el títol La dictadura de Primo de Rivera. La primera dictadura espanyola del segle XX, coeditat per Alfonso Bermúdez Mombiela i Gerard Llorens DeCesaris, i editat per Icaria Editorial. Aprofitem l’ocasió per parlar de la seva trajectòria i d’algunes de les recerques rellevants que ha fet sobre la dictadura primoriverista i el catalanisme.

—Voldria saber quin és el vostre primer contacte amb la història. És una vocació?
—És difícil de dir quan comença, però sí que és cert que quan feia EGB l’assignatura que sempre m’anava millor era la història. Era curiós, volia saber d’on venien les coses, i si un es pregunta d’on venen les coses s’acaba arribant a la història. Aquesta curiositat infantil es va mantenir durant el batxillerat, i quan va tocar triar estudis universitaris, per a disgust de la família, que volien que fes alguna cosa que tingués una sortida laboral més remarcable, vaig triar estudiar història. Era el primer llicenciat de la família i, per tant, vaig dir que ho provaria i, si no sortia bé, ja estudiaria una altra cosa. El fet és que va sortir bé i encara hi sóc.

—Vau estudiar a la Universitat de Barcelona, però el doctorat el vau fer a la Universitat Pompeu Fabra, que era nova de trinca.
—Vaig acabar just abans dels Jocs Olímpics del 1992, i un dia, llegint La Vanguardia, vaig veure un anunci que deia que començava un doctorat nou, en una universitat nova. Els professors eren pràcticament tots els deixebles de Pierre Vilar. El dirigia Josep Fontana i hi havia Josep Termes, Eva Serra, Núria Sales, Josep Maria Salrach, Jaume Torres Elias…

—Com és que vau decidir dedicar la vostra tesi a un personatge tan cabdal com Valentí Almirall?
—Quan arribo per primera vegada al piset on hi havia l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives de la UPF, acompanyat del meu company Antoni Saumell, que malauradament va morir jove, em trobo que tot just estan posant els llibres a la biblioteca. I qui ho fa és un senyor que jo creia que era el bibliotecari. En realitat era Josep Fontana. Ens va preguntar què volíem investigar, i quan li vaig dir que m’interessaven els orígens del catalanisme, perquè aquella història de la burgesia insolidària no em quadrava amb el món d’on venia, em va dir que tenia bona part del Diari Català i que me’l portaria. Ell em va dir que estudiés Almirall i que em dirigiria la tesi Josep Termes. Per tant, tot i que historiogràficament no estiguin tots tres d’acord, em considero deixeble de tots tres, i m’enorgulleixo de dirigir la Càtedra Josep Fontana, que la tesi me la dirigís Josep Termes i haver substituït Enric Ucelay-Da Cal. Aquest va entrar a substituir Josep Termes, i quan va crear el seu grup de recerca hi vaig estar implicat des del primer moment. Quan es va jubilar, el vaig substituir jo.

—Què us va seduir del personatge?
—Vaig fer una biografia quan el gènere no estava de moda dins la nostra historiografia. Però a mi la biografia m’era útil, perquè tens una estructuració molt clara, mai no he estat deconstructivista, i em sembla que la cronologia és rellevant. I un dels avantatges que té la biografia és que, a partir d’aquí, pots entrar als detalls. En concret, estudiar Almirall em va permetre de parlar de la Universitat de Barcelona dels anys 50 del segle XIX, que acabava de tornar de Cervera i era al convent del Carme, em va permetre d’estudiar la Renaixença des d’una perspectiva que no era majoritària, tot i que era la de Coromines, Rovira i Virgili i Fontana. És a dir, la dels mal anomenats xarons: Frederic Soler, Conrad Roure, Tomàs Padró, Joan Lluís Pellicer i Almirall, davant l’oficial, dels Jocs Florals.

—I de l’Almirall polític, què en destacaríeu?
–Almirall és un dels principals teòrics del federalisme. Serà quan trenqui amb Pi i Margall que impulsarà el catalanisme. De fet, és l’autor del primer llibre de la tríada de la ideologia catalanista, Lo catalanisme, que tindrà la seva rèplica en La tradició catalana, de Torres i Bages, i la síntesi, que seria La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba. Almirall hi escriu que ell en diu particularisme, però que en realitat és federalisme. El problema és que no pot fer servir la mateixa paraula que els federalistes espanyols, perquè per a ells és tota una altra cosa. De fet, des del Primer Congrés Catalanista del 1880, que organitza Almirall, fins el 2010, el catalanisme majoritari no és separatista, sinó que busca l’encaix dins d’Espanya. El primer independentisme no sorgeix fins el 1918-1919. El canvi radical és el 2010, arran de la sentència del Tribunal Constitucional [espanyol], en què la major part del catalanisme es transforma en independentista. Però això, des d’una perspectiva històrica, és gairebé sociologia.

—El vostre àmbit de recerca, dins la història contemporània de Catalunya i Espanya, va del Sexenni democràtic fins a la República?
—Comença una mica abans del Sexenni democràtic, en el que per a mi seria l’inici de la Renaixença de veritat, amb els Jocs Florals del 1859 i els anomenats “Fochs artificials” del 1860. De mica en mica, m’he anat centrant en el segle XX, amb recerques sobre Josep Maria Planes i Justo Bueno Pérez. Per tant, vaig començar a mitjan segle XIX i estic arribant a la Segona República espanyola.

—L’any 2023 va fer cent anys del cop d’estat de Primo de Rivera. Ara acabeu de publicar un volum sobre la qüestió. Què us va portar a estudiar-lo?
—Vaig tenir la sort de trobar una documentació que, modèstia part, em sembla de la més rellevant que he trobat mai i que canvia força la perspectiva sobre la relació entre la dictadura i el catalanisme. Els grans estudiosos de la dictadura de Primo de Rivera, Albert Balcells i Enric Ucelay, a més de Roig Rosich, no l’havien vist. Per tant, crec que només pots aportar coses noves si trobes documentació nova.

—Quina és la relació entre la dictadura i el catalanisme?
—Per entendre tot plegat ens hem de situar en el que anomenem pistolerisme o guerra social, que és una guerra civil de baixa intensitat. El fet és que, en aquest context, els enemics dels meus enemics són els meus amics, encara que siguin persones que en unes altres circumstàncies no ho serien. És a dir, davant dels grups d’acció de la CNT, quan, com escriu Joan Oller i Rabassa, mataven pels carrers, la Lliga tria bàndol i ho fa amb la patronal, que té els seus pistolers, i els militars que, en terminologia de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, han creat el partit militar. Bàsicament, vol dir que han importat de Cuba els mètodes contra el separatisme que han exercitat en el que ells consideren no una colònia, sinó una província d’ultramar, i que són l’origen del primer feixisme espanyol. En un context normal, algú com Puig i Cadafalch no hauria tingut mai bones relacions amb el governador civil Severiano Martínez Anido o amb Miguel Arlegui, el seu cap de policia. Però en aquest context violent, les tenien. Això explica la documentació que he trobat, que posa de manifest la confiança del catalanisme en el presumpte autonomisme del cap del directori militar.

—I com és que algú com Puig i Cadafalch podia creure en aquest presumpte esperit autonomista i reformista de Primo de Rivera?
—Em va sorprendre molt que algú intel·ligent com ell pogués confiar en personatges com ara Martínez Anido, Joaquín Milans del Bosch, Primo de Rivera… Però, no és només una aposta de Puig, va més enllà. Per a mi el més rellevant és quan vaig trobar el projecte de reial decret de regionalització d’Espanya. Aquest projecte d’estatut regional havia d’entrar en vigor el 15 d’octubre de 1923. El decret conté alguns articles importants. El primer aboleix el reial decret que havia creat les províncies l’any 1833. Un altre, fonamental: totes les competències que no siguin exclusives de l’estat, seran de les regions. Això és la base de qualsevol estat compost. I l’últim: el sistema fiscal en què s’estipulen els impostos que recaptaran les regions, que pagaran una quota a l’estat. Només li falta una cosa: la signatura del rei.

—Tot i això, els primers actes de Primo de Rivera són contra el catalanisme…
—Tot just arribat al poder, Primo de Rivera promulga un decret contra el separatisme, i allà ja diu que com que està a punt de fer una llei que donarà l’autonomia a les províncies, cal fer net. De fet, Primo de Rivera fa servir com a excusa els incidents que hi ha hagut l’Onze de Setembre i la celebració de Galeuzka a Barcelona, on s’han cridat visques a la República del Rif, a Cuba, s’ha cridat “mori Espanya”, etc. El seu pronunciament ataca els polítics de la Restauració, té un fort component masclista, i diu que vol normalitzar la vida del país i plegar. Des del punt de vista catalanista, si tu acceptes que el catalanisme no és separatista i és regenerador, per què no intentar-ho, a veure si hi ha sort? El mateix Primo de Rivera no és un ideòleg, és un pragmàtic, però els militars que deixa aquí quan marxa a Madrid són més espanyolistes que ell.

—Llavors, qui s’oposa a la dictadura?
—La CNT, perquè no té més remei, i Francesc Macià, perquè representa el separatisme i és l’únic que marxa a l’exili en el primer moment. Els socialistes donen suport explícit a la dictadura, tant o més que Puig i Cadafalch. I la majoria es posa de perfil, o mira de jugar a dues bandes. Rovira i Virgili, per exemple, marxa a París, s’entrevista amb Macià, que li diu que la seva aposta és la lluita armada, i torna a fer de funcionari de la Mancomunitat, fins que el fan fora. En aquell temps pot fer la Revista de Catalunya i tot, sense problemes.

—En resum, la violència porta el catalanisme conservador a donar suport als militars, i el punt d’unió és l’autonomia?
—Pel que fa a Puig i Cadafalch, no és ell personalment qui dóna suport al cop, sinó tot el consell de la Mancomunitat, on hi ha la Lliga, els republicans nacionalistes i un liberal. Primo de Rivera els reclama dos tècnics per a redactar aquest estatut, però Puig hi envia també un diputat, Pere Mies, republicà i que serà un dels fundadors d’ERC l’any 1931. Com deia, molts dirigents es posaran de perfil, però qui donarà la cara és Puig i Cadafalch. I qui en paga els plats trencats. Tot i això, per a mi és simptomàtic que Puig i Cadafalch, quan s’acaba la guerra civil, torni i no li facin res. Bé, a un senyor de setanta anys li diuen que no pot treballar d’arquitecte… I això que tenia l’Institut d’Estudis Catalans a casa seva! No li fan res, continua vivint a casa fins que es mor. Però, ideològicament, quina diferència hi havia entre un democristià confederalista com Carrasco i Formiguera i un nacionalista com Puig i Cadafalch? La principal és que l’antic partit militar, que li’n devia unes quantes, ara, amb Franco al poder, devia donar ordres que no el toquessin.

—Sempre s’ha parlat d’un Puig i Cadafalch acomiadant Primo de Rivera a l’estació, i resulta que dieu que no és cert.  
—Aquesta llegenda la difon Cambó, que és el cap del sector més conservador i monàrquic, enfront del sector més nacionalista que podria representar Puig i Cadafalch, des de la presidència de la Mancomunitat. Cambó és un personatge excepcional, molt més bon polític que Puig i Cadafalch, que, com ha destacat Borja de Riquer, gràcies a la CHADE es pot relacionar amb l’elit política europea, però per més que es considerés hereu de Prat de la Riba, o fins i tot el cap de la Lliga, no vol dir que ho fos. Ni de bon tros. Prat de la Riba era el primmus inter pares de la Lliga, però hi havia almenys dos sectors, com deia. O tres: Cambó a Madrid, Puig i Cadafalch a la Mancomunitat i Lluís Duran i Ventosa a l’ajuntament. Concretament, sobre la qüestió del cop, els civils qui hi ha amb Primo de Rivera quan fa el seu pronunciament són gent de l’entorn de la Lliga, però del sector més cambonià. El mateix Cambó ha plegat com a diputat i està navegant a Grècia en espera d’esdeveniments. Quan tingui notícia del cop, aconsellarà als seus que no es comprometin, es posarà de perfil, però l’únic lligaire que col·laborarà activament amb la dictadura serà Eduard Aunós, que ha estat el seu secretari al ministeri.

—Primo de Rivera va enganyar els dirigents catalans?
—Si acceptem que Primo de Rivera va enganyar la Mancomunitat, aleshores per què els demana dos tècnics? I, alhora, sabem que el reial decret es redacta perquè hi ha les cartes de Nicolás Maria de Urgoiti, el propietari del diari El Sol, que diu que donarà suport a l’autonomia des dels seus diaris perquè també li interessa per al País Basc.

—Així doncs, per què creieu que aquesta regionalització no arriba mai a entrar en vigor?
—Suposo que pensaven que si acceptaven això, els catalanistes acabarien reintroduint la bandera, la llengua, i tornaríem al cap del carrer. No ho puc demostrar, però a mi em sembla que Primo de Rivera estava disposat a aplicar l’estatut regional. Però clar, no havia de signar ell personalment el decret. A mi em sembla una hipòtesi fefaent que fos Alfons XIII qui ho aturés. Com diu Amadeu Hurtado a les seves memòries, amb el cop d’estat el rei va decidir d’utilitzar el partit militar, que era el partit que s’havia creat com a reserva i que ell mateix dirigia. Hi estic d’acord. Qui realment dirigia el partit militar no era ni Joaquín Milans del Bosch, ni Severiano Martínez Anido, ni Miguel Primo de Rivera, sinó Alfons XIII.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha defensat avui la necessitat d’incrementar la capacitat defensiva d’Ucraïna fins a convertir-la en un “eriçó d’acer”. En declaracions després de la cimera sobre seguretat feta a Londres, Von der Leyen ha demanat als estats europeus que donin suport per “bàsicament convertir Ucraïna en un eriçó d’acer que sigui indigerible per a qualsevol invasor”.

Segons ha explicat, a la reunió s’ha produït “un debat bo i franc” entre els aliats, que han coincidit en la necessitat de posar Ucraïna en una posició de força. Kíiv necessita “garanties de seguretat integrals” que consolidin la seva situació econòmica i militar, ha afegit.

Crida a rearmar Europa

També ha defensat la urgència de “rearmar Europa” i ha anunciat que la Comissió presentarà un pla en aquest sentit al Consell Europeu previst per al 6 de març. “Hem d’intervenir de manera contundent”, ha argumentat. “És de la màxima importància incrementar la inversió en defensa durant un període prolongat. És per la seguretat de la Unió Europea. Ens hem de preparar per al pitjor en l’entorn geoestratègic en què vivim i, per tant, hem d’enfortir la defensa”, ha dit.

Missatge als Estats Units

Quan li han preguntat pel missatge que Europa vol enviar als Estats Units, Von der Leyen ha respost: “Som a punt per a defensar, al vostre costat, la democràcia i el principi que hi ha normes. Que no es pot envair ni assetjar el veí ni es poden canviar les fronteres per la força”.

El ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, s’ha pronunciat avui contra el possible desplegament de forces europees a Ucraïna, que contemplen des de fa temps el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron. Segons Lavrov, aquesta decisió representaria una nova incitació a la guerra.

“Macron i Starmer fa temps que donen voltes a idees com l’entrenament de milers de pacificadors”, ha declarat Lavrov. “Però aquest pla de ficar forces de pau a Ucraïna no és més que una nova incitació del règim de Kíiv a la guerra contra nosaltres”.

En unes declaracions al conglomerat de mitjans russos Krasnaya Zvezda, recollides pel Ministeri d’Exteriors, Lavrov ha lamentat que ningú no hagi preguntat a Rússia sobre aquesta possibilitat i ha aplaudit l’actitud del president dels Estats Units, Donald Trump. “Encara és massa aviat per parlar d’aquesta qüestió i el que cal és el consentiment de totes les parts, perquè és un home que ho comprèn tot”.

Cimera a Londres per a una proposta d’alto-el-foc

L’entrevista ha coincidit amb l’inici d’una cimera de dirigents europeus a Londres per debatre una proposta d’alto-el-foc elaborada per Londres, París i Kíiv, amb la intenció final que una delegació negociadora nord-americana la traslladi al govern rus per a la seva avaluació. A la trobada també es parla de la creació d’una coalició de països per accelerar la resposta europea a la guerra i garantir la seguretat continental.

Lavrov acusa Europa de vulnerar els Acords de Minsk

El ministre d’Exteriors rus ha dedicat part de les seves declaracions a tractar els orígens històrics del conflicte a Ucraïna i ha acusat Europa de “calcinar els Acords de Minsk”, el pla de pau fallit per posar fi als combats entre Ucraïna i les forces prorusses a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Luhansk.

“Els seus coautors, els nostres veïns occidentals, no tenien cap intenció de complir aquests acords”, ha afirmat Lavrov, abans d’acusar Europa d’haver “portat al poder amb baionetes” primer l’ex-president ucraïnès, el proeuropeu Petró Poroixenko, i després l’actual president, Volodímir Zelenski, a qui ha anomenat “pur nazi”.

“A Zelenski el van portar al poder unes baionetes i ara vol tornar a fer-les servir amb les anomenades ‘forces de pau’, que no resoldran les causes profundes d’aquest conflicte”, ha conclòs Lavrov.

Grup de teatre ACR de Fals - Lloc: Teatre dels Seràfics

El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat ha emès un avís especial per l’episodi de pluges generalitzades i persistents que afecta el País Valencià.

Segons Emergències, la situació continuarà avui al cap de la Nau i s’intensificarà demà, especialment a les comarques de l’interior del nord i el centre del País Valencià, on s’esperen precipitacions localment fortes o molt fortes i persistents, amb acumulacions que poden superar els 100 mil·límetres en dotze hores.

A partir de dimarts, els xàfecs més intensos també podrien estendre’s al sud. La principal característica serà la persistència de les precipitacions, amb acumulats que podrien arribar als 60 mil·límetres en dotze hores i xàfecs localment forts.

Segons l’avís especial de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la inestabilitat es mantindrà dimecres i dijous, amb acumulacions importants de pluja a tot el País Valencià, tot i que amb una incertesa creixent en la previsió.

Davant aquesta situació, l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències recomana als municipis i organismes responsables de la gestió d’emergències que estiguin atents als avisos del Centre de Coordinació d’Emergències i activin amb antelació els protocols necessaris per establir mesures preventives als seus respectius àmbits.

El port de València tanca el trànsit marítim pel temporal

Avui, de moment, el port de València ha tancat el trànsit marítim a causa del temporal, segons que ha informat l’Autoritat Portuària de València al seu perfil de la xarxa X. Tanmateix, es mantenen operatius els ferris a les Illes, segons les mateixes fonts. El tancament del trànsit marítim s’ha ordenat a les 14.09.

Aquesta tarda la Vall d’Ebo (Marina Alta) ja frega els 200 litres per metre quadrat acumulats des del començament de l’episodi de pluges, i en una hora s’hi han registrat més de 40 litres per metre quadrat, la màxima intensitat diària fins ara. Segons les previsions, aquest episodi podria deixar acumulats de fins a 300 litres. Avui, la pluja ha caigut amb força, especialment a l’interior de la Marina Alta i la Safor, al nord del Comtat, la Vall d’Albaida, la Costera, el canal de Navarrés i el sud de la Ribera Alta. Fins a les 16.30, la Vall de Gallinera ha superat els 103 litres per metre quadrat, mentre que la Vall d’Ebo s’ha acostat als 200 passades les 17.00, segons dades de l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET).

Des d’AVAMET expliquen que “no tenim els mateixos ingredients que el 29 d’octubre, hi ha menys potencial, però la situació s’ha de seguir molt atentament”. Alguns models preveuen acumulacions de fins a 300 litres per metre quadrat en zones prelitorals i d’interior.

Un estudi de l’Associació Nacional d’Audioprotesistes (ANA) assenyala que el 52% de les persones amb pèrdua auditiva no fa servir audiòfons per “vergonya i por al rebuig social”. L’informe, anomenat EuroTrak, és una anàlisi comparativa sobre pèrdua auditiva i ús d’audiòfons que es fa periòdicament en diversos països d’Europa, el Japó i Nova Zelanda. Enguany s’ha fet una enquesta a més de 1.300 persones d’entre 14 i 74 anys amb pèrdua auditiva. Malgrat la reticència d’aquest sector de la població a fer servir aquests dispositius, el 63% dels usuaris d’audiòfons asseguren que no han experimentat cap mena de rebuig o burla per portar-los. Segons les dades de l’estudi, és més probable que hi hagi més rebuig social cap a una persona amb discapacitat auditiva que no fa servir audiòfons.

Altres motius per no fer servir audiòfons

A més de la vergonya, els enquestats també indiquen altres raons per no fer servir audiòfons, com ara considerar que la seva pèrdua auditiva no és prou greu (43%), trobar que els audiòfons són incòmodes (44%) o pensar que no restableixen una audició normal (41%).

Per contra, el 78% dels usuaris d’audiòfons es mostren “molt satisfets” amb els seus dispositius, una xifra similar a la d’altres països europeus com Suïssa, Bèlgica, Itàlia o França. Entre els beneficis destacats pels usuaris hi ha la millora de la vida social (77%), una sensació més gran de seguretat (75%), un major benestar i millor salut mental (58%) i més productivitat en el treball (32%).

Impacte en la salut mental i el descans

Segons l’estudi, les persones amb pèrdua auditiva que no fan servir audiòfons tenen una probabilitat “mitjana-alta” (72%) de patir ansietat, depressió o esgotament. A més, un 47% d’aquest col·lectiu reconeix que arriba mentalment esgotat al final del dia. L’ús d’audiòfons també es relaciona amb una millor qualitat del son. Segons l’enquesta, el 58% dels usuaris d’audiòfons diu que dorm bé, un 14% més que les persones que no en fan servir (44%).

Ja és la segona vegada que, després de la ‘mascletà‘, se senten crits de ‘Mazón dimissió‘ a les falles de València. De nou, el president no ha aparegut a l’esdeveniment, malgrat que fa un any sí que va participar en la primera ‘mascletà’. Els crits d’avui venen precedits per la manifestació d’ahir, la cinquena a la ciutat que demana la seva dimissió. També s’han sentit crits d'”El president, a Picassent” i, a més dels crits contra Mazón, també s’han sentit crits de ‘Sí al valencià’, en oposició a la consulta de llengua base a les escoles organitzada pel govern.

Els tres regidors de Ciutadans a l’Ajuntament de Vilamarxant (Camp de Túria) presentaran demà la renúncia a les seves delegacions i sortiran de l’equip de govern per discrepàncies amb el batlle, Héctor Troyano (PP), segons que ha informat el partit en un comunicat.

La decisió s’ha pres en una reunió en què han participat el secretari general de Ciutadans, Carlos Pérez Nievas, la coordinadora del País Valencià, Mamen Peris, i els cinc regidors del partit al consistori: el portaveu, Xavier Jorge, i els edils Gabriel Castellano, Víctor Sanchis, Stefania Burlacu i Teresa González.

Segons el comunicat, la sortida del govern municipal respon a la “decisió unilateral, injustificada i barroera” del batlle de retirar les competències de Xavier Jorge i Víctor Sanchis. Fins ara, Castellano gestionava les àrees d’Obres, Serveis Municipals, Esports i Personal; Burlacu, Foment de l’Ocupació, Transparència i Participació, i González, Turisme i Patrimoni.

Ciutadans subratlla que la sortida dels seus tres regidors deixa el PP governant en minoria “després de l’intent barroer del batlle de desprestigiar la feina de dos regidors de Ciutadans a menys de tres mesos i mig del canvi de batllia acordat, pactat i signat per PP i Cs després de les eleccions municipals del 2023”.

Els regidors de Ciutadans han defensat la seva “fidelitat, feina i dedicació” envers els veïns durant aquesta etapa al govern municipal: “Hem treballat per Vilamarxant i tothom coneix la nostra gestió. Ara el batlle fa aquestes acusacions sense fonament per justificar que no vol complir l’acord i cedir la vara de comandament. Les persones compleixen la seva paraula, i quan no en tenen, com a mínim compleixen allò que han signat”, han conclòs.

Dues persones s’han mort avui en un incendi en una casa de pagès a la Vall d’en Bas (Garrotxa). L’avís s’ha rebut quan faltaven pocs minuts per tres quarts d’onze del matí. Fins al punt s’hi ha desplaçat dues dotacions de Bombers, però –segons informen fonts del cos– quan hi han arribat, l’incendi ja estava extingit. S’investiguen les causes del foc.

El català ocupa una posició minoritària com a llengua de les tesis doctorals a les universitats públiques. Segons les darreres dades, corresponents al curs 2022-2023, només una de cada deu és escrita en català. Un 11% dels 2.358 treballs de final de doctorat es van redactar en català, més d’un terç en castellà, i més de la meitat en altres llengües. Entre els investigadors nascuts a Catalunya, el català és més emprat, però encara no és majoritari: un de cada cinc treballs. Les revistes acadèmiques en què es publiquen habitualment aquests estudis són internacionals i en anglès, fet que condiciona l’opció lingüística. Algunes universitats, com ara la Universitat Pompeu Fabra (UPF) –amb un 2,4% de tesis en català–, miren d’incrementar les recerques en català amb guies de publicacions que l’accepten i finançament per a treballs escrits en català.

L’anglès domina entre els investigadors catalans

La proporció de tesis escrites en català és baixa en termes generals, però també entre els investigadors nascuts a Catalunya. De fet, la primera opció idiomàtica d’aquest grup, segons les dades del departament de Recerca i Universitats a què ha tingut accés l’ACN, és l’anglès. Un 43% de les tesis dels doctorands catalans el curs 2022-2023 han estat en aquesta llengua. En castellà se’n van escriure una de cada tres i, en català, tan sols una de cada cinc (23%).

En el conjunt de tesis doctorals presentades a Catalunya el pes del català és encara menor, fins a situar-se en una de cada deu. Això s’explica, en part, per l’alt nombre de doctorands de fora del Principat: només el 45% de les tesis del curs 2022-2023 a les universitats públiques són d’alumnes nascuts a Catalunya. Fins a un  14% dels doctorands procedeixen de l’estat espanyol i un 38% d’altres països.

L’anglès mana en les publicacions acadèmiques

Fonts del sector universitari consultades confirmen que la baixa presència del català en les tesis doctorals respon, sobretot, a la destinació final d’aquests treballs en revistes i publicacions acadèmiques especialitzades, un àmbit dominat per l’anglès. “En doctorats, la majoria de programes són en anglès”, expliquen a l’ACN des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), una de les universitats públiques amb més projecció internacional –un 30% de la docència s’hi imparteix en anglès, i un 25% del professorat és estranger– i també la que presenta el percentatge més baix de tesis en català (2,4%).

La institució assenyala que tot just ara comença a haver-hi revistes acadèmiques en què es pot publicar en català, “o almenys el resum”. Per incentivar l’ús d’aquesta llengua, ha començat a finançar la publicació de recerques en català en revistes acadèmiques de prestigi i ha elaborat una guia de les publicacions internacionals que accepten articles en català, una quarantena en total, segons detallen fonts de la universitat.

L’especialització de cada universitat

Els àmbits de coneixement que cobreix cada universitat també influeixen en la presència del català en les tesis. Per exemple, en el sector tecnològic, la major part de la literatura acadèmica es publica en anglès, segons que expliquen fonts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a l’ACN. Això explica que sigui la segona universitat pública amb menys tesis en català (2,5%), després de la Pompeu Fabra. A més, també és una de les que atrau més doctorands estrangers, que representen la meitat del total.

“La llengua franca en aquests àmbits és l’anglès”, exposen des de la UPC. Amb tot, des del 2023, la universitat ha decidit que almenys el resum dels articles acadèmics es pugui consultar en català. Això no obstant, expliquen que “és difícil” perquè interessa que les tesis puguin ser llegides i citades per la comunitat científica internacional, i sovint això implica redactar-les en anglès.

També entre els alumnes catalans d’aquests dos centres universitaris –i no tan sols entre els estrangers– la proporció de tesis escrites en català és molt baixa: un 7,1% dels treballs a la UPC i un 5,1% a la UPF. En canvi, més del 70% dels treballs en ambdues universitats són escrits en terceres llengües.

La UdG, l’excepció

Fins i tot a les universitats públiques amb més presència d’investigadors nascuts a Catalunya –com ara la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Lleida (UdL)– el català no és majoritari.

La UdG, la universitat amb més doctorands nascuts a Catalunya (60%), és també on es van presentar més tesis en català: una de cada quatre (25,8%). Entre els doctorands catalans, el català sí que és majoritari, amb el 40% de les tesis escrites en aquesta llengua, un fet que no passa a cap altre centre universitari analitzat.

En un punt intermedi, sempre prenent el mateix curs acadèmic, hi ha la UdL, amb un 18% de les tesis presentades en català. En aquest centre, la meitat de les recerques són signades per alumnes nascuts a Catalunya, i entre aquests hi ha més equilibri entre les tres opcions idiomàtiques que en qualsevol altra universitat pública: un terç de les tesis són escrites en català, castellà i anglès, amb un lleuger avantatge de les terceres llengües.

A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’11,6% de tesis en català el 2022-2023; la UB, amb el 14,5%, i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el 12%, l’ús del català en les tesis es manté en nivells similars.

L’ús testimonial del català entre els estrangers

Entre els investigadors nascuts fora de Catalunya, l’ús del català és gairebé inexistent. El registre del curs 2022-2023 recull que només set de les prop de nou-centes tesis presentades per estrangers eren en català. En canvi, un terç dels doctorands (33,6%) van optar pel castellà, mentre que el 65,6% van escriure la tesi en anglès o una altra llengua.

Entre els doctorands nascuts a la resta de l’estat espanyol, la proporció de tesis en català és una mica més alta, però encara minoritària: el 2022-2023, només 17 tesis (5% del total). Igual que els doctorands catalans, els d’origen espanyol també opten majoritàriament per escriure en llengües com l’anglès (55%) abans que en castellà (40%).

Evolució estable

L’anàlisi de les dades dels darrers sis cursos acadèmics mostra que el pes del català en la redacció de les tesis doctorals a les universitats públiques catalanes s’ha mantingut estable. El curs 2016-2017 va ser el punt més alt, amb un 14,5% de les tesis en català, mentre que en els anys posteriors el percentatge s’ha situat entre el 10% i l’11%.

En canvi, el nombre de tesis escrites en llengües estrangeres ha augmentat notablement, amb gairebé deu punts més. El curs 2016-2017, el 45,6% de les tesis eren escrites en aquestes llengües, mentre que el 2022-2023 aquesta xifra ha superat la meitat dels treballs (53,4%).

Missa solemne en memòria de l'arenyenca més universal - Lloc: Església de Santa Maria

Quatre accidents de trànsit durant aquesta passada nit de Carnaval han acabat amb sis víctimes mortals a les carreteres catalanes, segons que ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). Els sinistres mortals han estat a la C-25 a Gurb (Osona), la C-58 a Vacarisses (Vallès Occidental), la mateixa C-58 a Badia del Vallès (Vallès Occidental) i la AP-7 a l’Aldea (Baix Ebre), ha detallat l’SCT.

A banda, un xoc frontal entre dos turismes ahir a la C-16 a Cercs (Berguedà) va causar la mort d’una dona de 59 anys veïna de Barcelona, que viatjava de passatgera en un dels vehicles.

Un augment respecte de l’any passat

Amb aquestes víctimes, ja seran 29 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes en els poc més de dos mesos que portem d’any. Les morts en accidents a la xarxa viària del Principat han crescut respecte de l’any passat.  Només fins al febrer, segons el SCT, havien mort 22 persones en 22 accidents de trànsit a la xarxa viària interurbana, tres més que el 2024. Al llarg d’aquests dos mesos s’han registrat 105 ferits greus, 12 més que en el mateix període del 2024.

El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha anunciat que el seu país presentarà als Estats Units, juntament amb França i Ucraïna, una proposta d’alto-el-foc amb la intenció final que una delegació negociadora dels EUA la traslladi al govern rus perquè la valori.

En una entrevista a la cadena britànica BBC, Starmer ha explicat que preparen una proposta elaborada després d’unes quantes converses amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski –que és de visita a Londres amb motiu de la cimera de dirigents europeus d’avui–, el president de França, Emmanuel Macron, i el mateix mandatari dels EUA, Donald Trump. “Prepararem un pla per a aturar els combats i després en parlarem amb els Estats Units. Crec que hem fet un pas en la bona direcció”, ha dit Starmer, que ha afegit que a aquesta proposta s’hi podrien afegir un país o dos més, però no n’ha donat més detalls ni tampoc sobre els participants.

El Papa ha passat una nova nit tranquil·la i encara descansa a l’hospital Gemelli de Roma 48 hores després de la crisi respiratòria, segons ha informat el Vaticà. El pontífex es troba estable (no té febre ni leucocitosi –excés de glòbuls blancs), rep ventilació mecànica i fa fisioteràpia respiratòria per a recuperar-se.

El Papa Francesc va ingressar el 14 de febrer al Gemelli de Roma per una doble pneumònia i, tot i que està conscient i orientat, ha patit algunes crisis respiratòries que han afectat el seu pronòstic. L’últim comunicat del Vaticà ha detallat que ha rebut l’eucaristia i després ha pregat, i que continua menjant pel seu compte i col·laborant en la rehabilitació. El seu pronòstic segueix reservat.

Renfe ha decidit d’anul·lar el servei de reforç entre Sitges i Barcelona previst per a aquest cap de setmana amb motiu del Carnaval i ha mobilitzat més personal per a minimitzar les afectacions en el servei, arran dels retards generalitzats i cancel·lacions que ahir van afectar les línies R2 sud i R4.

En un comunicat, Renfe ha informat que, entre les mesures més importants que ha pres per a revertir aquesta situació, hi ha la disponibilitat de personal de reserva, el reforç del centre de gestió d’operacions i del personal d’informació, i l’activació dels equips necessaris per a coordinar la jornada i mitigar-ne les afectacions.

L’operadora ferroviària atribueix la jornada caòtica d’ahir a un conflicte laboral vinculat al traspàs de Rodalia. Amb tot, els sindicats ho desvinculen d’aquesta qüestió i ho atribueixen al fet que es va comunicar als maquinistes un canvi d’horari sense l’anticipació preceptiva. Renfe ja va advertir ahir que els retards i cancel·lacions tindran previsiblement conseqüències en la circulació els dies laborables vinents, perquè el conflicte també afecta el funcionament dels tallers. A les 20.00 d’ahir, s’havien suprimit 106 trens durant la jornada i el retard mitjà en les línies R2 sud i R4 era de trenta minuts, segons la companyia.

Segons Renfe, els retards generalitzats i l’alteració de les freqüències van ser a causa de “la situació de conflictivitat sindical arran de l’anunci de mobilitzacions fet per les centrals sindicals en protesta pel traspàs de Rodalia”. L’empresa ha lamentat que el conflicte esclati justament quan està en marxa un pla d’acció per a millorar el servei, amb actuacions estructurals i organitzatives, i mentre Rodalia intenta de minimitzar les afectacions de les obres al corredor mediterrani.

Aquesta matinada es farà al teatre Dolby de Los Angeles la gala número 97 dels premis Oscar. Emilia Pérez és el film amb més nominacions, en té tretze. Consulteu ací els nominats a les diverses categories:

Millor film

• Anora
• The Brutalist
• A Complete Unknown
• Conclave
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• I’m Still Here
• Nickel Boys
• The Substance
• Wicked

Millor direcció

• Sean Baker, per Anora
• Brady Corbet, per The Brutalist
• James Mangold, per A Complete Unknown
• Jacques Audiard, per Emilia Pérez
• Coralie Fargeat, per The Substance

Millor actriu protagonista

• Cynthia Erivo, per Wicked
• Karla Sofía Gascón, per Emilia Pérez
• Mikey Madison, per Anora
• Demi Moore, per The Substance
• Fernanda Torres, per I’m Still Here

Millor actor protagonista

• Adrien Brody, per The Brutalist
• Timothée Chalamet, per A Complete Unknown
• Colman Domingo, per Sing Sing
• Ralph Fiennes, per Conclave
• Sebastian Stan, per The Apprentice

Millor actriu secundària

• Monica Barbaro, per A Complete Unknown
• Ariana Grande, per Wicked
• Felicity Jones, per The Brutalist
• Isabella Rossellini, per Conclave
• Zoe Saldaña, per Emilia Pérez

Millor actor secundari

• Yura Borisov, per Anora
• Kieran Culkin, per A Real Pain
• Edward Norton, per A Complete Unknown
• Guy Pearce, per The Brutalist
• Jeremy Strong, per The Apprentice

Millor film internacional

• I’m Still Here
• The Girl with the Needle
• Emilia Pérez
• The Seed of the Sacred Fig
• Flow

Millor film d’animació

• Flow
• Del revés 2
• Memoir of a Snail
• Wallace & Gromit: Vengeance Most Fowl
• The Wild Robot

Millor banda sonora

• The Brutalist
• Conclave
• Emilia Pérez
• Wicked
• The Wild Robot

Millor curtmetratge de ficció

• A Lien
• Anuja
• I’m Not a Robot
• The Last Ranger
• The Man Who Could Not Remain Silent

Maquillatge i perruqueria

• A Different Man
• Emilia Pérez
• Nosferatu
• The Substance
• Wicked

Millor disseny de vestuari

• A Complete Unknown
• Conclave
• Gladiator II
• Nosferatu
• Wicked

Millor curtmetratge d’animació

• Beautiful Men
• In the Shadow of Cypress
• Magic Candies
• Wander to Wonder
• Yuck!

Millor guió original

• Anora
• The Brutalist
• A Real Pain
• September 5
• The Substance

Millor guió adaptat

• A Complete Unknown
• Conclave
• Emilia Pérez
• Nickel Boys
• Sing Sing

Millor disseny de producció

• The Brutalist
• Conclave
• Dune: Part Two
• Nosferatu
• Wicked

Millor muntatge

• Anora
• The Brutalist
• Conclave
• Emilia Pérez
• Wicked

Millor fotografia

• The Brutalist
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• Maria
• Nosferatu

Millors efectes especials

• Alien: Romulus
• Better Man
• Dune: Part Two
• Kingdom of the Planet of the Apes
• Wicked

Millor so

• A Complete Unknown
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• Wicked
• The Wild Robot

Millor film documentari

• Black Box Diaries
• No Other Land
• Porcelain War
• Soundtrack to a Coup d’Etat
• Sugarcane

Millor curtmetratge d’acció real

• A Lien
• Anuja
• I’m Not a Robot
• The Last Ranger
• The Man Who Could Not Remain Silent

Millor curtmetratge documentari

• Death by Numbers
• I Am Ready, Warden
• Incident
• Instruments of a Beating Heart
• The Only Girl in the Orchestra

Millor cançó original

• “El Mal” de Emilia Pérez
• “The Journey” de The Six Triple Eight
• “Like a Bird” de Sing Sing
• “Mi Camino” de Emilia Pérez
• “Never Too Late” de Elton John: Never Too Late

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha anunciat la suspensió de l’entrada d’ajuda a Gaza a partir d’avui, després d’haver denunciat la negativa de Hamàs d’acceptar els termes dels Estats Units –aprovats pel govern israelià– per a prolongar la primera etapa de l’alto-el-foc a l’enclavament palestí, que va expirar ahir.

L’anunci del primer ministre israelià ha arribat hores després de la declaració d’un nou alto-el-foc unilateral per part d’Israel durant les festivitats del Ramadà musulmà i la Pasqua jueva, és a dir, aproximadament fins el 20 d’abril. Tanmateix, aquesta ampliació de la treva es farà al marge dels termes de l’alto-el-foc inicial negociat entre Hamàs i Israel, que va entrar en vigor el 19 de gener. Per tant, no inclou la continuació dels procediments per a intercanviar ostatges israelians en mans de les milícies palestines per presoners palestins.

Netanyahu ha acusat Hamàs d’ignorar una proposta alternativa presentada per l’enviat especial de la Casa Blanca a la regió, Steve Witkoff, que va oferir la possibilitat de prolongar els termes de la primera fase de l’alto-el-foc original: continuar amb els intercanvis mentre s’intenten desblocar les negociacions, ara mateix paralitzades, per a pactar una segona fase que comprèn l’alliberament de tots els ostatges homes a canvi de la retirada de les forces israelianes de l’enclavament palestí i, el tema més delicat, l’inici de discussions per a determinar el futur polític de Gaza.

“Després de la finalització de la primera fase de l’acord sobre els ostatges, i davant la negativa de Hamàs a acceptar l’esquema de Witkoff per a continuar les converses, a què Israel ha accedit, el primer ministre Netanyahu ha decidit que, a partir d’aquest matí, cessarà tota entrada de béns i subministraments a Gaza”, ha informat l’oficina del primer ministre, i afegeix: “Israel no permetrà un alto-el-foc sense l’alliberament dels nostres ostatges. Si Hamàs continua amb la seva negativa, hi haurà més conseqüències.”

Hamàs acusa Israel de paralitzar les converses

Hamàs va protestar ahir contra els termes de l’enviat de la Casa Blanca i va dir que no eren més que una tàctica dilatòria per a mantenir la presència israeliana a Gaza, i un “retorn a les posicions de partida”, segons que va manifestar el seu portaveu, Hazim Qasem, després de constatar que les negociacions sobre la segona fase estan congelades del tot. Hamàs no vol cedir el control polític ni de seguretat sobre l’enclavament palestí, com exigeix Israel. Hamàs, per contra, assegura que és Israel qui obstaculitza el procés de diàleg amb aquesta nova treva unilateral com a tapadora per a justificar que s’ha negat a negociar la retirada de les forces israelianes de Gaza abans de qualsevol altra consideració, segons que ha denunciat l’alt càrrec Mahmud Mardawi. “L’única manera d’aconseguir estabilitat a la regió i el retorn dels presoners israelians és completar l’aplicació de l’acord d’alto-el-foc, començant per la posada en marxa de la segona fase.” Mardawi ha denunciat que la treva israeliana durant el Ramadà no és més que una expressió de la renúncia de Netanyahu a continuar les converses, com a “manipulació contínua” per no retornar els presoners a les seves famílies, que “conduirà a la continuació del patiment i posarà en perill la seva vida, si no s’exerceix pressió sobre l’ocupació perquè compleixi les seves obligacions”.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, s’ha mostrat disposat a redoblar esforços “per una pau justa i duradora a Ucraïna”, motiu pel qual ha reunit a Londres una cimera amb l’assistència dels dirigents d’Ucraïna, França, Alemanya, Dinamarca, Itàlia, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Espanya, el Canadà, Finlàndia, Suècia, la República Txeca i Romania, entre més.

Aquesta cimera es farà una volta el primer ministre britànic hagi rebut al número 10 del carrer de Downing Street el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha estat aclamat pels presents. Starmer ha reiterat a Zelenski que té el suport de tot el Regne Unit. “Permeti’m de dir-li que és vostè molt, molt benvingut a Downing Street. Com ha pogut comprovar pels aplaudiments del carrer, té vostè tot el suport de tot el Regne Unit. Estarem amb vosaltres, amb Ucraïna, el temps que calgui”, ha ressaltat. “Aquesta és la gent del Regne Unit que surt a demostrar fins a quin punt li dóna suport, fins a quin punt dóna suport Ucraïna, i la nostra determinació absoluta d’estar amb vostè per aconseguir allò que tots volem, que és una pau duradora”, ha afegit, segons que recull el diari The Guardian.

Zelenski ha agraït la rebuda. “Estic content de ser aquí. He vist molta gent i vull donar les gràcies al poble del Regne Unit per aquest gran suport des que va començar la guerra. Gràcies a vostè i al seu equip”, ha apuntat. El mateix Zelenski ha confirmat que es reunirà amb el rei Carles III. “Hem signat un document històric, l’acord dels 100 anys”, ha indicat.

“Tres anys després de la brutal invasió russa d’Ucraïna, ens trobem en un punt d’inflexió. Avui reafirmaré el meu suport a Ucraïna i reforçaré el meu compromís de proporcionar capacitat, formació i ajuda a aquest país, perquè estigui en la posició més sòlida possible”, ha dit Starmer després d’una setmana d’intensa diplomàcia.

El primer ministre ha aclarit que està disposat fins i tot a col·laborar amb tropes sobre el terreny per donar suport a la seguretat futura dels ucraïnesos i ha insistit amb contundència que “no pot haver-hi negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna”, un missatge que ha traslladat personalment a Zelenski. En aquesta línia, el laborista no només ha subratllat la importància de “intensificar els preparatius per a l’element europeu de garanties de seguretat”, sinó que també ha assenyalat la rellevància de complementar aquests esforços a escala europea amb “converses contínues amb els Estats Units”. “Tenim l’oportunitat d’unir-nos per garantir una pau justa i duradora a Ucraïna que asseguri la seva sobirania i seguretat. Ara és el moment d’unir-nos per garantir el millor resultat per a Ucraïna, protegir la seguretat europea i assegurar el nostre futur col·lectiu”, ha conclòs.