L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha atorgat la Medalla d’Or als components del grup Uc, Joan Marí Muñoz, Murenu, Isidor Marí Mayans i Victorí Planells, per la seva trajectòria musical i la tasca de recuperació i popularització de la música de les Pitiüses. Segons ha informat l’institut en compareixença de premsa, l’acte de lliurament del guardó tindrà lloc el 20 de març a l’auditori de Cas Serres.

L’entitat han recordat que la Medalla d’Or és el màxim guardó de l’IEE, i és un reconeixement a persones que, d’una manera o altra, han aportat un canvi a la societat pitiüsa. La primera medalla es va lliurar el 2020 a la primera comissió executiva de l’entitat.

Sobre els components d’UC, l’IEE ha ressaltat que ha aconseguit de recuperar i popularitzar la música de les Pitiüses, elevant l’autoestima del poble d’Eivissa i Formentera per la seva música.

El papa Francesc ha presentat una millora “consolidada” en el seu estat de salut i els metges han decidit de fer públic el pronòstic, si bé continuarà a l’hospital alguns dies més atesa la complexitat del quadre clínic i l’important quadre infecciós presentat en el moment de l’ingrés, per la qual cosa caldrà continuar la teràpia mèdica.

Així ho ha informat el butlletí de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu difós avui sobre l’estat de salut del papa Francesc, hospitalitzat d’ençà del 14 de febrer a l’Hospital Gemelli de Roma. En aquest context, el Vaticà ha detallat que les condicions clíniques de Francesc continuen sent estables.

“Les millores registrades els dies anteriors s’han consolidat encara més, com confirmen les anàlisis de sang, l’objectivitat clínica i la bona resposta a la teràpia farmacològica”, ha revelat, per assenyalar que, per aquestes raons, els metges han decidit fer públic el pronòstic en trobar-se el cas fora de perill.

L’ex-consellera de Justícia i Interior del País Valencià Salomé Pradas ha emès un comunicat en què subratlla que “des del primer minut fins a l’últim” del dia de la gota freda, el 29 d’octubre, va estar “atenent les funcions institucionals que corresponien segons la normativa aplicable”.

Així s’ha expressat Pradas després de ser citada com a investigada per la jutgessa de Catarroja, que analitza les responsabilitats en la gestió de la gota freda, que va causar més de 220 víctimes mortals. En la mateixa resolució judicial, també s’ha citat com a investigat l’ex-secretari d’Emergències, Emilio Argüeso.

La duríssima resolució de la jutgessa de Catarroja

Pradas assegura que ha conegut la citació a través dels mitjans de comunicació i assenyala que els seus advocats i la seva procuradora procediran a la seva personació en el procediment: “A fi de tenir coneixement de tot el que s’ha instruït i de les resolucions dictades durant aquests mesos, ja que l’únic que coneixen és el publicat pels mitjans”.

L’ex-consellera diu que sempre estarà a disposició de “poder ajudar que es conegui tota la veritat sobre les circumstàncies que van envoltar la gestió de l’emergència d’aquesta catàstrofe natural”. També manifesta que, per respecte a les víctimes, als damnificats i a la instrucció judicial, no farà més declaracions fins al moment en què comparegui davant la justícia.

Jordi Graupera, fundador d’Alhora, ha anunciat la creació d’un cos de voluntaris de Catalunya per a fer front a emergències nacionals. El cos sorgeix arran del moviment ciutadà Voluntaris DANA, que va néixer arran del desastre de la gota freda al País Valencià. L’objectiu és crear una força cívica organitzada capaç de respondre a situacions de crisi.

El curs es farà els dies 29 i 30 de març a l’Alberg La Conreria, situat a Tiana (Maresme). La formació inclou unes quantes conferències i tallers pràctics impartits per professionals de bombers, salvament i altres forces de seguretat i emergències. Entre els ponents destacats, hi ha Joan Rovira, dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Ricós, de l’associació de Voluntaris de Salvament Marítim de Catalunya (SALVACAT).

Segons l’Associació Participació Política, els participants adquiriran habilitats tàctiques i coneixements operatius necessaris per actuar com a cos de defensa civil en situacions de crisi, especialment quan les estructures oficials siguin insuficients o hagin col·lapsat. Aquesta formació cerca, segons que expliquen, establir “reserva de voluntaris nacional, preparada i organitzada per protegir la nació quan les circumstàncies ho exigeixin.”

La formació inclou allotjament i pensió completa. El preu és de vuitanta-cinc euros, amb una tarifa reduïda de seixanta euros per a menors de vint-i-cinc anys. Les places són limitades, i les inscripcions es poden realitzar a través del lloc web de l’associació.

“A causa de les incidències recents, hem demanat de fer una reunió urgent amb els màxims representants del ministeri, d’ADIF i RENFE per buscar solucions immediates, perquè necessitem respostes i millores evidents a partir de dilluns”, deia dissabte, enutjada, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, a Palamós, on va anar a inaugurar la nova estació d’autobusos. Realment, la setmana havia estat de traca i mocador. Cada dia algun incident més o menys seriós, fins a acabar divendres i dissabte amb viatgers caminant per les vies arrossegant les maletes perquè el tren els havia deixats al mig del no-res o del túnel. I, compte, dissabte ja no eren tan sols dos Rodalia, sinó també un Ouigo de gran velocitat. L’espectacle que apareixia a les televisions era tercermundista, dantesc i, sobretot, impropi d’una de les comunitats més pròsperes d’un estat que ens recorda sovint –amb molt d’orgull– que té la xarxa de gran velocitat més important d’Europa i la segona del món, després de la Xina. De què ens serveix, devien pensar els passatgers que caminaven a les palpentes enmig del túnel?

Són els contrasts d’haver prioritzat la gran velocitat i d’haver menystingut Catalunya durant molts anys. Sumeu aquestes dues directrius molt de temps i tindreu la raó del desastre resultant de la manca de milions i milions d’euros en inversions que s’han deixat sempre per a més endavant. Un estudi de Foment del Treball estimava l’any passat que el dèficit d’inversió pública en infrastructures a Catalunya del 2009 al 2023 acumulava una xifra que vorejava els 42.500 milions. És una aproximació, però la xifra fa esgarrifar.

Si no em falla la memòria, el 2008 els catalans ja estàvem molt emprenyats amb el funcionament dels trens i Rodríguez Zapatero va ser el primer il·lusionista que ens va prometre un pla de Rodalia, dotat amb 5.000 milions, que no va arribar mai. Devia ser per la crisi. Anys després va ser la promesa de Rajoy, amb el mateix resultat, i ja no hi havia crisi. I el ministre Ábalos també ho va repetir, a final del 2020, amb un pla de deu anys. Tots han anat prometent veritables pluges de milions que arribaven molt escapçades a l’hora de l’execució, o senzillament no arribaven ni a mullar a terra.

L’última pluja de milions la va anunciar el president Illa el mes passat. Va dir que el govern invertiria un total de 18.500 milions d’euros en cinc anys, entre el 2025 i el 2030, que va anomenar “la mobilització de recursos públics de la Generalitat més ambiciosa d’ençà del 2010”. Seran 13.700 milions d’inversió directa de la Generalitat i 4.800 milions mitjançant crèdits que aniran destinats a infrastructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d’oportunitats. En una conferència titulada “Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida”, el president de la Generalitat va anar més enllà i es va fixar l’objectiu de “liderar l’economia espanyola i ser la regió capdavantera d’Europa” d’aquí a deu anys, “si pot ser, cinc”.

Bé, aquesta és la promesa, allò que va dir que faria, però la realitat és la reunió d’ahir, convocada per la consellera Paneque. Segons que va dir en acabar, va ser una reunió “intensa, però profitosa” i va remarcar que es feien “inversions de gran envergadura” a la xarxa de Rodalia, després de “molts anys de desinversions”. No tots van veure igual el resultat de la reunió. La portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, per exemple, assegurava que el govern n’havia sortit “amb les mans buides”. “No hi ha les mesures per a revertir aquesta situació que afecta cada dia molts ciutadans”, va dir Sales en un missatge difós a les xarxes.

La realitat de la reunió és que la Generalitat, el govern espanyol, RENFE i ADIF van pactar de contractar més personal per intensificar la revisió de vies i millorar l’atenció als usuaris del tren. Aquest és l’acord més tangible d’una llista de deu punts que no aporten cap mesura definitiva per a frenar el caos a Rodalia. L’editorial d’avui de Vicent Partal és contundent del punt de vista polític i aclareix prou bé la realitat que implica l’autonomia a l’hora d’enfocar i resoldre problemes. En aquest cas concret, de vegades, oblidem que ens van “traspassar el mort” l’any 2010, sense aportar diners. Però, això sí, ens donaven la facultat de modificar els horaris, les freqüències i el servei. Quina aixecada de camisa! I de llavors ençà? Poca cosa, no ens enganyem. La resposta a la Generalitat a la reunió d’ahir, per a mi n’és un bon exemple.

Però fem una mica més de memòria, per mirar d’extrapolar les promeses vigents. Segons un informe de la Generalitat del 2023, entre el 2010 i el 2021 a Catalunya només s’havia executat la meitat del pressupost previst de RENFE i ADIF, un 50,4%, és a dir, 3.701 milions d’euros. La Generalitat de llavors insistia a dir: “És un problema endèmic que castiga especialment les inversions en ferrocarril.” I per argumentar-ho es fixava en el conjunt de les inversions de l’estat espanyol i en quins projectes resten sense executar any rere any.

Per poder-ho comparar, abastava el període a partir del 2013, el primer any en què la intervenció general de l’administració de l’estat espanyol va començar a publicar dades homologables de la inversió per comunitats autònomes. En el període 2013-2021 es va pressupostar una inversió a RENFE i ADIF de 4.634 milions d’euros per a Catalunya, però a la pràctica se n’hi van invertir 1.489, és a dir, un 32% del capital previst. Això significa que, segons els càlculs del Departament d’Economia, de cada 100 euros pressupostats i finalment no invertits, 72 corresponien a obres de RENFE i ADIF.

Podríem cercar més dades a l’hemeroteca, però totes porten al mateix punt: un desinterès clar perquè Catalunya tingui una infrastructura ferroviària d’acord amb les necessitats de la seva economia. No vull parlar del corredor mediterrani, perquè ja fa pudor, ni de la inexplicable manca de gran velocitat entre Barcelona i València, perquè també en fa.

De tant en tant, alguna autoritat gosa dir alguna cosa sobre aquest problema. El ministre Óscar Puente, per exemple, assegurava fa dos mesos que durant les setmanes vinents es presentarien dades concretes sobre l’execució del pla de Rodalia 2024. “Fins al novembre –va dir– s’hauran executat 850 milions d’euros en inversions a Catalunya, amb més de 400 milions assignats a Rodalia.” Però, de moment, no en sabem res més. Potser falten encara més setmanes.

Abans-d’ahir, després de l’espetec dels tres incidents en un sol dia, el director de Rodalia, Antonio Carmona, va demanar perdó als usuaris per tot el desgavell de la setmana –amb l’espatarrant culminació de dissabte. I també en va demanar el president de la Generalitat. Però no n’hi ha prou. La gent ja està molt cremada. No sé si hi ha cap probabilitat que es pugui repetir una munió d’incidents tan seguits i perjudicials com els de la setmana passada. Però, deixant de banda què diguin les probabilitats, es manté el temor que es repeteixin. I això no se sembla que es pugui resoldre tan sols amb més gent per a atendre els viatgers afectats i mirar vies.

Cal molt més, que sembla que no es vol fer, amb l’excusa que en aquests moments ja s’apliquen inversions molt importants a Catalunya, com insinuava Puente. I que potser avui és cert. No ho sé, però sí que sé que ara com ara no ho veiem. Potser ho veurem, però, de moment, els diners que perd cada dia el país amb aquests incidents continuats no s’han quantificat i potser més val no fer-ho, per a no tenir més mala sang. Ni tampoc es pot mesurar l’angoixa que pateix qui ha d’agafar el tren per anar a treballar cada dia i sap que és molt possible que faci tard a la feina. I un fet que podria arribar a ser molt greu: que algunes empreses sospesin si, a l’hora de contractar, cal posar a la cua dels aspirants o no la gent que ve amb tren de fora de la localitat.

Honestament, penso que l’enrenou que tenim a la xarxa ferroviària és tan fort que, a curt termini, o es fa molt més d’això que s’ha dit, o haurem d’acceptar allò que digué Carmona el novembre passat: que manquen dos anys per a començar a veure millores evidents al servei. “Tot i que –va dir– ja hi ha millores! Però evidents, pel que fa a trens nous, acabar obres, deixar nets certs trajectes i reconfigurar oferta.” Dos anys són més de sis-cents dies laborables d’agafar el tren!

O potser hem de ser encara menys optimistes i dir que Rodalia necessitarà, “si més no, una dècada d’inversions molt importants” per a posar-se al dia. Ho va dir el setembre de l’any passat el comissionat per al traspàs de Rodalia, l’ex-conseller Pere Macias. Segons ell, aquest és el temps necessari per a capgirar les més de dues dècades de falta d’inversions, quan la majoria dels diners es van destinar a la gran velocitat. Sense dir-ho, doncs, recomanava paciència, veient el panorama. D’acord, però fins quan durarà?

Les borses nord-americanes han obert la sessió d’avui amb fortes caigudes en resposta a les darreres decisions del president dels Estats Units, Donald Trump –com per exemple la imposició d’aranzels– i com a resultat a les preocupacions econòmiques que viu el país nord-americà.

L’índex del Nasdaq, que agrupa les empreses tecnològiques principals del país, ha obert la sessió amb una caiguda al voltant del 4%, sent Tesla (-8%) o Apple (-5%) alguns dels valors més castigats. Al mateix temps, el Dow Jones ha experimentat una davallada de l’1,6%. La situació també ha afectat els principals parquets europeus, i l’Ibex 35 és un dels que més ha notat el contagi (-1,32%), juntament amb el Dax alemany (-1,69%).

El jutge Juan Carlos Peinado ha citat a declarar com a testimoni el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts espanyol, Félix Bolaños, el 16 d’abril a les 10.00, en el marc de la investigació sobre la contractació de Cristina Álvarez, assessora de Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Segons que ha avançat El Confidencial i han confirmat fonts jurídiques a Europa Press, el magistrat del Jutjat d’Instrucció Número 41 de Madrid ha disposat que la declaració es faci des del despatx del mateix Bolaños, tal com permet l’article 412.2.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que estableix que els membres del govern poden informar per escrit sobre els fets dels quals tinguin coneixement per raó del seu càrrec.

Imputació de Cristina Álvarez

La citació de Bolaños arriba una volta que el febrer el jutge encausés Cristina Álvarez, que inicialment havia declarat com a testimoni el 20 de desembre. Durant la seva primera declaració, va admetre haver enviat uns quants correus electrònics relacionats amb l’activitat privada de Gómez i va explicar que el seu nomenament es va produir per assistir la dona del president en assumptes oficials i privats.

El 26 de febrer, Álvarez va tornar a comparèixer, aquest cop com a investigada, i va negar haver intervingut en gestions amb la Universitat Complutense de Madrid (UCM) o amb empreses patrocinadores per afavorir Begoña Gómez abans de la creació de la Càtedra Extraordinària en Transformació Social Competitiva, a l’octubre del 2020.

Davant la seva imputació, Álvarez ha presentat un recurs, criticant que el magistrat li hauria parat “una trampa” en canviar la seva condició de testimoni a investigada basant-se en la seva declaració prèvia.

Els correus electrònics en el sumari

Segons la documentació del cas, Álvarez apareix en unes quantes cadenes de correus electrònics en comunicació amb membres de l’Oficina de Transparència de Resultats d’Investigació (OTRI) de la UCM.

En un d’aquests correus, enviat el 6 d’octubre de 2022, se li facilita un model de “contracte de cessió de drets” per registrar un domini web d’un màster de la Complutense. El correu també estava destinat a Begoña Gómez i a Blanca de Juan, coordinadora del màster.

En altres missatges recollits en el sumari, consta que Álvarez va fer ús tant del seu correu personal com del seu correu oficial de presidència del govern, on es presentava com a directora de programes de la Secretaria General de Presidència. A més, en un altre correu, s’indica que va traslladar a l’empresa Reale l’interès de Gómez perquè la companyia asseguradora continués patrocinant la càtedra que dirigia.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat l’escultura de l’artista francesa Parvine Curie Première mère, una obra de l’artista dels anys 1969-1970 que va adquirir el col·leccionista Antonio Sagnier per a donar-la al museu per enriquir la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda.

Es tracta d’una escultura en bronze a la línia de l’obra abstracta de Jorge Oteiza, Eduardo Chillida o Barbara Hepworth en la qual explora el potencial expressiu de l’objecte tridimensional. Francesa d’origen iranià, Curie (Nancy, 1936) va viure, treballar i establir vincles profunds amb Catalunya, on va arribar el 1956, i en les primeres exposicions va fer servir el nom d’Arlette Martí, que després va canviar pel pseudònim de Parvine Curie, i el 1969 es va instal·lar a París.

La magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, ha citat a declarar com a investigats, allò que abans es coneixia com a imputats, l’ex-consellera d’emergències, Salomé Pradas i el director general d’Emergències, Emilio Argüeso. Aquestes citacions les basa en una resolució de setze pàgines que esdevenen un relat demolidor dels fets del 29 d’octubre. La jutgessa escriu la història de la jornada a partir de les respostes a les demandes d’informació que ha fet tant a la Generalitat com a les agències estatals i també als mitjans de comunicació. Incideix en afirmacions que ja ha fet en altres resolucions com ara que l’avís va arribar tard, desmenteix que qui havia de prendre la decisió d’avisar no tinguera prou informació, i diposita tota la responsabilitat de les emergències en les autoritats autonòmiques.

Com que algunes acusacions havien demanat la imputació del president Carlos Mazón, la jutgessa diu que no, però li obri la porta a què ho faça voluntàriament.

225 morts i tres desapareguts

En aquesta resolució, la jutgessa ha elevat la xifra de morts a conseqüència de la gota freda a 225 perquè en la llista inclou el cas d’una dona que estava malalta de leucèmia i necessitava un tractament a base de transfusions periòdiques de sang i assistència respiratòria amb oxigen. En quedar sense aquesta assistència va morir en l’hospital La Fe el 12 de novembre.

La gota freda no va ser un fenomen imprevist

La jutgessa insisteix a dir que l’avís de les 20.11 va arribar tard i era erroni. “S’ha d’assenyalar que la DANA no va ser un fenomen meteorològic imprevist, el seu avanç i desenvolupament ja va ser anunciat per l’AEMET fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les activitats”, escriu.

A continuació afirma que, donades les previsions meteorològiques, s’hauria d’haver convocat el CECOPI el dia 29 al matí amb l’objectiu d’avisar la població. “En les previsions meteorològiques expressades per tots els mitjans i aportades al procediment, cobra una especial transcendència les que va fer À Punt, però no únicament en els dies previs, sinó el mateix dia”.

Hi havia prou informació

La jutgessa recorda, sense citar-la, la declaració que a les 21.30 va fer el president de la Generalitat dient que À Punt era el mitjà oficial per a la transmissió d’informació sobre l’alerta, i retrau als responsables que no hagueren vist les previsions meteorològiques que va fer la cadena. “No tindria sentit que allò que es va qualificar de canal d’informació per a avisos, no fos vist en les previsions meteorològiques pels responsables d’emergències”.

A continuació remarca que la informació meteorològica del migdia establia gràficament quan seria que la gota freda arribaria al punt àlgid de gravetat i resultat mortal. I després fa una lectura de l’emissió que tot el dia va fer la televisió pública. Inclou el nom dels periodistes destacats en els diversos punts de directe i, fins i tot, reprodueix els rètols i els faldons que s’emetien a cada hora per a il·lustrar com era de greu la situació. Un exemple: “A les 18.09 apareix Xiva/Chiva, “AIGUA DEVASTADORA”. La periodista Alba Campos diu ‘0 minuts passen de les sis de la vesprada, veiem imatges en directe des de la localitat de Xiva a la Foia de Bunyol’. Les imatges permeten veure cotxes que han sigut arrossegats i la periodista diu que s’ha desbordat el barranc a l’altura de Xiva. I en la pantalla apareix: “EL BARRANC DEL POIO BAIXA AMB FORÇA DES DEL NAIXEMENT”…” I així continua la descripció que fa la jutgessa Ruiz Tobarra de l’emissió especial d’À Punt.

La jutgessa encara insisteix en l’existència de múltiples maneres de saber què estava passant i diu que, en cas que ningú a Emergències estiguera mirant la televisió, hi havia la premsa i altres canals que també van informar de manera exhaustiva de tot allò que passava.

Descarta apagada informativa d’AEMET i la CHX

En la resolució feta pública avui, la jutgessa de Catarroja recorda que el 26 d’octubre AEMET ja avisava que el dia 29 seria el dia en què s’acumularia més pluja. El 27, l’agència va emetre un avís especial per fenòmens adversos. També recorda que la matinada del 29 d’octubre ja es van rebre trucades al 112 parlant d’inundacions a la Ribera. “Es pot citar com a exemple: Guadassuar, 9.30: un camió aturat amb l’aigua que arriba a la porta. La Pobla Llarga, 7.42: se li inunda la casa, planta baixa, li arriba als turmells. Llombai, 8.03: se li inunda la casa, cau aigua per les escales”. A continuació cita les trucades a partir de les dues del migdia a Xiva, Utiel o Torís.

Quant al silenci de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en què s’escuda Carlos Mazón, la jutgessa diu que l’agència publicava regularment els informes sobre aforaments. “No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat del SAIH, ni de la possibilitat d’accedir-hi, ni atribuir responsabilitat penal al president de la CHX ni a pràcticament tots els càrrecs directius o no de l’organisme” I a continuació posa en dubte que les autoritats saberen per quines localitats discorre el barranc de Torrent “Una cosa que no desconeixen els periodistes, com ja s’ha dit, i que podrien veure’s afectats pel cabal ascendent per possible desbordament. Per a això, no es necessitarien coneixements tècnics especials”.

Les autoritats autonòmiques, responsables d’avisar

La resolució de la jutgessa recorda la pantanada de Tous i la riuada del 1957 i afirma: “Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l’àmbit de la protecció civil i garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d’unes precipitacions que van desbordar rius i barrancs i van posar al límit les preses i que van produir una successió tràgica de morts”.

I és aquest, a parer de la jutgessa, el fonament de la negligència amb rellevància penal, la imprudència greu: “L’anunci de precipitacions que feia previsible gravíssimes conseqüències i la successió d’afectats a mesura que l’aigua i el fang es desplaçava desbordant barrancs i rius, assolant les poblacions, provocant morts, amb una inactivitat patent de l’administració autonòmica”.

No calia l’autorització de ningú més

La jutgessa de Catarroja recorda que és l’administració autonòmica la responsable de les emergències i afirma que no calia l’autorització de tots els membres reunits en el CECOPI per a enviar l’alarma. Era prendre la decisió i avisar els ciutadans. “La instrucció haurà de determinar les causes, que fins ara no resulten explicables, no només per als familiars de les víctimes, sinó per a aquesta jutgessa instructora de per què no es va demanar a la població que es resguardara en les zones més altes, més enllà del dolorós, perquè va arribar tard, i incomplet pel contingut, missatge que es limitava a evitar desplaçaments”.

La pantalla negra del CECOPI

La jutgessa considera que el fet de desconnectar la pantalla dels participants del CECOPI de manera telemàtica i d’això dir-ne “Període de treball exclusivament presencial”, és un eufemisme que només es pot entendre del punt de vista que la decisió d’enviar l’alarma era una qüestió autonòmica perquè, apagant la pantalla s’excloïa la confederació, que és estatal, de la reunió de treball. “El problema no rauria en l’absència d’informació, n’hi havia de sobres, i en tremps real, i a l’abast dels responsables, ni si la informació venia d’òrgans dependents de l’administració central o autonòmica, sinó en el fet que davant d’aquesta informació o bé es va ignorar, o bé no es va comprendre la importància que tenia (cosa que seria molt greu), no se sabera per on discorria el barranc del Poio, o no es prengueren les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”.

El jutjat d’instrucció 3 de Blanes ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a l’home detingut dissabte per la mort de la seva parella a Blanes (Selva) la setmana passada, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La causa és oberta per un delicte d’homicidi. Els Mossos d’Esquadra van detenir l’individu després de trobar la dona morta el dijous en un pis de la localitat de la Selva. L’autòpsia practicada al cadàver va revelar indicis de criminalitat. Dijous, els serveis d’emergències van rebre una alerta segons la qual hi havia una dona morta per aturada cardíaca en un domicili del barri de la Plantera. Quan hi van arribar, van detectar que feia hores que era morta.

Una volta sabuts els resultats de l’autòpsia, la policia local i els Mossos van engegar una investigació pels dubtes sobre les causes reals de la defunció de la dona i les sospites que podia haver mort a mans de la seva parella.

Moderada per Lourdes Cazorla - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Un petit cap de fibló ha fet volar les planxes de la teulada del poliesportiu de Binissalem, però no hi ha hagut danys personals. Els Bombers de Mallorca també han intervingut en tres incidents més a la zona del Raiguer a causa de les fortes ratxes de vent provocades pel temporal Jana.

Autopista d’Inca @AEMET_Baleares pic.twitter.com/vVW3HK1KDT

— METEO DE LES ILLES (@meteodelesilles) March 10, 2025

Segons que han informat els bombers, han hagut de retirar branques caigudes i cablejat elèctric a Santa Maria i Marratxí. En cap dels casos no hi ha hagut ferits. Els bombers del parc d’Inca s’han desplaçat als municipis afectats per assegurar les zones i evitar més perills.

Binissalem 13:37 ha passat un vcap de fibló pic.twitter.com/pgH4bpcA3V

— Tord (@natureone2023) March 10, 2025

A banda d’aquestes quatre incidències a la part forana, també n’hi ha hagut una altra al polígon de Can Valero, a Palma. Cap a les 13.15, les ràfegues de vent han desmantellat la teulada d’una nau industrial.

Can Valero @AEMET_Baleares pic.twitter.com/B7tkH97OVX

— METEO DE LES ILLES (@meteodelesilles) March 10, 2025

La pluja intensa dels darrers dies han deixat un nivell alt de terbolesa a l’aigua de la xarxa de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Segons que informa l’ajuntament, s’han superat els límits establerts per al consum d’aigua segons els criteris tècnics i sanitaris, i ja es treballa per resoldre la situació.

Fins a nou avís, es recomana a la població que no begui ni cuini amb aigua de l’aixeta. La previsió és que la situació es normalitzi en les pròximes hores.

La pluja acosta al 40% les reserves dels embassaments de les conques internes catalanes

Una dona gran ha caigut a les vies de l’estació de Rodalia del Clot durant una apagada elèctrica que ha deixat la zona d’andanes sense llum. Ho ha avançat Antena 3 i ho han confirmat fonts de Renfe a l’ACN. Els fets han passat al voltant de les 11.00 quan la senyora anava caminant per l’andana mirant el seu telèfon i ha ensopegat. Algunes fonts han indicat que la usuària provava de connectar la llanterna del dispositiu. Diverses persones han sentit un cop i tot seguit crits demanant auxili. Dos joves han ajudat la senyora a aixecar-se i tornar a l’andana. Personal del servei de vigilància de Renfe ha acompanyat la dona i ha alertat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Han traslladat la senyora a l’Hospital del Mar.

Fonts de Renfe han indicat que l’avaria elèctrica que afecta la zona d’andanes de l’estació podria estar vinculada amb una filtració d’aigua procedent d’un aparcament soterrat proper. A més, Renfe ha assenyalat que avisa d’aquesta incidència a través del sistema de megafonia i demanant precaució als viatgers.

Es dóna la circumstància que avui havien de començar els treballs previs del projecte per renovar la instal·lació elèctrica de les andanes de l’estació del Clot i adequar del vestíbul. Es tracta d’una actuació que té un import de 2,3 milions d’euros.

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) investigarà com afecta psicològicament la crisi ferroviària a Catalunya. L’equip del Departament de Psicologia estudiarà per primera vegada l’impacte que tenen l’acumulació de retards, les cancel·lacions, la falta d’informació i incertesa a l’hora de fer els desplaçaments en els passatgers. La recerca pionera es farà a partir de les dades obtingudes d’un qüestionari en línia que inclourà entre seixanta preguntes i vuitanta, les quals variaran en funció de les respostes. Aquestes aniran orientades a determinar si s’observen símptomes d’ansietat, depressió, estrès o hostilitat, etc. Els investigadors activaran els qüestionaris aquest març i confien a tenir els primers resultats al juny.

El coordinador de l’estudi, Sergi Martín-Arbós, ha explicat que els membres de la Plataforma Dignitat a les Vies es van posar en contacte amb la universitat el desembre per cercar respostes al seu “malestar” derivat de la situació ferroviària al país. “Després d’explicar-nos com se sentien vam veure clara la necessitat d’avaluar l’impacte psicològic que tot això està provocant”, ha afirmat Martín-Arbós.

L’equip d’investigadors confien que aconseguiran una mostra propera al miler de respostes – que és l’objectiu que s’han marcat per considerar els resultats rigorosos- arran del volum d’incidències als trens en els últims anys i, sobretot, pel malestar derivat dels episodis dels darrers dies. “Busquem persones afectades, però també necessitem que hi participin aquelles que no utilitzen el tren o que ho fan esporàdicament per a comparar les respostes i extraure’n conclusions vàlides”, ha asseverat el responsable. La recerca es farà a partir de les dades obtingudes del qüestionari i que aniran orientades a determinar si entre les persones que pateixen les afectacions ferroviàries s’observen símptomes d’ansietat, depressió, somatitzacions -manifestacions físiques de l’ansietat o l’estrès – o hostilitat, entre d’altres. “Només necessitem que ens diguin que hi volen participar i un cop activem el qüestionari ens hi posarem en contacte”, ha subratllat l’investigador.

El formulari de preguntes serà obert per a qualsevol persona que visqui a Catalunya, ja que en la fase d’anàlisi de dades els resultats es fragmentaran també en funció de les diferents línies de transport. “Preguntarem quines modificacions s’han hagut de fer pel problema dels trens, com ara canvis de feina, trasllats de domicilis o haver de fer servir el tren d’alta velocitat amb la despesa extra que això comporta”, ha detallat Martín-Arbós.

El jutjat de Catarroja que instrueix la investigació sobre la gestió de la gota freda ha citat com a investigada l’aleshores consellera de Justícia i de l’Interior del govern, Salomé Pradas, i el secretari autonòmic d’Emergències de la Generalitat aquell 29 d’octubre, Emilio Argüeso.

En canvi, no ha admès la petició de Podem que se citi a declarar com a investigat ni com a testimoni el president de la Generalitat, Carlos Mazón.

La jutgessa reitera en la interlocutòria que l’avís a la població pel sistema d’alertes al telèfon mòbil a les 20.11 va ser “tardana i errònia”. Recorda, així mateix, que la gota freda “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, ja que el seu avenç i el seu desenvolupament va ser anunciat per l’Aemet, “fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats”.

Segons el parer de la magistrada, aquestes previsions “van haver de portar una convocatòria al matí” d’aquell dia del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), “a fi com a mínim d’avisar la població”. L’acte desgrana la informació oficial i detallada sobre l’alerta meteorològica que va oferir durant tota la jornada la televisió À Punt, incloses unes quantes connexions en directe de localitats afectades com Xiva o Utiel, on s’informava poc després de les 15.00 del desbordament del barranc del Poyo i del riu Magre.

El Cecopi -prossegueix la jutgessa- “és un òrgan de coordinació” en matèria d’emergències amb altres administracions, però “és completament independent de les decisions que es poden prendre en l’àmbit de protecció civil per qui ostenta no solament la competència exclusiva, sinó la possibilitat de dur a terme la comunicació a la població de les mesures de protecció”. La jutgessa entén que els anuncis sobre la “gravetat de la situació” es van produir en alguns àmbits i amb prou antelació, a través d’Aemet, les trucades al telèfon d’emergències de la Generalitat 112, els mitjans de comunicació o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Sobre la declaració de Mazón, sol·licitat l’Associació de Damnificats Dana Horta Sud i dues acusacions particulars més, ha explicat que és aforat, i ha comunicat al president les diligències fetes fins ara “aquesta resolució perquè tingui coneixement de les actuacions, conforme a l’article 118 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i en pugui sol·licitar la personació”.

Una causa sobre el procés d’independència ha tornat a entrar físicament, durant un matí, al palau ampul·lós del Tribunal Suprem, a Madrid. Ho ha fet de la mà dels advocats Gonzalo Boye (en nom del president Carles Puigdemont i de Toni Comín) i de Jaume Alonso-Cuevillas (en nom de Lluís Puig), que han exigit a la sala d’apel·lació del tribunal que corregeixi Pablo Llarena i la inaplicació que ha fet de la llei d’amnistia als exiliats perseguits pel delicte de malversació. I han comptat amb un aliat certament inesperat, l’advocat Íñigo Iruin, que ha intervingut en representació de Marta Rovira (que té l’ordre de detenció retirada però la causa no ha quedat encara arxivada) i que ha reblat els arguments amb què Boye ha volgut acorralar els magistrats del Suprem, el president de la sala, Vicente Magro, acompanyat de Susana Polo i Eduardo Porres: l’advocat de Puigdemont ha posat en safata a la sala la necessitat d’allunyar del Suprem la decisió sobre l’amnistia del president, de Comín i de Puig. Perquè no és el tribunal competent per fer-ho. 

Puigdemont podrà tornar abans de l’estiu? Què hi ha de cert en el rumor d’una amnistia imminent

Boye ha obert foc amb uns arguments sorprenents perquè fins ara no els havia desplegat: la llei d’amnistia diu ben clarament, en l’article 11.2, que qui ha de decidir si aplica o no aplica l’amnistia en un cas que és en fase d’instrucció (com el dels exiliats) ha de ser “l’òrgan judicial competent”, i que Llarena hauria d’haver sobreseït la causa i enviar-la a qui sigui competent per fer-ho: en el cas de Puigdemont, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i en el cas de Comín, que ara mateix no té la condició d’eurodiputat perquè la presidenta no l’hi ha reconeguda, l’Audiència de Barcelona. Però no pas el Suprem. 

Perquè hi ha una confusió, ha recordat Boye, amb l’article 4 de la llei, que diu que “l’òrgan judicial que conegui la causa deixarà sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó” de les persones beneficiàries de l’amnistia. I això, que Llarena va acordar de fer amb Marta Rovira, perseguida pel delicte de desobediència, ho hauria hagut de fer també amb Puigdemont, Comín i Puig, perseguits també per malversació; per més que consideri que la malversació vinculada a l’1-O no pot ser amnistiable, perquè no és pas el jutge que ha de decidir si aplica l’amnistia o no. El legislador ho va decidir així: el jutge instructor havia d’aixecar immediatament les ordres de detenció, tancar el sumari i enviar la causa a la sala d’enjudiciament del tribunal competent, que no és el Suprem, sinó un tribunal a Catalunya. 

Fins l’any passat Puigdemont havia estat eurodiputat, i, segons el Suprem, és l’alt tribunal espanyol l’òrgan competent per a enjudiciar els parlamentaris europeus —tot i els arguments amb què Boye sempre ho ha negat, inclosa la contundent sentència del TJUE del gener del 2023. Però ara és diputat del Parlament de Catalunya, i això ho canvia tot, pel que fa a la competència, fins i tot dins l’univers argumentari del Suprem. “Aquesta sala ha de decidir sobre la competència, perquè el tribunal competent no és Suprem, sinó el TSJC. Perquè Puig i Puigdemont són diputats al parlament, i perquè Comín és un ciutadà que no té reconeguda la condició d’eurodiputat”, ha dit Boye. “Si es manté el criteri del jutge instructor, es vulnerarà el dret del jutge predeterminat per la llei.”

Iruin, que ha intervingut el darrer, ha reblat aquests arguments, perquè ha recordat que tant Meritxell Serret com Anna Gabriel van ser enjudiciades pel TSJC i per l’Audiència de Barcelona, respectivament, tan bon punt van haver deixat l’exili i van comparèixer voluntàriament davant de Llarena. En ambdós casos, la decisió de treure’s la causa del damunt per part del jutge instructor fou la mateixa. I ara, amb Marta Rovira, hauria de ser també l’Audiència de Barcelona qui arxivés finalment la causa en aplicació de l’amnistia; i el fet que pogués tornar, que no tingués ordre de detenció vigent, correspon a una aplicació de l’article 4 de la llei que Llarena va fer correctament, però que va desobeir en el cas de Puigdemont, Comín i Puig. 

La tenalla Boye – Iruin ha deixat en una situació complicada la sala de tres magistrats, perquè hauran de cercar arguments jurídics de sotes les pedres (tampoc no seria pas el primer cop, si parlem del Suprem i de la causa contra el procés) si volen ratificar les decisions que ha vingut prenent Llarena. Però això serviria, en tot cas, per nodrir els previsibles recursos d’empara que la defensa dels exiliats haurà de presentar al Tribunal Constitucional. I el possible argument segons el qual no queda pas clar o és interpretable l’esperit del legislador i l’ànim amb què va redactar la llei és com a mínim qüestionable. 

En efecte, Boye podia parlar avui amb molt coneixement de causa sobre quin era l’esperit de la llei que Llarena ha violentat quan no l’ha aplicada al delicte de malversació; perquè va seguir de ben a prop i en va negociar, lletra a lletra, el redactat defintiu. Això li serveix per dir ben clarament quin era el propòsit del legislador, és a dir, que tots els fets relacionats amb el Primer d’Octubre fossin amnistiats, inclòs allò que es considerés delicte de malversació, perquè no hi havia pas cap voluntat d’enriquiment patrimonial, que és l’única excepció que posa la llei a l’amnistia d’aquest delicte. Per a això, els advocats dels exiliats s’han remès al contundent vot particular de la magistrada Ana Ferrer, contra el criteri tant de Llarena com de la sala presidida per Manuel Marchena, que tampoc no va voler amnistiar els ex-presos polítics. 

El paper de les parts acusatòries ha estat previsible: la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, ha demanat que se’ls apliqui l’amnistia —un cop els fiscals rebels del Suprem han estat apartats de la causa—, tot negant que hi hagués cap mena de voluntatd d’enriquiment personal de caràcter patrimonial quan van organitzar el referèndum; l’advocacia de l’estat també ha demanat a la sala que accepti els recursos dels exiliats, i l’acusació exercida per Vox ha fet un discurs de crítica general a l’amnistia, qualificant-la d’inconstitucional i s’ha esverat pel fet que la defensa de Puigdemont hagi qüestionat la competència del Suprem i per la intervenció que ha fet Alonso-Cuevillas, que ha demanat als magistrats si volen passar a la història com a avaladors d’una interpretació “delirant” de la llei que tot el món jurídic observarà amb lupa. 

Aquest és el darrer pas perquè aquesta causa surti de les parets de vellut i mabre i de l’aire resclosit (de l’edifici i de la institució) del Suprem, perquè comenci el compte enrere d’un calendari que hauria de portar a l’aplicació definitiva de l’amnistia a tots els exiliats o, si més no, i provisionalment, a la retirada de les ordres de detenció que encara pesen contra ells. El calendari és incert i dependrà, en primer lloc, del temps que trigui aquesta sala a resoldre tots aquests recursos d’apel·lació. Pot trigar unes quantes setmanes, un mes a tot estirar, i, suposant que els desestimi (que el cert és que tothom hi compta), començaria la cursa al Constitucional, on la presentació de recursos d’empara contra la inaplicació de l’amnistia per part del Suprem i, sobretot, la petició de mesures cautelars o cautelaríssimes, pot marcar la data del possible retorn, definitiu, dels exiliats. 

Els equips d’emergència del Regne Unit treballen en una col·lisió entre un petrolier i un vaixell de càrrega a la costa del Mar del Nord, a prop del comtat d’East Riding de Yorkshire, segons que ha avançat la BBC.

Els guardacostes britànics han explicat que l’alarma ha estat a les 9:48 i immediatament s’ha activat un dispositiu de rescat. Un helicòpter de la guàrdia costanera procedent d’Humberside ha estat mobilitzat, juntament amb unes quantes embarcacions. A més, un avió de vigilància de la guàrdia costanera i diversos vaixells propers amb capacitat per extingir incendis també han acudit a la zona.

El lloc on hi ha hagut la col·lisió (fotografia: Marine Traffic).

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Metrovalència oferirà un servei especial ininterromput en els dies grans de les Falles 2025, del 15 al 19 de març, amb funcionament cada nit i reforç de freqüències durant el dia. Aquest dispositiu inclou també els autobusos llançadora que cobreixen el recorregut de les estacions afectades per les inundacions del 29 d’octubre.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus, en la roda de premsa de presentació de la programació especial de Falles, a la qual també han assistit la directora de l’Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV), Mar Martínez, i el director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo.

El conseller ha destacat que el servei especial de Falles serà semblant al dels anys anteriors, malgrat les conseqüències de la gota freda en la xarxa de Metrovalència. “S’ha fet un esforç en els últims mesos per a arribar a aquestes dates en condicions de prestar un servei bastant complet per als ciutadans en aquesta època especialment exigent en mobilitat”, ha dit.

El tram que encara opera a través d’autobusos llançadora, des de València Sud fins a municipis com ara Paiporta, Picanya, Torrent, Picassent (Horta Sud) i Castelló (Ribera Alta) estarà subjecte als mateixos horaris que la resta de la xarxa, ha explicat el conseller.

Més de 1.400 treballadors prestaran servei en Metrovalència per a reforçar la seguretat, l’atenció al client, la neteja, manteniment, circulació i el lloc de comandament. S’ha fet una contractació temporal de 139 agents d’estacions i 300 vigilants diaris. A més, s’ampliarà l’horari d’atenció al client i del telèfon d’informació, i es posaran paradetes informatives.

Servei ininterromput

D’ençà de la nit del 15 de març, fins al començament del servei del dia 20, tant els serveis de Metrovalència com els autobusos substitutius circularan de manera ininterrompuda durant 120 hores, amb freqüències de pas que a partir de les 3.00 varien segons el dia, la franja horària i el destí. El nombre més gran de serveis es programarà en els actes i llocs que concentren major quantitat de gent. El divendres 14 de març també s’ampliarà la circulació de metros, tramvies i autobusos alternatius fins a les 2.00, aproximadament.

El conseller ha recordat que, com és habitual per motius de seguretat, les estacions de Colom i Xàtiva tancaran de 12.30 a 14.30 per les mascletaes, per la qual cosa es recomana a la ciutadania usar les d’Àngel Guimerà, Plaça d’Espanya o Albereda. Així mateix, s’obrirà al públic la zona afectada per les obres del carrer Alacant per a facilitar la mobilitat.

Els autobusos llançadora

Amb la situació actual, els metros de les línies 1, 2 i 7 comencen i acaben el seu recorregut a València Sud, on els viatgers poden accedir als autobusos que enllacen amb les poblacions de Picanya i Paiporta. Aquest servei es prestarà durant les nits de Falles. La llançadora entre Torrent i València també tindà horari nocturn per a enllaçar a l’estació de Safranar amb les línies 1, 2 i 7 de Metrovalència.

Els autobusos llançadora entre Picassent i València prolongaran el seu servei, mentre que els que enllacen amb les poblacions de la comarca de la Ribera Alta circularan en el seu horari habitual. Aquesta parada està situada a l’avinguda Giorgeta, 18, de València, per a poder enllaçar amb l’estació de Jesús de Metrovalència.

Serveis addicionals de Metrobús

De manera paral·lela, s’implementaran també serveis addicionals de Metrobús per a atendre les demandes associades a les activitats d’aquestes Falles. L’ATMV reforçarà expedicions durant tot el dia, principalment les línies dels corredors sud (cap a Albal), oest (cap a Torrent i Quart de Poblet), nord-oest (cap a Llíria i Paterna) i nord (cap a Port Saplatja, el Puig, Sagunt i el Port de Sagunt).

Així, a partir del 15 de març hi haurà més autobusos circulant en les línies L160, L161, L164, L170 i L180, i a partir del dia 16 se sumaran les línies L112, L115, L140 i L145. Per als nocturns de les línies L150, L153 i L161 l’horari de començament i final serà com el d’un divendres i dissabte, però s’augmentaran les freqüències en aquestes línies.

En el marc d’aquest dispositiu, es crearan dos punts específics d’informació, amb atenció presencial, on s’informarà dels serveis previstos en aquests dies, i s’oferiran fullets informatius. Un d’ells se situarà a l’estació del Nord i un altre a la plaça d’Espanya.

El conseller ha recordat que continuen vigents els títols de descomptes i gratuïtat en la xarxa: l’Abonament Jove Temporal permet viatjar de manera gratuïta en Metrobús, Metrovalència i EMT als menors de trenta-un anys; la reducció del 50% en tots els títols multiviatge per a la resta dels usuaris i el títol Recuperem València, que permet desplaçaments gratuïts als afectats per les inundacions.

Cecilia Herrero, fins fa ben poc regidora de Vox a l’Ajuntament de València i ara regidora no-adscrita, ha deixat oberta la possibilitat que la batllessa María José Catalá hagi d’entomar els dos anys que resten de mandat sense majoria al consistori. En una conferència de premsa per a explicar els motius de la seva baixa voluntària del partit ultradretà, ha dit que “totes les opcions” continuen obertes, tant la continuïtat com a regidora no-adscrita o la dimissió del plenari, però ha fet referència a la situació complicada que ha d’entomar Catalá, que sense el seu suport i el de Juanma Badenas –apartat per la direcció del partit fins que es resolgui una investigació interna sobre una adjudicació de contractes– queda sense majoria al ple. “L’aritmètica és la que és”, ha dit. Sense Herrero ni Badenas, Vox queda reduït a dos regidors.

Herrero ha estat acompanyada per Badenas, la seva parella sentimental, i ha denunciat la “manca de suport, menyspreus i burles” de Vox en el procés penal per delicte d’odi, i “assetjament laboral i personal” per part d’assessors del grup municipal que, diu, van ser “imposats”. També ha dit que ha rebut “crits i males formes” d’un “càrrec rellevant” de la direcció estatal de Vox.

D’ara endavant, ha dit, farà “el que dicte la seua llibertat de consciència” i en “fidelitat” als seus principis i valors, pel “compromís adquirit amb els valencians”, als quals, ha dit, “no abandonarà en cap moment”. Dimarts, Catalá va haver de reorganitzar el seu equip de govern i va deixar les competències de Badenas en mans dels regidors de Vox, mentre que les tinències de batllia van passar al PP. Ara, la sortida d’Herrero l’obliga a fer una nova reorganització.

Per tot plegat, Catalá ha demanat a la direcció espanyola de Vox que clarifiqui la situació dels dos regidors i ha dit que, per ara, estudien totes les opcions possibles. Després de la compareixença d’Herrero ha reconegut que Vox travessa una crisi interna, i ha donat al partit ultradretà un “termini” –que no ha definit– per a “dirimir” els problemes.