Des de finals de desembre han desaparegut almenys sis barcasses que es dirigien a les Illes, amb 85 immigrants a bord. Aquesta sembla ser la causa de l’arribada d’una quinzena de cossos a les costes de l’arxipèlag durant el 2025, segons que han informat el col·lectiu Caminando Fronteras i la Creu Roja, després d’haver rebut diferents notificacions sobre embarcacions que van sortir d’Algèria en direcció a les Illes però mai no van arribar a terra ferma.

Els cossos han estat localitzats principalment a Formentera i Mallorca, sovint en estat avançat de descomposició. Els primers van aparèixer la primera setmana de gener a Es Cavall d’en Borràs i a Llucmajor. Al març el degoteig ha estat constant, amb cossos trobats a Capdepera, Formentera, Deià i Palma.

La Creu Roja sospita que alguns dels migrants podrien haver desaparegut de dues embarcacions sortides d’Algèria a mitjan febrer. Una d’aquestes va salpar d’Aïn Taya amb 24 persones i només en van rescatar 19 prop d’Eivissa, segons testimonis. L’altra, amb 22 persones, va sortir de Boumerdés i no va arribar mai.

Caminando Fronteras denuncia la manca de resposta i recursos per part dels serveis de rescat i demana millores urgents per a evitar més morts. La identificació dels cossos continua en curs, sota tutela judicial, i les autoritats intenten localitzar-ne les famílies d’origen.

Familiars i amics han recordat aquest matí les víctimes del vol GWI 9525 de Germanwings en el desè aniversari del sinistre, que es compleix demà. En un acte a la T2 de l’Aeroport del Prat han fet una ofrena floral davant el monòlit i la placa commemorativa situats davant el mural de Miró. També han llegit un escrit i han fet un minut de silenci per recordar els seus éssers estimats, morts fa deu anys en el tràgic sinistre ocorregut el 24 de març del 2015 als Alps francesos.

Entre les autoritats presents hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del parlament, Josep Rull, i Artur Mas, que era president en el moment de la tragèdia. L’acte l’ha convocat l’Associació d’Afectats del vol GWI 9525 als Alps. La presidenta, Lourdes Bonet, ha dit que, malgrat hagin passat deu anys, la llum de les persones que van morir mai no s’apagarà. “Recordar-nos ens alleuja, però també ens provoca llàgrimes”, ha afegit.

L’associació, formada per 46 famílies, es va constituir per esclarir les causes del sinistre, exigir responsabilitats i impulsar canvis legislatius per evitar noves tragèdies d’aquesta mena. Bonet ha dedicat part del seu parlament a repassar la feina feta, i ha assegurat que han treballat “amb fermesa i dedicació” per assolir els objectius.

El papa Francesc ha sortit aquest migdia de l’hospital Gemelli de Roma després d’haver-hi estat ingressat durant 37 dies per una doble pneumònia. Des del balcó del centre hospitalari, en el moment de l’Àngelus, ha dit “Gràcies a tothom.”

El pontífex, hospitalitzat des del 14 de febrer, ha estat traslladat a la residència de Santa Marta, dins del Vaticà, on haurà de reposar almenys dos mesos. Segons han informat els metges, el papa es troba en condicions clíniques estables, però la recuperació serà llarga i requerirà tractament farmacològic i, si escau, assistència respiratòria.

Els trens circulen amb retards que poden superar els 30 minuts a la línia R15 de Rodalia per una incidència a la infraestructura entre Riudecanyes (Baix Camp) i Marçà-Falset (Priorat), segons que ha informat Renfe. Tècnics d’Adif treballen per resoldre l’avaria.

Ahir ja hi va haver una altra incidència que va interrompre la circulació entre Torredembarra (Tarragonès) i Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) per un problema en un desviament, amb afectacions a les línies R14, R15, R16 i R17. Es va habilitar un servei alternatiu per carretera i la circulació es va restablir a les 16.30.

 

Només un 7% de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció. Segons dades de l’Agència Catalana del Consum (ACC) analitzades per l’ACN, s’han imposat multes en 367 de les 5.406 denúncies tramitades per l’ACC i pel Departament de Política Lingüística, una seixantena de les quals no eren per motius lingüístics. L’import mitjà de les sancions és de 2.240 euros, sobretot per incompliments relatius a informacions de caràcter fix i invitacions a comprar.

Entre el 2023 i el 2024, les queixes i denúncies per discriminació del català es van disparar: 3.000 expedients, gairebé la meitat de tots els registrats d’ençà del 2012. Un expedient de cada tres són per rètols i cartells. Les dades, obtingudes amb una petició de transparència, recullen 341 sancions (algunes resolen unes quantes denúncies contra una mateixa empresa). Tres multes de cada deu (29,9%) són per no incloure el català en informacions de caràcter fix, com ara rètols del comerç, cartells als aparadors i la senyalització de l’horari comercial. Una quarta part (25,5%) són per no fer servir el català en invitacions a comprar, com ara les cartes dels restaurants. Les vulneracions en matèria d’etiquetatge són el 3,5% de les sancions, i la resta fan referència a manuals d’instruccions, documentació contractual, atenció i més qüestions. En un 20% dels casos, la multa es deu a motius no lingüístics.

Sancions de 10.000 euros

Les sancions més altes han estat de 10.000 euros, una quantitat imposada en dotze ocasions. En conjunt, consten imports en 293 procediments, que sumen 685.901 euros, amb una mitjana de 2.340 euros per multa. En total, s’han obert 396 expedients sancionadors, i la majoria han acabat en multes (341), però 37 encara són en tramitació i en 18 casos se n’ha dictat el sobreseïment. Les queixes i denúncies que acaben en sancions són una minoria: menys d’una de cada deu.

Gairebé la meitat dels expedients acaben arxivats

Dels 6.145 expedients que l’ACC i Política Lingüística van obrir entre el 2012 i l’11 de desembre de 2024, gairebé la meitat (47,8%) han acabat arxivats. Els motius són diversos: la manca d’infracció, la rectificació voluntària de l’empresa, entre més. En un 20,6% dels casos, la incidència s’incorpora a futures inspeccions i en un 10,2% es trasllada a un organisme extern.

Les denúncies es disparen d’ençà del 2023

Les vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’àmbit del comerç van augmentar a partir del 2023, amb més de 2.000 casos aquell any i 1.250 més el 2024. Aquests expedients representen més de la meitat de tots els oberts d’ençà del 2012. El 2022 va ser un any amb xifres altes, amb 666 expedients, una quantitat que no es veia d’ençà del 2012 (732).

Del conjunt, es poden distingir 5.406 denúncies, 710 queixes i 29 comunicacions. Les queixes no poden acabar en sancions, car només deixen constància d’un tracte incorrecte que no implica vulneració de drets.

La restauració encapçala el rànquing de sectors denunciats

La restauració és el sector amb més denúncies, amb més de 600 el 2024. El segueixen les perruqueries i centres d’estètica (6,1% dels casos), el comerç al detall i centres comercials (26%), gimnasos (20%), supermercats (18%), hotels (15%) i assegurances (14%). Més d’un 36% de les queixes fan referència a informacions comercials de caràcter fix; un 20%, a l’atenció al client; un 15%, a invitacions a comprar, i un altre 15%, a la documentació contractual. Un 5% denuncien l’absència del català en l’etiquetatge.

Les sancions no sempre coincideixen amb el motiu original de la queixa. A vegades hi ha unes quantes multes per vulneracions lingüístiques, o per uns altres motius, no sempre denunciats d’entrada.

Un miler d’empreses denunciades el 2024

D’ençà del 2012, més de 4.300 empreses han estat objecte de queixa o denúncia. Gairebé 600 acumulen més d’una denúncia, una vintena en tenen més de deu i una empresa sola n’acumula 41. El 2024, s’han denunciat un miler d’empreses, una en té 18. Quant als denunciants, el 2024 n’hi ha hagut 377. D’aquests, 90 han presentat més d’una queixa o denúncia i acumulen el 76% dels expedients. Dues persones han presentat 181 i 159 denúncies, respectivament.

El 90,4% dels expedients del 2024 corresponen a empreses amb seu a Catalunya i el 10% restant, a l’estat espanyol, sobretot a Madrid (61%). Però no sempre queda clar si es refereix a la seu oficial o al lloc on s’ha produït l’atenció.

Dels expedients catalans, el 78,7% són a la demarcació de Barcelona, el 12% a Tarragona, el 6% a Girona i el 3,2% a Lleida. S’han registrat expedients en 141 municipis, amb gairebé la meitat (46%) localitzats a Barcelona ciutat. Segueixen Sabadell (58%), Tarragona (55%), Madrid (43%), l’Hospitalet de Llobregat (28%) i Lleida (26%). L’ACC rep la majoria de queixes i denúncies, també les tramitades des d’uns altres organismes. El 2024, el 92% dels expedients van ser de l’ACC, i un 7%, del Departament de Política Lingüística.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no ha assistit aquest matí a la romeria de les Canyes de les festes de la Magdalena de Castelló per tal d’evitar les protestes que en demanen la dimissió per la mala gestió de la gota freda. Mazón tampoc no va assistir a la Crida de les Falles de València ni a les ‘mascletàs’.

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats del govern espanyol, Diana Morant, ha aprofitat l’absència de Mazón per criticar-lo amb duresa i ha denunciat que és una “anomalia democràtica” que no pugui sortir al carrer “perquè el seu poble no el suporta”. Ho ha dit abans de participar en la romeria. Segons Morant, fa mesos que es viu aquesta situació: “Un president que no ha estat a l’altura, que ha abandonat el seu poble en les pitjors circumstàncies.” Per això, diu, “el seu poble ja no pot més”.

Ahir van començar les festes de la Magdalena, una de les celebracions més emblemàtiques de Castelló de la Plana. I, tal com va passar amb les Falles de València, durant la festa també hi ha hagut moments de reivindicació. Concretament, per a expressar la indignació i demanar la dimissió de Mazón. De fet, instants després d’acabar la primera ‘mascletà’ que donava el tret de sortida, desenes d’assistents van cridar “Mazón dimissió”. A més, van desplegar una gran pancarta, al balcó d’un dels edificis, que també demanava la dimissió del president.