El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que el seu govern ha donat a l’Iran “una oportunitat rere una altra” per a arribar a un acord sobre el programa nuclear. En un missatge difós a la xarxa Truth Social, ha advertit que, si l’Iran no fa concessions, la situació empitjorarà.

Els EUA es desmarquen de l’atac a l’Iran i l’atribueixen a “accions unilaterals” del govern de Netanyahu

Trump ha tornat a defensar la força militar dels Estats Units, que ha dit que era “la millor i més letal del món, de llarg”, i ha elogiat l’arsenal d’Israel: “Aquell país en té molt i en tindrà molt més, i sap com fer-lo servir.”

També ha fet referència a dirigents iranians de línia dura que, segons que ha dit, havien parlat “amb valentia” i ara són morts. Ha reconegut “molta mort i destrucció”, però ha afegit que encara és possible d’aturar l’escalada: “Hi ha temps per a posar fi a aquesta massacre, perquè els atacs següents, que ja són prevists, serien encara més brutals.”

Trump ha instat l’Iran a arribar a un acord “abans no en quedi res” i a salvar “allò que una vegada es va conèixer com l’imperi iranià”. “Ha de fer-ho abans no sigui massa tard”, ha insistit.

Més tard, en declaracions a la cadena Fox News, Trump ha reconegut que Israel l’havia informat dels atacs abans de fer-los efectius. També ha reiterat el seu suport a la posició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons la qual l’Iran no ha de poder obtenir l’arma nuclear.

El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha assegurat, tanmateix, que els Estats Units no han participat en l’operació militar contra l’Iran.

El Departament d’Educació de Catalunya prohibirà l’ús dels telèfons mòbils també a l’aula a totes les etapes de l’educació obligatòria a partir del curs vinent. Aquesta és la principal decisió presa per la conselleria després d’escoltar les conclusions del grup d’experts i de les avaluacions d’Ivàlua en aquest àmbit.

A més, fomentarà una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a educació infantil i eliminarà progressivament l’ús de tauletes digitals en la mateixa etapa. Aquestes dues últimes mesures s’aplicaran durant la legislatura.

Més enllà dels mòbils i pel que fa a les tauletes i les pissarres digitals que s’han distribuït als centres educatius els darrers cursos, Educació aposta per anar restringint-ne el seu ús fins a arribar a l’eliminació completa en el cas de les tauletes. Les pissarres digitals es mantindran més enllà d’infantil i de les tauletes se’n garantirà prou disponibilitat per a “usos puntuals” a la resta d’etapes.

Els ordinadors per alumne s’endarrereixen a sisè

D’una altra banda, a partir del curs 2026-2027 ja no hi haurà un ordinador per alumne a cinquè de primària, sinó que aquesta dotació es restringirà a sisè i a l’ESO. Els alumnes de cinquè en tindran a disposició al centre.

Guia de bones pràctiques per a les famílies i formació als docents

El pla presentat també inclou la necessitat d’elaborar la guia “Educació i Digitalització: guia per a l’acompanyament familiar”, que es farà arribar a les famílies al setembre. Es recomanarà als centres que ja en les reunions d’inici del curs vinent s’informi les famílies sobre la importància d’aquest acompanyament en l’ús de les tecnologies.

El pla inclou també accions destinades als docents, com per exemple concretar el currículum sobre competència digital durant el primer trimestre del curs vinent, o  intensificar al currículum la detecció i anàlisi de notícies falses i formació orientada a l’ús pedagògic de la digitalització. En aquest sentit, també es preveu de formar els docents en les noves eines que ofereix la Intel·ligència Artificial (IA) i incloure la formació en aquest àmbit per l’alumnat d’ESO. Fins ara, 2.700 docents s’han interessat per cursos sobre IA.

Educació també preveu de crear una plataforma integral per a facilitar la renovació d’equips i controlar millor els costos, cercar una plataforma tecnològica que garanteixi la seguretat de dades i continuar estudiant mecanismes que impossibilitin que els alumnes es connectin a xarxes diferents de la del centre educatiu.

Sí crític de les famílies

Les plataformes Aixeca el Cap i Adolescència Lliure de Mòbils han valorat positivament les mesures anunciades, però amb alguns matisos. Des d’Aixeca el Cap, Lisett Vall ha considerat que s’han quedat curts amb la desescalada digital, i ha defensat que s’hauria d’haver endarrerit l’entrega dels portàtils fins a l’ESO. A més, ha afirmat que són partidaris que aquests ordinadors es quedin sempre a l’aula i que els alumnes no els puguin portar a casa. “Si els poden portar a casa el risc continua sent el mateix que si tinguessin un mòbil a la mà”, ha manifestat.

També ha explicat que hauria d’haver anat més enllà en l’àmbit de les pissarres i les tauletes digitals, perquè consideren que s’haurien de restringir més enllà de l’etapa d’infantil. Vall ha recordat que les recomanacions pediàtriques parlen d’un màxim d’una hora diària de pantalles, incloent-hi l’ús d’oci i educatiu, fins a primària i de dues a secundària.

Hi ha coincidit la presidenta d’Associació Lliure de Mòbils, Marina Fernàndez, que, més enllà de la valoració positiva general, ha apuntat que les recomanacions indiquen que cap dispositiu hauria d’anar a casa fins als 14 anys. També ha dit que les companyies de programari haurien de quedar fora per tal d’evitar que tinguin accés a les dades dels menors. Fernàndez ha demanat també que es pugui fer un seguiment de l’aplicació d’aquestes mesures i que es puguin anar adaptant segons les evidències i les preocupacions de les famílies.

El 40% dels centres ja havien prohibit el mòbil aquest curs

Aquest curs, el 40% dels centres d’ESO ja havien optat per una prohibició total dels mòbils a l’aula, segons una enquesta feta a docents i equips directius de centres per part d’Ivàlua. El 60% ha aplicat una prohibició parcial, però, tot i això, només entre un 34% i un 37% del professorat ha promogut l’ús del mòbil per part de l’alumnat amb finalitats educatives. D’aquests, el 75,1% tan sols l’ha fet servir una o dues vegades per trimestre. L’ús majoritari és la generació de contingut audiovisual.

Segons aquesta enquesta, el 89,6% dels docents ha percebut efectes positius en la regulació de l’ús del mòbil als centres. Per exemple, un 59% ha observat una millora en les incidències, un 50% en la convivència, un 42% en l’atenció, un 31% en el ciberassetjament i un 22% en el rendiment acadèmic.

D’altra banda, gairebé un 68% dels docents i direccions consultats estan totalment d’acord amb la prohibició dels mòbils, fins i tot per a finalitats educatives.

El conseller d’Infrastructures, Vicente Martínez Mus, ha confirmat aquest matí que la línia de metro entre València-Sud i Castelló no reobrirà el 21 de juny, com s’havia previst inicialment. Segons que ha dit, el retorn del servei es retarda uns quants dies per qüestions de seguretat, però ha garantit que es farà abans no s’acabi el mes.

Martínez Mus ho ha anunciat durant una visita a les obres de l’estació de València-Sud, després d’haver-ho insinuat minuts abans en un acte al CEAM. “Estem accelerant els terminis, però no ens tornarem bojos”, ha dit. Ha admès que el servei “podria endarrerir-se uns dies” respecte de la data prevista “si per seguretat és recomanable”.

En tot cas, ha assegurat que “el metro estarà obert abans no acabi el mes de juny” i que, per tant, “arribarem a temps de complir, dia amunt o avall, amb les previsions”. A l’estació de València-Sud, el conseller ha estat més taxatiu: ha confirmat que el servei no es restablirà el dia 21 i ha reconegut que hi ha influït el robatori de més de deu quilòmetres de cable de coure de les catenàries.

“Complirem amb la reobertura al juny”, ha dit, “però no arribarem a la data del 21 perquè calen proves i garanties de seguretat”. Ha afegit que la setmana vinent es farà una reunió per acabar de concretar la nova data de represa del servei.

Martínez Mus ha elogiat la feina feta a les vint estacions i baixadors que resten per obrir i ha remarcat que, si bé en altres trams del metro i tramvia s’han avançat els terminis previstos, en aquest 20% de servei pendent “no hem pogut complir, però serà abans de final de mes”.

L’únic passatger supervivent de l’accident del vol AI171 d’Air India ha explicat que les llums de l’avió van començar a parpellejar poc abans d’estavellar-se i que va veure morir passatgers abans de poder sortir-ne caminant entre la runa. La tragèdia va passar poc després de l’enlairament de l’aeroport d’Ahmedabad i van morir-hi més de 260 persones (gairebé tot el passatge, a més d’una vintena de persones que hi havia en l’edifici on va caure l’avió).

Vishwash Kumar Ramesh, britànic de quaranta anys, ha explicat a l’Hindustan Times que tan bon punt l’avió es va enlairar va notar com si romangués suspès en l’aire. “Al cap de pocs segons, les llums van començar a parpellejar –eren verdes i blanques– i de sobte l’avió es va encastar contra una construcció.”

Ramesh anava assegut al seient 11A, al costat d’una sortida d’emergència. Segons que ha dit, la part de l’avió on era ell va xocar a terra, però no topà contra la teulada de cap edifici. “Quan vaig veure la sortida, vaig pensar que en podia sortir. Ho vaig intentar, i ho vaig aconseguir. Potser la gent que hi havia a l’altra banda de l’avió no se’n va sortir.”

“No sé com vaig sobreviure –ha afegit–. Vaig veure morir gent davant meu: les hostesses i dues persones que tenia a prop… Jo vaig sortir caminant entre la runa.”

El vídeo de Ramesh sortint de la zona de l’accident bo i caminant sense ajuda es va fer viral a les xarxes socials. De totes maneres, ara és hospitalitzat en observació –ha rebut la visita del primer ministre de l’Índia, Narendra Modi– i, segons que ha explicat, té cops i la mà cremada.

El secretari d’estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha negat la implicació de l’administració de Donald Trump en l’atac a gran escala que Israel ha llançat contra l’Iran. “Israel ha pres mesures unilaterals contra l’Iran. No participem en els atacs i la nostra màxima prioritat és protegir les forces estatunidenques a la regió”, ha dit en un missatge a X.

Statement from Secretary of State Marco Rubio

“Tonight, Israel took unilateral action against Iran. We are not involved in strikes against Iran and our top priority is protecting American forces in the region. Israel advised us that they believe this action was necessary for its… pic.twitter.com/5FFesh3dkF

— The White House (@WhiteHouse) June 13, 2025

Segons Rubio, el govern de Netanyahu ha informat Washington que “considera aquesta acció necessària per a la seva autodefensa”. Al seu torn, el Regne Unit i França han instat Israel i l’Iran a desescalar el conflicte. “L’estabilitat al Pròxim Orient ha de ser la prioritat”, ha dit en un comunicat el primer ministre britànic, Keir Starmer.

En el missatge publicat a X, Rubio també ha subratllat que l’administració de Trump “ha pres totes les mesures necessàries per protegir” les forces estatunidenques a la regió. “Estem en estret contacte amb els nostres socis regionals”, ha afegit. Alhora, Rubio ha avisat a l’Iran “que no ha d’atacar els interessos ni el personal dels Estats Units”.

El missatge de Rubio arriba després que Israel hagi iniciat aquesta matinada un atac a gran escala contra l’Iran, amb bombardaments a diversos punts del país. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que l’operació pretén “revertir l’amenaça iraniana a la mateixa existència d’Israel”, i que els atacs continuaran “tants dies com calgui”.

Segons l’exèrcit israelià (IDF) l’Iran “és més a prop que mai d’obtenir l’arma nuclear”. “Armes de destrucció massiva en mans del règim iranià són una amenaça existencial per a l’estat d’Israel”, ha apuntat l’IDF, que diu que té l’obligació d’actuar per defensar el país.

Reaccions

Per la seva banda, en un missatge publicat també a X, Starmer ha expressat la seva preocupació per l’atac llançat per Israel i ha alertat que l’escalada del conflicte “no beneficia a ningú a la regió”. “L’estabilitat al Llevant ha de ser la prioritat i estem col·laborant amb els nostres socis per reduir la tensió. Ara és el moment d’actuar amb moderació, calma i tornar a la diplomàcia”, ha escrit.

The reports of these strikes are concerning and we urge all parties to step back and reduce tensions urgently. Escalation serves no one in the region.

Stability in the Middle East must be the priority and we are engaging partners to de-escalate. Now is the time for restraint,…

— Keir Starmer (@Keir_Starmer) June 13, 2025

Des de França, el ministre d’Afers Estrangers, Jean-Noël Barrot, ha afirmat que “segueix molt de prop” l’evolució de la situació i que també està en “estreta coordinació” amb els seus socis. “Fem una crida a totes les parts perquè actuïn amb moderació i evitin qualsevol escalada que pugui posar en perill l’estabilitat regional”, ha dit Barrot en un comunicat.

pic.twitter.com/T4xJaaR6qH

— Jean-Noël Barrot (@jnbarrot) June 13, 2025

No obstant això, el ministre ha volgut “reafirmar el dret d’Israel a defensar-se de qualsevol atac”. “Hem expressat en repetides ocasions la nostra profunda preocupació pel programa nuclear iranià”, ha indicat. “És essencial mobilitzar tots els canals diplomàtics per rebaixar les tensions. França es compromet plenament a contribuir-hi”, ha sentenciat.

D’altra banda, el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, ha condemnat “qualsevol escalada militar al Llevant” i ha demanat a Israel i l’Iran “a actuar amb la màxima moderació  i evitar per totes una escalada del conflicte”. “És una situació que la regió no pot permetre’s”, ha dit, alhora que ha recordat l’obligació dels estats membres de Nacions Unides d’actuar d’acord amb el dret internacional.

Agents de seguretat han emmanillat i expulsat d’una conferència de premsa el senador demòcrata per Califòrnia Alex Padilla. L’expulsió, feta a la força, ha estat en una conferència de premsa de Kristi Noem, secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units, a Los Angeles (Califòrnia).

.@SenAlexPadilla is one of the most decent people I know.

This is outrageous, dictatorial, and shameful.

Trump and his shock troops are out of control.

This must end now. pic.twitter.com/Eki2cuTymb

— Gavin Newsom (@GavinNewsom) June 12, 2025

Després de l’incident, Noem ha dit en una entrevista a la cadena Fox que havia parlat amb Padilla, i ha justificat l’actuació dels agents. “No ha dit qui era fins que ja s’havia abalançat endavant i la gent intentava d’aturar-lo”, ha declarat. Ha afegit que actituds com aquesta són “incorrectes” i només responen a una “teatralització política”.

La sots-secretària de Seguretat Nacional, Tricia McLaughlin, ha acusat el senador d’haver “empès els agents de l’ordre” i ha dit que el seu comportament havia estat “increïblement agressiu”. N’ha fet esment a les xarxes socials.

També el sots-director de l’FBI, Dan Bongino, ha defensat els agents i ha dit que Padilla s’ha resistit a l’acció dels policies. “El nostre personal va actuar de manera absolutament adequada mentre ajudava el servei secret”, ha declarat.

Padilla ha desmentit la versió de la secretària, en declaracions a la cadena CNN. Ha dit que no s’hi havia resistit pas i que només demanava reiteradament per què el detenien. “Mentides, mentides, mentides”, ha afirmat. Ha dit que havia anat a l’acte a demanar explicacions a Noem sobre les batudes migratòries, perquè considera que l’administració no ha estat gens transparent amb els membres del senat ni del congrés en general.

“Si això m’ho poden fer a mi, senador dels Estats Units per Califòrnia, imagineu-vos què deuen fer a la gent de les comunitats, no solament de Los Angeles, sinó d’arreu del país”, ha denunciat Padilla. Després dels fets, s’ha pogut reunir amb Noem, però diu que ella no ha estat gens comunicativa ni li ha demanat disculpes.

Tot plegat passa en un moment en què esclaten protestes a tots els Estats Units contra les detencions d’immigrants sense papers a càrrec del Servei d’Immigració i Duanes.

La coordinadora de Sumar, Lara Hernández, s’ha mostrat disposada a debatre una qüestió de confiança del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. “Si està supeditada a aquest gir de 180 graus que volem donar a la legislatura i que se’ns tracti d’igual a igual”, ha matisat. Així ho ha dit en una entrevista a TVE, en què ha assenyalat que això s’abordaria en la conversa i diàleg a la comissió de seguiment del pacte de govern espanyol.

El govern espanyol descarta que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança 

Sumar, sobre que Sánchez se someta a una cuestión de confianza: "Si está supeditada a este giro de 180 grados que queremos dar a la legislatura y a que se nos trate de igual a igual, por supuesto que sí" https://t.co/fINk5aZXfZ#LaHora13J pic.twitter.com/u4Ca1f3gwA

— La Hora de La 1 (@LaHoraTVE) June 13, 2025

Després de la conferència de premsa de Sánchez per les revelacions sobre Santos Cerdán, la vice-presidenta espanyola i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, ja va exigir al president que convoqués d’urgència l’executiu per establir “un nou marc de relacions entre el PSOE i Sumar”.

‘La tertúlia proscrita’: La dimissió de Santos Cerdán, la fi de Pedro Sánchez?

Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

Una font de seguretat israeliana, citada per l’agència Reuters, ha explicat que comandos del Mossad –els serveis secrets israelians– havien encapçalat un seguit d’operacions encobertes a l’Iran abans dels atacs d’Israel d’aquesta matinada, que han decapitat la cúpula militar i nuclear del règim iranià.

Segons aquesta font, les operacions van consistir en un seguit d’actuacions: desplegar armes guiades de precisió en zones obertes a prop de sistemes iranians de míssils terra-aire, ús tecnologia avançada contra les defenses aèries de l’Iran i muntar una base de drons d’atac prop de Teheran.

L’atac israelià tenia d’objectiu instal·lacions militars i nuclears –com ara la de Natanz– d’arreu de la geografia iraniana, però també alts comandaments. Entre els morts, hi ha el cap de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, i el cap de l’estat major, Muhàmmad Bagheri. En els bombardaments, hi han participat uns dos-cents avions israelians.

Tot i que Teheran ha acusat els EUA de ser rere l’atac, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, se n’ha desmarcat públicament i ha dit que havia estat una acció unilateral d’Israel. “Nosaltres no hi estem involucrats”, diu el comunicat, que destaca que la prioritat de la Casa Blanca era protegir les forces nord-americanes al Llevant.

Statement from Secretary of State Marco Rubio

“Tonight, Israel took unilateral action against Iran. We are not involved in strikes against Iran and our top priority is protecting American forces in the region. Israel advised us that they believe this action was necessary for its… pic.twitter.com/5FFesh3dkF

— The White House (@WhiteHouse) June 13, 2025

L’advertència del govern de l’Iran

El govern de l’Iran ha dit que els bombardaments d’Israel demostraven que no respectava cap norma ni llei internacional i ha advertit que començar una guerra amb l’Iran era “jugar amb la cua del lleó”. Així mateix, ha acusat el govern de Benjamin Netanyahu de “participar oficialment i de manera flagrant en actes de terrorisme” que avivaven “les flames de la guerra davant la mirada de tot el món”.

D’una altra banda, el règim iranià ha respost a l’atac amb el llançament d’un centenar de drons. Alguns han estat interceptats a l’espai aeri de Síria –per part de les forces aèries israelianes– i Jordània.

L’Índex de Preus de Consum (IPC) ha tornat a recular al maig als Països Catalans, segons que indiquen les dades publicades avui per l’Institut d’Estadística espanyol (INE). Tot i això, la inflació continua sent significativa en serveis com l’hostaleria, l’alimentació i l’habitatge.

A Catalunya, l’IPC interanual s’ha situat en l’1,8%, tres dècimes menys que a l’abril (2,1%). L’augment més gran de preus a Catalunya ha estat en hotels, cafès i restaurants (4,3%), seguit de begudes alcohòliques i tabac (3,8%), i l’ensenyament (2,8%). En canvi, el transport s’ha abaratit d’un 2,3%.

Al País Valencià, la inflació interanual és del 2,2%, també tres dècimes menys que el mes passat. És el valor més baix des de l’octubre del 2024. En comparació mensual, els preus han crescut d’un 0,1%, i acumulen una pujada de l’1,6% enguany. L’encariment més notable ha estat en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, amb un increment del 5,3%. També han pujat restaurants i hotels (4,6%) i ensenyament (3,6%). El transport, en canvi, s’ha abaratit un 1,8% respecte del maig de l’any passat.

A les Illes, la inflació ha estat del 2,4%, quatre dècimes menys que a l’abril, i també representa el nivell més baix des de l’octubre passat. A diferència de Catalunya i el País Valencià, l’IPC mensual no ha variat i es manté estable, però acumula un increment de l’1,6% des de començament d’any. Els preus que més han pujat són els de restaurants i hotels (4,7%), altres béns i serveis (4,1%) i habitatge i energia (3,4%). Com a Catalunya i el País Valencià, el transport és l’única partida que ha baixat clarament: un 1,1% interanual.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’exèrcit d’Israel ha atacat aquesta matinada l’Iran en el que una escalada dramàtica de la guerra al Llevant.

Diverses explosions s’han sentit aquest divendres de matinada al nord-est de Teheran, segons ha informat l’agència estatal Nour News, mentre a les xarxes socials s’hi han compartit imatges que també mostren deflagracions a la capital iraniana.

Segons fonts diplomàtiques nord-americanes i europees, Israel hauria comunicat que està plenament preparat per fer un atac preventiu contra les instal·lacions nuclears de l’Iran, encara que els Estats Units o Europa estiguin en contra de l’acció. Un portaveu militar ha dit a la cadena israeliana iNews que Israel està preparat per a portar a terme una guerra de dies.

Poc després de saber-se que l’atac tenia lloc, el govern israelià ha començat a anunciar mesures d’excepció, davant la possibilitat que l’Iran respongui a l’atac ordenat pel govern d’Israel. Entre aquestes mesures hi ha el tancament de les escoles i centres educatius i la recomanació de no circular, si no és imprescindible.

En anunciar l’operació contra l’Iran, l’exèrcit israelià ha afirmat que aquest país té prou urani enriquit per a fabricar diverses bombes i que calia actuar contra aquesta “amenaça imminent”.

Un responsable militar israelià ha dit que l’Iran disposa de prou material per a fabricar quinze bombes nuclears en pocs dies.

Dijous, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica va emetre la condemna més contundent contra l’Iran en vint anys, afirmant que el país continua enriquint urani fins a nivells propers als d’ús militar i que no ha complert les obligacions de no-proliferació nuclear.

Israel fa anys que adverteix que no permetrà que l’Iran fabriqui una arma nuclear, tot i que Teheran insisteix que no en vol cap.

Lloc: Plaça de l'Església

El pòdcast Poc cas, dedicat a la literatura infantil i juvenil, obrirà les portes als oients perquè puguin gaudir de l’experiència de veure com s’enregistra una programa en directe. Serà el dimecres 18 de juny a l’Espai VilaWeb, a les 18.00.

Aquest programa especial serà una oportunitat per a veure com es fa un pòdcast per dins i compartir una estona amb Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin. Tal com elles diuen, serà un enregistrament per “enriolar-se i xalar de valent”. Si us hi voleu inscriure, envieu un correu a inscripcions@vilaweb.cat. La cabuda és limitada.

Poc cas s’emet cada quinze dies, el dimecres a les 20.00, i tracta amb profunditat, humor i complicitat tot allò que sovint rep poca atenció: la literatura adreçada als infants i joves. Es pot escoltar a la pàgina de VilaWeb i a les principals plataformes: Spotify, Apple Podcasts, Google Podcasts i Amazon Music.

La gendarmeria ha localitzat un cos a prop del cim del Rulhe, a l’Arieja, al Pirineu d’Occitània que podria ser el de l’excursionista manresana Txell Fusté. Segons que ha avançat Nació Manresa, el cos s’hauria trobat a prop del punt on el diumenge 1 de juny es va trobar el cadàver del seu company, Esteve Carbonell.

La parella va desaparèixer fa mig any mentre ascendien el cim. El dia de l’excursió feia una jornada de vent i neu. A principis de juny la gendarmeria va intensificar la recerca aprofitant el desgel, ja que a l’hivern hi havia una quantitat molt important de neu. Familiars i amics també havien participat en expedicions per trobar els cossos.

Els dos integrants de la parella eren excursionistes experimentats i estaven avesats a fer rutes. La darrera vegada que la parella es va comunicar amb la família va ser al matí del 7 de desembre, quan els van enviar una fotografia abans de començar l’ascens. Una hipòtesi és que l’oratge es va complicar quan havien de fer el descens, i que els devia sorprendre una tempesta de neu i vent.

La causa del cas Koldo, que investiga la suposada trama de cobrament de comissions il·legals en canvi d’obres públiques, empastifa com més va més el PSOE, i deixa en una situació política més que complicada el govern espanyol de Pedro Sánchez. Si la investigació a José Luis Ábalos, ex-secretari d’Organització del PSOE i ex-ministre espanyol, ja fou un sotrac per al partit, aquest s’ha fet gairebé insostenible, pels enregistraments que vinculen a la trama de corrupció Santos Cerdán, fins ara secretari d’Organització i diputat al congrés espanyol, que ahir va haver de presentar la dimissió de manera fulminant.

‘La tertúlia proscrita’: La dimissió de Santos Cerdán, la fi de Pedro Sánchez?

Les novetats en aquesta trama s’afegeixen a uns altres fronts oberts, com ara la causa contra el germà de Pedro Sánchez, contra la seva dona, Begoña Gómez, i contra el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, que haurà d’anar a judici. En una compareixença, Pedro Sánchez, president del govern espanyol i secretari general del PSOE, va deixar clar que no volia avançar les eleccions, va demanar disculpes i va dir que provaria de girar full, amb una  auditoria externa dels comptes del partit, una reestructuració de la direcció i la convocatòria d’un congrés extraordinari el 4 de juliol. Una proposta que no ha acontentat els seus socis habituals de legislatura.

Les dades més escandaloses de l’informe contra Cerdán: més d’un milió en suborns per a Ábalos i Koldo García

L’informe de la Guàrdia Civil que esquitxa Santos Cerdán no solament el vincula a la corrupció, sinó que projecta una ombra de sospita internament, sobre les primàries del PSOE del 2014, que va guanyar Sánchez. El document, al qual ha tingut accés VilaWeb, inclou captures de missatges entre Cerdán i Koldo García, assessor de l’ex-ministre Ábalos, en què el primer li dóna l’ordre d’introduir irregularment butlletes de vot, i l’altre li comunica que ja ho ha fet.

La reacció dels socis de legislatura i del PSOE

L’involucrament de Santos Cerdán ha suscitat una reacció immediata entre tots els partits polítics, en una de les crisis més greus que ha d’encarar Sánchez. Compromís considera “totalment insuficients” les explicacions de Sánchez i diu que la contundència contra la corrupció “es demostra amb fets i no amb paraules”; per això demana accions més clares. Per Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, en una línia semblant, diu que la qüestió no és demanar disculpes, sinó assumir responsabilitats.

Ahir ERC va titllar els fets de molt greus i va exigir que l’auditoria inclogués també el Ministeri de Transports espanyol. Tanmateix, va remarcar que el PP i Vox no serien mai una alternativa perquè “encarnen una corrupció sistèmica”. Junts, que va reunir d’urgència la comissió permanent del comitè executiu per analitzar la crisi del govern espanyol, va demanar una reunió urgent amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per parlar sobre la viabilitat d’exhaurir la legislatura.

Encara més contundent fou la cap de Podem, Ione Belarra: “No és qüestió d’una dimissió, sinó del fet que la corrupció és una forma fonamental de govern del bipartidisme. Això no és el cas Cerdán o Ábalos, és el cas PSOE, i fa un mal irreparable a la nostra democràcia i a la gent que hi va confiar el 23 de juliol de 2023.” Tot plegat fa trontollar la majoria parlamentària, perquè els vots de Podem són indispensables perquè s’aprovin les iniciatives del govern espanyol.

Dins el mateix govern espanyol, la ministra de Joventut, Sira Rego, d’Esquerra Unida, va dir que la dimissió de Santos Cerdán era “el pas mínim per a esvair qualsevol ombra de corrupció”, i va exigir mesures contundents, sense especificar. Pels Comuns la reacció és insuficient i va anunciar que sol·licitarien la creació d’una oficina independent contra la corrupció.

Entre els principals partits de l’oposició, el màxim dirigent de Vox, Santiago Abascal, va suspendre la ronda internacional i va dir que exigiria al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que impulsés una moció de censura. També va fer una crida a participar en manifestacions contra el govern espanyol. Feijóo considera que les explicacions de Sánchez són insuficients i li reclama eleccions. “Sobreviure ja no és una opció, ja no és creïble que Sánchez no s’adonava de res. Ha de convocar eleccions de manera immediata. No hi ha cap sortida cap endavant”, va dir en una conferència de premsa a la seu del PP. El partit també va convocar mobilitzacions contra Sánchez.

Dins el PSOE, Susana Díaz, senadora i ex-presidenta d’Andalusia, no va voler parlar de les primàries, que ella va perdre contra Sánchez el 2017. “Allò que realment m’impacta és veure la vergonya dels meus companys, veure els militants del PSOE que passen vergonya i senten estupor, que volen que com més aviat millor algú surti a dir que això és mentida i ho demostri”, va afegir Díaz. Per ella, el PSOE s’ha trobat desbordat i “no dóna l’abast tapant fuites d’aigua”.

Un cas que no s’acaba aquí

El cas Koldo esquitxava fins ara principalment José Luis Ábalos, ex-ministre, ex-secretari d’Organització del PSOE i antiga mà dreta de Sánchez; i Koldo García, assessor seu. Tots dos han de declarar el dia 24. I Cerdán declararà l’endemà. El 4 de juliol hi haurà el congrés extraordinari del PSOE i el PP ha avançat el seu als dies 5 i 6 de juliol, just l’endemà. De manera que el cas, judicialment i mediàticament, no s’acaba aquí i cal veure també com afecta l’opinió pública i les enquestes.

En aquest cas també hi és investigat Víctor de Aldama, empresari i presumpte comissionista; a més d’empresaris, familiars i col·laboradors com ara Joseba García, germà de Koldo; socis de De Aldama, com ara Ignacio Díaz Tapia, Luis Alberto Escolano, Javier Serrano, César Moreno García i María Piedad Losada; l’ex-presidenta d’ADIF Isabel Pardo de Vera; empresaris com Juan Carlos Cueto, Íñigo Rotaetxe, José Ángel Escorial, Israel Pilar i Rogelio Pujalte; i Rubén Villalba, comandant de la Guàrdia Civil, acusat d’haver avisat la trama sobre escorcolls judicials i d’haver cobrat fons irregulars.

La causa va néixer el març del 2022, quan el Partit Popular de la Comunitat de Madrid va denunciar l’empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, que havia signat sis contractes amb administracions públiques durant la pandèmia per vendre’ls material sanitari. El febrer de l’any passat, Koldo García va ser detingut per haver cobrat presumptament comissions il·legals en els contractes per a obtenir màscares sanitàries durant la pandèmia. García havia recomanat l’empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, beneficiària de sis contractes d’un total de més de cinquanta milions d’euros. Segons la Guàrdia Civil, García controlava l’empresa i cobrava comissions d’aquests contractes, que van signar els ministeris d’Interior i Transports i els governs de les Illes Balears i de les Illes Canàries. L’ex-ministre Ábalos, que era la mà dreta de Sánchez al govern fins al juliol del 2021, va passar a ser investigat aquest mes de gener, quan el ple del congrés espanyol va acceptar de concedir el suplicatori del Tribunal Suprem sobre l’ex-ministre –membre del grup mixt del congrés d’ençà que el PSOE el va expulsar del grup a final de febrer de l’any passat.

La passió pels debats de tota mena és una cosa molt americana. Als EUA, les lligues de debat universitari hi tenen un prestigi fora mida i les trobades televisades entre candidats a la presidència del govern fins i tot són matèria d’estudi a les facultats de Ciències Polítiques i a les de Comunicació. A casa nostra les coses no solen ser tan apassionants i tot sovint els debats electorals s’han convertit més en una baralla de pati d’escola que no pas en un bescanvi d’idees fonamentat. Tot amb tot, aquests darrers temps hem vist una eclosió d’enfrontaments dialèctics en uns altres àmbits que recuperen el gust per la discussió i l’intercanvi de pensaments. I de cops. Són els anomenats combats de boxa literària.

El certamen Vila del Llibre ha decidit de jugar fort en favor d’aquest format. Vol elegir –de fet, vol que el públic elegeixi– la millor novel·la ambientada a la mar. Per això ha preparat tot un seguit de combats de boxa literària en què s’enfrontaran editors independents, en tres fases que començaran aquest cap de setmana a la Vila del Llibre d’Arenys de Mar. Els enfrontaments continuaran pel pont de Tots Sants a la Vila del Llibre de Sitges i a la Rambla de Barcelona, coincidint amb Santa Llúcia, s’hi farà la gran final.

Els llibres en disputa

Els organitzadors dels festivals Vila del Llibre –amb setze anys d’història i més de quaranta festivals muntats arreu del país– ja han triat els vuit títols que han entrat directament als quarts de final. Són L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson; 20.000 llegües de viatge submarí, de Jules Verne; Robinson Crusoe, de Daniel Defoe; Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift; Moby Dick de Herman Melville; El vell i el mar d’Ernest Hemingway; Contraban, de Josep Pla; i El rem del 34, de Joaquim Ruyra. Els organitzadors diuen: “Podrien ser moltes més obres i segurament en falten de més tradicions i més literatures, però no tenim cap dubte que les vuit escollides segurament serien en totes les llistes. De manera que potser és una selecció arbitrària, però a partir d’aquí tot el poder passarà a les mans del públic, que votarà quines d’aquestes vuit arriben a la gran final.”

I què vol dir que el públic té el poder de decidir a les seves mans? Doncs  que els assistents al combat votaran qui guanya o perd el combat. La dinàmica és molt simple. Hi ha un àrbitre, que fa de moderador i que a més presenta els púgils. Fa una pregunta, la mateixa per a tots dos combatents. Cada un té tres minuts per a respondre-la i decideix si vol exhaurir el temps o no exposant els seus arguments. En acabar aquesta primera ronda, el públic vota a mà alçada qui creu que ha defensat millor el seu text o qui ha respost millor la pregunta. I això tres vegades, perquè a la vida no hi ha empats. L’àrbitre és qui compta els vots i dirimeix qualsevol altra qüestió que es pugui presentar.

Segurament la pregunta que molta gent es fa és si cal haver llegit les obres en qüestió per a participar-hi. I no, no cal. Evidentment, si les heu llegides potser podreu apreciar més els arguments dels contrincants, però un dels objectius principals és engrescar a llegir aquests clàssics de la literatura. Els organitzadors expliquen: “Els objectius d’aquests combats de boxa literària són promoure una activitat lúdica i alhora intel·lectualment potent entorn de la literatura, estimular l’intercanvi d’idees i el debat i l’oratòria i fer participar el públic en les activitats literàries, que sovint són molt estàtiques, a més de promoure la participació activa i fer un acte en tres territoris diferents on el mar és protagonista.” El festival Vila del Llibre té la característica de portar el món del llibre per tot Catalunya, i aquesta és una manera de vincular alguns territoris. “Qui ve a una Vila del Llibre sap que hi trobarà recitals de poesia, taules rodones, xerrades, tallers, espectacles i ara també aquests combats de boxa”, diu Enric Bono, director de la Xarxa de Viles del Llibre.

Cal recordar que la boxa literària fa anys que és arrelada al nostre país. No se sap ben bé qui en va ser l’introductor, però en general sempre ha anat vinculada amb el gènere negre. A Barcelona van començar a organitzar combats en espais diversos els editors d’Alrevés – Crims.Cat (ara la col·lecció de novel·la negra en català l’edita Clandestina). D’aquí van saltar als festivals literaris de gènere i se’n van poder veure al Tiana Negra. També se n’han fet en certàmens i espais com ara la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió de Barcelona, la Universitat de Vic i les activitats prèvies del Taradell Negre.

De fet, aquests darrers combats (Barcelona, Vic, Taradell) han tingut com a combatents l’editora, professora i escriptora Irene Solanich-Sanglas, d’una banda; i l’escriptor, periodista i editor Sebastià Bennasar d’una altra. Ara com ara s’han enfrontat tres vegades i la balança s’ha decantat dos cops per Solanich i un per Bennasar. Fins ara s’havien enfrontat només en combats de boxa al voltant de la novel·la negra, però ara els veurem en una altra faceta. Ells dos seran els encarregats de fer el primer combat dels quarts de final. Dissabte a migdia, a la una, a la plaça de l’Església d’Arenys de Mar, Solanich defensarà Robinson Crusoe i Bennasar deixarà la pell per L’illa del tresor. S’hi afegeix l’al·licient de veure si ara empaten a dos o si bé Solanich-Sanglas es distancia definitivament del seu rival.

“La clau d’això és que ens ho passem molt bé. És una manera diferent de parlar de literatura que t’obliga a treure l’enginy i a estar molt atent al que diu el teu rival per poder argumentar i contraargumentar. A més a més, com que el públic és qui vota també has d’interactuar amb els assistents, que saben que tenen un paper decisiu. És tot molt engrescador, però sobretot divertit”, explica Bennasar, que no tan sols ha participat en combats, sinó que també n’ha programats.

El segon combat d’aquest quart de final garantirà que una novel·la catalana arribi si més no a les semifinals. Xavier Cortadellas defensarà la novel·la curta Contraban, de Josep Pla, i la filòloga Marta del Castillo i Rabascall defensarà El rem del 34 de Joaquim Ruyra, novel·la breu que forma part de Marines i boscatges. Totes dues obres breus tenen relació, perquè Pla considerava Ruyra un dels seus mestres i fonts d’inspiració. Aquest combat serà diumenge migdia a la plaça de l’Església d’Arenys de Mar.

Ja ho sabeu, si teniu ganes de veure bufetades literàries i al final votar qui pega millor, veniu a la Vila del llibre d’Arenys de Mar aquest cap de setmana. Que la sang no arribi a la riera.

Port Aventura fa trenta anys. El parc d’atraccions situat entre Vila-seca i Salou (Tarragonès) va obrir per primera vegada l’1 de maig de 1995, després de setmanes d’estira-i-arronses territorials i relatives a l’accionariat que van fer perillar el projecte. Tres dècades després, el complex ha crescut exponencialment, amb la construcció de sis hotels, tres camps de golf, una zona de platja, un centre de convencions, un parc aquàtic i un altre parc temàtic associat a Ferrari. També ha ampliat la temporada d’obertura, que ara comença el dia de Carnestoltes i acaba el dia de Reis. Actualment, dóna feina directament o indirectament a 24.000 persones i representa el 12% del PIB de l’àrea del Camp de Tarragona i el 0,5% del Principat.

És propietat de Resord Holdings B.V., un conglomerat empresarial propietat d’empreses filials d’inversió del grup italià Investindustrial i de KKR, el polèmic fons d’inversió pro-israelià que també és accionista de bona part dels festivals de música del país, com el Sónar, el FIB o el Festival de les Arts.

Dilluns, es va fer un acte institucional de celebració en què van assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, la secretària d’estat de Turisme, Rosario Sánchez, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Lucía López, entre més representants polítics locals i empresarials. L’acte va ser inicialment ajornat per una vaga de treballadors.

El president del consell d’administració de PortAventura, Arturo Mas-Sardà, va confirmar que el parc no era pas en venda, com s’havia especulat els darrers mesos. En declaracions a VilaWeb, el director general del complex, Fernando Aldecoa, diu que és una decisió que correspon als accionistes i que la prioritat és mantenir el creixement sostenible del parc.

Un territori lligat al parc

L’arribada de Port Aventura va ser un dels motors que va accelerar l’opció de Salou i Vila-seca pel turisme. “Salou ja era una destinació turística reconeguda internacionalment i l’obertura de Port Aventura en va reforçar l’oferta. La va fer molt més competitiva que no pas la resta d’opcions costaneres perquè no hi ha gaires parcs temàtics d’aquest nivell a Europa”, explica Pere Granados, batlle del municipi. Per la seva banda, la regidora de Turisme de Vila-seca, Lluïsa Clavé, coincideix en l’impuls que va significar la construcció del parc per a consolidar i posicionar la Costa Daurada: “Ha actuat de motor de creixement turístic: ha creat llocs de feina, ha dinamitzat l’economia i ha contribuït a una millora de les infrastructures.” L’obertura del parc ha anat acompanyada d’una explosió demogràfica a la zona. El 1996, Salou tenia una població de 10.708 habitants i actualment ja en té 30.442. Vila-seca ha passat de 12.124, el 1996, als 24.061 actuals.

Ara, el parc també ha fet augmentar una rivalitat entre dos municipis que es van segregar el 1989, només dos anys abans de l’inici del projecte. Després d’intenses negociacions que van fer-ne perillar la construcció, l’any 1992 els dos ajuntaments van cedir competències en matèria urbanística, fiscal i de gestió en favor d’un consorci, que s’encarregava de recaptar els imposts del parc i els distribuïa al 50% entre tots dos. El 2012, quan s’havia de prorrogar el pacte, el ple de la batllia de Salou va trencar-lo perquè considerava que el repartiment acordat no era just i argumentava que el 70% dels terrenys del parc eren en el seu terme municipal. Finalment, després d’anys de negociacions entre els municipis, es va acordar una modificació del pacte que va fer que el 57% de les recaptacions impositives relacionades amb el parc anessin a Salou. Per la seva banda, Port Aventura diu que manté una “estreta col·laboració” amb tots dos municipis: “Busquem constantment noves maneres de contribuir al desenvolupament i la integració de la comunitat local, sempre pensant en la preservació i el respecte pel llegat cultural i territorial”, explica Aldecoa.

En aquesta línia, l’objectiu que uneix tots tres actors és la desestacionalització del turisme. És més, Aldecoa assegura que és un dels objectius més ferms de la companyia ara mateix. Per aquest motiu, les darreres dues temporades s’han allargat i, actualment, el complex és obert més de tres-cents dies l’any. A Salou i Vila-seca ho celebren: “Volem ser un municipi turístic sostenible ambientalment, econòmicament i socialment. I Port Aventura ens ajuda molt en aquest sentit”, diu Granados. “Ens permet de crear encara més sinergies amb l’oferta hotelera, gastronòmica i de lleure de Vila-seca, sobretot la situada a la zona de la Pineda”, afegeix Clavé.

Un projecte amb ombres

Durant els anys vuitanta, inversors de la companyia nord-americana Disney cercaven un emplaçament per a construir-hi un gran parc d’atraccions. Després d’estudiar unes quantes opcions, les finalistes foren uns terrenys entre Pego i Oliva (Safor) i uns altres entre Vila-seca i Salou. Finalment, el projecte va anar a l’estat francès i es va instal·lar ben a prop de París.

Com a resposta, la Generalitat estava decidida a impulsar la creació d’una infrastructura semblant. El primer gran inversor del projecte va ser la companyia nord-americana Anheuser-Busch, que ja tenia experiència en el sector dels parcs temàtics amb els Bush Gardens. En un primer moment, s’havia de dir Tibigardens, en referència al parc Tibidabo de Barcelona, i havia d’incloure dos parcs més, un de futurista i un altre de dedicat al món del cinema. Per fer-ho, l’any 1989, el govern Pujol va expropiar unes 800 hectàrees de terrenys agrícoles. Més tard, l’empresa inversora es va fer enrere, cosa que va fer trontollar el projecte.

En aquell moment, l’empresari Javier de la Rosa va intercedir-hi per mantenir-lo viu. A més, la Generalitat va promoure que hi entressin la Caixa, el grup britànic Pearson i FECSA. Els moviments tèrbols de De la Rosa, que van acabar amb una condemna de tres anys de presó, el van deixar fora i van fer que la Caixa n’assumís el lideratge. Finalment, de les 800 hectàrees expropiades, el complex només en va ocupar 190. En l’espai sobrant és on actualment es vol encabir el Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) del Hard Rock. “Hi ha un problema clar de manca d’ètica”, diu Xavi Jiménez, president de l’entitat ecologista GEPEC-EdC, que es va oposar al projecte Port Aventura i ara lluita contra el CRT. “Es van expropiar uns terrenys que tenien uns propietaris legítims per a un projecte que es considerava cabdal i ara es vol tornar a fer negoci”, diu. A més, lamenta que la construcció del parc temàtic va ser un cop fort contra la biodiversitat de la zona, ja amenaçada per la indústria química.

Què hi fa, la Caixa, al Hard Rock?

A banda, critica que trenta anys després es continuï optant pel mateix model de negoci. “Continuem basant-nos en l’ocupació sistemàtica de territori i l’ús sistemàtic de recursos que no tenim per a un turisme massificat que ens causa molts problemes”, diu Jiménez.

El futur immediat és l’impuls hoteler

D’ençà dels anys dos mil, Port Aventura ha impulsat el negoci dels hotels. Primer, amb la construcció de sis hotels tematitzats i, aquests darrers anys, amb la compra d’alguns allotjaments de quatre i cinc estrelles de les localitats de Vila-seca i Salou. De fet, ara mateix representa un terç de la facturació total del parc.

Segons que explica la companyia, l’objectiu en un futur pròxim és doblar les tres mil habitacions que actualment té disponibles. Els ajuntaments de la zona celebren aquesta estratègia perquè consideren que contribueix a desestacionalitzar el turisme i a dinamitzar l’economia.