El govern de Marga Prohens insisteix a dur a terme el pla de segregació lingüística als centres educatius, tot i el fracàs de la primera convocatòria en què s’hi van adherir només onze, i tots concertats. A més, el vol ampliar a secundària. Així ho ha advertit el sindicat STEI després de la reunió de la mesa sectorial d’educació d’avui.

L’STEI ha acusat el conseller Antoni Vera de “no complir” el compromís adquirit davant la Xarxa Educativa per la Llengua –de la qual l’STEI en forma part– de no oferir el pla a secundària. A més, Vera havia promès de no tornar a convocar el pla de segregació a primària fins que hi hagués una avaluació del funcionament del primer any. “Res d’això s’ha complert”, han dit.

En principi, el pla començava el curs 24-25 i s’allargava fins al 26-27. Ara, però, i per voler tenir un mostreig més gran, Vera vol repescar els que no van participar en la convocatòria del curs actual, de manera que el pla s’allargaria fins al 27-28.

Desigualtats entre centres

“A més de no tenir cap fonament pedagògic i de no comptar amb cap mena d’estudi previ i, per tant, ser només una preocupació ideològica, contradiu la Llei d’Educació de les Illes en l’article 35, en el que s’especifica que cap alumne no podrà ser segregat per motiu de llengua”, al·lega el sindicat.

També insisteixen que s’invaliden articles de la Llei de Normalització lingüística i han convidat la conselleria a rectificar i retirar definitivament la mesura. I han dit que crea desigualtats entre els centres docents, atès que dota de més recursos a escoles, instituts i centres concertats que s’hi adhereixin. El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, s’hi ha referit avui en conferència de premsa com “pla de subvenció de certs centres concertats.”

També ha assegurat que “tornarà a ser un fracàs amb els noms i llinatges del senyor Vera”, atès que “ara ja no és el pla de Vox, és el pla del senyor Vera, de la senyora Prohens i del PP”. Prohens ha decidit de mantenir el pla de segregació tot i la ruptura amb Vox qui, en principi, els ho va imposar.

 

El grup Reversos tindrà el plaer de comptar amb la Cèlia Sànchez-Mústich, poeta amb qui conversarem. En l’acte també es llegirà una selecció de poemes de l’autora.

Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és poeta, narradora i activista cultural. Viu a Sitges d’ençà del 2000 i codirigeix la Festa de la Poesia a Sitges amb el poeta Joan Duran des de l’any 2007.

Sànchez-Mústich va cursar estudis musicals a Arts del Ritme i al Conservatori del Liceu i es va dedicar professionalment a l’ensenyament musical.

Ha publicat deu llibres de poesia: La cendra i el miracle (Columna, 1989); El lleu respir (Columna, 1991), Premi Rosa Leveroni; Temperatura humana (Columna, 1994); Taques (Edicions 62, 1997), Premi Miquel de Palol de poesia; Llum de claraboia (Pagès, 2004); A la taula del mig (Moll, 2009), Premi Crítica Serra d’Or de poesia; On no sabem (Tresiquatre, 2010), Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dels Premis Octubre; A l’hotel, a deshora (Curbet Edicions, 2014); La gota negra (Pagès, 2018); i Mudança endins (La Garúa – Tanit, 2022).

Pagès Editors acaba de publicar una antologia de la seva obra poètica: Si creus que hi soc. Poesia 1989-2021 (2024).

En narrativa és autora de dues novel·les: Les cambres del desig (Columna, 1999) i Tercer acte d’amor (Proa, 2002) i de vuit llibres de narrativa breu i narrativa no-ficció dels quals destaquem Diagnòstic: lluna nova (dietari novel·lat) (ICD, 1993) guardonat amb el premi Don-na (1992); El tacte de l’ametlla (Proa, 2000), Premi Mercè Rodoreda, 1999; No. I sí (Pagès Editors, 2009), Premi 7lletres (2008); i els dos darrers: Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més (Editorial Moll, 2013) i Els vells, aquella nosa (Comanegra, 2020).

El maig del 2024, el municipi de Plentzia, a la costa de Biscaia, va aprovar una moció en què es declarava part integrant d’una república basca. Gairebé un any més tard, la iniciativa s’ha estès per tot el País Basc, i més d’un centenar de localitats ho votaran en el ple; els següents, Durango, de trenta mil habitants, aquest mateix dimecres, i Gasteiz, el 16 d’abril.

Les iniciatives han estat presentades pel moviment Ehun, en defensa de la independència del País Basc i desvinculat dels partits, i asseguren que “massa sovint, els ajuntaments no tenen mitjans per a protegir els interessos dels ciutadans”. Diuen que cal una legislació en favor de tots els ciutadans, sense límits, i consideren que aquesta legislació no és possible dins l’estat espanyol. “La república basca és una eina necessària per al benestar de tots els ciutadans”, afegeixen.

En la primera votació a Plentzia, la moció va rebre el suport de la majoria absoluta de l’ajuntament, governat per EH Bildu, i l’abstenció del PNB. S’han presentat a les principals ciutats del país, com ara Bilbo, Donostia, Iruña, Baiona, Donibane Garazi i Maule-Lextarre, i, fins i tot, Trebiñu, un enclavament envoltat del País Basc que forma part de la província de Burgos.

Ehun, partidari de la unilateralitat, assegura que és “poder posar en pràctica les sobiranies que tenim, en àmbits diferents”, amb la voluntat de socialitzar aquest discurs, perquè consideren que la política d’apaivagar el conflicte amb l’estat espanyol fa que l’independentisme perdi força. Sobre això, troben que “per part d’EH Bildu hi ha hagut una resposta molt negativa. S’ho van prendre com una agressió, perquè ara no volen crear confrontació”. El PNB ha dit que s’abstindrà en futures votacions i tot quedarà ara, diuen, en veure què fan els regidors de l’esquerra abertzale davant aquesta situació, i si votaran en contra d’una república basca: “Als pobles encara hi ha una disciplina forta, encara que no hi estiguin d’acord a les bases, però assegura que es pot esquerdar una mica.”

En el cas de Plentzia, associacions espanyolistes van anunciar que hi presentarien recursos en contra, però finalment no ho han fet. Sobre això, destaquen que no es tracta solament de demanar una república basca, sinó que oficialment el municipi se’n declara part.

Després d’aquesta iniciativa i cinc anys d’activitat, el moviment Ehun es posarà en pausa, perquè consideren molt complicat de treballar en els pobles amb la negativa de Bildu, malgrat que la majoria dels membres de l’associació són de l’esquerra abertzale. La raó, diuen, és que “si no estem en stand-by, tota la feina dels pobles recau en nosaltres, i no tenim capacitat per a tirar-ho endavant”. “Per tant, diem: ‘Nosaltres no hi som, hem deixat l’eina’, i ara que cada poble que vulgui pugui tirar endavant les mocions en més municipis.”

La llista sencera de localitats són:

1. Lasarte-Oria
2. Portugaldeta
3. Hernani
4. Usurbil
5. Eibar
6. Donostia
7. Galdakao
8. Oñati
9. Hondarribia
10. Santurtzi
11. Barakaldo
12. Sestao
13. Getaria
14. Bilbo
15. Pasaia
16. Lezo
17. Zizurkil
18. Gernika-Lumo
19. Lekeitio
20. Bermeo
21. Elantxobe
22. Kortezubi
23. Elorrio
24. Idiazabal
25. Durango
26. Villabona-Amasa
27. Asteasu
28. Atxondo
29. Elgoibar
30. Berriz
31. Ermua
32. Arrasate
33. Aramaio
34. Urkabustaiz
35. Tolosa
36. Errenteria
37. Aizarnazabal
38  Oiartzun
39. Etxarri Aranaz
40. Arbizu
41. Lakuntza
42. Uharte Arakil
43. Arruazu
44. Irañeta
45. Segura
46. Zegama
47. Zerain
48. Mutiloa
49. Oion
50. Kanpezu
51. Arraia-Maeztu
52. Legutio
53. Asparrena
54. Gasteiz
55. Agurain
56. Iruñea
57. Astigarraga
58. Baiona
59. Lekunberri
60. Irurtzun
61. Berriozar
62. Gares
63. Atarrabia
64. Trebiñu
65. Azpeitia
66. Azkoiti
67. Ordizia
68. Deba
69. Andoain
70. Arratzua-Ubarrundia
71. Urnieta
72. Ultzama
73. Leitza
74. Larrabetzu
75. Ondarroa
76. Lemoiz
77. Mendigorria
78. Zestoa
79. Aiara
80. Zuia
81. Ataun
82. Soraluze
83. Laudio
84. Lizarra
85. Argantzun
86. Arrigorriaga
87. Maule
88. Altsasua
89. Zarautz
90. Tutera
91. Tafalla
92. Goizueta
93. Lesaka
94. Sopela
95. Donibane Garazi
96. Donapaleu
97. Baigorri
98. Turtzioz
99. Urduliz
100. Orio
101. Aretxabaleta

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: