Un motorista s’ha mort a causa d’un accident de trànsit a la N-260, a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Segons que ha informat el Servei Català de Trànsit, per causes que encara s’investiguen la motocicleta ha col·lidit amb un turisme al punt quilomètric 231,9 de la carretera. La circulació ja ha estat restablerta en els dos sentits de la marxa.

El motorista ha mort, i tres dels ocupants del cotxe són atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Els serveis d’emergències han rebut l’avís de l’accident a les 17.07 hores i han activat cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues unitats del SEM i cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat. És el setè motorista mort a les carreteres catalanes aquest 2025.

Es manté tallada l’N-260 a Montferrer i Castellbò en els dos sentits de la marxa per un #accident mortal d’aquesta tarda

Desviaments senyalitzats pic.twitter.com/MKpGFUUYgr

— Trànsit (@transit) February 16, 2025

La presidenta de la Fundació Viver de Bell-lloc, Lluïsa Oller i Barbany, un referent a Catalunya en l’atenció a les persones més vulnerables, s’ha mort aquest diumenge a 97 anys.

Segons que ha informat l’entitat de l’àmbit de l’economia social en un comunicat, Oller, infermera de professió, serà recordada pel seu llegat de “compromís, implicació i amor.”

Nascuda a Barcelona el 1928, Lluïsa Oller es va distingir per la seva defensa de la inclusió social i laboral de col·lectius com les persones amb discapacitat intel·lectual i aquelles amb problemes greus de salut mental.

La seva casa, a Cardedeu (Vallès Oriental), es va convertir des del 1983 en lloc d’acolliment per a més d’un centenar de persones vulnerables i la Fundació Viver de Bell-lloc va dur a terme iniciatives per fomentar la inclusió social i laboral. Entre altres serveis, la fundació va crear el Centre Especial de Treball i una Llar Residència Lluïsa Oller, que s’ha inaugurat recentment.

Grup de teatre El Centre de Barcelona - Lloc: Teatre dels Seràfics

amb Teatre al Detall i la Tresca i la Verdesca - Lloc: Teatre Principal

L’estatuidenc Hayden Mark Davis, un dels creadors de la criptomoneda fraudulenta promocionada per Milei, assegura que va pactar la campanya amb l’equip de govern argentí.

Davis, un dels homes que va estar implicat en crear la criptomoneda $LIBRA, que va fer perdre milions als seguidors de Milei, ha criticat que l’equip del president de l’Argentina hagi canviat de posició: “Malgrat compromisos previs, Milei i el seu equip van revertir inesperadament la seva posició, retirant el seu suport i eliminant totes les publicacions a les xarxes socials que el recolzaven. Aquesta decisió abrupta es va prendre sense previ avís i va contradir directament les garanties prèvies”, ha dit a les xarxes.

Addressing Libra: pic.twitter.com/lUlAADWnkq

— Kelsier (@KelsierVentures) February 16, 2025

Després de les pèrdues, Milei va esborrar el seu piulet promocional i en publicar un de disculpa. “L’Argentina lliberal creix! Aquest projecte privat es dedicarà a incentivar el creixement de l’economia argentina finançant les petites empreses i els emprenedors argentins. El món vol invertir a Argentina”, deia el piulet original.

En un segon piulet, Milei deia que no tenia cap vinculació amb el projecte i que després d’analitzar-ne els detalls ha decidit de retirar-li el suport. Tanmateix, les crítiques de la indústria de les criptomonedes han estat contundents, tot alertant sobre la centralització i els riscos d’aquest criptoactiu.

Prop de dues-centes persones s’han concentrat davant de l’històric bar Boia de Cadaqués per a protestar contra el seu tancament. El bar va ser fundat el 1946 i el 4 de gener va haver d’abaixar la persiana per la llei de costes.

“El Boia era un referent identitari del poble i volem reivindicar-nos perquè no s’entén que la llei no ho respecti”, ha dit Eva Daniel, portaveu de C.R.E.A. Cadaqués, l’entitat organitzadora de la mobilització. En l’acte, s’ha criticat que les normatives no tinguin en compte la història i el valor cultural dels comerços, i per això s’ha reclamat una major implicació de les administracions en defensa del patrimoni cultural.

També s’ha exigit un canvi en la llei de costes actual: “Per una merda de llei de costes ens han tancat el Boia” o “Ens han tocat els collons, a aquesta gran colla”, han estat algunes de les reivindicacions que han omplert les estrofes de la patacada, que els cadaquesencs han compost. Es tracta d’una corranda que combina la cançó satírica improvisada amb el ball en cercle, tradicional de Cadaqués i lligada a les celebracions de Sant Sebastià i Carnestoltes. “Volem aixecar la moral i iniciar un moviment popular que exigeixi a costes la revisió d’aquestes lleis injustes, fetes des d’un despatx i sense conèixer la realitat dels pobles”, ha criticat el responsable de premsa de l’entitat organitzadora C.R.E.A. Cadaqués, David Pons.

Tanca l’històric bar Boia de Cadaqués després de setanta-nou anys 

Fundat el 1946

Fundat el 1946 per la família Vehí, el bar Boia va haver d’abaixar la persiana el 4 de gener passat a causa de la llei de costes, que prohibeix que les guinguetes d’una platja urbana no estiguin separades per un mínim de 150 metres. A la platja Gran de Cadaqués, el bar Boia està ubicat sobre els còdols i a tan sols 17 metres del bar Marítim, que roman obert. El Boia va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el 2016.

“Es Boia és un bar emblemàtic carregat d’història i cultura, pel qual han passat artistes com Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Josep Vicenç Foix, Gabriel García Márquez o Josep Pla”, ha recordat Pons, que critica que tancar-lo és una agressió a Cadaqués, perquè “és com si li amputessin un membre”.

El tancament del bar Boia ha deixat també una trentena de treballadors sense feina.

Els Mossos d’Esquadra han recuperat en bon estat tres potes de cristall, una lira i un banc d’un model de piano valorat en un milió d’euros, del qual tal sols n’existeixen cinc rèpliques al món.

Han detingut dos homes de 22 i 24 anys als quals s’atribueix el delicte de robatori amb força a l’interior d’un vehicle. Els detinguts presumptament s’havien endut diversos paquets d’un camió que transportava l’instrument procedent de València, que contenien les peces valorades en prop de 50.000 euros, segons que informa la policia catalana en un comunicat.

Els investigadors van localitzar el vehicle dels detinguts per una rascada a la part lateral i van retornar els objectes sostrets que s’emmagatzemaven en un aparcament en una zona pròxima al barri de la Zona Franca de Barcelona. Van ser posats en llibertat amb l’obligació de presentar-se davant del jutge.

Recuperem en bon estat parts d’un piano, sostretes d’un camió, valorades en 50.000€. L’instrument, del qual només existeixen cinc rèpliques al món, està valorat en 1 milió d’€

Els investigadors van localitzar el vehicle dels detinguts per una rascada a la part lateral pic.twitter.com/bEoF26Yidj

— Mossos (@mossos) February 16, 2025

La lliga espanyola ha condemnat rotundament l’agressió que van patir ahir dos afeccionats del Vila-real per part d’un grup d’encaputxats, en les proximitats de l’estadi de La Ceràmica, després del partit contra el València.

L’entitat ha assegurat a X que treballa juntament amb els clubs de futbol, autoritats i agents socials per a “acabar amb qualsevol acte de violència dins i fora dels estadis”.

Segons el Vila-real, els dos seguidors, amb diversitat funcional, van haver de ser traslladats a l’hospital per a ser atesos a causa dels traumatismes soferts en l’agressió. Una de les víctimes va rebre un cop fort en la boca que el feia sagnar abundantment, i l’altre va patir un atac d’ansietat.

La policia nacional espanyola ha confirmat a EFE que s’ha posat a investigar els fets.

El Vila-real condemna els fets

El Vila-real ha condemnat els fets a través d’un comunicat. El club ha explicat que les víctimes tenen diversitat funcional i que un d’ells juga a l’Equip de Discapacitat Intel·lectual del Vila-real. Aquest va passar la nit en observació per a sotmetre’s a les corresponents proves per les contusions, mentre que l’altre va ser derivat a l’Hospital General de Castelló, on hi roman ingressat amb una fractura maxil·lofacial completa.

El València avisa que prendran represàlies si és necessari

El València ha publicat un comunicat en què lamenta i condemna l’agressió als dos afeccionats del Vila-real i avisa que, en cas que l’agressor o agressors fossin identificats com a abonats del club, se’ls prohibirà l’entrada a l’estadi de Mestalla.

“El futbol no admet la violència en qualsevol de les seves formes, els estadis haurien de ser un lloc lliure d’odi i el club condemna aquests fets que no representen els valors fonamentals de l’esport ni la sana convivència i respecte entre aficions que va quedar palès durant tota la trobada”, diuen.

Unes 160 persones, segons els Mossos d’Esquadra, s’han aplegat davant la presó de Ponent, on han cantat per a demanar la llibertat del raper Pablo Hasel, quatre anys després del seu empresonament.

L’acte ha reivindicat la llibertat d’expressió i ha comptat amb la presència de Lluís Llach i diferents artistes. “Si no hi ha llibertat d’expressió no hi ha democràcia”, ha dit Jaume Anyé, membre de Cantaires de Ponent i organitzadors de l’acte. Tot i que el raper va entrar al centre penitenciari per les lletres de les seves cançons contra la monarquia espanyola, Hasél acumula altres causes per la seva militància en moviments socials de la ciutat. La seva sortida de la presó es preveu pel dia 14 d’abril del 2027.

 

Els principals líders europeus es reuniran demà en una cimera extraordinària a París per debatre sobre la guerra a Ucraïna i els reptes generats per l’actitud de Donald Trump. Així ho ha confirmat el ministre d’Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, en declaracions a France Inter.

Hi assistiran el canceller alemany Olaf Scholz, el primer ministre britànic, Keri Starmer, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk; la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, el primer ministre dels Països Baixos, Dick Schoof, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A més, també hi anirà el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

La cita arriba després que l’enviat especial del president Trump per Ucraïna, Keith Kellogg, hagi advertit que la UE quedaria exclosa del nucli dur de les converses per la pau. “El que ens ha faltat a Ucraïna en els últims anys és una personalitat altament respectada per tothom, que sigui tinguda en compte a Moscou, a Kíiv, i que tingués el suport de Washington i les capitals europees”, ha afirmat el primer ministre croat, Andrej Plenkovic. Es tractaria, segons que han apuntat ell mateix i el president finlandès, Alexander Stubb, de poder tenir algú que pogués contraposar-se, com a mínim, al nord-americà Kellogg.

Mentrestant, avui un grup de ministres d’Exteriors de la Unió Europea debaten sobre la situació a Ucraïna i el rol de la UE en una trobada informal, als marges de la Conferència de Seguretat de Múnic.

La població de Barcelona nascuda a l’estranger multiplica per set la del 2000, amb 572.459 persones d’un total de 1.702.814. Així ho conclou l’informe La població de Barcelona segons lloc de naixement i nacionalitat a 01/01/2024: una Barcelona diversa amb dades del 2024, en què s’analitza l’origen i nacionalitat de la població resident a la ciutat a partir de les dades del padró.

Al 2024, la xifra d’empadronats no nascuts a la capital catalana va superar al de persones nascudes a la ciutat: la població autòctona representa el 46,1%. L’estudi analitza el període entre 1997 i 2024 i constata que la població amb nacionalitat estrangers s’ha multiplicat per 16 en aquests vint-i-set anys. L’evolució ascendent només es va veure interrompuda durant els anys de la crisi econòmica i el 2021, de forma puntual, per la pandèmia.

D’altra banda, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera empadronades ha augmentat un 10,4% en relació al 2023, i representa un màxim en la història recent de la ciutat. Així, un de cada quatre barcelonins és de nacionalitat estrangera.

Una altra de les conclusions de l’informe és que a Barcelona hi conviuen 180 nacionalitats. Encapçalen el rànquing les persones de nacionalitat italiana (més de 50.000), seguits de la colombiana (prop de 28.500) i la paquistanesa (uns 24.700).

La nedadora de Ciutadella Tita Llorens, de cinquanta-sis anys, ha acomplert una nova fita que no havia aconseguit mai ningú: ha nedat al llac Titicaca de la ciutat de Yampupata, a Bolívia fins a Yunguyu al Perú. Sí que s’havia fet amb vestit de neoprè; i sense, una altra dona n’havia fet 16 quilòmetres, però no 20 com ella.

Tot i que 20 quilòmetres de distància semblen poc acostumats als rècords de Llorens, en aquest cas la dificultat estava en el fet que el llac és a 3.800 metres d’altitud i l’aigua a una temperatura que oscil·la entre els 12 i els 13 graus. A més, plovia i feia mal temps en general.

“Ha estat de les més dures que he fet”, ha dit Llorens en conversa telefònica amb VilaWeb, després de dormir poques hores.

Tita Llorens va saltar a l’aigua a dos quarts de tres, hora d’ací, i va tocar l’altra riba a les dotze del vespre. “De respiració he anat molt bé, l’altitud no m’ha afectat. Les dues primeres hores em trobava molt bé, anava lliscant, això ho saps, quan vas bé”.
A banda, també li ha molestat la forta pudor que feia les aigües quan ha sortit de Bolívia. Després la cosa ha millorat.

Tita Llorens ha fet una setmana a Bolívia per a aclimatar-se a l’altura. “Estic molt contenta per com m’ha tractat la gent. Tant a la sortida com a l’arribada hi havia molta gent que la volia acompanyar, “A l’arribada hi havia una gernació, m’han donat la medalla de la ciutat i no sé quantes coses més. Jo volia seure i no em deixaven de tantes festes com em feien. Quan veia tota la gent, hauria tornat arrere”, diu de broma, però molt agraïda i contenta d’aquest reconeixement que no sempre té a casa nostra.

“Estic molt orgullosa perquè ja començ a tenir una edat i cada vegada les coses són més complicades”, diu. Llorens es proposa desafiaments que no ha fet ningú mai. La seva gesta més recordada són les 36 hores que va esmerçar per unir nedant Eivissa i Dénia l’any 2018.

 “No sé què li passa al meu capet quan sóc a l’aigua”, Tita Llorens conta com afronta els desafiaments extrems

Ara diu que farà un parell de dies de vacances a Bolívia amb en Siscu Pons, el seu marit i qui l’acompanya incansablement en els entrenaments a les platges de Santandria o Cala Morell a Ciutadella. Sobre si té una altra gesta al cap, ara que ha completat aquesta s’atreveix a dir-la en veu alta. Vol nedar en aigües encara més fredes que aquestes, a Ushuaia, un tram més curt però més dur entre l’Argentina i Xile. “No don res mai per fet, ara ja hi puc pensar, li he dit a en Siscu que potser després d’això d’Ushuaia ho deixaré. Però em sorprenc a mi mateixa, perquè això d’ahir era molt complicat i l’he feta”. I a continuació parla de la preparació que fa quan es planteja una fita com aquesta que acaba de coronar amb èxit.

Tita Llorens: “Quan em tir a l’aigua no pens en res, ni tan sols en els taurons”

Les autoritats austríaques asseguren que l’home que ahir va atacar amb un ganivet a Villach sis persones a plena llum del dia, en què va morir un jove de 14 anys i van resultar ferides cinc persones més, va ser motivat pel “terrorisme islàmic”.

Segons que relata AP, el ministre d’Interior austríac, Gerhard Karner, ha dit que  se sentia dolgut per l’atac gihadista, que va “apunyalar indiscriminadament persones innocents d’aquesta ciutat”. Els fets van passar a Villach, un poble austríac a 350 quilòmetres al sud de Viena, cap a les 16.00. L’atacant era un ciutadà sirià de vint-i-tres anys amb permís de residència.

El governador de l’estat Peter Kaiser ha agraït a un home de 42 anys, també sirià, que treballava per a una empresa de repartiment d’aliments, que va conduir cap al sospitós i va ajudar a evitar que la situació empitjorés.

Descobreix el teu llenguatge intern - Lloc: Espai Jove del C.C.Calisay

Lloc: Museu Marès de les Puntes

Divuit persones han mort, pel cap baix, entre les quals quatre menors d’edat, en una estampida que a l’Estació de Ferrocarril de Nova Delhi durant el festival hindú de Kumbhamela, que es fa cada dotze anys. Enguany, la celebració acabarà el 26 de febrer, i ja hi han participat uns 500 milions de persones, segons els seus organitzadors.

Dos dels trens del pelegrinatge van ser endarrerits per l’excessiva acumulació de gent, cosa que va ocasionar un moviment sobtat i la posterior estampida, segons que informa la televisió índia NDTV.

Un portaveu de l’Hospital Lok Nayak de Nova Delhi havia confirmat prèviament quinze víctimes: deu dones, tres menors i dos homes. Més tard, sanitaris de l’hospital Lady Harding hi han afegit tres morts més.

Ferrocarrils de l’Índia ha ordenat la creació d’una investigació i el primer ministre, Narendra Modi, ha manifestat pesar per l’incident. “El meu pesar per l’estampida a l’Estació de Ferrocarril de Nova Delhi. Penso en tots els qui hi han perdut éssers estimats. Prego per la ràpida recuperació dels ferits. Les autoritats ajuden els afectats”, ha dit. Encara s’investiguen els detalls de l’accident.

Festa de la reutilització i reciclatge - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

La policia espanyola ha detingut a Palma un menor per haver creat imatges d’algunes companyes de classe nues fent servir intel·ligència artificial. El jove, de quinze anys, agafava fotografies de les adolescents que hi havia a les xarxes socials i les modificava perquè semblés que estaven nues.

Les víctimes són cinc companyes del centre escolar. A l’autor, li atribueixen un delicte de corrupció de menors, i de moment ha estat posat en llibertat. Els fets s’han posat en coneixement de fiscalia especialitzada.

La investigació va començar fa uns dies, quan unes quantes menors van denunciar als cossos de seguretat que en el seu cercle d’amistats es difonien fotografies en les quals apareixien nues. Les víctimes van explicar que reconeixien les imatges, perquè estaven publicades a les seves xarxes socials, però que en les originals elles apareixien vestides.

Avui, 16 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• L’escó de Comín, en el canvi de rasant | Anàlisi d’Odei A.Etxearte
• Hasel manté el rebuig al tercer grau després de quatre anys de presó
• “No va ser ni la pluja ni el barranc ni el riu qui se’ls va endur”, el record dels familiars de les víctimes de la gota freda
• Frederic J. Porta: “Els catalans hem de pensar com podem construir poder i com exercir-lo”
• Informe Volta 2024, la radiografia més completa del sector de les bateries
• Priscilla Morris: “Encara que no tinguessin menjar, ni aigua, no tan sols van sobreviure sinó que ho van fer amb dignitat”.
• Cop d’efecte de la Xina al Pacífic
• Avançament editorial: ‘Somiàvem una illa’, de Roc Casagran
• Júlia Martí: “La gran por de les mares ‘millennial’ és que els fills vagin a teràpia i parlin de nosaltres”
• Tres vins del País Valencià i a tocar de vinyes velles
• Els secrets de la tòfona catalana, cada dia més valorada
• De pobresa i de consciència | Mail Obert de Mercè Ibarz
• Closcadelletra (CDLIV): Prendre notes sobre la vida

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Anit, a Picanya (Horta Sud) es va poder sentir un dels silencis més clamorosos que s’haja sentit mai. Tant, que es podia percebre el frec de les llàgrimes que corrien galtes avall de molts familiars de les víctimes de la barrancada i la riuada del 29 d’octubre. De fet, les úniques cares alegres eren les de la pancarta que recollia la imatge de 51 de les 227 víctimes mortals. Homes, dones, xiquets, avis, germans, pares, que van morir aquella vesprada arrossegats per l’aigua i el fang, somreien il·luminats per les 227 espelmes enceses. Fotografies espontànies, potser rescatades d’un telèfon mòbil. El dia del natalici; el dia que anaren a la platja; una foto que et faig perquè sí, perquè estàs bonica… Sense saber que un dia, aquell somriure seria tan transcendent i tan car. Tan impossible de reproduir.

La pancarta la sostenien joves que també són víctimes, perquè són els néts, els nebots o els cosins dels morts. Va haver-hi també un record per tots els animals de companyia que van perir amb la inundació. El lloc triat va ser la plaça de l’Església, a molt pocs metres del barranc que continua estripat, perquè ell mateix es va destruir i va esquinçar les costures i va eixamplar les vores de tanta fúria i voracitat com arrossegava el dia que no va saber ploure bé.

Rosa M. Álvarez: “Em tortura pensar que mon pare va morir creient que la vida de la seua néta perillava”

Que no els obliden mai

El col·lectiu Famílies de Víctimes de les Riuades del 29 d’Octubre va convocar aquest acte d’homenatge per a reconèixer les 219 persones adultes, els cinc xiquets, una nonada i els tres desapareguts d’aquell dia tan fosc. Va ser un acte senzill, preparat amb presses, segons que van dir les organitzadores, però emotiu i tan catàrtic com poden ser unes llàgrimes o unes abraçades compartides. O una mirada. I el silenci tan sols trencat per les intervencions de l’Orfeó Veus Juntes de Quart de Poblet, la Unió Musical de Picanya i Rei Ortolà.

Després d’encendre les espelmes, es va llegir un manifest per a insistir a demanar ajuda a la societat: “No oblideu allò que va passar, qui va morir, qui ens va ajudar i qui ha de pagar per totes aquestes morts.” Per a demanar justícia, també. Per a assenyalar “aquells que no van fer la seua feina”. Abans de començar, les portaveus van recordar que havien passat cent nou dies d’aquella catàstrofe i ningú de la Generalitat no s’ha posat en contacte amb ells. Se senten abandonades. “La nostra reconstrucció no dóna diners”, van dir. I van posar nom al responsable: Carlos Mazón.

“Com que avui estem ací per a recordar-los, citarem uns antics erudits: ‘Qui salva una vida, salva el món sencer i qui destrueix una vida, destrueix el món sencer.’ Però aquell dia es van destruir vides i cors no solament de valencians sinó de tot el món”, van dir.

En el text, llegit per les tres coordinadores del col·lectiu, van repetir la idea que no havien estat ni la pluja ni el barranc ni el riu que es va endur les vides de tantes persones. “Va ser la responsabilitat d’aquells amb l’obligació d’actuar, allò que va destruir els nostres mons. Nosaltres, els seus familiars, lluitarem per la seua memòria i confiem i exigim que la justícia arribe per a tots aquells que, podent salvar totes aquestes vides, no ho van fer.”

També hi van prendre la paraula els familiars de dos desapareguts. Saray va agrair a son pare que salvàs la filla dels seus xiquets i va compartir un pensament: “Sempre ens hem d’acomiadar de les persones, perquè mai no sabem quan serà la darrera vegada que les veurem.”

Ernesto és el germà d’Elvira, que va morir amb la seua filla Elisabet quan anaven a treballar. El cos d’Elisabet encara no l’han trobat. Fa pocs dies es va localitzar el cotxe on anaven quan l’aigua les va engolir a la A-3. “Alguna cosa no es va fer bé. Algú no va fer allò que havia de fer.”

Aquesta idea va sobrevolar tot l’acte. Aquell silenci previ a la catàstrofe. El fet de no saber que venien el riu o el barranc perquè ningú no els va avisar. Ningú no els va dir “pugeu al primer pis”. Aquella alarma que va sonar tard, tan tard que els seus familiars ja no hi eren.

A aquest homenatge, que s’ha fet sense polítics, sense institucions i sense fotografies per compromís, hi van participar persones que cada mes també van fins a València a manifestar-se per demanar el mateix que tàcitament han demanat avui. Algunes estrenyien fotografies, algunes altres estrenyien la mà de qui tenien al costat. En silenci, quan el cor cantava “Al·leluia” de Leonard Cohen, o quan el violoncel·lista feia sonar “El cant dels ocells” mentre es llegien els noms de desenes de víctimes. Els familiars que fan part del col·lectiu van autoritzar a citar-los amb noms i cognoms i a vegades, amb els malnoms o els noms de la família, que és la manera més amistosa i més càlida de referir-se a algú que és a la memòria. Candi, Paco Toni, el Bou, la Peixeta o la de les boqueretes, don Leo, Xuixo, Paco, el Faco, la Chinita, el barber de Catarroja… i així la llista s’allargà entre el silenci i el plor que moltes vegades era eixugat dins l’abraçada espontània d’algú que se sap en la mateixa condició. Amb respecte i amb ràbia continguda.

“No són números en una crònica o en una estadística, són persones amb unes vides, plans, il·lusions que van ser tallades violentament i negligent aquell dia marcat per sempre en negre en el calendari.”

En acabar l’acte, el silenci va esdevenir aplaudiments i més abraçades reconfortants. Alguns dels assistents recollien i apagaven amb devoció l’espelma que il·luminava la seua absència particular, i alguns altres dipositaven flors mentre els joves plegaven la pancarta que aviat hauran de tornar a desplegar perquè aquest no ha estat sinó el primer de tots els homenatges reivindicatius que pensen retre als seus parents.