Un jutge federal dels Estats Units ha dictaminat que el president Donald Trump va actuar il·legalment quan va fer servir la llei d’enemics estrangers –una norma del segle XVIII– al març a fi d’accelerar la deportació d’immigrants veneçolans presumptament vinculats a xarxes criminals. Aquesta és la primera gran derrota judicial per al govern nord-americà en matèria migratòria.

El jutge Fernando Rodriguez, nomenat per Trump mateix al Districte Sud de Texas, ha conclòs que l’administració no tenia l’autoritat legal per a efectuar detencions i expulsions com les que hi va haver al març a l’empara d’aquesta llei. Segons la resolució, el president no pot invocar unilateralment aquesta norma ni declarar per si sol que se’n compleixen les condicions, atès que això posa en dubte el sistema de contrapesos democràtics.

Els fets es remunten a l’expulsió de més de dues-centes persones cap a El Salvador al març. Aquesta acció ha causat nombrosos litigis i que ha arribat fins i tot al Tribunal Suprem. A mitjan abril, el Suprem va ordenar la suspensió provisional de deportacions basades en aquesta llei. Ara, la sentència del jutge Rodriguez és la primera que analitza en profunditat el cas.

L’administració Trump ha defensat el dret d’aplicar aquesta llei controvertida amb l’argument que els deportats tenien relació amb el Tren de Aragua, una organització criminal veneçolana qualificada de terrorista. Tanmateix, la llei solament s’havia aplicat tres vegades a la història dels EUA, l’última durant la Segona Guerra Mundial per internar civils d’origen japonès.

La detenció d’una jutgessa i el malestar de la judicatura

L’administració de Trump ha adoptat una postura clarament bel·ligerant contra els membres de la judicatura que qüestionen la seva política migratòria. Fa una setmana, l’FBI va detenir la jutgessa Hannah Dugan, de Milwaukee, a l’estat de Wisconsin, acusada d’haver obstruït la detenció d’un immigrant irregular.

Va ser la primera vegada que el Departament de Justícia dels Estats Units detenia un membre de la judicatura per la presumpció d’interferir amb la nova doctrina migratòria impulsada per la Casa Blanca.

El director de l’FBI, Kash Patel, va dir que tenien proves que apuntaven que la magistrada havia interferit en una operació de detenció migratòria i que havia desviat intencionadament els agents que havien de detenir un immigrant sense papers, identificat com a Eduardo Flores Ruiz.

Els jutges d’algunes jurisdiccions dels Estats Units han criticat els esforços del Servei de Control d’Immigració i Duanes per a localitzar i detenir immigrants als jutjats. Diuen que aquests esforços han fet que els immigrants no volguessin presentar-se com a víctimes o testimonis en audiències no relacionades perquè tenien por de ser detinguts.

Red Eléctrica ha informat aquesta tarda que ja havia completat l’enviament de tota la informació sol·licitada per la comissió que investigava l’apagada de dilluns. Segons la companyia, amb aquest lliurament respon als requeriments de les autoritats competents, amb què diu que col·labora d’ençà de l’incident.

En un comunicat, Red Eléctrica ha detallat que aquesta documentació incloïa una mena de “caixa negra”, en què es registraven i emmagatzemaven milions de dades sobre l’operació del sistema el dia de l’apagada, així com d’uns altres sistemes informàtics de l’empresa, amb l’objectiu de garantir la traçabilitat de l’operació.

La presidenta de l’entitat, Beatriz Corredor, i el conseller delegat, Roberto García Merino, s’han reunit avui amb el secretari d’Estat d’Energia espanyol, Joan Groizard, el secretari de Telecomunicacions de l’estat espanyol, Antonio Hernando, i el director general de Política Energètica i Mines espanyol, Manuel García.

El secretario de Estado de Energía, @j_groizard se reúne con representantes de @RedElectricaREE para avanzar en el análisis de la interrupción de suministro del pasado lunes 28 de abril. pic.twitter.com/pwr8eOyZwg

— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) May 1, 2025

Justament avui, el ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol ha demanat més informació a les elèctriques per completar l’anàlisi de les causes que van causar la gran apagada de dilluns.

El govern espanyol vol més dades sobre les hores prèvies a l’incident i les referides al procés de reposició. Fins ara, ja s’ha rebut gran part de la informació sol·licitada inicialment als agents del sistema, segons que diu l’executiu espanyol. En alguns casos la petició implicava una gran complexitat tècnica i encara s’apleguen elements, que s’hauran d’enviar juntament amb la nova petició tramitada avui.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acomiadat l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, arran de l’escàndol de Signal i la filtració d’atacs militars contra rebels houthis al Iemen, segons que recull l’agència Reuters.

L’origen de l’escàndol és l’11 de març. Aquell dia, Waltz va afegir per error el periodista Jeffrey Goldberg, editor en cap de The Atlantic –amb una línia centrista liberal o liberal-progressista–, a un grup de xat a l’aplicació Signal. En aquest xat, alts càrrecs del govern, incloent-hi el vice-president JD Vance, el secretari de Defensa Pete Hegseth i el secretari d’Estat Marco Rubio, discutien plans detallats per a atacs militars contra rebels houthis al Iemen.

Aquest incident va revelar que es compartien informacions delicades fora dels canals oficials i segurs, la qual cosa va generar una gran controvèrsia sobre la seguretat nacional. El Departament de Defensa va emetre una advertència recordant que aplicacions com Signal no són aprovades per gestionar informació no pública, fins i tot si no és classificada, degut als riscos associats.

Segons Reuters, el segon de Waltz, Alex Wong, un expert en Àsia que va ser funcionari del Departament d’Estat especialitzat en Corea del Nord durant el primer mandat de Trump, també deixa el seu càrrec.

Els Mossos d’Esquadra investiguen una possible agressió sexual que hauria passat aquesta matinada a la zona de Pedralbes, al districte barceloní de les Corts, segons que ha avançat El Caso i han confirmat a l’ACN fonts policíaques.

Els Mossos van rebre l’avís cap a les quatre de la matinada i situen els fets a l’entorn del carrer Cavallers, a prop d’un local d’oci que hi ha en aquesta zona. De moment no s’ha presentat denúncia pel que fa al cas.

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a la nit set persones per haver comès uns quants furts aprofitant les aglomeracions al voltant de l’estadi Lluís Companys, on ahir es disputava el partit d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions entre el Barça i l’Inter de Milà.

Segons que ha explicat la policia catalana en un missatge a X, els set detinguts van sostreure uns quants mòbils i 2.300 euros en efectiu i actuaven de forma coordinada. Entre tots, sumaven setanta-tres antecedents.

Aprofitaven les aglomeracions per robar als assistents al partit entre @FCBarcelona_cat–@Inter de la @ChampionsLeague al voltant de l’estadi. Es coordinaven entre ells per furtar mòbils i 2.300€ en efectiu

Detenim els 7 autors in fraganti. Entre tots ells sumen 73 antecedents pic.twitter.com/A1ZFpq0qZB

— Mossos (@mossos) May 1, 2025

Un ciclista de quaranta anys ha mort aquest migdia i dos més han resultat ferits greus després de ser atropellats per un autobús del TIB a la carretera Ma-2200, entre Pollença i el Port de Pollença. L’accident també ha deixat cinc persones més ferides de diversa consideració, segons que ha informat el SAMU 061.

Per causes que encara es desconeixen, l’autobús ha envestit un grup de ciclistes que circulaven per aquesta via. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat efectius del 061, la Guàrdia Civil i la Policia Local de Pollença, que han confirmat la mort d’un dels ciclistes.

Els dos ferits greus, de quaranta-dos i quaranta-tres anys, han sofert politraumatisme i han estat traslladats d’urgència a l’Hospital Son Espases. Una dona ha resultat ferida de caràcter menys greu amb una fractura de maluc i ha estat evacuada a l’Hospital d’Inca.

A més, tres persones més —dues dones de quaranta i cinquanta-set anys i un home de trenta-set— han resultat ferides lleus i han estat traslladades a l’Hospital de Muro. Una nina de sis mesos també ha estat atesa al lloc de l’accident.

L’empresa estatal russa d’energia nuclear, Rosatom, ha obert la porta a una possible cooperació amb els Estats Units per gestionar la central nuclear de Zaporíjia, situada al sud d’Ucraïna, però sota control rus des de març de 2022, en el marc de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

“Si els dirigents de Rússia prenen una decisió a nivell polític, estem disposats a discutir-ho amb la part nord-americana”, ha declarat el director general de Rosatom, Aleksei Likhachev, segons que ha informat l’agència russa Interfax.

Aquestes declaracions arriben en un context de converses de pau entre Moscou i Kíiv per intentar posar fi al conflicte. El president Donald Trump considera que per garantir la seguretat de la central seria necessari que passés sota control dels Estats Units. Malgrat tot, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha assegurat recentment que Moscou no ha rebut cap proposta oficial de l’Administració Trump sobre el futur de Zaporíjia, una de les centrals nuclears més potents d’Europa.

La central, situada al sud del territori ucraïnès, va ser escenari de combats intensos al començament de la invasió russa i va ser ocupada per tropes russes poques setmanes després de l’inici del conflicte. Tot i el control de Moscou, Ucraïna i Rússia permeten l’accés d’experts de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) per garantir la seguretat de les instal·lacions.

El ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol demana més informació a les elèctriques per completar l’anàlisi de les causes que van provocar la gran apagada de dilluns, segons que ha informat avui.

Concretament, i després d’haver fet uns primers requeriments, ara el govern espanyol vol més dades sobre les hores prèvies a l’incident i les referides al procés de reposició. Fins ara, ja s’ha rebut “gran part de la informació sol·licitada inicialment als agents del sistema”, diu el govern. En alguns casos la petició implicava una gran complexitat tècnica i encara s’estan recopilant elements. Aquests, s’hauran d’enviar juntament amb la nova petició tramitada aquest dijous.

La vice-presidenta tercera Sara Aagesen, s’ha reunit amb la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) i demà ho farà amb la seva homòloga a Portugal. També es preveu que el comitè d’anàlisis sobre les circumstàncies de la crisi d’electricitat, que es va reunir per primer cop dimecres, torni a mantenir una trobada dissabte, aquest cop a la seu de Red Eléctrica.

Els sindicats han tornat a sortir als carrers del país avui, Primer de Maig, per a reclamar millores en les condicions laborals dels treballadors. Les principals organitzacions sindicals reclamen la reducció de jornada i la defensa de la democràcia europea enfront de les polítiques de l’extrema dreta. El Dia del Treballador arriba sense la reducció de jornada a 37,5 hores aprovada pel govern espanyol i tres dies després de la major apagada elèctrica.

A Barcelona, milers de persones s’han manifestat convocades per CCOO i UGT. Amb el lema “Protegir les conquestes, guanyar el futur”, els dos sindicats majoritaris han posat el focus de les reivindicacions en la reducció de la jornada fins a les 37,5 hores. “Volem viure i compartir, conciliar”, ha dit el secretari general de la UGT, Camil Ros. La secretària general de CCOO, Belén López, ha dit que cal crear un “cercle virtuós” per avançar en més millores socials i posar les cures al centre.

La protesta ha sortit el migdia d’Urquinaona i baixa la Via Laietana fins a la plaça Antoni Maura, davant de Foment del Treball. En una atenció a mitjans, els sindicats han reclamat als partits del congrés espanyol que un cop s’aprovi la reducció de la jornada al govern espanyol i en permetin la tramitació al congrés per engegar una negociació.

Quan entrarà en vigor la reducció de la jornada laboral? Qui afectarà?

Belén López, amb Camil Ros al darrere (fotografia: ACN / Laura Busquets).

El secretari general de la Intersindical-CSC (I-CSC), Sergi Perelló, ha explicat les reivindicacions de l’organització per aquest dijous, Primer de Maig. En declaracions a l’ACN durant el transcurs de la manifestació del sindicat, Perelló ha reclamat que el salari mitjà sigui de 1.425 euros, ja que l’actual “no s’adequa a la realitat”. A més, la Intersindical demana que la jornada laboral sigui de 32 hores setmanals i no de 37,5 hores, ja que fa 106 anys que era de 40 hores. Així mateix, Perelló ha constatat les dificultats de la gent per poder viure amb dignitat. Ha assenyalat així l’especulació de l’habitatge, i els problemes per anar i tornar de la feina amb transport públic.

Al País Valencià, la protesta principal s’ha fet pels carrers de València. La manifestació, convocada pels sindicats UGT-PV i CCOO-PV, ha omplert els carrers del centre de la ciutat amb un missatge clar: “no es farà ni un pas enrere” en els drets laborals conquerits. Amb el lema “Protegir el que s’ha conquerit, guanyar el futur”, la marxa ha començat cap a les 11.00 des de la plaça de Sant Agustí i ha recorregut els carrers del centre amb un ambient reivindicatiu.

La secretària general de CCOO-PV, Ana García, ha remarcat que “en poc temps hem afrontat una crisi sanitària, una crisi inflacionista, els efectes de la DANA a la província de València i ara ens trobem a les portes d’una guerra aranzelària amb conseqüències per a l’ocupació”. En aquest context, ha defensat que les mesures sorgides del diàleg social han estat fonamentals per protegir l’economia i el treball. El secretari general d’UGT-PV, Tino Calero, ha fet una crida a continuar avançant en nous drets, com ara la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores el 2025, i ha instat el govern espanyol a obrir una mesa de negociació per reformar el sistema d’acomiadament.

Un moment de la manifestació a València (fotografia: Europa Press / Rober Solsona).

A les Illes, centenars de persones s’han manifestat a Palma. Convocada pels sindicats CCOO i UGT, la manifestació ha començat a les 11.30 des de la plaça d’Espanya amb el lema “Protegir el que s’ha conquerit, guanyar el futur”. Entre crits de “sou digne ja”, “sense seguretat, terrorisme empresarial” i “explotadors”, els participants han reclamat augments salarials que compensin l’elevat cost de la vida a les Illes, així com la reducció de la jornada laboral.

La protesta ha estat marcada pel suport a la vaga de les treballadores de les escoletes externalitzades de Palma i per la situació de blocatge en la negociació del conveni col·lectiu d’hoteleria, dos conflictes que simbolitzen la precarietat que afecta sectors essencials a l’arxipèlag.

Abans de començar la marxa, els secretaris generals de CCOO Balears, José Luis García, i d’UGT Balears, Pedro Homar, han coincidit a assenyalar que la situació social a les Illes és insostenible. Malgrat les bones xifres d’ocupació i el creixement econòmic, han denunciat que no hi ha un repartiment just dels beneficis empresarials i que el sector empresarial és “molt resistent” a incrementar els salaris.

La manifestació a Palma (fotografia: Europa Press).

La vice-presidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, considera que l’opa del BBVA al Banc Sabadell és una “molt mala notícia” i ha afegit que “hi perd la democràcia econòmica”. “Mai en parlem, però és la més important junt amb els drets humans”, ha sentenciat.

En una entrevista a La 1, Díaz ha afirmat que el govern espanyol “té la darrera paraula” i l’ha instat a aturar l’operació. “L’insto que fem que el que hem dit que faríem”, ha continuat la vice-presidenta del govern espanyol, que ha qualificat d’error majúscul tirar endavant l’OPA amb l’oposició del teixit econòmic, social, cultural i sindical català. A banda, ha dit que agreujarà la concentració bancària i encarirà el crèdit a llars i pimes.

Yolanda Díaz, sobre la OPA del BBVA al Sabadell: "Es una muy mala noticia (…) Creo que el gobierno tiene que hacer lo que tiene que hacer, que es parar esta operación".#LaHora1Mhttps://t.co/WzeT2sfCVC pic.twitter.com/uxmaTD1thY

— RTVE Noticias (@rtvenoticias) May 1, 2025

En la mateixa línia s’ha expressat el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun. Segons ell, una de les grans lliçons de la darrera crisi financera és que les concentracions bancàries no aporten més estabilitat financera i “pitjors serveis i un impacte negatiu en els llocs de treball”. Urtasun ha aposat per un model bancari i financer divers i plural i no pas “en unes poques mans i oligopolitzades”.

Justament ahir, la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola va aprovar amb condicions l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva.

La matinada del Primer de Maig s’ha mort, a setanta-dos anys, Manel Vicens Domènech Bestard, activista mallorquí, professor i referent compromès amb moltes causes socials, polítiques i educatives de Mallorca. Feia uns quants dies que estava ingressat a l’hospital de Caubet, segons que ha informat el diari DBalears.

Domènech va destacar per la seva participació en múltiples moviments socials i col·lectius mallorquins relacionats amb la lluita per l’habitatge, la denúncia de la massificació turística i el sobiranisme. Va ser membre de la junta de l’Associació de Veïns de Canamunt i vice-president de l’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears.

Com a docent de ciències socials va exercir a diversos centres educatius i va ser director del CEPA Son Canals. També és coautor del llibre Les escoles de Palma en temps de la II República. El 2013 es va implicar activament en l’Assemblea de Docents, i un cop jubilat, va continuar sent present en nombroses iniciatives com Cantaires per la Llibertat, REM, Recuperem Marivent i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

El 2019 es va presentar com a cap de llista de Crida per Ciutat, una candidatura independentista i anticapitalista vinculada a la CUP, a les eleccions municipals de Palma.

Provinent d’una família progressista

Nascut a Palma l’any 1953, Domènech provenia d’una família de tradició progressista. Durant la seva etapa universitària es va implicar en el moviment antifranquista i es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya (PCE). Va ser una figura activa dins el partit tant durant el tardofranquisme com durant la Transició i l’etapa democràtica.

El 1983 es va presentar com a cap de llista del PCE a les eleccions municipals per l’Ajuntament de Palma, però no va obtenir representació. A mitjan anys vuitanta es va integrar al Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE) i, a finals de la dècada, va abandonar la militància comunista.

Mostres de condol

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca destaca que Domènech era un activista incansable. “Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels!”, diuen en un piulet. Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca, lamenta que “Mallorca perd referents a un ritme inassumible”. “Incansable lluitador per totes les causes justes i amb un compromís insubornable amb aquest país i la seva gent”, diu sobre Domènech. Balti Picornell, ex-president del parlament de les Illes, diu: “En Manel era omnipresent, si. L’única persona que podies trobar-te a Perpinyà visitant el palau dels Reis de Mallorca a la Catalunya Nord o donant branca als borbons al palau de Marivent aquí a Mallorca”.

Adéu a Manel Domènech, activista incansable i membre de l'Assemblea de Docents, Cantaires per la Llibertat i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Et trobarem a faltar.
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels! pic.twitter.com/gEmmJlIl4V

— sobiranistesmallorca (@AssembSmallorcA) May 1, 2025

M'arriba la notícia del traspàs d'en Manel Domènech, incansable lluitador per totes les causes justes i amb un compromís insubornable amb aquest país i la seva gent. Mallorca perd referents a un ritme inassumible.

Que la terra et sigui lleu, Manel.

— Lluís Apesteguia (@LluisApesteguia) May 1, 2025

En Manel era omnipresent, si. L'única persona que podies trobar-te a Perpinyà visitant el palau dels Reis de Mallorca a la Catalunya Nord o donant branca als borbons al palau de Marivent aquí a Mallorca.

Això o feia únic.

Té trobarem a faltar company.

Salut i república. pic.twitter.com/SIjnvqPdWx

— Balti Picornell (@BaltiPicornell) May 1, 2025

La CUP lamenta la pèrdua en un comunicat. “Gràcies per tot company. Amb el teu record, ens fem hereus i mantindrem viu el teu llegat. Sempre fins a la victòria”, assenyala el partit. “Militant de llarga trajectòria. Compromís persistent (gairebé 400 setmanes sortint a Palma per la independència i l’amnistia). Molt divertit. I un fantàstic amfitrió, ple d’anècdotes i coneixements, cada vegada que ens ha acollit a Mallorca. Descansi en pau Manel Domènech”, explica Albert Botran en un piulet.

Militant de llarga trajectòria. Compromís persistent (gairebé 400 setmanes sortint a Palma per la independència i l’amnistia). Molt divertit. I un fantàstic amfitrió, ple d’anècdotes i coneixements, cada vegada que ens ha acollit a Mallorca. Descansi en pau Manel Domènech. pic.twitter.com/b2aLgReStU

— Albert Botran Pahissa (@albertbotran) May 1, 2025

Inah Canabarro Lucas, religiosa teresiana i considerada la persona més gran del món segons l’organització LongeviQuest, ha mort avui a Porto Alegre, al Brasil, a cent setze anys.

Nascuda el 27 de maig de 1908 a São Francisco de Assis, al sud del Brasil, tot i que alguns documents indiquen el 8 de juny com a data oficial, Inah era besnéta del general David Canabarro, destacat dirigent de la Revolució Farroupilha (1835–1845).

Va estudiar a l’internat Santa Teresa de Jesús de Santana do Livramento i, el 1928, es va traslladar a Montevideo (Uruguai), on va ingressar com a novícia amb les Germanes Teresianes. Dos anys després va tornar al Brasil per dedicar-se a l’ensenyament, professió que va exercir durant tota la seva vida. Va impartir classes de portuguès, matemàtiques, ciències, història, art i religió en diverses escoles teresianes de Rio de Janeiro, Itaqui i especialment a Santana do Livramento, ciutat on va ser molt estimada.

Un dels fets més destacats de la seva trajectòria educativa va ser la creació de la banda marcial del Col·legi Santa Teresa, amb 115 instruments, que va actuar al Brasil, Uruguai i Argentina. Des de 1927 formava part de la comunitat teresiana, i els darrers anys els va passar a la Casa de Acolhida Santo Enrique de Ossó, a Porto Alegre.

Amb la seva mort, la persona més longeva del món passa a ser l’anglesa Ethel Caterham, nascuda el 21 d’agost de 1909, amb cent quinze anys.

Un 41,93% dels aspirants a accedir als graus d’educació infantil i educació primària ha suspès la prova d’aptitud personal (PAP), necessària per a cursar aquests estudis a Catalunya. Segons que ha informat el Departament de Recerca i Universitats, tan sols l’han superada 2.752 estudiants dels 4.739 que finalment s’hi van presentar, és a dir, un 58,07%. El percentatge d’aprovats és lleugerament superior al de l’any passat, que fou del 56,94%.

La convocatòria es va fer el 5 d’abril i originalment s’hi havien inscrit 5.053 aspirants. Tot i la millora general, el resultat torna a posar en relleu les diferències segons la via d’accés. El 61,69% dels estudiants procedents de batxillerat ha superat la prova, mentre que tan sols l’ha aprovada un 35,39% dels alumnes que venen de cicles formatius de grau superior de formació professional.

La PAP consta de dos exercicis: un de competència comunicativa i raonament crític i un altre de competència logicomatemàtica. La qualificació final és ‘apte’ o ‘no apte’ i, un cop superada, té una validesa indefinida.

Els estudiants que no han aprovat aquesta convocatòria ordinària poden tornar-s’hi a presentar més endavant. La convocatòria extraordinària és prevista per al 16 de juliol, i els qui la superin podran fer constar el resultat en la preinscripció universitària del setembre.

Ara, la PAP no substitueix la selectivitat. Els aspirants que vulguin accedir als graus d’educació també hauran de fer la prova d’accés a la universitat (PAU), que es farà els dies 11, 12 i 13 de juny en la convocatòria ordinària, i els dies 3, 4 i 5 de setembre en la convocatòria extraordinària.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya durant el 2024 va gestionar un total de 3.372 ciberincidents, un 26% més que no pas l’any anterior (2.665). La gran majoria van ser lleus i vinculats a robatoris de credencials o a accessos il·legítims a comptes de correu electrònic. El sector universitari ha estat el més perjudicat, amb 1.790 casos registrats, més de la meitat.

Aquest creixement s’explica sobretot per l’augment dels atacs dirigits contra els sistemes d’informació i els usuaris dels àmbits protegits per l’Agència de Ciberseguretat, que van rebre més de 6.900 milions d’intents d’atac, un 38% més que no pas el 2023 (5.000 milions). Segons la directora de l’agència, Laura Caballero, les mesures de protecció han estat eficaces, però ha remarcat la necessitat que hi hagués més conscienciació ciutadana.

Entre el juny i el novembre de l’any passat, el Departament de Salut va detectar més de 150 casos de suplantació d’identitat mitjançant el robatori de credencials per a accedir a l’espai digital la Meva Salut i sol·licitar prescripcions de fàrmacs. Aquest episodi va obligar el departament a reforçar-ne la seguretat amb la doble autenticació per a accedir-hi amb contrasenya.

Novetats a la Meva Salut: com funciona la doble autenticació?

Aquest cas és un exemple dels incidents inclosos en la memòria d’activitat de l’agència, que reflecteix un augment dels atacs i també dels incidents efectius, és a dir, aquells que arriben a impactar sobre els sistemes o els usuaris. El document posa el focus en sectors com el sanitari i l’educatiu, que durant el 2024 van rebre una pressió creixent.

Caballero explica que aquest repunt de casos s’emmarca dins un context d’augment generalitzat de la ciberdelinqüència arreu del món. A més, diu que les millores en ciberseguretat als Centres de Processament de Dades (CPD) de la Generalitat han fet possible detectar més intents d’atac en fases primerenques, cosa que ha permès d’evitar incidències més greus.

L’agència ha ampliat la protecció a més entitats i, a final del 2024, ja cobria 312 organismes de diversos àmbits, a més dels departaments del govern. Ha completat el desplegament dels serveis de ciberseguretat a les vuit universitats catalanes i al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), amb l’objectiu de fer-les més resilients contra els ciberatacs.

La directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero, en unes declaracions als periodistes al Palau de la Generalitat (fotografia: ACN / Laura Fíguls). Els incidents més comuns: contrasenyes exposades i intrusions

La mena d’incident més habitual el 2024 va ser l’exposició o filtració de contrasenyes en plataformes públiques: 2.257 casos. També hi va haver 724 intrusions en comptes personals o corporatius, 117 casos de suplantació d’identitat per phishing i 102 episodis de distribució de programari maliciós.

Les universitats van rebre més de la meitat dels atacs (1.790), seguides pel sector hospitalari (676), la Generalitat (643) i les administracions locals (112).

Estafes digitals: quina és la més comuna? Com les podem detectar?

Prevenció i detecció precoç

Caballero adverteix que els ciberdelinqüents aprofiten moments amb més activitat de compra en línia –com Nadal, el Black Friday o l’estiu– per donar més versemblança a les estafes. Per millorar la prevenció, l’agència ha activat un canal de WhatsApp amb alertes de ciberestafes.

La directora assenyala que les organitzacions tenen la responsabilitat de reforçar la protecció, però insisteix que el factor humà continua essent clau. “Podem tenir sistemes tecnològics d’última generació, però si la persona no està conscienciada, fallarà tot el que hàgim preparat”, adverteix.

A més de la prevenció, remarca la importància de detectar els atacs com més aviat millor per minimitzar-ne l’impacte. També recomana de denunciar als Mossos d’Esquadra qualsevol incident o estafa digital.

Caballero alerta que la sofisticació dels ciberatacs creixerà amb l’aplicació de la intel·ligència artificial i que, d’acord amb l’informe de prospectiva de ciberseguretat del 2025, s’espera un augment de les estafes digitals relacionades amb els robatoris en massa de dades personals comesos l’any passat.

Ciberatacs: quines mesures cal prendre contra un perill com més va més freqüent

Lloc: Plaça de la Sardana

Milers de persones participen avui en la tradicional romeria de la Santa Faç, a Alacant, una de les cites religioses i culturals més multitudinàries del calendari valencià.

D’ençà de l’any 2010, quan Francisco Camps era en el punt de mira per l’escàndol de la Gürtel, no hi ha faltat mai cap president de la Generalitat, però enguany Carlos Mazón no hi ha assistit, atès que és de viatge institucional als Estats Units per a tractar afers comercials. Avui, els pelegrins també han fet palès el malestar amb el president i n’han reclamat la dimissió amb una pancarta gegant.

A les 7.00, la ciutat d’Alacant ha començat a omplir-se de pelegrins, vestits amb brusa negra i mocador blau i blanc al coll, que recollien les tradicionals canyes de romaní davant la cocatedral de Sant Nicolau de Bari.

A partir de les 8.00, han recorregut els vuit quilòmetres fins al monestir de la Santa Faç, on es venera el llegendari llenç que, segons la tradició, va plorar una llàgrima miraculosa l’any 1489 i va posar fi a una gran sequera. El recorregut, com sempre, ha estat acompanyat pel res del viacrucis i un ambient festiu, però també espiritual.

Un moment del pelegrinatge (fotografia: EFE / Morell). Crítiques a Mazón

La ministra de Ciència espanyola i dirigent del PSPV, Diana Morant, ha qualificat l’absència del president Mazón d’anomalia democràtica i ha acusat el president de no voler escoltar la veu del poble. “No pot estar al costat del seu poble ni tan sols en un dels dies més importants d’Alacant”, ha declarat Morant a les portes de la cocatedral.

També n’ha parlat el síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha dit que el president fugia del seu propi poble i que el viatge als EUA era una excusa. Ha afegit que la gent normal i corrent podia ser allí i ha reblat: “Un líder que no pot trepitjar el carrer no mereix continuar presidint la Generalitat.”

L’actriu i cineasta Aina Clotet ha acabat el rodatge del seu primer llargmetratge com a directora, Oh Nora!, una producció d’Ikiru Films i Funicular Films que explora amb humor i sensibilitat temes tan universals com la por de la mort, la salut mental i la recerca de sentit després d’una crisi vital.

Amb guió de Clotet mateixa i Valentina Viso, Oh Nora! ens trasllada a un futur pròxim marcat per l’emergència climàtica i els desafiaments emocionals de la nostra societat, segons que expliquen les productores en un comunicat.

La protagonista, interpretada per Clotet, és la Nora, una dona que, després de superar un càncer de pit, es veu obligada a reconstruir la seva vida amb una nova energia, però també amb noves fragilitats.

“El projecte neix de la necessitat d’explorar dos temes que per mi han estat molt importants: la por de la mort, la impermanència, tan difícil d’entendre, i la dependència en les relacions, sobretot en l’amor romàntic. Però tanta vida, tanta llum, també pot encegar i cremar: el sol mai hauria de mirar-se de cara. Amb una mirada vitalista i amb humor, volem explicar una història de dol i transformació”, explica Clotet.

El film té un repartiment destacat, que inclou Marc Soler, Naby Dakhli, Lloll Bertran, Willy Toledo, Zaïra Pérez, Xavi Daura, Wiz Problema i Laura Conejero, entre més actors.

Segons el productor Edmon Roch (Ikiru Films), Oh Nora! és una història fresca i necessària, sobre el paper de les dones i dels joves a punt dels quaranta, molt del segle XXI i amb una energia vital única. Marta Baldó i Marc Clotet, de Funicular Films, han destacat el procés de creació compartit i l’alegria d’haver-se afegit al projecte com a coproductors després d’haver fundat la seva pròpia productora.

El film serà distribuït per Caramel Films, amb Enrique González Kuhn al capdavant, que de bon començament ja va optar per aquesta proposta amb una marcada personalitat d’autor.

Els Estats Units i Ucraïna van anunciar ahir a la nit la creació d’un fons d’inversió conjunt per a la reconstrucció del país, arran de la guerra amb Rússia. L’acord inclou que empreses nord-americanes puguin participar en l’explotació de recursos minerals ucraïnesos, especialment terres rares, petroli i gas, tot i que la propietat del subsol i la sobirania sobre els recursos continuaran essent del govern ucraïnès. El pacte ha de ser ratificat per la Rada Suprema, el parlament ucraïnès.

Segons que ha explicat la ministra d’Economia ucraïnesa, Iúlia Sviridenko, el fons s’alimentarà exclusivament d’ingressos generats per noves llicències per a projectes en el camp dels materials crítics i les energies fòssils. Així, se n’exclouen els projectes ja en funcionament. “Els EUA i Ucraïna determinaran conjuntament els projectes d’inversió específics”, ha dit, i ha afegit que el fons només podria invertir dins el territori ucraïnès.

Durant els deu primers anys, els beneficis i ingressos del fons no es repartiran, sinó que es reinvertiran en nous projectes al país. L’objectiu és, segons Kíiv, atreure capital, tecnologies i empreses dels Estats Units, la Unió Europea i més països que donen suport a la seva lluita contra Rússia.

Sviridenko ha dit que, malgrat l’obertura al capital estranger, la titularitat i el control dels recursos continuarien en mans ucraïneses. “Els recursos del territori pertanyen a Ucraïna, i és l’estat ucraïnès qui decideix què s’extreu i on”, ha explicat. També ha remarcat que era una associació entre iguals, en què cap de les dues parts no tindria majoria en la presa de decisions. El pacte tampoc no modifica la gestió de les empreses públiques ucraïneses ni origina cap obligació de deute envers els EUA.

“La constitució s’hi acompleix i l’acord és coherent amb la legislació nacional i els compromisos internacionals d’Ucraïna”, ha dit. I ha afegit que volia que aquest acord servís de precedent per a més països que sospesin de cooperar a llarg termini amb Ucraïna.

Un missatge per a Rússia

El secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, ha celebrat la signatura d’aquest acord de col·laboració econòmica, que ha titllat d’històric i que considera una prova del compromís del president Donald Trump amb la pau a Ucraïna. Segons ell, l’acord envia un missatge clar a Rússia sobre la determinació dels EUA de defensar una Ucraïna sobirana i pròspera.

“Trump ha concebut aquesta aliança entre el poble nord-americà i el poble ucraïnès per demostrar el compromís mutu amb la pau i la prosperitat duradores”, ha explicat Bessent. També ha volgut deixar clar que cap estat ni persona que hagués finançat la guerra russa no podria beneficiar-se de la reconstrucció d’Ucraïna.

El pacte s’ha signat després de setmanes de negociacions, en un moment de tensió diplomàtica. Trump, que acaba de fer cent dies al capdavant de la Casa Blanca, s’ha mostrat frustrat per la manca d’avenços en les converses entre Ucraïna i Rússia i ha criticat tant Volodímir Zelenski com Vladímir Putin.

Avui, 1 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Mar Reguant: “Aquesta apagada ha demostrat que la nuclear és inútil”
• Així és com Ucraïna ha resistit als atacs russos contra el sistema energètic
• Tancats a l’ascensor durant hores: de la manca de prevenció a la resposta del nostre cervell
• Els partidaris de la llista cívica preparen una candidatura fora de l’ANC
• Un Lamborghini per a Mao (Viatge a la nova Xina, I) | Article de Vicent Partal
• Les eleccions a Austràlia d’aquest cap de setmana poden ser una altra prova contra Trump, després del Canadà
• Fra Valentí Serra: “A la taula, el to pobre i auster és bo per a la salut”
• Kneecap, en el punt de mira: pressions polítiques, censura i cancel·lacions de concerts
• L’apagada i la independència | L’editorial de Vicent Partal
• Predicar el caos, crear el desig de la resposta autoritària | Mail Obert de Núria Cadenes
• Abraça’m fins que torni la llum | Mail Obert d’Estel Solé

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay