El 28 d’abril de 2025, una gran apagada va deixar sense subministrament elèctric milions de persones a l’estat espanyol i a Portugal durant unes quantes hores. De seguida, les xarxes socials es van omplir d’imatges de carrers col·lapsats pel trànsit, comerços tancats i ciutadans desconcertats. Però una imatge, en particular, va tornar a captar l’atenció general: les prestatgeries de paper higiènic buides als supermercats.

La imatge evocava records recents: el començament de la pandèmia de la covid, el març del 2020, quan la incertesa i la por pel confinament van impulsar compres en massa de productes considerats essencials. Malgrat que l’origen de totes dues crisis és ben diferent, el comportament col·lectiu de compra compulsiva s’ha repetit.

Però què impulsa la població a acumular paper higiènic en cas de qualsevol amenaça?

Desproveïment en temps de pandèmia

Durant els primers mesos de la pandèmia del coronavirus, les vendes de paper higiènic es van multiplicar per cinc en alguns països. Les imatges de gent empenyent carretons plens de rotlles es van fer virals, i van generar alarma i burles alhora. Uns quants estudis han mirat d’entendre aquest fenomen d’òptiques diferents.

Una revisió feta pel grup d’investigació de Javier Labad identificà uns quants mecanismes que podrien explicar aquest comportament. Entre més, hi ha biaixos cognitius socials, com ara, l’anomenat “efecte d’arrossegament” (quan les persones imiten conductes observades en unes altres) i l’estrès causat per la situació.

La percepció d’escassetat, ampliada per les xarxes socials i els mitjans de comunicació, va fer créixer l’ansietat i va empènyer molta gent a actuar impulsivament. L’estudi assenyala el paper significatiu de certs trets de personalitat, com ara, la tendència a ser organitzat, prudent i previsor, que s’associa a un acaparament més gran, i l’ansietat i dependència emocional, que s’associa a una percepció més intensa de l’amenaça.

Curiosament, aquest comportament fou més habitual en països com Austràlia, el Japó o Taiwan, fet que apunta a diferències culturals en la manera de reaccionar al risc.

Un article del Centre for Emotional Health australià diferencia l’acaparament reactiu en situacions de crisi del trastorn d’acumulació patològic, que exigeix criteris clínics per a ser diagnosticat. Segons que diuen els autors, el fet d’emmagatzemar puntualment paper higiènic en situacions d’emergència no s’ha de patologitzar, si bé pot comportar conseqüències socials, com ara, desproveïment i tensions entre consumidors.

Un símbol cultural de seguretat

Tot i que pugui semblar anecdòtic, aquest producte té un gran valor simbòlic en moltes cultures occidentals. Tal com indica el sociòleg australià Jon Stratton, representa una part essencial de la vida moderna, vinculada al control, la higiene personal i la dignitat. La possible manca de paper higiènic es percep com una amenaça directa a la rutina civilitzada. En aquest sentit, comprar-ne no respon pas a una necessitat immediata, sinó al desig de conservar una sensació d’ordre enmig del caos.

Durant la pandèmia de la covid, es va intentar d’explicar els fets amb causes fisiològiques: entre un 10% i un 12% de pacients presentavs diarrea com a símptoma. Tanmateix, segons que assenyala Labad, aquestes explicacions no justifiquen el comportament col·lectiu global, perquè les compres multitudinàries es van fer abans, fins i tot, de saber que aquest podia ser un símptoma. El factor determinant sembla que va ser la incertesa i la manera com la gent cercava d’aferrar-se a elements tangibles per recuperar el control.

No és un comportament nou. L’any 1973, un simple acudit de l’humorista Johnny Carson sobre la possible escassetat de paper higiènic als Estats Units ja va ocasionar una onada de compres d’aquest producte.

I, més recentment, desafiaments virals com el de fer malabars amb un rotlle de paper higiènic per publicar-ho a YouTube o a TikTok han acabat de consolidar aquest objecte com un símbol emocional col·lectiu.

Del confinament a l’apagada: patrons que es repeteixen

L’apagada ha reactivat patrons de comportament semblants als observats durant la crisi de la covid. Encara que no va haver-hi cap perill sanitari immediat, ni tampoc un confinament ni cap tancament de fronteres, la interrupció de serveis bàsics va crear una sensació de vulnerabilitat que va activar mecanismes d’autoprotecció instintius.

Aquest fenomen pot entendre’s com una percepció del risc. Quan la causa d’una crisi és invisible o incerta –com ara, un virus, una fallada elèctrica o un ciberatac–, la gent tendeix a compensar-ho adquirint béns associats a la seguretat. El paper higiènic, que no caduca, té un ús quotidià i ocupa un espai visible a casa, compleix la funció de “reserva de tranquil·litat”.

Per això, tant l’acaparament durant la pandèmia com el que s’ha tornat a veure arran de la interrupció del servei elèctric poden entendre’s com expressions d’una mateixa lògica emocional: el desig de controlar allò que és incontrolable.

En una societat saturada d’informació, però vulnerable a la desinformació i als rumors virals, aquestes reaccions col·lectives no són irracionals. Són, al capdavall, profundament humanes.

 

Lucía Caballero és coordinadora editorial de la secció de Medi Ambient i Energia. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

 

La negociació de l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea es va tancar el 7 de desembre de 2023, amb la previsió d’una ratificació ràpida en referèndum, que havia de ser convocat, segons les previsions inicials, el 2024 o a començament del 2025.

Tanmateix, els terminis s’han anat allargant, i ara la qüestió s’ha complicat del tot amb la demanda del govern francès al Consell Europeu d’un estudi per a determinar si l’acord ha de ser considerat mixt o no mixt. La qüestió pot semblar aparentment tècnica, però podria endarrerir significativament l’entrada en vigor de l’acord. Si tot l’acord és considerat no mixt, com fins ara, simplement ha de ser aprovat per Andorra i les institucions europees, però, si és considerat mixt, significa que tracta de qüestions de competència estatal i aleshores en algunes parts caldria l’aprovació dels parlaments dels vint-i-set estats membres.

Això ho podria fer endarrerir anys, i podria haver-hi vets d’alguns estats i que alguns punts fins i tot s’haguessin de renegociar. L’informe i la decisió del Consell Europeu és previst que arribi abans del mes de juny i, de moment, la convocatòria del referèndum ha estat ajornada sense data.

Per què França paralitza l’acord?

Les autoritats franceses sovint han demanat que els acords siguin mixts, com ara, el tractat de la UE i el Mercosur, de manera que hagi de donar-hi el vist-i-plau, i també serveix de precedent perquè la fiscalitat, la lliure circulació de persones o l’obertura de serveis quedin subjectes al control polític dels estats membres en acords futurs amb altres estats i institucions.

La Comissió Europea i Andorra eren del parer que la Unió Europea tenia competències sobre tot allò que s’havia negociat, com ara, la integració en parts del mercat interior europeu, i també en fiscalitat i serveis financers, ja que Andorra no imposa una harmonització fiscal, sinó que simplement es compromet a respectar uns principis mínims (com ara, evitar ajuts d’estat encoberts o pràctiques deslleials) i, de la mateixa manera, l’accés a serveis financers és limitat i regulat.

En canvi, França troba que envaeix algunes competències estatals, com ara, en mobilitat laboral, perquè els treballadors andorrans estaran en condicions equiparables als ciutadans europeus, o que respecte dels serveis financers pot haver-hi competència bancària deslleial i els imposts i les normatives andorranes poden afectar els estats.

Més enllà de les qüestions tècniques, ara s’obre una via diplomàtica, i més tenint en compte que un dels coprínceps és el president francès. El govern d’Andorra ha intensificat els contactes per a convèncer les autoritats franceses perquè permetin que s’aprovi com un acord no mixt i, de fet, aquest dimarts mateix Xavier Espot, cap de Govern, va ser al palau de l’Elisi: en un principi, per a la condecoració de l’ex-representant del copríncep, Patrick Strozda, però també per a tractar unes altres qüestions, com aquesta.

Hem assistit a la cerimònia de condecoració de la Legió d'Honor a l’exrepresentant del copríncep francès, Patrick Strozda, que ha tingut lloc al Palau de l’Elisi.

Moltes felicitats per aquesta alta distinció. pic.twitter.com/GVdmVSDl8d

— Xavier Espot Zamora (@XavierEspot) April 29, 2025

Espot ha dit que era una qüestió de “naturalesa jurídica” i no pas d’oposició de França respecte del contingut de l’acord. I en unes declaracions, després d’haver-se reunit a París amb Patrice Faure, actual representant del copríncep francès, el cap de Govern deia que, encara que finalment hagués de ser mixt, aquesta diferència no era un obstacle insalvable i que, en tot cas, seria una part “molt minoritària”. També ha dit que Andorra aportaria arguments per a defensar que l’acord tingués caràcter exclusiu de la UE, ateses les particularitats del país,

Un debat encès dins la política andorrana

D’altra banda, la notícia sobre aquest contratemps ha obert un debat dins la política andorrana, que ha aguditzat les tensions existents. Sobre això, el principal partit de l’oposició, Concòrdia, ha demanat d’aturar el procés d’aprovació de l’acord d’associació i renegociar un acord més modest. També Andorra Endavant s’hi ha mostrat molt crítica i ha acusat el govern d’haver menystingut, de bon començament, el perill que comportava el debat sobre la naturalesa jurídica de l’acord.

Per la seva banda, el grup parlamentari Demòcrates d’Andorra ha remarcat que l’acord ja es va tancar el 7 de desembre de 2023 i que la petició de suspendre’l, com fa Concòrdia,”no tenia “cap sentit” i solament creava “desinformació i confusió” entre els ciutadans; alhora, retreuen que en el procediment actual no s’ha de renegociar cap contingut, sinó simplement determinar la naturalesa jurídica de l’acord.

En declaracions a VilaWeb, Cerni Escalé, cap de l’oposició, diu que l’acord comportarà l’aplicació de més de sis mil directives, reglaments i decisions europees, mentre que el Consell General n’ha aprovat una trentena aquests darrers dos anys; i que, més enllà de tot el cabal que representa, algunes normes entrarien en contradicció amb algunes de les lleis aprovades: “Cap estat ha aplicat tantes normes en tan poc temps, en relació amb la Unió Europea, com està previst per a Andorra.”

La crisi de l’habitatge a Andorra: què es pot fer amb les competències d’un estat?

Així, per exemple, sobre la llei del català, que demana una prova de llengua per a renovar els permisos de residència, troba que aquesta clàusula “és incompatible amb el sistema europeu, es consideraria discriminatori per a aquestes persones que han de passar aquests exàmens de llengua en el moment de renovar els seus permisos d’immigració”.

De la mateixa manera, en referència a la crisi de l’habitatge que existeix, detalla que en bona part es deu a una inversió estrangera especulativa, que ha fet augmentar d’un 20% en dos anys del preu de l’habitatge i que compra terrenys de camp i boscos que es destinen a la construcció per fer front a la demanda; i que algunes de les limitacions que s’han posat, que troba que ja són insuficients, tampoc serien compatibles amb l’acord tal com està redactat, per la llibertat de circulació de capitals: “La qüestió és que, en un moment en el qual nosaltres restringim els mercats, es proposa un acord d’obertura de mercats amb la Unió Europea.”

Tot plegat portaria associats uns altres problemes, segons el cap de Concòrdia: “Hi ha una construcció desenfrenada que va arrencant el patrimoni natural i que desarrela també les persones que viuen al país i que crea una mena de suburbanització al país, amb nous nuclis que creixen lluny dels pobles, lluny dels nuclis urbans existents. I això després també ocasiona problemes de connexió i, evidentment, problemes de cohesió social per a un país on avui encara hi ha molts pisos buits i, al mateix temps, persones sense casa.” Alhora, diu que tot i tenir més població que mai i ser l’indret del Pirineu amb més densitat, l’acord preveu un augment anual del 7% dels permisos comunitaris que es donaran.

Per tot plegat, diu que són contraris a l’acord que s’ha tancat i consideren que s’ha de renegociar.

El precedent d’Andorra

L’acord d’associació es va començar a negociar el 2015 i es va tancar políticament el 7 de desembre de 2023. En total, en aquestes negociacions es van fer quaranta-quatre rondes, i bona part del procés es va fer de bracet amb San Marino i Mònegue, i van negociar moltes qüestions de manera simultània amb aquests estats amb la voluntat que hi hagués un acord marc per a tots tres estats i, després, protocols específics per a cadascun.

Però, mentre que San Marino ha fet el mateix recorregut que Andorra, el Principat de Mònegue va renunciar-hi i va suspendre les negociacions del seu acord d’associació just al final, el setembre del 2023.

El govern de Mònegue va considerar que les exigències europees sobre la lliure circulació de persones, serveis i capitals feien perillar el seu model econòmic i social. El fet clau és que la constitució Magna és proteccionista i algunes professions i sectors estan reservats als ciutadans monegascos. És a dir, 6.000 habitants dels 33.000 que viuen a l’estat. Això ha fet que la Unió Europea no pugui aprovar un acord d’associació, perquè vulneraria el principi d’igualtat davant la llei, atès que alguns ciutadans estarien vetats de certs drets econòmics i professionals. Tot i això, el govern de Mònegue va dir que volia optar per explorar alternatives de cooperació més limitades.

Andorra Endavant recorda aquest cas i diu que “la Unió Europea respecta els petits estats sobirans” i que el govern d’Andorra hauria de tenir “la mateixa dignitat i defensa del seu interès nacional”.

Demòcrates defensa que l’acord ja s’ha tancat i, per la seva banda, com explica Escalé, en aquest aspecte Concòrdia proposa de renegociar un acord més modest: “Som europositius, però pensem també que el nostre acostament amb la Unió Europea ha de ser a un ritme més mesurat” i “sobretot tenint en compte els reptes de demografia del país, de protecció del territori i també conservant capacitat decisòria suficient”, i diu que les institucions europees ja ho han fet, que estarien disposats a tocar alguns aspectes, com el migratori o d’inversió, i cita l’acord d’associació del 2016 d’Ucraïna amb la Unió Europea.

La qüestió del referèndum

Tot plegat deixa en una situació d’incertesa el referèndum. La darrera enquesta, de l’Observatori de tardor, elaborada per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) amb una mostra de més de vuit-centes persones, revela que un 46,9% dels andorrans votarien en contra de l’acord d’associació amb la Unió Europea si hi hagués un referèndum, mentre que solament un 24% hi votaria a favor. A més, un 29,2% dels enquestats tenen dubtes sobre el sentit del seu vot.

Sobre això, Escalé diu que el referèndum ara no s’hauria de convocar, “no solament pel contingut de l’acord, sinó també pel fet que el clima d’opinió és clarament negatiu” i que “Andorra no es pot permetre l’impacte per a la reputació europea que significaria tancar definitivament la porta com seria un no al referèndum” i que s’hauria d’evitar aquesta situació relaxant els terminis, fent una renegocació i un acostament amb més progressió.

Tot i això, quan es convoqui el referèndum és previst que hi hagi una forta campanya informativa sobre l’acord d’associació que signifiqui una sacsejada sobre l’opinió pública i faci que els andorrans s’acabin de decantar. Sigui com sigui, l’acord d’associació haurà de superar abans les traves aparegudes ara arran de la petició de les autoritats franceses.

 

Hi ha el doble d’andorrans en contra de l’acord d’associació amb la UE que no pas a favor

The Washington Post · Steve Hendrix i Karla Adam

Reform UK, el partit populista i antiimmigració encapçalat per Nigel Farage, ha estat la força més votada a les eleccions municipals d’abans-d’ahir a Anglaterra, en què ha obtingut més de cinc-cents regidors i la primera batllia de la seva història. És un resultat històric que els experts consideren que podria augurar la fi del duopoli conservador-laborista que, durant dècades, ha dominat la política anglesa amb mà de ferro.

Els comicis es limiten a uns 1.600 regidors repartits entre dues dotzenes de consells comarcals anglesos. Però els politòlegs coincideixen a assenyalar aquestes eleccions com el primer gran baròmetre de l’estat d’ànim dels votants d’ençà que els laboristes rellevaren els conservadors a Downing Street en les eleccions generals de l’estiu passat.

L’auge electoral del partit de Farage evidencia el descontentament del públic anglès amb els dos partits majoritaris, el Partit Laborista i el Partit Conservador, en un senyal de la disposició creixent dels votants a abraçar els moviments rupturistes que, aquests darrers anys, han sacsat la política europea i nord-americana. Farage, una de les cares visibles de la campanya del Brexit l’any 2016, és un gran aliat de polítics com Trump i el president hongarès, Viktor Orbán, entre més dirigents anti-establishment.

Els resultats del partit en les eleccions d’abans-d’ahir, que arriben després d’una successió de victòries en tres jornades d’eleccions especials, refermen el creixement polític del partit, en un altre indici de l’esgotament del duopoli conservador-laborista.

“El Regne Unit es troba en un moment profundament interessant, en què podríem veure el final del llarg duopoli d’un sistema polític històricament bipartidista”, explica Tony Travers, professor de govern a la London School of Economics. “La gent confia menys en les democràcies liberals i està més disposada a votar a favor de partits populistes excèntrics.”

Les eleccions municipals arriben deu mesos després de la victòria decisiva dels laboristes a les eleccions generals de l’estiu passat, que posà fi a catorze anys de governs conservadors i garantí al partit una majoria de 174 escons a la Cambra dels Comuns. Era la novena vegada que el govern britànic passava de les mans d’un dels partits majoritaris a un altre d’ençà del 1945.

Però la popularitat dels laboristes ha caigut en picat després d’uns primers passos en fals que han desfermat la ira de l’ala més progressista del partit, incloent-hi la retallada dels subsidis energètics per a jubilats, aquest hivern, i dels augments d’imposts a empreses i ramaders, que han causat manifestacions importants al centre de Londres.

Els conservadors, per la seva banda, es troben sumits en una crisi interna encara més profunda després d’uns anys de govern caòtics, en què el partit arribà a ostentar ni més ni menys que tres primers ministres diferents en tan sols dos mesos.

En un moment en què els votants britànics exhibeixen un comportament molt menys partidista que en altres èpoques, Reform UK es perfila com un refugi per a electors descontents amb el sistema polític i el duopoli conservador-laborista.

“Els votants [de Reform UK] són una maledicció per als dos grans partits hegemònics”, explica Martin Baxter, director executiu de la consultora política Electoral Calculus. “L’electorat ara és molt fluid”, afegeix.

El partit pretén d’obrir-se pas i trencar el bipartidisme que històricament ha caracteritzat el sistema polític britànic. I els resultats de les eleccions d’aquesta setmana evidencien que la formació ha deixat de ser un moviment de protesta tosc, dividit per les lluites internes i llastrat per candidats propensos a l’escàndol, per convertir-se en un tot un fenomen electoral.

Andrea Jenkyns, guanyadora de les eleccions al consell del comtat de Lincolnshire, s’ha convertit aquesta setmana en el primer batlle de la història del partit. “L’energia dels votants en el porta a porta ha estat veritablement extraordinària […] No havia sentit això des dels anys del Brexit”, explica Jenkyns en declaracions a The Washington Post. Jenkyns fou diputada del Partit Conservador durant nou anys fins que perdé l’escó en les eleccions generals de l’any passat. Poc després, l’ex-tory s’afilià Reform UK.

Lincolnshire, una de les zones d’Anglaterra més afectades per la desindustrialització i per l’augment de la immigració, fou un bastió laborista durant generacions. Però el 2016 votà a favor del Brexit, i el 2019 votà a favor del conservador Boris Johnson, que féu campanya amb l’eslògan de “posar fil a l’agulla del Brexit”. L’any passat, Lincolnshire va tornar a votar pels laboristes perquè els electors, segons Travers, “s’havien afartat dels conservadors”.

Aquí fou on entrà en escena Reform UK. Farage ha centrat la seva campanya en zones d’Anglaterra com Lincolnshire, on ha organitzat múltiples mítings a l’estil de Trump. L’extravagant polític i locutor fa dècades que encapçala el moviment per a escindir el Regne Unit d’Europa. De fet, l’ex-tory trencà amb el Partit Conservador arran del Tractat de Maastricht, que el 1992 creà la Unió Europea.

Farage fou el gran impulsor del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), antieuropeu i antiimmigració, i exercí un rol clau a l’hora de pressionar David Cameron, aleshores primer ministre britànic, perquè organitzés el referèndum del 2016 sobre la pertinença del Regne Unit a la UE.

Els britànics sorprengueren el món quan votaren a favor d’abandonar el bloc, i l’UKIP perdé la seva raó de ser i implosionà enmig d’una sèrie d’escàndols polítics. El 2018, Farage fundà el Brexit Party, precursor de Reform UK.

Malgrat la influència de Farage en el moviment pro-Brexit, els seus múltiples partits no havien aconseguit de tastar l’èxit electoral fins fa ben poc. En les eleccions generals de l’estiu passat, Reform UK obtingué cinc escons al parlament però un 14,3% dels vots, i es consolidà com el tercer partit més votat.

El creixement de Reform UK ajudà a dividir el vot conservador, i això aplanà el camí perquè Starmer obtingués una majoria aclaparadora de diputats tot i haver aconseguit tan sols un 33,7% dels vots.

Al gener, el partit superà els conservadors als sondatges per primera volta. Alguns sondatges mostren ara que, en cas que les eleccions generals fossin avui, Reform UK podria superar tant els conservadors com els laboristes i esdevenir el partit més votat al Regne Unit.

Així i tot, el partit continua essent propens a grans crisis internes. Aquest març, Rupert Lowe, membre del parlament per Reform UK, fou suspès com a membre del partit després d’haver definit Farage com el “messies” d’un “partit de protesta”. Elon Musk, que era un dels grans aliats de Farage abans que ambdós s’enemistessin, digué que Lowe –que ha passat a ser diputat no adscrit– seria més bon cap del partit que no pas Farage.

Per la seva banda, el Partit Conservador confia que totes aquestes picabaralles acabin enfonsant el partit. “L’estratègia [dels conservadors] consisteix a esperar que Reform UK implosioni”, diu Travers.

L’agressivitat dels primers mesos de Trump a la Casa Blanca també ha agafat el partit d’imprevist. Tot i ser un fervent partidari del magnat nord-americà, Farage s’ha vist obligat a criticar la impopular guerra comercial de Trump i, alhora, a lloar la reacció de Starmer a les amenaces del president nord-americà de tallar l’ajut a Ucraïna.

Els candidats de Reform UK expliquen que el partit ha trobat l’equilibri adequat entre criticar Trump i capitalitzar la desafecció que l’ha fet arribar al poder –a ell i a desenes de dirigents polítics com ell. “Espero que la ira contra els dos partits hegemònics superi l’apatia [dels votants] i enviï un missatge clar: que la gent vol algú que els defensi”, diu Jenkins.

L’èxit de Reform UK a les eleccions d’aquesta setmana també evidencia que els conservadors, en particular, continuen sense aprendre la lliçó de la desfeta que reberen a les eleccions generals de l’any passat. “Tenen aquesta actitud de ‘hem nascut per governar'”, diu Jenkins sobre el partit. “Però quan tens una patacada electoral així de forta, cal que et miris al mirall i provis d’entendre què ha passat”, afegeix.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Sidonie publica avui la cançó “Et puc odiar molt més”, el primer avançament del seu nou àlbum, que serà íntegrament en català. El nou disc es preveu que surti passat l’estiu. La cançó està marcada per un so pop amb una producció enèrgica i una lletra que explora les contradiccions emocionals de les relacions.

Malgrat que encara falten setmanes per a la publicació del disc, el grup avançarà aquest dissabte algun dels temes del seu nou disc al festival Strenes de Girona.

Els bombers del Vaticà han instal·lat avui la xemeneia damunt la Capella Sixtina que servirà per a comunicar al món si els cardenals han aconseguit d’elegir un nou papa durant el conclave que començarà dimarts. Avui ja s’han fet les primeres proves per a comprovar-ne el funcionament.

La Capella Sixtina va tancar al públic dilluns per començar els preparatius. Els 133 cardenals menors de vuitanta anys hi votaran el successor de Francesc, davant el fresc imponent del Judici Final de Miquel Àngel. Per fer-ho, es disposen bancs i taules per a les deliberacions i s’instal·la la xemeneia amb què es comuniquen els resultats: la fumera negra indica que no hi ha acord, i la blanca –que s’aconsegueix afegint-hi una substància química–, que hi ha papa. Perquè això passi, calen com a mínim 89 vots, és a dir, dos terços dels presents.

Ralph Fiennes, irònic sobre el conclave: “Quan veig tots els cardenals, em pregunto per què no hi sóc”

Se Acabó la Fiesta (SALF), el projecte d’extrema dreta impulsat per Luis Pérez, Alvise, comença a desfer-se tot just uns mesos després d’haver entrat de manera inesperada al Parlament Europeu. Les divisions internes, els retrets públics i una crisi de lideratge evidencien la fragilitat d’un moviment que no ha tingut mai una estructura sòlida. Els eurodiputats Diego Solier i Nora Junco, que compartien candidatura amb Alvise, han abandonat la direcció i s’han integrat al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on també hi ha la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Ell, en canvi, ha restat com a eurodiputat no adscrit, arraconat per les seves causes judicials.

Alvise ha intensificat aquests darrers dies l’atac contra els seus ex-companys. Els ha acusat de traïció i fins i tot ha suggerit que podrien haver estat “comprats” per lobbies armamentístics. En un pòdcast, encoratjava els seus seguidors a perseguir-los i escridassar-los si calia “en un bar”, un discurs que ha despertat preocupació pel to amenaçador. Aquesta ruptura culmina mesos de distanciament. Mentre Junco i Solier han optat per un perfil institucional discret, Alvise ha continuat alimentant la seva comunitat digital amb missatges incendiaris, centrats en les conspiracions i el rebuig frontal a les institucions. A això s’hi afegeix la seva situació judicial: el Tribunal Suprem espanyol li ha obert dues causes per haver difós una prova falsa de covid i per finançament il·legal.

El projecte cinematogràfic Day Drinker, protagonitzat per Johnny Depp i Penélope Cruz, es filma des d’aquesta setmana a la façana marítima de Vilanova i la Geltrú, segons que ha avançat el Canal Blau.

És un film d’intriga dirigit per Marc Webb que transcorre, principalment, en el bar d’un creuer.

La filmació s’ubica en un iot amarrat a les instal·lacions del port esportiu. La producció ha desplegat un estol de camions, caravanes i equips que ocupen bona part de l’entorn.

A més de Depp i Cruz, el film també compta amb els joves Madelyn Cline i Manu Ríos. S’espera que s’estreni el 2026.

Més per Menorca ha expressat un rebuig rotund a l’anunci del govern espanyol d’apujar les tarifes dels vols entre les illes. Consideren que la mesura castiga directament la mobilitat dels menorquins i agreuja l’aïllament que ja té l’illa. “És una agressió inacceptable contra el dret a la connectivitat”, han dit en un comunicat.

El coordinador general del partit, Esteve Barceló, ha qualificat la decisió d’indignant i ha denunciat que el PSOE actués a favor dels interessos de les companyies aèries –“que ja obtenen beneficis milionaris i reben fons públics amb el descompte de resident”– i perjudiqués greument els ciutadans de les Illes.

Els menorquinistes també han criticat el PP, que diuen que, tot i acusar el govern espanyol, prioritza el pagament immediat de 810 milions d’euros a les aerolínies en compte de defensar una rebaixa efectiva dels preus per als residents.

Més per Menorca no qüestiona que aquesta quantitat s’hagi de pagar, però alerta que “és un pou sense fons si les companyies poden continuar apujant els preus tant com vulguin”.

Per això, exigeixen una rectificació immediata i la implantació d’un sistema de tarifes màximes que garanteixi preus justs per als residents.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja, per a la investigació penal per la gestió de la gota freda, ha acordat, entre més mesures, de prendre declaració com a testimonis als batlles d’Utiel i Algemesí (Ribera Alta) –tots dos del PP–, al cap de climatologia de l’AEMET al País Valencià i a tres treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

En la primera interlocutòria, la magistrada no admet l’exercici de l’acció penal contra el batlle d’Utiel sol·licitada en una denúncia per les filles d’una dona que va morir. La jutgessa considera que existeix una “diferència radical” entre l’administració local i l’autonòmica a fi de llançar alertes a la població i l’adopció de mesures d’autoprotecció.

“Aquesta diferència radica en el maneig d’informació, i el presumible, encara que desgraciadament inexistent, coneixement de les mesures a adoptar davant una situació d’emergència com a element que permetria prendre aquestes mesures. L’anàlisi fragmentària de la informació disponible, no sols per aquest ajuntament, sinó en general per tots els ajuntaments, a diferència dels qui assumien legalment el comandament de l’emergència en l’administració autonòmica, que comptaven amb múltiples canals d’informació (a través, no tan sols de l’AEMET, els mitjans de comunicació, sinó igualment de la CHX, les trucades al 112, la disposició de mitjans personals que havien de controlar els barrancs i els llits, la possibilitat de ser assistits per tècnics en emergències en una reunió del CECOPI), impedeix atribuir la posició de garant, no sols al batlle d’Utiel, sinó a la resta de batlles, que es van veure sorpresos, no van rebre tampoc la informació precisa, ni se’ls va aconsellar de manera específica sobre les mesures a adoptar”, precisa la instructora.

És per això que conclou que l’atribució “indiscriminada” de responsabilitat penal en les defuncions a qualsevol autoritat o funcionari públic, i especialment de les autoritats locals, ha de descartar-se de pla. Per contra, la jutgessa sí que acorda que aquest batlle declare en qualitat de testimoni.

En una provisió, la magistrada també ha acceptat de prendre declaració, igualment com a testimonis, al batlle d’Algemesí i a tres funcionaris de la CHX, tal com havia sol·licitat en un escrit una acusació popular que també exerceix la particular en nom d’una perjudicada. D’una altra banda, en una segona interlocutòria, denega unes quantes diligències d’investigació sol·licitades per una altra acusació popular, a excepció de citar com a testimoni el cap de climatologia de l’AEMET al País Valencià.

La tercera interlocutòria d’avui denega la petició d’una acusació particular perquè es lliuràs ofici al Departament de Seguretat Nacional perquè aportassen tots els informes que podia haver emès aquest òrgan el 29 d’octubre de 2024, perquè l’ha considerada “una diligència innecessària” en la instrucció de la causa. “La protecció civil és competència autonòmica, l’estatut i la llei així ho estableixen i la palesa inactivitat, connectada amb les defuncions i lesions del dia 29 d’octubre, es va produir en l’àmbit autonòmic”, insisteix la jutgessa. Recorda que la protecció civil és competència exclusiva de la Generalitat. Considera que la declaració d’emergència nacional no era precisa per a alertar a la població i que s’adoptassen mesures d’autoprotecció.

“Partint del marc referit de la competència autonòmica en matèria de protecció civil s’ha de reiterar que existia informació de sobres a fi d’adoptar decisions i convocar al CECOPI amb molta més antelació. El fet que s’acostava la DANA i que es produïen inundacions no era una informació reservada que posseís en exclusiva el Departament de Seguretat Nacional. Es desprèn de la informació de l’AEMET, el 112, els mitjans de comunicació generalistes i la CHX, i ha d’afegir-s’hi la mateixa evolució de la DANA a la Ribera, a Utiel i Requena al matí del 29 d’octubre”, insisteix.

En la quarta interlocutòria, la jutgessa desestima el recurs de reforma interposat per una acusació popular contra la decisió del jutjat de denegar la seua sol·licitud d’identificar els vehicles oficials emprats entre el 29 i el 30 d’octubre pel president de la Generalitat i els seus escortes, i pels dos investigats en la causa (l’ex-consellera de Justícia i Interior i l’ex-secretari d’Emergències). Recorda que aquestes proves anirien destinades a investigar el president de la Generalitat, cosa que no correspon a aquest jutjat per la seua condició d’aforat.

Finalment, la cinquena interlocutòria denega la sol·licitud d’una acusació particular que pretenia que el jutjat proposés a l’Institut de Medicina Legal (IML) de València que determinàs entre les seqüeles psíquiques la possible existència d’unes patologies concretes, sense perjudici de la documentació mèdica que els sol·licitants volguessen aportar. La magistrada recorda que els perits de l’IML ja fan un examen exhaustiu i ponderat dels patiments o patologies de les persones sotmeses a examen.

També rebutja en aquesta resolució l’obtenció de les trucades d’emergències efectuades a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i a policies locals, i l’elaboració d’un informe pericial sobre la “suposada falsedat” d’una fotografia en què apareix Carlos Mazón entrant el 29 d’octubre al CECOPI. Argumenta que el jutjat no té cap competència respecte d’aquesta anàlisi perquè la imatge no ha estat aportada en el procediment.

L’actor Ralph Fiennes es posa en la pell d’Ulisses a The return, film presentat avui al BCN Film Fest. Fiennes arriba al festival després de l’èxit de Conclave, que continua als cinemes, i poc després de la mort del papa Francesc.

L’actor, que a Conclave interpreta el cardenal Lawrence, diu que està molt interessat a saber què passarà amb la tria del nou papa. “Ara quan veig totes les imatges i els cardenals, em pregunto per què no hi sóc”, ha dit somrient. L’actor va rebre el premi d’honor del BCN Film Fest en reconeixement per la seva trajectòria i contribució al cinema.

Fiennes ha presentat The return juntament amb el director Uberto Pasolini. El film, en què també participen Juliette Binoche i Ángela Molina, és una nova versió de L’Odissea que revitalitza el mite d’Ulisses a partir d’una òptica realista. Sobre el seu personatge, Fiennes diu que es posa en la pell d’una persona molt insegura de qui és i que ha perdut tota la certesa. “Veiem Ulisses despullat a la vora del mar i quan es cura i té prou força no sap què fer i no té ni idea de quina és la seva intenció.”

L’actor indica que el personatge d’Ulisses a The return no té cap certesa. La proposta d’Uberto Pasolini, confessa, és diferent de la del llibre L’Odissea. Pensa que el film mostra un espai psicològic interessant amb una persona que està perduda i, per exemple, no sap si la seva dona està amb una altra persona. Apunta que la gent té un propòsit a la vida i en el cas del personatge que interpreta, aquest ha desaparegut. “El que m’agrada del guió és que a poc a poc aquest home torna a tenir iniciativa i m’agrada la seva trajectòria”, afegeix.

El director del film, Uberto Pasolini, considera que  la història que narra el film encara és, lamentablement, “molt vigent”. “Sobretot en com pensem en la guerra i els efectes de la guerra en les persones”, reflexiona. “Encara que al film sigui en un període de pau i en un entorn meravellós, el que més ens interessa és el recorregut emocional d’una família trencada per la guerra i que, en certa manera, intenta reconnectar-se després d’aquesta terrible experiència”, apunta.

“La guerra és l’obscenitat més gran de l’ésser humà”

Ralph Fiennes lamenta que hi ha hagut molts films antiguerra, però, així i tot, encara hi ha guerres. “Qualsevol film o llibre que mostra l’horror pot ser útil”. L’actor assegura que “la guerra és l’obscenitat més gran de l’ésser humà” i que els pocs militars que ha conegut no els agrada la guerra, sinó la pau.

Els serveis meteorològics han activat alertes per risc de tempestes. Les més intenses són previstes a l’interior del País Valencià, del Maestrat a la Costera i la Vall d’Albaida, passant pels Serrans, la Plana d’Utiel, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrès, amb una alerta taronja activada per l’AEMET fins a aquesta mitjanit.

Tal com explica l’agència meteorològica, és molt possible que les tempestes vagin acompanyades de forts vents, superiors a setanta quilòmetres hora, i pedra de més de dos centímetres. També hi ha alerta groga per rissaga a Menorca, i groga per mal oratge a Catalunya Nord. El servei meteorològic nacional d’Andorra també ha activat a tot l’estat una alerta de perill moderat; i en el cas del Principat, el Meteocat no ha activat cap avís, però sí l’AEMET, una alerta groga a tota la costa.

Las tormentas podrán ir acompañadas de rachas de viento superiores a 70 km/hora y granizo superior a 2 cm. Rayos previstos esta tarde entre las 14 y las 20 horas. pic.twitter.com/Wka5WQKrWI

— AEMET_C. Valenciana (@AEMET_CValencia) May 2, 2025

En bona part del nord del País Valencià i de les Terres de l’Ebre s’han registrat desenes de llamps.

Rayos registrados en las últimas 6 horas. Los azules y verdes son los más antiguos y los amarillos los más recientes. Desplazamiento de las tormentas de sur a norte pero sin rayos en la última hora. pic.twitter.com/MFbi1eLokT

— AEMET_C. Valenciana (@AEMET_CValencia) May 2, 2025

 

 

 

La ministra de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho, ha admès que encara no se sabia què havia causat l’apagada elèctrica de dilluns. Després d’una reunió amb la vice-presidenta espanyola Sara Aagesen, ha anunciat que tots dos estats havien decidit de suspendre temporalment els intercanvis comercials d’energia per precaució.

Antonio Turiel: “No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies” 

A Faro, al sud de Portugal, Carvalho ha dit als periodistes que era un incident greu i complex i que caldria una anàlisi molt acurada per a determinar-ne les causes. Segons que ha explicat, diversos organismes estatals i europeus elaboraran informes per aclarir què va fallar i com es pot evitar que es repeteixi una situació semblant.

La reunió entre totes dues ministres, Maria da Graça Carvalho i Sara Aagesen –vice-presidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic–, s’ha fet de manera telemàtica i ha servit per a posar en comú les primeres informacions sobre l’incident i coordinar les pròximes passes d’investigació.

En aquesta línia, han acordat de crear un grup de seguiment per esclarir les causes de l’apagada elèctrica. Segons Aagesen, la cooperació es manté d’ençà del primer moment, no tan sols amb l’intercanvi de dades, sinó també amb la voluntat de posar mesures que impedeixin que es repeteixi.

A més d’aquest nou grup de seguiment, Aagesen ha informat que s’havia posat en contacte amb les autoritats franceses i marroquines per agrair el suport tècnic prestat i demanar-los informació que ajudés a aclarir l’origen de l’apagada. Totes dues parts s’han instat una nova reunió la setmana vinent per a reforçar més la coordinació institucional.

El govern espanyol ha insistit que les causes de l’apagada encara no es coneixen i ha reclamat “prudència” a l’hora d’assenyalar culpables. Després de diverses informacions apuntant a motius com una fallada dels tallafocs o un excés de renovables, la ministra de Ciència, Diana Morant, ha dit que les elèctriques “encara no són capaces d’assenyalar quin és l’origen del problema”. “Nosaltres som molt prudents i rigorosos”, ha dit en declaracions des de València. Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, ha assegurat que la situació al sistema elèctric és de “plena normalitat a tots els nivells” i que ara “la prioritat és conèixer les causes de l’apagada i evitar que es torni a produir”.

El govern portuguès manté aturat l’intercanvi d’energia amb l’estat espanyol 

Bolaños ha fet aquestes afirmacions en un missatge a les xarxes socials després de presidir una nova reunió del Comitè de Situació que dona suport al Consell de Seguretat Nacional per analitzar la crisi elèctrica.

Esta mañana, he presidido una nueva reunión del Comité de Situación para analizar la situación tras el corte de suministro eléctrico.

Normalidad plena a todos los niveles. Ahora, la prioridad es conocer las causas del apagón y evitar que se pueda repetir. pic.twitter.com/FoT5Ht3DnK

— Félix Bolaños (@felixbolanosg) May 2, 2025

Per la seva banda, el ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública, Óscar López, ha assegurat també a La1 que les causes “encara no se saben”.

López ha defensat que el govern espanyol està posant sobre la taula “tots els recursos” per esbrinar els motius de l’apagada. “Ara la prioritat és investigar, aclarir, aprendre i millorar”, ha dit, remarcant que han d’analitzar milions de dades.

López ha criticat els intents de culpar les energies renovables de l’apagada i ha assegurat que darrere d’aquests moviments hi ha “interessos econòmics”. “Culpar les renovables em sembla profundament injust”, ha remarcat, acusant el PP de ser el “lobby de les nuclears”. Segons ell, abandonar les renovables seria un “error històric”.

Així mateix, Morant ha dit que l’executiu espanyol no té “gens d’interès” en què els motius de l’apagada siguin uns o altres.

D’altra banda, aquest divendres la vicepresidenta Sara Aagesen, responsable del ministeri de Transició Ecològica, ha mantingut una reunió telemàtica amb la seva homòloga portuguesa, María da Graça Carvalho, per tractar la situació.

La ciutadania valenciana afectada per la gota freda expressa una insatisfacció profunda amb el ritme i l’enfocament de la recuperació impulsada per les administracions. Aquesta és la principal conclusió de l’enquesta elaborada entre el 4 i el 25 d’abril per elDiario.es i Placemaking Europe, en el marc del projecte Innovació per a la Reconstrucció, una iniciativa participativa pensada per escoltar les necessitats i propostes de la població damnificada.

El balanç general del procés de recuperació obté una nota mitjana de tan sols 3,43 sobre 10, amb una mediana de 3,0, cosa que evidencia la visió crítica dels participants. De fet, la meitat de les valoracions se situen entre l’1 i el 4, mentre que els qui atorguen puntuacions per damunt del 6 són minoria i les notes més altes –9 o 10– són gairebé inexistents entre les 1.424 persones que han respost.

Tot i que hi ha diferències entre àmbits i àrees específiques, el patró general és de desaprovació, especialment en allò que fa referència als aspectes socials i econòmics de la reconstrucció. Els resultats palesen la percepció generalitzada que les institucions no han estat a l’altura de la magnitud del desastre.

Un desig clar de canvi en el model

Més enllà de les valoracions negatives, l’enquesta també revela un desig explícit de canviar el model de reconstrucció. El 54,1% dels participants diuen que volen refer el territori de manera completament diferent i millor. A més, més de la meitat reclamen un gir profund en l’enfocament territorial i urbanístic. Un 37,1% aposta per introduir millores mantenint l’essència anterior, mentre que només un 2,7% voldria que tot tornés a ser com abans.

Aquesta pluralitat d’enfocaments, combinada amb un fort malestar, fa emergir un debat sobre com hauria de ser el futur dels municipis afectats i quines haurien de ser les prioritats a l’hora de reconstruir-los.

Infrastructures, habitatge i economia: notes baixes

Entre les diverses àrees avaluades, les infrastructures són les millor valorades, tot i les crítiques. Amb una mitjana de 2,89 sobre 5 i una mediana de 3,0, una part de la població reconeix que, malgrat la lentitud, hi ha hagut avenços visibles.

En canvi, la resposta en matèria d’habitatge rep una valoració molt inferior: mitjana de 2,23 i mediana de 2,0. Els participants denuncien que la reparació de les llars ha estat lenta i insuficient, deixant moltes famílies sense solucions a curt termini.

La situació econòmica no millora el panorama. L’ajuda a la recuperació econòmica té una mitjana de 2,32 i una mediana també de 2,0. Això indica que la majoria encara percep els efectes de la DANA com una amenaça viva per a la seva economia familiar i comunitària.

Però la pitjor nota la rep la dimensió social i emocional. Amb una mitjana d’1,96, aquesta és l’àrea més criticada. Els participants expressen que les institucions no han sabut atendre les ferides psicològiques ni oferir suport comunitari suficient. El sentiment de desatenció en aquest àmbit és molt estès.

Participació i solidaritat davant la inacció institucional

Una dada significativa de l’enquesta és la forta implicació ciutadana en les tasques de recuperació. El 64,2% dels participants (895 persones) afirmen haver col·laborat directament en accions de suport o de reconstrucció. D’entre aquestes, el 43,7% han fet voluntariat, el 37,6% han aportat diners i el 24,4% han participat en iniciatives d’activisme.

A més, el 33,6% dels participants –un total de 479 persones– es declaren directament afectats per les inundacions. Entre aquests, el 75,7% (363 persones) diu haver rebut algun tipus d’ajut econòmic. Tanmateix, aquesta cobertura parcial no compensa la sensació general de manca d’agilitat ni el sentiment que l’impacte de la barrancada ha estat abordat de manera fragmentària i poc profunda.

Els resultats d’aquesta consulta apunten, en definitiva, a una voluntat col·lectiva de transformar el model de gestió territorial i d’enfocar la recuperació amb criteris de justícia, equitat i sostenibilitat.

Els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola han detingut tres persones —dues a Castelldefels i una a Montcada i Reixac— per la seva presumpta vinculació amb el gihadisme. Segons un comunicat, els detinguts defensaven les tesis d’organitzacions com l’autodenominat Estat Islàmic. En l’operació s’han fet quatre escorcolls i s’han trobat manuscrits i materials amb referències a atacs del tipus “llop solitari” i al martiri, diversos dispositius informàtics i una baioneta.

Detingudes a l’àrea metropolitana de Barcelona tres persones presumptament relacionades amb el terrorisme gihadista

Feien ús de diferents perfils a les xarxes socials per compartir contingut propagandístic de caràcter gihadista i fer-ne enaltiment

Operatiu amb @policia pic.twitter.com/x77iDzwy0m

— Mossos (@mossos) May 2, 2025

Les tres detencions es van fer la matinada de dilluns —són en presó provisional— i se’ls acusa dels delictes d’enaltiment del terrorisme i amenaces. Segons els cossos policíacs, els detinguts estaven plenament adherits als postulats gihadistes defensats per diverses organitzacions, entre les quals l’Estat Islàmic.

La investigació va permetre de constatar com els detinguts usaven diferents perfils en xarxes socials per compartir contingut propagandístic de caràcter gihadista i, a més, realitzaven publicacions en les quals s’enaltien i justificaven les accions i atemptats de diferents organitzacions. El grau de radicalització d’un dels detinguts l’hauria portat a fer amenaces concretes contra unes quantes persones en aquestes plataformes.

Un vaixell de la Flotilla per la Llibertat ha estat atacat amb drons en aigües internacionals. En el moment de l’atac, a bord hi havia 12 membres de la tripulació i 4 civils, segons ha informat el govern maltès. L’atac ha tingut lloc hores abans que una trentena d’activistes internacionals, que ara són a Malta, entre els quals hi ha dos catalans i Greta Thunberg, es disposessin a pujar-hi per embarcar-se rumb a Gaza, on volien portar ajuda humanitària. Segons ha explicat a l’ACN l’Ariadna Masmitjà, una de les activistes catalanes, una “guerra burocràtica” els havia impedit sortir abans i tenien previst fer-ho aquest mateix matí a primera hora, però no ha estat possible.

BREAKING: At 00:23 Maltese time, a #FreedomFlotilla ship was subjected to a drone attack. The front of the vessel was targeted twice, resulting in a fire and a breach in the hull. The ship is currently located in international waters near #Malta. An #SOS distress signal was sent. pic.twitter.com/J6oEQafuOb

— Freedom Flotilla Coalition (@GazaFFlotilla) May 2, 2025

Mentre l’executiu de Malta assegura que no hi ha ferits, la Flotilla diu que hi ha tres ferits lleus. En un comunicat, el govern de Malta ha afirmat que els serveis marítims del país ha rebut l’avís a les 00.20 que un vaixell patia un incendi dins d’aigües internacionals. En aquell moment, l’incendi no estava sota control i la tripulació ha demanat ajuda, de manera que s’ha enviat un equip d’emergència per agafar-lo.

Imatges de l’atemptat israelià contra el vaixell humanitari Conscience.

Els supervivents de la Flotilla expliquen que els drons van llançar dos míssils.https://t.co/Y8Y0AGFzSW pic.twitter.com/gVVQ4FqqUi

— Teaching Life, Saving Lives (@teachlife_pal) May 2, 2025

El foc s’ha donat com a controlat a les 01.28. Segons informa el govern maltès, a les 02.13 de la matinada, hora local, tota la tripulació s’ha decretat com a segura, però “han rebutjat” pujar a l’embarcació de rescat enviat per Malta. A les 03.45, Malta ha donat la situació com a controlada, tant pel que fa al vaixell com la tripulació. L’embarcació, d’acord amb el govern maltès, segueix en aigües internacionals i “monitorada per les autoritats competents”.

“Aquesta missió era una oportunitat per arribar a Gaza, trencar el bloqueig i que arribés el material allà”, ha lamentat Masmitjà. En aquest sentit, ha assegurat que és un moment “crític” de la situació a Palestina i volien obrir una via per fer arribar material. “Claríssimament, han fet un atac per aturar aquesta missió”, ha indicat.

L’activista Greta Thunberg, que també es troba a terra com la majoria dels activistes, ha penjat al seu perfil d’Instagram un vídeo on es veu un incendi dins de l’embarcació. Segons la Flotilla, l’atac amb drons ha provocat també una bretxa en el casc de l’embarcació, on entra aigua. Segons la Flotilla, l’atac amb drons hauria atacat intencionadament el generador elèctric de l’embarcació, que podria enfonsar-se. “Mentre no es mogui no hi ha perill”, ha explicat Masmitjà.

L’organització reclama al govern de Malta i la comunitat internacional que es garanteixi la seguretat de tots els activistes i es condemni l’agressió contra el vaixell, que recorden que feia una missió humanitària desarmada.

El partit d’extrema dreta Reform UK, encapçalat per Nigel Farage, ha derrotat el Partit Laborista en les eleccions parcials del Regne Unit i s’ha endut l’únic escó que estava en joc, corresponent a la circumscripció de Runcorn and Helsby. És la primera vegada que el primer ministre, Keir Starmer, s’enfrontava a les urnes d’ençà que és a Downing Street, i el resultat representa un revés significatiu.

La candidata de Reform, Sarah Pochin, ha estat proclamada vencedora per un marge ínfim: només sis vots de diferència. En el discurs de celebració, ha assegurat que el partit “ha fet història” i que la seva victòria “inspirarà la resta del país”. Ha elogiat Nigel Farage, a qui ha qualificat de “gran dirigent” i ha dit que l’havia motivada a “defensar aquest país”.

Pochin ha obtingut 12.645 vots, mentre que la candidata laborista, Karen Shore, n’ha aconseguit 12.639. A molta distància, han quedat els candidats del Partit Conservador (2.341 vots), del Partit Verd (2.314) i dels liberals (942).

Reform ha experimentat un augment del suport del 20,6% en comparació amb les eleccions de 2024, mentre que els laboristes han retrocedit un 14,2% i els conservadors, un 8,8%. Es tracta del resultat més ajustat en unes eleccions parcials al Regne Unit d’ençà del 1945.

El districte de Runcorn and Helsby era en mans laboristes des de feia menys d’un any, i aquest gir electoral permet a Farage de consolidar el seu discurs. Segons que ha dit, el seu partit és “ara l’autèntica oposició als laboristes”.

Aquestes eleccions es van convocar arran de la dimissió del diputat laborista Mike Amesbury, que va deixar l’escó el març passat, mesos després d’haver estat condemnat per haver agredit un votant.

Eleccions municipals

A banda d’aquesta elecció parcial, al Regne Unit també s’han fet eleccions per renovar més de 1.600 consellers locals i per elegir sis batlles metropolitans. D’aquestes sis batllies, els laboristes n’han assegurat tres, entre les quals la de Doncaster i la de l’Oest d’Anglaterra, que han resistit davant l’empenta de Reform.

Amb tot, el partit de Farage s’ha imposat a Greater Lincolnshire, on la seva candidata ha obtingut el 42% dels vots. Els altres dos càrrecs de batlle encara són en disputa: Cambridgeshire i Peterborough, i Hull i East Yorkshire.

Pel que fa als consells locals, el recompte continua i, de moment, només hi ha resultats parcials.

.

L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, ha explicat que “per molt lluny que s’amague Mazón, com ara anant a Nova York per no haver d’anar a la Santa Faç d’Alacant i evitar que la gent li diga el que pensa d’ell, el poble valencià no oblida la seua irresponsabilitat durant la DANA amb 228 víctimes mortals.”

El dirigent valencianista considera que el president no ha dubtat a anar-se’n a més de 6.000 quilòmetres per evitar enfrontar-se de nou a les crítiques i les protestes amb les quals el rep la ciutadania valenciana en cadascuna de les seues aparicions públiques, ja siga a la Universitat d’Alacant, a la Processó de les Palmeres d’Elx, a les Falles de València o a les festes de la Magdalena a Castelló.

Milers de fidels participen en la romeria de la Santa Faç, marcada per l’absència de Mazón

La USAP ha mobilitzat la seva afició com cap altre club per fer que ‘L’estaca’, de Lluís Llach, s’alci com a millor cant del Top 14, en un concurs organitzat per la Lliga Nacional de Rugbi francesa (LNR). El club de Perpinyà ha convertit aquesta competició simbòlica en una demostració de força col·lectiva i d’orgull identitari.

La iniciativa, anomenada Fan Days, va començar el 23 d’abril i consistia en una votació oberta als afeccionats per triar l’himne o el cant més emblemàtic dels clubs que juguen la màxima competició de rugbi de l’estat francès. El format era el d’un torneig eliminatori, des dels vuitens de final fins a la gran final, en què cada vot decidia quina cançó avançava.

Les votacions es van tancar el dimecres 30 d’abril a les 19.00 i el resultat final va confirmar la victòria aclaparadora de ‘L’estaca’. L’himne de Llach va superar a les eliminatòries rivals potents: en vuitens va derrotar ‘Ici c’est Montferrand’ (Clarmont d’Alvèrnia); en quarts es va imposar a ‘La Honhada’, de la Seccion palenca; i en semifinals va doblegar ‘Coupo Santo’, el cant provençal que també sona a l’estadi Mayol de Toló. A la final, ‘L’estaca’ va batre ‘La Peña Baiona’ i es va endur el títol de millor cant del Top 14.

Més enllà del resultat, aquesta victòria és una mostra de la força simbòlica i emocional que té ‘L’estaca’ per als seguidors de l’USAP, que l’han convertida en molt més que un himne: és una declaració d’amor a la llengua i a la terra.

Els centres educatius han detectat 1.333 possibles casos d’assetjament escolar des de principi de curs, segons que publica 3Cat. La informació, coincidint amb el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, destaca que aquest curs s’ha posat en marxa el Registre de Violències contra l’Alumnat, una eina que els centres educatius han d’utilitzar per fer constar les situacions de violència i que permet tenir més dades sobre la incidència de l’assetjament escolar a Catalunya.

Davant de la detecció de casos, es pot demanar ajuda a la Unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV), un servei del Departament d’Educació a disposició de centres, famílies i alumnes.

La coordinadora d’aquesta unitat, Neus Folguera, explica a 3Cat que la majoria de les trucades que reben són de centres que s’han vist desbordats per una situació de violència, si bé també reben petició d’ajuda de les famílies.

Llavors es posen en contacte amb les direccions dels centres per revisar què s’ha fet i veure si hi ha marge de millora en les actuacions i s’acompanya tant l’escola com la família. Durant el 2024, la USAV va rebre 7.166 trucades i atén 2.060 casos.