El parlament ha modificat les normes que regulen l’accés dels mitjans de comunicació amb l’objectiu d’anticipar-se a futurs conflictes i lluitar contra la desinformació. Ho va aprovar la mesa dimarts passat i s’ha publicat avui al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, el mateix dia que la cambra ha signat un conveni de col·laboració amb el Consell de la Informació de Catalunya (CIC).

La nova regulació, treballada conjuntament aquests darreres mesos amb el Col·legi de Periodistes, el Col·lectiu Ciutadella i el Grup Ramon Barnils, incorpora el compromís amb el codi deontològic de la professió periodística. El CIC serà l’òrgan encarregat de resoldre dubtes sobre les possibles concessions.

Segons fonts parlamentàries, l’objectiu és anticipar-se a possibles problemes amb la irrupció de pseudo-mitjans de comunicació, com ja ha passat al congrés espanyol. També es preveu d’elevar aquesta regulació al reglament de la cambra, amb la intenció d’incloure sancions per incompliments dels principis ètics i deontològics.

Les normes estableixen que l’acreditació “es dóna als periodistes, als fotògrafs i als equips de rodatge que treballen per a mitjans de comunicació ‘bona fide’ (de bona fe) i compromesos amb els principis ètics de la professió periodística i amb el Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya”. La concessió i la gestió d’acreditacions dependrà  del departament de comunicació del parlament.

De la mateixa manera, les normes assenyalen que els mitjans que vulguin acreditar-se “han d’estar constituïts com a empresa informativa, amb independència editorial i finançament transparent, i han de tenir codi d’identificació fiscal, seu social, equip directiu, redacció, administració i dades corporatives de contacte”.

En els casos que la sol·licitud d’acreditació comporti dubtes sobre el compliment dels requisits, les normes faculten el departament de comunicació per a demanar amb caràcter previ un informe al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), l’entitat que vetlla pel compliment del Codi Deontològic periodístic. Aquest informe consultiu s’haurà d’elevar a la mesa per a adoptar una decisió definitiva.

D’altra banda, s’estableix que tots els professionals acreditats han de signar una declaració responsable que manifesti el coneixement de les normes de conducta.

Conveni amb el CIC

Avui, el president del parlament, Josep Rull, i el president del CIC, Josep Carles Rius, també han signat un conveni de col·laboració. En aquest document, a més de reiterar el contingut de les normes d’acreditació, la cambra reconeix el paper fonamental dels mitjans de comunicació en la difusió de l’activitat del parlament i la seva contribució al bon funcionament d’una societat democràtica i en la promoció de la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana.

El Parlament i el CIC han justificat l’acord de col·laboració perquè comparteixen la preocupació per la proliferació de campanyes de desinformació i la difusió de continguts falsos al marge dels principis i l’ètica periodística. Han afegit que l’objectiu del conveni és avaluar, assessorar i protegir el bon exercici del dret a la informació dins l’àmbit parlamentari.

En la seva intervenció, Josep Rull ha defensat que el conveni signat és una declaració d’intencions. En primer lloc, del compromís de la cambra amb la difusió de l’activitat parlamentària, la transparència i el rendiment de comptes. En segon lloc, de la “voluntat de fer valer el paper determinant i imprescindible dels mitjans”. I, en tercer lloc, per a “afrontar la desinformació garantint una informació veraç”.

El Pacte Nacional per la Llengua, que s’ha presentat aquest migdia, signat pel PSC, els Comuns, ERC i desenes d’entitats, és molt clar sobre l’ús que ha de fer el govern del català. Ho estipula amb un objectiu general: “Garantir que el català és sempre la llengua d’ús institucional i corporatiu normal del govern.” I un altre d’específic: “Garantir que les institucions de la Generalitat i els seus representants s’expressen sempre en català, com la llengua d’ús normal, en les comunicacions adreçades a la societat catalana.” El govern ha concretat després que tan sols es comprometia a fer-ne un ús preferent “excepte en situacions concretes”.

Què diu el Pacte Nacional per la Llengua? De les inversions a les mancances legals

Després de la signatura del pacte, en la conferència de premsa de cada dimarts, la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, dit que el pacte els comminava a fer un “ús preferent i a garantir l’ús del català en actes institucionals”, però ha dit que hi hauria excepcions. Per exemple, continuaran responent a preguntes en castellà si són “per a mitjans que tindran repercussió més enllà de Catalunya”. “S’estimen les llengües que s’utilitzen. La protecció d’una llengua en cap cas no ha d’anar en detriment d’una altra”, ha dit Paneque. La portaveu considera que l’objectiu del pacte és “involucrar la societat catalana en el seu conjunt per augmentar i incentivar l’ús social del català”, però no pas que hi hagi canvis en l’ús del castellà. 

El pacte, reclamat de fa anys per les entitats i ajornat, d’entrada, pel govern de Pere Aragonès, preveu una inversió anual de més de 200 milions d’euros, que acaparen sobretot un rellançament del Consorci per la Normalització Lingüística, un increment de les aules d’acollida en escoles i instituts i un paquet de subvencions per a mitjans i empreses del sector cultural. Però, en la lletra petita del pacte, moltes dotacions pressupostàries s’atribueixen a costos interns o són “per determinar”. Entitats que han signat el pacte, com la Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural, han criticat que era poc ambiciós o insuficient en termes econòmics. Paneque ha defensat les dotacions actuals: “Sempre es pot pensar que s’hi poden dedicar més recursos i probablement podria ser, però voldria posar en relleu que és la quantitat més gran mai destinada a polítiques lingüístiques a Catalunya.”

Paneque ha assegurat en tot cas que els diners prevists estaven garantits encara que el govern no hagués aconseguit d’aprovar el pressupost d’enguany, perquè són de dotacions que no depenen de cap suplement de crèdit. Així i tot, ha admès que la creació del Departament de Política Lingüística amb l’estructura pertinent no havia “estat fàcil”.

Per una altra banda, la portaveu ha descartat que s’impulsés cap mesura legal per a concretar el pacte. “El govern interpreta que ara és el moment d’augmentar de manera efectiva l’ús social i la millora del coneixement i de l’ús del català a Catalunya. Això no requereix lleis; requereix recursos i de polítiques”, ha dit Paneque.

El Pacte Nacional per la Llengua neix coix: per què no el signen Junts i la CUP?

El govern ha aprovat un decret llei que ajorna l’entrada en vigor de la modificació de la taxa sobre les estades en establiments turístics fins al primer període de liquidació que s’obri després de la publicació del decret.

Els Comuns i el govern pacten un augment de la taxa turística, que pot arribar a duplicar-se

Segons que ha explicat en un comunicat, la voluntat és garantir seguretat jurídica al sector mentre els canvis es debaten al parlament.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha dit que treballen per arribar a un acord i ha demanat als grups parlamentaris que tinguin en compte la necessitat de crear un entorn jurídicament estable.

Amb tot, ha remarcat que no es negocia la naturalesa de la taxa i ha recordat que ja hi ha un decret inicial convalidat, que es tramita com a projecte de llei.

També ha explicat que aquest nou decret respon al fet que la tramitació parlamentària és “molt més llarga que el termini” que s’havia estimat en un primer moment. En aquest sentit, ha expressat la voluntat que s’aprovi tan ràpidament com sigui possible.

Les associacions més representatives de víctimes de la gota freda s’han reunit aquest matí amb bona part dels màxims dirigents de la Unió Europea, més de mig any després de la catàstrofe.

Els representants s’han reunit amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, entre més eurodiputats. El PP valencià i espanyol ha tornat a plantar les víctimes perquè en aquesta trobada no hi ha participat cap eurodiputat del grup. “No ha vingut ningú del PP, hem tingut el suport de la resta dels partits. No els hem trobat a faltar. A València, no hi són. Per què hi haurien de ser aquí?”, s’ha preguntat Rosa Maria Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O.

En una conferència de premsa conjunta, les associacions han denunciat que han estat rebuts abans per les institucions europees que no pas per la Generalitat Valenciana, a qui han acusat d’aïllar-los.

Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024, s’ha queixat que la veu de les víctimes s’ha censurat a les institucions valencianes, i que per això han hagut d’anar a Europa. “Aquí, ens han escoltat i ens han fet sentir reconfortats. Hem parlat de la gestió de la DANA, de la responsabilitat d’un model polític de negacionisme climàtic i hem explicat la situació de la zona zeroa”, ha dit Gradolí. I ha afegit: “Que les institucions europees ens rebin abans que les institucions valencianes diu molt del govern que tenim. No cal una altra valoració. Encara ens continuen vetant a les comissions d’investigació”.

En les reunions hi han participat l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024, l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València i l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O. Rosa Maria Álvarez ha explicat que la trobada ha servit per a posar-se cara i per a veure que darrere de les víctimes mortes hi ha famílies trencades, que no són pas números. “Són persones i, a més, assassinades”, ha dit.

Compromís a estudiar procediments i mecanisme de prevenció

Segons que han explicat les associacions, Von der Leyen s’ha compromès a visitar la zona zero i a estudiar procediments i mecanismes de prevenció i protecció civil.

Les associacions han traslladat a Von der Leyen que hi va haver una negligència durant la gestió de l’emergència i diuen que la presidenta de la Comissió Europea s’ha compromès a estudiar possibles protocols. “La UE es mostra solidària, donant suport a la recuperació avui i la resiliència per a demà. Aquesta tragèdia ha de guiar els nostres preparatius per al futur”, ha dit Von der Leyen en un piulet.

Sobre Metsola, les associacions expliquen que els ha dit que les víctimes de la gota freda han estat víctimes dels governs del negacionisme del canvi climàtic –sense assenyalar directament Carlos Mazón– i s’ha compromès a reforçar l’assistència psicològica i el jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja, que investiga la gota freda. També diuen que Metsola ha assenyalat que el PP espanyol és singular i que s’interessarà per a saber per què Mazón no ha rebut les víctimes.

El comportament de Von der Leyen i Metsola contrasten de ple amb el comportament del PP valencià i l’europeu. Per exemple, a la comissió de Peticions Ciutadanes, amb Dolors Montserrat, vice-presidenta, com a màxima representant del PPE, van denegar el mes de març la compareixença de les associacions davant el Parlament Europeu per a exposar les greus deficiències en la gestió de la gota freda.

Humbled to meet with associations of Valencia flood victims and their families.

I am grateful to them for having shared their stories.

The EU stands in solidarity, supporting recovery today and resilience for tomorrow.

This tragedy must guide our preparations for the future. pic.twitter.com/ec4uzEkXQ7

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) May 13, 2025

Les associacions també han parlat amb les dirigents europees sobre el Fons de Solidaritat de la UE per ajudar en la recuperació, i han demanat que la reconstrucció sigui enfocada en la sostenibilitat i hi hagi compromís ferm en la reconstrucció verda i sostenible, tenint en compte el canvi climàtic.

El president de l’Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, Christian Lesaec, ha explicat que les seves reivindicacions s’han centrat en aspectes més tècnics i sobre la gent que no saps si podrà obrir negocis i els problemes sobre sentir-se segur, no solament a casa, entre més temes. També ha dit que faran un seguiment exhaustiu dels fons: “Volem que es faci servir correctament”, ha dit.

La Comissió Europea va anunciar a final de març un pagament anticipat a l’estat espanyol de cent milions d’euros a càrrec del Fons de Solidaritat de la UE per ajudar en la recuperació. És el màxim permès en aquest fons de manera avançada, mentre s’avalua la sol·licitud oficial que ha presentat l’estat espanyol. Més tard, la Comissió farà una proposta sobre l’import que es concedirà, que pot ser de 4.404 milions d’euros.

Aquest migdia s’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua en un acte que s’ha celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans. El pacte, que no ha estat signat per Junts ni a la CUP, tampoc no ha estat ben vist per la comunitat sordmuda catalana. En la compareixença de premsa de la portaveu del govern, Sílvia Paneque, el periodista sordmut Guillem Carles, de Sord Press TV, ha esbroncat Paneque per a no incloure la llengua de signes catalana en el pacte. En la seva intervenció durant el torn de preguntes, Carles ha expressat el seu enuig per l’exclusió de la comunitat sordmuda.

“[El pacte] és una molt bona notícia per la comunitat oïdora, però una molt mala notícia per la sorda. Què ha passat amb l’addenda de la llengua de signes catalana? Per què la Conselleria de Política Lingüística n’ha eliminat l’addenda a última hora? Això és una traïció cap a la comunitat sorda. Això és no valorar el valor lingüístic ni patrimonial català. Per a nosaltres, ha estat una sorpresa, perquè fa temps que negociem la incorporació d’aquesta addenda, i la Conselleria ha validat totes les versions d’aquest Pacte Nacional. Ara, en canvi, l’heu eliminat”, ha dit el periodista. Alhora, Carles també ha argumentat que l’eliminació d’aquesta addenda és contrària a l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que concretament estableix que cal “garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.”

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua

Paneque ha respost que el compromís del govern amb el llenguatge de signes català “és ferm”, i que en cap cas s’ha eliminat l’addenda, sinó que més aviat estan acabant de treballar-hi. “Justament és una denda que s’està treballant i tancant amb les diferents entitats i sectors precisament perquè pugui ser acceptat i compartit pel més ampli consens possible”, ha dit Paneque, que ha afegit que d’ençà de fa temps que el govern treballa en la promoció de la llengua catalana de signes. “El compromís hi és, s’està acabant de treballar el redactat”, ha conclòs.

Els arguments de la portaveu, però, han estat insuficients per a Carles, que ha fet saber a la portaveu que la comunitat sordmuda s’ho ha pres com una traïció, i que s’han sentit exclosos.

Una dona catalana de setanta-tres anys ha mort després que un autocar de línia bolqués a la localitat de Sant Sebastià de la Gomera, a les Illes Canàries, segons que informen fonts del 112 de les Canàries.

Onze persones més han resultat ferides arran de l’accident, i han estat traslladades en ambulància a l’Hospital Nostra Senyora de Guadalupe.

L’accident s’ha produït passades les 9.00, en un autobús de línia de l’empresa insular que cobria el trajecte entre la capital gomera i el municipi d’Alajeró, al quilòmetre 3 de la GM-2, al revolt del Crist. El vehicle ha sortit de la carretera i ha caigut uns metres més avall.

A la zona es va mobilitzar un ampli dispositiu conformat per tres ambulàncies, un helicòpter del SUC, efectius de bombers, guàrdia civil, policia local, protecció civil, AEA i un metge i un metge i un infermer d’atenció primària.

Una persona fallecida y 11 heridos de diversa consideración en el accidente de la guagua de transporte regular en #LaGomera

Todos los afectados han sido trasladados al Hospital Nuestra Señora de Guadalupe pic.twitter.com/E5C5gtdtFx

— 112 Canarias (@112canarias) May 13, 2025

El Gremi de Llibreters de Catalunya ha anunciat els nominats del 26è Premi Llibreter. Només terra, només pluja, només fang (Edicions del Periscopi), de Montse Albets; Les petites vampires (L’Altra Editorial), de Maria Guasch, i La mort de l’altre. Memòria arran de terra (Comanegra), de Teresa Ibars, aspiren al premi en la categoria de literatura catalana.

Els nominats d’infantil i juvenil de literatura catalana són A, B, C i la Sra. Smith (Babulinka Books), amb text de Núria Parera i il·lustracions de Kim Amate; Els germans Corb (Bindi Books) amb text d’Oriol Canosa i il·lustracions de Cristina Bueno, i Temps de fronteres (Bambú), de Bernat Romaní. El lliurament es farà el 17 de juny a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona.

En la categoria d’altres literatures, han estat nominats Edèn (Club Editor) d’Auður Ava Ólafsdóttir amb traducció de Macià Riutort; La colònia (Periscopi), d’Audrey Magee amb traducció de Josefina Caball i Plovien ocells (Minúscula), de Jocelyne Saucier, amb traducció de Marta Hernández.

A l’apartat d’infantil i juvenil d’altres literatures, els finalistes són La calavera (Blackie Books), de Jon Klassen amb traducció d’Elena Martí; El mur que ens separa (Animallibres), de Dan Smith amb traducció de Marc Donat i L’Òscar i jo (Nórdica Libros), de Maria Parr amb traducció de Meritxell Salvany.

Pel que fa a l’àlbum il·lustrat, aspiren al guardó L’escapada (Libros del Zorro Rojo), de Rozenn Brécard amb traducció d’Emili Manzano; Dir un bosc (Yekibud), de Mar Benegas amb traducció de Mònica Caldeiro i il·lustracions de Laura Borràs Dalmau, i El barret màgic (Flamboyant) amb il·lustracions de Charlotte Parent i text de Mireille Messier amb traducció de Marta Breu.

Pel que fa a assaig, pensament i altres narratives, aspiren al Premi Llibreter La insubmisa de Gaza (Ed. Èter), d’Asmaa Alghoul i Sélim Nassib amb la traducció d’Oriol Rissech; África NO és un país (Capitán Swing), de Dipo Faloyin amb traducció de Noelia González i Síndrome 1933 (Gatopardo Ediciones) de Siegmund Ginzberg traduït per Bárbara Serrano.

El Premi Llibreter d’enguany dóna continuïtat a les sis categories fixades l’any passat: literatura catalana, altres literatures, àlbum il·lustrat, literatura infantil i juvenil catalana, literatura infantil i juvenil d’altres literatures i assaig, pensament i altres narratives. Més enllà d’aquestes categories, també s’homenatjaran els llibreters i llibreteres amb trenta-cinc anys de dedicació ininterrompuda a l’ofici.

Els divuit nominats han estat escollits pel Comitè de lectura i selecció d’obres de cada categoria. Cadascun d’ells està format per cinc persones representatives de la diversitat llibretera i amb reconeixement professional amb relació a les diverses categories del Premi. Les obres han de complir amb els requisits i l’esperit del Premi, han assenyalat els organitzadors. És a dir, han de destacar per la seva temàtica, pel tractament literari i per la seva qualitat. A partir de l’anunci dels títols nominats, les llibreries agremiades de ple dret votaran l’obra guanyadora de cada categoria.

El PSC ha celebrat que el Pacte Nacional per la Llengua consensuï objectius pel català i ha remarcat que continua obert a noves adhesions. Així ho ha afirmat el president del grup parlamentari, Ferran Pedret, en la seva intervenció en el marc de la signatura de l’acord, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pel que fa a la sentència del 25% del Tribunal Constitucional espanyol, ha assegurat que no s’avancen a esdeveniments i que el govern farà tot allò per preservar el model d’escola en català. Així mateix, ha dit que no està preocupat perquè el pacte és robust, i està convençut que “factors exògens no alteraran l’esperit” de l’acord.

El Pacte Nacional per la Llengua neix coix: per què no el signen Junts i la CUP? I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte 

Pedret espera que altres formacions s’afegeixin al pacte, ja que, segons que ha recordat, partits com la CUP s’han mostrat a favor al parlament d’algunes polítiques que inclou.

Pedret creu que el pacte comparteix la “diagnosi” de la situació de la llengua per poder avançar i incorporar nous parlants, i ha cridat a deixar “aterrar” el pacte per veure la materialització de les polítiques.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet un discurs a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua per part d’entitats i organitzacions de la societat civil, a més del PSC, ERC i els Comuns, però amb l’absència de Junts i la CUP. Illa ha dit que era un gran PAS “per als catalans i les catalanes”, ha citat Pompeu Fabra i Ovidi Montllor, ha reconegut l’impuls al pacte que va fer el president Pere Aragonès el 2021 i ha reconegut la feina del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. El discurs que ha pronunciat tenia algunes correccions de darrera hora, que són normals i habituals; però el fotògraf de VilaWeb, Albert Salamé, n’ha captat unes quantes, en un moment concret del discurs, que són significatives.

En la fotografia que publiquem en aquest article es poden veure, parcialment, dos fulls del discurs d’Illa, amb algunes correccions fetes a mà sobre la darrera versió, impresa, que es disposava a llegir en l’acte d’avui. Hi afegeix un esment especial al conseller Vila, quan agraeix la tasca que ha fet possible el pacte. Però crida l’atenció la següent esmena: en un moment del discurs, diu que el pacte té les portes obertes a qui s’hi vulgui unir. I tenia pensat, i escrit, d’afegir-hi tot seguit que “mai és tard si la dita és bona”, una traducció literal al català d’una expressió castissa castellana. Però finalment, al darrer moment, algú li ho ha fet veure i l’ha ratllada amb el retolador.

Què diu el Pacte Nacional per la Llengua? De les inversions a les mancances legals

I tot seguit, una altra supressió, de dues frases que havia previst de dir, però que finalment decideix d’estalviar-se: “La nostra llengua, però, no pot esperar més. No som ingenus ni conformistes. Requereix que actuem sense demores, amb ambició, amb realisme.” Tot això, finalment, Salvador Illa s’ha estimat més de no dir-ho.

Podeu veure ací el discurs de Salvador Illa, íntegre:

ERC ha defensat que el Pacte Nacional per la Llengua és “política estructural”. Durant l’atenció als mitjans posterior a la signatura, el portaveu adjunt del grup parlamentari, Jordi Albert, ha afirmat que el pacte també enforteix Catalunya per afrontar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre el 25% del castellà. Des de l’Institut d’Estudis Catalans, ha reiterat que l’acord dóna “més fortalesa i millors garanties” de cara a “entrebancs”, com ara les ingerències judicials. A més, ha advertit que la política lingüística la marca la societat, i no els tribunals, i ha demanat noves adhesions al pacte.

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua 

La portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha dit que el Pacte Nacional per la Llengua que el govern signa amb PSC, ERC, Comuns i entitats “grinyola” si Junts no en forma part. En una conferència de premsa al parlament ha criticat que no s’hagin respectat dues línies vermelles fixades per la seva formació: esperar la sentència del 25% a l’escola i l’oficialitat del català a Europa.

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua 

Sales ha defensat que no poden formar part de l’acord en aquestes condicions i ha acusat el govern de “falta de compromís” amb la llengua. També ha dit que el pacte és fruit d’un tripartit. De totes maneres, Junts està disposat a negociar-hi quan hi hagi sentència sobre el català a l’escola per poder-hi incloure mesures.

“És evident que la realitat és diferent si hi ha una sentència contrària o favorable i que ens cal saber com l’afrontarà el govern i si acatarà la sentència i es refugiarà en un pacte nacional que no preveu un pacte de país contra la ingerència a l’escola”, ha dit.

A més, ha dit que hi ha una “raó de fons” per a no signar el pacte, que és que el govern menysté sistemàticament la llengua catalana. Per Sales, l’actitud de l’executiu els causa “una absoluta desconfiança” i reclama al govern que “rectifiqui la seva lleialtat” al català. Entre les qüestions que ha retret a l’executiu hi ha les intervencions recurrents en castellà en actes oficials, al parlament i a les xarxes socials.

Precisament per això, la dirigent de Junts ha dit que el pacte s’havia tancat en fals i que la seva formació no en serà còmplice.

Sobre el fet que entre els signants del pacte hi hagi entitats com la Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural, Sales ha dit: “Respectem la seva decisió igual que volem que respectin la nostra.”

La diputada de la CUP Laia Estrada ha dit que el Pacte Nacional per la Llengua “neix sense ambició” i és “una eina de propaganda al servei del PSC”. Ho ha assegurat en una conferència de premsa des del parlament, on ha garantit que si algunes de les mesures arriben a la cambra les debatran i valoraran, però que consideren que la signatura d’aquest dimarts “és una escenificació i una rentada de cara”. Els anticapitalistes defensen que “el principal enemic que té el català és l’estat espanyol” i que “no té sentit fer un pacte de la seva mà per ajustar-lo a la seva legalitat”. “Que l’única llengua obligatòria sigui el castellà”, ha advertit Estrada, relega el català a un ús anecdòtic.

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua 

També creu que el pacte hauria d’abordar el model econòmic de Catalunya, que ha definit com a “taverna o pati d’esbarjo d’Europa”. Segons la diputada, la precarietat laboral que provoca el sistema actual i l’augment del preu de l’habitatge comporta l’expulsió de veïns i la seva substitució per “expats i guiris”, estrangers sense arrelament.

Alhora, ha assenyalat l’àmbit educatiu com a clau per protegir la llengua catalana i ha lamentat que el document que han signat el govern, partits i entitats no inclogui mesures com el reforç de les plantilles, la reducció de ràtios a les aules, l’increment de les inspeccions o canvis en l’acreditació de les competències lingüístiques. Tot plegat mentre s’està a l’espera del que el Tribunal Constitucional dictamini sobre l’aplicació d’hores lectives en castellà.

La CUP –tampoc no ho ha fet Junts– ha rebutjat signar el Pacte Nacional per la Llengua, però ha respectat que s’hi hagin adherit entitats com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua. “Entenem que, per a elles, disposar d’un compromís del govern per implementar mesures que fa molt de temps que s’haurien d’haver implementat és molt important”, ha considerat, especialment per fer front a la “negligència dels darrers anys”.

Tot i això, ha subratllat que hi ha organitzacions que han mostrat la seva desconfiança envers aquest document.

El govern ha presentat, finalment, el Pacte Nacional per la Llengua, un document molt esperat que exposa les noves línies mestres de la política lingüística fins al 2030. El pacte, reclamat de fa anys per les entitats i proposat, d’entrada, pel govern de Pere Aragonès, preveu una inversió anual de més de 200 milions d’euros. Hi ha tres àmbits que l’acaparen de manera molt clara –sense comptar-hi la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: 79 milions es destinaran a fer més aules d’acollida a les escoles i instituts. Se’n repartiran 73 més en subvencions i ajuts (57 per a iniciatives i empreses culturals, i 16 per a mitjans de comunicació). I 52 milions serviran per a “rellançar” el Consorci per la Normalització Lingüística, que s’ha de consolidar com la peça central de la formació d’adults.

Consulteu ací el text integral del Pacte Nacional per la Llengua

El pacte, en canvi, és menys ambiciós en quatre àmbits en què les entitats demanen de fer reformes estructurals: el model educatiu, el món laboral, el sistema sanitari i l’administració de la justícia. El document fa diagnòstics molt durs sobre la situació de la llengua en aquests àmbits, però no en concreta l’aplicació. En l’àmbit educatiu es proposa de “renovar a fons el model lingüístic escolar” i es compromet a impulsar la immersió lingüística, que reivindica com un model d’èxit malgrat que n’assumeix incompliments. Quant a mesures concretes, apunta que cal millorar la formació continuada dels mestres sobre la immersió, però no especifica com garantirà que la immersió es compleix, ni amb quins indicadors ho mesurarà, ni què farà el govern si el Tribunal Constitucional espanyol imposa definitivament el 25% de castellà en la sentència que ha d’emetre aviat.

El text també constata que els pacients catalanoparlants tenen problemes reiterats per a rebre atenció mèdica en la seva llengua. A fi de resoldre-ho, proposa de garantir el compliment del requisit de coneixement del català –tot i que no en concreta el nivell, ni de quina manera es comprovarà. Com en la formació continuada dels mestres, en aquest cas proposa destinar 500.000 euros a una formació de suport als professionals sanitaris que no han nascut a Catalunya –que ara com ara són més de dos terços del total–, però també estímuls perquè hi hagi més metges autòctons. Les propostes són més limitades en l’àmbit judicial, en què el pacte posa damunt la taula que hi hagi beques per a més professionals catalans i diu que sol·licitarà al congrés espanyol una modificació de la llei orgànica del poder judicial perquè, per a servir al Principat, calgui acreditar coneixement del català.

L’apartat del món laboral és un dels més limitats. El document recorda que “la legislació deixa clara l’existència del dret d’opció lingüística de les persones consumidores i la subjecció de les empreses al deure de disponibilitat lingüística”. També constata que l’atenció en català “es veu sovint limitada per la manca de competència en català per part dels treballadors”, però addueix que la Generalitat no té capacitat coercitiva per a forçar-ne l’ús preferent per part dels treballadors –com passa a Andorra– perquè suposaria de confrontar la posició del Constitucional espanyol, que va sentenciar en contra de “la imposició d’obligacions individuals de tipus lingüístics als treballadors”. La recepta triada, doncs, és de fer més promoció de la llengua als centres de treball amb fórmules com per exemple els convenis. Les mesures en aquest àmbit no superen els 335.000 euros.

En la resta d’àmbits, la dotació pressupostària és força més minsa que no les intencions declarades, i moltes de les mesures s’atribueixen a “costos interns” indefinits de les administracions que les hauran de desenvolupar. El text, per exemple, identifica la pressió de les revolucions tecnològiques com un gran desafiament per al català, i diu que “els recursos digitals i audiovisuals disponibles en català haurien de poder contrarestar” aquesta pressió per a ser competitius davant del castellà. Tanmateix, tan sols preveu una dotació de 851.000 euros en l’apartat de proveïment de la infrastructura digital; i hi haurà tot just un milió per a repartir en subvencions per a incorporar el català en productes tecnològics.

Les crítiques al pacte, tot just nascut

Malgrat l’ambició original de fer-lo un punt d’inflexió, el pacte ha nascut coix i ha suscitat molts dubtes sobre la consistència que tindrà l’aplicació. Al parlament el subscriuen, de moment, el PSC, ERC, els Comuns, però se n’han desmarcat el principal partit de l’oposició, Junts, i la CUP. L’argument que comparteixen aquests dos partits per desmarcar-se’n és que l’acord esquiva la resposta a un dels principals envits que haurà d’encarar el català a curt o mitjà termini: l’esperada sentència del Constitucional sobre la llei i el decret que el PSC, ERC, Junts i els Comuns van acordar durant la legislatura anterior per mirar d’evitar la imposició judicial del 25% de castellà a totes les escoles. El govern d’Illa ha respost que no decidirà què fer fins que la sentència no sigui pública. Junts ha dit que, en funció de la resposta, renegociarà el pacte.

El document, en canvi, té el suport del gruix de les entitats, cambres i sindicats: la Plataforma per la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, la Fundació .cat, Comissions Obreres, el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, Foment del Treball, la Intersindical, la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, la Unió de Pagesos, la Unió General de Treballadors, la Unió Sindical Obrera de Catalunya, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Així i tot, moltes d’aquestes entitats signants s’exclamen que encara no s’han aclarit prou els mecanismes per a garantir el compliment de moltes propostes, i es comprometen a fer una tasca de fiscalització. Aquests darrers dies, mentre el pacte acabava de sortir del forn, corria el terme “sí crític”, és a dir, suport com a punt de partida, però recel amb les ambigüitats.

Òmnium, per exemple, ha lamentat que la dotació sigui insuficient. La Plataforma per la Llengua ha comunicat la seva posició “crítica amb diverses propostes per la seva manca d’ambició i recursos”. Consideren que els objectius són adequats en aspectes com el món laboral o l’adolescència i la infància, “però els pressupostos són clarament insuficients”. Quant a la immersió, veuen amb escepticisme allò que diu el govern perquè no ho acompanyen ni de mesures ni d’indicadors per a complir els objectius fixats de vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular. La Intersindical ha dit que hi veu mancances i que, per tant, farà un seguiment exhaustiu de l’aplicació de les mesures al món laboral.

El Pacte Nacional per la Llengua neix coix: per què no el signen Junts i la CUP?

Els dubtes i les incerteses sobre el desplegament

Per a desplegar el pacte, caldrà que s’aprovi un pla general de política lingüística 2025-2030; cada any se n’actualitzarà la xifra, que no podrà ser mai més baixa de 200 milions. A partir de l’any vinent, el govern haurà de respondre cada any sobre el grau de compliment del pacte davant el parlament i el Consell Social de la Llengua, un òrgan pensat per a fiscalitzar el pacte. La indefinició, a més a més, va acompanyada d’un avís entre línies als preàmbuls en què la Generalitat relativitza el seu paper: diu que assumirà tanta feina com li pertoca, però que, “en tant que projecte de país, el pacte depassa en molts terrenys el perímetre de la Generalitat i interpel·la directament les altres administracions i el conjunt de la societat civil”. És a dir: la feina no és tan sols del govern.

Un dels compromisos polítics més significatius és simbòlic: la Generalitat, incloent-hi el govern, es compromet a “garantir que el català sigui sempre la llengua d’ús institucional i corporatiu normal del govern”. De fet, això havia estat una norma tàcita però rígida d’ençà del 1980 –exceptuant-ne la repetició d’algunes respostes en castellà en conferències de premsa–, però el president Salvador Illa l’ha trencada per primera vegada en seu parlamentària, on, en comptades ocasions, ha fet servir el castellà. El govern també es compromet a continuar defensant l’oficialitat a la Unió Europea. 

[FOTOGRAFIA] Les sorprenents correccions de darrera hora d’Illa en el discurs sobre el Pacte Nacional per la Llengua

Aquest migdia s’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua en un acte a l’Institut d’Estudis Catalans. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han presidit la signatura d’un compromís pel català que estableix una estratègia en àmbits diversos fins el 2030. Illa ja dit que el document marcava nou objectius, com ara guanyar 600.000 parlants, i preveu un pressupost de 255 milions d’euros per enguany.

“Avui és un gran dia per als catalans i les catalanes”, ha dit Illa, que en el discurs ha citat Pompeu Fabra i Ovidi Montllor. “El català és patrimoni de tots, però també és patrimoni universal. […] El català és de tots i ens necessita a tots. El pacte és una invitació oberta i permanent a sumar”, ha afegit. També ha remarcat el paper del president Pere Aragonès, com a instigador del pacte el 2021. I ha assegurat que ara toca “portar el pacte del paper al carrer” perquè el català continuï essent la columna vertebral de la nació.

El pacte ha estat subscrit pel PSC, ERC i els Comuns, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, el CIEMEN i la Fundació .cat. Algunes d’aquestes organitzacions han fet comunicats i han assenyalat que donen suport al pacte, però n’han remarcat algunes mancances i s’han compromès a fiscalitzar-ne l’aplicació.

La USTEC-STEs denuncia que el govern no l’ha tingut en compte per al Pacte Nacional per la Llengua 

Ni Junts per Catalunya ni la CUP no han signat el document. Ambdues formacions argumenten que el pacte esquiva la resposta a un dels principals envits que haurà d’encarar el català a curt o mitjà termini: l’esperada sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la imposició judicial del 25% de castellà a totes les escoles. El PSC –que manté la porta oberta a més adhesions al pacte– ja ha deixat clar que complirà allò que dicti el tribunal.

Entre els signants del pacte també hi ha l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Comissions Obreres, el Consell General de les Cambres de Comerç, Foment del Treball i la Intersindical.

Esbroncada d’un periodista sordmut a la portaveu del govern perquè el Pacte Nacional per la Llengua no inclou la llengua de signes

À Punt ha nomenat Josep Magraner Duart nou director d’informatius. Amb una trajectòria de més de vint-i-cinc anys en el món de la comunicació i ex-alt càrrec de l’època més fosca de Canal 9, Magraner assumeix el càrrec en substitució d’Ivan Esteve —un dels responsables de la cobertura de la gota freda—, que recuperarà la posició de cap de redacció.

Magraner és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid. Ha treballat tant en mitjans com en comunicació corporativa. A Canal 9, on va començar com a redactor d’informatius el 1989, va ocupar càrrecs de fins al 2014.

Va ser cap d’informació comarcal (1993-1995), subdirector en funcions dels informatius del migdia i la nit, i posteriorment director de diverses edicions d’informatius, incloent-hi els caps de setmana.

Entre 2001 i 2005, va dirigir els informatius especials, i del 2006 al 2014 va ser director de retransmissions, programes i informatius especials.

En l’àmbit de la comunicació institucional, ha estat director de comunicació de l’EMT de València des del 2014, al final de l’últim mandat de Rita Barbará. També ha estat coordinador dels clubs de lectura d’Àmbito Cultural d’El Corte Inglés a València i Castelló.

Amb la destitució d’Esteve i l’entrada de Magraner, el Consell continua la purga dins d’À Punt després de la bona cobertura informativa de la gota freda —la cadena va batre rècords d’audiència—, que va palesar la negligència i la inoperància de les autoritats.

i els alumnes del cicle superior de les escoles Joan Maragall, Sinera i Presentació - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

L’actor Gérard Depardieu ha estat declarat culpable d’haver agredit sexualment dues treballadores durant la filmació de Les volets verts (“Les persianes verdes”), feta a París el setembre del 2021. Concretament, ha estat condemnat a divuit mesos de presó, que no haurà de complir perquè la pena ha estat suspès, tal com havia demanat la fiscalia. Depardieu, de 76 anys i amb més de dos-cents títols a la seva filmografia, esdevé la figura de més renom del cinema francès condemnada per agressió sexual d’ençà que esclatà el moviment #MeToo.

La sentència es refereix a dos fets diferents. El primer afecta una decoradora de 54 anys, identificada com a Amélie, que va denunciar que l’actor l’havia immobilitzada entre les cames mentre feia una trucada relacionada amb la decoració del film. Segons el seu testimoni, Depardieu la va atrapar amb força, li va palpar els pits, el pubis i els glutis, i li va dir frases de contingut sexual explícit, tot mostrant una actitud agressiva i vexatòria. “Recordo la seva mirada esbojarrada i l’expressió de plaer quan s’adonà que tenia por”, va explicar.

La segona víctima és una ajudant de direcció de 34 anys, encarregada d’acompanyar Depardieu del camerino al plató. La dona va declarar que l’actor li havia tocat els pits i els glutis, com a mínim, tres vegades, una de les quals en una escena nocturna en un carreró, i una altra a l’interior d’un apartament on filmaven. “Vaig dir que no. Tenia por”, va manifestar. També ha denunciat que Depardieu feia comentaris sexuals constants al plató i mantenia una actitud intimidatòria.

L’actor no s’ha presentat al tribunal per saber el veredicte. Durant el procés, ha negat totes les acusacions i ha acusat la premsa d’orquestrar una campanya en contra seva. També ha criticat el moviment #MeToo i les dones que, arran d’aquestes denúncies, van protestar durant una ronda de concerts que ell feia. “Aquest moviment es convertirà en terror”, va arribar a dir.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat la plataforma Ticketmaster a la Subdirecció General d’Inspecció i Procediment Sancionat del Ministeri de Consum espanyol pel “cobrament irregular i abusiu” en les entrades dels concerts de Bad Bunny a Barcelona i Madrid. Segons que ha detallat en un comunicat, la companyia afegeix “fins a tres conceptes diferents” que acaben triplicant el cost inicial.

D’aquesta manera, l’associació assenyala que, per una entrada a un preu de 79,50 euros, un usuari n’acaba pagant 269. L’OCU precisa que 3,30 euros són en concepte de donació, 36,50 per despeses de gestió i 150 per càrrec VIP addicional. Considera que aquestes despeses “no són transparents” ni “reemborsables”.

L’OCU explica que aquests preus no són iguals per a tothom, sinó “dinàmics”, perquè varien “en funció del mercat”. L’entitat de consumidors critica que “ningú esclareixi quins factors influeixen exactament en el preu final, quan i com”. Per això, insta Consum a impulsar una normativa que eviti abusos en l’aplicació d’aquests imports flexibles.

La policia metropolitana de Londres ha detingut un home de 21 anys com a sospitós d’haver causat uns quants incendis amb “la intenció de posar vides en perill”. Els fets afecten immobles relacionats amb el primer ministre britànic, Keir Starmer.

La detenció s’ha fet de matinada, poques hores després que els bombers apaguessin un foc al domicili privat de Starmer a Kentish Town, al nord de Londres. El jove roman sota custòdia policíaca mentre continua la investigació.

Aquest no ha estat l’únic incendi vinculat al primer ministre en els darrers dies. Diumenge, els serveis d’emergència van haver d’actuar en un altre habitatge, situat a Islington, on hi ha un edifici d’apartaments que també manté vincles amb Starmer. En aquest cas, els bombers van evacuar una persona amb seguretat per una escala interior, segons que ha informat el cos de bombers de Londres.

Les autoritats també analitzen un incendi d’un vehicle que va passar dijous passat de matinada al mateix carrer de Kentish Town. La policia considera sospitós aquest foc i investiga si pot tenir alguna connexió amb els altres dos.

Cap dels incidents no ha causat ferits, tot i que s’han registrat danys materials. En el cas del domicili de Kentish Town, el foc va començar cap a la una de la matinada i va ser controlat en vint minuts, amb afectacions a l’entrada de l’edifici.

Tot i que la residència oficial de Starmer és a Downing Street, la successió de fets ha disparat totes les alarmes. La unitat antiterrorista de la policia ha assumit la investigació i no es descarta cap hipòtesi.

La Intersindical dóna suport al Pacte Nacional per la Llengua, però adverteix que en farà un seguiment exhaustiu i que serà especialment vigilant en l’aplicació de les mesures al món del treball. Segons l’organització, cal assegurar que el català deixi de ser “una simple declaració d’intencions” i esdevingui llengua vehicular en tots els àmbits, també el laboral.

El sindicat independentista i de classe considera que el pacte pot ser útil per a posar el català al centre de les polítiques públiques i aturar el procés accelerat de minorització. En aquest sentit, subratlla la importància d’haver aconseguit un consens ampli entorn d’un diagnòstic compartit: “És cabdal per a fer passes que n’aturin el deteriorament alarmant i la pèrdua d’ús social.”

Llengua de feina

La Intersindical remarca que, en el món laboral, la situació del català ha empitjorat en els darrers anys i que calen mesures estructurals per a revertir-ho. Considera que la dotació pressupostària prevista pel govern és insuficient, però hauria de servir d’impuls perquè les parts implicades –administracions, sindicats i patronals– es comprometin a garantir que el català no resti desconnectat del món del treball.

En aquesta línia, exigeix que es deixi de considerar el català com una qüestió decorativa i que s’hi incorpori dins la negociació col·lectiva. Així mateix, proposa cursos gratuïts dins l’horari laboral, materials i comunicacions habituals en català, i una presència real i quotidiana de la llengua en les relacions laborals i interprofessionals.

Fiscalització

El sindicat ha expressat la voluntat que les mesures previstes al pacte siguin més ambicioses i efectives, i ha anunciat que fiscalitzarà l’aplicació del document en tots els àmbits previstos. “Calen compromisos ferms, no només declaracions”, ha subratllat.

Finalment, fa una crida a tota la classe treballadora dels Països Catalans a defensar el dret de viure plenament en català, “a la feina, al carrer i a tot arreu”.