Pregària mariana i cant de l'Ave - Lloc: Gruta de Lurdes

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i un grup de famílies del barri de Russafa de València han anunciat la presentació d’un recurs al Tribunal Superior de Justícia valencià contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que convoca el procediment de consulta als representants legals dels alumnes per a triar la llengua base, aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026. Aquesta consulta s’empara en la disposició transitòria segona de la llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, coneguda com a “llei Rovira”.

En aquest recurs, sol·liciten la suspensió de la consulta com a mesura cautelar. Aquesta petició es fonamenta en el fet que la llei de segregació lingüística està recorreguda davant el Tribunal Constitucional espanyol. Consideren que cal evitar que es prenguen decisions irreversibles basades en una norma que no té garantida la constitucionalitat.

Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules

Segons que han explicat les entitats que presenten aquest recurs, pretenen evitar la realització d’una consulta que vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants. “Deixa la nostra llengua dins del sistema educatiu en una situació d’inferioritat respecte al castellà”, han dit. Les dues entitats i el grup de famílies denunciants consideren que l’objectiu de la consulta és l’arraconament del català dins del sistema educatiu i adverteixen de la situació de la llengua en els usos socials. Així, exigeixen a l’administració que protegisca el català i adopte mesures per a la seua recuperació social; consideren que el desenvolupament d’aquesta llei va en el sentit contrari.

“La protecció i promoció del valencià en l’àmbit educatiu són essencials per a garantir l’equitat lingüística i la cohesió social. Qualsevol decisió que afecte aquest àmbit ha de ser presa amb rigor, respecte al marc legal vigent i als estudis científics adients, amb la màxima transparència i participació dels consells escolars”, han dit les portaveus de les entitats denunciants.

Alexandra Usó: “Si no trien l’opció del valencià, els seus fills no estaran capacitats per a controlar les dues llengües”

El projecte Barcelona Urban Tech Hub, que albergarà la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i un centre d’innovació urbana, ha estat seleccionat pel comissari Carlos Ratti per participar en el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, que es farà del 10 de maig al 23 de novembre, amb el lema “Intelligens. Natural. Artificial. Collective”. La instal·lació “IAAC: Prototyping the Future” exhibirà una maqueta a gran escala d’aquest nou edifici icònic del districte 22@ de Barcelona, desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

Desenvolupada en col·laboració amb Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, la nova seu de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya serà un hub per a incubar i accelerar iniciatives en tecnologies urbanes. El seu disseny donarà com a resultat un edifici amb emissions de CO₂ negatives, amb un metabolisme material i energètic orientat a l’autosuficiència. El projecte del ‘Barcelona Urban Tech Hub’ es planteja com “un manifest arquitectònic que explora el paper de la intel·ligència col·lectiva en la creació d’espais d’innovació urbana”. A través de l’ús de biomaterials, industrialització i estratègies autosuficients, l’edifici “es convertirà en un model de referència d’arquitectura avançada i regenerativa”.

Aquest nou edifici, dissenyat pels arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez de Urbanitree, se situarà en unes antigues naus industrials de la Sibèria, en el districte 22@ del Poblenou (Barcelona). El projecte transformarà un edifici històric obsolet en un prototip d’arquitectura avançada, integrant solucions innovadores desenvolupades en l’última dècada per IAAC.

Maqueta a escala 1.10

En el Pavelló Central de l’Arsenal de la XIX Biennal d’Arquitectura de Venècia, s’exhibirà una maqueta a escala 1.10, representant la interacció entre l’estructura històrica de maó i la nova extensió vertical en fusta massissa, exemplificant així la redensificació sostenible del teixit urbà existent. El projecte es presenta com un manifest arquitectònic que converteix la intel·ligència col·lectiva en espais d’innovació urbana, a través d’una arquitectura ecològica i tecnològicament avançada.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) és un centre d’educació, recerca i innovació que imagina, dissenya i prototipa el futur de les nostres ciutats. Amb més de dos-cents cinquanta estudiants de setanta països, la seva seu en el 22@ de Barcelona s’ha consolidat com “un referent internacional en arquitectura avançada i disseny sostenible”.

Urbanitree SLP, fundada per Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, és una companyia d’arquitectura amb projectes ecològics a Europa, Àfrica i Àsia. Entre les seves obres destaca ‘Terrasses per a la vida’, l’edifici de fusta més alt d’Espanya, inaugurat el 2025 a Barcelona.

La Xarxa, 3Cat i RTVE han formalitzat avui una convocatòria per a seleccionar diferents projectes de documentaris televisius en català en procés de desenvolupament. La convocatòria serà oberta del 24 de febrer al 22 d’abril i els projectes seleccionats s’anunciaran en les sessions de presentacions públiques durant el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que es farà l’11 de juny a Granollers (Vallès Oriental). Aquests documentaris seran coproduïts i emesos per les tres corporacions públiques. La categoria de documentari obert tindrà un pressupost de 275.000 euros, un 65% més respecte a l’any anterior, i la categoria d’històries de proximitat, 195.000 euros, un 85% més.

Ambdues categories estan obertes a productores i operadors audiovisuals catalans sense restriccions temàtiques i de les propostes se’n valorarà la qualitat artística, la solidesa del guió, l’estructura dels continguts i l’adequació narrativa i sonora. Els projectes s’hauran de presentar abans del 22 d’abril a cridadocumentals@laxarxa.cat, direccioncatalunya@rtve.es i cridesdocumentals@3cat.cat i els seleccionats seran escollits per un comitè expert format per representants de la Xarxa, RTVE i CCMA.

A l’acte de signatura de l’acord, celebrat avui a les instal·lacions de la Xarxa, hi han estat presents la consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà i el president de RTVE, José Pablo López. Aquest pacte respon a la voluntat de les tres corporacions per donar suport i fomentar la comunicació audiovisual en català i per, amb vocació de servei públic, unir esforços i recursos per promoure el coneixement de les arts, la ciència, la història de la cultura a la societat.

També busca fomentar la producció conjunta de continguts audiovisuals, el desenvolupament de continguts en formats multiplataforma i interactius, els projectes audiovisuals tecnològicament innovadors i l’intercanvi de programes.

La consellera delegada de la Xarxa, Núria de José, ha remarcat la importància de l’acord que permet explicar històries que parlen de valors. “Un acord que empodera les televisions locals i que mostra la voluntat de les tres corporacions d’apostar per la informació veraç i l’entreteniment de qualitat.”

La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha assegurat que l’acord reforça l’aposta que ja havíem fet per dotar la nostra oferta de continguts de servei públic. En aquest sentit, Romà ha remarcat que els mitjans públics tenen el compromís d’oferir a la ciutadania continguts de qualitat com els documentals i fer-ho “en la nostra llengua, el català, i apostant pel talent i indústria audiovisual del país”.

Per la seva part, el president de la corporació de RTVE, José Pablo López, considera que la col·laboració entre els operadors públics és necessària en l’entorn de competència mediàtica actual. “La producció de documentals en català és un dels nostres objectius”. Per això, ha afegit, el 2024, RTVE es va sumar a la XAL per convocar un pitching per a la coproducció de documentals en català.

Fruit d’aquesta col·laboració, ha apuntat, es podran emetre aquest any vuit documentals a la desconnexió de La 2 i a RTVE Play. Aquest any, el pitching creix amb la incorporació de 3Cat, i per tant la col·laboració entre els operadors públics.

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a tretze anys de presó per haver agredit sexualment una menor amb discapacitat en un municipi de l’Alt Empordà la tarda del 29 de juny de 2022. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat amb la seguretat i certesa que requereix” una condemna que el processat abordés la víctima, de catorze anys, pel carrer, li fes tocaments, petons i li introduís un dit.

La secció quarta assenyala que les proves i els indicis fan sospitar que “algun incident va passar el dia dels fets” però que no són suficients per a atribuir-li l’agressió sexual. 

La menor té un retard maduratiu i un trastorn adaptatiu que li genera un grau de discapacitat psíquica del 65% i, en el moment dels fets, estava en procés de transició al gènere femení. No va declarar al judici, però, segons el seu relat, cap a les cinc de la tarda va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l’acusat prop del consultori local del municipi.

Els fets, segons la víctima

La víctima va explicar que l’home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l’excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats. Va ser aleshores quan la va acabar subjectant pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada, on va agredir-la sexualment. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.

L’acusat va negar-ho tot. El tribunal, a més, considera “censurable i poc professional” l’exploració que li va l’equip d’assessorament tècnic penal i sosté que els professionals “van abordar d’una manera no adequada l’interrogatori”, atès que li haurien fet preguntes “clarament suggestives”. El tribunal desgrana que la víctima no tenia lesions provocades per la subjecció al braç ni tampoc van localitzar ADN a les proves biològiques forenses. Tampoc van declarar al judici els professionals que la van atendre psicològicament que haurien pogut “validar l’existència d’un trastorn o afecció derivada d’una agressió sexual”.

El govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei per a reformar les lleis de discapacitat i dependència. Segons el Ministeri de Drets Socials, la reforma reforça el sistema de la dependència i el modernitza per adaptar-lo a les necessitats actuals. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat que la reforma posava fi a les retallades del Partit Popular i dissenyava un model de cures que enforteix l’estat del benestar. Ha explicat que l’objectiu no era únicament atendre més persones, sinó garantir el dret del benestar, l’autonomia i una vida independent, tot afavorint que les persones puguin romandre al seu domicili amb els suports i serveis necessaris.

Entre les principals mesures, s’estableixen dos drets nous: el dret a la teleassistència com a dret subjectiu, amb un enfocament preventiu, i el dret a l’accessibilitat universal, en compliment de l’article 49 de la constitució espanyola. A més, la reforma preveu d’agilitzar els tràmits administratius i reduir la burocràcia. Per exemple, les persones amb un grau de dependència reconegut seran considerades automàticament com a persones amb un 33% de discapacitat, fet que els simplificarà l’accés a ajudes i serveis.

També s’eliminen les incompatibilitats entre prestacions, imposades arran de les retallades del 2012, fet que permetrà acumular ajudes com ara l’accés simultani a un centre de dia i a l’assistència domiciliària. A més, desapareix el període suspensiu de dos anys que retardava la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i es faciliten els tràmits per revisar el Programa Individual d’Atenció (PIA). S’afegeix, també, un procediment d’urgència per a situacions de vulnerabilitat especial, en la línia de la llei de l’ELA, que prioritzarà casos de demència, aïllament social, violència masclista o precarietat econòmica.

Es flexibilitzen els requisits de la prestació per cures en l’entorn familiar, per tal que puguin no només puguin rebre l’ajuda familiars directes, sinó també parelles, amics o persones pròximes, adaptant-se a nous models de convivència i a les necessitats de persones que viuen soles. L’assistència domiciliària, fins ara centrada en les cures personals i domèstiques, s’amplia a activitats de la vida quotidiana, com ara anar a comprar o al metge.

Finalment, la reforma incorpora mesures per garantir l’accessibilitat universal, com ara la creació d’un fons per a adaptar espais i serveis públics, inclosos els hospitals i els museus estatals.

Bustinduy ha qualificat la reforma de “molt ambiciosa” i ha destacat que va acompanyada d’un augment de finançament sense precedents. Segons que ha detallat, el 2024 la partida destinada al sistema de dependència ha arribat als 3.411 milions d’euros, un màxim històric que representa un increment del 150% respecte del 2018 i del 200% respecte del 2014.

El govern ha aprovat avui la simplificació d’una vintena de tràmits habituals per als pagesos. Segons que ha explicat la consellera portaveu, Sílvia Paneque, la decisió s’emmarca en “la voluntat global d’agilitzar tràmits administratius”. Les complicacions burocràtiques són una queixa recurrent dels agricultors i dels ramaders, que ahir s’havien de manifestar amb talls de carreteres i tractorades per tot el Principat per a protestar, precisament, contra l’excés de tràmits, la desatenció de les institucions i els costs de protecció desmesurats. Finalment, les protestes es van desconvocar, perquè els portaveus dels pagesos van anunciar un acord amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Els pagesos partidaris de l’acord addueixen que conté millores substancials, però n’hi ha que l’han rebut amb molt de recel. L’organització dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, per exemple, han acusat el govern de vendre fum.

Els pagesos es planten a la Panadella: “Això no s’ha acabat. Som aquí per a demostrar la nostra força”

De moment, el govern ha decidit que suprimirà el requisit de tenir un pla de gestió agrària; que eliminarà el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions; que suprimirà la taxa per al certificat sanitari del bestiar malalt; i que, si els pagesos tenen un quadern digital, els eximirà de l’obligació d’omplir un llibre de gestió de fertilitzants i de presentar una declaració anual de gestió de dejeccions. Amb més vaguetat, el govern també ha aprovat de revisar altres tràmits, com ara els vinculats amb els regadius, amb el material vegetal i la biodiversitat o amb l’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs. Entre les mesures aprovades també hi ha un nou disseny del procediment per obtenir llicències de caça o pesca i canvis en els tràmits per autoritzar o comunicar activitats amb risc d’incendi. 

La concreció dels acords ha començat per l’aspecte burocràtic, però encara hi ha molts detalls pendents. Segons que va explicar Ordeig, l’acord establert amb els pagesos preveu, entre més mesures, d’augmentar els recursos per al control de la fauna cinegètica, especialment dels conills; simplificacions administratives; millores fiscals per als agricultors professionals, que inclouen una rebaixa del tram autonòmic de l’impost que afecta els hidrocarburs i també els imposts de successions i transmissions; canvis en el pla de sequera; ajudes vinculades a adversitats climàtiques i més problemes del sector; mesures contra els robatoris; el compromís de fer un debat públic sobre l’acord de la Unió Europea amb el Mercosur; i la creació d’una comissió bilateral per a revisar el compliment d’aquests acords.

El Gremi de la Pagesia Catalana denuncia pressions i amenaces per a coartar les manifestacions

Els usuaris del transport públic podran carregar a la T-mobilitat més d’un títol diferent alhora a partir de demà, i ho podran fer tant a la targeta personalitzada de plàstic com al mòbil. En canvi, no podran fer-ho a les targetes de cartó, pensades per a un ús menys freqüent del transport públic, segons que ha informat l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona en un comunicat.

L’ATM apuja un 3% les tarifes del transport públic per al 2025

Fins ara, els usuaris només podien tenir un segon títol de reserva idèntic al que estigués en ús, i ara podran tenir títols de diferents gammes o zones tarifàries. Els usuaris podran tenir un màxim de dos títols diferents a la targeta de plàstic i fins a cinc al mòbil, i podran seleccionar quins volen fer servir en el moment de validar al transport públic.

Com canviar de títol?

El sistema sempre tindrà un títol seleccionat per defecte i, si es vol canviar a un altre títol, s’haurà de fer a través de l’aplicació mòbil o a les màquines d’autovenda. Per evitar errors en les validacions, tant en el transbord com a la sortida o en cas d’inspecció, l’usuari haurà de mantenir seleccionat el títol utilitzat durant tot el trajecte.

Validació múltiple

La targeta de plàstic no permetrà validar dos títols diferents de manera consecutiva en un mateix viatge, ja que, en fer-ho, es perdrà la informació de la primera validació. Ara bé: en cas de fer servir el telèfon mòbil, sí que es podrà fer una validació múltiple i canviar de títol durant el trajecte a causa de la seva capacitat d’emmagatzematge d’informació.

La fiscalia ha demanat aplicar l’amnistia a Roger Español, l’independentista que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia espanyola durant el Primer d’Octubre a Barcelona, i també als quatre agents processats per haver-lo mutilat. El juliol passat, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ja va amnistiar 46 policies espanyols investigats per les càrregues de l’1-O, però va mantenir la causa oberta tant per a Español com per als agents que haurien ordenat i disparat les bales de goma en aquella zona. Ara la fiscalia, que s’oposava a investigar els quatre policies, però acusava Español d’atemptat contra l’autoritat, demana l’amnistia per a tots cinc.

Segons l’escrit del ministeri públic, l’escopeter i els altres tres agents van complir el seu deure professional i, per això, cal aplicar-los un eximent. En canvi, la fiscalia volia que es jutgés Español per haver llençat una tanca a la policia que va actuar a l’escola Ramon Llull, a l’Eixample de Barcelona. L’acusació popular exercida per Irídia demana, en canvi, que els agents siguin jutjats per lesions i possibles tortures, que quedarien fora de l’amnistia.

Roger Español: “L’amnistia és una merda, perquè l’independentisme polític sap que l’estat espanyol voldrà una contrapartida”

El ministeri públic sosté que l’actuació policíaca va ser proporcional i congruent, amb un ús progressiu dels mitjans de dispersió, després que diversos manifestants fessin recular els agents. També defensa que el tret que va fer perdre l’ull a Español es va fer segons el reglament, a uns catorze metres de distància i amb rebot previ a terra. Per això, demana el sobreseïment lliure per als agents, amb l’argument que van actuar en compliment del deure. La fiscalia també vol que s’arxivi la causa contra quatre agents per l’ús de la porra durant aquells incidents, al·legant que no hi ha proves directes contra ells i que els fets ja haurien prescrit.

Irídia, en canvi, sosté que els quatre policies han de ser jutjats per les lesions a l’ull d’Español amb la bala de goma, i tres més per lesions lleus amb la porra. En el seu escrit, considera que els agents van abusar de les seves funcions i que no hi havia cap risc clar per a justificar l’ús de bales de goma, atès que no hi havia aldarulls greus en aquella zona. També qüestiona que hi hagués un ús progressiu dels mitjans de dispersió i denuncia que es van emprar simultàniament.

Pel que fa a les bales de goma, Irídia assegura que es van disparar a una distància inferior a la reglamentària –que és de cinquanta metres– i recorda que se’n van disparar tres contra Español.

L’entitat també argumenta que ja ha passat el moment processal per demanar l’arxivament de la causa, que altres instàncies judicials havien descartat. A més, considera que cal anar a judici perquè la jurisprudència internacional obliga a investigar fets que poden constituir tortura o tractes inhumans i degradants.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud) ha encarregat una valoració forense dels familiars de les víctimes mortals de la gota freda que han sofert danys psicològics. Seran citats en l’Institut de Medicina Legal (IML) de València perquè aporten la documentació mèdica que tinguen i es puguen avaluar els danys morals i les seqüeles psíquiques.

També seran examinades pels forenses les persones que es van lesionar per les inundacions i que van requerir tractament facultatiu posterior a una primera assistència sanitària, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià en un comunicat.

La gota freda va deixar 227 víctimes mortals i danys materials milionaris. La magistrada recorda que s’analitza l’evitabilitat de la catàstrofe, a la qual ja va al·ludir en anteriors resolucions, i la investigació de les defuncions és l’essència d’aquest procediment, “l’objecte sobre el qual versa aquesta investigació, el mal absolutament irreparable”. No obstant això, la instructora considera que aquestes diligències també han d’incloure a les persones que van sofrir lesions de major entitat en la tragèdia, tant físiques com psicològiques.

La titular del jutjat fonamenta la necessitat de les valoracions forenses als familiars de les víctimes mortals que ho desitgen en l’important mal psicològic que molts d’ells van sofrir i que la pròpia instructora ha pogut constatar en les declaracions de testimonis i oferiments d’accions practicats fins al moment.

La resolució judicial descriu l’ocorregut el passat 29 d’octubre com un episodi dantesc, com “un infern real de destrucció, mort i finalment foscor”. Així, recull que un nombre rellevant de persones va veure desaparèixer els seus afins. “Eren pares, cònjuge o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seues mans els seus sers estimats i resultaven arrossegats per un torrent d’aigua i fang”, diu.

La magistrada cita alguns exemples com el d’un home que va poder posar fora de perill la seua dona, però va acabar morint després de lluitar llarg temps contra l’arrossegament de l’aigua. També aquells que van ser testimonis de com els seus parents baixaven als garatges i mai van tornar, i els qui van presenciar com els seus familiars perien a causa de l’edat avançada, les seues condicions físiques o davant la incapacitat humana de suportar la força del corrent d’aigua i fang. A més, segons resa la resolució, algunes víctimes mortals van perdre la vida després d’haver enviat missatges d’àudio de comiat als fills, i uns altres arribaven als domicilis dels seus majors i en trobaven els cossos sense vida.

D’aquesta manera, al mal moral inherent a la pèrdua de qualsevol familiar pròxim, se sumen totes les circumstàncies relatades i que poden haver generat una síndrome d’estrès posttraumàtic, concretament la síndrome del supervivent, que ha de ser objecte de l’oportuna valoració, conclou la magistrada.