La Xina ha anunciat una nova tanda de represàlies comercials contra els Estats Units, arran de l’augment dels aranzels decretat pel president Donald Trump sobre productes xinesos. A partir d’avui, els productes nord-americans que entrin a la Xina estaran subjectes a un aranzel del 84%, segons que ha informat el govern aquest migdia.

La mesura és una resposta directa als nous aranzels imposats per Washington, que van entrar en vigor ahir a migdia (hora de Pequín), i que implicaven una pujada del tipus acumulat anunciat enguany fins al 104%. Aquesta escalada és un nou capítol en la llarga disputa comercial entre les dues potències econòmiques més grans del món.

Els aranzels de Trump estaborneixen les borses europees, que tornen a registrar pèrdues

El dia abans, Pequín havia advertit que lluitaria “fins al final” si els Estats Units mantenien la seva política aranzelària. Les exportacions xineses ja havien estat afectades per imposts generalitzats durant el primer mandat de Trump i mantinguts després per l’administració Biden.

A més dels nous aranzels, la Xina ha inclòs sis empreses més a la llista d’entitats poc fiables, i ha afegit dotze firmes nord-americanes a la seva llista de control d’exportacions.

De primer, Trump va justificar l’augment del 34% dels aranzels dient que era una mesura per a igualar les barreres que, segons ell, la Xina imposa a les empreses i productes nord-americans. Després hi va afegir més càrregues quan Pequín va contraatacar amb els seus gravàmens.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Acció Cultural del País Valencià impulsa enguany els premis ACPV 25 d’Abril, una distinció que reconeix les trajectòries individuals i col·lectives en defensa de la llengua, la cultura i la identitat del país. Aquesta primera edició es farà el 25 d’abril, a les 19:00, al vestíbul de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al carrer de Sant Ferran, 12 de València.

Al llarg dels seus més de cinquanta anys d’existència, ACPV ha fet nombrosos actes de reconeixement a homes i dones que han treballat per la cultura del País Valencià en tots els seus àmbits. “Persones que creen i difonen cultura amb una fidelitat absoluta a la llengua que ens defineix com a poble, el nostre valencià, el català de totes i tots. Aquesta tasca, entesa com la lluita per la construcció nacional, per la llengua i la cultura, només s’entén des de la col·laboració, des de la xarxa que ens cohesiona i que dona força al País Valencià”, han dit.

Amb la creació dels premis ACPV 25 d’Abril, l’entitat vol expressar el seu agraïment a persones i col·lectius que han contribuït de manera decisiva a la construcció d’un País Valencià cohesionat i fidel a la seua identitat. Així, en aquesta primera edició, Eliseu Climent i Corberà serà reconegut en la categoria individual. Nascut a Llombai (Ribera Alta) el 1940, Climent és un dels noms fonamentals de la cultura contemporània del País Valencià. Fundador de l’editorial Tres i Quatre, impulsor de nombroses iniciatives editorials i culturals, i peça clau en la creació d’Acció Cultural del País Valencià el 1978. “Ha dedicat la seua vida a crear estructures estables al servei del país”, han dit.

D’una altra banda, en la categoria col·lectiva, el reconeixement serà per a Escola Valenciana. “Amb més de trenta-cinc anys de trajectòria, és una entitat referent en la promoció del valencià des de l’àmbit educatiu i social. Amb projectes com les Trobades d’Escoles en Valencià o el festival Feslloc (Benlloc, Plana Alta), ha sabut vertebrar un moviment arrelat i transversal que treballa per una educació en valencià de qualitat i per l’ús normalitzat de la llengua en tots els àmbits de la vida. El guardó reconeix el seu èxit innegable i la capacitat de generar espais de cohesió, cultura i estima per la llengua”, han valorat.

Cura pel disseny

El cartell d’aquests primers premis ACPV 25 d’Abril ha estat il·lustrat i dissenyat per Patossa, nom artístic de Patricia Barrachina, qui ha volgut plasmar “el concepte ‘cultura’ i la seua connexió amb la terra del País Valencià.” Així, es podem veure elements com la flor del taronger. Els guardons els ha fet Salvador Mollà, artista d’Ontinyent (Vall d’Albaida) que crea escultures amb materials diversos, com ara ferro i vidre.

Manifestació a Alacant

Cal recordar que la diada del 25 d’Enguany se celebrarà a Alacant aquest dissabte, 12 d’abril, amb el lema “Alacant, on renaix el País Valencià“. A les 12.00, hi haurà un acte d’homenatge a Ovidi Montllor, i a les 18.00 es farà la manifestació, des de l’IES Jordi Joan, fins a l’Esplanada. Hi haurà muixerangues, colles de dolçainers i grup danses d’arreu. En acabat, hi haurà un concert gratuït de Pep de la Tona.

Famílies pel Valencià ha informat que té constància de la presentació de més de 150 recursos d’alçada per part de famílies que se senten perjudicades amb els llistats publicats als centres educatius després de la consulta sobre la llengua base a les escoles. El termini per a presentar-los va acabar el divendres passat.

Confirmen que hi ha tres tipus d’afectacions. D’una banda, les famílies que no han pogut participar del procediment perquè el sistema els donava errada, perquè són famílies d’acollida o famílies estrangeres amb NIE. “Unes errades que es van veure agreujades pel fet que durant els últims dies de consulta la gran majoria de centres valencians van estar tancats per alerta meteorològica i moltes famílies no van poder anar a votar amb l’ajuda dels equips directius tal i com marcava l’ordre que regulava la consulta de la llengua base”, assenyalen.

D’una altra banda, les famílies que no van poder marcar bé alguns dels ítems del barem que s’havien de marcar en el moment de fer la consulta perquè la Conselleria no va donar la informació adequada, sobretot respecte a l’apartat dels germans i del domicili. I per últim, famílies que es van equivocar en l’elecció de la llengua base. En aquest sentit, Famílies pel Valencià explica que són sobre tot famílies que van votar des del dispositiu mòbil, on l’opció de votar en castellà era la que eixia per defecte.

En aquests dos darrers punts, l’associació recorda que la Conselleria d’Educació va negar d’ençà del primer moment el dret a poder rectificar la consulta, d’acord amb la sentència recent del Tribunal Suprem espanyol (Núm. 960/2023, de 12 de Juliol), per la qual es permet la rectificació d’un tràmit telemàtic, com és el cas de la consulta.

Finalment, des de l’associació es demana a la Conselleria d’Educació que done resposta a totes aquestes famílies aviat i puguen solucionar els problemes que ha implicat la consulta a les famílies. Famílies pel Valencià assegura, a més, que la presentació de tots aquests recursos demostra que “la consulta no va comptar amb els mínims democràtics necessaris” i, tot i celebrar els resultats obtinguts pel català, torna a exigir la retirada de la llei Rovira.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Emergències de la Generalitat sabia a les 19.34 de la vesprada del dia 29 d’octubre que hi havia ferits, morts, desapareguts, gent atrapada i tota mena de danys en infraestructures. Així ho demostra un correu electrònic que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez va escriure amb el formulari per a demanar ajuda a la Unitat militar d’Emergències. Amb tot, segons que es pot comprovar en el document, la petició no es va enviar fins una hora després, concretament, a les 20.30

La primera compareixença del president de la Generalitat, Carlos Mazón aquell dia va ser a les 21.30 per a dir que no tenien gaire informació del que havia passat amb la barrancada i la riuada. Mazón va dir expressament que no sabia si hi havia desgràcies personals. No va ser fins a la compareixença que va fer passada la mitjanit que va dir que sabia que s’havien trobat “cossos sense vida“.

La informació que ja se sabia

A l’informe per a demanar ajuda a la Unitat Militar d’Emergències s’especifica que, a conseqüència de les inundacions hi ha  evacuats, morts, atrapats, ferits i persones sense llar. Sobre la interrupció dels serveis essencials, es diu que hi ha incidències en el servei de gas, telefonia mòbil i telefonia fixa. I quant als danys materials, en el formulari es diu que hi ha conseqüències sobre edificis d’ús públic, habitatges unifamiliars, conducions de gas, carreteres de gran capacitat, ports marítims, edificis d’habitatges, infraestructures elèctriques, infraestructures hidràuliques, infraestructures ferroviàries, naus industrials, urbanitzacions, naus agropecuàries i camps de conreu.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha fet públic aquest document, ha acusat Mazón de mentir d’una manera deliberada.

L’actual president del Partit Popular Europeu i candidat a la reelecció, Manfred Weber, ha proposat a la dirigent dels populars a l’Eurocambra, Dolors Montserrat, com a secretària general del partit. En un missatge a la xarxa social X, l’alemany ha explicat que Montserrat és la seva candidata al càrrec, cosa que de facto la convertiria en la seva número dos i mà dreta. 

L’elecció de Montserrat s’haurà de votar durant el Congrés que el Partit Popular Europeu (EPP) ha de fer a finals de mes a València. “Després d’unes exitoses eleccions europees, el partit continua la seva agenda de reformes i modernització per complir amb la nostra visió”, ha dit.

Weber ha descrit Montserrat com a líder amb una “força política moderna i activa”, capaç de fer campanya “de forma brillant en l’àmbit local, regional, nacional i europeu”. 

El PPE farà el seu congrés a València els dies 29 i 30 d’abril. El primer dia de congrés es farà l’elecció de la presidència, on es torna a presentar Weber, i l’endemà hi haurà la votació per a la secretaria general. 

El responsable de l’emergència durant la tragèdia de la gota freda, l’inspector de bombers José Miguel Basset –ara jubilat–, ha demanat disculpes per les declaracions polèmiques sobre la retirada dels bombers forestals que vigilaven el barranc de Torrent (o rambla de Poio), i que han generat indignació aquests darrers dies.

El cap de l’emergència de la gota freda va deixar de vigilar el barranc perquè era l’hora de dinar 

En un comunicat, Basset admet que es va expressar de manera “desafortunada” durant la seua compareixença a la comissió d’estudi sobre la gestió de l’emergència a la Diputació de València. L’inspector va banalitzar la retirada dels efectius forestals de la Generalitat Valenciana amb una frase que va molestar profundament els membres del cos.

Els bombers que vigilaven el barranc responen al cap d’emergència: “No tolerarem cap insult més” 

“Per responsabilitat i per respecte al cos de bombers, crec que és necessari aclarir els fets i, sobretot, demanar disculpes”, diu en el text, i reconeix que les seues paraules no reflectien “ni el compromís, ni la professionalitat, ni l’enorme esforç que van fer els bombers forestals aquells dies tan exigents”.

“Vull reiterar el respecte i l’admiració que sempre he sentit pel treball de tots els efectius del dispositiu d’emergències, i molt especialment pels qui treballen en l’àmbit forestal, amb gran professionalitat i vocació de servei”, afegeix. També diu que ha compartit amb ells “moltes hores de feina, situacions de tensió i també d’orgull per la feina ben feta”, i lamenta haver causat malestar.

Segons que explica, la retirada d’efectius del barranc de Torrent “es va decidir per criteris exclusivament tècnics”. Diu que es va considerar que el cabal no representava un risc important i que la tendència era clarament a la baixa. “Va ser una decisió operativa”, insisteix, i diu que així ho va explicar a la comissió.

Basset defensa que ha dedicat bona part de la vida al servei públic, al capdavant del Consorci Provincial de Bombers de València, i que per això lamenta especialment haver generat malestar entre companys que admira i valora profundament.

“Reitero, amb humilitat, les meues disculpes, i agraïsc l’esforç de tots i cadascun dels professionals d’emergències que van fer una tasca essencial davant la pitjor catàstrofe de la nostra història”, clou.

Nou revés al Consell de Carlos Mazón. La titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud), Nuria Ruiz Tobarra, que investiga la mala gestió de l’emergència de la gota freda, ha impedit que la Generalitat Valenciana sigui part en la causa.

Ahir, la Generalitat va confirmar que volia ser part en la causa per tenir accés a la documentació sobre la investigació. Fonts del Consell van argumentar, entre més, que el pas era necessari perquè hi havia dos ex-alts càrrecs investigats: Salomé Pradas, aleshores consellera de Justícia i Interior, i Emilio Argüeso, el seu número dos a Emergències.

En una interlocutòria, la jutgessa considera que la petició de la Generalitat per a ser part com a responsable civil subsidiària no s’escau en aquest moment processal.

En aquest sentit, esmenta jurisprudència de l’Audiència de València, segons la qual el responsable civil subsidiari s’incorpora a la causa “des que la pretensió civil es dirigeix contra ell, i se li trasllada l’escrit de qualificació o d’acusació, o bé abans d’aquest tràmit, quan es dicta una resolució judicial per a assegurar-ne les responsabilitats.”

La decisió no és ferma i l’Advocacia de la Generalitat pot presentar un recurs de reforma en un termini de tres dies o un d’apel·lació en un termini de cinc.

La CGT, el sindicat majoritari entre els bombers forestals valencians, ha decidit de no assistir a l’acte convocat per la Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social per a aprovar el tercer torn dels bombers forestals, previst avui al Palau de la Generalitat. L’acte ha de ser encapçalat pel conseller Francisco José Gan Pampols i el president Carlos Mazón.

En un comunicat adreçat als afiliats, el sindicat remarca que aquesta aprovació, encara que és un avenç, arriba sense haver-se resolt definitivament la contractació del personal que ha de passar a formar part d’aquest tercer torn i que continua pendent la signatura de tots els sindicats implicats. “Estem satisfets amb les passes fetes respecte de l’aprovació de la massa salarial i la relació de llocs de feina”, expliquen, però matisen que la fita no es pot considerar assolida.

La CGT denuncia que la convocatòria es fa en un moment molt sensible, després de la gota freda que el 29 d’octubre passat colpejà greument el País Valencià i deixà 228 víctimes mortals i un rastre de destrucció. El sindicat diu: “La situació compartida amb els milers de persones afectades durant la nostra feina i l’empatia especialment amb les famílies de les víctimes mortals ens ha marcat per a sempre.”

En aquest sentit, critiquen que l’acte de la Generalitat es presenti com una celebració i consideren que té un caràcter propagandístic. Per això, diuen que no hi assistiran: “CGT Bombers Forestals no pot prestar-se, ni ha de prestar-se, a un acte clarament propagandístic en què no es negociarà ni passarà res de nou.” I remarquen que, com a sindicat de classe i d’emergències, no poden “contribuir a actes previsiblement oportunistes”.

El sindicat lamenta que, en comptes d’afavorir una gestió responsable i discreta, l’administració valenciana aprofiti un context de dol per a fer exhibicions públiques. Consideren que és moment de posar fil a l’agulla, corregir allò que ha fallat i abandonar les dinàmiques dels discursos buits, especialment els relacionats amb el canvi climàtic. Alerten que la repetició d’aquestes dinàmiques pot dur a una altra tragèdia semblant.

Finalment, la CGT diu que declina públicament la invitació per coherència i responsabilitat amb els ciutadans: “Ho fem per coherència i sobretot per responsabilitat amb els ciutadans que han patit i als qui ens devem completament.”

L’estudi català Nomada Studio ha estat guardonat amb el premi Bafta a la millor direcció d’art pel videojoc Neva. L’il·lustrador Conrad Roset, director creatiu de Neva, ho ha celebrat la xarxa X: “No puc expressar què significa per a mi. Vaig dedicar moltes hores a donar forma al món visual de Neva.”

We just won the @BAFTAGames for Artistic Achievement!
Can’t express how much this means to me. So many hours went into shaping Neva’s visual world.#baftagamesawards pic.twitter.com/cjGiDrsEY9

— Conrad Roset (@ConradRoset) April 8, 2025

Aquest nou premi s’afegeix a la trajectòria destacada del videojoc, que ja ha estat distingit als Game Awards com a millor joc d’impacte social i als Annie Awards amb el premi al millor personatge d’animació.

Neva és el segon joc fet per Nomada Studio, que el 2018 es va fer conèixer internacionalment gràcies a l’èxit de Gris, que també va guanyar el premi a millor joc d’impacte social als Game Awards. Neva recupera la mateixa línia artística, però fa un salt endavant en l’acció proposada, amb les habituals plataformes i trencaclosques, però incorporant-hi com a novetat els combats. D’aquesta manera, els jugadors viuen l’aventura per mitjà de l’Alba, una jove que està acompanyada de la Neva, una lloba amb qui haurà de demostrar molta complicitat per afrontar tot allò que els espera plegades. De fet, el títol del joc és també el nom d’aquest personatge de quatre potes.

S’hi pot jugar en català a l’ordinador, la Nintendo Switch, l’Xbox Series X/S i les Playstation 4 i 5.

Les borses europees es tornen a enfonsar, després d’una jornada tranquil·la. La guerra comercial ha tornat a estabornir els principals índexs borsaris, que registren pèrdues de més del 2%. L’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels del govern de Donald Trump —arriben al 104% en el cas dels productes xinesos— no ha agradat gens als mercats.

[DADES] Els catalans de Trump: qui dóna suport a les seves polítiques? 

A Londres, l’FTSE 100 cau més d’un 2% i voreja els 7.741 punts. A Frankfurt, el DAX registra un retrocés similar. Perd d’un 2,1% i se situa en els 19.829. A París, les dades també són en vermell. El CAC recula d’un 2,2%, fins als 6.941 punts. A Madrid, l’Íbex s’ha enfonsat gairebé d’un 3%, però de seguida ha mitigat la caiguda, que voreja el 2% (11.829 punts).

L’STOXX 600, que fa un seguiment de les 600 principals europees, cau més d’un 2% (476 punts). Aquests darrers cinc dies, l’índex ha caigut més d’un 10%.

Un tall de digestió a Àsia

La tendència de les borses europees segueix el rastre de les asiàtiques, que tampoc no han rebut bé el nou paquet d’aranzels. L’índex Nikkei 225 del Japó ha caigut gairebé un 4% i voreja els 31.71o punts, en una de les sessions més negatives de l’any.

A Hong Kong, el Hang Seng ha retrocedit gairebé d’un 0,5%, però s’ha recuperat i ha entrat en positiu. Una cosa similar ha passat a la Xina continental, el Shanghai Composite s’ha enfonsat a primera hora, però ha reviscolat lleugerament fins als 3.186 punts (+1,3%).

A Corea del Sud, el Kospi també s’ha tornat a submergir en les xifres vermelles, amb una baixada de l’1,9%, fins als 2.289 punts. El principal índex australià, el S&P/ASX 200, ha caigut d’un 1,8% i ha acabat la jornada amb 7.375 punts.

El Ministeri de Comerç xinès ha qualificat les mesures de “discriminatòries” i ha advertit que Pequín es reservava el dret de respondre-hi. De moment, no ha anunciat cap represàlia concreta.

The Washington Post · Lily Kuo

Pequín. Els mercats asiàtics han obert aquest dimecres amb caigudes després d’una nova jornada d’extrema volatilitat als Estats Units, on l’índex S&P 500 ha tancat amb una davallada de l’1,5%. Amb aquesta nova caiguda, el descens acumulat des de mitjan febrer ja frega el 20%, límit que marca l’entrada en un mercat baixista.

La caiguda als Estats Units ha coincidit amb l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels impulsat pel president Donald Trump, que imposa un gravamen a productes procedents de 86 països. En el cas de la Xina, l’aranzel és del 104% per a totes les importacions. Tot i l’escalada, Trump ha deixat la porta oberta a arribar a acords comercials.

A Hong Kong, l’índex Hang Seng, on cotitzen molts exportadors xinesos, ha obert amb una caiguda de gairebé el 4%, tot i que més tard ha remuntat parcialment. A Tòquio, el Nikkei 225 retrocedeix més d’un 4% a primera hora de la tarda. A Austràlia, l’ASX 200 ha perdut gairebé un 2%, i a Corea del Sud, el KOSPI ha caigut un 1,4%.

Encara no és clar com respondrà Pequín, però els mitjans estatals ja han fet circular nombrosos comentaris que apunten que la Xina no pensa recular. En un article del blog Niu Tanqin, gestionat per un ex-periodista de l’agència estatal Xinhua, es diu: “Com més dèbil ets, més content està els Estats Units i més fort et colpejarà.”

La persistència del conflicte comercial fa que des de Pequín es percebi cada vegada més com un intent deliberat dels Estats Units de contenir l’ascens xinès. “Pequín perd la paciència amb l’equip de Trump, perquè creu que no tenen cap voluntat real de negociar”, ha dit Zhao Minghao, professor del Centre d’Estudis Americans de la Universitat Fudan.

També hi ha preocupació entre els sectors productius xinesos. “Els fabricants no poden absorbir aquest cost”, ha explicat Liang Mei, presidenta de l’Associació de Joguines i Productes Infantils de la Xina, al diari Global Times, vinculat a l’estat. Segons que ha dit, els distribuïdors nord-americans assumiran part del cost, però la resta “la pagaran els consumidors dels Estats Units”.

Naomi Fink, estratega en cap de Nikko Asset Management a Tòquio, ha advertit que els aranzels afectaran sobretot els consumidors nord-americans, cosa que al final repercutirà sobre els exportadors que abasteixen aquell mercat. “L’impacte final sobre els interessos interns dels Estats Units és molt notable, i els països afectats per les taxes ho saben”, ha dit.

Fink ha afegit: “Crec que la Xina ja ho ha dit: l’únic motiu pel qual contraataca és perquè sap que el consumidor nord-americà, que també és votant, en pateix les conseqüències.”

Mentre alguns governs han optat per obrir vies de negociació amb la Casa Blanca, Pequín ha contraatacat amb aranzels propis i altres mesures, com controls a l’exportació i vetos a determinades importacions. Segons els analistes, l’escalada bilateral fa menys probable que hi hagi converses.

“Passat un cert punt, escalar encara més perd sentit”, ha dit Lizzi C. Lee, experta en economia del Centre d’Anàlisi sobre la Xina de l’Asia Society Policy Institute. Segons ella, la Xina podria arribar a concloure que no val la pena continuar dialogant, i aleshores la represàlia adoptaria formes per a les quals els Estats Units no estan preparats.

Entre aquestes represàlies, Pequín podria suspendre la col·laboració per frenar l’arribada de fentanil i altres substàncies als Estats Units, bloquejar les importacions de productes nord-americans que depenen del mercat xinès –com ara aliments, serveis o energia– o obrir ràpidament noves vies comercials amb països també perjudicats pels aranzels, segons que ha explicat Lee.

Alguns blogs influents xinesos han suggerit fins i tot que Pequín podria prohibir la importació de films estatunidencs.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Les principals borses asiàtiques registren caigudes importants arran de l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels dels Estats Units. Després d’un dilluns tranquil, el govern de Donald Trump, en una nova escalada de la guerra comercial, va decidir de tancar el dia amb un augment dels gravàmens a la Xina, fins al 104%. Aquest moviment, que no va agradar gens a Wall Street, ha tensat encara més la relació entre Washington i Pequín.

Les borses nord-americanes s’enfonsen novament arran de l’anunci d’aranzels del 104% contra la Xina 

L’índex Nikkei 225 del Japó ha caigut més d’un 4% i voreja els 31.630 punts, en una de les sessions més negatives de l’any. A Hong Kong, el Hang Seng ha retrocedit gairebé un 0,5%, fins als 20.034 punts, i a la Xina continental, el Shanghai Composite ha començat en negatiu, però ha reviscolat lleugerament fins als 3.167 punts (+0,7%).

A Corea del Sud, el Kospi també s’ha submergit de nou en els números vermells, amb una baixada de l’1,9%, fins als 2.289 punts. El principal índex australià, el S&P/ASX 200, ha caigut un 1,8% i ha acabat la jornada amb 7.375 punts.

El ministeri de Comerç xinès ha qualificat les mesures de “discriminatòries” i ha advertit que Pequín es reserva el dret de respondre-hi. De moment, però, no ha anunciat cap represàlia concreta. Els analistes coincideixen a assenyalar que la guerra comercial del govern de Trump ha generat una gran incertesa en els mercats. 

En aquest sentit, consideren que, si la tensió comercial continua creixent, pot perjudicar l’intercanvi global i alentir encara més l’economia mundial, que ja travessa una etapa de fragilitat. “Els inversors cerquen ara actius refugi com l’or”, ha explicat un analista consultat per l’agència Reuters. En aquest sentit, l’or ha començat la jornada amb un augment de l’1% i es manté per damunt dels 3.017 dòlars l’unça.

Males previsions a Europa

La situació és força preocupant als mercats europeus, tenint en compte que ara els operadors comencen la jornada. Els futurs de l’Euro Stoxx 50 baixen un 4,3% i els del DAX també cauen un 4,3%. L’índex ampli Stoxx 600 ja ha perdut un 8,8% des de començament de mes.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’ex-rei espanyol Juan Carlos I ha presentat una demanda contra Corinna Larsen, que va ser amant seu durant més de deu anys. Segons que ha avançat la revista Lecturas i ha confirmat el diari El Periódico, l’acusa d’haver-lo difamat en els mitjans de comunicació i d’un delicte contra el dret d’honor. La querella ha estat presentada a Suïssa.

El 2020, Corinna Larsen va denunciar l’ex-rei espanyol davant la justícia del Regne Unit per difamació, vigilància il·legal i assetjament, en un cas que el Tribunal Superior de Londres va negar-se a jutjar per falta de jurisprudència.

Ara, Juan Carlos s’hi torna, pocs dies després de querellar-se també contra l’ex-president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla

 

Els principals índexs de la borsa nord-americana han tancat novament amb fortes pèrdues, després d’haver confirmat la Casa Blanca l’aplicació d’un augment aranzelari sense precedents contra la Xina, que farà pujar la mitjana del gravamen al 104%. Aquesta mesura entrarà en vigor a mitjanit i ha estat rebuda amb alarma pels mercats.

L’S&P 500, l’índex de referència de Wall Street, ha perdut un 1,6%, i el Nasdaq un 2,2%. El Dow Jones Industrial Average també ha canviat bruscament de signe i ha retrocedit d’un 0,8%, tot i que durant la sessió havia arribat a pujar de més de 1.300 punts. Finalment, l’índex ha tancat amb una davallada de 300 punts.

Els inversors havien començat la sessió amb un cert optimisme, animats per l’anunci del secretari del Tresor, Scott Bessent, de converses bilaterals amb el Japó sobre els aranzels. Aquesta obertura diplomàtica havia rebaixat els temors que l’administració Trump es negués a negociar cap mena de distensió aranzelària. Tanmateix, la confirmació oficial que els nous aranzels es faran efectius aquesta matinada ha capgirat els mercats.

La Casa Blanca confirma que els aranzels contra la Xina augmentaran fins a un 104% aquesta nit

El govern xinès ha advertit que plantaria cara als Estats Units si continuen les “pressions i el xantatge”. En una declaració difosa pels canals oficials, Pequín ha qualificat l’estratègia de Washington de “agressió unilateral” i ha insistit que no acceptaria imposicions. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha defensat la mesura en una conferència de premsa. “Els Estats Units no necessiten els altres països tant com els altres països necessiten els Estats Units”, ha dit.

El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona investiga el futbolista de l’Espanyol Álvaro Aguado per presumptament haver agredit sexualment una dona en una discoteca, segons que ha avançat El País i ha pogut confirmar VilaWeb. El jugador nega els fets.

La denunciant és una persona que també manté una relació contractual amb el club. Els fets haurien passat el 23 de juny de l’any passat a la discoteca Opium de Barcelona, en una festa privada organitzada per celebrar l’ascens de l’equip a primera divisió. La víctima va presentar la demanda contra Aguado mesos després.

Segons que explica El País citant fonts judicials, el futbolista declararà com a investigat durant el mes de maig.

L’Espanyol no prendrà cap decisió sobre el futbolista fins que no se sàpiguen més detalls del cas. Consultat per VilaWeb, un portaveu del club ha demanat que es respecti la presumpció d’innocència del jugador i el dret a denunciar de la dona.

Els conservadors i els socialdemòcrates han arribat avui a un acord per formar una coalició de govern a Alemanya, sis setmanes després de les eleccions generals del 23 de febrer. Segons que han informat la televisió NTV i la revista Focus, que citen fonts pròximes a les negociacions, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la Unió Socialcristiana (CSU), que formen el bloc conservador, han pactat un programa comú amb el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD).

L’acord ha estat tancat per Friedrich Merz, president de la CDU; Markus Söder, ministre-president de Baviera i cap de la CSU; i Saskia Esken, copresidenta del SPD. El contingut detallat del pacte es farà públic demà en una conferència de premsa. Aquest pacte arriba enmig d’una situació de tensió als mercats internacionals, causada per l’anunci de l’expresident nord-americà Donald Trump d’imposar aranzels del 20% a productes de la Unió Europea.

La urgència per tancar un acord també ha estat marcada per la pressió electoral. Els darrers sondatges situaven la CDU/CSU empatada amb el partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), amb un 24% d’intenció de vot cadascun, segons l’institut INSA. En les eleccions generals, el bloc conservador va obtenir la victòria amb un 28,5% dels vots. L’AfD va quedar en segona posició amb un 20,8%, seguida per l’SPD (16,4%), Els Verds (11,6%) i Die Linke (8,8%).

Edicions 3i4 acaba de publicar El bell viatge. Kavafis en la cultura catalana, que és l’obra amb què l’hel·lenista Eusebi Ayensa (Figueres, l’Alt Empordà, 1967) va guanyar el darrer premi Joan Fuster d’assaig, als premis Octubre. L’estudi parla de la recepció i la influència de Konstandinos Kavafis en els intel·lectuals catalans. Parla de les traduccions de Carles Riba, de la música de Lluís Llach, de l’art amb Josep Maria Subirachs, i de tots els poetes i músics que encara en segueixen les petjades. Carles Riba va ser la porta, diu Ayensa. Una porta que el professor Eudald Solà va eixamplar i completar fent noves traduccions i fent el pròleg d’un llibre de Riba.

Ayensa, que va ser director de l’Institut Cervantes a Atenes i és membre de l’Acadèmia d’Atenes i de moltes altres institucions d’estudi i recerca, és també el traductor més recent de l’obra completa de Kavafis. Per aquest treball, que inclou tota una investigació filològica i de fonts, acaba de rebre el premi Serra d’Or de traducció. Quan li demanem per l’èxit de Kavafis entre nosaltres, respon que els seguidors són com una secta d’addictes. Com que al pròleg del llibre escriu que manté una bona amistat amb Petros Màrkaris, no podem evitar de confessar-li que el creador de Kostas Kharitos també en crea, d’addicció. Llavors ens explica que Màrkaris li va fer costat quan el PP el va voler encausar per una presumpta mala gestió a l’Institut Cervantes que no es va poder demostrar mai. “Rodríguez Ponga i gent que tenia mitja família encausada en el cas de les targetes opaques, imagina”, diu.

Fem l’entrevista a la llibreria Fan Set, poques hores abans que presenti el llibre a l’Octubre CCC. L’acompanyarà Elies Monxolí, que ha treballat els versos de Kavafis per a posar-los música i ser una baula més que demostra la tesi d’Ayensa: la influència del poeta grec en la cultura catalana.

—Dediqueu el llibre a Àlex Susanna, poeta, assagista i dietarista que va dirigir l’Institut Ramon Llull.
—Jo, amb l’Àlex, hi tenia molt bona relació. Ell va ser director del Llull quan jo estava al Cervantes. Quan va entrar el PP va decidir de no pagar cap acte que no fos en espanyol, el català el consideraven una llengua regional. Sempre va ser molt generós, l’Àlex, i ens pagava els actes en català. Hauria estat un gran conseller de Cultura i va estar per sota de consellers que acadèmicament i culturalment eren molt inferiors a ell. Era una persona molt brillant. Bon poeta i bon dietarista. I era kavafià. Kavafis, com Màrkaris, és com una secta que crea addictes.

—Com és que quan sentim el nom de Kavafis el món es fa blau?
—És la Mediterrània. Kavafis és Alexandria, és Egipte, i sí que és veritat que, com diu el seu poema més famós, “Ítaca”, es relaciona molt amb el viatge, amb la mar Mediterrània, amb l’erotisme. I si em preguntes quin color em suggereix Kavafis sí que et diria el blau. Elies Monxolí ha musicat un poema que es titula “Mar de matí” i parla de la Mediterrània en l’època antiga i ara. València és el lloc ideal per a dir que el gran segle dels Països Catalans és el segle XIV. Ací tenim aquests edificis gòtics. Era el gran moment del nostre país quan els Països Catalans miraven cap al Llevant. Els catalans són a Atenes i Neopàtria, l’època que Muntaner deia que els peixos solcaven la Mediterrània i tenien les quatre barres del casal d’Aragó gravades a l’espatlla.

 

—Carles Riba va descobrir i traduir Kavafis al català. Al llibre el considereu la porta d’entrada a Catalunya, però n’hi ha més.
—Kavafis va ser molt afortunat amb la nostra cultura perquè va entrar a Catalunya per tres grans portes. Carles Riba en poesia, Lluís Llach en música i Josep Maria Subirachs en art. Josep Pla va ser la quarta gran porta com a assagista. La llengua catalana és aquella en què més vegades, a part del grec, s’ha musicat Kavafis. Això és entrar per la porta gran.

—Expliqueu que Lluís Llach arriba a Kavafis gràcies a Biel Mesquida.
—Sí! Com a testimoni hi ha l’actriu Carme Callol. Lluís Llach ha tingut la generositat de reconèixer que un dia estaven junts i en Biel va agafar la traducció de Riba i la va llançar a Llach i li va dir: “Aprèn-ne, això sí que és bo”, i ell va començar a llegir-lo i es va enamorar de Kavafis. Curiosament, no va musicar els poemes eròtics, encara que segur que tenia una sintonia amb l’erotisme de Kavafis, però va musicar “Ítaca” i “El vell”, que és la cançó “A la taverna del mar”. Són poemes existencials, de reflexió personal. Mai no agrairem prou a Llach la tasca que va fer, i ell va assolir molta projecció. Va donar a “Ítaca” un valor polític que no tenia, parla dels guerrers que al seu poble són fidels. Era l’any 1975, hi havia el dictador. Canviar el sentit d’un poema i adaptar-lo només ho pots fer si el poema és bo.

—Llach hi afegeix dues estrofes que s’integren en el relat i ara fan de mal destriar-ne l’autoria.
—Són dues estrofes polítiques. Hi queden bé. De fet, el concepte de viatge és això. Kavafis deia que Ítaca eren les experiències humanes. Aquest poema té moltes interpretacions. Et diu dues coses. Et diu que Ítaca és el projecte, que t’enriqueixes amb el viatge. Però també es pot interpretar com un viatge vital, com la nostra experiència humana. Jo deia als alumnes al final de curs: Kavafis a “Ítaca” ens diu dues coses, aprendre dels que saben i els perfums voluptuosos. És a dir, vida intel·lectual i erotisme.

—Per què Llach es va aturar de musicar Kavafis?
—No ho sé. Li agrada molt, però en una entrevista va dir que se sentia una mica malament amb Kavafis, perquè si mires “A la taverna del mar” i “El vell”, la idea és la mateixa, però canvia moltes coses. Com en canvia a “Viatge a Ítaca”. Diu que li agrada, però que li és impossible de musicar-lo sense transformar-lo. I si ho fa, té la sensació que traeix el poeta.

—Dèieu erotisme i perfums voluptuosos. Això Carles Riba ho va dissimular una mica...
—Va anar tan enllà com va poder. Eren els anys cinquanta del segle passat. Jo crec que va ser molt agosarat, no ens enganyem. Riba era un home de família cristiana, de missa setmanal, però Kavafis li agrada i el tradueix. És la seva última gran aportació a la cultura catalana. Hi ha alguna paraula que troba massa forta. Hi ha un poema que es diu “El seu origen”, que ens parla d’una relació de dos nois i diu: “S’han aixecat del matalàs i se’n van per separat, sense dir res, amb el pes de la culpa…” És molt bonic. A Riba li agrada, però el molesta el matalàs i ho tradueix per “es van aixecar de la colga”, com si s’haguessin aixecat de dormir, i aquells dos nois no s’aixecaven de dormir. L’escena és sòrdida, perquè l’erotisme de Kavafis no és mai en un llit, és un matalàs a terra. Per Riba tinc un enorme respecte i admiració, però quan el vaig traduir vaig pensar que havíem de fer dir a Kavafis allò que diu Kavafis.

—Al llibre citeu molts autors contemporanis del nostre domini país sobre els quals Kavafis exerceix una gran influència. Per què passa?
—És un poeta de capçalera per als escriptors, per als artistes, per als músics, per als pensadors, per als polítics. Hi ha diversos motius. D’una banda, Kavafis és una cosa completament nova. L’any 1962 surt l’edició amb el pròleg de Triadú. L’erotisme així no l’havia plantejat mai ningú. Parla d’una Grècia que la gent desconeixia, que és el món hel·lenístic. Parla d’un mou món per a l’erotisme, aquella Grècia que no és el Partenó ni Súnion, això a Kavafis no li interessava gens. Ell era fill de la Grècia d’Alexandre. D’una altra banda, les circumstàncies en què Riba el tradueix són especials. Riba el tradueix i es mor. És el testament literari de Riba; per tant, hi ha una certa devoció pel traductor. Hi ha l’admiració cap a Riba que ens mostra un Kavafis que parla d’erotisme d’una manera molt explícita. A mi m’agrada molt Kavafis perquè és el poeta del mestissatge. Ens parla d’aquella Grècia mestissa, d’aquella Grècia que va arribar fins a l’Índia i d’aquells reis de zones allunyadíssimes que parlen grec, però que no han renunciat a la cultura autòctona. Ara venia passejant i he vist que Abascal ve a fer un acte aquí. I he pensat: aquest home hauria de llegir Kavafis, li ensenyaria que els immigrants no són uns delinqüents, que ens enriqueixen. Dos nois es poden estimar malgrat ser l’un cristià i l’altre pagà. Quan Alexandre arriba a una ciutat, els aporta la cultura grega, però fa que els seus soldats es casin amb dones del país. Kavafis deia d’ell mateix que és poeta de les generacions futures.

—A Kavafis l’han musicat en català Lluís Llach, Josep Tero i ara Elies Monxolí.
—No hi ha cap llengua del món, tret del grec, on Kavafis hagi estat musicat per tres cantants. Això vol dir alguna cosa de la cultura catalana. Llach ha fet dos poemes existencials i filosòfics; Tero, poemes eròtics; i a Elies, amb qui tinc molt bona relació i ens avenim molt, li vaig proposar de fer una mica de tot, un “Univers Kavafis” i m’ha fet cas, Ha fet tretze cançons amb poemes eròtics, històrics i existencials. I n’ha fet un que per a mi és el gran poema de Kavafis, “El déu abandona Antoni”, un poema històric que ens explica com hem d’afrontar l’adversitat. Per a mi, hi insisteixo, és el gran poema, més que “Ítaca”. Crec que fa una bona feina perquè ens dóna una visió molt interessant i general del poeta.

—Adés parlàveu del Llevant. Mirar el Llevant ara i llegir Kavafis causa un xoc.
—Tots aquests refugiats, tota la gent que mor a la Mediterrània, les barcasses. Quan ho veus, penses on és aquella Mediterrània, aquella Alexandria cosmopolita. Jo no hi he estat, però diuen que ara és xenòfoba, homòfoba. Malauradament, l’Alexandria de Kavafis, que era com París, ja no existeix.

—Recordo haver arribat a Kavafis quan era jove, quan ens el recomanaven a l’institut. No sé si ara els plans d’estudis contribueixen gaire a promocionar els estudis de llatí i grec.
—La meva dona continua essent-ne professora i es baralla cada any amb l’equip directiu per poder fer grec. El grec està molt malament perquè les modes són les ciències, l’economia. Fan economia perquè es pensen que això els traurà de pobres… És la crisi de les humanitats, que no afecta únicament el grec, també els estudis de literatura catalana, per exemple. Canvien els referents culturals, però tinc fe que això canviarà perquè el que tenen ara és tan superficial que tornaran als referents sòlids. Kavafis continua aportant alguna cosa a la gent jove que uns altres poetes no els aporta. Kavafis té un ull en el passat i un ull en el present i, sobretot, en el futur. I això el fa gran i tan proper a les generacions més joves. Diu coses que són eternes.

—Per què vau voler ser hel·lenista?
—A l’institut, a Figueres, el grec i el llatí em van fascinar. Em va fascinar tot aquell món, però és que vaig descobrir que el meu cognom, que és del Moncayo, coincidia amb el d’un senyor que va traduir Safo al segle XIX. A vegades faig la broma que ho tinc als gens però, en realitat, la Grècia clàssica em va fascinar i vaig tenir un professor molt bo, Eudald Solà, que em va orientar cap al grec modern. I vaig anar a Creta a fer la tesi. Estic molt vinculat a Grècia, tinc un pis a Atenes i anar-hi és una dosi d’adrenalina en la vena.

—Ara us han guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or la traducció que féreu de l’obra completa.
—Sóc un filòleg que estudia els autors que m’agraden i a vegades tradueix. Feia cinc anys que treballava a l’arxiu Kavafis d’Atenes. Treballava amb els textos i vaig començar a escriure sobre Kavafis, sobre els seus materials, sobre un poema que tenia una primera versió que desconeixia, com s’anava transformant… Estudis filològics. Va arribar la pandèmia i amb el tancament a casa vaig començar a traduir durant aquelles tardes llargues d’abril, de maig, de juny, i va acabar sortint tota la traducció. He intentat fer un Kavafis adaptat al català actual, sense arribar a un nivell de verduleria, però sense aquelles reticències de Riba. Kavafis és el punt previ al sexe, però no hi ha una escena de sexe. Si fes una passa més, cauria en la vulgaritat o en la sordidesa, però se sap mantenir, i això el fa gran de debò. És el punt previ i el de després, perquè també és el record. Kavafis no parla de sexe, parla d’erotisme, de record, de sentiment. Això són coses que toquen les fibres de l’ànima més enllà de l’homosexualitat.

—Aquesta traducció la vau publicar a Flaneur, però ara la reediteu a Proa. Potser amb la intenció que sigui la definitiva?
—No hi ha res definitiu, a la vida, només la mort, que ho acaba tot. Un amic que és crític, Jordi Llavina, en va fer una crítica molt elogiosa dient que era la traducció definitiva. Jo li ho agraeixo molt, però crec que no. I crec que no és bo que sigui la definitiva. Perquè si és la definitiva vol dir que la llengua no canvia. Jo utilitzo el català del 2023 o el 2024, però d’ací a quaranta o cinquanta anys, si continuem parlant en el nostre idioma, que espero que sí, el català haurà canviat. Per tant, aquesta traducció potser s’haurà de refer. Potser abans de vint anys i tot. Jo he fet la meva aportació, la gent que la llegeix diu que els entra molt més que no pas la versió de Carles Riba o la d’Eudald Solà, perquè és en el català d’ara. No em sabrà greu que surtin més traduccions.

—Al llibre aneu explicant com Kavafis s’ha convertit en un dels nostres gràcies a la música, a les traduccions i a l’imaginari que crea. Però continua essent, és clar, el gran poeta grec.
—Sí. És el gran poeta amb majúscules. Ara han inaugurat una casa arxiu Kavafis a Atenes. I jo he tingut una experiència molt agradable, però alhora, d’una gran responsabilitat.

—Digueu.
—La traducció que sortirà ara havia d’anar amb el text en grec acarat al català. Però quan els vaig enviar els materials i les notes i l’estudi i tot el material d’arxiu, que penso que és la part més interessant perquè és com entrar a la cuina de Kavafis, els dos volums haurien d’haver estat de set-centes pàgines cadascun. Ara en tenen gairebé cinc-centes. Això no es podia vendre. Parlant amb els editors sobre què deixava fora, vaig considerar que l’estudi i les notes no els podia treure i vaig deixar fora la versió en grec en què també havia treballat. Parlant-ne amb una companya de l’Acadèmia d’Atenes em va proposar de publicar-lo a Grècia. Em feia molt de respecte, pobre de mi. Era com si vingués un australià ací a editar Rodoreda. Finalment, un dels editors em va convèncer, i a l’octubre sortirà el meu Kavafis en grec a Grècia.

—Això deu ser una fita extraordinària per a un hel·lenista.
—Per a una persona que es dedica al grec, és arribar al cel. Després d’això, dubto si em dedicaré al macramé o al taitxí o treballaré a l’hort. Kavafis és un poeta molt absorbent que quan entra a casa teva no hi ha manera de fer-lo fora. Tinc la sensació, en somnis, que parlo amb ell i em deixa recuperar la meva vida familiar. M’agrada molt.

—Voleu afegir res?
—Van tenir el detall de concedir-me el premi Joan Fuster per aquest llibre i em fa molta il·lusió. Fuster és un dels grans representants de la nostra cultura, el gran assagista europeu. Els premis t’asseguren l’edició i una atenció especial. Jo sóc assagista i cada cop estic més conscienciat i radicalitzat sobre la conservació de la llengua, i això em preocupa molt com a docent. Em preocupen els enemics interns, com aquest cafre que tenim a Perpinyà, per exemple.

—Ací els tenim molt a prop, també.
—Al costat, però ja els veus venir, el que no pot ser és que un delegat de la Generalitat a Perpinyà faci això que fa, que escrigui cartes en francès, que digui que al Rosselló no es parla el català… Vaig agrair a Eliseu Climent la tasca que fa. Si perdem la llengua, ho perdrem tot, acabarem essent una escena folklòrica. Per això, cada vegada sóc més intransigent en la qüestió de la llengua. Per això, aquest premi a València, en un lloc sotmès a tantes pressions, em fa il·lusió.

La decisió del president dels Estats Units de gravar amb aranzels els productes de tots els països del món ha causat una commoció econòmica que fins ara ha tingut la plasmació més clara en la turbulència dels índexs borsaris.

Tanmateix, allà on es veu amb més claredat l’absurditat de la decisió de Donald Trump és en tot allò que afecta les grans empreses nord-americanes, que poden ser les més perjudicades, en un món on la fabricació és global.

Partal, en aquest vídeo, explica la batalla per la producció d’avions entre Boeing i Airbus i de quina manera –paradoxalment– les decisions del president dels Estats Units poden acabar fent que Europa assoleixi una posició de privilegi, contra els Estats Units, en aquest sector econòmic.