L’Ajuntament de Barcelona protegirà els bars i restaurants històrics. La Comissió d’Economia i Hisenda ha aprovat per unanimitat una moció presentada per ERC perquè el govern municipal permeti adequar les llicències d’activitat d’aquests establiments.

L’objectiu és garantir que aquests locals emblemàtics i singulars puguin mantenir l’activitat i assegurar la continuïtat i el relleu generacional. El portaveu adjunt d’ERC, Jordi Coronas, ha assenyalat la contradicció que causen normatives que, d’una banda, assenyalen el “valor intangible i inqüestionable” d’aquests locals, mentre que de l’altra “els deixen en un buit legal i amenacen de fer-los desaparèixer pel fet de no adaptar-s’hi”. La proposició aprovada ara té l’objectiu d’evitar aquesta contradicció.

En aquesta contradicció apareixen locals centenaris que operen sense llicència de restaurant o d’altres que han d’eliminar elements històrics per imperatiu de la normativa, com ara marquesines o terrasses. La moció planteja que a tots els locals de restauració emblemàtics o singulars de la ciutat se’ls reconegui la trajectòria i puguin seguir duent a terme l’activitat.

Coronas ha subratllat que si bé cal fer complir la normativa, aquesta és susceptible de preveure excepcions o bé adaptar-se i respectar la realitat històrica de la ciutat. I ha afegit que a més de vetllar per la seguretat jurídica d’aquests establiments, també cal fer un seguiment acurat per garantir-ne la continuïtat i el relleu generacional, “ja que són part de l’essència de Barcelona”.

El portaveu adjunt d’ERC ha considerat que aquest “tracte diferenciat” hauria d’anar més enllà dels dos-cents establiments emblemàtics que ja estan catalogats a la capital catalana. En aquest sentit, ha advocat per crear un registres d’establiments singulars.

Un equip d’astrònoms ha descobert un planeta amb una òrbita perpendicular a la d’un parell d’estels que giren l’un entorn de l’altre. El descobriment, que permet d’eixamplar el coneixement sobre les formes insospitades que pot adoptar un sistema planetari, ha estat anunciat per l’Observatori Europeu del Sud (ESO) i publicat a la revista Science Advances.

El planeta és anomenat 2M1510 (AB) b i gira al voltant de dos estels molt poc habituals: un parell de nans bruns que formen un sistema binari eclipsant. Els nans bruns, que no són ni planetes gegants com Júpiter ni estels pròpiament dits, són cossos celestes de massa intermèdia que no arriben a assolir prou temperatura per a encendre la fusió nuclear. A diferència de la majoria de planetes descoberts fins ara en sistemes dobles –que giren en el mateix pla orbital que els seus estels–, aquest nou planeta gira a noranta graus, en una trajectòria completament perpendicular. Fins ara, s’havia teoritzat sobre aquesta possibilitat, però no se n’havia trobat cap prova clara.

“Estic especialment entusiasmat d’haver pogut detectar una evidència creïble d’aquesta configuració”, ha dit Thomas Baycroft, estudiant de doctorat de la Universitat de Birmingham i autor principal de l’estudi. La troballa ha estat possible gràcies a observacions amb l’espectrògraf UVES, instal·lat al telescopi VLT que ESO fa funcionar a l’observatori de Paranal (Xile).

Un planeta que sembla desafiar les regles

Aquesta darrera dècada, els astrònoms han identificat uns quants planetes que orbiten dos estels, com el mític planeta Tatooine de La guerra de les galàxies. No obstant això, tots tenien òrbites més o menys alineades amb el moviment dels estels entre si. En canvi, 2M1510 (AB) b es desvia completament d’aquest patró.

Aquesta òrbita anòmala no tan sols trenca amb la lògica habitual dels sistemes planetaris, sinó que també obliga a reconsiderar els models de formació dels planetes en sistemes binaris. “Un planeta que no tan sols gira al voltant d’un binari, sinó al voltant d’un binari de nans bruns i a més en una òrbita polar, és realment increïble i emocionant”, ha dit Amaury Triaud, professor també de la Universitat de Birmingham i coautor de l’estudi.

El sistema binari observat –designat com a 2M1510 AB– és el segon d’aquesta mena detectat fins ara que mostra eclipsis mutus visibles de la Terra estant, un fet que n’ha facilitat l’estudi detallat.

Una troballa inesperada en un sistema singular

L’equip d’astrònoms ha descobert el planeta quan afinava les mesures orbitals del parell de nans bruns. Les dades recollides van revelar alteracions subtils en el moviment del sistema, que no es podien explicar si no era per la presència d’un tercer cos que hi exercia influència: un planeta. I no pas un planeta qualsevol, sinó un amb una òrbita perpendicular, completament fora d’allò que es podia esperar.

“Hem considerat totes les opcions possibles, i l’única que concorda amb les dades és que hi hagi un planeta que giri en òrbita polar entorn del binari”, ha dit Baycroft.

La troballa, a més, no era pas prevista. Els investigadors no cercaven planetes ni tampoc configuracions orbitals insòlites. Tot ha estat fruit de l’atzar i d’un bon treball d’interpretació. “La descoberta ha estat fortuïta, perquè les observacions no pretenien pas trobar un planeta ni una configuració orbital d’aquesta mena. Per això és una gran sorpresa”, ha explicat Triaud.

Implicacions per a la formació planetària

L’existència de planetes amb òrbites perpendiculars, coneguts també per “planetes polars”, s’havia considerat teòricament plausible. Ja s’havien observat discs protoplanetaris (els anells de gas i pols on es formen els planetes) en òrbites polars al voltant de parelles d’estels. Però fins ara no s’havia trobat cap planeta que confirmés que aquestes òrbites podien acabar donant lloc a un planeta complet.

Aquest descobriment demostra, doncs, que la formació planetària és més versàtil que no semblava. I obre la porta a noves hipòtesis de planetes que s’originen i es mantenen estables en òrbites que semblarien impossibles. Això pot tenir implicacions tant en la recerca d’exoplanetes com en el coneixement de l’evolució dels sistemes estel·lars.

Segons que han explicat els investigadors, també pot ajudar a perfeccionar els models d’estabilitat orbital. L’equip considera que l’òrbita perpendicular del planeta podria ser el resultat d’interaccions gravitacionals complexes dins el sistema, que inclou un tercer estel –molt allunyat– que, segons l’estudi, no té cap efecte sobre la trajectòria del planeta.

Un exemple de ciència inesperada

L’Observatori Europeu del Sud ha destacat el valor simbòlic de la descoberta com a exemple del potencial de l’astronomia moderna i de la ciència oberta a l’inesperat. “Això ens mostra, tant als astrònoms com al públic en general, què és possible en aquest univers fascinant que habitem”, ha dit Triaud.

El descobriment s’ha publicat a la revista Science Advances amb el títol “Evidence for a polar circumbinary exoplanet orbiting a pair of eclipsing brown dwarfs” (‘Evidència d’un exoplaneta circumbinari polar que orbita un parell de nans bruns que s’eclipsen’). L’equip que signa l’article és format per investigadors de la Universitat de Birmingham, la Universitat de Cambridge, la Universitat de Coïmbra i l’Observatori de París.

L’estudi torna a posar en relleu la capacitat de l’ESO de proporcionar instruments de primer nivell per a la recerca astronòmica. El telescopi VLT, a Paranal, i el programa Speculoos, especialitzat en la recerca de planetes al voltant d’estels freds i poc brillants, han estat decisius per a aquesta troballa.

Amb aquest nou planeta, els astrònoms no tan sols han ampliat el catàleg d’exoplanetes coneguts, sinó que també han fet un pas endavant en la comprensió de la diversitat del cosmos. I han demostrat, una vegada més, que l’univers encara té moltes sorpreses a oferir.

Em va cridar l’atenció el titular del resultat d’una enquesta que vaig rebre dilluns passat. Deia, exactament: “La demanda de crèdit al consum supera el doble que fa cinc anys i el creixement es destina, sobretot, a viatges i vacances.” La publicació era d’ASUFIN, l’Associació d’Usuaris Financers, que presentava el VII Baròmetre de préstecs al consum. I em va sorprendre perquè feia pocs dies havia llegit al Banc d’Espanya (“Comptes financers de l’economia espanyola”) que l’endeutament d’empreses i famílies havia disminuït el 2024, en termes de PIB. Són coherents, les dues afirmacions?

Doncs, sí, perquè el regulador passava a detallar que el deute de les llars i les institucions sense ànim de lucre (ISFLSH) havia crescut durant l’any, i havia passat de 690.700 milions el 2023 a 695.600 el 2024, encara que, en termes relatius al PIB, s’havia reduït fins a situar-se en el 43,7% (valor mínim d’ençà del primer trimestre del 2000) enfront del 46,1% de final del 2023. En definitiva, deia que la diferència de saldos vius a final dels dos anys va créixer menys que no pas el PIB espanyol.

A l’Enquesta de préstecs bancaris que va publicar l’autoritat monetària l’endemà, dimarts, es parla de l’evolució de les condicions del crèdit en el mercat. Aquí es comenta que la demanda de préstecs va créixer en tots els segments (empreses i famílies) el primer trimestre del 2025, la qual cosa passa per quart trimestre consecutiu. L’increment de sol·licituds, que confirmava les expectatives que tenien els bancs fa tres mesos, va ser de caràcter moderat en el segment de finançament a empreses, una mica més gran en el de crèdit a famílies per a consum i altres fins, i especialment intens en el de préstecs a llars per a adquisició d’habitatge.

Bé, de les hipoteques, ja n’he parlat recentment i ja he comentat la seva empenta, lligada a l’augment de compra-vendes en el mercat immobiliari. Avui em quedo amb el creixement moderat de què parla en els crèdits al consum. Aquest creixement respon a una confiança més gran dels consumidors, un factor que sembla que ha contribuït –juntament amb una despesa més alta en béns de consum i un ús més reduït dels estalvis com a via de finançament– a explicar l’increment de la demanda de préstecs de les famílies per a consum i unes altres finalitats.

En parlo amb el director de l’enquesta d’ASUFIN, Antonio Gallardo, que em diu, primer de tot, que l’enquesta es va fer al març. És a dir, abans de declarar-se la guerra comercial. Però puntualitza: “De totes maneres, fins que arribin els efectes al consumidor, i s’ha de veure en quina mesura, el mercat de préstecs al consum mostra que hem deixat enrere la incertesa que van portar els anys postpandèmia i la posterior pujada de tipus, que va pressionar el cost de les hipoteques i la liquiditat de les famílies. Ara estem instal·lats en un moment de perspectives més bones. Això es veu, principalment, en les motivacions que porten a demanar un préstec i que són les pures de consum.”

Segons l’enquesta, la intenció de sol·licitar un préstec de consum arriba al màxim (34,8% dels enquestats) d’ençà que s’ha començat a fer aquest baròmetre, l’any 2020. La pujada de 4,6 punts percentuals en un any es basa en uns tipus d’interès més atractius i, sobretot, en una propensió clara a incrementar el consum. Destaca, com a novetat, el fet que finançar vacances i viatges és la segona motivació per a demanar un préstec, i la que més creix enguany: creix de 4,1 punts percentuals sobre l’any anterior. “Un 12,20% dels consumidors que no tenien pensat demanar un préstec ha canviat d’opinió i el sol·licitarà el 2025. Aquest increment revela l’existència d’un grup important de consumidors que pensa que ara és un bon moment per a sol·licitar un préstec, per les seves condicions o per la necessitat de finançar despeses els pròxims sis mesos, incloent-hi les vacances d’estiu”, em comenta.

En realitat, aquest raonament lliga perfectament amb totes les previsions sobre el creixement de l’economia estatal que s’han fet per enguany, en què el consum privat s’espera que tindrà un paper molt important. En el cas que em comenta, diu: “Hi ha hagut un canvi de cultura molt clar, sobretot en la gent jove. Miren d’estalviar, però veuen que no els arriba ni de bon tros per a pagar l’entrada d’un habitatge, per exemple, i s’estimen més gastar els diners en viatjar. És el que més els agrada, en general, malgrat els preus alts que hi ha de fa un temps.”

També creixen, segons l’enquesta, però d’una manera molt més feble, la resta de motivacions principals per a demanar un crèdit per a l’adquisició de béns o serveis, com són les obres i reformes a la llar, que puja d’una dècima quant al nombre de famílies que en pensen fer; la compra de vehicle, que sembla haver tocat sostre i també augmenta d’una sola dècima; o el finançament d’estudis (de postgrau, màster i altres programes) que creix de dues dècimes.

Val a dir que la primera motivació per a demanar diners per a consumir, amb un 20,4% dels enquestats, continua essent la de les sol·licituds per a “millorar la liquiditat”, tot i que cau de 4,1 punts percentuals respecte de l’any passat. És un senyal que la situació de l’economia ha millorat una mica. Aquests préstecs acostumen a ser petites quantitats a curt termini, fora del circuit bancari, per a ajudar a acabar de passar el mes, habitualment amb uns tipus d’interès molt elevats. Jo gairebé no gosaria ni qualificar-los com a crèdits al consum, però ho són.

Tornem als viatges i vacances. El creixement d’aquest finançament és el que m’ha sorprès més. Vaig a una altra font, les agències de viatges, perquè m’expliquin què passa d’una perspectiva diferent, no financera. Parlo amb Jordi Martí, president de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), i em comenta els resultats que aporta una enquesta feta la setmana passada, sobre Setmana Santa, en què s’apunta que un 61% de les agències registra un increment de reserves d’un 10% pel cap baix. I dins aquest grup, pràcticament un 50% situa aquest increment per sobre del 15%.

És evident que la gent té ganes de sortir i airejar-se. L’ocupació aquesta Setmana Santa acabarà situant-se entre el 80% i el 90% a les diferents zones habituals de vacances a Catalunya i, fins i tot, ple al Pirineu. La temporada del 2025 no podria començar més bé, segons les diferents associacions hoteleres del Principat. Això, quant al turisme receptiu, però, respecte del de sortida, la situació també es presenta molt positiva, segons les agències de viatges.

En aquesta enquesta també s’ha preguntat pel pressupost mitjà per persona dels clients catalans i espanyols d’agències en els seus viatges de Setmana Santa. Segons el 65% dels enquestats, el pressupost del viatge se situa per sobre dels 1.500 euros per persona. Evidentment, com que és una mitjana, les diferències entre els uns i els altres poden ser molt grans. Martí em confirma que, efectivament, una part d’aquests viatges els clients la paguen amb crèdits, però no té dades concretes de quina part representa sobre el total.

Penso que, fa uns quants anys, enmig d’una cultura molt diferent, jo no hi hauria pensat, a  demanar un crèdit per a anar de vacances. Si no hi havia diners, no anàvem enlloc i punt. Però això ha canviat molt. “Ara viatjar a crèdit està normalitzat i no es veu com a res estrany, perquè forma part de la cultura actual”, em diu el president d’ACAVE. “Hem de pensar que, per a la gent jove, la idea del consum ha canviat radicalment i que, per a molts, és més important fer que no pas tenir, i el fet de sortir a conèixer món és una de les coses que s’han convertit gairebé en una prioritat”, afegeix.

Sobre aquest punt, Antonio Gallardo em fa veure la manera de calcular que molta gent aplica a l’hora de decidir de demanar aquests préstecs. “El fet és que es fixen habitualment en la quota que han de pagar cada mes i fan els càlculs sobre aquesta quota. No pas sobre el total del deute que van adquirint. I, de vegades, pot acabar fent una bola, sense adonar-se’n gaire.” Es refereix, concretament, a dues coses. Per una banda, que hi ha gent que demana un crèdit quan encara no ha acabat de pagar-ne un altre, i el volum global pot arribar a tocar o travessar els límits d’endeutament que serien raonables en la seva situació financera. I, per una altra, el cost total que representa aquesta despesa, atès que aquests crèdits els concedeixen, habitualment, les entitats financeres de consum, que sempre tenen uns tipus d’interès molt més alts.

Segons que m’apunta, és veritat que els tipus han baixat una mica respecte de l’any passat, però menys en aquestes entitats que en els bancs. Concretament, la mitjana que estimen ara és al voltant del 13,5% TAE, la qual cosa vol dir que algunes entitats financeres de consum se situen per sobre d’aquest percentatge. Realment, són tipus molt alts… I les vacances, molt més cares.

 

El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, i el fiscal general de l’estat, Rob Bonta, han presentat avui una demanda contra l’administració de Donald Trump, a qui acusen d’haver-se excedit en les seves competències en decretar aranzels de manera unilateral a una gran part dels països del món.

Consideren que Trump ha fet un ús indegut de la Llei de Poders d’Emergència Econòmica Internacional, una norma de 1977 que permet al president dels EUA de restringir el comerç amb altres estats en contextos de crisi greu.

Segons que ha informat la batllia californiana, la demanda té com a objectiu que la justícia declari nuls aquests aranzels i en bloquegi l’aplicació. Newsom, del Partit Demòcrata, ha criticat durament la decisió de Trump, tot assegurant que “l’impacte d’aquests aranzels es nota de manera desproporcionada a Califòrnia, el principal estat manufacturer dels Estats Units, que en resultarà molt afectat”.

En una intervenció al seu pòdcast, Newsom ha remarcat que la decisió de la Casa Blanca és una amenaça directa a l’economia de l’estat i ha demanat una resposta judicial contundent.

El fiscal: “Aquests aranzels són il·legals”

El fiscal general Rob Bonta ha anat més enllà i ha qualificat d’il·legals els aranzels imposats per Trump, a més de “profundament preocupants”. Ha advertit que els californians “s’han de preparar per a les conseqüències” i ha acusat l’ex-president de jugar amb el futur de l’estat. “Aquestes polítiques comercials no responen a cap criteri raonable ni constitucional”, ha remarcat.

Els aranzels anunciats per Trump afecten la majoria dels països del món, i especialment la Xina, que ha rebut càrregues impositives de fins al 145%. Tot i que la setmana passada es va decretar una moratòria de noranta dies, aquesta no s’aplica al gegant asiàtic, que continua essent l’objectiu principal de la nova política comercial de l’ex-president.

Els demandants argumenten que la Llei de Poders d’Emergència Econòmica Internacional no pot ser utilitzada com a eina per a reformular el comerç exterior segons criteris unipersonals, i que qualsevol decisió d’aquest abast hauria de passar pel Congrés. Així mateix, insisteixen que no hi ha cap justificació d’emergència nacional que avali l’ús d’aquesta llei en aquest context.

La Comissió Europea ha proposat avui la creació d’una primera llista comuna de països d’origen considerats “segurs” amb l’objectiu d’accelerar les expulsions d’immigrants amb poques probabilitats de rebre asil. Segons l’executiu comunitari, la iniciativa pretén de reduir els terminis de tramitació a un màxim de tres mesos –en lloc dels sis habituals– i oferir a les autoritats nacionals eines per a racionalitzar els procediments.

La proposta inclou tots els països candidats a adherir-se a la Unió –com Turquia, Albània, Sèrbia, Moldàvia o Geòrgia– i mitja dotzena més, entre els quals el Marroc, Tunísia, Colòmbia, Bangladesh, l’Índia, Egipte i Kossove. Tot i això, Ucraïna no hi figura perquè supera el llindar del 20% de les peticions d’asil acceptades.

La comissària de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, ha dit que amb aquesta llista es volen aplicar procediments més àgils i eficaços per a casos que, a priori, tenen poques possibilitats d’èxit. Ara bé, ha remarcat que cada sol·licitud continuarà essent examinada individualment.

Una llista revisable i vinculant

Segons la proposta, la llista hauria de tenir un caràcter dinàmic i seria revisada periòdicament en funció de canvis polítics, socials o jurídics als països inclosos. A més, es podrien excloure temporalment o definitivament alguns estats si hi hagués violència extrema, sancions per part del Consell de la UE o si més del 20% de les demandes de protecció fossin aprovades.

En el cas dels països candidats a la Unió, la Comissió argumenta que compleixen, en principi, els criteris perquè han d’adoptar l’estat de dret i els valors comunitaris com a part del procés d’integració. Ara bé, aquestes condicions poden canviar, i si és així, l’exclusió de la llista es faria mitjançant procediments ràpids o ordinaris.

Els estats candidats inclosos en la proposta són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna. En canvi, la Comissió deixa fora Ucraïna perquè actualment més del 20% de les peticions presentades pels seus nacionals són acceptades als països membres.

Per què aquests països?

En relació amb els altres estats proposats –com el Marroc, Tunísia i Colòmbia–, la Comissió diu que el criteri fonamental ha estat el baix percentatge d’acceptació de peticions d’asil (per sota del 5%) i la consideració que són punts d’origen destacats de fluxos migratoris irregulars. També s’ha tingut en compte si tenen acords d’exempció de visats amb la Unió i si generen “problemes significatius” en termes de migració irregular.

Aquesta primera llista comuna no substituirà les llistes nacionals que ja tenen una vintena d’estats membres, sinó que les complementarà. Ara bé, els països hauran de reconèixer com a segurs tots els estats designats per la UE. Espanya, actualment, no té cap llista nacional pròpia de països d’origen segurs.

Excepcions per a minories i zones concretes

El portaveu d’Interior de la Comissió, Markus Lammert, ha insistit que la designació com a país segur no implica que tots els ciutadans d’aquest estat estiguin automàticament exclosos del dret d’asil. Cada cas serà analitzat individualment, i els estats membres podran establir excepcions per a regions específiques o col·lectius vulnerables.

Aquesta disposició s’aplica pensant en casos com els kurds o sirians que poden arribar a Europa a través de Turquia, tot i no ser nacionals turcs. Segons les normes, les designacions només afectaran els nacionals dels estats inclosos i no pas migrants d’altres països que hi transitin.

A més, els estats membres tindran llibertat per a ampliar la llista amb altres països que considerin segurs, sempre que ho facin segons el dret comunitari i amb una valoració específica.

La defensa de l’ex-secretari de Seguretat i Emergències valencià, Emilio Argüeso, ha sol·licitat a la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda que cite a declarar com a investigats i, subsidiàriament, en qualitat de testimonis quatre persones, entre les quals hi ha el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, i l’ex-cap del Consorci de Bombers de València, ara retirat, José Miguel Basset.

En un escrit dirigit a la titular del Jutjat número 3 de Catarroja (Horta Sud), datat avui, la representació d’Argüeso demana també la declaració com investigades de la cap del servei de Coordinació d’Emergències 112, Inmaculada Piles, i la tècnica de Comunicació Aurora Roca. Demana aquestes noves diligències després de les declaracions dels investigats –el mateix ex-secretari i l’ex-consellera d’Interior Salomé Pradas– i de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

En el cas de Miguel Polo, diu que “va ser present en el CECOPI el dia dels fets, i segons les declaracions dels encara investigats, així com de Pilar Bernabé, no va informar el CECOPI ni de la remissió, ni del contingut del correu electrònic de la CHX de les 18.43, sent el responsable de l’organisme que suposadament havia enviat aquest correu i tractant-se d’un correu d’una importància de tal envergadura”.

“Tampoc va informar de la gran crescuda de metres cúbics d’aigua que estava sofrint en aquestes hores el Poio, sent responsable de la CHX i membre del CECOPI. Al mateix temps, ha de donar explicacions de l’apagada informativa de la CHX al CECOPI des del correu de les 16.13 fins al correu de les 18.43”, argumenta.

Pel que fa a José Miguel Basset, creu que “ha d’explicar per què va retirar als bombers dels barrancs de la zona afectada el dia 29 d’octubre sense avisar al CECOPI ni a cap responsable de la Conselleria d’Emergències”.

Quant a Inmaculada Piles, el motiu seria que, segons les declaracions dels encara investigats, així com de Bernabé, “no s’ha rebut en el CECOPI cap informació sobre les trucades del 112”, mentre que insta a citar a Aurora Roca perquè “no va arribar a intervenir en cap moment en la llarga reunió del CECOPI el dia 29 d’octubre quan ella era la responsable de traslladar les notícies de fora al CECOPI i del CECOPI a l’exterior”.

D’una altra banda, aquesta part sol·licita que, en qualitat de testimoni, es cride a Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, al qual es van referir tant els investigats com Pilar Bernabé en les seues declaracions.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebut avui a Brussel·les el cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, per abordar l’estat de les negociacions sobre l’acord d’associació entre la Unió Europea, Andorra i San Marino.

És la primera vegada que Espot es reuneix amb Costa des que va assumir el càrrec, el desembre. Fonts europees destaquen que ambdues parts treballen perquè l’acord d’associació, l’objectiu del qual és integrar Andorra i San Marino al mercat interior de la UE, pugui tancar-se “ràpidament”.

“L’Acord d’Associació entre la UE i Andorra serà un pas important cap a la integració d’Andorra al mercat interior de la Unió Europea”, explica Costa en un Piulet. El president del Consell d’Europa també diu que en la reunió amb Espot ha destacat que “la conclusió ràpida de l’Acord d’Associació ens permetrà aprofundir les nostres relacions tant econòmicament com políticament”.

L’Accord d’Association entre l’UE et Andorre sera une étape importante vers l’intégration d’Andorre dans le marché intérieur de l’Union européenne.

Lors de ma rencontre avec le Premier ministre @XavierEspot, j’ai souligné que la conclusion rapide de l’accord d’association… pic.twitter.com/zFnVzYcQlb

— António Costa (@eucopresident) April 16, 2025

Dos assaigs clínics publicats avui a la revista Nature aporten noves esperances en la recerca d’un tractament per al Parkinson. S’hi prova l’ús de cèl·lules mare per a substituir les neurones que deixen de produir dopamina, la substància que regula el moviment i que es degrada progressivament en aquesta malaltia neurodegenerativa. Tots dos estudis demostren que aquests trasplantaments són segurs i que poden millorar alguns símptomes, però també en subratllen els límits i la necessitat de continuar la investigació amb més pacients.

Els investigadors de l’Institut CiRA, a Kyoto (Japó), han desenvolupat neurones productores de dopamina a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC), que deriven de cèl·lules sanguínies de donants. Les han implantades en el cervell de set pacients amb Parkinson, a la zona del putamen, una àrea profunda relacionada amb el control del moviment. Els resultats indiquen que les cèl·lules trasplantades han sobreviscut, no han causat tumors —un dels grans temors d’aquest tipus de teràpia— i han començat a produir dopamina. En alguns pacients, els efectes positius es mantenen fins i tot quan deixen de prendre la medicació habitual.

El segon estudi, coordinat per equips dels Estats Units i el Canadà, ha fet un pas similar, però amb un tipus diferent de cèl·lules mare: en aquest cas, embrionàries. S’hi ha utilitzat un producte experimental anomenat bemdaneprocel, que ha estat trasplantat a dotze pacients. També en aquest cas s’ha comprovat que les cèl·lules sobreviuen i no generen efectes adversos com ara moviments involuntaris provocats per l’implant, un altre risc conegut. A més, els pacients han experimentat una reducció significativa dels símptomes motors, amb una millora del 50% en els casos més clars.

Un avenç significatiu

El neurocirurgià Andrés Lozano, de la Universitat de Toronto i autor del segon estudi, destaca que encara no som davant una cura, però sí d’un avenç significatiu: “Aquest tractament pot contribuir a restaurar el circuit cerebral que la malaltia ha malmès, a diferència d’altres intervencions com l’estimulació cerebral profunda, que sols en modulen l’activitat.”

Tanmateix, els investigadors mateixos reconeixen els límits d’aquests treballs. Els estudis s’han fet amb pocs pacients i en condicions que poden propiciar un efecte placebo. Ni els pacients ni els metges no eren cecs a la teràpia aplicada, i això pot influir en la percepció de millora. Per confirmar l’eficàcia real, caldrà fer un assaig de fase 3 amb centenars de pacients, controlats de manera aleatòria, i que compari directament els resultats amb un grup placebo.

Cap a una teràpia universal?

Una de les dificultats històriques de la teràpia cel·lular en malalties neurodegeneratives ha estat la font de les cèl·lules. Fa dècades, els primers intents requerien l’ús de teixit cerebral fetal, cosa que va generar problemes ètics i de disponibilitat. Ara, amb l’ús de cèl·lules mare pluripotents o embrionàries, es pot establir una línia cel·lular estandarditzada que serveixi per a molts pacients. Això representa un canvi de paradigma: permet abandonar els tractaments personalitzats, cars i difícils de produir, i obre la porta a una aplicació més general.

Aquest camí ja s’havia començat a traçar fa més d’una dècada. El mateix Jun Takahashi, autor de l’assaig japonès, ja va provar una teràpia similar en macacos el 2012, i el 2020 es va fer un primer trasplantament a un pacient humà amb cèl·lules derivades de la seva pròpia pell. Ara, aquests nous estudis consoliden la línia de recerca amb dades humanes, encara limitades, però prometedores.

Esperança i prudència

Els dos estudis, doncs, no són encara una revolució terapèutica, però sí un pas important per a pensar que, en el futur, la substitució de neurones perdudes podria convertir-se en una eina real per a tractar el Parkinson i potser, també, altres malalties com l’Alzheimer o la de Huntington.

La Fundació Miró Mallorca destinarà prop d’un milió d’euros procedents de l’impost de turisme sostenible (ITS) a la restauració de Son Boter, l’emblemàtic casalot mallorquí que Joan Miró va transformar en el seu segon estudi de treball a Palma. Les obres inclouran la rehabilitació de l’edifici i la restauració dels grafits de carbonet que l’artista hi va fer a les parets.

Aquest és el pressupost màxim pel qual es podrà licitar el projecte, que tindrà un termini d’execució de setze mesos, segons que ha informat l’Ajuntament de Palma.

L’anunci de licitació es publicarà dimarts, 22 d’abril, i les candidatures es podran presentar durant vint-i-un dies naturals. Per tant, el termini acabarà el 22 de maig.

“Una fita històrica per a la cultura de Palma”

El primer tinent de batlle i regidor de Cultura, Javier Bonet, ha dit que l’acord pres avui era una fita històrica, perquè és una reclamació que “no s’havia pogut satisfer durant molts anys” i “ara serà una realitat gràcies a les partides de l’ITS”.

També ha destacat que actuacions com aquesta ajudaven Palma “a avançar decididament cap a l’excel·lència com a seu privilegiada de l’art i el talent creatiu”. En aquest sentit, ha defensat que aquest tipus d’obres “fan créixer les opcions de la ciutat per a dur a bon port la candidatura a capital cultural de l’any 2031”, un objectiu en què la Fundació Miró i el seu entorn tenen un paper essencial, ha afegit.

Per la seva banda, la directora de la Fundació, Antònia Maria Perelló, ha indicat que l’inici d’aquestes obres, molt esperades, representava “la culminació d’un desig i d’una obligació”, que és la de “mantenir en bon estat el llegat de Joan Miró”.

Grafits únics en un edifici carregat d’història

“La rellevància d’aquests grafits únics obliga a garantir-ne la conservació per poder-los llegar en les millors condicions possibles a les futures generacions, perquè Son Boter i els esbossos de carbonet de Miró han de ser una de les grans atraccions de la Fundació Miró Mallorca en els pròxims anys”, ha dit.

Son Boter és una possessió mallorquina del segle XVIII declarada bé d’interès cultural. Joan Miró en va adquirir la finca el 1959 i la convertí en el seu segon estudi de treball, complementari del taller dissenyat per Josep Lluís Sert, que l’artista ja ocupava des de feia tres anys.

L’artista hi va fer molts grafits a carbonet directament a les parets, amb figures i personatges relacionats amb les seves escultures. El projecte aprovat preveu de restaurar aquests dibuixos, repartits pels murs de les dues plantes de l’edifici, i rehabilitar tot el conjunt arquitectònic.

Amb aquesta intervenció, la Fundació Miró Mallorca vol reforçar la projecció artística i el patrimoni cultural de Joan Miró, una de les figures més internacionals de l’art contemporani.

El ple del Consell de Mallorca ha rectificat i finalment ha aprovat la subvenció de 95.000 euros per al Gremi de Llibreters, que havia estat rebutjada la setmana passada per manca d’acord entre el PP i l’oposició. Aquesta ajuda, prevista per al 2025, ha de servir per a finançar, entre més activitats, la Fira del Llibre de Palma.

Aquesta vegada, el PP, el PSIB, Més per Mallorca i el PI hi han votat a favor, i Vox hi ha votat en contra, tot i que forma part del govern. La consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha defensat la necessitat de recuperar el suport a una convocatòria històrica del Consell.

Aquesta línia de subvencions permet al gremi d’organitzar activitats com la Fira del Llibre, Sant Jordi, la Setmana del Llibre en Català i cicles de foment de la lectura a les llibreries. Enguany, també servirà per commemorar el cinquantenari.

El Consell preveu d’acompanyar aquesta efemèride amb una campanya digital per a explicar els valors del gremi i repassar-ne la trajectòria. A més, s’organitzarà una jornada festiva amb escriptors, editors, bibliotecaris i ciutadans.

L’incendi d’un matalàs ha fet que s’hagués de tancar un dels accessos de l’estació de Sant Antoni de la L2 del metro de Barcelona, segons que han informat fonts de TMB.

Concretament, s’ha tancat l’accés per les escales situat a la cruïlla entre la ronda de Sant Antoni i el carrer de Villarroel, a més de l’accés per ascensor, que s’ha reobert a les 14.30.

Fonts municipals han detallat que no se saben les causes que han provocat l’incendi i que una dotació dels bombers de Barcelona s’hi ha desplaçat per extingir el foc.

Accés a la parada del metro de Barcelona de Sant Antoni clausurada (fotografia: Emma Granyer).

El batlle de Girona, Lluc Salellas, ha fet pública la mort del seu fill no nat set dies abans de les quaranta setmanes d’embaràs. Salellas ho ha explicat a les xarxes socials amb la voluntat de visibilitzar el dol perinatal, socialment força menystingut fins ara. “Aquest dimarts 15 d’abril moria l’Ovidi, el nostre fill, a la panxa de la seva mare. Ho feia set dies abans d’arribar a les 40 setmanes, de manera inesperada, imprevisible i massa injusta”, ha explicat. “Som uns d’aquells pocs casos que passen de tant en tant i que fins fa poc eren coberts de silenci i de tabú. Som avui protagonistes d’un immens dol perinatal. Un dol i un dolor que abraça la immensitat del mar. D’Empúries a Grècia i més enllà. En un tres i no res, la vida es capgira com un mitjó, tot perd el sentit i la boira ocupa un espai que fins ara era de somriure, esperança i anhel de fer créixer la família, la nostra petita comunitat”.

“El naixement de l’Ovidi –ja sense batec– ha sigut aquest mateix 15 d’abril, el mateix dia que va néixer la seva àvia Glòria, amb qui no es podran conèixer, per raons òbvies. Cap dels dos resta amb vida. Tots dos la vida ens els ha pres massa aviat. Quina merda”, continua el missatge. “Fa poc més de 24 hores de tot plegat i encara no sabem on posar cada sentiment, com alçar-nos després de la devastació, però si ho sabrem fer serà gràcies, sens dubte, a l’acompanyament de la Déborah, la Llívia i l’Anna Maroto, que ens han fet costat durant tot l’embaràs i ahir van deixar les vacances per ser al nostre costat i acompanyar-nos en un part que, malgrat tots els malgrats, va ser preciós, com ho és el mateix Ovidi. Gràcies també a la família i als amics pel suport. Tota la desconfiança vers la vida que ens ha portat la mort de l’Ovidi, ens l’han tornat elles. Gràcies, Anna, Llívia i Deborah i a tot l’equip del Trueta que ens ha acollit aquestes hores. Gràcies a totes les mostres de suport rebudes. Gràcies Ovidi per aquestes 39 setmanes de fer-nos tenir unes il·lusions precioses. Encara que sigui des de la panxa, hem viscut molts moments genials plegats. Sempre més sereu quatre germanes, i l’Ovidi hi tindrà el seu espai malgrat que no podrem gaudir del seu somriure, ni del seu plor, ni de la seva mirada! Ovidi Salellas i Tomas, ets etern! Descansa en pau, fill meu”.

Fátima Camba: “Els pares volen acomiadar-se del fill mort amb amor”

Quim Ayats serà el batlle accidental de la ciutat avui i demà, i de divendres a dimarts ho serà Gemma Geis. Personalitats polítiques han mostrat el seu suport al batlle a través de les xarxes.

Expresso el meu condol més sincer a l’alcalde de Girona, @llsalellasvilar per la trista i recent pèrdua del seu fill Ovidi.

Acompanyo en el dolor, amb respecte i solidaritat, tant la mare com tota la família en aquests moments tan difícils.

Descansi en pau

— Sílvia Paneque (@SilviaPaneque) April 16, 2025

La Comissió Europea ha aprovat el Lecanemab (Leqembi), el primer fàrmac autoritzat a la Unió Europea per al tractament de la malaltia d’Alzheimer i que és capaç de frenar alguns símptomes en les primeres fases de la patologia. La decisió d’Europa arriba després del vist-i-plau de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) al novembre. El fàrmac, segons la CE, ha de servir “per al tractament del deteriorament cognitiu lleu en les primeres etapes de l’Alzheimer i sota estrictes condicions”.

L’aprovació de Brussel·les solament autoritza l’ús del fàrmac per a alguns pacients que es troben en fases inicials de la malaltia i en unes condicions molt concretes. “Es farà servir en persones que només tinguin una còpia o cap del gen ApoE4 i que presentin plaques de beta amiloide en el cervell”, ha detallat la Comissió Europea en un comunicat.  Aquesta especificació estaria vinculada amb el fet que aquest grup de pacients té menys probabilitats de patir efectes secundaris. S’havien arribat a registrar casos d’edemes i hemorràgies cerebrals en els assaigs.

El HUB Alzheimer Barcelona aplaudeix la decisió

El HUB Alzheimer Barcelona ha celebrat aquesta decisió que representa “un pas molt important en l’abordatge de la malaltia i obre un futur esperançador per a les persones afectades i les seves famílies a tot Europa”. En un comunicat, ha recordat que l’Alzheimer “és una malaltia devastadora que afecta més de seixanta milions de persones arreu del món” i ha apuntat que “és la setena causa de mort i una de les principals causes de discapacitat entre la gent gran”.

Alhora, ha avisat que “l’aplicació d’aquest fàrmac al sistema públic de salut suposarà un repte logístic, econòmic i clínic”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat quatre apartats de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes pel curs 2022-2023 i que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual als centres. Arran d’un recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), els magistrats consideren que els apartats només recullen el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre i això vulnera la constitució espanyola. La sentència, de dilluns passat, sí que manté vigents els apartats sobre retolació i l’atenció lingüística especialitzada en la primera ensenyança.

Aquestes instruccions van ser recorregudes per l’AEB perquè desenvolupaven el contingut del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, que intentaven de blindar el català com a llengua vehicular a l’escola. La sala contenciosa administrativa del TSJC va inadmetre el novembre del 2022 el recurs de l’AEB, perquè va considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent i es dirigien en exclusiva als treballadors del Departament d’Educació. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que el novembre passat va estimar el recurs i va obligar el TSJC a pronunciar-s’hi, atès que entenia que l’absència de tot esment al castellà desbordava el marc normatiu.

A més, afegia que la normativa tenia la “voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana” fos “un factor bàsic d’integració social”, i afectava el conjunt de la comunitat educativa, no sols als funcionaris. En concret, el Suprem deia: “Les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de l’administració mateixa i continguin elements que excedeixin la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós administratiu.”

En la sentència, el TSJC anul·la una part dels apartats d’aquelles instruccions. En concret, anul·la un apartat que diu que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a l’Aran, “com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu”. El tribunal considera que el fet que no s’hi esmenti el castellà no permet de garantir-ne una presència adequada, i tampoc no assegura que hi hagi instruments de control i avaluació per a vetllar que els alumnes aconsegueixin les seves competències lingüístiques, ni indicacions als centres educatius perquè compensin les mancances que poguessin existir.

Més al detall, s’anul·la un apartat que diu que el català “és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general”. Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnes, la formació del professorat i el personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars.

La sentència també anul·la dos apartats que insten els centres a fer del català una eina d’integració. L’un: “Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social.” I l’altre: “Consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural.”

Apartats no anul·lats

En canvi, el TSJC ha desestimat part del recurs de l’AEB sobre l’apartat referent a la retolació dels centres, perquè considera que, atesa la doctrina jurídica fins avui, no pot considerar-se obligatori retolar en les dues llengües oficials; i l’apartat sobre l’atenció individualitzada en el primer ensenyament, perquè permeten de ser interpretats conforme a dret. Sobre la desestimació d’aquests punts, l’AEB ha anunciat que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

L’ex-president dels EUA Joe Biden ha reaparegut per acusar Donald Trump i Elon Musk d’amenaçar greument la seguretat social nord-americana. En una intervenció pública a Chicago, l’ex-president ha denunciat que el nou govern havia començat a desmantellar a gran velocitat àrees clau del sistema federal, entre les quals, l’administració de la seguretat social, que considera un “compromís sagrat” del país. “En menys de cent dies, aquest govern ha causat tant de dany i tanta destrucció que és esborronador”, ha dit davant un congrés d’advocats especialitzats en discapacitat.

Biden ha criticat que el govern de Trump i Musk s’hagi inspirat en la màxima de Silicon Valley de “trenca coses i avança de pressa”. Segons que ha dit, aquest enfocament fa perillar la fiabilitat d’un sistema que, en noranta anys d’existència, no ha fallat mai: “Els xecs de la seguretat social s’han pagat fins i tot en temps de guerra, de recessió o de pandèmia. Però ara, per primera vegada, això pot canviar, i seria una catàstrofe per a milions de famílies.”

Les crítiques de Biden arriben després d’un dia d’accions convocades pels demòcrates per tot el país per a alertar de l’ofensiva contra la seguretat social. El cap demòcrata a la Cambra de Representants, Hakeem Jeffries, ha denunciat les retallades a la plantilla i als serveis de l’agència, que fan témer una reducció dràstica de l’atenció. A tot això, s’hi afegeix l’angoixa pels canvis normatius que el govern de Trump ja ha començat a aplicar.

Biden també ha respost a algunes declaracions recents de membres del govern. Ha criticat que Elon Musk definís el sistema com una “estafa piramidal” i que Howard Lutnick, secretari de Comerç i multimilionari, afirmés que la seva sogra de 94 anys no es queixaria si un mes no rebia la pensió. “I les persones grans que viuen totes soles i depenen d’aquest xec, què?”, ha dit Biden, que ha ironitzat amb el fet que la dona en qüestió no tindria problemes, perquè el seu gendre era milionari.

Alhora, Trump ha signat una directiva simbòlica per a impedir que les persones sense papers rebin prestacions de la seguretat social, malgrat que la llei nord-americana ja ho prohibeix. El document també ordena d’ampliar la fiscalització dels ingressos de persones de més de cent anys i d’aplicar programes similars a Medicare i Medicaid. Aquesta iniciativa coincideix amb la campanya republicana per a desacreditar el sistema, que Trump assegura que no vol tocar, però que ha estat objecte de retallades i reestructuracions des que va arribar al poder.

Biden ha tancat el discurs amb una crida a defensar els valors fundacionals dels Estats Units. “Ningú no és rei”, ha dit, i ha lamentat com de dividit estava el país. Ha recordat que va ser elegit amb la promesa de guarir “l’ànima d’Amèrica”, però ha admès que les divisions havien empitjorat. Sense citar Trump directament, ha dit que un 30% de la població no tenia cor, una expressió que ha fet esclatar la indignació entre els seguidors del seu successor.

Els docents de llengua catalana i castellana, agrupats en la plataforma DocentsCat, han expressat el seu “profund desacord” amb el Departament d’Educació per no incloure una tercera hora de llengua al batxillerat. Per la seva banda, Ciències en Perill ha lamentat que Educació dóna “l’estocada final” a la formació de les ciències. Totes dues plataformes han explicat que la conselleria els va comunicar ahir que mantenia la proposta de modificació de currículum de batxillerat, tal com havia anunciat inicialment, és a dir, fusionant les assignatures de física i química i de biologia, geologia i ciències ambientals, entre més. Totes dues agrupacions han expressat que no s’han sentit escoltades pel Departament d’Educació.

En un comunicat, DocentsCat lamenta que, mentre la conselleria ha intentat de prendre alguna mesura per a pal·liar les repercussions d’unes altres decisions crítiques, en el cas de la llengua “hi manté el menysteniment més absolut sense buscar cap solució a la demanda”. La plataforma ha alertat que aquesta decisió significa “un pas enrere” en un moment en què el domini de la llengua és “més necessari que mai per a garantir l’èxit acadèmic i professional” dels joves.

Els docents diuen que el departament no ha tingut la deferència de mostrar-se interessat per les seves demandes. Per tot plegat, han tornat a demanar-li que obri un espai de diàleg real amb els professors sobre els canvis al currículum.

Alerta per la formació en ciències

Per la seva banda, Ciències en Perill critica que, amb els canvis, s’haurà d’explicar el mateix temari en la meitat de temps, perquè es passarà de quatre hores per matèries a dues hores.

La plataforma explica que en la reunió d’ahir van comunicar al departament que havien aconseguit “un consens en contra de la fusió” i lamenta que s’hagi escenificat “un diàleg que no ha existit mai”. “No se’ns ha fet cas ni a nosaltres, ni a les universitats, societats científiques, col·legis professionals, claustres de centres educatius ni famílies preocupades per la formació dels seus fills”, retreuen.

Com ja van anunciar la setmana passada, Ciències en Perill ha confirmat que, si no es feia marxa enrere en aquest “despropòsit”, els docents de ciències no corregirien els exàmens de selectivitat. Sobre això, diuen que no és una mesura contra els alumnes sinó que és una manera de lluitar contra una reforma “que empitjora greument la formació científica de l’alumnat i amplia les desigualtats entre centres i estudiants”.

Avui, 16 d’abril de 2025, les informacions principals de VilaWeb.

• “Vull que la meua filla siga bilingüe”: les famílies de Torrevella que lluiten per una línia en català
• Mazón va estar il·localitzable mentre centenars de persones restaven atrapades per la gota freda
• La doble vergonya del govern Illa amb la Casa de Perpinyà I Editorial de Vicent Partal
• Una lectura superficial d’una tragèdia col·lectiva 
• Joan Miró, un artista neutralitzat? I Mail obert de Joan Minguet 
• La cara il·lustrada del populisme I Mail obert de Joan Ramon Resina 
• El parlament andorrà s’encén arran de les noves informacions sobre l’operació Catalunya 
• Els aranzels de Trump amenacen un dels grans pilars del comerç en línia mundial: els detallistes xinesos
• Irene Zurrón: “Els pobles també tenen les seves perversitats” 
• 21 llibres de poesia per a regalar aquest Sant Jordi 2025

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Sortides Culturals - Lloc: Barcelona

El film Parenostre, dirigit per Manuel Huerga, produït per Minoria Absoluta i Lastor Media i amb guió de Toni Soler, s’estrena avui als cinemes. Té tots els números de la rifa per a rebre de valent per una cosa i la contrària. Rebrà, previsiblement, perquè emblanqueix la figura del president Jordi Pujol, i rebrà perquè en retrata l’ombra de la corrupció, l’ensulsiada moral. El sol anunci de l’estrena ja ha suscitat retrets de banda i banda. La flaca del film, tanmateix, no és ni l’una cosa ni l’altra, sinó que li manca gosadia per a construir una versió pròpia de la història. Se li nota pertot arreu que mira d’evitar l’acusació de film opositor i la de film partidari, i el guió ho resol amb la recerca d’un equilibri matemàtic que el condemna a una lectura superficial. I la història de Pujol no ho és gens, de superficial.

Cal reconèixer a Huerga i a Soler una gosadia prèvia: la de fer un film sobre Pujol. El procés, el cas Pujol o el cas Palau són matèria artística de primer ordre i, en canvi, en aquest país, el cinema polític sobre la història recent –més enllà de la guerra i de la dictadura– ha travessat fins ara un desert àrid difícil de justificar. Fer ficció de les històries que han sacsejat l’ètica nacional té un punt de valentia innegable. A una cultura viva li val més d’explicar-se constantment per mitjà de l’art. És un error veure com una debilitat o una autoflagel·lació que els catalans fem films sobre els Pujol perquè els espanyols no en fan sobre les corrupteles del PP i el PSOE –excepció feta de L’home de les mil cares, del 2016, sobre el cas Roldán. 

El problema de Parenostre és que, una volta presa la decisió de llançar-se a la piscina, s’hi llança amb flotador. S’endinsa en una qüestió espinosa i apassionant però no s’arrisca; furga en una ferida que encara és ben oberta –amb tot el dret de fer-ho–, però espera sortir-ne sa i estalvi. Mira de cenyir-se a les escenes conegudes o imaginades per tothom, però té poc atreviment per a imaginar-se’n de noves i per a inventar-se’n. La morbositat d’imaginar-te com devia ser aquell dinar a can Pujol en què es va prendre la decisió se sadolla, simplement, quan veus els actors que interpreten els personatges reals, però les converses no tenen gaire profunditat, són una crossa sovint robòtica per a fer avançar la trama. Hi ha una tendència precipitada a la metàfora fàcil, a la referència habitual –la suadíssima llegenda de l’ascens al Tagamanent, el president que no du mai a sobre diners en efectiu.

El contrapès de tot això és Josep Maria Pou, que fa una interpretació memorable del president Pujol. Pou aconsegueix una fita complicadíssima: encarnar un home que resulta extraordinàriament familiar per a qualsevol espectador i, sense assemblar-s’hi gens ni mica, fer-lo creïble de bon començament. Hi ha molt d’ofici en l’operació: l’actor, que va explicar a VilaWeb que s’havia inspirat en el rei Lear per a connectar amb la tragèdia pujoliana, captura amb molta traça l’ànima del president. La solitud dels ulls, el cansament de la gestualitat, la fragilitat del gest de les mans. Pou és esplèndid i, d’una manera semblant, Carme Sansa també broda el paper de Marta Ferrusola –la duresa casolana, la fermesa del caràcter. El problema és un deix d’artificiositat en el guió. Per exemple, costa d’imaginar que Pujol cometés la frivolitat de dir, en un moment tan greu i tan íntimament devastador com el de decidir de confessar: “Ara farem el que toca.”

La dificultat de narrar Pujol s’assembla molt a la dificultat que ell mateix troba, a la vida real, per a justificar-se. L’única manera de fer-ho de debò és abordant a fons el conflicte nacional i l’impacte psicològic que ha tingut, per a ell i per a tothom. L’única manera és explicant com la cultura política d’aquest país va fer dels catalans un poble “habituat a viure en un clima resclosit i per sota de les seves possibilitats” –per a emprar els mots de Pujol mateix quan era a la presó–, i com el president va normalitzar la doble moral perquè havia assumit alhora la derrota política i la manca de llibertat. El teatre familiar era una ramificació del teatre polític, i no pas a l’inrevés. Pujol, que no és un lladregot com n’hi ha que pretenen, tan solament pot justificar la deixa si és per a protegir-se, però, per a fer-ho, ha d’explicar políticament de què s’havia de protegir.

Un film biogràfic que enfoca el moment concret de la caiguda pública de Pujol difícilment podrà superar la superficialitat d’un documentari sobre la confessió o sobre l’operació Catalunya. El drama familiar dels Pujol és un retall de la història moderna del país, i aquesta història, a Parenostre, no té prou centralitat. El cas Pujol no és un cas personal: és una tragèdia col·lectiva que es mereix els 314 minuts de Novecento.