La vaga de la companyia ferroviària francesa SNCF que s’allargarà fins diumenge 11 de maig, afectarà molt els trens regionals a Catalunya Nord, mentre que les línies de llarg recorregut, com el TGV Barcelona-Perpinyà-París, funcionaran amb normalitat.

La circulació dels trens de la línia liO Train (TER) es manté en més d’un 80%, combinant serveis ferroviaris i autobusos. Així i tot, en trajectes com Perpinyà-Cervera de la Marenda hi haurà més autobusos que no pas trens.

La SNCF ha informat que les línies entre Avinyó i Portbou poden patir alteracions. Ja ahir dimart, per exemple, només hi va haver un tren entre Perpinyà i Cervera, i quatre autobusos. En sentit invers, set autobusos i cap tren.

Per avui, dimecres 7 de maig, s’han previst quatre trajectes en autobús entre Perpinyà i Cervera (el primer a les 7.50 i el darrer a les 17.25) i un sol tren, que surt a les 18.55. En sentit contrari, hi haurà set autobusos (el primer a les 8.05 i el darrer a les 18.50), i un únic tren que surt de Cervera a les 6.27.

La SNCF recomana de consultar les afectacions abans de viatjar i recorda que la informació s’actualitza cada dia a les 17.00 al seu web, on es pot consultar l’estat de la circulació i les connexions disponibles.

Marta Izquierdo, fins ara regidora de Vox a l’ajuntament de Nàquera (Camp de Túria), ha sol·licitat el pas al grup de no adscrits, fet que deixa en minoria el govern municipal de Vox, l’únic del País Valencià presidit per aquesta formació.

La regidora va formalitzar el canvi aquest dilluns amb un escrit registrat a l’ajuntament. En el text, Izquierdo diu que “després d’una llarga reflexió”, ha decidit abandonar el grup perquè ja no s’hi sent representada: “Els meus principis ja no es veuen reflectits en les accions de Vox Nàquera.” També assegura que ha estat víctima d’un “aïllament progressiu” per part dels seus companys de partit.

Izquierdo, que gestionava àrees com ara Tradicions i Festes taurines, Caça, Medi ambient i Protocol, considera que la millor manera de defensar els seus valors “sense interferències ni pressions externes” és passar al grup de no adscrits. Mantindrà, però, l’acta de regidora. El canvi s’haurà de ratificar en el ple del mes de maig.

Des de les eleccions municipals de 2023, Vox i el PP governen Nàquera amb quatre i tres regidors, respectivament. L’oposició la formen el PSPV (amb tres regidors), UPDN (amb dos) i Compromís (amb un). Amb la marxa d’Izquierdo, el bloc de govern passa a tenir tan sols sis regidors enfront de sis de l’oposició, més la regidora no adscrita.

Aquest no és l’únic moviment intern que afecta Vox en municipis del País Valencià. Dilluns mateix, Guillermo Alonso, fins ara portaveu de Vox a l’ajuntament de Torrent (Horta Sud) i primer tinent de batllia, també va abandonar el partit i va passar al grup de no adscrits. Aquesta decisió també ha deixat el govern municipal en minoria, malgrat que la batllessa, Amparo Folgado (PP), ha promès estabilitat.

Divendres passat, dos dels tres regidors de Vox a l’ajuntament d’Almassora (Plana Alta), governat pel PP, també van anunciar que abandonaven el partit i passaven a ser no adscrits. En aquest cas, la batllessa, María Tormo, va dir que continuarien treballant amb estabilitat i va instar a resoldre les tensions internes de cada partit de portes endins.

A València, fa unes setmanes que Vox va readmetre al partit i al grup municipal els regidors Juanma Badenas i Cecilia Herrero, que al març havien deixat la formació i havien passat a no adscrits. Aquest retorn permet al PP conservar la majoria absoluta a l’executiu que presideix María José Catalá.

L’exèrcit de l’Índia ha llançat un atac contra el Pakistan, que les autoritats presenten com una represàlia per l’atac armat que el 22 d’abril va causar vint-i-sis morts –la majoria civils– en una zona turística de Caixmir, sota administració índia.

Segons el govern indi, els bombardeigs han afectat nou punts des d’on s’haurien planificat accions armades contra l’Índia. El comunicat oficial afirma que no s’han tocat instal·lacions militars i que ha estat una operació “precisa, mesurada i no escaladora”.

Tanmateix, el Pakistan ha reaccionat de manera contundent. El ministre de Defensa, Khawaja Asif, ha acusat l’Índia d’atacar població civil i ha advertit que hi haurà una resposta equivalent.

Fonts militars pakistaneses han explicat a la premsa que cinc punts han estat atacats: dos a l’est del país (Ahmedpur East i Muridke) i tres al Caixmir sota administració pakistanesa (Kotli, Bagh i Muzaffarabad). També han dit que cap avió indi no ha travessat l’espai aeri pakistanès.

El portaveu militar Ahmed Sharif Chaudhry ha remarcat que el Pakistan decidirà com i quan respondrà. I el ministre Asif ha afegit que, si l’Índia vol un enfrontament directe, “s’hi veuran les cares”.

Els atacs arriben després d’uns quants dies de tensió creixent. El 30 d’abril, el ministre d’Afers Estrangers de l’Índia, Subrahmanyam Jaishankar, va advertir el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, que el Pakistan “pagarà un preu alt” per l’atac de Caixmir, que Nova Delhi vincula amb grups pakistanesos, acusació que Islamabad nega.

Analistes com Michael Kugelman, expert en Àsia Meridional, adverteixen que, malgrat que cap dels dos països no vol una guerra oberta, el risc ara és molt elevat, especialment per la possibilitat de càlculs erronis, tenint en compte que ambdós tenen armes nuclears.

El Barça no jugarà la final de Munic, però ha deixat una gran imatge en el partit de tornada de la semifinal de la Lliga de Campions.

L’equip de Hansi Flick ha remuntat un 2-0 en contra, i ha marcat el 2 a 3 quan només quedaven cinc minuts per acabar el partit, però ha acabat perdent al Giuseppe Meazza en el partit de tornada de les semifinals de la Copa d’Europa. Èric Garcia, Dani Olmo i Raphinha han estat els autors dels gols blau-grana.

L’Inter s’ha avançat al minut 21 de la primera part amb un gol de Lautaro Martínez, que ha aprofitat una errada en la sortida del Barça. Abans del descans, Hakan Çalhanoğlu ha transformat un penal per a ampliar la diferència. Inicialment, l’àrbitre Szymon Marciniak no havia assenyalat la infracció, però el VAR l’ha fet rectificar.

A la segona part, l’equip de Flick ha sortit amb embranzida i ha escurçat distàncies al minut 54, gràcies a Èric Garcia. Minuts després, al minut 60, Dani Olmo ha empatat el partit. Als minuts finals, Raphinha ha fet el que semblava que havia de ser el gol de la victòria i ha tocat, literalment, el cel del futbol. Però Acerbi ha tornat a empatar en el temps afegit i, ja a la pròrroga, amb tots dos equips esgotats i una forta pluja caient sobre Milà, Fratessi ha marcat el 4-3.

La Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han presentat la campanya “Defensem en català, defensem el català”, amb l’objectiu d’impulsar i normalitzar l’ús del català entre els professionals del dret. La iniciativa s’adreça especialment als advocats en actiu i als estudiants de dret, per fer valdre els drets lingüístics i demostrar que el català pot ser també llengua habitual als jutjats.

L’acte de presentació s’ha fet a la Sala de Columnes del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i hi han intervingut el president del CICAC, Joan Martínez; la vice-presidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, i la secretària per a l’Administració de Justícia del govern, Iolanda Aguilar. També hi han participat el president de la Comissió de Llengua del CICAC, David Casellas, i el diputat de la junta de govern de l’ICAB i membre de la comissió de justícia de la Plataforma per la Llengua, Frederic Munné.

Plana ha remarcat que la llengua pròpia hauria de ser la de l’ús normal en tots els àmbits de la societat i que, en el cas de la justícia, cal visibilitzar advocats que ja treballen habitualment en català. Segons que ha explicat, aquesta visibilització és clau per generar referents i trencar amb la idea que el català és inviable o marginal als jutjats. També ha destacat que cal encarar la situació amb valentia col·lectiva i compromís institucional. La campanya inclou vídeos a les xarxes socials amb advocats com ara Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Anaïs Franquesa, Marina Roig, Nàsser Aoukhiyad i Marina Pellín, que expliquen la seva experiència utilitzant el català en l’exercici professional. A més, vol interpel·lar directament els estudiants de dret, perquè s’ha detectat una manca d’ús del català a les facultats, fet que després repercuteix a la pràctica professional.

Només el 6% de les sentències són en català

La secretària de Justícia del govern, Iolanda Aguilar, ha denunciat la desconnexió entre l’ús social del català i l’ús judicial. Ha recordat que, malgrat que un 32% de la població s’expressa habitualment en català, solament entre un 6% i un 7% de les sentències són redactades en aquesta llengua. A més, el 80% de les sol·licituds per tramitar causes en català no són ateses, tot i que els ciutadans tenen el dret de fer-ho.

Aguilar ha atribuït aquesta situació a la inèrcia castellana del sistema judicial, a la manca de coneixement de la llengua entre jutges i fiscals –tot i que ha dit que hauria de ser una exigència– i a la centralització de l’administració, amb lleis, jurisprudència i documents de treball essencialment en castellà. Per això, ha defensat que l’ús del català ha de ser també una qüestió d’estatus jurídic i polític.

Els advocats joves fan menys ús del català

Segons una enquesta que Plataforma per la Llengua va publicar el 2022 entre els col·legis d’advocats del país, el 75% dels lletrats es relaciona habitualment en català, però solament el 36,6% l’utilitza per presentar escrits o intervenir a sala. El 45,8% fa sempre les intervencions orals en castellà i el 57,3% no presenta mai els escrits en català.

A més, la situació empitjora entre els professionals de quaranta anys o menys: tot i que un 64,2% són catalanoparlants habituals, solament un 27,9% fa servir la llengua en l’exercici professional. Per això, la campanya defensa que l’ús del català als serveis legals no sols és un dret, sinó també una millora de qualitat i una eina de sensibilització per fer valer els drets lingüístics.

Ahir vam saber que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) havia arxivat la demanda que havia presentat Javier Martínez contra Espanya per no haver investigat prou l’atemptat del 17-A. Els advocats de Martínez estudien de presentar un escrit de reconsideració al tribunal arran de les darreres informacions que s’han sabut a la comissió d’investigació dels atemptats al congrés espanyol. Arran de tot plegat, parlem amb Javier Martínez, el pare d’en Xavi, el nen que va ser assassinat aquell 17 d’agost a la Rambla de Barcelona. Aquests darrers anys s’ha convertit en la cara visible de les víctimes dels atemptats, la persona que ha parlat més clar a l’hora de reclamar que se sàpiga què va passar realment aquell dia. I, malgrat que ara s’ha tancat una possible porta per a arribar a saber la veritat, Martínez té clar que res no l’aturarà i que continuarà lluitant. “La negació del govern espanyol a l’hora de desclassificar els papers del 17-A significa alguna cosa”, diu.

—Com heu rebut l’arxivament del TEDH? Us l’esperàveu?
—La veritat és que sí, sobretot quan l’ABC va publicar que Es-Satti rebia 500 euros el mes del CNI. Com que és un diari de la Moncloa, diu que el govern espanyol pagava l’imam? Crec que el fet que es publiqués això fa la sensació que investiguen. Tot plegat penso que és perquè Europa no faci la seva investigació. Estic convençut que la jugada ha estat aquesta.

—Creieu que allò que va publicar l’ABC va ser una filtració intencionada del govern espanyol?
—No en tinc proves, però crec que sí. Que tot ho tenen molt ben estudiat, tot té un tempo. Al final ha coincidit la comissió d’investigació al congrés espanyol i la demanda a Europa. Nosaltres no la podíem presentar fins que no s’acabés el procediment judicial a l’estat espanyol. I, després, teníem el temps limitat per a presentar la demanda a Europa. Just en aquell moment també hi ha la comissió d’investigació. Mira que han tingut temps. Tot coincideix. Ells saben fer aquestes coses, no com nosaltres.

—I com us sentiu ara, després de tot plegat?
—Crec que tothom s’hauria de sentir malament perquè intentem esbrinar una cosa que en realitat ens pot ajudar a tots, no només a mi. Nosaltres ja hem perdut un fill. Molta gent ha perdut gent estimada. Hi ha gent que ha quedat ferida. Aquesta veritat que busquem nosaltres és perquè ningú passi tot allò que vam passar nosaltres. Si no arribem a saber la veritat, això pot tornar a passar. Tota aquesta negativa del govern espanyol a l’hora de desclassificar papers significa alguna cosa. Per què no s’haurien de desclassificar si no hi ha res a amagar? Però, perdona, em preguntaves com em sentia…

—Sí!
—Com quan vam començar a lluitar, al principi. Sabem que hi ha coses, però no les podem demostrar. Però nosaltres no ens aturarem, continuarem treballant. Les víctimes mereixem saber la veritat. Ens haurien d’haver explicat alguna cosa, si més no. Això que passava amb l’imam de Ripoll ho sabíem des del principi. Tothom sabia que l’imam treballava pel CNI, però sempre ens ho van negar. Volem saber qui el manava, qui ho pagava tot plegat… De veritat que és mort? Per què no li fem la prova de l’ADN d’una vegada per totes?

—Confieu que algun dia sabreu la veritat?
—Crec que ja la sabem. El problema és que no la podem demostrar. Nosaltres tenim clar per què van cometre aquest atemptat. La cosa és que no els interessa que se sàpiga, ho han d’amagar.

—Què voleu dir? 
—A ningú no li interessa la independència d’un país petit. Tots els països tenen algun territori que vol independitzar-se. A Europa no els interessa aquesta independència, perquè hi haurà molts més territoris que voldran seguir aquest camí.

—Cada vegada teniu més ràbia veient com actuen?
—No, ara ja sé com funciona tot plegat. Al principi no m’ho creia, ara ja sé que és el seu funcionament. El que faig és actuar com ho fan ells, però a la nostra manera. Miro de posar el dit a la nafra sempre que puc. També vigilant què expliquem, perquè també ens hem trobat que de vegades expliquem coses i després les utilitzen. Per exemple, ells han demanat ja unes quantes vegades de destruir les proves. Com que havíem presentat la denúncia a Europa els ho van denegar. A veure si ara ho tornen a demanar. Per què volen destruir les proves, si encara es fa una investigació al congrés? O les víctimes dels altres països també poden obrir alguna via a casa seva. Potser tampoc no estan d’acord amb el que han vist.

—Quins són els passos següents?
—El problema és que si explico els passos següents, ells ja els sabran. Només et diré una cosa ràpida. Les víctimes estrangeres encara tenen molt a dir. A més, els meus advocats estudien de presentar un escrit de reconsideració al Tribunal Europeu arran de la informació de la comissió d’investigació dels atemptats al congrés espanyol. Encara tenim molta feina per fer. Esperem que no torni a passar mai, però si tornés a passar, no vull que ningú se senti tan sol com ens hem sentit nosaltres.

—Com que heu estat la cara més visible, de vegades ha semblat que estàveu sol en la lluita. Hi ha més víctimes?
—I tant! No he estat mai sol! Però passa que jo he estat la figura visible, qui ha donat la cara. Hi ha molta gent darrere nostre i que m’ajuda. Estem a punt de presentar una associació que es diu “17-A, Volem Saber la Veritat”. Del Ministeri d’Interior es van posar en contacte amb mi, per preguntar-me com era que estàvem tan malament. Nosaltres els vam recordar que a Catalunya no hi havia cap oficina d’atenció a les víctimes. Fa molts anys que ho demanem, però no hi ha manera. L’any 2022, ho vam demanar el Parlament de Catalunya i va votar-hi a favor. Però som el 2025 i no s’ha fet. Aquesta oficina és essencial per a ajudar-nos amb tots els tràmits que hem de fer, per poder reclamar coses… Ens hi ha d’ajudar gent que en sàpiga. El ministeri ens va dir que ells no farien l’oficina, però que si fèiem l’associació ens ajudarien.

—Justament, ara fa dos anys la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) va haver de tancar per falta d’ajudes. Seria similar?
—No ben bé. La UAVAT va néixer de l’emergència d’aquell moment, era una unitat d’atenció. Però nosaltres necessitem una oficina que ens ajudi a fer tots els papers que encara fem, sigui per demanar ajuda o per reivindicar els drets que tenim com a víctimes. Tot plegat ho hem de gestionar amb el Ministeri d’Interior. I, és clar, nosaltres no en sabem. Necessitaríem algun expert que ens ajudés. A part, farem més coses. Perquè, com deia, no estic sol. Molta gent que m’ha ajudat fins ara formarà part de l’associació, com ara Robert Manrique, Jaume Alonso-Cuevillas, David Torrent, la meva filla Mireia, que també és psicòloga infantil… Hi ha molta gent disposada a ajuntar-se per fer alguna cosa per ajudar les víctimes. No com altres associacions, que no han fet res de res…

—El govern català no ha fet aquesta oficina malgrat que ha estat una reclamació de tots aquests anys… 
—Res, no ha fet res. El Parlament de Catalunya el maig del 2022 va aprovar de fer l’oficina d’atenció a víctimes de catàstrofes; ja m’és igual que no sigui específicament terrorisme. Van votar-hi a favor tots els partits. I res, ni s’han posat en contacte amb nosaltres… A l’Aragó hi ha una llei de terrorisme, hi ha una oficina d’atenció a les víctimes a l’Aragó. A Andalusia també. Les administracions atenen les víctimes, fan memorials, fan coses. Aquí, res… Ni memorial, ni ens truquen, ni fan res. I ho ha aprovat el parlament, eh?

—Confieu en la comissió d’investigació?
—Pensava que no en sortiria res, i ja n’han sortit més coses que no pensava. La meva compareixença havia d’haver estat de les últimes. Però la vam fer abans per deixar temps a desclassificar més papers i poder demanar a més gent que vagin a la comissió.

—Dieu que s’han aconseguit coses…
—Sí! Sabem que hi ha gent que ha mentit. Hi ha gent que ha dit que l’imam de Ripoll no va treballar mai per al CNI. I ara, després d’haver-ho publicat l’ABC sabem que va cobrar del CNI. Tota aquesta gent que ha mentit, tot i que una comissió no es pot mentir, tinc clar que els denunciaré i a veure què passa. Com he dit, continuaré lluitant per saber la veritat. A veure què farà la comissió d’investigació i el congrés de diputats. I depèn de què surti com a conclusió de la comissió, em pensaré si poso cap denúncia més. Perquè si la conclusió és que ha fallat l’estat, què hem de fer les víctimes? Denunciar l’estat, no? Per tant, sí, la comissió ha servit de moltes més coses que ells no pensaven.

—Després de la vostra participació en la comissió, algú del govern espanyol o d’un partit s’ha posat en contacte amb vós?
—No, no… Com sempre, no.

—I després de la informació que va publicar l’ABC, tampoc?
—No, no m’ha trucat ningú, no m’ha dit res ningú…

—Una decisió favorable del TEDH hauria forçat Espanya a explicar coses. Creieu que pot passar res que els obligui a desclassificar aquests documents? Creieu que pot haver-hi res que ho desencalli?
—Podria ser, si algun dels països implicats en l’atemptat forcés Espanya a explicar la veritat. Les víctimes dels altres països tenen el mateix dret de fer això que he fet jo. Ara, als seus països les lleis són diferents, i per tant les coses poden canviar.

L’Ajuntament de Barcelona proposa d’obrir centres cívics, places i parcs a la nit per diversificar l’oci nocturn i reduir-ne l’impacte en determinats barris. La mesura, presentada avui per l’equip de la comissionada de la nit, Carmen Zapata, inclou activitats culturals, esportives i lúdiques entre les 18.00 i les 6.00, així com una reorganització de l’oferta de transport i un reforç de la mediació i la seguretat.

L’Ajuntament vol triplicar el nombre de mediadors, fins a divuit, i desplegar-los per tots els districtes, especialment en zones d’oci amb problemes recurrents com violències masclistes, homofòbia o xenofòbia. També s’ampliaran els itineraris segurs, amb més vigilància en recorreguts habituals cap al transport públic i amb punts lila en col·laboració amb establiments oberts a la nit.

Pel que fa al transport, es redissenyaran els serveis nocturns amb nous Nitbus, com les línies N23 i N24, i es reforçarà la connexió amb les zones amb més afluència per facilitar una sortida ràpida i segura. També es millorarà l’ordenació dels espais per a taxis.

Una altra línia d’actuació és la revisió normativa: es proposa de modificar la llei d’espectacles per considerar l’activitat cultural com a essencial i distingir-la de l’oci recreatiu. L’Ajuntament també vol revisar la normativa sobre soroll i promoure ajuts per millorar l’aïllament acústic dels habitatges afectats.

Finalment, es treballa per incorporar la figura de l’agent del canvi, que vetlli perquè els nous desenvolupaments urbanístics protegeixin l’activitat cultural i musical preexistent amb mesures com el reforç acústic i l’assignació d’espais mínims per a la cultura.

El síndic de Vox a les Corts, José María Llanos, ha justificat que les associacions de víctimes de la gota freda no constin en la llista inicial de compareixents a la comissió d’investigació del desastre del 29 d’octubre, en què van morir 228 persones. Segons ell, aquestes entitats no són integrades per “veritables afectats”, sinó per “veritables interessats” i són “persones manipulades per partits polítics”. Aquestes paraules han suscitat una allau de crítiques de PSPV i Compromís.

Llanos ha dit aquestes paraules en una conferència de premsa després de la reunió de la junta de síndics. I ha afegit: “Normalment, les associacions que es munten l’endemà d’una tragèdia com aquesta no solen ésser de veritables afectats.” Les ha acusades de ser controlades per partits que “volen traslladar el moviment del carrer a l’activitat política”.

Indignació del PSPV i Compromís

Les declaracions han estat durament criticades pels síndics del PSPV, José Muñoz, i de Compromís, Joan Baldoví. Muñoz ha dit que són execrables i “de les pitjors” que ha sentit mai en política. “Són mala gent”, ha dit, i ha demanat al PP que les condemni. També ha qualificat la comissió d’investigació de “farsa”, perquè la presideix l’extrema dreta, amb Míriam Turiel (Vox), i perquè, segons ell, es veten totes les compareixences proposades per l’esquerra.

Baldoví ha dit que Vox actua amb “crueltat i desvergonyiment” quan parla així de persones que han perdut familiars. Per ell, això és un nou insult a la memòria de les víctimes. També ha expressat sorpresa pel fet que gent “que es proclama profundament cristiana” mostri “aquesta manca d’humanitat”. A més, ha lamentat que aquestes associacions no participin en la comissió, i, en canvi, sí que seran rebudes per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Com de podrit has d'estar per a definir a les víctimes de la DANA com a "verdaderos interesados".

Així justifica PP i VOX tornar a vetar a les víctimes en les Corts. pic.twitter.com/uhqr220vtk

— Compromís (@compromis) May 6, 2025

El portavoz de VOX, socio de Mazón en Les Corts, llama “interesados” a las víctimas de la DANA.

La ultraderecha insulta a las víctimas, las desprecia y marca el ritmo al Consell.

Mazón calla para mantenerse en el sillón.#VolemVotar pic.twitter.com/qyUr9BBN5P

— PSPV-PSOE (@SocialistesVal) May 6, 2025

Un tècnic, sobre l’alerta per la gota freda: “Pradas ens va dir que no s’enviara res fins que no ho confirmara”

El PP no s’hi pronuncia

Pel PP, el síndic Juanfran Pérez Llorca ha dit que les víctimes “mereixen tot el respecte del món” i ha garantit que, si alguna vol participar en la comissió d’investigació, hi podrà ser. Segons ell, el PP no vol excloure ningú. Ha explicat que el pla de treball preveu la incorporació de peticions addicionals de compareixences i documentació i ha recordat que moltes associacions encara no s’havien constituït quan es va començar a preparar la comissió.

Quan li han demanat si el PP comparteix les declaracions de Vox, Llorca ha dit que no les comparteix ni les deixa de compartir, i ha subratllat que el seu partit té “un gran respecte per totes les associacions”. Ara, ha afegit que els seus representants “no haurien d’estar afiliats a cap partit”.

L’activitat econòmica del sector privat a l’estat espanyol ha continuat creixent a l’abril, encara que el seu ritme ha mantingut la tendència recent a l’alentiment, i ha assolit el seu nivell més baix d’ençà de començament del 2024. Analitzant els dos sectors principals, s’ha registrat un creixement més lent en els serveis, i la producció industrial ha caigut per primera vegada d’ençà de l’agost del 2024. El motiu, cal buscar-lo en el fet que les noves comandes rebudes pels fabricants han estat més fluixes a l’abril i les empreses de serveis han tornat a registrar un creixement més lent. En resum, les noves comandes del sector privat han augmentat modestament i al ritme més feble d’ençà del gener del 2024. L’ocupació també ha augmentat a un ritme més lent. Les expectatives empresarials, per la seva banda, s’han situat en el nivell més baix d’ençà de l’agost del 2024.

Aquesta és la recapitulació que publicava aquest matí l’agència de qualificació S&P sobre els resultats de l’enquesta als directors de compres (PMI) corresponent a l’abril a l’estat espanyol. El context global ens emmarca dins un alentiment lleuger en l’activitat, un augment modest de les comandes i un ritme més lent en l’augment de l’ocupació. L’ombra de Trump és allargada i sembla que ja ens comença a afectar. En realitat, a la resta d’Europa la cosa pinta pitjor, perquè plou sobre mullat.

Em semblen encertades les conclusions dels PMI. De fet, la setmana passada, l’INE publicava l’avanç del PIB estatal del primer trimestre del 2025, que ha crescut d’un 0,6% respecte del trimestre anterior, una dècima menys que la del quart trimestre del 2024. La variació interanual del PIB ha estat del 2,8%, cinc dècimes menor que la del trimestre anterior, quan va ser del 3,3%. Continuem creixent, doncs, però el ritme s’ha alentit. Dijous, l’Idescat farà públiques les dades avançades de l’economia catalana del primer trimestre i veurem com anem a casa nostra.

Deia abans que acceptava la conclusió dels PMI, potser amb l’excepció de l’ocupació, perquè avui hem sabut les dades de les afiliacions a la Seguretat Social i no han estat pas negatives, ans al contrari. A tot l’estat espanyol, s’ha registrat un increment intermensual de l’1,17%, que és el més alt d’afiliats mitjans en un mes d’abril i el segon més gran en termes absoluts en tota la sèrie (el més alt correspon al juliol del 2005), segons destaca la nota oficial del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les dades dels PMI, probablement, no valoren, amb la potència que han tingut, les dades del turisme per Setmana Santa, que enguany va caure molt avançada estacionalment, amb resultats força positius per a l’economia, la qual cosa ha derivat amb un augment perceptible de la contractació.

En realitat, de les més de 230.000 afiliacions mitjanes guanyades respecte del març a tot l’estat espanyol, gairebé la meitat (el 48,5%) es van generar en el sector de l’hoteleria, que incorpora els treballadors adscrits a la restauració i als allotjaments. Vist d’una òptica territorial, un 70% de les noves afiliacions estatals del mes s’han fet a les Illes, Andalusia, Catalunya i el País Valencià, per aquest ordre.

De totes maneres, com apunta Valentin Bote, director de Randstad Research, “encara que l’hoteleria impulsa l’ocupació de manera estacional amb força a l’abril, són altres sectors, sobretot el logístic, els que aconsegueixen més dinamisme, en termes interanuals de creixement”.

Evidentment, Elma Saiz, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, veu de color rosa les dades de l’abril, i assegura que “l’ocupació continua creixent i és de més qualitat”. “Durant dècades, milions de treballadors van viure atrapats en la temporalitat. Avui, gràcies a la reforma laboral, la situació ha canviat d’arrel, i més del 88% de les ocupacions són indefinides.” Aquí és on cal tornar a recordar que la qualificació com a indefinits dels fixos discontinus fa dubtar de les dades del nombre de desocupats reals que hi ha al mercat. Segons els càlculs de Randstad, l’escletxa entre les dues xifres pot arribar al voltant del 30% aquest mes. No és poca cosa.

A Catalunya, segons les dades de la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions durant l’abril ha estat de 3.844.216, una xifra rècord que representa el nivell més alt d’afiliació registrat en tota la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). En comparació amb el mes de març, l’afiliació ha crescut d’un 1%. L’Observatori del Treball de la Generalitat diu que “l’abril és tradicionalment un mes de creixement en l’afiliació, i enguany l’increment s’ha mantingut en línia amb els dels últims anys.”

Per demarcacions, les afiliacions augmenten de manera notable a Tarragona (+3,6%) i Girona (+3,2%), a causa de l’efecte turisme. A Barcelona, en canvi, l’increment és molt més moderat (+0,5%) i a Lleida es registra una lleugera reducció (-0,1%). Com a fet curiós, cal dir que a Girona i Tarragona l’augment d’afiliacions, en valor absolut en cadascuna de les demarcacions, és gairebé tan important com la registrada a Barcelona, on la xifra global d’afiliats és entre vuit i deu vegades superior. Vet ací la importància del turisme més enllà de la capital catalana.

En termes interanuals, l’afiliació continua creixent per sobre del 2% (+2,1%), amb 80.046 afiliacions més que no pas ara fa un any. Al conjunt de l’estat espanyol, el creixement és una mica més intens (+2,3%), la qual cosa ens hauria de fer pensar. És veritat que, tant a Catalunya com al conjunt de l’estat, l’afiliació registra creixements interanuals, de manera ininterrompuda, d’ençà de l’abril del 2021, però no em sembla una explicació prou satisfactòria.

Quant a la desocupació, l’abril tanca amb 325.717 registrats a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa per a aquest mes d’ençà del 2008, segons l’Observatori del Treball. En comparació amb el mes de març, baixa d’un 1,8%, però és una reducció més moderada que la del 2023 (-2,7%) i la del 2024 (-2,1%). Cal insistir que costa molt rebaixar la desocupació, com hem reiterat aquests darrers mesos. En termes interanuals, la xifra de desocupats a Catalunya ha disminuït d’un 3,4%. Però la comparació amb tot l’estat espanyol no és gens positiva, atès que, com passa d’ençà del mes d’agost del 2022, a l’estat la caiguda és més pronunciada, en concret, del 5,8%.

El secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, ha valorat aquestes dades com a molt positives i ha expressat “l’optimisme per l’evolució del mercat laboral en els mesos vinents per la fortalesa que demostra l’economia catalana”. No debades, continua, “Catalunya ha registrat un nou rècord d’ocupació de tota la sèrie històrica i la xifra més baixa de persones en desocupació en un abril des del 2008.”

No són tan optimistes, a la PIMEC. “El bon comportament en termes d’afiliació no es trasllada pas a la reducció de la desocupació.” Ho ha dit durant una compareixença de premsa el seu secretari general, Josep Ginesta, que ha afegit: “Tenim una desocupació molt alta per al dinamisme econòmic i la situació de fase expansiva de la nostra economia. De fet, és el pitjor mes d’abril dels darrers deu anys en termes de reducció de desocupats.” I ha lamentat que el nostre mercat de treball “no funciona amb l’eficiència i l’eficàcia que caldria”.

En definitiva, un mes d’abril que ha estat menys bo que no pas diuen les fonts oficials, estatals i catalanes, però que tampoc ha presentat cap problema nou que no s’hagués detectat en mesos anteriors. De totes maneres, cal estar atents, perquè tot sembla apuntar cap a un alentiment global.

Estudiants de català d’una desena d’universitats italianes han traduït Mar i Cel a l’italià. La iniciativa, impulsada per l’Institut Ramon Llull, ha culminat amb una nova versió de L’himne dels pirates cantada en italià pels actors de Dagoll Dagom. “Ens fa il·lusió que gent de fora conegui l’espectacle”, diu Anna Rosa Cisquella, fundadora de la companyia, en declaracions a l’ACN.

Cada any, la xarxa Llull proposa una activitat conjunta a la seixantena d’universitats de fora del país que imparteixen estudis de català. Enguany, coincidint amb el centenari de la mort d’Àngel Guimerà i la reestrena del muntatge de Dagoll Dagom, la tria ha estat Mar i Cel.

A classe se n’ha treballat la història i el llenguatge, i avui se n’ha fet la presentació pública en un acte retransmès en directe des de la seu de l’Institut a Barcelona. Hi han participat, entre més, Anna Rosa Cisquella, el compositor Albert Guinovart, el dramaturg Xavier Bru de Sala, els actors Alèxia Pascual (Blanca) i Jordi Garreta (Saïd), i el director de l’Àrea de Llengua i Universitats del Llull, Josep-Anton Fernàndez.

Fernàndez explica que la tria d’aquest musical respon a la voluntat d’homenatjar una de les grans companyies del teatre català contemporani i de fer-ho en un territori receptiu com és Itàlia. “Hi ha un professorat molt entusiasta i uns estudiants amb un nivell excel·lent”, diu, i destaca la gran mobilitat que hi ha amb Catalunya, que crea un context ideal per a projectes d’aquest estil.

Sobre el coneixement de l’obra, reconeix que el professorat català “sí que la coneix”, però potser no tant els professors italians ni els estudiants. Ara bé, defensa que Mar i Cel té una força narrativa que connecta fàcilment amb tothom: “És una història ambientada a la Mediterrània que afecta directament Itàlia i que parla d’expulsió, amor, violència i convivència. És universal.”

La nova versió de L’himne dels pirates ha estat traduïda pels estudiants de la Universitat La Sapienza de Roma i enregistrada per Dagoll Dagom. Altres universitats, com les de Siena, Orientale i Suor Orsola Benincasa de Nàpols, Torí, Sàsser, Bolonya, Venècia, Milà i Roma, han col·laborat en la traducció i subtitulació de l’obra, sota la coordinació d’Emanuela Forgetta (Nàpols). També hi ha participat la Universitat de Montreal (Quebec).

Paral·lelament, s’ha organitzat un concurs d’escriptura dramàtica. Els participants havien de redactar escenes alternatives al musical en català. El text guanyador ha estat Fugida cap a la llibertat, de Salvatore Circosta, estudiant de la Universitat de Sàsser.

Dagoll Dagom, que és a punt d’acabar la temporada de representacions, ha volgut acomiadar-se amb aquest projecte. Cisquella explica que la proposta de gravar en italià va sorprendre els actors, però la van acollir amb entusiasme. “Ha estat divertit. L’italià li dona un toc operístic molt bonic”, diu. “Potser hi trobaran accent català, però això també hi posa personalitat.”

Lamenta, tanmateix, les dificultats per portar Mar i Cel a fora del país. “A l’estat sí que ens coneixen, però també està bé que la gent de fora entengui que a Catalunya es fan grans musicals”, ha dit.

Amb aquest projecte la companyia encara els darrers mesos de representació de l’espectacle amb felicitat, però també certa “nostàlgia”. “Estem molt contents perquè està ple cada dia, hi ha un entusiasme continuat i això fa que es visqui amb més intensitat”, reconeix, “també amb tristesa perquè després d’un període molt llarg es tanca una etapa”.

“El responsable sóc jo, n’assumeixo tota la responsabilitat”, ha respost Salvador Illa arran de les crítiques de l’oposició a la política informativa del govern el dia de l’apagada. El retard amb què va comparèixer la consellera Núria Parlon, quatre hores després de la desconnexió elèctrica, i la primera aparició pública del president de la Generalitat, vuit hores després, han tornat a centrar les crítiques de la majoria de partits en el debat parlamentari que ha suscitat la compareixença d’Illa al parlament per donar-ne explicacions. Illa ha tornat a defensar l’actuació de l’executiu durant la jornada i l’endemà a la matinada per protegir la població, contribuir a la recuperació del servei, col·laborar amb el govern espanyol i els ajuntaments i informar els ciutadans. Però és aquest últim propòsit, sobretot, el que la majoria de partits coincideixen a assenyalar que va fallar durant unes hores clau perquè tothom sabés si els serveis públics continuaven funcionant i amb quins condicionants o si calia, per exemple, anar a recollir la mainada a l’escola.

Illa també ha admès que la societat és vulnerable i que això no canviarà malgrat que es prenguin mesures per millorar la resposta a crisis com l’apagada. “No som invulnerables i és impossible ser invulnerables”, ha insistit. Una setmana després dels fets persisteix la incògnita sobre les causes del que va passar, com ha admès el president i, abans, ja havia admès Pedro Sánchez. Illa ha recollit un guant d’ERC per a crear una comissió d’estudi al parlament per aprofundir en les causes de l’apagada i determinar possibles solucions. Ha defensat igualment la gestió de les competències en protecció civil del govern i ha criticat els executius autonòmics que van delegar la resposta pública en el govern espanyol demanant la declaració del nivell 3 d’emergència.

Què canviarà, a partir d’ara? Illa ha dit que el govern treballaria per constituir una possible sala conjunta d’emergències amb més administracions per a respondre en moments de crisi, per garantir que els serveis essencials podran treballar amb una autonomia energètica de 48 hores en casos similars i per estendre el funcionament de la xarxa de radiocomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya –dissenyada per proporcionar cobertura als cossos i col·lectius professionals implicats en la seguretat i les emergències– a tots els membres del govern i als presidents dels grups parlamentaris.

De fet, alguns partits coincideixen que la comunicació amb ells va funcionar, i que allò que va fallar va ser la informació directa a la població. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, fins i tot ha assenyalat que Winston Churchill s’hauria plantat en alguna ràdio per dirigir-se als ciutadans i ha esmentat el cas de Jordi Pujol el 23-F. “Els grans líders es veuen en els moments difícils i podria posar molts exemples”, ha dit. Junts ha trobat en l’apagada un altre flanc per desgastar electoralment al govern, que s’afegeix a la gestió del caos de Rodalia. Batet ha acusat Illa d’estar amagat fins que no va comparèixer Sánchez i ha criticat que es pretengui amagar la gestió d’aquella jornada obrint un debat sobre el model energètic. Per Junts, la dependència del govern respecte de la Moncloa porta Catalunya “al caos i a la mala gestió”.

ERC ha coincidit a criticar el govern per això mateix: per anar a remolc del govern de Sánchez. I ha titllat de “vergonyós i preocupant” que encara no se sàpiga què va passar. Ara, si Junts veu una falta de lideratge preocupant que usa per criticar el govern, ERC està convençuda que el govern hi era, però sense fer-se visible: “No tenim cap dubte que el govern treballava on calia treballar”, ha dit la portaveu d’Esquerra al parlament, Ester Capella.

La dirigent parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, en canvi, s’ha centrat en el model energètic. Ha argumentat que els partits de dretes han provat d’arrossegar el debat públic cap a la protecció de l’oligopoli i la recuperació d’un model centrat en les nuclears, al contrari del que consideren que hauria de ser: una transició justa cap a les renovables amb funcionament descentralitzat amb petites i mitjanes empreses i la participació dels ciutadans.

Amb això ha començat el debat ideològic. Alejandro Fernández, del PP, ha vaticinat que les nuclears no es podran tancar en els terminis prevists perquè el sistema s’esfondrarà, i això passarà perquè els defensors de les energies netes, en realitat, boicoten els promotors de plaques solars i d’energia eòlica des dels ajuntaments. La CUP ha considerat insuficients les explicacions d’Illa i ha refusat que el president de la Generalitat hagi aportat mesures reals per evitar que es repeteixi l’apagada, tenint en compte que ni tan sols se’n saben les causes. Ha recordat que el parlament ja va aprovar l’impuls d’un reguitzell de mesures per a afrontar emergències en millors condicions i ha reivindicat l’actuació dels ajuntaments a l’hora de donar la cara i respondre davant la població. “Esperem que continuï defensant el pla de tancament de les nuclears a Catalunya”, ha dit a Illa el diputat Dani Cornellà.

El president de la Generalitat ha recordat que hi ha un pla acordat de tancament de les tres nuclears de Catalunya el 2030, el 2032 i el 2035 i ha remarcat que els operadors poden sol·licitar formalment d’allargar la vida de les plantes si ho consideren necessari. A més, segons ell seria un error assenyalar les renovables com si fossin el problema perquè, al seu criteri, són la solució per a garantir la sobirania energètica i també el camí per a millorar la competitivitat econòmica. La CUP s’ha trobat sola defensant que es faci una comissió d’investigació al parlament per aclarir els fets i la resposta del govern.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat avui que les forces nord-americanes interrompran els bombardaments contra posicions hutis al Iemen si els rebels deixen d’atacar embarcacions que naveguen per la regió. Ha explicat que l’objectiu de l’acord és preservar la llibertat de navegació.

Trump no n’ha donat gaires detalls, però ha insinuat que han estat els hutis qui han fet el primer pas. “Ens han dit: ‘si us plau, no ens bombardegeu més i nosaltres no atacarem els vostres vaixells’”, ha declarat des del despatx oval, durant una trobada amb el nou primer ministre del Canadà, Mark Carney.

Aquest anunci coincideix amb una escalada de la tensió entre els hutis i Israel. Avui, les forces militars israelianes han bombardat l’aeroport de la capital del Iemen, Sanà, i n’ha deixat les instal·lacions fora de servei. Diumenge, un míssil va impactar a prop de l’aeroport de Ben Gurion, als afores de Tel-Aviv. L’endemà, l’exèrcit israelià va bombardar el port de Hudayda.

Els hutis han acusat també els Estats Units de participar en aquesta ofensiva i responsabilitzen Washington de la destrucció provocada pels bombardeigs. Segons la cadena Al Masirah, afí als rebels, els atacs d’avui han causat almenys tres morts i una quarantena de ferits.

Les forces armades israelianes han bombardat avui l’aeroport internacional de Sanà, la capital del Iemen, en mans dels rebels hutis. Segons fonts oficials d’Israel, l’operació ha deixat les instal·lacions “destruïdes” i inoperatives.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha seguit el desenvolupament de l’operació des d’un búnquer de l’aviació, acompanyat de comandaments militars i membres del govern. En un discurs posterior, ha dit: “Qui ataqui Israel tindrà sang damunt el seu cap”, i ha recordat que ja havia advertit que la resposta al míssil que diumenge va impactar contra l’aeroport de Ben Gurion, a tocar de Tel-Aviv, no seria simbòlica. Segons ell, Israel perseguirà qualsevol actor que representi una amenaça, en al·lusió als hutis i també a l’Iran.

El ministre de Defensa, Israel Katz, ha assegurat que el bombardament ha destruït l’aeroport de Sanà i ha considerat que el missatge era clar per a Teheran. Tant ell com Netanyahu han insistit que l’Iran ha d’assumir les conseqüències dels actes dels seus “tentacles” a la regió, en referència als grups armats que li donen suport.

A video shows thick black smoke billowing after Israel launched a large-scale bombing near Yemen’s Sanaa International Airport.#Israel #Yemen #Houthis

Read more: https://t.co/nhI0gvXkSE pic.twitter.com/EI7Qnl1xOg

— Al Arabiya English (@AlArabiya_Eng) May 6, 2025

En un informe preliminar, l’exèrcit israelià també ha explicat que l’atac ha afectat el port de Hudayda, que consideren un centre logístic dels hutis per al trasllat d’armes. “És un exemple més de com la infraestructura civil és emprada per l’organització terrorista huti per a les seves operacions”, diu el comunicat.

A més, les bombes israelianes han impactat contra unes quantes centrals elèctriques de Sanà i una fàbrica de formigó que, segons Israel, els rebels utilitzen per a construir túnels i infrastructura militar. Diuen que els atacs s’han fet de manera “selectiva”, tot i que amb danys importants, i que han cercat de “minimitzar” les víctimes civils.

L’exèrcit ha acusat els hutis d’haver intensificat les operacions aquestes darreres setmanes, amb finançament iranià, per desestabilitzar la regió i afectar la llibertat de navegació internacional.

Poc abans de l’atac, les forces israelianes havien demanat l’evacuació urgent de l’aeroport de Sanà, cosa que anticipava l’operació. La cadena de televisió Al Masirah, afí als rebels, ha informat que els bombardeigs d’avui han causat almenys tres morts i 38 ferits. A més, els hutis han dit que els atacs del dia anterior contra Hudayda havien deixat quatre morts.

Els dirigents hutis han atribuït també els bombardeigs als Estats Units i han assegurat que no quedaran sense resposta. Han reiterat el suport a la causa palestina, en plena ofensiva militar israeliana a Gaza.

La mort d’un gos a trets per part d’un agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona ha generat una polèmica gran a la ciutat. Els fets van passar diumenge al matí, quan un policia va abatre a trets l’animal que travessava l’autovia A-7 d’un costat a l’altre. Segons que ha explicat l’ajuntament, ho va fer perquè considerava que posava en perill els conductors i els policies.

Segons l’Ajuntament de Tarragona, l’animal posava en perill els conductors i els policies, que van fer talls intermitents per intentar capturar el gos. En l’actuació també hi van participar els Mossos d’Esquadra. Finalment, i davant la impossibilitat d’atrapar-lo, un agent del cos municipal va decidir abatre’l a trets. En Comú Podem ha demanat al govern local per què no es va cridar el servei municipal especialitzat en captura d’animals abandonats. Els fets han generat molts comentaris a les xarxes.

“Ens agradaria conèixer amb quins criteris es va valorar que, davant dels cinc intents fallits de contenció, la utilització de l’arma reglamentària era l’opció més adequada. Així mateix, demanem informació sobre per què no es va cridar al servei municipal especialitzat en captura d’animals abandonats o sense identificar, que disposa de mètodes no letals específics per a aquests casos. Requerim una resposta ràpida i transparent per poder clarificar els protocols aplicats”, han assegurat des dels comuns.

La Secció de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) ha demanat “establir protocols conjunts per a situacions com aquesta”, que “assegurin el màxim possible la seguretat de tots i no deixin en mans dels agents actuants el pes de decisions que puguin lamentar, tant la mort de l’animal en ser abatut, com els danys o morts de persones en accidentar-se algun vehicle”.

“Demanem i esperem que realitzades les recerques pertinents es resolguin les qüestions referents sobre si l’actuació amb arma va ser adequada i proporcionada, així com es facin les gestions oportunes per a esbrinar la titularitat del responsable inicial que va propiciar que aquest animal es trobés a la meitat de l’autovia atemorit”, han conclòs.

a càrrec de Jordi Sellarés Serra, de la Universitat de Barcelona - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació.

a càrrec d'Anna Danés. Activitat dirigida per a infants de 1r i 2n de primària (de 6 a 8 anys) - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Una jutgessa de Barcelona ha amnistiat tretze agents de la policia espanyola investigats per haver humiliat i vexat la Paula G., una manifestant detinguda durant les protestes del 18 d’octubre de 2019 a la plaça d’Urquinaona de Barcelona contra la sentència del procés. La jove va passar deu dies en presó preventiva acusada de desordres públics i la justícia encara no ha resolt si li aplica a ella la mateixa llei.

[VÍDEOS] Cinc anys de la batalla d’Urquinaona, la nit que la brutalitat policíaca fou vençuda

Segons una interlocutòria a la qual ha tingut accés Efe, la titular del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona acorda d’arxivar la causa contra els policies perquè considera que els seus actes no tenen prou gravetat per a restar exclosos de l’amnistia. Els agents eren investigats arran d’una querella presentada per una de les joves que van ser detingudes davant la prefectura de la policia espanyola a la Via Laietana durant les mobilitzacions.

En la denúncia, la manifestant exposava que havia estat humiliada i vexada durant la custòdia i el trasllat a la Ciutat de la Justícia i que un agent l’havia amenaçada tot brandant un cúter intervingut mentre li deia: “Si hi ha un mort, no serà del nostre bàndol”. A més, també explicava que havia estat detinguda durant tretze hores totalment aïllada, sense poder comunicar-se amb el Col·legi de l’Advocacia.

Paula G. es va oposar a l’aplicació de l’amnistia als policies, argumentant que els fets van passar quan ella ja era detinguda i en dependències policials, sense cap relació amb el procés, i que tenien com a finalitat de minvar la seva dignitat humana, fet que vulnera els compromisos internacionals signats per l’estat espanyol en matèria de drets humans. La fiscalia, en canvi, sí que va donar suport a l’amnistia per als policies, igual que la seva defensa.

En la resolució, que no és ferma, la jutgessa ordena d’arxivar la causa contra els tretze agents, però deixa oberta la possibilitat que la denunciant reclami una indemnització pels fets, un extrem que s’hauria de dirimir per la via civil.

Mentrestant, la justícia encara no ha decidit si amnistia Paula G., per a qui la fiscalia demana una pena de dos anys de presó perquè l’acusa d’haver llançat objectes contundents i ampolles amb líquids corrosius contra la prefectura. El judici s’havia de fer el 25 de gener passat a l’Audiència de Barcelona, però es va suspendre a petició de la fiscalia, que va demanar més temps per a estudiar si sol·licitava l’amnistia.

El joc contradictori de la fiscalia amb l’amnistia a la Paula: judici suspès

Però Paula G. ha refusat de demanar al tribunal que l’amnistiï perquè considera que això equivaldria a encobrir les “vergonyes” de l’estat i els abusos comesos per policies, fiscals i jutges durant el procés.

Ahir, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar per sorpresa que convocaria una consulta amb l’objectiu de recaptar l’opinió d’organitzacions, ciutadans i associacions sobre la conveniència de donar el vistiplau a l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Avui, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, n’ha fet públics els detalls.

Qui hi podrà participar?

Segons que ha explicat abans de participar en la quarantena reunió del Cercle d’Economia, les parts interessades podran participar-hi mitjançant un qüestionari disponible a la web del ministeri, on podran expressar la seva opinió sobre els criteris d’interès general i com els afecta l’operació.

Hi podrà participar aquells ciutadans, organitzacions, associacions i agents econòmics que consideren que poden veure’s afectats per l’OPA.

Fins quan es podrà votar?

Pel que fa als terminis, ha explicat que es podrà votar fins al 16 de maig. Després, el govern espanyol haurà de decidir si s’eleva o no l’operació al consell de ministres abans del 27 de maig. A més, ha dit que les opinions que es facin arribar mitjançant el formulari es podran fer públiques per aportar transparència al procés.

Com es pot accedir al qüestionari?

Tothom que vulguin participar en la consulta ho pot fer a través d’aquest enllaç. El formulari inclou un enllaç al comunicat de la CNMC sobre l’aprovació de l’OPA.

Què és una consulta pública?

Una consulta pública és un procés a través del qual el govern espanyol, abans d’aprovar una norma o prendre una decisió rellevant, sol·licita l’opinió de ciutadans, empreses, organitzacions i experts a fi de recopilar informació, suggeriments i preocupacions sobre el tema.

Cuerpo defensa que la consulta compleix la normativa

D’altra banda, ha defensat que aquesta iniciativa compleix amb la normativa i que el procés serà “molt respectuós” amb les competències de les institucions involucrades en aquest procediment.

Cuerpo ha afegit que l’objectiu és que les parts que es considerin afectades per l’opa puguin aportar tota la informació, d’acord amb criteris d’interès general no recollits per la Comissió del Mercat i la Competència espanyola (CNMC). La setmana passada, la CNMC espanyola va donar el vist-i-plau a l’operació amb condicions.

Díaz i Urtasun pressionen perquè el govern espanyol aturi l’OPA del BBVA al Sabadell

La cambra baixa del Bundestag ha elegit el dirigent de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Friedrich Merz, com a nou canceller en la segona ronda. Poques hores abans, i contra tot pronòstic, el democristià havia encaixat la seva primera gran derrota en aquesta nova etapa, perquè no havia aconseguit la majoria absoluta que teòricament li garantia la coalició formada per la CDU, la Unió Social Cristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD).

En la primera votació, només 310 diputats han votat a favor de Merz, per sota de la majoria absoluta, fixada en 316 vots, i molt lluny dels 328 escons que sumen conjuntament la CDU, la CSU i l’SPD.  Com que la votació és secreta, no ha quedat clar on hi ha pogut haver la fuita de vots, ja que divuit diputats han desertat del pacte. En la segona ronda, Merz ha rebut 325 vots i ha estat investit canceller.

Ahir, va prometre que la veu d’Alemanya tornaria a sentir-se a Europa i al món. “Serà un govern que es prendrà seriosament les preocupacions de la gent, un govern que farà que la seva veu s’escolti a Europa i al món”, va dir.