Grups de veïns de Benetússer (Horta Sud) s’han acostat a l’edifici on un treballador de neteja s’ha mort i un altre ha estat ferit quan s’ha esfondrat l’escala d’un garatge danyat per la inundació de la gota freda, i han escridassat el president Carlos Mazón, la batllessa Eva Sanz, del PSPV, i la resta de les autoritats que hi han anat. Alguns veïns s’han indignat pel fet que la policia hagués aparcat vehicles davant el lloc de l’accident per dificultar-ne la visibilitat. “Quina cara”, “Sou uns pocavergonyes”, els han cridat.

 

 

Poc després d’haver-se sabut la notícia, hi han anat autoritats, com ara la vice-presidenta Susana Camarero, el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé. El president de la Generalitat, Carlos Mazon, s’hi ha estat tan sols uns pocs minuts, però À Punt ha captat com li han dirigit crits de “assassí” mentre se n’anava. “Fuig, assassí, covard! Per què no corries quan havies de córrer a donar l’alarma? Assassí!”, li ha cridat una dona. Aquest matí, Mazón també ha estat escridassat en una visita oficial a Xilxes (Plana Baixa).

Alguns veïns escridassen Mazón a la seua arribada a Benetússer

També s’han desplaçat fins a l’immoble on ha tingut lloc la solsida Bernabé, Camarero i Valderrama.

Més informació:https://t.co/9YDQ1sWUp9 pic.twitter.com/N3OF5jR14o

— À Punt NTC (@apuntnoticies) January 18, 2025

El treballador ferit ha estat traslladat a l’Hospital la Fe de València amb una contusió toràcica, però ja ha estat donat d’alta. Després d’una primera inspecció de l’edifici, s’ha decidit de no desallotjar-ne els veïns perquè no es veu risc d’esfondrament en l’estructura.

Un home de quaranta-cinc anys ha mort i un altre ha estat ferit per l’esfondrament de part d’una finca a Benetússer (Horta Sud) feta malbé en les inundacions de la gota freda. Segons que han confirmat a VilaWeb, l’escala del garatge d’un dels edificis ha cedit i ha causat l’accident. Tant el mort com el ferit eren treballadors d’una empresa contractada per la Diputació de València per netejar els garatges, com el de l’edifici on hi ha hagut l’accident.

José María Castelló, oficial cap de guàrdia del Consorci de Bombers de València, ha dit que encara no se sabia per què s’ha esfondrat l’escala d’accés al garatge i que caldria investigar-lo. Tanmateix, ha garantit que l’estructura de l’edifici era en bon estat i que l’escala era un element aïllat que no havia malmès la resta de l’edifici. L’esfondrament ha estat en un edifici de l’avinguda d’Orba que té dues plantes de garatge. El nivell -1 ja era net, i els treballadors eren a punt d’acabar la neteja del -2.

El malestar per la gestió de la Generalitat del dia de la gota freda ençà ha facilitat que ràpidament s’encenguessin els ànims dels veïns, que han increpat la batllessa, Eva Sanz, els consellers presents i el president de la Generalitat, Carlos Mazón. En aquest vídeo de VilaWeb es veu el moment que arriba el vehicle que ha de transportar el cos de l’home mort i s’hi poden sentir els crits dels veïns. La policia ha situat els cotxes de manera que no es pogués veure el moment que el cos ha estat tret de la finca, cosa que també ha indignat alguns veïns.

 

 

“Fuig, assassí, covard! Per què no corries quan havies de córrer a donar l’alarma? Assassí!”, li ha cridat una dona.

Alguns veïns escridassen Mazón a la seua arribada a Benetússer

També s’han desplaçat fins a l’immoble on ha tingut lloc la solsida Bernabé, Camarero i Valderrama.

Més informació:https://t.co/9YDQ1sWUp9 pic.twitter.com/N3OF5jR14o

— À Punt NTC (@apuntnoticies) January 18, 2025

El treballador ferit ha estat traslladat a l’Hospital la Fe de València amb una contusió toràcica, però ja ha estat donat d’alta. Després d’una primera inspecció de l’edifici, s’ha decidit de no desallotjar-ne els veïns perquè no es veu risc d’esfondrament en l’estructura.

És el segon accident durant les tasques de reconstrucció després de la gota freda. El 24 de novembre un operari va morir quan es va esfondrar part del CEIP Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud).

Com la resta de municipis danyats, Benetússer continua mirant de reconstruir els desperfectes del temporal. L’ajuntament va demanar ahir al govern espanyol una ajuda de 16,4 milions d’euros per a reparar les destrosses de la gota freda, que també van fer malbé el clavegueram, cosa que afecta el cicle de l’aigua.

Comerços a la zona zero, l’envit de tornar a aixecar la persiana

L’equilibri de forces dins el secretariat nacional de l’ANC sembla condemnar-la al blocatge quan es tracta de les decisions que necessiten el suport dels dos terços dels membres. L’equip de Lluís Llach, el president, és majoritari, però no prou per a arribar a aquests dos terços que s’exigeixen en votacions clau, com ara l’elecció dels càrrecs orgànics. És a dir, del president, el vice-president, el tresorer i el secretari. Aquest estiu, el blocatge per a elegir aquestes figures es va allargar tant que el ple es va haver d’ajornar una setmana. Tot i això, finalment Llach va ser elegit president; Nohemí Zafra, vice-presidenta; Sílvia Ventura, secretària; i Jaume Valls, tresorer. L’inconvenient ha estat que Ventura va plegar per motius personals i calia tornar a triar un secretari, però, segons que ha pogut saber VilaWeb, no ha estat possible i s’haurà de tornar a votar al ple de febrer.

El secretariat nacional s’ha reunit presencialment a les 9.00 per fer el ple ordinari de gener, amb el punt del relleu de Ventura destacat a l’ordre del dia. S’hi han presentat dues candidatures: l’oficialista Elnur Bayramzade, actual coordinador de la Comissió de Gestió Econòmica Administrativa; i Josep Costa, que ha rebut el suport del sector crític. Però cap de les dues no ha arribat als dos terços exigits. Bayramzade és qui més s’hi ha acostat, atès que tan sols li han mancat cinc vots, i Costa n’ha estat més lluny.

En el cas que Bayramzade hagués estat elegit secretari, el ple següent hauria d’haver votat un nou responsable de la Comissió de Gestió Econòmica Administrativa. Ara, aquest pas s’aturarà fins que no s’hagi elegit efectivament el nou secretari.

L’equilibri de forces dins el secretariat nacional de l’ANC sembla condemnar-la al blocatge quan es tracta de les decisions que necessiten el suport dels dos terços dels membres. L’equip de Lluís Llach, el president, és majoritari, però no prou per a arribar a aquests dos terços que s’exigeixen en votacions clau, com ara l’elecció dels càrrecs orgànics. És a dir, del president, el vice-president, el tresorer i el secretari. Aquest estiu, el blocatge per a elegir aquestes figures es va allargar tant que el ple es va haver d’ajornar una setmana. Tot i això, finalment Llach va ser elegit president; Nohemí Zafra, vice-presidenta; Sílvia Ventura, secretària; i Jaume Valls, tresorer. L’inconvenient ha estat que Ventura va plegar per motius personals i calia tornar a triar un secretari, però, segons que ha pogut saber VilaWeb, no ha estat possible i s’haurà de tornar a votar al ple de febrer.

El secretariat nacional s’ha reunit presencialment a les 9.00 per fer el ple ordinari de gener, amb el punt del relleu de Ventura destacat a l’ordre del dia. S’hi han presentat dues candidatures: l’oficialista Elnur Bayramzade, actual coordinador de la Comissió de Gestió Econòmica Administrativa; i Josep Costa, que ha rebut el suport del sector crític. Però cap de les dues no ha arribat als dos terços exigits. Bayramzade és qui més s’hi ha acostat, atès que tan sols li han mancat cinc vots, i Costa n’ha estat més lluny.

En el cas que Bayramzade hagués estat elegit secretari, el ple següent hauria d’haver votat un nou responsable de la Comissió de Gestió Econòmica Administrativa. Ara, aquest pas s’aturarà fins que no s’hagi elegit efectivament el nou secretari.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha tornat a ser escridassat per un grup de ciutadans indignats amb la gestió de la gota freda que va causar dos-cents vint-i-quatre morts i tres desapareguts. Aquesta vegada ha estat durant una visita a Xilxes (Plana Baixa) amb motiu del quart centenari de la troballa del Santíssim Crist de la Jonquera. Quan se n’anava, Mazón ha estat escridassat per veïns que l’esperaven al carrer. Un grup de clergues, en canvi, l’ha aplaudit. Tot plegat ha estat enregistrat per À Punt, que n’ha compartit les imatges.

Mazón nega a Xilxes haver banalitzat amb les ajudes Palestina enmig dels crits d’alguns veïns

El cap del Consell reitera que el que ha fet és “reivindicar el que necessiten els valencians”.

Més detalls:https://t.co/yXIYD6Efud pic.twitter.com/btvOgh4UZK

— À Punt NTC (@apuntnoticies) January 18, 2025

En declaracions als periodistes, Mazón ha negat que el polèmic comentari a les Corts en què comparava les aportacions del govern espanyol a Gaza amb les rebudes pels valencians fos una banalització del dolor dels palestins: “Per descomptat que no, el que hem fet és reivindicar el que necessiten els valencians.” A les Corts va dir: “L’enhorabona al poble de Gaza, que rebrà 24 milions en ajudes directes, mentre que la Generalitat, zero.” Aquesta comparació va ser repetida pel compte a X de les Noves Generacions, la secció juvenil del PP.

Segons les dades publicades pel govern espanyol, s’han mobilitzat 16.000 milions d’euros per als damnificats per la gota freda. Han rebut més de 350.000 sol·licituds i se n’han resoltes menys de la meitat. Fins ara, s’han abonat 1.400 milions d’euros als afectats.

Ahir, Mazón també va rebre una escridassada durant l’acte de la presa de possessió de la nova rectora de la Universitat d’Alacant (UA), Amparo Navarro, que va ser interromput per estudiants que en van demanar la dimissió i que van cridar-li: “Carlos Mazón és un criminal. Us rieu de tots nosaltres” o “Vergonya, assassí!”.

Les autoritats palestines han denunciat 23 morts i 83 ferits aquestes darreres 24 hores a causa dels nous bombardaments de l’exèrcit israelià, poques hores abans de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc. A més, aquest matí un míssil dirigit a Jerusalem disparat al Iemen ha estat interceptat pels sistemes de defensa aèria israelians.

Els ministres ultradretans d’Israel dimitiran demà com a protesta per l’alto-el-foc

Segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, el balanç total de víctimes d’ençà que va començar el conflicte, el 7 d’octubre de 2023, supera els 46.900 morts i 110.725 ferits. El ministeri també ha alertat que aquestes xifres solament incloïen les víctimes traslladades als hospitals. “Encara hi ha gent sota la runa i als carrers, on les ambulàncies i els equips de protecció civil no poden arribar”, han explicat fonts oficials, que avisen que el balanç real pot ser molt més alt.

Aquest nou episodi de violència ha esclatat enmig d’una forta pressió internacional per a aconseguir l’alto-el-foc. Les milícies palestines, encapçalades per Hamàs i la Gihad Islàmica, han exigit a Israel que aturés els atacs per garantir la seguretat dels ostatges sota el seu control.

Abú Hamza, portaveu militar de la Gihad Islàmica, ha dit que els bombardaments podien posar en risc la vida dels ostatges: “Aquestes agressions ens deixen dues opcions: o les famílies dels presoners sionistes reben els seus fills vius, o els reben en taüts”, ha dit en un comunicat a Telegram. Abú Obaida, portaveu del braç armat d’Hamàs, ha denunciat que els atacs podien convertir cada pas cap a la llibertat d’un presoner en una “tragèdia irreversible”.

Manifestacions per Gaza a Barcelona, València i Palma: milers de persones reclamen la llibertat de Palestina

L’alto-el-foc, programat per a les 7.30 del matí, hora catalana, arriba amb incerteses sobre la seva capacitat de posar fi a les hostilitats i evitar més víctimes civils. Segons que informa el diari israelià Haaretz, el Ministeri de Justícia d’Israel ha fet pública la llista de 735 palestins empresonats que seran alliberats en la primera fase de l’acord d’alto-el-foc i d’intercanvi d’ostatges. Tanmateix, el ministeri ha advertit que no sabia l’ordre en què es farien els alliberaments i ha precisat que no començarien abans de demà a les 16.00 (15.00, hora catalana).

Entre els noms inclosos a la llista hi ha el de Zakaria Zubeidi, un dels dirigents de les Brigades dels Màrtirs d’al-Aqsa, vinculades a Fatah, a Jenín. Zubeidi és conegut per haver-se escapat de la presó de Gilboa l’any 2021 i per la seva implicació en uns quants atacs, inclòs l’assalt a la seu del Likud a Bet-Xean l’any 2002, en què hi va haver sis morts.

Per què aquest pacte entre Israel i Hamàs desperta més desconfiança que no alegria? | Editorial de Vicent Partal

Els Mossos d’Esquadra han desactivat un llançacaps fabricat el 1958, trobat casualment al soterrani de l’antic hospital de Cadaqués (Alt Empordà) durant unes tasques de neteja. La unitat de desactivació d’explosius TEDAX s’ha encarregat de neutralitzar la càrrega pirotècnica de l’artefacte.

Segons que han explicat els Mossos, la policia local del municipi va alertar de la troballa aquesta setmana. L’artefacte incloïa un lot complet amb un precinte que indicava l’any de fabricació i un etiquetatge relacionat amb el pagament de taxes. No se sap com va arribar al soterrani de l’hospital.

El llançacaps, que es feia servir sobretot a la mar per a operacions de rescat o per llançar cordes a vaixells en situacions meteorològiques adverses, també tenia aplicacions agrícoles. Alguns agricultors l’empraven per dissoldre tempestes i evitar danys a les collites pel granís. Actualment, aquesta mena d’artefacte és en desús. L’operació per a desactivar-lo s’ha fet amb totes les mesures de seguretat necessàries, segons que han informat fonts policíaques.

El Canet Rock 2025 ha esgotat totes les entrades quan encara falten més de cinc mesos perquè es faci. Segons que ha informat l’organització a la pàgina web, no hi ha cap entrada disponible per al festival, previst per al 5 de juliol.

L’esdeveniment es farà al Pla d’En Sala de Canet de Mar (Maresme) i oferirà dotze hores de música ininterrompuda. Entre els artistes que hi actuaran, hi ha Figa Flawas, Mushkaa, Julieta i la Fúmiga, que formaran part del cartell d’un dels festivals més emblemàtics de Catalunya.

El Canet Rock abandona X en protesta contra Elon Musk

El Canet Rock 2025 ha esgotat totes les entrades quan encara falten més de cinc mesos perquè es faci. Segons que ha informat l’organització a la pàgina web, no hi ha cap entrada disponible per al festival, previst per al 5 de juliol.

L’esdeveniment es farà al Pla d’En Sala de Canet de Mar (Maresme) i oferirà dotze hores de música ininterrompuda. Entre els artistes que hi actuaran, hi ha Figa Flawas, Mushkaa, Julieta i la Fúmiga, que formaran part del cartell d’un dels festivals més emblemàtics de Catalunya.

El Canet Rock abandona X en protesta contra Elon Musk

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que la reunió extraordinària del mecanisme de mediació a Suïssa seria clau per a decidir si valia la pena de continuar la relació política amb el govern espanyol de Pedro Sánchez, “però no de qualsevol manera”. Així ho ha expressat aquest matí a les Borges Blanques (Garrigues), l’endemà d’haver anunciat Carles Puigdemont, president del partit, la “suspensió” de les negociacions sectorials amb el PSOE fins que no s’hagués resolt la crisi. Turull ha explicat que els socialistes havien acceptat la reunió i que es coordinaven agendes per fer-la aviat, tot i que no ha confirmat que hagués de ser la setmana vinent.

Puigdemont, Sánchez i el verificador, al caire de l’abisme

En una atenció als mitjans durant la Fira de l’Oliva Verge Extra de Catalunya, Turull ha subratllat la importància d’aquesta reunió, i ha recordat que Puigdemont havia estat molt clar en la seva compareixença. “D’aquesta manera no es pot continuar. I si no continua, cadascú haurà de prendre decisions segons les seves conviccions democràtiques”, ha dit Turull, i ha afegit que Junts no pretenia enganyar ningú ni allargar “segons quina agonia”.

També ha destacat la urgència d’aquesta reunió i ha explicat que ja es treballava amb el PSOE i els mitjancers internacionals per a concretar una data. A més, ha lamentat que el PSOE no havia respectat “ni la lletra ni l’esperit” de l’acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. I ha reblat: “No hem de continuar d’aquesta manera, així de clar.”

Compromís amb els productes catalans

Durant la visita a la fira, ha reivindicat el compromís amb els productes catalans i ha destacat iniciatives com ara la proposta al parlament per a crear un Institut Català de l’Oli i la defensa al congrés espanyol d’un IVA reduït per als productes bàsics. Això contrasta, segons que ha dit, amb l’actuació del govern de la Generalitat, al qual ha retret que potenciés l’oli d’uns altres indrets de l’estat espanyol.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que la reunió extraordinària del mecanisme de mediació a Suïssa seria clau per a decidir si valia la pena de continuar la relació política amb el govern espanyol de Pedro Sánchez, “però no de qualsevol manera”. Així ho ha expressat aquest matí a les Borges Blanques (Garrigues), l’endemà d’haver anunciat Carles Puigdemont, president del partit, la “suspensió” de les negociacions sectorials amb el PSOE fins que no s’hagués resolt la crisi. Turull ha explicat que els socialistes havien acceptat la reunió i que es coordinaven agendes per fer-la aviat, tot i que no ha confirmat que hagués de ser la setmana vinent.

Puigdemont, Sánchez i el verificador, al caire de l’abisme

En una atenció als mitjans durant la Fira de l’Oliva Verge Extra de Catalunya, Turull ha subratllat la importància d’aquesta reunió, i ha recordat que Puigdemont havia estat molt clar en la seva compareixença. “D’aquesta manera no es pot continuar. I si no continua, cadascú haurà de prendre decisions segons les seves conviccions democràtiques”, ha dit Turull, i ha afegit que Junts no pretenia enganyar ningú ni allargar “segons quina agonia”.

També ha destacat la urgència d’aquesta reunió i ha explicat que ja es treballava amb el PSOE i els mitjancers internacionals per a concretar una data. A més, ha lamentat que el PSOE no havia respectat “ni la lletra ni l’esperit” de l’acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. I ha reblat: “No hem de continuar d’aquesta manera, així de clar.”

Compromís amb els productes catalans

Durant la visita a la fira, ha reivindicat el compromís amb els productes catalans i ha destacat iniciatives com ara la proposta al parlament per a crear un Institut Català de l’Oli i la defensa al congrés espanyol d’un IVA reduït per als productes bàsics. Això contrasta, segons que ha dit, amb l’actuació del govern de la Generalitat, al qual ha retret que potenciés l’oli d’uns altres indrets de l’estat espanyol.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha negat que el govern pretengués ampliar la retirada del teletreball a tots els treballadors públics de l’administració de la Generalitat, tal com s’ha fet amb els alts càrrecs. “És una mesura circumscrita a persones en posicions de lideratge”, ha dit en una entrevista a El suplement de Catalunya Ràdio. Dalmau ha respost així al malestar originat per aquesta decisió, que ha portat uns dos-cents alts funcionaris a enviar una carta al govern qüestionant la mesura. Segons el conseller, els alts càrrecs cridats a treballar presencialment al 100% tenen una responsabilitat diferent de la resta i han de vetllar pel bon estat dels equips de treball in situ.

Dalmau ha remarcat que molts treballadors públics, com ara metges, bombers o mossos, no tenien l’opció de fer teletreball. Ha defensat que el retorn a la presencialitat dels alts directius era un símptoma de confiança. “El país els necessita. […] Cal fer un pas endavant per liderar i atendre ciutadans i empreses arreu del territori.”

En relació amb la reforma de l’administració pública, el conseller ha destacat que era prioritari escurçar els terminis en qüestions com ara els ajuts a la dependència i la instal·lació de plaques solars, en què ara es pot trigar més d’un any a donar resposta. També ha assenyalat algunes mesures ja implantades, com ara l’eliminació d’haver de demanar hora en determinats casos i la simplificació dels trenta tràmits més freqüents per als ciutadans i les empreses.

Pressupost i comissions bilaterals

El conseller també ha celebrat el desblocatge de les comissions bilaterals amb el govern espanyol, una fita que considera una mostra que el país “es posa en marxa”. Ha dit que hi hauria avenços en el finançament singular, tot i que no ha volgut concretar-ne els detalls, i que era el moment de treballar per preparar-se per a futures reunions.

Sobre el pressupost, ha destacat la importància que totes les administracions en disposessin. “Treballarem per aconseguir-ho, però el govern ha de continuar prenent decisions, fins i tot a risc d’equivocar-nos”, ha conclòs.

El govern espanyol vol rellevar l’actual president de Telefònica, José María Álvarez-Pallete, pel president actual d’Indra, el català Marc Murtra. Segons que ha avançat El Confidencial i ha confirmat Europa Press, la Societat de Participacions Industrials espanyola (SEPI), entitat pública vinculada al Ministeri d’Hisenda espanyol i que controla el 10% de Telefònica, ha començat el procés per a canviar el màxim dirigent de l’empresa, que avui farà un consell extraordinari i urgent per aprovar-ho.

Álvarez-Pallete ocupa la presidència de Telefònica de l’abril de 2016 ençà, quan va substituir César Alierta. A més, d’ençà del 2022 presideix la GSMA, patronal mundial de la indústria mòbil, un càrrec que a l’octubre va renovar fins al 2026. Aquest canvi es farà en un moment de transformacions importants a Telefònica, marcat per l’entrada al consell d’administració de nous actors, com ara l’operadora saudita STC, que el setembre del 2023 va comprar vora un 10% de la companyia per uns 2.100 milions d’euros. Aquesta maniobra ha implicat ajusts en l’accionariat, incloent-hi la participació del 10% de la SEPI, formalitzada al maig després d’una inversió d’uns 2.285 milions d’euros.

En aquest context, el consell d’administració de Telefònica va acceptar la renúncia voluntària de la consellera Carmen García de Andrés i va nomenar per cooptació Carlos Ocaña Orbis, que ara representa la SEPI. Paral·lelament, el govern espanyol no descarta d’augmentar la participació en l’empresa per garantir un segon representant al consell. D’una altra banda, CriteriaCaixa, el hòlding de la Fundació Bancària la Caixa, aquest juny va augmentar la participació a Telefònica al 9,99%.

Els canvis també s’han vist marcats per la mort, al desembre, de Javier Echenique, vice-president de Telefònica, un càrrec que encara és vacant.

Marc Murtra, el candidat al relleu

Marc Murtra, considerat el candidat principal per a substituir Álvarez-Pallete, va ser nomenat president d’Indra el 2021 a proposta del govern espanyol, per substituir Fernando Abril-Martorell. La SEPI, que controla un 28% d’Indra, té un paper clau en aquesta empresa, considerada un pilar de la indústria de defensa espanyola.

La possible arribada de Murtra a Telefònica coincideix amb un període de reestructuració a Indra, que enguany ha de renovar la major part del consell d’administració i afronta operacions com ara la venda de la filial Minsait i l’adquisició de Hispasat.

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Esquerra Republicana ha reclamat al govern de Salvador Illa que garantís la continuïtat de la Bressola, que ha demanat ajuda econòmica urgent per a evitar una situació insostenible i poder subsistir. El partit reivindica que la Bressola és una peça clau de l’ensenyament en català a Catalunya Nord i que cal protegir-la com a element essencial per a preservar la llengua i la cultura catalanes al territori. Per això, demanen al govern que mantingui el suport al projecte i recorden que l’any passat, amb el govern de Pere Aragonès, la Generalitat hi va destinar 650.000 euros.

La Bressola, en situació crítica: com hi podem ajudar?

Aquesta setmana, la Bressola ha alertat que tindria una ruptura de liquiditat al maig i no podrien pagar els salaris. Si no reben suport en un termini de cinquanta dies, es veuran obligats a demanar a les famílies que augmentin les aportacions i, possiblement, a tancar algun dels centres d’ensenyament immersiu en català que gestionen a Perpinyà, Nyils, Prada, el Soler, Sant Esteve, Pesillà i Canet de Rosselló.

Arran d’aquesta situació, Esquerra Republicana ha registrat preguntes per escrit al govern sobre les accions que preveuen emprendre per assegurar la continuïtat del projecte. També han sol·licitat la compareixença al parlament tant de l’Associació Amics de la Bressola com de responsables de l’entitat per mostrar la importància de la seva tasca.

En una entrevista a VilaWeb, Guillem Nivet, president de l’associació la Bressola, deia que el suport “clar i ferm de la Generalitat” els permetia de continuar avançant, i deia que la previsió era cobrar la subvenció a l’octubre. De fet, remarcava la importància que tenia la Generalitat de Catalunya en la Bressola, molt més que no pas les institucions de Catalunya Nord.

La diputada d’Esquerra Republicana Irene Aragonès ha expressat el suport del partit al projecte: “Davant d’una situació tan delicada, tot el nostre suport a un projecte educatiu i cultural que treballa incansablement per mantenir viva la llengua catalana a Catalunya Nord.”

L’alto-el-foc a Gaza entrarà en vigor demà, dia 19, a les 8.30, hora local (7.30, hora catalana), segons que ha informat el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de Catar, Majed al-Ansari, a les xarxes socials. Al missatge, al-Ansari ha recomanat als habitants que prenguessin precaucions, extremessin la prudència i esperessin instruccions de fonts oficials.

As coordinated by the parties to the agreement and the mediators, the ceasefire in the Gaza Strip will begin at 8:30 a.m. on Sunday, January 19, local time in Gaza. We advise the inhabitants to take precaution, exercise the utmost caution, and wait for directions from official…

— د. ماجد محمد الأنصاري Dr. Majed Al Ansari (@majedalansari) January 18, 2025

En paral·lel, segons que informa el diari israelià Haaretz, el Ministeri de Justícia d’Israel ha fet pública la llista de 735 palestins empresonats que seran alliberats en la primera fase de l’acord d’alto-el-foc i d’intercanvi d’ostatges. Tanmateix, el ministeri ha advertit que no sabia l’ordre en què es farien els alliberaments i ha precisat que no començarien abans de demà a les 16.00 (15.00, hora catalana).

Israel ratifica finalment l’acord d’alto-el-foc amb Hamàs

Entre els noms inclosos a la llista hi ha el de Zakaria Zubeidi, un dels dirigents de les Brigades dels Màrtirs d’al-Aqsa, vinculades a Fatah, a Jenín. Zubeidi és conegut per haver-se escapat de la presó de Gilboa l’any 2021 i per la seva implicació en uns quants atacs, inclòs l’assalt a la seu del Likud a Bet-Xean l’any 2002, en què hi va haver sis morts.

Avui, 18 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– Jordi Domingo: “Toni Comín no és la persona apropiada, s’ha de fer foc nou”
– Puigdemont, Sánchez i el verificador, al caire de l’abisme
– Els espavilats | Bots i barrals, d’Ot Bou
– L’habitatge protegit, al fons d’un pou profund | La píndola de Jordi Goula
– La victòria de Llach amb el full de ruta de l’ANC deixa pocs dubtes en la votació definitiva
– Comerços a la zona zero, l’envit de tornar a aixecar la persiana
– La lluita contra rellotge de Trump per a salvar TikTok de la prohibició als Estats Units
– Ni ‘cutre’ ni ‘puto’: deu vulgarismes que podem corregir
– L’esperit de Ferrer i Guàrdia en la revolució racionalista de Yucatán
– Carta d’amor a l’Hortet, un vegetarià com n’hi ha pocs
–Premis Gaudí 2025: qui són els nominats?
– Vocabulari i refranys del fred i de l’hivern: poseu-vos a prova en un nou Què Sé Jo

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Lloc: Parada Bus davant C.C. Calisay

Lloc: Museu Marès de les Puntes

The Washington Post · Drew Harwell i Elizabeth Dwoskin

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, sospesa la possibilitat de suspendre l’aplicació de la llei que prohibiria l’ús de TikTok als Estats Units –i que entrarà en vigor demà, la vigília de la seva presa de possessió com a president– durant un període entre seixanta dies i noranta, una finestra de temps que permetria al nou govern de negociar la venda de l’aplicació a un inversor nord-americà o bé de cercar una solució alternativa que permetés a TikTok de continuar operant al país. Així ho expliquen a The Washington Post dues fonts familiaritzades amb les deliberacions del govern entrant dels Estats Units, que parlen sota condició d’anonimat per poder tractar negociacions de caràcter privat.

Trump, segons que expliquen aquestes fonts, ha expressat un gran interès a erigir-se en el rescatador d’una plataforma enormement popular en què, segons el seu cercle intern, és altament admirat pels usuaris. De fet, el president electe ha promès repetidament de salvar l’aplicació al seu compte de TikTok, en què té més de 14 milions de seguidors.

“TikTok ocupa un racó especial del meu cor”, digué Trump el mes passat.

La gran incògnita, ara com ara, és què pot fer Trump, exactament, per salvar TikTok de la prohibició. Una llei impulsada pel govern de Biden l’any passat exigeix que el propietari de l’aplicació –el gegant tecnològic ByteDance, amb seu a Pequín– la vengui abans de demà, 19 de gener, si vol evitar-ne la prohibició immediata de l’ús al país.

Ahir, després de setmanes d’incertesa, el Tribunal Suprem dels Estats Units va ratificar la llei, que pretén evitar que el govern xinès pugui servir-se’n per a difondre propaganda o espiar ciutadans nord-americans de manera encoberta. El tribunal també va rebutjar d’endarrerir-ne l’entrada en vigor, tal com Trump havia demanat.

El president electe dels Estats Units, segons que explica una de les fonts consultades per The Washington Post, podria signar una ordre executiva per a evitar la prohibició de TikTok el mateix dia de la presa de possessió, justament l’endemà de l’entrada en vigor de la llei.

Però l’estratègia d’emprar un decret presidencial per a eludir una prohibició aprovada per majoria aclaparadora al congrés, amb suport tant de demòcrates com de republicans, suscita molts interrogants entre alguns juristes nord-americans, que argumenten que el funcionament del poder legislatiu no pot supeditar-se a la voluntat del president.

“Les ordres executives no són documents màgics. De fet, no són gran cosa més que comunicats de premsa glorificats”, diu Alan Rozenshtein, ex-assessor de seguretat nacional del Departament de Justícia dels Estats Units. “TikTok continuarà prohibida vulgui què vulgui Trump, i continuarà essent il·legal que Apple i Google hi facin negocis.”

Tot i que Trump va provar de prohibir TikTok durant el seu primer mandat, ara ha abraçat l’aplicació com una arma llancívola contra gegants tecnològiques com ara Meta, amb qui històricament ha mantingut una relació tortuosa, i com a eina per a arribar als votants més joves. La tardor passada, Trump contractà els serveis d’un jove expert en TikTok que s’encarregà de dissenyar-ne els vídeos de campanya.

El cap de TikTok, Shou Zi Chew, va volar a la residència de Trump a Florida el mes passat com a part de l’intent desesperat de l’empresa per a salvar l’aplicació de la prohibició als Estats Units. Poc després, Trump va publicar a Truth Social, la seva pròpia plataforma de xarxes socials, una publicació que mostrava que el president electe era una de les grans estrelles de l’aplicació al país, amb més de quatre mil milions de visites i més audiència que Kamala Harris o bé estrelles del pop com ara Taylor Swift.

Per evitar l’entrada en vigor de la llei, Trump podria pressionar el congrés perquè la derogués –un envit que es preveu especialment complicat, atès que la llei va ser una de les poques legislacions amb suport bipartidista que van aprovar-se l’any passat. El president electe podria ordenar el seu fiscal general que es negués a aplicar-la, com si no existís; Pam Bondi, la tria de Trump per al càrrec, s’ha negat a aclarir si es comprometria a fer-la complir una volta assumís el càrrec.

Tanmateix, algunes veus de l’òrbita de Trump han proposat alternatives, com ara la venda de l’aplicació a inversors nord-americans, cosa que permetria a TikTok de continuar operant als Estats Units, segons els paràmetres de la llei, i, alhora, permetria al president electe d’atribuir-se el mèrit de l’operació.

Però una de les fonts familiaritzades amb les deliberacions del govern Trump explica que una operació d’aquesta envergadura és molt poc probable, atesos els riscos polítics de comprar TikTok i el preu estratosfèric de l’aplicació, que alguns analistes situen en uns cinquanta mil milions de dòlars.

Bloomberg va informar aquesta setmana que funcionaris del govern xinès havien discutit amb Elon Musk la possibilitat que el magnat adquirís les operacions de TikTok als Estats Units, una informació que la propietat de l’aplicació ha titllat de “ficció pura”. Musk, sigui com sigui, ja arrossega deutes importants per la seva darrera compra d’una xarxa social, Twitter (rebatejada d’aleshores ençà com a X). Una font familiaritzada amb les deliberacions de la direcció ByteDance coincideix a descartar la proposta de venda a Musk, però matisa que la idea que TikTok “pugui formar part d’un ‘gran acord’ entre els EUA i la Xina”, que abraci també àrees com ara la política comercial, és plenament legítima.

Alguns alts càrrecs del nou govern Trump fa anys que alerten de l’amenaça que creuen que TikTok representa per a la seguretat nacional dels Estats Units. Tanmateix, molts d’aquests càrrecs han virat de postura aquests darrers anys en un intent aparent d’adaptar-se a les obertures de Trump cap a l’aplicació.

El candidat de Trump a secretari d’Estat, el senador republicà Marco Rubio, va presentar una llei l’any 2022 per a prohibir l’aplicació als Estats Units, en què la descrivia com “un titella [del Partit Comunista Xinès]” que “recollia les dades de desenes de milions de nens i adults nord-americans cada dia”. Però la setmana passada Rubio prometé de seguir la línia de Trump sobre l’aplicació. “Si m’investeixen […] treballaré per al president”, es limità a dir.

Els aliats de Trump favorables TikTok han presentat sovint la polèmica sobre la prohibició de l’aplicació com un llegat altament impopular de l’era Biden que Trump tenia una oportunitat única de redreçar. El percentatge de nord-americans que donen suport a una prohibició de TikTok va caure d’un 50% el 2023 a un 32% l’estiu passat, segons un sondatge del Pew Research Center.

Després de la pressió de Trump per a forçar la venda de TikTok el 2020, la Xina va afegir l’algorisme de recomanació de vídeos de TikTok a la seva llista de control d’exportacions, cosa que blocà, a efectes pràctics, una hipotètica transferència de la columna vertebral de l’aplicació a mans estrangeres. Tanmateix, alguns analistes sospiten que els Estats Units i la Xina podrien emprar l’aplicació com a moneda de canvi per a obtenir concessions en uns altres afers, com ara la política comercial.

En plena competició amb Washington per la supremacia tecnològica, Pequín té “pocs incentius” per a transferir l’algorisme de TikTok als Estats Units, excepte si “els alts càrrecs d’un govern i un altre arriben a un acord com a part d’un desglaç més ampli en les relacions bilaterals entre la Xina i els Estats Units”. Ho explica així Dong Yizhi, advocat financer en un influent despatx de Xang-hai.

“Si els alts funcionaris xinesos poden reprendre les negociacions després de la presa de possessió de Trump, potser sí que hi haurà una petita escletxa d’oportunitat”, explica. I afegeix: “Però això és dir molt.”

Lyric Li ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb