Junts per Catalunya, ERC i la CUP han criticat el govern de Salvador Illa per haver trigat massa hores a dirigir-se als ciutadans durant l’apagada d’ahir. Els tres partits han denunciat la desaparició de l’executiu les primeres hores de la crisi, malgrat que el govern hagi defensat la seva actuació. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha criticat que el president de la Generalitat fos absent durant vuit hores. Junts considera que el govern no va estar a l’altura de l’abast de la crisi, que va reaccionar tard i no hi va ser en els moments més complicats, a diferència dels batlles, que van atendre emergències als municipis.

Segons Rius, Illa es va estimar més d’exercir de delegat del govern espanyol que no de president de la Generalitat, perquè no va comparèixer fins que ja ho havia fet el president espanyol, Pedro Sánchez. “És la primera vegada que un president, davant d’una crisi duríssima, s’amaga”, ha dit Rius, que ho ha comparat amb la manera com el president Quim Torra va afrontar la pandèmia, Pere Aragonès la crisi de la sequera i Carles Puigdemont els atemptats del 17-A. “Salvador Illa no era el responsable de resoldre-ho tècnicament, però sí d’informar i acompanyar”, ha dit Rius.

“L’apagada elèctrica no havia de comportar una apagada informativa”, ha coincidit la portaveu parlamentària d’Esquerra, Ester Capella. ERC també ha assenyalat que l’executiu hauria d’haver donat la cara abans encara que no tingués informació de les causes del que havia passat. “El govern va anar de remolc de la Moncloa, no va informar durant hores i per a ERC és greu”, ha dit Capella. ERC i Junts també han demanat que el govern s’esforci a aplicar les directives europees que regulen l’actuació i la protecció d’infraestructures bàsiques en casos d’emergència.

La CUP ha defensat que el govern podria haver-se dirigit a la ciutadania tres hores abans que fes per primera vegada la consellera d’Interior, Núria Parlon. “Es podia haver sortit per dir que les escoles es feien càrrec de la canalla, que els hospitals tenien generadors elèctrics que fossin necessaris, que allò públic estava responent perquè aquesta és la tasca també dels polítics”, ha dit la diputada Laure Vega. Segons els anticapitalistes, el govern no havia de donar explicacions sobre les causes d’una apagada, encara no determinades, però sí “respondre davant de situacions de caràcter excepcional”. També per la CUP va ser un error que Illa esperés la resposta del govern espanyol.

En canvi, els Comuns creuen que la jornada d’ahir va permetre constatar que el país funciona. Ara bé, han subratllat que el problema de l’aturada de la xarxa de Rodalia i trens regionals és “molt greu”. “Hem demanat al govern serveis alternatius i reforçar la xarxa d’autobusos”, ha assegurat la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, que ha recordat que hi ha persones que 24 hores més tard encara no han pogut tornar a casa. També ha reclamat transparència al govern espanyol perquè s’aclareixin totes les causes de l’apagada.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha anunciat que Illa compareixerà al parlament. Però Junts reclama que ho faci en el ple de la setmana vinent, de la manera més urgent possible.

El jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama ha obert diligències per investigar si l’apagada a la xarxa elèctrica podria ser conseqüència d’un sabotatge informàtic contra infrastructures crítiques, un fet que s’encabiria en un delicte de terrorisme.

En una interlocutòria, el magistrat ha ordenat com a primeres diligències que el Centre Criptològic espanyol i Red Eléctrica elaborin sengles informes per a identificar, en un termini improrrogable de deu dies, la causa o les causes de l’apagada.

A més, ha requerit a la prefectura d’informació de la policia espanyola que, en el mateix termini, presenti un informe preliminar sobre els fets.

El jutge detalla que l’incident va tenir lloc cap a les 12.30 i va afectar sistemes informàtics que donen suport a infrastructures que presten serveis essencials, com ara, sanitat, energia, indústria i transport, cosa que va generar “una situació crítica per al benestar i el sentiment de seguretat dels ciutadans”.

La resolució també recull l’explicació inicial facilitada pel govern espanyol, segons la qual l’apagada es va deure a la pèrdua “sobtada” de 15 GW de producció elèctrica durant cinc segons, l’equivalent al 60% del consum en aquell moment. “Un fet inèdit”, segons la Moncloa.

Calama assenyala que, tot i que de moment es desconeix l’origen dels fets, “el ciberterrorisme figura entre les possibilitats”. Per això, considera imprescindible obrir una investigació judicial.

En la resolució, el titular del jutjat central d’instrucció número 4 recorda que, d’acord amb l’article 573 del codi penal espanyol, els delictes informàtics poden ser considerats terrorisme si tenen com a objectiu de desestabilitzar greument l’ordre constitucional o el funcionament dels serveis essencials.

El govern ha defensat la política comunicativa que va seguir ahir, durant l’apagada elèctrica que va deixar gairebé tot el país sense llum ni cobertura durant moltes hores. Junts, ERC i la CUP han retret al govern que ni el president ni cap conseller no compareguessin fins al vespre. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, portaveu del govern, ha adduït que van destinar els esforços a gestionar una crisi “inèdita, excepcional, mai viscuda abans”. Atesa aquesta excepcionalitat, el govern va decidir de no comparèixer fins que, a les sis del vespre, la consellera d’Interior, Núria Parlon, “va tenir la informació necessària, verificada i contrastada”. 

Segons Paneque, “la resposta va ser adequada” perquè es van seguir en tot moment les instruccions de Protecció Civil i els protocols previstos per a aquesta mena de situacions, tot i que no ha negat que s’hi hagin de fer millores. La política fou d’informar pels canals oficials de l’activació dels plans d’emergència i de posar-se en contacte amb batlles, delegats territorials i altres institucions perquè poguessin fer arribar la informació als ciutadans. “És veritat que les primeres hores la dificultat en les comunicacions va poder fer que no anés tot amb la celeritat que es requeria, però la comunicació institucional va ser continuada i fluida”, ha dit. 

Quins aliments són insegurs després d’una apagada?

El govern ha rebut crítiques també per no haver explicat fins a les 22h què haurien l’endemà de fer les escoles i les universitats, i per haver fet bona part de les compareixences sense dret dels periodistes a demanar. La consellera s’ha justificat tot explicant que el primer comitè de crisi es va convocar a les 12h55’, un quart d’hora després de l’apagada, per a fer-lo a les 14h. A les 13h42’, el govern va ordenar les actuacions per assegurar el subministrament de gasoil a les infrastructures crítiques que depenien de generadors. El nivell 3 d’emergència es va descartar perquè el govern considera que no hi va haver perill per a les persones ni per a les infrastructures crítiques. 

Aquest matí, el comitè de crisi del govern s’ha tornat a reunir per actualitzar la situació. Parlon ha comparegut després per a explicar que Catalunya havia recuperat el 100% del subministrament energètic, però que encara hi havia algunes incidències puntuals, sobretot concentrades en el servei de Rodalia. D’acord amb la informació dels operadors d’Endesa, a primera hora encara hi havia uns 400 clients amb manca de subministrament. El comitè es tornarà a reunir a la una. Paneque ha aclarit a migdia que el subministrament s’havia recuperat i que, si hi ha llocs que encara no en tenen, es deu a causes puntuals. En canvi, el govern no sap encara quan podrà restablir integralment el servei de Rodalia. 

El govern espanyol atribueix l’apagada a la desaparició sobtada del 60% de l’energia demandada, és a dir, 15 gigawatts, però encara no sap la causa d’aquesta desaparició. El director de la Xarxa Elèctrica espanyola, Eduardo Prieto, ha descartat fa una estona que la causa fos un ciberatac, però el president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit després que fóra imprudent de descartar cap hipòtesi. 

El context de la gran apagada

El ple del parlament debatrà i aprovarà la setmana vinent el primer suplement de crèdit del govern, que puja a 2.168 milions d’euros, pactat amb ERC i Comuns per igualar el pressupost del 2024. En un ple que probablement s’allargarà tres dies, també es debatrà el decret llei que adopta mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i d’altres aspectes administratius. A més, s’hi tractarà el decret llei de mesures urgents sobre l’impost de les estades en establiments turístics.

D’entre les iniciatives previstes, destaca el debat sobre la iniciativa legislativa popular que proposa de destinar el 6% de la despesa pública a educació, així com la segona part de la proposta de llei sobre el cos d’acció exterior.

Pel que fa a les comissions, la mesa del parlament ha acordat que la CUP presideixi la comissió d’investigació sobre infiltracions policíaces, amb ERC a la vice-presidència i Junts a la secretaria. D’una altra banda, els Comuns presidiran la comissió d’estudi per a l’elaboració d’un pacte contra l’antigitanisme, amb ERC a la vice-presidència i el PSC a la secretaria.

Normes d’acreditació i accés al parlament

La mateixa setmana, la mesa del Parlament té previst d’aprovar les noves normes d’accés a la cambra i la regulació de les acreditacions de periodistes. També es formalitzarà, mitjançant un conveni, un acord entre el president del Parlament, Josep Rull, i el Consell de la Informació de Catalunya.

Aquestes mesures, impulsades des del Parlament arran de diverses reunions amb entitats i sectors professionals, pretenen establir uns criteris clars per a l’acreditació i evitar situacions com les que s’han viscut al congrés espanyol amb l’entrada de pseudomitjans.

El fins ara conseller delegat de Critèria Caixa, Ángel Simón, ha deixat de ser conseller del hòlding tan sols un any i quatre mesos després de ser nomenat. En un comunicat, la Fundació la Caixa ha informat de la sortida de Simón del consell, i en conseqüència com a conseller delegat.

Al capdavant de Critèria Caixa, Simón ha presentat i impulsat el nou pla estratègic per al període 2026-2030, que preveu d’assolir un valor brut dels actius (GAV) de 40.000 milions d’euros l’any 2030, partint dels 27.000 milions que tenia aleshores.

En aquest temps, Critèria Caixa ha entrat en el capital d’empreses com Puig, ACS, Colonial, Veolia i Europastry, ha augmentat la participació a Telefònica i ha sortit de l’accionariat de Cellnex. A més, sota el seu mandat, Critèria Caixa va acordar de tornar la seu a Barcelona el 5 de març, coincidint amb la decisió de la Fundació La Caixa de fer el mateix.

La seva vacant la cobrirà Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, amb la voluntat que el consell d’administració el designi com a vice-president executiu en les pròximes setmanes. Reynés va ser nomenat patró de la Fundació La Caixa el 4 d’abril i és president executiu de Naturgy d’ençà del febrer del 2018. Anteriorment havia estat conseller delegat d’Abertis, president de Cellnex i director general de Critèria Caixa Corp, empresa de la qual va dirigir-ne la sortida a borsa l’octubre del 2007.

Segons que ha informat la Fundació, Reynés continuarà tant com a president executiu de Naturgy com a patró de la Fundació La Caixa.

Naturgy ha convocat avui un consell d’administració perquè Reynés informi de la seva designació com a conseller de Critèria i demani autorització per a acceptar el càrrec. Actualment, Critèria Caixa és el principal accionista de Naturgy, amb un 26,7% del capital social. Fins ara, tots els intents dels fons CVC i GIP –que controlen un 20% cadascun– de vendre’n la participació han fracassat.

Encara no se sap com s’acabaran de concretar, però els moviments entre PP i Vox a les Illes ja són més avançats que els d’una simple reconciliació. A l’horitzó, aprovar el pressupost que l’extrema dreta va tombar a Prohens i rescatar, així, mig any de polítiques condicionades pels comptes del govern.

En les sessions de control al govern durant els plens setmanals ja es veu molta complicitat entre la presidenta, Marga Prohens, i Vox. I avui la presidenta ha confirmat que està disposada a derogar la llei de memòria democràtica per a pactar amb ells.

Així, com si fos una carta o una fitxa a bescanviar sobre el taulell del joc, Prohens ha insistit que ni la continuïtat ni la derogació de la norma mai no han estat cap prioritat de l’executiu. 

El parlament de les Illes salva la llei de memòria democràtica

El PP ja va acceptar el 2023, arran dels primers acords amb Vox perquè Prohens fos presidenta, acceptar la presa en consideració de la derogació al parlament i rebutjar les esmenes a la totalitat que havia fet l’esquerra en un altre ple. Quan PP i Vox van rompre relacions, al PP li va venir bé abstenir-se en el moment de la derogació de la norma i salvar-la. En canvi d’això, havia pactat amb l’esquerra esmenar les errades del decret de simplificació: corregir les esmenes de Vox votades per error amb el vot favorable del PP –que eliminaven el català de la funció pública i dels centres escolars– i prohibir de construir en zones inundables.

“Respecte mutu”

Ara, i per salvar el pressupost d’enguany, el PP està encaminat a dur el debat sobre la derogació per quarta vegada a la cambra. Aquesta vegada, si no hi ha moviments inesperats de darrer moment, es farà una passa clau per esborrar la memòria de les víctimes del franquisme. “Vostès ho han posat com a una exigència per aprovar el pressupost. Ho anirem parlant des del respecte mutu”, ha dit la presidenta a la portaveu de Vox, Manuela Cañadas. 

Prohens es desdiu, pacta amb l’extrema dreta i no apujarà l’impost turístic

Cal recordar que PP i Vox també han pactat, recentment, no apujar l’impost turístic -cosa que havia promès Prohens en el passat debat de política general- i permetre de construir més en sòl rústic, un fet que la societat civil ha titllat de martingala urbanística.

Bones paraules a Vox

Durant el ple d’avui, Prohens ja havia alabat que Vox no s’hagués aixecat de la mesa del Pacte per la sostenibilitat i no els deixés sols en les polítiques per definir l’estratègia turística i sostenible en els anys vinents. Després, ha retret a l’oposició que ells sí que s’hagin aixecat. Josep Castells, de Més per Menorca, ha recordat que el pacte, justament, ha de ser quelcom consensuat i no una partida a dos entre PP i Vox.

El govern encara no sap quan es restablirà del tot el servei integral de la xarxa de Rodalia, que concentra les incidències que encara perduren de la gran apagada d’ahir. De moment, les línies R1, R2 sud i nord, R3, R4 i R11 funcionen amb serveis mínims i sense garantir la mobilitat a tot arreu. A la R2 sud tan sols hi ha servei fins a Cunit, i entre Cunit i Sant Vicenç de Calders A la R3, entre Vic i Puigcerdà, encara és tot aturat i s’hi enllesteix un transport alternatiu. Els trens de mitja i llarga distància també van recuperant el servei a poc a poc. La gran velocitat de Figueres a Madrid ja funciona, també, fora d’horari, però el corredor Mediterrani no es podrà reprendre fins a les quatre.

Tot i això, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que en aquests casos no es pot assegurar la normalitat del servei ni els horaris previstos. Quant als trens Regionals i la resta de línies de Rodalia, ara com ara el govern no pot dir “un horari exacte de restabliment”. Paneque ha afirmat que treballen colze a colze amb ADIF i RENFE i que els autobusos interurbans continuen funcionant amb normalitat. 

Les incidències persisteixen un dia després de la gran apagada

Paneque ha explicat que, en el cas dels trens de Rodalia i Regionals, el subministrament que es va recuperar ahir a la nit es va fer servir per a retirar els combois que havien quedat atrapats per la interrupció de l’electricitat. Durant la matinada, tots aquests combois s’han ressituat tot al llarg de les estacions, però, quan el sistema sol posar-se en marxa, a les cinc tocades, “no s’ha tingut l’estabilitat necessària per a fer la comunicació amb els ancoratges i poder assegurar que el servei es podria prestar amb normalitat”. El risc era que els combois quedessin, de nou, atrapats a mitja via. Paneque ha descartat que una de les causes d’aquest endarreriment hagi estat el mal estat de les catenàries. 

Segons la consellera, a diferència de Rodalia, el servei de metro de Barcelona es va poder reprendre ahir al vespre perquè és “més compacte” i, una volta recuperat el subministrament, tan sols calien trenta minuts per a posar-lo en marxa. El servei de Ferrocarrils de la Generalitat va requerir una revisió més complexa de les línies, però el sistema d’alimentació té una replicació que també permet una represa més ràpida que no en el cas de Rodalia. 

El context de la gran apagada

Paneque ha defensat l’actuació del govern i ha assegurat que tota la flota d’autobusos interurbans i tots els conductors que hi havia disponibles van treballar tota la tarda per a poder oferir servei alternatiu. Tanmateix, ha dit que l’apagada d’ahir fou tan extraordinària que, si es tornés a produir, “no hi pot haver un sistema alternatiu que compensi al moment aquesta mobilitat”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat il·legals els programes de ciutadania que ofereixen visats d’or a grans inversors, perquè considera que infringeixen les normes comunitàries perquè comercialitzen la concessió de la nacionalitat d’un estat membre.

La decisió fa referència a un programa de ciutadania per a inversors establert per Malta el 2020. Segons el tribunal, aquest tipus de pràctiques no permeten d’establir el vincle de solidaritat i de lleialtat necessari entre un estat membre i els seus ciutadans, ni garantir la confiança mútua entre els països de la Unió Europea, i per això vulneren el principi de cooperació lleial.

El TJUE remarca que un estat membre no pot concedir la nacionalitat a canvi de pagaments o d’inversions predeterminades, perquè equival a reduir-ne l’adquisició a una simple transacció comercial.

En aquest sentit, el tribunal ha declarat que Malta ha infringit el dret de la Unió en establir i aplicar el programa de ciutadania per a inversors del 2020. També recorda que, tot i que cada estat membre és lliure de definir els requisits per concedir o retirar la nacionalitat, ha d’exercir aquesta llibertat respectant les lleis comunitàries.

La sentència subratlla que la ciutadania europea garanteix la lliure circulació dins un espai comú de llibertat, seguretat i justícia, fonamentat en la confiança mútua entre els estats membres i en el reconeixement mutu de les decisions nacionals. Per tant, cada país s’ha d’abstenir d’adoptar mesures que puguin comprometre els objectius comuns de la Unió Europea, d’acord amb el principi de cooperació lleial.

Malgrat l’apagada, avui l’activitat als jutjats continua, i per tant tampoc no s’atura l’agenda judicial contra l’independentisme. Aquest matí s’ha fet una vista d’apel·lació per a resoldre el recurs sobre la denegació de l’amnistia a Joel Muñoz, l’informàtic encausat arran de l’1-O a qui demanen divuit anys de presó i 10.000 euros de multa pels delictes de dany informàtic i revelació de secrets.

Aquesta vista al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha demanada la defensa del jove perquè l’Audiència de Tarragona li va denegar l’amnistia en primera instància. Hi han exposat la disconformitat amb la decisió per la manca d’arguments per a denegar l’amnistia en un cas en què no sembla que hi hagi cap escletxa perquè això pugui fer-se.

Una causa lligada al procés des del principi

De bon principi, la Guàrdia Civil i la fiscalia han acusat l’informàtic d’haver format part de l’anomenada #OpCatalonia, una operació d’Anonymous i més grups que va consistir a llançar atacs informàtics a webs d’empreses i serveis governamentals espanyols els mesos posteriors a l’1-O per a protestar contra la repressió arran del referèndum. “Els fets imposats al meu defensat van començar amb un escorcoll a casa seva. Això es va fer amb el vistiplau del fiscal de sala”, ha recordat, a la vista, Marc Relaño, l’advocat del jove. “En l’informe es deia clarament que l’operació s’emmarcava en el que es coneix com a operació Catalunya [pel hashtag reivindicat, #OpCatalonia]. Hi ha una contradicció en el fet que la fiscalia de Tarragona digui amb una mà que els fets s’emmarquen en l’operació Catalunya i que, amb l’altra, digui que no hi tenen res a veure, per poder denegar l’amnistia. Són uns delictes informàtics en base a uns actes reivindicatius sobre l’1-O. Si aquesta anomenada operació Catalunya no està lligada al moviment independentista, què ho està?”.

La desesperació d’un informàtic encausat per l’1-O: “Em fa fàstic que em puguin caure més anys que a un violador”

La fiscalia de Tarragona va defensar que la causa contra Muñoz no és amnistiable i el tribunal li va donar la raó. Avui, la fiscal del TSJC no ha volgut esmenar-li la plana i s’ha limitat a remetre’s a tot allò que havia argumentat la fiscalia de Tarragona anteriorment. De manera ambigua, breu i sense massa concrecions, la fiscal no ha donat gaires arguments, però sí que ha dit que els delictes no tenen res a veure amb el procés d’independència perquè Muñoz, segons la seva versió, estaria lligat a Anonymous, i aquest grup no té relació amb la independència de Catalunya. Ara bé, els atacs informàtics es van fer, precisament, per protestar contra la repressió a l’independentisme, sota el hashtag #OpCatalonia. La fiscal també ha restat importància al fet que, des del principi de la causa, aquest concepte, clarament lligat al procés, fos recollit per Guàrdia Civil i fiscalia.

Els delictes, fora de les exclusions

Des de la defensa de Muñoz argumenten que els delictes que recull la causa no estan dins de les exclusions de la llei d’amnistia, que només exclou tot allò que té a veure amb danys extrems a la integritat física o moral –com ara mutilacions o tortures–, el que es pot relacionar més amb delictes de terrorisme o maltractaments policíacs, però no amb delictes de dany informàtic i revelació de secrets.

A més, defensen que, en dret penal, sempre que es pugui fer una interpretació favorable al reu, aquesta ha de prevaldre, i en aquest cas consideren clar que hi ha un lligam entre els fets i el procés d’independència, i que, per tant, no hi ha motiu per excloure la causa de la llei d’amnistia.

“És força cansat, han passat gairebé vuit anys”

A la sortida dels jutjats, Muñoz s’ha mostrat esperançat, a l’espera de tenir una resolució en uns dies. “Crec que al final m’acabaran donant l’amnistia, però és força cansat. Han estat gairebé vuit anys de rebre notificacions del jutjat i ho allarguen tant com poden. Si poden ser dotze anys, millor que vuit. Estàs estable amb la feina, de sobte tens alguna novetat i la vida et canvia, no pots fer plans a llarg termini. Quan em van detenir, a dinou anys, va ser tot molt complicat. No sabia què em passaria. Ara ho he normalitzat i em puc adaptar al que passi”.

Joel Muñoz: “Si no és per la via de la repressió, la dissidència informàtica és incontrolable”

La fiscalia l’acusa d’atacs informàtics a webs com ara les de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols, d’Indra –responsable de la infrastructura per al recompte del 21-D– i del Centre Superior d’Investigacions Científiques (SIC), i també de la publicació d’imatges dels atacs informàtics i d’informació a Twitter. El jove nega totes les acusacions i sosté que, encara que fossin certes, la pena demanada és desproporcionada tenint en compte el dany que s’ha causat a les webs.

Concentració de suport a les portes del jutjat

Una concentració de suport al jove s’ha mantingut a les portes del jutjat des d’una hora abans de la vista fins que n’ha sortit. Han demanat l’absolució de l’informàtic i han denunciat la repressió contra l’independentisme de base.

El primer ministre del Canadà i candidat del Partit Liberal, Mark Carney, ha promès de governar per a tots els canadencs, després de la victòria a les eleccions des d’ahir. Les projeccions apunten que no assolirà la majoria absoluta, perquè sembla que ha aconseguit 168 escons dels 172 necessaris. Segons que sembla, el Partit Conservador en té 144, el Bloc Quebequès 23 i el Nou Partit Democràtic 7. A més, hi ha un diputat del Partit Verd.

Carney ha dit: “Faré tant com pugui per representar tots aquells que anomenen Canadà casa seva”, sense importar on visquin, quina llengua parlin ni com hagin votat. “Governaré per a tots els canadencs”, ha insistit, abans d’expressar el desig de “posar fi a la divisió i a la ira del passat” i remarcar que el seu govern treballaria “per a tothom i amb tothom”.

Carney ha felicitat els membres de la seva campanya pel treball fet, i els dirigents de la resta de partits, inclòs el candidat conservador Pierre Poilievre, de qui ha destacat la “bona i justa campanya” i el “compromís amb el país que tots dos estimen”.

Ha dit que va decidir d’entrar en política perquè creia que el país necessitava grans canvis, guiats pels valors canadencs: “humilitat, ambició i unitat”. Ha reconegut que fins ara ha comès molts errors i ha reconegut que en podria cometre més, però s’ha compromès a reconèixer-los i corregir-los ràpidament per “transformar l’economia” amb la col·laboració dels treballadors, les empreses i la societat civil.

“La humilitat també consisteix a entendre que una de les tasques del govern és preparar-se per al pitjor, no esperar el millor”, ha dit. I ha aprofitat per criticar, novament, el president dels Estats Units, Donald Trump, un dels principals objectius de la seva campanya.

“Com ja fa mesos que aviso, els Estats Units volen la nostra terra, els nostres recursos, la nostra aigua, el nostre país. Però no ho aconseguiran mai”, ha dit. Segons Carney, Trump intenta “trencar-nos per poder posseir-nos”. “Hem de reconèixer que el nostre món ha canviat de manera fonamental”, ha alertat.

Carney ha defensat que ara és el moment d’afrontar la crisi “amb la força positiva d’un Canadà unit”. Ha recordat que el país ha viscut moments d’inflexió al llarg de la història i que sempre ha optat per reafirmar-se com a nació lliure, sobirana i compromesa amb la democràcia i la llibertat.

Carney denuncia la “traïció nord-americana”

El primer ministre ha sostingut que el moment actual marca un punt de trencament en la relació històrica amb els Estats Units. Ha assenyalat que el sistema de comerç global obert, ancorat als Estats Units i del qual el Canadà depenia des de la Segona Guerra Mundial, “s’ha acabat”.

“És una tragèdia, però també la nostra nova realitat”, ha dit. Tot seguit, ha remarcat la necessitat de mirar per ells mateixos i de tenir cura els uns dels altres. També ha anunciat que plantejarà aquesta situació a Trump i que, si els Estats Units no volen continuar exercint un paper clau en l’economia mundial, ho farà el Canadà.

Ha assegurat que el govern reforçarà les relacions amb socis fiables d’Europa, Àsia i d’altres indrets. “Traçarem un nou camí perquè això és el Canadà, i nosaltres decidim què hi passa”, ha remarcat.

Ha advertit que els pròxims mesos seran plens de desafiaments i sacrificis. Ha dit que els esforços es compartiran, tot donant suport als treballadors i a les empreses. “Els grans canvis, com els que vivim ara, sempre són inquietants”, ha afegit. “Queda un camí llarg, però tinc confiança en vosaltres i en el Canadà.”

Poilievre reconeix la derrota i ofereix cooperació per defensar el Canadà de Trump

El líder del Partit Conservador, Pierre Poilievre, ha reconegut la derrota i ha felicitat Carney per haver-se imposat en aquestes eleccions. Malgrat la derrota, ha deixat clar que no abandonarà el lideratge del partit i s’ha compromès a “fer rendir comptes” el govern liberal.

Tot amb tot, ha celebrat els resultats i ha dit que són els millors del Partit Conservador d’ençà dels anys vuitanta. Tot i les discrepàncies polítiques, ha fet una crida a la unitat: “Aquesta nit ens hem d’unir com a canadencs.”

Ha garantit que, malgrat que continuarà exercint el seu paper d’oposició, prioritzarà la defensa del país davant els “aranzels i altres amenaces irresponsables” de Trump. Ha ofert col·laboració a Carney i a la resta de partits per defensar la sobirania canadenca i negociar un nou acord comercial que superi les tensions amb els Estats Units.

També ha agraït als seus votants el suport rebut i els ha garantit que continuarà lluitant per defensar-ne els interessos. “El canvi requereix temps”, ha conclòs.

Carles Saura i la seva parella feien un viatge per Andalusia i Portugal. Després d’haver visitat uns quants indrets, ahir havien d’agafar un tren de gran velocitat d’Iryo per anar de Sevilla a Madrid, on havien de fer transbord per agafar un segon tren fins a Barcelona. Però el viatge es va estroncar quan feia solament trenta quilòmetres que l’havien començat. El comboi va restar aturat a Brenes, un poblet del costat de Sevilla, a causa de l’apagada elèctrica general que va deixar tota la península ibèrica sense llum i incomunicada. Ja de bon començament, el personal del tren els va dir que l’aturada era general i que, per tant, la incidència aniria per llarg, però no els van donar cap més informació.

Els passatgers van estar-se cinc hores tancats al tren. La calor cada vegada es feia més insuportable: a fora, la temperatura s’acostava a trenta graus i, sense ventilació ni aire condicionat, l’interior del comboi va esdevenir ràpidament un lloc insuportable. Ben bé fins al cap de dues hores, segons que relata Saura, els treballadors del tren no van obrir-ne les portes per deixar-hi córrer l’aire. Tenien ordres de no moure’s d’allà on eren, si no era per anar a comprar menjar o beguda al bar del tren. “En general, la gent es va comportar molt i va tenir molta paciència, però sempre hi ha algun incident per culpa d’indisciplinats”, explica Saura. Per exemple, hi va haver un noi que, indignat i enrabiat, no va fer cas de les indicacions del personal, i això va originar algun conflicte i tensió. Durant aquest temps, els treballadors d’Iryo van donar aigua gratuïtament als passatgers i la gent donava mostres de solidaritat mútua. “Fins i tot uns nois amb guitarra van anar de vagó en vagó per animar una mica la gent”, relata. Alhora, es van viure escenes molt problemàtiques, com ara quan els lavabos es van embussar totalment, plens d’orina perquè la cadena funcionava elèctricament i no es podia tirar. “La gent va haver de buscar alternatives: els homes feien pipí des de la porta del comboi, i les dones tallaven ampolles per a poder orinar dins. No ens deixaven baixar del tren i, és clar…”, explica.

Al cap de moltes hores, passats dos quarts de vuit del vespre, –i encara aturats a les vies– va arribar la Guàrdia Civil i membres d’una empresa de seguretat per evacuar-los del tren. Van caminar per un camí de terra paral·lel a les vies. Els agents van treure del seu cotxe unes escales d’emergència a causa de l’altura a què es trobava el comboi –d’un metre o metre i mig– i a poc a poc van anar desallotjant-los en una operació que, segons calcula Saura, va durar entre mitja hora i tres quarts. Quan tots els viatgers van ser fora del tren –es van prioritzar mares amb criatures–, els van fer caminar un quilòmetre pel camí de terra fins a arribar a Brenes, i un quilòmetre més per dins el poble per a arribar a l’estació del municipi. Gent arrossegant maletes de rodes, gent transportant animals, gent amb cadira de rodes, gent gran amb poca mobilitat… Tots van poder-hi arribar. Una volta a l’estació, van esperar quaranta-cinc minuts més fins que personal d’Iryo els van comunicar que tenien dues opcions: o bé esperar que uns autobusos els vinguessin a cercar per dur-los a l’estació de Santa Justa de Sevilla, o bé anar al polisportiu del poble, que s’havia habilitat per acollir-los.

Saura i la seva dona es van decantar per la primera opció, però els autobusos no van arribar mai, de manera que van anar cap al pavelló del poble, un quilòmetre més enllà. Els va rebre un camió dels bombers, que il·luminava les instal·lacions abans no van disposar d’un generador. Matalassos, cadires i màrfegues es van posar a disposició dels afectats, que al principi eren uns cinc-cents. Però a poc a poc, els qui vivien a prop van poder trucar a familiars perquè els vinguessin a recollir. Saura creu que més o menys la meitat dels que eren allà van poder tornar a casa, i la resta van dormir al polisportiu. “Veïns del poble es van mobilitzar per portar-nos menjar i flassades perquè poguéssim sopar”, explica. Va ser en aquest moment quan van adonar-se que el personal d’Iryo “havien desaparegut totalment”, sense donar-los explicacions. “Van dir-nos que ens vindrien a cercar autobusos que no van acabar d’arribar mai i, una vegada ens van tenir al pavelló, van desaparèixer sense dir-nos res. Ens hem sentit enganyats. Ens havien promès els autobusos i se’n van anar sense dir-nos res i mostrant una manca de sensibilitat personal. No ens van donar solucions…” En definitiva, Saura es queixa especialment de la manca de reacció del personal en una situació d’emergència com la d’ahir i de la manca d’informació. “És una falta de consideració cap al ciutadà”, diu.

Fotografia: Carles Saura.

Aquest matí Saura esperava que un taxi els vingués a recollir per a dur-los a Sevilla –tal com va acordar ahir a la nit per telèfon amb el taxista–, però a l’hora de la veritat no s’ha presentat. L’alternativa ha estat agafar dos busos de línia fins a Sevilla i, una vegada allà, mirar de llogar un cotxe per tornar a Barcelona. “No quedava res, tot era saturat.” Per sort, un conegut que viu a Sabadell i que ahir també es va trobar atrapat a Sevilla ha pogut llogar-ne un i compartir-lo amb ells. Ara ja van cap a Córdoba en direcció a Barcelona. Saben del cert que Iryo els tornarà l’import dels bitllets, però creuen que no els indemnitzaran. “Només ens han confirmat que ens tornarien els diners, però no crec que ens paguin res més…” El cost del cotxe de lloguer l’hauran de pagar de la butxaca.

El pavelló municipal de Saidí (Baix Cinca) s’ha convertit aquesta nit en un allotjament improvisat per a uns 320 passatgers d’un tren d’alta velocitat Iryo que connectava Madrid amb Barcelona afectat per l’apagada elèctrica general.

El tren va quedar aturat ahir a les 12.30 a pocs quilòmetres de Saidí i l’ajuntament i els serveis d’emergència va respondre ràpidament a l’emergència. La primera autoritat que va arribar al lloc dels fets va ser la batllessa de Saidí, María José Vicente Poy, que va assabentar-se que havia passat alguna cosa.

En conversa amb VilaWeb, explica que es va trobar la gent a les portes, agafant aire, perquè a aquelles hores feia moltíssima calor i hi havia un sol de justícia. “Per sort, el tren estava parat a la via i era molt accessible. Si s’hagués parat uns metres enrere, hauria estat un túnel llarguíssim i de molt difícil accés”, diu.

Els bombers de la diputació d’Osca i la Guàrdia Civil, amb el suport de l’ajuntament i del govern aragonès, es van encarregar de tallar la tanca metàl·lica, desbrossar el terreny per a fer un camí i obrir un pas en un talús de dotze metres d’altura.

Un moment del rescat (fotografia: María José Vicente Poy). Un moment del rescat (fotografia: María José Vicente Poy). Un moment del rescat (fotografia: María José Vicente Poy). Un moment del rescat (fotografia: María José Vicente Poy).

El rescat va accelerar-se en saber-se que hi havia una viatgera embarassada entre els passatgers, que va viure moments de nerviosisme i fou traslladada en ambulància a l’hospital. Pels volts de les 19.00, la resta de gent va començar a ser trasllada amb vehicles d’emergència, de veïns del poble i autobusos fins al pavelló municipal de Saidí.

Vicente Poy explica que no tenien cap mena de previsió de quan podria tornar l’electricitat. Tampoc no sabien quant de temps haurien d’acollir els passatgers, i per això van proveir-se de menjar d’un bon començament. “Al pavelló, ens vam encarregar que hi hagués aigua i menjar, amb la limitació que les botigues estaven tancades. Vam anar a una fruitera a comprar de tot, mandarines, pomes…”, relata.

La batllessa destaca que, malgrat la manca d’informació, en tot moment hi va haver moltíssima coordinació entre les autoritats i els cossos d’emergència. “Tothom estava molt organitzat. Hi havia molta coordinació. La gent assumia la situació, però resignats amb el que hi havia”, assenyala. La batllessa va provar de trucar unes quantes vegades sense èxit al president la diputació d’Osca, Isaac Claver. Diu que la comunicació a través de les emissores de protecció civil i la policia, connectades al CECOPI, va ser clau per a saber quina era la situació de l’emergència.

Al pavelló, l’ajuntament, voluntaris, guàrdies civils, protecció civil i els bombers van treballar de valent per equipar les instal·lacions amb cadires, estores i matalassos que tenien guardats d’ençà de la pandèmia. A la tarda, alguns familiars van recollir passatgers, però la majoria va restar al pavelló. “Abans de fer-se fosc, tothom ja era al pavelló. Fins a dos quarts d’onze no vam tenir llum. Aleshores, protecció civil i els bombers ens van portar generadors”, explica Vicente Poy.

El president de la diputació d’Osca i un grup de bombers, de camí a Saidí, van parar en un supermercat per a comprar menjar i beguda. Pels volts de les 00.00, van arribar els primers autocars que es van encarregar de transportar els viatgers del pavelló fins a Saragossa, on foren allotjats en altres equipaments i hotels.

Els serveis d’emergència i les autoritats, al pavelló municipal de Saidí (fotografia: María José Vicente Poy).

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, assegura que el conseller d’Interior es reunirà a les 11.30 amb el ministre Fernando Grande-Marlaska abans de decidir si es retira el nivell 3 d’emergència (un pas que no es va fer durant la gota freda). “Pendents que el govern ens explique què ha passat i que ens diga que no tornarà a passar, decidirem. Esperem aquestes garanties”, ha dit.

Mazón ha aprofitat la declaració institucional abans del ple del Consell per demanar una reflexió sobre el sistema energètic a l’estat espanyol, en especial sobre el tancament de les centrals nuclears. “Un debat sense extremismes. Un debat que alguns fa temps que demanem”, ha afegit.

El president ha explicat que el telèfon 112 havia rebut 31.776 trucades per incidències i els bombers havien fet més de 500 rescats en ascensors. Així mateix, ha dit que la nit havia estat tranquil·la, tret d’un incendi en una residència a l’Alaquàs i un en un generador a Torrent.

Mazón ha destacat que el servei elèctric s’havia recuperat al 100% a les quatre de la matinada. El sistema sanitari opera amb normalitat, però no passa igual amb la xarxa ferroviària, que té problemes greus, sobretot a Alacant.

“Encara hi ha alguns problemes de comunicació”, ha afegit el president, que ha ressaltat que la majoria d’antenes ja funcionaven (excepte tres estacions).

Les operadores de telefonia continuen treballant per recuperar el 100% de la connectivitat i el servei després de l’apagada d’ahir, que va deixar pràcticament sense connexió mòbil ni de dades tota la península ibèrica. Fonts de Vodafone han explicat a l’ACN que, d’acord amb les dades corresponents a les set del matí, s’havia recuperat el 95% del trànsit mòbil i ja disposava del 82% dels nodes actius. En el cas del País Valencià, el servei funciona al 81%; a Catalunya, al 92%; i a les Illes ja és del 100%. Per la seva banda, fonts de MasOrange diuen que continuen treballant per recuperar el servei tan aviat com sigui possible.

“En aquests moments, totes les províncies espanyoles disposen de connectivitat amb més d’un 90% del servei recuperat fix i mòbil. Continuem treballant per recuperar el 100% dels nostres serveis”, han afegit fonts de la companyia, que recentment ha fusionat les operadores Orange i Masmóvil.

Telefònica va activar ahir dilluns el seu Comitè de Crisi per a seguir els protocols fixats en el seu Pla de Contingència. Des de llavors, ha estat treballant ininterrompudament per a recuperar de manera gradual el servei fins a aconseguir a aquesta hora més del 90% tant en fix com en mòbil, mantenint en tot moment els serveis identificats com a essencials i racionalitzant l’ús dels recursos.

Digi ha informat que la majoria dels seus clients dels serveis de fibra i mòbil ja rebien el servei amb normalitat.

No tots els usuaris que havien d’agafar un tren per tornar a casa han pogut passar la nit a l’estació de Sants després de l’apagada. Ahir, el ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, va assegurar que estacions com la de Sants o la del Camp de Tarragona restarien obertes durant tota la nit perquè la gent que no tenia cap més possibilitat de pernoctar ho fes allà. Però la realitat és que els vigilants només permetien l’accés a l’interior als passatgers que tenien bitllets de llarga distància i alta velocitat, no pas de Rodalia.

“Som usuaris de segona classe. No tenim dret a entrar per estar coberts i accedir als serveis igual com els qui hi ha dins”, lamentava en José Antonio, un passatger que mostrava enfadat el seu bitllet per a tornar al Vendrell i que s’havia quedat fora de l’estació.

I tu, ja has vist ‘Dia zero’?: Crònica d’ambient a l’estació de Sants de Barcelona durant l’apagada elèctrica

Retreia que ADIF els havia “deixat tirats” i que només els oferien la possibilitat de dormir en un dels poliesportius que l’Ajuntament de Barcelona havia habilitat. Amb tot, ell hauria preferit dormir a l’estació, perquè s’hi hauria sentit més segur. També es mostrava indignat i dolgut per la situació de desemparament a la porta de l’estació: “Aquí no tenim serveis ni per a anar al lavabo ni per a rentar-nos les dents.”

Els passatgers que sí que podien entrar a l’estació, després de mostrar els bitllets autoritzats, buscaven un racó per a descansar i intentar de passar-hi la nit. Molts anaven a la recerca de connexió i respostes als telèfons mòbils o passaven l’estona amb l’ordinador, segons que es podia veure a través dels vidres de l’estació.

Turistes atrapats

Als voltants de Sants, també hi havia turistes atrapats per l’apagada. És el cas de la Louisa i una amiga, d’Alemanya, que havien de viatjar a Madrid amb avió però que no havien pogut. Van cercar una alternativa en el tren, però es van trobar l’estació de Sants tancada. “Estem pensant què fer ara. Potser buscar un hotel”, deia aquesta viatgera, a qui l’apagada l’ha agafat de vacances, visiblement neguitosa per no tenir lloc on dormir i com continuar el viatge.

Ara bé, hi havia passatgers que entomaven amb calma la situació, tot i l’espera fora del recinte. “Si hi entro, tampoc podré agafar cap tren”, deia en Tomàs, un viatger que anava a Portbou i que s’havia “resignat” a fer nit a Barcelona. “Segur que hauré de passar la nit aquí, però va com va. Si m’emprenyo, no en trauré res perquè tampoc no sortiré d’aquí.”

Famílies que s’organitzen per recollir els fills

Alguns usuaris que eren de Barcelona o de llocs propers sí que van tornar a casa quan van trobar alternatives de transport o les famílies els havien anat a buscar, com el cas de la Carla, que era a punt de pujar a un TGV cap a Madrid quan hi va haver l’apagada. Va tornar a casa després de passar tot el dia a Sants esperant informació o alguna previsió de si podria viatjar.

“No ens han donat cap resposta. No és culpa seva. Estem tots incomunicats. Ara: jo, perquè sóc de Barcelona; però, i els que no?”, deia, visiblement cansada. La Carla va explicar que els havien deixat fora de l’estació durant tota la tarda i que no els havien permès d’entrar fins al vespre –ensenyant el bitllet del TGV– i va lamentar que només els haguessin donat una ampolla d’aigua.

La declaració com a testimoni del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, prevista per a avui en la causa judicial sobre la gota freda, finalment ha estat suspesa per problemes de comunicació derivats de l’apagada. Mompó ha arribat uns minuts abans de dos quarts de deu del matí per a declarar com a testimoni en la causa de la gota freda. La seua declaració era prevista per al dilluns 14 d’abril, però la durada de l’interrogatori a la delegada del govern, Pilar Bernabé, va fer que s’ajornàs.

Les defenses dels dos investigats en aquesta causa –l’ex-consellera Salomé Pradas i el seu ex-número dos, Emilio Argüeso– havien demanat de suspendre la sessió, adduint dificultats de connexió telemàtica amb el jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud). Finalment, la jutgessa hi ha accedit i s’ha ajornat sense cap nova data.

Mompó ha dit que té ganes de poder declarar i que la investigació judicial continue el seu curs. “Ja és la segona volta que vinc i no declare. Vull donar la cara, declarar, contestar les preguntes que em facen i prou”, ha dit. A l’arribada, s’havia referit a la gota freda com la pitjor catàstrofe que han tingut els valencians i ha dit que la institució estaria sempre del costat de la gent que pateix.

Mig any de la gota freda, entre la persistència de les víctimes i un Mazón agenollat davant Vox

Quant a la presumpta participació del president de la Generalitat en l’enviament de l’alerta, Mompó no ha volgut dir res, tampoc si aquell dia s’havia d’haver declarat l’alerta 3 de l’emergència perquè el Ministeri d’Interior espanyol se’n fes càrrec. Ahir a la nit, Carlos Mazón es va afegir a la llista de territoris governats pel PP que van demanar aquest procediment.

Molts estudiants universitaris es pregunten avui, l’endemà de la gran apagada elèctrica i encara amb problemes de mobilitat, si les universitats mantenen les classes. No hi ha una única resposta perquè cada centre ha decidit autònomament què fer, amb solucions que van de la suspensió total al manteniment de les classes o una solució parcial. Ara bé, la gran majoria han reprogramat les activitats avaluatives previstes per avui.

Hi ha escola avui? Quina és la situació després de l’apagada?

Universitats de Catalunya

La Universitat de Barcelona (UB) recupera l’activitat “amb la màxima normalitat possible” a totes les facultats. Ara bé, recomanen de no fer activitat avaluativa i autoritzen els treballadors a fer teletreball quan la mobilitat no estigui garantida.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va decidir ahir de suspendre tota l’activitat a tots els seus centres fins a nou avís. Inicialment havia decidit de suspendre únicament les classes fins a les 14.00, però al final va acabar suspenent-ho tot fins a tenir la seguretat que podria funcionar amb normalitat.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha suspès tota l’activitat acadèmica d’avui. Els treballadors que tinguin problemes de mobilitat poden fer teletreball.

Quin transport públic funciona avui?

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va reconèixer ahir que malgrat la recuperació progressiva, no era possible garantir la represa total de la normalitat avui. És per això que en previsió dels problemes de mobilitat ja van demanar de suspendre qualsevol tasca avaluable prevista per avui, o bé que estableixin mecanismes d’avaluació alternatius pels estudiants que no puguin arribar a la universitat. Els treballadors amb problemes de mobilitat han de posar-se en contacte amb els seus caps per tal que acordin què fer.

La Universitat Ramon Llull (URL) ha reprès l’activitat amb normalitat. Tot i això, donen flexibilitat als estudiats, docents i treballadors amb problemes de mobilitat i han reprogramat les activitats avaluatives.

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) ofereix diferents respostes a cada campus. Al de Sant Cugat s’ha reprès tota l’activitat docent, però sense avaluacions; i al de Barcelona les classes no es reprendran fins a les 14.00, per tal de garantir que tots els subministraments s’hagin restablert al 100%. Arran d’això, recomanen als treballadors del campus de Barcelona que facin teletreball.

La Universitat de Girona (UdG) va suspendre tota l’activitat docent per la incertesa en la recuperació de tots els sistemes, connexió a Internet i mobilitat. Ara bé, els investigadors i els treballadors tècnics i de gestió, administració i serveis han d’anar a la feina, “en la mesura que els sigui possible”.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) recupera l’activitat, però demana als professors que no facin activitats avaluables pels problemes de mobilitat. A més, els treballadors que no puguin arribar a la feina poden fer treball a distància i han de contactar amb els seus responsables per a acordar la manera com fer-ho.

La Universitat de Lleida (UdL) ha restablert de manera general tota l’activitat laboral i acadèmica, però demana de no fer avaluacions. Ara bé, diu que si en algun centre o facultat persisteixen els problemes derivats del tall elèctric, l’activitat acadèmica continuarà suspesa, els investigadors i els treballadors que puguin fer-ho, hauran de fer teletreball, les biblioteques quedaran tancades, i la universitat funcionarà en serveis mínims.

El context de la gran apagada

La Universitat de Vic (UVic) ha suspès tota l’activitat docent fins a les 14.00 per la incertesa de quan es podrà recuperar del tot la normalitat al campus. Tot i això, les instal·lacions de la universitat es mantenen obertes i s’hi pot accedir en l’horari habitual. Per tal de mantenir el funcionament dels serveis, es manté la presencialitat dels treballadors sempre que sigui possible, però poden teletreballar aquelles persones amb problemes de mobilitat.

La pàgina web de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) no funciona i les seves xarxes socials no ofereixen informació sobre l’apagada.

Universitats del País Valencià

La Universitat de València (UV) ha suspès tot examen o activitat d’assistència obligatòria previst per avui, però no anuncia la suspensió general de l’activitat docent. Els treballadors que no puguin arribar a la universitat poden fer teletreball.

La Universitat Politècnica de València (UPV) va suspendre ahir totes les activitats acadèmiques fins a les 14.00, i durant el matí informarà què passa amb les de la tarda. Els treballadors que puguin arribar als campus, han de treballar presencialment i només poden teletreballar aquells que puguin justificar l’absència.

La Universitat Catòlica de València (UCV) diu que entendrà l’absència dels estudiants a les classes d’avui, però que els professors seran a les aules i a disposició dels alumnes. En cap cas, però, faran activitats d’avaluació.

La Universitat d’Alacant (UA) ha suspès tota l’activitat acadèmica i laboral d’avui.

La Universitat Jaume I (UJI) va acordar de mantenir tota l’activitat docent com a mínim fins a les 14.00, però sense activitats d’avaluació.

La Universitat Miguel Hernández (UMH) ha suspès totes les activitats acadèmiques fins a les 15.00. En canvi, l’activitat laboral continua essent presencial, i només es fan excepcions en cas de problemes d’accés.

La Universitat Internacional de València (VIU) no ha informat públicament en els seus canals formals de la represa o no de les seves activitats.

Universitat de les Illes

A les Illes no hi va haver apagada elèctrica, però al capvespre van patir certs problemes de connexió a Internet que en alguns casos encara duren. Tot i això, la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha informat que manté amb normalitat tota l’activitat.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Després de l’apagada elèctrica d’ahir, molta gent s’ha llevat sense saber què havia de fer. Podem anar a treballar? Els infants poden anar a l’escola? Hi haurà universitat? La realitat és que de moment els governs del país han estat poc clars. A primera hora del matí, el Ministeri de Transició Ecològica espanyol ha informat de la recuperació del 99% de la demanda elèctrica –no hi ha actualització de les dades de Catalunya ni del País Valencià–, tot i que es manté el caos ferroviari. No hi ha servei de Rodalia ni a Catalunya ni a Alacant, i a València hi ha incidències greus.

Una informació que se sap és que a tot arreu les escoles romandran obertes. Al País Valencià, Mazón va demanar ahir el vespre que el govern espanyol declarés d’emergència estatal, és a dir, que el govern de Pedro Sánchez es fes càrrec de l’emergència en territori valencià. Ahir al vespre, Sánchez va comparèixer i va informar que aquells territoris on s’havia declarat l’emergència estatal, els centres educatius obririen, però sense activitat lectiva. Això significa que qui hagi de portar els fills a l’escola els hi podrà dur, però que no hi haurà classes, de manera que no és obligatori. De fet, el govern espanyol, ahir el vespre, va demanar que tots els treballadors que no formin part dels serveis essencials es quedessin a casa tot el matí i no anessin a treballar. Tanmateix, va anunciar que les informacions podrien canviar a mesura que avancés el dia.

A Catalunya, les escoles obriran amb normalitat, segons que va informar ahir el Departament d’Educació, que va donar la consigna de mantenir la normalitat ordinària.

Preveiem que demà l'activitat lectiva es podrà desenvolupar amb normalitat davant el pronòstic que el servei elèctric es recuperi durant aquesta nit.

Seguim treballant i en contacte amb els centres educatius, des dels Serveis Territorials, per garantir el correcte funcionament…

— Educació (@educaciocat) April 28, 2025

Això sí, algunes universitats de Catalunya ahir van ser prudents i van decidir de suspendre classes d’avui. La Universitat Autònoma de Barcelona va informar que tancaria el campus fins a les 14.00. La Universitat de Girona no obrirà en tot el dia a causa de la incertesa. En canvi, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya van anunciar que obririen, però sense activitat avaluativa. I la Universitat Rovira i Virgili va anunciar que funcionaria amb normalitat si tornava al subministrament elèctric.

Cal recordar que, a la resta del país, el subministrament elèctric ha funcionat amb normalitat. A Andorra l’apagada va durar deu segons i prou, i a les Illes i a Catalunya Nord, malgrat que algun moment hi hagué dificultats, no van perdre la connexió en cap moment. Per tant, en aquests territoris els centres educatius obriran amb normalitat.

Estimat diari,

perdona’m que no t’hagi escrit els últims 35 anys, he anat una mica enfeinada. Reprenc el fil d’aquesta bitàcola per explicar-te novetat: a 2025, lluny que anem en cotxes voladors, ha caigut el sistema elèctric peninsular.

Per tindre una vida tan ordinària, deunidó els esdeveniments històrics que m’han tocat, ja te’n posaré al dia, però avui deixa’m que salti directament a aquest. Perquè quan se m’ha apagat l’ordinador he pensat que era d’aquells talls habituals que ja ni val la pena trucar, perquè sempre surt el mateix robot que et diu que en tens per tres hores mínim i que t’hi posis fulles mentrestant. M’ho sé tant de memòria que he esgotat la mica de bateria que li quedava al portàtil i encara he pogut dinar —pèsols freds—, presa d’un orgull de migrant digital que vol demostrar-se que encara sap viure com abans, que és capaç suportar amb serenitat budista una, dues, vora tres hores de mòbil sense servei, ja, que estrany.

Hauries d’haver vist la cara dels veïns quan els he anat a demanar, emmonada, si era nostre o era d’ells. Al voltant de la ràdio estant, m’han hagut d’explicar que l’apagada no era de casa, ni tan sols del carrer, sinó que era LA GRAN APAGADA, un pet de ploms que anava del País Valencià a Portugal i d’Andorra al sud d’Espanya. Mira: de cop he sentit el bombeig de l’adrenalina de veure arribat el dia, després de tantes sèries i tants col·lapses i tants apocalipsis de ficció que deies és que és tan real, és que podria passar demà, i tot just ara està passant. Així, en present continu, que és el temps de l’era actual.

Sembla que no pugui ser, justament ahir ho comentàvem a casa: hauria de caure un meteorit, girar-se una tempesta solar o esdevenir un fos elèctric general perquè parés la tabarra mediàtica de la copa del Barça, aquest eclipsi informatiu que ens privava d’accedir a una actualitat de país avançat només perquè una pilota havia rodolat en un camp segat. Afortunadament, estimat diari, només ha calgut una caiguda elèctrica total i encara t’ho puc explicar. Llàstima de no poder-ho piular a les xarxes, jo ja sé de què parlo i tu no, perquè en aquest futur des d’on t’escric no t’ha passat res si no ho pots explicar a un grapat de desconeguts.

En tot cas, jo feia l’apocalipsi més tard, i del famós kit de supervivència —una altra aventura que et dec— només tenia la ràdio i cinc euros d’una venda al Wallapop. Al damunt, quan he sentit que començaven a anunciar una recuperació parcial de la normalitat, m’ha assaltat aquell desig infantil de quan es fonien els ploms i la família ens reuníem al voltant del campingàs, càlid i xiuxiuejador: que no torni la llum, que encara no torni, cinc minuts més. Aprofitant el brot d’íntima maldat, he envejat l’assalariat que a final de mes cobrarà les hores que no ha pogut treballar, i també he sentit fred de peus pels ciutadans que no paren esment si els expliquen les emergències en la seua llengua, i encara he pogut desitjar que avui fos el dia que l’estat espanyol faria un pet com un aglà, encara que fos abans del 2029.

He encès la ràdio. Perquè, ja ho saps, es podria acabar el món i l’últim dia igualment el passaria escoltant la ràdio. A casa tinc ràdios i piles, ràdios grosses i ràdios petites i auriculars i tot el que em cal per passar l’apocalipsi desitjat. I així he saltat al carrer, amb els auriculars camuflats dins la cabellera, aprofitant que els guàrdies anaven despistats pel caos urbà, pedala que pedalaràs, per veure com era el col·lapse de primera mà. Llavors he sabut que al barri turistificat on visc, si s’allarga massa l’agonia, no podrem pas assaltar botigues de souvenirs ni de fundes de mòbil ni d’ungles de gel, ni podrem quedar a deure als Vivari i als súpers de conveniència on ni ens coneixen ni ens entenen. I al terra de les places he vist que s’hi ha instal·lat una escampada de cosmopolites a prendre el sol, alguns amb tovallola i tot; i al costat del mercat hi ha crescut una cua llarga fins al basar de confiança, i al costat del basar els veïns han tret les cadires com si fossin a la fresca, xerrim-xerram, i al barri de més amunt em trobo una altra rotllana al voltant de la ràdio i se’m solapa en doble estèreo el mateix programa.

Estimat diari, ara faria la broma que d’aquesta en sortirem millors i que n’aprendrem tantes lliçons, però tampoc no sabries de què parlo. Vull dir que d’alguna manera hem pogut veure pel forat del pany com seria una altra vegada, vull dir el primer dia del col·lapse, o el començament de la fi del món, que és quan encara hi ha esperança en això que som: aquesta espècie nostra que el dia que sembla que pot petar tot surt al carrer a prendre el sol.