El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha anunciat que els fons recaptats a través de diverses accions solidàries impulsades pel Club i la seva Fundació es destinaran a la rehabilitació del Poliesportiu Municipal de Benetússer, el de Catarroja i el Camp Municipal El Terrer de Paiporta. L’anunci s’ha fet en el marc d’una visita als municipis afectats per la gota freda, just quan es compleixen cent dies de la tragèdia, en la qual van perdre la vida 227 persones.

Laporta ha estat acompanyat per la vice-presidenta del Barça, Elena Fort, els directius Miquel Camps, Josep Ignasi Macià i Sisco Pujol, i la directora de la Fundació, Marta Segú. La visita ha començat a l’Ajuntament de Benetússer, on la comitiva blaugrana s’ha reunit amb les batllesses de Benetússer, Eva Sanz; Catarroja, Lorena Silvent; i Paiporta, Maribel Albalat. Posteriorment, han recorregut diferents punts de la zona zero de la gota freda, que encara sofreig greus conseqüències i lluita per tornar a la normalitat.

El FC Barcelona i la seva Fundació han organitzat tot un seguit d’accions per mostrar el seu compromís amb les poblacions més afectades. A més, fa setmanes que el club ha habilitat una “Fila 0 solidària” perquè socis, sòcies i afeccions puguin fer donacions, disponibles a través d’un enllaç web i el bizum 10758.

El FC Barcelona i la @fundacioFCB continuen amb el seu compromís amb les poblacions més afectades per la DANA. pic.twitter.com/yfc7EE2s0s

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) February 6, 2025

Rehabilitació per al benestar infantil i juvenil

L’objectiu d’aquests fons, segons que explica el Barça, és garantir que infants i joves puguin tornar a practicar esport de manera regular i segura sense haver-se de desplaçar a altres municipis. La Fundació confia que aquestes actuacions tinguin un impacte positiu en la salut mental i el benestar físic i emocional dels afectats.

Seguint el seu compromís de professionalitat i eficàcia, la Fundació FC Barcelona ha treballat sobre el terreny per conèixer de primera mà les necessitats reals de les comunitats, actuant a mitjà termini quan l’atenció mediàtica disminueix. Aquesta acció s’alinea amb la missió de la Fundació de protegir infants i joves en situacions de vulnerabilitat a través de l’esport.

Fotografia: Marc Graupera. Fotografia: Marc Graupera.

La plataforma Ciències en Perill ha reclamat aquest dijous a la consellera d’Educació, Esther Niubó, de negociar amb el govern espanyol per evitar la fusió de matèries a batxillerat, la proposta feta pel departament per complir el requeriment d’obligat compliment del Ministeri d’Educació.

En una conferència de premsa al parlament una volta que uns quants membres de la plataforma s’hagin reunit amb grups parlamentaris, Núria Domènech, professora i membre de Ciències en Perill, ha demanat a la consellera que tingui “el mateix compromís” que va tenir amb les literatures per evitar que passin a ser optatives.

“Si diu que les literatures són una línia vermella i, malgrat que el requeriment les afectava va dir que negociaria per poder-les mantenir, demanem el mateix amb les ciències”, ha dit Domènech, que ha defensat que les matèries de ciències es mantinguin separades i no es fusionin. Pels docents, la proposta d’unificació del departament resta qualitat a l’ensenyament científic perquè no permet “aprofundir-hi”.

Domènech ha assegurat que, amb la proposta d’unificar matèries com física i química o biologia, geologia i ambientals, el currículum es fa inabastable i hi ha el risc que aspectes bàsics de les matèries quedin relegats a assignatures optatives. A més, ha advertit que, per exemple, algú que vulgui estudiar Medicina es pot trobar que hagi d’elegir entre química o biologia com a assignatures optatives, sense poder fer les dues.

“Mantenir les matèries separades és la millor manera de mantenir la qualitat educativa científica. Demanem al departament que reconsideri la proposta de fusió. Durant més de 20 anys les hem tingut separades i és possible poder mantenir-les així”, ha subratllat la membre de Ciències en Perill.

a càrrec de Belén López, autora  i Anna Gimènez, editora - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

L’Audiència espanyola ha condemnat a un any i nou mesos de presó l’ex-delegat del govern espanyol al País Valencià i ex-conseller de Governació Serafín Castellano perquè considera que formava part del conegut “càrtel del foc”, que adjudicava irregularment els contractes públics per a l’extinció d’incendis en el sector de la navegació aèria entre el 2001 i el 2018. L’ex-polític del PP, que havia reconegut els fets després d’haver pactat amb la fiscalia, és un dels dotze acusats que han estat condemnats a penes d’entre dos anys i tres mesos de presó.

D’altra banda, els magistrats de la secció primera de la sala penal han absolt quatre acusats. Castellano ha estat condemnat per un delicte continuat de suborn, prevaricació, malversació i falsedat en document oficial, amb l’atenuant de confessió tardana. Alhora, ha estat absolt del delicte d’associació il·lícita.

A més, el tribunal ha imposat a les administracions públiques valencianes la prohibició de contractar durant nou mesos les empreses Avialsa T35, Treballs Aeris Extremencs (Taexsa), Martínez Ridao Aviació, S.L., Serveis Aeris Europeus i Tractaments Agrícoles, S.L. (Saeta), T.A. Treballs Aeris Espejo S.L., Companyia d’Extinció General d’Incendis, S.A. (Cegisa), Inaer– ara coneguda com a Babcock Mission Critical Services España  –i Fumigació Aèria Andalusa S.A. –ara coneguda com a Pegasus –.

La sentència assenyala que, entre 1999 i 2018, un grup d’empresaris del sector de l’extinció d’incendis en el sector de la navegació aèria van acordar de repartir-se geogràficament els concursos públics a escala estatal i van desenvolupar conductes il·lícites en les quals comptaven, en alguns casos, amb la col·laboració d’autoritats o funcionaris públics.

Segons que diu la sentència, per a fer-ho, van fundar una associació de persones i empreses del sector que, “amb pactes clandestins previs i ànim de lucre, imposaven a les administracions contractants preus superiors als que derivarien de la lliure i transparent concurrència”.

El matí del 6 de febrer de 2024, un bloc de cinc plantes del carrer del Canigó de Badalona es va esfondrar, i això va ocasionar una reacció en cadena que va afectar totes les plantes del pis i va matar els veïns que en aquell moment eren als menjadors de casa seva. Van ser tres víctimes mortals, però hi ha el convenciment que n’haurien pogut ser moltes més si, per exemple, el desastre hagués passat al vespre o en una altra hora que els veïns solen ser a casa. L’edifici va quedar inhabitable, i ràpidament es va detectar deficiències importants a tota una illa de cases, divuit blocs en total. En setze blocs, s’hi van fer apuntalaments d’urgència perquè els veïns hi poguessin continuar vivint, però les famílies del número 9 del carrer del Canigó –el que es va esfondrar– i del número 7 –que tenia una esquerda molt important i va ser desallotjat per precaució– fa un any que viuen fora de casa perquè els blocs són inhabitables. La situació és extrema perquè els veïns són els qui han de pagar les reformes integrals. Això fa que, ara com ara, hi hagi una paràlisi, però caldria resoldre les deficiències com més aviat millor, també a la resta de blocs afectats.

Tots els edificis són d’una promoció construïda entre el 1959 i el 1960, durant el gran creixement demogràfic de Badalona, de més d’un 100% en quinze anys. No tots els edificis són iguals, però comparteixen característiques, com ara, els forjats de ceràmica armada, sense ferro ni bigues de suport. No és que l’esfondrament del número 9 del carrer del Canigó hagués causat de retruc les altres afectacions, sinó que va aixecar la llebre i va fer saltar l’alarma d’unes esquerdes que ja hi eren. Encara ara, un any després de l’esfondrament, no se sap el motiu pel qual l’edifici es va esfondrar. Inicialment, va circular la idea que el veí de l’àtic havia estat acumulant runa d’una reforma a terra fins que va cedir i va causar la cascada als pisos inferiors. Tanmateix, el jutjat d’instrucció 1 de Badalona, que investiga el cas, no ha fet públic cap a on orienta el cas ni ha citat com a investigat cap veí.

Fotografia: ACN Fotografia: ACN Fotografia: ACN Fotografia: ACN

“Al principi van venir moltes autoritats, però ara ens sentim sols”, deia aquesta setmana a l’ACN David Enri, veí del número 7, desallotjat d’aleshores ençà. Aquest estiu, l’Ajuntament de Badalona va lliurar als veïns dels blocs 7 i 9 els projectes de reforç estructural de l’edifici perquè les encarreguessin a empreses constructores, però l’alt cost ha fet que encara no hagin pogut moure fitxa. Estan pressupostats en 340.000 euros per al número 7, i 390.000 per al 9, un cost que han d’assumir íntegrament els veïns. “La situació és molt complicada. És un barri de treballadors, d’obrers, i necessitem una mica d’ajuda per a poder tornar a casa un any després”, diu Enri. Els veïns han calculat que cada família ha d’aportar entre 20.000 i 25.000 euros, i és imprescindible que tots els veïns hi posin la seva part. És per això que demanen un cop de mà a les administracions perquè els ajudin a pagar. Però l’ajuntament diu que ells ja s’han gastat vora un milió d’euros, incloent-hi inspeccions, apuntalaments, redacció de projectes i assessorament jurídic, i demana a la Generalitat que s’hi impliqui. El Departament de Territori, que té les competències d’habitatge, no els dóna subvencions, però treballa amb l’Institut Català de Finances (ICF) per veure si poden concedir algun tipus de crèdit tou.

Segons que va explicar dimecres la consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’ICF estudia com destinar un producte de crèdit a les comunitats de propietaris, però encara no han trobat la fórmula. “Si es confirma que es pot articular un mecanisme de finançament adequat, es donarà a conèixer públicament”, va dir. Els veïns tampoc no poden accedir als fons Next Generation, perquè, segons l’ajuntament, caldria que, a més de la reforma necessària, en fessin més a les finestres i la façana per a afavorir l’eficiència energètica de l’edifici, cosa que calculen que encariria la reforma d’un 30%. Tampoc no tenen oberta la porta del finançament privat, perquè les entitats financeres que han consultat no hi estan interessades. En resum, ara com ara, els veïns no tenen cap ajut per a encarar unes reformes que són urgents. “Cada veí té una realitat diferent i els problemes són diversos, però la necessitat és la mateixa: que alguna administració, sigui l’ajuntament, la Generalitat o qualsevol altra, ens ajudi a trobar una solució. Ells coneixen millor aquestes qüestions i poden facilitar un camí per a fer-ho possible”, insisteix Enri.

Actualment, segons que va explicar el tinent batlle de Badalona Daniel Gràcia, hi ha trenta-set famílies desallotjades, de les quals nou viuen en habitatges cedits per l’ajuntament.

La desesperança s’estén a tota l’illa de cases

Els blocs 7 i 9 del carrer del Canigó són els més afectats, però calen reformes a tots els edificis dels carrers del Canigó i d’Ausiàs Marc, i a alguns del carrer de Llefià, on les lesions estructurals són menors. En total, hi ha més de 400 habitatges que encara estan apuntalats i que també necessiten reformes immediates per a garantir-ne l’estructura. Fins ara, segons que va dir Gràcia, l’ajuntament ha lliurat els projectes de reforma de setze edificis i tan sols en queden pendents els dels números 109 i 111 del carrer del Canigó, que fan cantonada amb el carrer de Ramon Llull i, per tant, tenen una estructura diferent.

Menjador apuntalat d’un pis del número 15 del carrer del Canigó (fotografia: cedida).

“Les obres s’han de fer de manera immediata, no són actuacions que es puguin ajornar anys”, va remarcar Gràcia, que feia una crida pública a les altres administracions perquè trobessin una manera de finançar-ho, tot i que, a parer seu, cal que l’ICF obri una línia de crèdit tou.

Malgrat que aquests altres blocs van ser desallotjats, la sensació d’inseguretat ha fet que algunes famílies se n’hagin anat i hagin cercat un altre indret on viure. Una veïna d’aquests altres blocs, que demana de quedar al marge de tot plegat, explica que “les esquerdes no van aparèixer només als edificis”, sinó que també hi ha hagut tensió entre els veïns mateixos.

El pis de David Enri, un quart pis del número 7 del carrer del Canigó, era on vivien els seus sogres, de 80 i 83 anys, que d’ençà del desallotjament han de viure a cavall de casa dels dos fills: “Quinze dies a casa meva, i quinze dies a casa del meu cunyat. Fa un any que vivim així i no és gens fàcil. Ara, a més, la meva sogra està ingressada a l’hospital i el meu sogre està sol, anant d’una casa a una altra amb maletes. És una situació molt difícil i sense gaire ajuda.”

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat les sentències de l’Audiència de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van condemnar a nou anys de presó un entrenador de futbol de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) per haver violat de manera continuada una adolescent a qui entrenava. Segons que ratifica la sentència, el condemnat controlava totalment la vida de la noia, n’era el representant legal i tenia accés als seus diners. La jove va arribar a l’estat espanyol procedent del Marroc el 2008 amb la seva família. L’home ha negat els fets.

La interlocutòria del Suprem desestima el recurs de la defensa contra la sentència. Considera que el control que exercia el condemnat sobre la menor era molt superior a l’habitual entre uns pares i la seva filla adolescent, perquè incloïa el xantatge i l’amenaça permanent de tallar la relació o donar determinades informacions als seus familiars. Fins i tot, la va amenaçar de matar-la o deixar-la embarassada.

L’home, que aleshores tenia uns quaranta anys, entrenava en un club de futbol femení entre el 2010 i el 2011. Allà va conèixer la víctima, que tenia entre tretze i catorze anys. Com que la noia vivia prop del club, la portava sovint a casa i la relació es va estrènyer. De fet, l’1 de març de 2012, el pare de la noia va signar un document que atorgava a l’acusat la capacitat de representació de la nena. També va aconseguir ser cotitular d’un compte bancari de la menor. Fins i tot, l’home feia que la noia li digués “papa” en públic.

La sentència relata que les violacions van ser contínues. Les agressions passaven tant al pis d’ell com al seu cotxe i, fins i tot, en un descampat, sempre contra la voluntat de la noia i sota amenaces. Les agressions van parar quan, el desembre del 2014, la mare de la noia va sorprendre l’acusat tocant els pits de la menor a l’habitació d’ella.

El febrer del 2015, la noia va intentar de suïcidar-se amb una sobredosi d’ansiolítics, i ho va tornar a provar el novembre següent. D’ençà d’aleshores, sofreix estrès posttraumàtic, insomni, intents de suïcidi i dificultats per a relacionar-se, entre més.

Per tot això, el tribunal el condemna a nou anys de presó per un delicte d’agressió sexual i li imposa catorze anys de prohibició d’acostament i comunicació amb la víctima, llibertat vigilada durant cinc anys després de sortir de presó i tres anys d’inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec que comporti contacte regular i directe amb menors. A més, haurà de pagar 50.000 euros a la víctima pels danys morals.

El president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa han demandat l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per l’espionatge amb el programari Pegasus. Ambdós han fet aquest pas després d’exhaurir la via judicial espanyola, amb la inadmissió d’un recurs al Tribunal Constitucional l’octubre passat. És la primera demanda relacionada amb el Catalangate que arriba a la justícia europea.

En una conferència de premsa, Torra s’ha congratulat d’arribar finalment a Estrasburg, però ha lamentat que l’estat espanyol encara no hagi assumit cap responsabilitat. “S’ha de recordar que l’espionatge es va fer quan era president. I això no ha tingut cap mena de repercussió. Que m’espiessin en el context de la pandèmia, ja no sé ni com qualificar-ho”, ha declarat.

Segons Torra, amb la demanda pretenen que es declari la il·legalitat de l’espionatge, però també saber quina informació i documentació es va sostreure, per tal d’aconseguir que sigui completament destruïda. A més, ha ressaltat que la legislació i les directrius d’intel·ligència espanyoles eren contràries a la jurisprudència europea.

Per una altra banda, Costa ha detallat que la demanda constava de tres elements principals: la vulneració del dret de tutela judicial, la vulneració de drets fonamentals –intimitat i privadesa, secret de les comunicacions, protecció de dades personals, entre més– i vulneració de drets polítics, entre els quals, els d’expressió, reunió i representació política.

Sobre la tutela judicial, l’ex-vice-president del parlament ha recordat que el Tribunal Suprem i l’Audiència espanyols van fer mans i mànigues per no assumir el cas abans de tancar-lo en fals. “El procediment va ser una presa de pèl”, ha dit, i ha denunciat que el president de la sala del Suprem que havia de tractar dels seus recursos era Pablo de Lucas, el magistrat encarregat d’autoritzar les intervencions del CNI.

Costa també ha explicat que la demanda contenia una denúncia per una vulneració abstracta dels seus drets, en referència al fet que la legislació espanyola sobre espionatge no preveia mecanismes per a reparar-ne les víctimes. “És una legislació impròpia d’un estat democràtic”, ha afegit.

Sobre la possible resolució del cas, ha dit que ara s’obria un període d’un any en què el tribunal havia d’admetre la demanda i demanar al·legacions. Ha situat la resolució en un horitzó d’uns tres anys. “És el cas més gran d’espionatge en un suposat estat democràtic”, ha puntualitzat. En total, Citizen Lab va destapar l’espionatge de 65 persones vinculades amb el món de l’independentisme.

Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, i Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre d’aquell any, en moments molt decisius d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra mateix.

El govern de Grècia ha decretat l’estat d’emergència a l’illa de Santorí pels terratrèmols constants. En principi, la mesura durarà fins l’1 de març. Segons que ha explicat la televisió pública, l’executiu vol preparar-se per fer front a les possibles emergències causades pels sismes.

A més, les autoritats han anul·lat les classes i han desplegat equips d’emergència. També han recomanat a la població de no acostar-se a determinades zones costaneres. El govern estima que dos terços de la població de l’illa ja han marxat.

L’agència sismològica grega va detectar ahir a la tarda el terratrèmol més fort d’aquesta recent onada, amb una magnitud de 5,2 en l’escala de Richter. A més, en les darreres dotze hores s’han registrat més de vint terratrèmols que han superat la magnitud 4.

Els experts temen que, en algun moment, hi pugui haver un terratrèmol de magnitud 6, malgrat que, de moment, no se sap quan podria ser ni quant durarà l’actual successió de tremolors, que va començar fa dues setmanes.

Ciutadans de Santorí preparant-se per abandonar l’illa.

El jutjat d’instrucció 16 de Barcelona ha amnistiat l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el diputat de JxCat al Parlament David Saldoni en la causa per les despeses de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) durant el procés independentista. Segons que diu la resolució, avançada pel Nacional i a la qual ha tingut accés l’ACN, els fets encaixen en la llei d’amnistia i, per això, cal arxivar la causa.

També han estat amnistiats la resta d’encausats en el procediment: Marc Pifarré, Jaume Valls, Elisabeth Ruiz, Albert Guilera, Mireia Huerta, Josep Montané, Ramón Llastarry i Josep Recaredo.

El magistrat també diu que no s’ha demostrat acció delictiva de Saldoni. El jutjat ho comunicarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè és aforat en aquest tribunal. El TSJC ja va desestimar d’investigar-lo en assegurar que no hi havia cap acció clara que l’incriminés i va retornar la causa.

El 2019, la fiscalia va presentar una querella per malversació de fons públics, frau i exacció il·legal per haver finançat el viatge d’alcaldes el novembre del 2017 a Brussel·les on es va fer un acte de denúncia per la persecució judicial al govern de Carles Puigdemont, entre altres despeses que sumen 613.573 euros. L’acusació contra l’ex-conseller Buch, que aleshores era el president de l’ACM, es va afegir més tard, el 2021. L’ex-conseller ja va ser amnistiat de la condemna a quatre anys de presó per haver posat escorta al president a l’exili.

Inicialment, el magistrat instructor va arxivar el procediment contra l’ACM, ordenat per l’Audiència de Barcelona el 2021. Això no obstant, el Suprem espanyol, a petició de la fiscalia, el va reobrir el 2023. Com que Saldoni és aforat, el jutge va enviar el cas al TSJC, que el va rebutjar perquè no hi veia indicis. Ara, el titular del jutjat d’instrucció 16 de Barcelona considera que s’ha d’aplicar l’amnistia a Buch, Saldoni i als altres vuit ex-càrrecs de l’ens municipalista.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja ha requerit una altra vegada a la Generalitat que informe sobre qui va prendre la decisió d’enviar l’alerta per la gota freda del passat 29 d’octubre. Així mateix, ha sol·licitat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que facilite les dades del cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 d’aquell dia, i que precise de quina manera es van transmetre aquestes dades.

En una resolució notificada avui a les parts, la magistrada ha acordat de demanar a uns quants mitjans de comunicació material videogràfic sobre la crescuda d’aquest barranc i les declaracions i comunicacions fetes per les autoritats i responsables d’Emergències. L’objectiu és determinar quina va ser la gestió del sistema d’alerta Es-Alert i si es va informar adequadament la població sobre el nivell de risc i l’evolució de les condicions meteorològiques.

Investigació sobre la gestió de l’alerta

El jutjat ha citat a declarar com a pèrit un investigador de la Universitat Politècnica de València que va fer un estudi cartogràfic detallant les cotes a les quals havia arribat l’aigua després del desbordament del barranc de Torrent o en uns quants municipis de l’Horta Sud.

La resolució judicial destaca que els testimonis i familiars de les víctimes han coincidit a assenyalar que desconeixien la situació de risc extrem en què es trobaven pel desbordament del barranc de Torrent i del barranc de l’Horteta.

La magistrada recorda que moltes de les víctimes, especialment persones d’edat avançada, es trobaven en plantes baixes dels seus habitatges o al carrer quan l’SMS d’alerta es va enviar als telèfons mòbils a les 20.11, quan la tragèdia ja havia ocorregut.

Arran d’això, la jutgessa considera necessari d’esclarir si es van fer els mesuraments pertinents del cabal del barranc del Torrent i si els responsables d’Emergències en tenien coneixement, o si la magnitud del desbordament era perceptible directament pels qui es trobaven prop de la zona afectada.

Noves sol·licituds d’informació

A més d’analitzar la remissió de l’SMS d’alerta, la titular del jutjat investiga si la població va ser advertida prèviament del risc per uns altres mitjans, com ara, conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials.

Quant a la Generalitat, la magistrada assenyala que la documentació remesa per la Conselleria d’Interior i Emergències no respon a la petició sobre qui va prendre la decisió final d’enviar l’SMS. Per aquest motiu, ha tornat a requerir al govern valencià que identifique tant la persona que va ordenar l’enviament com el funcionari o tècnic que el va executar, i dóna un termini improrrogable de cinc dies per a respondre.

Quant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la jutgessa ha detectat un interval de temps sense comunicacions sobre el cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 del 29 d’octubre, malgrat que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) funcionava i transmetia dades actualitzades cada cinc minuts. Per això, ha requerit a aquest organisme que facilite la totalitat de les dades registrades en aquell període i aclaresca el sistema de transmissió utilitzat.

Un centenar de persones de Revolta Pagesa s’han concentrat avui al matí a la delegació del govern de Girona per reclamar canvis a l’administració catalana. Un dels agremiats del col·lectiu, Simón Coll, assegura que “en un any no s’ha millorat en res” i retreu que a la demarcació de Girona hi ha molts pagesos afectats per la sequera. Posen el focus sobretot en els agricultors de l’Alt Empordà que pateixen novament les restriccions de regadiu per la conca de la Muga.

El col·lectiu s’ha reunit amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, per entregar les seves demandes. Una hora després han confirmat que les mobilitzacions es mantenen de cara al dilluns vinent, tot i que es mostren disposats a parlar abans amb el govern.

Els pagesos tornen a sortir al carrer: “El nostre dia a dia continua essent caòtic”

“Passar-se una setmana dormint a l’AP-7 no és del gust de tothom, però nosaltres seguim”. Són paraules de l’Ana Mir, pagesa i membre del Gremi de la Pagesia, després d’una hora reunida, amb diversos companys més, amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. Una trobada amb “bon to” però que no ha servit per desconvocar les mobilitzacions previstes. Amb tot, Mir deixa clar que continuen oberts a parlar amb el govern i assenyala que hi ha demandes “molt senzilles de complir i de sentit comú”. “Només s’han de traslladar a les conselleries o més amunt i es pot solucionar”, ha remarcat.

La protesta ha arrencat amb una caravana lenta de vehicles des del pavelló de Fontajau de Girona i ha entrat a la ciutat fins a arribar a la Delegació del Govern a mig matí. A partir d’aquí, els membres de Revolta Pagesa han descarregat algunes bales de palla que han servit de bancs mentre d’altres portaven pa, embotit i vi.

Els cinc candidats a la presidència del Consell de la República han acordat un codi de bones pràctiques per a la campanya a les eleccions internes, que comencen dissabte. “Cal que aquesta campanya es desenvolupi segons els millors estàndards democràtics i amb plenes garanties de transparència i equitat”, diu l’acord, que han adreçat a la sindicatura electoral del Consell i a la seva junta gestora. El document inclou mesures relatives a la transparència i la seguretat de les eleccions, el compliment del codi que regula les eleccions i el decret de la convocatòria, els drets dels electors, la neutralitat de les votacions i el joc net. L’han signat Jordi Castellà, Antoni Walter Castelló, Toni Comín, Jordi Domingo i Montserrat Duran.

Després dels atacs informàtics que va denunciar el Consell de la República, i que van incloure publicacions no autoritzades al compte d’Instagram del Consell i enviaments de correus als socis amb informació sobre l’auditoria que assenyalava deficiències a la gestió de Comín, els candidats demanen d’assegurar les dades dels electors i el bon funcionament del procés de votacions. Per això, demanen que es faci públic el nom de les empreses i dels treballadors que fan els serveis web, la gestió de la plataforma de votació i les tasques de ciberseguretat. “És a dir, de totes aquelles empreses i treballadors que presten servei al Consell en i durant aquestes eleccions”, diuen.

Jordi Castellà: “Volem aconseguir reconeixements bilaterals previs, com tenen Palestina o el Sàhara Occidental”

A més, reclamen que es faci públic el codi que regula les eleccions, tal com es va fer amb el decret de convocatòria, i que la junta gestora vetlli i garanteixi que es compleixin. També, demanen que durant la campanya –que s’acaba demà– “es proporcioni a cadascun dels candidats espais i eines de comunicació continuada amb els registrats del Consell“. En un sentit similar, demanen d’assegurar el bon funcionament dels canals d’informació del Consell perquè els electors puguin rebre tota la informació necessària durant la campanya. “Cal assegurar l’atenció del Consell als electors que demanin ajuda per a exercir el dret de vot i garantir que durant els dies de votació hi haurà assessorament tècnic per als electors que es trobin amb problemes tècnics”, afegeixen.

Els cinc candidats també coincideixen a demanar que es doti el procés de votacions de la figura de l’interventor, i que cada candidatura en pugui designar. Aquests interventors haurien de ser presents tant en la votació com en el recompte, “i, especialment, en el moment de l’obertura dels resultats per part dels tècnics informàtics que en siguin responsables”, diuen. Després de les eleccions, afegeixen, el nou govern haurà d’encarregar una auditoria informàtica per garantir que no es va produir “cap alteració voluntària ni involuntària dels resultats electorals”.

Montserrat Duran: “La transparència és un dels tres pilars en què volem basar l’acció de govern”

Finalment, remarquen que “la imatge i la credibilitat del Consell és a les mans dels candidats”. Per això, tots cinc es comprometen “a fer una campanya basada en les propostes i el programa respectius”, i es neguen “a difondre difamacions, calumnies o injúries cap als adversaris”. També es comprometen a “respectar i complir les normes electorals”, “a no utilitzar la desinformació ni les fake news en la campanya” i “a no difondre informació no fidedigna, ni en públic ni en privat, per tal d’afavorir la seva candidatura”.

Les eleccions seran electròniques i es faran entre el 8 de febrer a les 9.00 i el 12 de febrer, també a les 9.00. Originalment, eren sis candidats, però Lluís Felipe Lorenzo es va retirar i va anunciar que donava suport a Comín.

En l’aniversari de les mobilitzacions del sector agrícola, el Departament d’Agricultura ha volgut posar de manifest que respectaven les demandes que continuen damunt la taula, però deixa clar que no es pot resoldre en cinc mesos tot allò que no s’ha fet en deu anys.

El departament destaca que d’ençà de la formació del nou govern, s’han reunit amb tot el sector per fixar objectius prioritaris que coincideixen amb les reclamacions que aquest dijous ha traslladat el Gremi de la Pagesia a l’executiu. El conseller Òscar Ordeig s’ha adreçat per carta als pagesos i els ha demanat treballar “conjuntament” i sense “confrontacions” per poder arribar lluny i fer que el sector tingui futur, sigui “resilient i pròsper per poder-s’hi guanyar la vida dignament”.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home acusat d’haver apunyalat dotze vegades la seva parella a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), segons que ha avançat El País i ha pogut confirmar VilaWeb.

L’home, de quaranta-quatre anys, va atacar la dona amb una arma blanca davant dels fills, tots menors d’edat. La víctima és ingressada a l’Hospital Universitari de Vic per ferides greus, però no perilla la seva vida.

Els fets van passar ahir pels volts de les 21.00 al pis on viu la parella, a prop de la Plaça de Catalunya, al centre del poble. L’home va fugir després d’haver atacat la dona.

La víctima va poder sortir del pis i la va localitzar una veïna, que va trucar el 112, segons que expliquen fonts dels Mossos a VilaWeb. El Sistema d’Emergències Mèdiques va traslladar la víctima a l’Hospital Universitari de Vic.

Minuts després, els Mossos van localitzar el presumpte autor de l’atac al mateix carrer. L’home és acusat de temptativa d’homicidi.

El govern de PSC i Comuns a Rubí s’ha negat a donar suport a la Bressola, que viu una situació crítica. En el ple municipal de la setmana passada, arran d’una moció d’ERC amb el suport de l’Alternativa d’Unitat Popular, l’equip de govern va votar al costat del PP i Vox i en va assumir plenament el discurs, que nega la unitat de la llengua. Concretament, el text demanava l’adhesió de l’ajuntament com a soci protector a l’Associació d’Amics de la Bressola i l’aportació d’una quota anual de 1.500 euros, com a mesura de protecció del català a Catalunya Nord.

En una resposta a la regidora Marina Dolset, el primer tinent de batlle i dirigent del PSC, Víctor García –llicenciat en filologia hispànica–, va fer un discurs incendiari, entre somriures, en defensa del secessionisme lingüístic. “La companya Dolset té una visió protoimperialista de la llengua; per tant, el que fa és assegurar que el català és el mateix que el valencià o que el mallorquí. Sintàcticament, no ho són i tenen diferències grans. I, per tant, hauríem de parlar en un altre fòrum que no és aquest”, va dir.

Mentre al Parlament @socialistes_cat i @SomComuns mostren el seu suport a la @LaBressola, a #rubicity el govern (PSC i ECP) no només vota amb l'extrema dreta, sinó que fa servir els seus arguments de negacionisme lingüístic.

Vols fer suport a la Bressola?https://t.co/9Q5jyUtGsA https://t.co/lVy4ykLY7p pic.twitter.com/3JiJcmNiKO

— AUP Rubí #HiHaAlternativa (@AUP_Rubi) February 5, 2025

El president del PNB, Andoni Ortuzar, no es presentarà a la segona volta del procés intern de renovació de la direcció, de manera que no podrà ser reelegit. En una carta als militants, assegura que és una decisió meditada. “Haig de pensar primer de tot en el partit i el seu futur. Ha sorgit una altra candidatura amb prou ambició per a assumir la presidència”, escriu, en referència a Aitor Esteban.

Ortuzar justifica la seva retirada argumentant que tirar endavant el procés intern amb dues candidatures enfrontades és una irresponsabilitat arran del risc de divisió. “És moment d’unitat i és el que crec que haig de promoure ara”, afegeix, abans de fer una crida a la militància a participar del procés intern per tal que la nova direcció sigui forta i cohesionada.

Ortuzar va arribar a la presidència el gener de 2013 en substitució d’Iñigo Urkullu. En la carta, diu que ha estat un honor encapçalar el partit, però evita de fer una valoració d’un lideratge que ha durat més d’una dècada.

La renovació de la direcció del PNB implicarà també una revisió de la seva estratègia política, tenint en compte la competència d’EH Bildu per a ser el primer partit del País Basc.

A partir d’avui ja podeu comprar entrades pel nou musical de la Cubana, L’amor venia amb taxi, que es podrà veure a partir del 17 de setembre al teatre Romea de Barcelona, i que vol ser un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, que ha estat clau en el teixit cultural del país. Segons la companyia, aquest serà un musical “a la catalana”, amb elements característics de la Cubana, com l’humor, les sorpreses i la participació del públic.

Serà un espectacle especial perquè tornaran al teatre Romea, el primer lloc on van estrenar La Tempestad el 1986, després d’anys de fer teatre al carrer. A més, també servirà per a celebrar els quaranta-cinc anys de la companyia.

L’amor venia amb taxi només es podrà veure al teatre Romea, atès que la Cubana ha decidit que no farà ronda ni pels Països Catalans i ni per l’estat espanyol.

Les entrades es poden adquirir a través del web del teatre.

Exposició al Palau Robert

Una altra de les activitats per a celebrar els quaranta-cinc anys de trajectòria de la Cubana és l’exposició que s’ha inaugurat avui al Palau Robert de Barcelona, titulada La Cubana. 45 jugant a fer teatre, i que durarà fins al 25 de maig.

L’exposició és un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del país i que ha fet de teatre una experiència total, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris. D’ençà dels seus inicis, la Cubana ha aconseguit de crear un teatre popular amb segell propi, on els espectadors es converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.

Així doncs, a partir d’avui el Palau Robert acull l’exposició, que fa encabir els milers d’objectes, cartells, papers, vídeos, fotografies, màscares, perruques, sabates, vestits, barrets, decorats i altres andròmines que la companyia ha conservat com si fossin tresors fins avui en dia.

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.

A partir d’avui ja podeu comprar entrades pel nou musical de la Cubana, L’amor venia amb taxi, que es podrà veure a partir del 17 de setembre al teatre Romea de Barcelona, i que vol ser un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, que ha estat clau en el teixit cultural del país. Segons la companyia, aquest serà un musical “a la catalana”, amb elements característics de la Cubana, com l’humor, les sorpreses i la participació del públic.

Serà un espectacle especial perquè tornaran al teatre Romea, el primer lloc on van estrenar La Tempestad el 1986, després d’anys de fer teatre al carrer. A més, també servirà per a celebrar els quaranta-cinc anys de la companyia.

L’amor venia amb taxi només es podrà veure al teatre Romea, atès que la Cubana ha decidit que no farà ronda ni pels Països Catalans i ni per l’estat espanyol.

Les entrades es poden adquirir a través del web del teatre.

Exposició al Palau Robert

Una altra de les activitats per a celebrar els quaranta-cinc anys de trajectòria de la Cubana és l’exposició que s’ha inaugurat avui al Palau Robert de Barcelona, titulada La Cubana. 45 jugant a fer teatre, i que durarà fins al 25 de maig.

L’exposició és un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del país i que ha fet de teatre una experiència total, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris. D’ençà dels seus inicis, la Cubana ha aconseguit de crear un teatre popular amb segell propi, on els espectadors es converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.

Així doncs, a partir d’avui el Palau Robert acull l’exposició, que fa encabir els milers d’objectes, cartells, papers, vídeos, fotografies, màscares, perruques, sabates, vestits, barrets, decorats i altres andròmines que la companyia ha conservat com si fossin tresors fins avui en dia.

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.