El conflicte veïnal per les reformes per a fer apartaments turístics al carrer del Poeta Mas i Ros de València ha pujat de tensió aquest matí, quan una de les veïnes s’ha engabiat per a evitar que continuen les obres. El xoc ve d’anys enrere, quan una empresa va comprar tots els baixos d’una illa de cases per a fer-hi apartaments turístics. I no només això, sinó que va obrir forats a la terrassa comunitària per a crear patis interns als baixos, amb l’argument que era el seu sostre i que podien fer-ho.

“Des de dilluns intenten fer més gran aquest forat, sense permís del veïnat”, denuncia Maria Alandes, la veïna que s’ha tancat per a impedir les obres. D’ençà del seu cas va començar a fer activisme i a assessorar altres veïns afectats per fer reformes a les zones comunitàries per a fer apartaments turístics. Va prendre el nom de la Mata Obres, i el projecte es va fer tan gros que es va convertir en un col·lectiu. Aquest matí, ha estat ella qui ha demanat col·laboració ciutadana per a mirar d’impedir que continuessin les reformes.

El 5 de maig es va celebrar el judici per a decidir a qui pertany la terrassa. L’empresa propietària dels baixos diuen que és seva, perquè és el sostre de les seves propietats, i els veïns diuen que és una terrassa comunitària i que no tenen dret de fer la reforma “Nosaltres ens quedem ací i diem que allí no es fa el forat, fins que no haja sortit la sentència”, afegeix Rafa Pérez, vice-president de l’associació de veïns.

Dimarts, el diari El Levante-EMV va publicar que el govern municipal avala les obres perquè, si bé inicialment les va començar amb una declaració responsable –insuficient per a aquest tipus d’obra– i va haver d’aturar-la per la denúncia dels veïns, més tard va ampliar la llicència i va rebre l’autorització per a reprendre les obres.

Els veïns van dur el cas als tribunals, i ara esperen que la sentència els sigui favorable. Tot i això, no hi ha cap mesura cautelar que aturi les obres i les continuen fent. Davant de la protesta veïnal d’avui, les obres s’han aturat, però els veïns creuen que demà tornaran a intentar reprendre la feina.

“Damunt, serà per a fer apartaments perquè vinguen turistes i serà insuportable. No podem viure tenint un baix així, totes aquestes finestres són dormitoris, això no és compatible amb la vida digna”, es queixa Alandes. “Som gent que treballa, i als turistes els és igual que siga dimarts que dissabte, perquè estan de vacances. El que volem és viure tranquil·lament”, acaba.

Endesa ha adaptat quaranta torres elèctriques a l’Alt Empordà per protegir la reintroducció de l’ibis ermità. És un ocell que es va donar per extingit a diversos països mediterranis i que durant les darreres dècades s’està recuperant. A Catalunya, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de la mà de la Fundació Alive, està impulsant un projecte per repoblar els Aiguamolls de l’Empordà amb l’espècie. La previsió és alliberar els primers exemplars criats a la zona l’any vinent. Per evitar que pugui patir electrocucions durant la ruta migratòria, la companyia elèctrica ha reformat les torres instal·lant-hi dispositius aïllants que redueixen el risc elèctric.

L’ibis ermità és un tipus d’ocell que es va donar per extingit a Europa durant més de 300 anys i que, en les darreres dècades, s’ha anat recuperant fins a arribar als dos mil exemplars que hi ha actualment gràcies a la criança controlada en zoològics d’Àustria, Alemanya i Cadis. La Generalitat ha impulsat un projecte per reintroduir l’espècie convertint els Aiguamolls de l’Empordà en “casa” per als ibis ermitans, i no solament una parada en la seva ruta migratòria.

Des del 2023, cada any desenes d’ibis ermitans surten d’Àustria fins a Cadis, on viu una comunitat sedentària. Les aus recorren uns 2.800 quilòmetres guiades per ultralleugers on viatgen les cuidadores que han fet de “mares adoptives” del grup. Ara, la idea és reproduir aquest model d’èxit a l’Alt Empordà. La directora tècnica de la Fundació Alive, Sònia Duñach, ha concretat que ara mateix estan immersos en la construcció d’un aviari a la Torre d’en Mornau on tindran una trentena d’ibis ermitans procedents de llocs diferents. A principi de juny arribaran quinze exemplars provinents de Jerez que es “continuaran criant a mà” per una “mare adoptiva” humana.

Si estan preparats per fer-ho, cap al mes de juliol i fins a mitjans d’agost s’enlairaran al cel de l’Empordà. Quan arribin altres ibis ermitans procedents de nuclis zoològics europeus sense contacte amb humans, estaran tancats tots junts. “El mes de març del 2026 obrirem les portes de l’aviari i esperem que hi hagi ibis que es quedin aquí”, ha remarcat. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha subratllat que esperen que el projecte tingui èxit i hi pugui haver una població estable d’ibis a Catalunya, i deixi de ser només una zona de pas. De fet, ha remarcat que fa dos anys van passar aus per la zona trenta-quatre exemplars i l’any passat trenta-sis.

La zona dels Aiguamolls de l’Empordà compleix els requisits perquè l’ocell s’hi quedi, però, per reduir riscos i ajudar a la supervivència de l’espècie, Endesa ha adaptat quaranta torres elèctriques de l’Alt Empordà per evitar possibles electrocucions.

Els treballs d’adaptació dels suports van començar a l’abril i està previst que acabin aquest mes. Han suposat una inversió de més de cent mil euros aportats per la companyia. El director territorial d’Endesa a Catalunya, Enric Brazís, i el director de distribució, Francesc Alemany, han concretat que els treballs se centren a reformar el cap de les torres, modificar i redistribuir aparells ja existents i instal·lar elements de protecció, anticol·lisió o antiposada. Els dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol.

Les actuacions les fan a través de professionals especialitzats en treballs en tensió, per evitar haver d’interrompre el subministrament elèctric mentre fan els treballs. Les quaranta torres són de mitjana tensió i abasten els municipis de Pau i Peralada.

Un centenar de docents de ciències ha renunciat a corregir les proves d’accés a la universitat (PAU) d’enguany en protesta pels canvis en el currículum de batxillerat impulsats pel Departament d’Educació. El col·lectiu lamenta que la veu dels docents sobre aquests canvis no hagi estat escoltada ni tinguda en compte i, per això, docents de secundària i universitats s’han negat a corregir els exàmens de selectivitat d’enguany. Fonts del Departament d’Educació han recordat que aquesta és una tasca voluntària i han descartat que perilli la correcció dels exàmens.

Tot allò que heu de saber sobre les proves de selectivitat 2025: dates i horaris de les PAU

En canvi, Ciències en Perill ha assegurat en un comunicat que aquesta acumulació de renúncies posa en risc la qualitat i la coherència de la correcció de les PAU. Ha afegit que, si la tendència de renúncies es manté, el Departament d’Universitats “es podria veure obligat a recórrer a correctors poc experimentats o que tenen poc coneixement del currículum de secundària”. La plataforma ha exigit a Educació que escolti els professors i aturi la proposta de fusió de les matèries científiques, per tal de garantir una formació “específica, rigorosa i de qualitat per als futurs estudiants”.

Els docents que volien participar en els tribunals de les PAU, i per tant de la correcció de les proves, van haver de presentar la sol·licitud de participació entre el 15 de gener i el 3 de febrer; i entre el 8 i aquest dijous 15 de maig havien de confirmar la seva sol·licitud o renunciar-hi.

Una resolució del Síndic de Greuges del mes de març de 2024 ja demanava a la DGAIA que posés el focus en l’escapoliment dels menors tutelats dels centres. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, és la resposta a una queixa presentada pel Col·lectiu d’Educadors i Educadores de Catalunya que alertava que aquesta era una problemàtica estesa arreu del territori.

El text alertava que fugir del centre és un “dels principals factors de risc” de sofrir situacions d’explotació i violència sexual. A més, avisava que les noies es trobaven en una situació d’especial vulnerabilitat. Així, proposava millorar la comunicació amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, escoltar més els infants i implicar-los en la presa de decisions.

En aquesta resolució, el Síndic de Greuges indicava que l’acolliment en un centre residencial havia de servir per aportar estabilitat als infants i adolescents que no podien viure amb les seves famílies.

En aquest sentit, va alertar que els escapoliments representen “un dels principals factors de risc de patir situacions d’explotació sexual i violència, essent majorment exposades les noies”. Per això, va aconsellar abordar la problemàtica també des d’una perspectiva de gènere.

Alhora, va considerar que la DGAIA havia de posar el focus en reduir aquesta mena d’episodis i que aquest “hauria de ser un objectiu en la intervenció dels recursos residencials i en general del sistema, atès que es tracta de situacions que generen un greu risc per als nois i noies atesos”.

El govern anuncia una transformació profunda de la DGAIA i serà acusació particular en el cas de la menor violada

Eines per reduir els escapoliments

La sindicatura va considerar que per reduir les fugides dels centres era essencial promoure la integració efectiva i el desenvolupament del menor en la societat, així com minimitzar els riscs que qualsevol canvi de situació material o emocional. També va apostar per oferir als infants i adolescents recursos residencials de dimensions reduïdes i per garantir que els germans poguessin romandre plegats.

Un altre dels aspectes sobre els quals va valorar que calia incidir era en fer un seguiment adequat de possibles conductes de risc. Així, va suggerir implementar un model d’intervenció terapèutica que assegurés que els equips socioeducatius dels centres rebessin assessorament clínic, sessions multidisciplinàries periòdiques, i treballessin en coordinació amb el CSMIJ.

En aquesta mateixa línia, va demanar que la DGAIA emprengués un procés d’anàlisi dels casos d’escapoliments amb indicadors mesurables per poder disposar de dades analitzables que ajudessin a entendre les causes i a planificar mesures per prevenir-los. Així va obrir la porta a desplegar treballs individualitzats en cas que fos necessari.

També va requerir una relació de totes les dades possibles relatives als escapoliments d’infants i adolescents tutelats per poder fer un diagnòstic de la situació. Va demanar informació per mesos, edat dels nois i noies, temps fora dels centres, reiteracions, noms dels centres de protecció, entre d’altres.

El govern obre un expedient per revisar l’actuació de la DGAIA en els abusos a una nena tutelada

Espais de participació i més escolta

De la resolució del Síndic de Greuges també se’n desprèn que en les visites a centres de protecció (CA, CRAE, i CREI) realitzades des de l’Àrea d’Infància de la institució es va constatar que existia una demanda generalitzada per part d’infants i adolescents de tenir més contacte i rebre més informació per part dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

Alguns dels menors van exposar que no havien tingut cap entrevista amb l’EAIA des que són ingressats al centre, d’altres refereixen que han estat ells (via l’equip psicològic del centre) els que han demanat poder ser escoltats, i d’altres addueixen que l’EAIA només ha acudit al centre quan han tingut problemes, però no quan estan bé.

Per tot plegat, la sindicatura va defensar que calia incorporar més mecanismes d’escolta per part d’aquests professionals que permetessin informar els infants i adolescents sobre la seva situació al centre i la temporalitat d’aquesta, la relació amb la seva família, o el seu futur després dels 18 anys.

També va plantejar crear “espais de participació” i estimular, de la forma més adequada al moment evolutiu, la implicació de l’infant en la presa de decisions, sempre que fos possible.

La DGAIA admetia estar preocupada pels escapoliments

Arran de la queixa rebuda, el mes de gener de l’any passat, el Síndic de Greuges va adreçar-se a la DGAIA i en data el 7 de març de 2024 va rebre un informe d’aquesta administració al respecte.

En el document la DGAIA va admetre que estava preocupada per la problemàtica dels escapoliments dels nois i noies dels centres de protecció “per les situacions de risc a les quals molt sovint no es poden abordar per l’actitud refractària d’aquests al tractament i a la mesura de protecció que se’ls proposa”.

Arran d’haver rebut diverses queixes relacionades amb aquesta problemàtica, l’any 2023 la sindicatura ja va obrir una actuació d’ofici en el marc de la qual va fer múltiples recomanacions destinades a aprofundir sobre com millorar la resposta a les necessitats que presenten les noies ingressades en centres de protecció i abordar la qüestió dels escapoliments.

La Copa Amèrica de 2027 es farà a Nàpols, després del fracàs de l’edició passada a la costa de Barcelona. La ciutat de València havia sondejat un retorn de la competició, malgrat les males experiències del passat, però finalment l’organització ha decidit de portar-la per primera volta a Itàlia.

Un aborigen a la final de la Copa Amèrica 

ITALY TO HOST THE LOUIS VUITTON 38TH AMERICA’S CUP IN THE CITY OF NAPLES IN 2027

Read the full story here: https://t.co/OSAZcvOCq4 pic.twitter.com/chAHSu4gWZ

— americascup (@americascup) May 15, 2025

Ara, la competició es disputarà davant el litoral napolità, amb el Vesuvi de fons i les bases dels equips instal·lades al barri de Bagnoli, una zona degradada que el govern italià vol rehabilitar aprofitant l’esdeveniment.

El ministre d’Esports i Joventut, Andrea Abodi, ha celebrat l’elecció de Nàpols com un èxit col·lectiu i ha agraït el suport personal de la primera ministra, Giorgia Meloni.

El jutge que ha processat el defensa del Reial Madrid Raúl Asencio per pornografia infantil i revelació de secrets aprecia indicis que va demanar als altres tres implicats en el cas que li enviessin el vídeo que havien enregistrat mentre mantenien relacions sexuals amb dues noies, de divuit i setze anys, i que el va mostrar a una tercera persona.

Segons que recull l’acte judicial, avançat per Canarias 7 i al qual ha tingut accés EFE, el jutge instructor sosté que Asencio va sol·licitar el vídeo a un altre dels implicats, l’ex-jugador del planter del Reial Madrid Juan Rodríguez, tot i saber que hi apareixia una menor –una noia de setze anys– i “sabent que s’havia obtingut sense el consentiment de les possibles víctimes i que s’havia conservat contra la seva exigència que s’esborrés”.

El segon fet que s’atribueix al futbolista és que, presumptament, l’endemà d’haver rebut el vídeo al mòbil –el 21 de juny de 2023, mitjançant un missatge de WhatsApp amb opció d’un sol visionament–, el va ensenyar a una tercera persona, que figura en la causa com a testimoni.

Acompanya'ns Activa't - Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay Sala Polivalent

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, decidirà si accepta una nova ronda de converses amb Rússia a Istambul després de la reunió que mantindrà avui mateix amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Així ho ha explicat un alt càrrec del govern ucraïnès a l’agència Reuters.

Zelenski havia proposat una trobada cara a cara amb Vladímir Putin, però Rússia ha optat per enviar una delegació de rang inferior. L’encapçala Vladímir Medinski, un dels col·laboradors més pròxims del president rus i conegut pel seu perfil ultranacionalista. Medinski ja va dirigir l’única ronda de negociacions directes entre Rússia i Ucraïna que hi ha hagut fins ara, l’any 2022.

Abans de la confirmació de Reuters, la cadena pública ucraïnesa Suspilne havia informat que una font de la delegació d’Ucraïna –la composició de la qual encara no és pública– pretenia posar damunt la taula una proposta d’alto-el-foc de trenta dies.

Aquest moviment diplomàtic arriba després d’una reunió ahir a Moscou entre Putin i els principals responsables de defensa i seguretat del Kremlin. Rússia ha optat per rebaixar el perfil d’aquestes converses, mentre Ucraïna valora si val la pena d’asseure-s’hi. Tot dependrà, segons fonts oficials, del resultat de la trobada entre Zelenski i Erdogan.

El grup de Junts al parlament ha anunciat que impulsarà una comissió d’investigació per la crisi al Departament de Drets Socials en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). El partit considera que aquesta crisi “s’agreuja després de saber que una menor tutelada va ser violada per pederastes”. Segons expliquen en un comunicat, volen “arribar fins al final de la qüestió”, tenint en compte que aquest organisme també està sota la lupa de l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes per les anomalies en la contractació i les subvencions.

Un pagès de 75 anys ha mort a Alpicat (Segrià) en caure amb el seu tractor per un marge mentre treballava al camp, segons que han confirmat els Mossos d’Esquadra a Europa Press.

Segons que ha avançat el Segre, l’home va caure amb el seu vehicle per un marge amb gran desnivell i el tractor va acabar encastat a la masia de la seva propietat.

La policia espera a l’anàlisi del forense per determinar les causes de la mort, ja que no es descarta que l’home patís una indisposició o una aturada cardíaca abans de precipitar-se pel marge.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estudia si una mascota té el mateix valor que una maleta a efectes d’indemnitzar la seva pèrdua en un vol comercial. L’alt tribunal de la UE va fer ahir una vista a Luxemburg per analitzar si les aerolínies han de pagar més per perdre un animal que un objecte. El cas ha arribat fins a Luxemburg arran de la reclamació d’una dona argentina contra Iberia per haver extraviat la seva gossa que havia de viatjar a la bodega d’un avió que volava de Buenos Aires a Barcelona. L’afectada demana 5.000 euros d’indemnització, però la companyia només vol pagar el que està previst per a equipatges facturats: un màxim d’uns 1.800 euros.

“Si la companyia ha de pagar tres pessetes per matar un gos, tindrà tants sinistres de gossos com de maletes”, avisa Carlos Villacorta, advocat de la passatgera afectada, en declaracions a l’ACN.

Més enllà de les xifres concretes, la causa ha obert un debat jurídic a Luxemburg sobre el valor que s’atorga als animals en un moment en què diversos països europeus, com l’estat espanyol, estan reforçant la protecció del benestar animal.

Des del sector aeri temen repercussions logístiques i econòmiques d’un canvi de perspectiva sobre les mascotes i l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès) s’ha personat en el cas.

Iberia fins i tot ha amenaçat de suprimir el servei de transport d’animals si se’ls aplica un sistema de compensació il·limitat similar al de les persones, segons que consta en l’escrit de la defensa al qual ha tingut accés l’ACN.

La desaparició de la gossa Mona

El 22 d’octubre del 2019, Gisel Ortiz, la seva mare i els seus tres gossos havien d’agafar un vol des de Buenos Aires a la capital catalana. Mona, una de les gosses de la passatgera, havia de viatjar a la bodega en un contenidor especial per la seva grandària i pes. La propietària la va facturar com a equipatge, però sense formular cap declaració d’especial valor.

Ja dins l’avió, mare i filla van veure des de la finestra com el conductor del cotxe que transportava la Mona feia un cop de volant inesperat i provocava la fuga de l’animal, que va sortir “corrent pels voltants de l’aeronau”. Després d’una persecució per la pista, el personal la va aconseguir atrapar i Iberia va tranquil·litzar les clientes assegurant que l’enviaven a un centre d’acollida d’animals.

Tanmateix, la Mona es va tornar a escapar. La Gisel va emprendre llavors una campanya de recerca a mitjans de comunicació i xarxes socials. La pàgina web de Facebook que va obrir la família ha arribat a tenir més 19.000 seguidors, però la gossa continua desapareguda.

Disputa per la indemnització

La seva propietària ha reclamat a Iberia una indemnització per danys morals de 5.000 euros. La companyia admet la seva responsabilitat per la desaparició de la gossa, però no vol pagar tants diners.

L’aerolínia espanyola se cenyeix al límit de compensació que marca el Conveni de Montreal, referent legal a la Unió Europea sobre la responsabilitat de les companyies aèries en cas d’accidents o incidents durant el transport aeri internacional de passatgers, equipatge i càrrega. Segons el tractat, les aerolínies compensaran amb un màxim de 1.519 drets especials de gir (uns 1.800 euros) per la pèrdua de l’equipatge facturat quan no s’hagi fet una declaració especial de valor.

La jutgessa espanyola que porta el cas té dubtes sobre el valor de les mascotes a efectes d’indemnització per pèrdua si també es tenen en compte les normatives europees sobre benestar animal. Per això, el jutjat mercantil número 4 de Madrid ha traslladat al TJUE una petició prejudicial per aclarir com s’han d’interpretar el Conveni de Montreal respectant la legislació europea.

L’alt tribunal va celebrar dimecres una vista a Luxemburg per escoltar a les parts i resoldrà en els pròxims mesos si la gossa Mona val més que una maleta d’avió.

Un gos té més valor que una maleta?

La propietària de la Mona diu que sí. El seu advocat argumenta que les mascotes transcendeixen el valor material que poden tenir per al seu propietari i passen a un nivell superior pel “valor intrínsec de l’animal com a subjecte de sentiments i emocions”. És “extrapolable al que un ésser humà pot patir per la pèrdua d’un altre”, afirma.

En aquest sentit, el lletrat defensa que el règim d’equipatges no es pot aplicar a les mascotes perquè és incompatible amb el dret comunitari i la legislació nacional que reconeix el caràcter sensible dels animals.

L’advocat proposa aplicar el règim general de compensació que s’aplica als passatgers, però sense equiparar totalment animals i persones. “La mascota continuarà sent una mascota, però a l’hora de valorar els danys per la seva pèrdua, sí que s’entendran inclosos en el dany patit pel passatger”, resumeix Villacorta a l’ACN.

Què diu Ibèria?

“És un sense sentit igualar els animals a les persones”, replica la companyia en l’escrit presentat al TJUE.

Des d’Ibèria traslladen part de la responsabilitat als passatgers que decideixen transportar els seus animals en avions: “El propietari, únic que comprèn plenament l’animal, és qui opta per exposar-lo a l’experiència, sovint estressant i desafiant, de viatjar amb avió”. I afegeix: “És responsabilitat seva preparar-lo per al viatge, assumir el risc d’exposar-lo a un entorn inhòspit i garantir-ne l’aptitud veterinària. Però el més crucial és que només ell pot valorar el profund vincle emocional amb la seva mascota i, per tant, el dany moral que patiria si alguna cosa li passés durant el transport”.

L’aerolínia nega que vegi els animals com a “coses”, però sosté que va ser decisió “unilateral” de la passatgera transportar a la seva mascota com a “equipatge” sense fer una declaració de valor especial. En conseqüència, diu que se li ha d’aplicar el Conveni de Montreal que regula els límits d’indemnització per pèrdua d’equipatges. És a dir, que la gossa té el mateix valor que una maleta a efectes de la compensació per la seva desaparició.

De totes maneres, els advocats d’Iberia avancen que és impossible estandarditzar el dany moral causat per la pèrdua d’una mascota i que, precisament per això, ja existeix una declaració d’especial valor que permet als passatgers obtenir una compensació superior.

“No es pot pretendre que els passatgers […] puguin obtenir indemnitzacions il·limitades, similars a les de les persones, com s’està valorant aquest procediment”, lamenta l’aerolínia, que fins i tot amenaça de retirar el servei de transport d’animals de companyia si se’ls aplica el règim de compensació dels passatgers.

Què opina Brussel·les?

Brussel·les es posiciona al costat d’Iberia, però esquiva el debat sobre el valor dels animals limitant-se a l’argumentació jurídica sobre el règim d’indemnitzacions existent al sector de l’aviació europea.

En el seu escrit davant el TJUE, la Comissió Europea reconeix que els tractats europeus conceben els animals com a “éssers sensibles” i demanen polítiques de transport que tinguin en compte el benestar dels animals. Tanmateix, recorda que aquesta consideració no impedeix que tinguin un preu o valor determinat sempre que es respecti el seu benestar.

En el cas de les indemnitzacions, l’executiu comunitari assenyala que el Conveni de Montreal no preveu una compensació específica per a mascotes i que, per tant, s’ha d’aplicar la limitació existent. “L’única manera per evitar la limitació és la presentació, en el moment de la facturació, d’una declaració d’especial valor”, subratlla.

Després de la vista, l’advocat de l’afectada reconeix que serà difícil obtenir una sentència favorable, si bé creu que és una qüestió de voluntat i valentia per part del tribunal. “El TJUE té una oportunitat excepcional de pronunciar-se sobre la consideració que mereixen les mascotes a la nostra societat”, conclou.

Alhora considera que el Pacte Nacional per la Llengua no només és insuficient per revertir el retrocés del català, sinó que consolida la seva posició subalterna al castellà. En aquest sentit, denuncia que l’acord no implica cap compromís real de desplegar el marc legal vigent —com l’estatut o la llei de política lingüística— i, en canvi, avança cap a un model voluntarista, sense obligacions ni conseqüències. El govern, diuen, ha renunciat a aplicar coercitivament els drets lingüístics i ha optat per un discurs conformista que evita el conflicte amb els poders que sostenen el bilingüisme imposat.

L’acord és, segons la formació, una operació estètica que permet al PSC d’emblanquir la seva aposta per la diglòssia i la substitució lingüística. Alhora critica que el pacte es fonamenta en un diagnòstic aparentment dur, però que amaga mesures febles i infrafinançades, i que serveix de coartada perquè ni els signants ni l’oposició no assumeixin cap compromís efectiu amb la defensa de la llengua. “Catalunya no necessita polítics plorant pel català, sinó polítiques valentes per posar-lo al centre de la vida social i garantir els drets dels parlants”, afirmen.

Per fer-hi front, Alhora proposa tres mesures urgents. La primera és la creació d’una doble xarxa escolar: una d’immersiva, amb un compromís explícit de les famílies i amb el català com a única llengua de socialització; i una altra, l’actual, bilingüe, on es pugui treballar per fer retrocedir el castellà. Amb aquesta divisió, sostenen, es generaria un espai d’hegemonia lingüística i es posaria fre a la castellanització estructural de l’ensenyament. Aquest model ja ha demostrat resultats en altres territoris, com el País Basc i les Illes, i permetria recuperar el terreny perdut amb una estratègia progressiva i realista.

La segona proposta és catalanitzar la immigració mitjançant l’ús social del català, amb lleis i incentius clars: garantir que totes les empreses i treballadors contractats per l’administració puguin comunicar-se en català, i que el seu ús sigui una condició imprescindible per accedir a llocs de treball públics i serveis. Això hauria d’anar acompanyat de cursos intensius d’immersió i d’ajuts econòmics que facilitin l’aprenentatge de la llengua, seguint models d’èxit com el de l’hebreu a Israel.

La tercera proposta és un pla de xoc per a la formació i contractació de mestres de català, amb beques-salari, inserció laboral garantida i una via ràpida per a estudiants d’altres disciplines. La manca de docents competents és, segons Alhora, un dels grans coll d’ampolla actuals i cal actuar amb urgència per garantir el relleu generacional i reforçar la presència de la llengua a l’educació.

El compromís pressupostari de 250 milions d’euros anuals no compensa, segons la formació, l’absència de mesures estructurals. Consideren que partits com ERC s’hi aferren per tapar la inacció dels darrers anys i que d’altres, com Junts o la CUP, tenen dificultats per oposar-s’hi frontalment, tot i no haver-lo signat. Alhora sosté que el pacte legitima amb diners una política de deixadesa i no posa fre a la subordinació del català, sinó que la perpetua amb una capa de vernís institucional.

És per això que reclamen un canvi d’estratègia immediat, amb mesures concretes per fer retrocedir el castellà en l’ús social i garantir l’hegemonia del català. “No volem plors, volem justícia lingüística”, diuen. Sense una acció decidida i planificada, amb recursos i voluntat de conflicte, alerten que la llengua corre el risc de convertir-se en un patrimoni decoratiu, mentre el país perd el dret de viure plenament en català.

Avui, 15 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Fer trenta anys, tenir-ne setanta i passar el relleu: les claus per a refermar el futur del diari I Editorial d’Assumpció Maresma 
• Txell Partal serà la nova editora de VilaWeb a partir del juny 
• [VÍDEO] Una mirada al passat de VilaWeb, trenta anys després 
• La dignitat de les víctimes I Mail obert de Núria Cadenes
• Mujica, l’empremta de la bondat I Mail obert d’Estel Solé   
• Quines opcions hi ha que el català esdevingui oficial a la Unió Europea a final de mes? 
• Mònica Sales: “El govern genera desconfiança amb la llengua pel procés de desnacionalització premeditat que fa” 
• Un vol cada dia o canviar de casa cada any: així afecta els docents la crisi de l’habitatge 
• La violència sectària empeny la minoria drusa de Síria als braços d’un aliat improbable: Israel 
• Flors i violes: sis llibres per a un maig florit 
• Marc Recha ens porta a Poblet amb un grup d’actors cecs 
• L’IPC baixa al 2,1%, però els aliments frescs pugen al 5,8% I Anàlisi de Jordi Goula

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Diguem-ho d’entrada: els films de Marc Recha no són fàcils. No passa res. Tampoc no ho són els de Peter Greenaway, ni els d’Ulrich Seidl, ni els d’Albert Serra. Aquests cineastes no acostumen a fer films lineals, ni de plantejament, desenvolupament i desenllaç, ni de final feliç. Mentre els mires, pot passar que et preguntis què dimonis és allò que veus a la pantalla. O que els acabis de veure i no estiguis segur d’haver-los entès, si és que calia entendre-hi res. Fins i tot pot passar que els acabis de veure i no sàpigues si realment t’han agradat, encara que sembli paradoxal. El bon art ens ha d’interpel·lar, no pas fer-nos el camí més fàcil.

A mi sí que m’agraden, els films de Marc Recha. Des de L’arbre de les cireres i Pau i el seu germà que el segueixo. Ens vam conèixer quan va venir a presentar Petit indi a Berlín i em va caure bé, mentre dissertava sobre la vida i la mort a tocar de la Nova Sinagoga, a l’Oranienstrasse, ben entrada la nit. Intens i vital, Recha aporta al cinema català actual una mirada pròpia i un estil intimista, fins i tot poètic, a partir de les seves experiències i la formació autodidàctica. Des de petit que explica històries, quan tenia deu anys amb una càmera súper-8 i avui amb HD 4K i tot l’aparat tècnic i tecnològic del cinema modern. Però Recha continua essent un esperit lliure que va a la seva, i això és el que compta.

Estrenat al Festival de Sitges de l’any passat, avui arriba als cinemes el seu desè llargmetratge, Centaures de la nit. Rodat en blanc i negre al monestir de Poblet, un dels elements destacats és que molts dels actors que hi apareixen són cecs i no són actors professionals. Entre aquests hi ha el pianista de jazz Ignasi Terraza, que fa de pare abat. L’ONCE i més associacions van col·laborar en el procés de selecció dels actors cecs i la seva participació posa un toc d’originalitat i autenticitat indiscutible al film. Els acompanyen, en els papers protagonistes, actors reconeguts com Lluís Soler, Montse Germán i Muntsa Alcañiz. La banda sonora del film la signa Marc Parrot.

El començament del film, amb el grup de cecs arribant amb un autocar atrotinat a Poblet, ens transporta directament a l’imaginari surrealista de Luis Buñuel. Recha reconeix la influència de films del director aragonès com Los olvidados i Viridiana, però també la de films dels anys cinquanta i seixanta com The Seventh Seal, d’Ingmar Bergman; The Night of the Iguana, de John Houston (1964); Uccellacci e uccellini, de Pier Paolo Pasolini; i Falstaff, d’Orson Welles. Són films en blanc i negre que tenen una gran força visual, que reforça la dimensió humana dels personatges. L’altra gran influència de Centaures de la nit és l’obra del fotògraf eslovè cec Evgen Bavčar, que també hi apareix com a personatge, interpretat per Tomaž Wraber. Bavčar va col·laborar amb grans artistes catalans com ara Antoni Tàpies i Miquel Barceló, amb qui va crear un llibre escrit en braille.

Centaures de la nit narra la història d’un home cec, l’Àlex, interpretat per Lluís Soler, que viatja a Poblet per ajudar un amic a robar les relíquies que suposadament van amagar-hi un parell de monjos eslovens que van ajudar a reconstruir el monestir després de la guerra de 1936-1939. La conductora de l’autobús és la Joana, interpretada per Montse Germán, que sempre s’ha estimat l’Àlex i és l’única que té prou paciència per a aguantar el seu comportament imprevisible i erràtic. Les imatges de Poblet són d’una gran bellesa i Recha es recrea en els detalls de les figures religioses i les tombes reials, en l’aigua de la font que hi ha davant el refetor, destinada a les ablucions dels monjos, i en els jocs de llums i ombres que es produeixen a dins l’església abacial i al claustre.

Com diu Recha mateix, Centaures de la nit és un viatge a través de la foscor a plena llum del dia. Els centaures són una classe de planetes menors que giren entorn del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú. Actualment, no disposem de cap fotografia d’alta resolució d’un centaure. Som, per tant, en el terreny de la imaginació, com la que utilitzava Evgen Bavčar quan feia les seves fotografies. “Quan imaginem alguna cosa, existim: no sóc d’aquest món si no puc dir que l’imagino a la meva manera”, deia el fotògraf eslovè.

Hi ha vegades en què la porqueria sembla que ho hagi d’esquitxar tot, que ens enrampa i paralitza. Però després resulta que no, que un gest, una frase, una mirada ens retorna les coses a lloc. Les coses que compten. Per sort, sempre hi ha algú, aquesta humanitat diversa que a tots ens dignifica, que sap respondre com pertoca als intents, sibil·lins o barroers, d’embrutar el món, de reduir-nos-el a un xiscle de rancúnies i misèries.

Hi ha un militant de Vox que ara fa de síndic d’aquest partit ultra a les Corts, José María Llanos, que públicament va insultar les víctimes de la gota freda. Que són “gent interessada”, va deixar anar, i no sé quantes coses més. Les víctimes. Per a ell, les persones que han perdut familiars per culpa de la negligència de qui ocupava les institucions el 29 d’octubre de 2024 (amb el suport del partit del tal Llanos), que reclamen informació i justícia, mereixen convertir-se en blanc dels seus estirabots.

Ja feia un temps que se sentia aquest rum-rum i que Carlos Mazón mateix esquitxava d’indirectes algunes intervencions, intentant amb això menystenir les víctimes, que s’han organitzat en associacions per donar-se mútuament suport, perquè les seves veus arribin amb claredat a tot arreu. Després de la falta de respecte del diputat de Vox, la vice-presidenta i portaveu del govern Mazón, Susana Camarero, es va sumar a la cantarella dient que les associacions de víctimes tenien “un perfil partidista”.

La bruta maniobra és més vella que l’anar a peu: intentar desqualificar qui et posa, amb la seva presència, amb la seva existència, en evidència; provar de treure’l, així, del mapa; que no compti. A això s’han dedicat, des de les institucions que ocupen, a això hem assistit, aquests dies, a aquest indigne espectacle. Com que no són capaços d’aguantar la mirada de les víctimes, fan això que saben fer: negar, insultar, ofendre. Però és cert que no ofèn qui vol, sinó qui pot. I ells no poden.

Les associacions de víctimes han respost de la millor manera: han mantingut, senzillament, el pas. Lluny de tota estridència, el pas. Reclamen, necessiten, mereixen justícia i amb aquest propòsit han continuat la seva caminada.

Els vots de PP i Vox van vetar la compareixença de les víctimes a la comissió d’investigació de les Corts. I Carlos Mazón no les ha ateses. No ho ha fet. És tan greu, tan vergonyós, això, tan i tan significatiu, que no cal dir-hi res més: no ho ha fet.

La resposta de les associacions de víctimes a aquest maltractament i a aquesta ignomínia ha estat veritablement exemplar: no respondre. O, més exactament, fer-ho mostrant de quina manera sí que es fan les coses. De quina manera sí que es poden fer. Han anat a Brussel·les. Perquè allà les han rebudes Ursula von der Leyen i Roberta Metsola i Teresa Ribera (presidenta del Parlament Europeu, vice-presidenta de la Comissió, comissària). I expliquen les víctimes: “Constatem amb dolor i amb tristesa com Europa ens ha tractat amb més humanitat, humilitat i diàleg que tot el govern de Mazón i els seus aliats a la Generalitat Valenciana.”

Això ha passat aquesta setmana. I, mentrestant, es veu que des del seu partit, el partit que l’ha encobert i sostingut fins ara, que ho continuaria fent si no fos per la repulsa social, perquè l’individu en qüestió no pot sortir al carrer sense que l’escridassin i s’ha d’amagar de mil maneres i amb mil excuses i a quina més ridícula, des del PP, deia, ja tenen al calendari mig organitzada la sortida de Mazón dels càrrecs que encara ocupa. Quan els rumors es comencen a confirmar als cercles periodístics que tenen més o menys propers, i aquests cercles els publiquen esmentant fonts d’aquí i fonts d’allà (sense noms, però intel·ligibles), hom pot intuir o deduir que la cosa va avant. Que no volen arribar a eleccions amb aquest llast. I tot plegat és més o menys lògic i segueix els paràmetres del càlcul i la conveniència electorals, també de la batalleta interna (amb Francisco Camps i la seva gira de fantasma que vol ressuscitar). Que ja sabem com funcionen aquestes coses. Que ja ho sabem, però que saber-ho no hauria de fer que ens hi acostuméssim, que ho donéssim per bo. En aquests càlculs de baixa estofa, motors únics dels seus actes, hi compten coses com ara acabar de lligar el pressupost autonòmic (condicionat a les exigències ideològico-econòmiques dels ultres de Vox), trobar noms de substitució provisional que tinguin el vist-i-plau dels mateixos ultres, o que el traspàs sigui, com a mínim, a l’estiu.

Més concretament, passat el 13 de juliol. Quan farà dos anys exactes de la investidura com a president de la Generalitat. Perquè vint-i-quatre mesos al càrrec és el temps mínim que es veu que necessita per a cobrar, quan plegui, el sou com a membre del Consell Jurídic Consultiu: 75.000 euros l’any. Que només (només!) ho podrà fer tant de temps com hagi estat (gens honorable) president, però que després ja li trobaran alguna altra cosa i que tot això que tindrà, no?

Tot això que tindrà.

Aquesta és la seva preocupació, en això pensen, sobre això maquinen: els càrrecs, els sous, dinarots, arrapar-se al poderet que sigui, facilitar-se, amb els amiguets, els negociets. Enlloc, mai, en els seus propòsits, cap esment a les víctimes, a les dues-centes vint-i-vuit persones que van morir aquell 29 d’octubre, cap esment al dolor indescriptible dels familiars, dels amics, dels veïns que els han sobreviscut.

I és clar que no demanarem ara que les sardines volin, ni que Mazón i tota la trepa duguin als seus actes humanitat; només espero que a nosaltres, en veure-ho, en constatar-ho de nou, tantes vegades com ens posin al davant aquesta realitat tan crua, no ens deixi d’indignar.

Voldrà dir que encara tenim sang a les venes. O ànima. El que sigui. Que som vius per fora i també per dins.

Diumenge, 18 de maig, és el Dia Internacional dels Museus, i enguany, igual que l’any passat, coincideix amb la Nit dels Museus, que se celebra el 17. Amb el lema “’El futur dels museus en comunitats en canvi constant”, es vol destacar el paper transformador dels museus en un món sotmès a canvis socials, tecnològics i ambientals. Molts equipaments i espais museístics organitzen activitats especials en la jornada de portes obertes. A continuació, us oferim un tast de tot allò que podeu arribar a fer als Països Catalans amb motiu d’aquesta celebració.

Sant Esteve d’Andorra, a Andorra la Vella

Per celebrar el Dia Internacional dels Museus, els espais museístics gestionats pel govern obriran gratuïtament diumenge de 10.00 a 14.00. Una de les activitats més destacades és la visita guiada per a veure les pintures romàniques de Sant Esteve d’Andorra la Vella, que es complementarà amb tot un reguitzell d’activitats a l’Espai Columba, centre cultural que exhibeix i conserva algunes de les pintures de les esglésies romàniques d’Andorra. La celebració inclourà la Nit dels Museus a la Casa Rull, que tindrà lloc demà amb un tast gastronòmic de productes locals.

Palau Güell, a Barcelona

Tot i que no té la popularitat d’edificis com la Sagrada Família, la Pedrera o la Casa Batlló, el Palau Güell també fou construït per Antoni Gaudí. De fet, va ser el primer gran encàrrec que l’arquitecte va rebre d’Eusebi Güell i Bacigalupi. L’edifici, que es va construir entre el 1886 i el 1890, conté l’essència de l’obra de Gaudí i és imprescindible per a entendre la seva arquitectura posterior. Cal reservar entrada.

A més de la visita, les persones que reservin entrada podran participar de 19.00 a 01.00 en l’activitat “Melodies sorpresa”, en què gaudiran d’interpretacions musicals de l’orgue que hi ha a l’edifici.

Museu de Ciències Naturals – l’Hivernacle, a Barcelona

L’Hivernacle del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un dels equipaments nous que s’han incorporat a la programació de la Nit dels Museus de la ciutat. És una oportunitat per a veure una de les joies del parc de la Ciutadella. Un equipament únic, d’alt valor patrimonial i natural de Barcelona i un testimoni viu de la història de la ciutat, que ha restat tancat molts anys.

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona s’adhereix a la jornada de portes obertes pel Dia Internacional dels Museus. Dissabte, s’obrirà al públic de 19.00 a 01.00 per a celebrar la Nit dels Museus, i diumenge, de 09.00 a 20.00. L’entrada és lliure i gratuïta, i permetrà de veure la col·lecció permanent del museu, que consta de més de cinc mil obres cabdals per a entendre la trajectòria i la influència de Picasso, a més de la col·lecció d’obra gràfica i el conjunt de quaranta-una ceràmiques que Jacqueline Picasso va donar l’any 1982.

Museu d’Art Modern de Ceret

El Museu d’Art Modern de Ceret (Vallespir), obrirà les portes de franc entre les 18.00 i les 22.00 per celebrar el Dia dels Museus i gaudir de les obres d’art que alberga. A més, també ha organitzat una activitat infantil titulada “Això es ven? O la síndrome monocroma”, inspirada en l’obra de teatre Art, de Yasmina Reza. Entre esquetxos lúdics i improvisats interpretats per la companyia de teatre Troupuscle, el públic podrà gaudir del museu d’una manera poc convencional.

Museu del Joguet de Figueres

El Museu del Joguet de Figueres (Alt Empordà) exposa, durant tot el mes de maig, l’exposició “Pere Calders, escriptor i dibuixant”. La mostra, comissariada per l’escriptor Julià Guillamon i dissenyada per Àngel Uzkiano, fa públiques algunes de les facetes menys conegudes del popular escriptor Pere Calders i pretén de recollir la seva aportació a la cultura de la dècada de 1930 a partir de les diferents disciplines que va exercir, en què va combinar publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny. Una de les activitats més destacades sobre aquesta exposició es farà el dia 31 a les 11.00 a la Sala Brossa-Frègoli del museu, en què Guillamon conversarà amb Tessa Calders Artís, filla de Pere Calders, sobre l’obra i la figura del seu pare.

D’altra banda, pel Dia Internacional dels Museus han organitzat la visita guiada “El viatge d’una amistat: Anna Maria i Salvador Dalí i Federico García Lorca”, el dia 17 de maig a les 11.00 al mateix museu. És una visita comentada per a descobrir la relació entre els germans Dalí i el poeta i dramaturg Federico García Lorca a partir de la seva correspondència personal. Es parlarà de Don Osito Marquina, l’osset que conserva el Museu, i de les cartes que el poeta enviava a Anna Maria Dalí, a més de la seva relació amb Salvador Dalí. L’assistència és gratuïta, però cal reservar entrada prèviament.

Museu d’Art de Girona

El Museu d’Art de Girona organitza unes quantes activitats per a celebrar aquesta jornada museística. D’una banda, dissabte, 17 de maig, a les 19.00 es farà una visita comentada pel museu, en què s’explicaran i es descobriran els racons més amagats de l’edifici, el Palau Episcopal de la ciutat. Durant segles, aquest edifici va ser la residència del bisbe de Girona i la seva cúria, i va acollir també reis i nobles en les seves visites a la ciutat, un espai que en testimonia el passat. La visita és gratuïta, però cal que reserveu entrada.

L’endemà, el dia 18, el Museu celebra el Dia Internacional dels Museus amb una jornada especial: durant el matí, es faran recorreguts pel museu guiats per experts que han participat en les darreres edicions del catàleg “12 mesos, 12 obres”. Quatre dels autors dels estudis publicats presentaran, a peu dret davant l’obra, tot allò que han descobert. Els horaris concrets de les visites els trobareu quan reserveu l’entrada per la visita, que és gratuïta.

Finalment, si sou per Girona amb motiu de Temps de Flors, podeu celebrar el Dia Internacional dels Museus visitant l’exposició “Elles il·lustren botànica”, al Museu d’Història de la ciutat, una mostradel treball de dones il·lustradores científiques botàniques del segle XVII fins a l’actualitat. La visita per a aquesta exposició també és gratuïta, i no cal reservar entrada.

Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida

El Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida (Segrià) celebra la Nit dels Museus amb la inauguració a les 19.00 de les peces d’art digital Bancals i Arrels, de l’artista Anna Carreras, i la peça Psychoflage, al Pati del Museu, de l’artista Mònica Rikic. L’entrada és gratuïta i podrà visitar-se fins a les dotze de la nit.

Bancals és una peça d’art digital generatiu que construeix un sistema complex que creix i evoluciona, que s’inspira i parla dels imaginaris propis i dels paisatges personals de la franja del Matarranya. Podrà visitar-se fins al 5 d’octubre de 2025. Psychoflage, en canvi, és una instal·lació interactiva multisensorial de gran format que transforma l’espai en un món de somnis i fantasia psicodèlica. És formada per vint escultures inflables dotades de sistemes interactius electrònics artesanals que controlen els seus ventiladors i llums. Podrà visitar-se fins el 31 de desembre de 2025.

Museu d’Art de Menorca

La proposta del Museu d’Art de Menorca, a Maó, per a celebrar el Dia Internacional dels Museus és un maridatge musical, una activitat que s’emmarca dins l’exposició “Així sona Menorca”, una mostra que presenta un recorregut on es contextualitza la música en la societat, l’economia i la cultura dels darrers quatre-cents anys a l’illa. L’activitat anirà a càrrec del quartet Quatre al Cub, Beta Teatre, Xavier Solano de Sa Forana i tot l’equip del Museu de Menorca. L’activitat es farà dissabte, 17 de maig, a les 18.30. És gratuïta, però cal apuntar-s’hi.

Es Baluard de Palma

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma dedica tot el cap de setmana a celebrar la jornada museística. D’una banda, dissabte, de 10.30 a 12.30, es farà l’activitat familiar “Forma part del canvi”, un recorregut interactiu per a conèixer algunes obres i espais del museu que se centra en l’exploració pictòrica que culminarà amb un taller conduït per l’artista plàstica i visual Belén Pez. Les famílies poden arribar a l’hora que vulguin dins d’aquesta franja horària. Tampoc cal reservar entrada.

D’altra banda, diumenge, el museu farà una jornada de portes obertes de 10.00 a 15.00, i a les 10.30 faran una visita guiada, en què cal inscripció prèvia. En aquestes jornades, podeu aprofitar per veure les exposicions actuals, com ara, “Whatwethinkasinsignificantprovidesthepurestairwebreathe”, de Markus Linnenbrink, una coproducció amb el Casal Sorellic que presenta una sèrie d’instal·lacions pictòriques site-specific de l’artista alemany; “Punts cardinals”, de Jessica Stockholder; i “Pintures Aeropostals”, d’Eugenio Dittborn, la primera mostra al país d’un dels artistes considerats “fonamentals” de l’art conceptual llatinoamericà dels anys setanta i vuitanta del segle passat.

Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor

El març del 2023 va obrir-se al públic el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, amb la voluntat de projectar i difondre l’obra de Toni Catany, un dels fotògrafs mallorquins més destacats de les darreres dècades. Aquest cap de setmana pot ser una bona oportunitat per a visitar-lo i veure l’exposició “La meva Mediterrània. Toni Catany i Josep Pla”, una mostra que es va poder veure per primera volta al Casal Solleric de Palma el 1991, i que va viatjar al Palau Robert de Barcelona i al FotoFest de Houston. Ara, trenta anys després, aterra a Llucmajor en una revisió que va comissariar la Fundació Josep Pla de Palafrugell (Baix Empordà) dins la XIII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. Hi podreu veure un diàleg entre les fotografies del llucmajorer i els mots de l’escriptor empordanès.

L’horari és de 16.00 a 20.00 els dissabtes i de 10.00 a 14.00 els diumenges. Les visites guiades sempre són a les 18.00 els dissabtes i a les 12.00 els diumenges.

Gaudí Centre de Reus

Els museus i centres museístics de Reus (Baix Camp) s’adhereixen a la celebració del Dia Internacional del Museu d’enguany, per això han programat activitats durant tot el mes de maig. A VilaWeb, de moment, us destaquem les activitats que es faran al Gaudí Centre, un dels més emblemàtics, que dedica la jornada a endinsar-se en l’univers de Gaudí amb les seves “Genialitats”, un conjunt d’activitats per a descobrir la seva obra des de diferents mirades, amb visites guiades, tallers creatius per a totes les edats i activitats inclusives.

Dissabte, de 10.00 a 12.00, es farà l’activitat familiar “Us voleu convertir en petits grans genis de l’arquitectura?”, i a les 11.00 es farà una visita guiada per al públic general titulada “Gaudí narrat a través de la mirada d’una dona”. A les 13.00 es farà el taller “Convertim-nos en ebenistes per una estona”. A la tarda, a les 17.00, s’ha organitzat l’activitat “Decora la teva rajola fent servir la trepa”, l’única activitat de pagament programada. De 18.30 a 20.00 es farà un escape room titulat “L’enigma de Takeshi Nazo” i, finalment, de 19.00 a 20.00 i de 00.00 a 01.00, el joc digital “Descobreix el Gaudí Centre” per als més aventurers.

L’endemà, diumenge, podreu participar en el joc de descoberta i taller “Busca la lletra de Gaudí”, pensada per a nens de sis a dotze anys, o a la visita guiada pel centre que es farà a les 13.00.

Museu Cau Ferrat i Museu Maricel de Sitges

Diumenge, de 10.00 a 19.00, el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel de Sitges (Garraf) obriran de franc. Una oportunitat per a endinsar-se en l’univers artístic de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat, i en la riquesa patrimonial del Museu Maricel, dos espais emblemàtics de la ciutat on modernisme i noucentisme dialoguen per mitjà de col·leccions úniques, arquitectura singular i vistes excepcionals al mar.

Petita Nit dels Museus a Tarragona

El Museu del Port i el Museu Arqueològic de Tàrraco proposen un vespre d’activitats familiars amb un toc mariner per a celebrar el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus. Dos tallers complementaris al Moll de Costa per a navegar per la història i descobrir plegats el patrimoni. Es farà de 19.00 a 21.00 i no cal reserva prèvia. L’activitat va adreçada al públic familiar, per a conèixer les espècies que es van representar al Mosaic dels peixos fa dos mil anys i a decorar el peix que més agradi a la mainada.

A més, amb motiu del Dia dels Museus i dins el festival Tàrraco Viva, tots els espais del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona obriran de franc dissabte: el Tinglado serà obert de 09.30 a 14.00 i de 15.00 a 00.00; la Vil·la romana dels Munts de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.00; i el conjunt romà de Centcelles, de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.00.

Museu de Tortosa

El Museu de Tortosa (Baix Ebre) fa temps que participa en el Dia Internacional dels Museus, i enguany no ha estat pas cap excepció. De fet, l’equipament ha aprofitat per fer-ho coincidir amb la celebració del 125è aniversari del museu. Dins les activitats organitzades per la Nit dels Museus, hi trobem el concert “Cançons i danses per a guitarra” amb Jacob Cordover, dissabte a les 22.00, i portes obertes a l’exposició temporal de les 18.30 a les 00.00.

Diumenge, d’11.00 a 13.00, es faran visites guiades a l’exposició “Entre dos segles. Artistes tortosins en temps de canvi”, a càrrec d’Aleix Roig, especialista en Antoni Casanova Estorach. Una activitat gratuïta amb inscripció prèvia. A les 11.30 hi ha programat un taller familiar de dibuix adreçat a infants de sis anys a dotze i, finalment, de 12.00 a 13.00 tindrà lloc la conferència en record a Joan Hilari Muñoz “El broccatello o Jaspi de la Cinta: explotació, ús i distribució des d’època antiga”, a càrrec d’Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, arqueòloga, directora de la Unitat d’Estudis Arqueometries de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), i coordinadora del projecte de recerca “Explotació, ús i intercanvi de matèries inorgàniques entre el nord d’Hispània i el sud de la Gàl·lia i els ports de Roma”, en què participava Joan Hilari Muñoz com a investigador.

Bombas Gens Arts Digitals de València

Coincidint amb el primer aniversari del centre, Bombas Gens Centre d’Arts Digitals presenta “Media Server Sessions”, una nova proposta que reuneix en una sessió obres d’art digital mostrant les possibilitats de creació de les noves tecnologies i la capacitat del centre com a espai d’innovació i experimentació.

El 17 de maig és una de les dates en què es pot visitar aquesta primera edició del projecte, on es podran veure creacions dels artistes Vitamin, Lauren Moffatt, Jordi Massó, Desilence i Lucas Gutiérrez. La visita és a les 21.00. Cal comprar entrades, que tenen un cost de 9,5 euros.

Centre del Carme Cultura Contemporània de València

El Centre del Carme Cultura Contemporània de València (CCCC) s’adhereix al cap de setmana dels museus amb les següents activitats: dissabte, el centre obrirà gratuïtament fins a les 00.00, i diumenge, s’hi han programat activitats com el taller “El futur té cos de persona?”, a les 11.00; el taller de creació tèxtil “Murmuris d’un punt”, a les 12.00; el taller juvenil “El paisatge de la memòria”, a les 17.00, i la visita guiada per l’exposició “Coses que fan CLAC”, a les 18.45.

Institut Valencià d’Art Modern de València

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) celebra el Dia Internacional dels Museus amb una programació especial que va començar dimarts i s’allargarà fins diumenge. Ací, de moment, en destaquem les del cap de setmana, però podeu consultar les que es facin avui i demà a la web.

Dissabte, de manera excepcional, el museu obrirà de franc fins a les 00.00. A les 20.00 actuarà l’Original Dixieland de Sedajazz, amb accés lliure fins a completar la cabuda. Serà al vestíbul de l’IVAM. A les 22.00 es farà la visita nocturna a l’exposició “Soledad Sevilla. Ritmes, trames i cariables”.

D’altra banda, diumenge, a les 11.00 s’organitza la visita comentada “Això no és còmic! Fanzines: avantguarda i innovació del còmic a l’estat espanyol”, que requereix reserva prèvia. Una hora més tard, a les 12.00, es farà la visita “Els Grans de l’IVAM conviden”, una activitat per a fer conèixer el grup de visitants sèniors interessats a ampliar coneixements sobre història de l’art contemporani, creació artística i museus.

Vinseum, a Vilafranca del Penedès

El Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb un cap de setmana de portes obertes dia, tarda i nit. Dissabte, l’horari serà de 10.00 a 24.00, i diumenge, de 10.00 a 14.00. En aquestes visites podreu gaudir de l’exposició que s’estrena divendres: “SIMPOSI. Oficis que parlen, vins que pensen”, comissariada per Cordegat, una mirada contemporània als oficis que possibiliten una ampolla de vi amb una instal·lació on cohabiten paisatges sonors, humans i objectes. La mostra també reivindica els oficis tradicionals i artesans encara vigents que conviuen amb d’altres de nous.

Si també us interessa assistir a la inauguració de l’exposició, serà divendres a les 19.30 a la Capella de Sant Pelegrí de Vilafranca (Alt Penedès).

Museu Romàntic Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú

Un any més, el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú (Garraf) s’adhereix a la cita del Dia Internacional dels Museus i a la Nit dels Museus, que ho celebrarà amb visites comentades gratuïtes al museu d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 19.00 tant dissabte com diumenge. Cal reserva prèvia.

Per als qui vulgueu gaudir especialment de la Nit dels Museus, podreu visitar Can Papiol de 19.00 a 00.00 de manera gratuïta i sense reserva dissabte. A més, al jardí de l’equipament, hi haurà un concert del grup de flabiols de l’escola Mestre Montserrat de 19.00 a 20.00, i un concert amb Kojaks de 22.00 a 23.30. Hi haurà també un espai gastronòmic amb 12 DO’s i Càtering Organic Foods.

 

Coincidint amb els trenta anys de VilaWeb, el diari anuncia un procés de canvi generacional. A partir del 1r de juny, la nova editora serà la periodista Txell Partal. L’editora dels primers trenta anys, Assumpció Maresma, hi continuarà vinculada com a fundadora i accionista, i hi presidirà el consell d’administració. Aquest canvi assegurarà la continuïtat del diari en concordança amb els seus valors inicials que, en el marc comunicacional dels Països Catalans, són la independència editorial, l’honestedat periodística, la integritat i el coratge per a plantar cara a l’autoritarisme i a qualsevol intent de censura o opressió.

Txell Partal és llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, amb un màster en periodisme per la Universitat de Barcelona amb la Columbia Journalism School. La seva primera feina periodística va ser com a col·laboradora de La Vanguardia. Més tard, va entrar a treballar a Betevé, on va desenvolupar bona part de la seva trajectòria professional. Sempre va mantenir la col·laboració amb VilaWeb, tot impulsant projectes com les Cartes per la llibertat o fent reportatges i entrevistes. Fa quatre anys, Txell Partal es va incorporar a VilaWeb, on ha fet diverses feines de coordinació i periodístiques. Actualment, n’és la directora de continguts de planificació i creixement i també hi presenta La tertúlia proscrita.

“Conec ben de prop VilaWeb des del començament. De fet, el vaig veure néixer al menjador de casa. Per tant, tinc molt clars els valors fundacionals del diari i allò que és essencial”, diu Txell Partal sobre el relleu generacional que consolida el diari. Assegura que encara el desafiament amb ganes de fer créixer el projecte i arribar a nous públics. “El periodisme viu temps de canvis, i nosaltres estarem preparats per a afrontar-los perquè volem continuar informant-nos d’allò que passa als Països Catalans i al món molts més anys.”