Compromís ha lamentat que no tinguin “cap mena de comunicació” amb el PSPV sobre la moció de censura que volen presentar contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Mentrestant, els socialistes han defensat que tenen la seua pròpia “estratègia política” i han insistit que cal esperar que primer es pronunciï el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, sobre la darrera interlocutòria de la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda. La jutgessa va oferir un relat demolidor dels fets que despulla la inacció de la Generalitat i, a més, va encausar l’ex-consellera Salomé Pradas.

Joan Baldoví, síndic de Compromís, ha instat els socialistes a presentar la moció de censura, especialment després de la interlocutòria judicial. “La nostra resposta hauria de ser immediata i contundent”, ha dit, i ha afegit que considera imprescindible apartar Mazón i el seu govern perquè “no van estar a l’altura de les circumstàncies” durant la gestió de la gota freda. “És evident que no teníem el govern dels millors, sinó el dels pitjors”, ha afegit.

Preguntat per la posició del PSPV, Baldoví ha dit que era “una bona pregunta per a fer als socialistes” i ha dit que no entén “per què no reaccionen”. “Nosaltres, des del primer dia, vam dir que no és moment de càlculs polítics, sinó d’actuar d’acord amb el que ens demanen les víctimes de la gota freda”, ha dit. Per això, ha insistit que ara és “el moment de presentar la moció de censura i deixar-se de càlculs polítics” per una qüestió de “decència i dignitat”.

Quan li han demanat si creu que el PSPV fa càlculs polítics, Baldoví ha dit que, si finalment no es presenta la moció, “és perquè algú en fa”. “Entenem que és el que s’ha de fer i totes les vies són vàlides”, ha remarcat. Ha assegurat que, si el PSPV la presenta, Compromís hi donarà suport, i que si els socialistes els “presten cinc diputats”, la coalició la tirarà avant amb l’únic objectiu de “tornar la veu al poble valencià”.

El PSPV es reivindica com l’alternativa a Mazón

El síndic del PSPV, José Muñoz, ha dit que parla “habitualment” amb Compromís i, en particular, amb Joan Baldoví, amb qui manté “una molt bona relació” que, segons ell, és “molt sana”. “Els ponts no estan trencats, al contrari, hi passen molts cotxes i hi ha molta informació d’anada i tornada”, ha dit. “Evidentment, parlem amb els partits progressistes, però el PSPV té la seua pròpia estratègia i línia política”, ha insistit.

A més, ha reivindicat que el PSPV és “l’alternativa al govern del PP” i ha assegurat que el seu partit té clar que el que vol per al País Valencià és que Carlos Mazón “se’n vaja de la Generalitat”. “Si depenguera de nosaltres, mai no hauria sigut president i, ara mateix, no ho seria, però els números són els que són”, ha dit.

Per això mateix, ha acusat el PP de ser el partit que realment fa càlculs polítics, ja que “fins i tot ells mateixos reconeixen que decidiran la situació de Mazón en funció de l’interès electoral”. En aquest sentit, ha aprofitat per preguntar a Vox per què continua “donant oxigen” al president i si volen “continuar mantenint-lo al capdavant de la Generalitat”.

Muñoz ha destacat que l’última interlocutòria de la jutgessa de Catarroja era “una novetat molt important” i ha dit que esperava que Feijóo s’hi pronunciés. “Ara mateix hi ha un president que no està imputat perquè és aforat”, ha subratllat.

Amb aquesta situació, ha dit que Feijóo li havia “de dir alguna cosa” i ha recordat que el president del PP tenia “la possibilitat de destituir Mazón, com en el seu moment va fer Mariano Rajoy amb Francisco Camps”.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La Comissió Europea proposa que els estats membres enviïn immigrants amb ordres de retorn a centres de deportació fora de la Unió Europea, seguint el model implementat per la primera ministra d’ultradreta d’Itàlia, Giorgia Meloni, a Albània. És una de les propostes que recull el nou reglament de devolucions presentat avui per l’executiu comunitari i que pretén augmentar i accelerar les expulsions de persones a qui se’ls ha denegat la sol·licitud d’asil. Segons el text, els estats membres podran enviar els immigrants amb ordres d’expulsió a països amb els quals tinguin un acord o conveni i amb la condició que es garanteixi el respecte a les normes i principis internacionals de drets humans.

El reglament, que serà d’aplicació directa per als estats membres una volta hagi rebut el vist-i-plau del Consell de la UE i del Parlament Europeu sense necessitat d’un període per a transposar-lo a les normes nacionals, vol simplificar i unificar la gestió dels retorns a tota la UE per tal que sigui “uniforme”.

La proposta recull una bateria de mesures, entre les quals destaca la possibilitat que els governs enviïn els immigrants amb ordres d’expulsió a centres fora de la UE. El comissari europeu a càrrec de Migració, Magnus Brunner, ha subratllat que el plantejament de Brussel·les era diferent del model aplicat pel govern de Meloni a Albània perquè la proposta de l’executiu comunitari, tal com ha indicat, se centrava en les persones que ja tenien ordres d’expulsió, mentre que el govern italià envia a Albània sol·licitants d’asil. El text presentat per l’executiu d’Ursula von der Leyen indica que l’expulsió d’immigrants en situació irregular a tercers països ha d’estar subjecte a “condicions específiques” que garanteixin el respecte dels drets fonamentals. “Només es pot subscriure un acord o conveni amb un tercer país en què es respectin les normes i principis internacionals dels drets humans, d’acord amb el dret internacional, inclòs el principi de no devolució”, recull la proposta de reglament.

Segons aquesta proposta, els acords que els estats membres tanquin amb països de fora de la UE hauran d’establir les modalitats del trasllat i el període durant el qual el nacional del tercer país quedarà detingut en el centre d’expulsió. El conveni també haurà d’acompanyar-se d’un mecanisme de seguiment per avaluar la seva aplicació i el “canvi de circumstàncies” en el tercer país. A més, segons la proposta de reglament, els menors no acompanyats i les famílies amb menors no podran ser enviades a aquests centres.

“Actualment, la política de retorns no funciona, el percentatge de retorn continua sent molt baix:  aproximadament el 20% de les persones que tenen una ordre de devolució escapen de les autoritats”, ha apuntat la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea a càrrec de Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen. “Tenim vint-i-set sistemes diferents i això mina el sistema de retorns, perquè quan les persones que no tenen dret a quedar-se a la UE es queden, això perjudica la nostra credibilitat”, ha afegit Virkkunen, que també ha defensat que la pressió que exerceixen els migrants irregulars “redueix la capacitat d’ajudar a aquells que realment necessiten protecció”.

Ordre de detenció europea

El reglament proposat per l’executiu comunitari també planteja d’establir una “ordre europea de retorn” que complementi les decisions de retorn pròpies de cada estat membre i que, a la vegada, permeti de reconèixer les ordres de retorn entre estats membres. Aquesta “ordre europea de retorn” serà un formulari que els governs nacionals hauran d’omplir amb els elements “clau” de la decisió, i que estarà disponible en la base de dades del Sistema d’Informació de Schengen.

Virkkunen ha subratllat que l’objectiu és “deixar clar que una ordre d’abandonar un estat membre és una ordre d’abandonar tots els estats membres de la UE”. “Si una persona contra qui s’ha dictat una ordre de retorn es desplaça a un segon estat membre, aquest podrà executar directament la decisió sobre la base dels elements de l’ordre de retorn europea”, apunta la proposta de reglament.

Segons l’executiu comunitari, l’establiment d’una ordre de retorn a escala europea “desincentivarà” que els migrants irregulars “s’escapin” a altres estats membres.

Obligació de “retorn forçós”

La proposta de Brussel·les també estableix l’obligatorietat d’executar un retorn “forçós” al país d’origen en cas que una persona es trobi il·legalment en territori de la UE i “no cooperi, s’escapi a un altre estat membre, no abandoni la UE en el període fixat per al retorn voluntari o suposi un risc per a la seguretat”. Per la CE, aquest plantejament “incentiva el retorn voluntari”.

Així mateix, les noves normes també proposen “reduir o denegar” les prestacions a les persones en situació irregular “en cas de falta de cooperació” durant el procediment de retorn, així com la confiscació dels documents de viatge. L’executiu comunitari també obre la porta a “reforçar els incentius per retornar”.

Encara més, la proposta de reglament també planteja que els estats membres puguin demanar “garanties financeres” a les persones amb ordres de retorn, així com informes periòdics o l’obligació de residir en un lloc designat per les autoritats nacionals. També s’estableixen condicions “clares” per a la detenció en cas de fuga, que, segons el nou reglament, podria ampliar-se dels divuit mesos actuals fins als 24.

Quant a les persones que representin un “perill” per a la seguretat, l’executiu comunitari vol aplicar unes normes específiques per als estats membres, que hauran de comprovar des del principi quin perill representa cada persona. En cas que una persona sigui identificada com a “perillosa” per a la seguretat, li aplicaran una expulsió forçosa obligatòria, a més de prohibicions d’entrada més llargues, i podrà ser detinguda “més enllà dels vint-i-quatre mesos normatius per ordre d’un jutge”.

Ajornen la recerca de l’alpinista català sepultat sota la neu al mont Argats, un volcà extint de més de 4.000 metres, a Armènia. Aquest migdia, un grup d’excursionistes catalans ha quedat atrapats en una allau al cim nord al mont Aragats. Set dels alpinistes han estat traslladats a l’hospital, per traumatismes de diferents consideracions, de gravetat entre moderada i lleu, però es troben fora de perill. Un vuitè ha resultat il·lès i ha col·laborant amb les autoritats per a intentar de localitzar el novè alpinista, que hauria quedat sepultat sota la neu després de l’allau. Algunes informacions donen per mort aquest nové aplinista, encara que les fonts oficials parlen de desaparegut, ja que de moment no han pogut trobar el seu cos.

Com a mínim, dos dels afectats són bombers de la Generalitat, del Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Un tercer és un bomber voluntari, segons que ha pogut saber l’ACN.

El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol segueix la situació sobre el terreny per mitjà de la seva representació diplomàtica a Armènia, i la Unitat d’Emergència Consolar està mobilitzada. El ministeri està en contacte permanent amb l’ambaixada d’Armènia a l’estat espanyol, amb la Generalitat i amb la delegació del govern espanyol a Catalunya.

El centre de crisi del Departament de Salvament de la regió d’Aragatsotn ha rebut l’alarma a les 12.26, hora catalana, segons la qual hi havia hagut una allau al cim nord de la muntanya, de 4.090 metres.

Al lloc dels fets s’hi han desplaçat el grup operatiu del departament regional de salvament dels cossos d’emergències del Ministeri de l’Interior, un equip de bombers i socorristes, i continua la recerca de la persona desapareguda a l’allau.

L’Aragats és un estratovolcà extingit situat al nord-oest d’Armènia, a uns quaranta quilòmetres de la capital, Erevan. Amb una altitud de 4.095 metres, és la muntanya més alta del país i la quarta més elevada del Caucas. Té una extensió de quaranta quilòmetres d’est a oest i trenta-cinc quilòmetres de nord a sud.

Als seus vessants, s’hi troben l’observatori de Bjuraqan i la fortalesa medieval d’Amberd. Tot i que inicialment es pensava que s’havia format durant l’Holocè, estudis recents indiquen que data del Plistocè mitjà i tardà. No hi ha mostres d’erupcions en època històrica, per la qual cosa es considera un volcà extingit.

El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha confirmat la multa de 720 euros imposada a un usuari de Twitter (ara X) que va publicar un missatge en què insultava i cridava a tallar el coll al rei Felipe VI. Segons el TS, això no és emparat per la llibertat d’expressió.

El missatge, publicat el 18 de març de 2020, coincidint amb el discurs televisat del monarca durant la pandèmia, deia en català: “De debò. Tallem-li el coll a aquest fill de puta, ja triguem #coronaciao”.

La sala del Suprem ha rebutjat el recurs de l’acusat contra la sentència de l’Audiència espanyol, que el va condemnar per un delicte d’injúries lleus a la corona. Segons el tribunal, aquesta mena d’insults no estan protegits per la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la llibertat d’expressió i la dissidència política.

En aquest sentit, el Suprem recorda jurisprudència prèvia en què ja es va considerar delictiva l’expressió “filla de puta” en el context de missatges dirigits a Susana Díaz, llavors presidenta de la Junta d’Andalusia.

Segons la sentència, l’acusat va anar més enllà de la crítica política legítima, ja que “l’insult que res aporta i que només denigra el destinatari està mancat de cobertura constitucional”. Els magistrats afegeixen que un debat polític basat exclusivament en desqualificacions i incitacions a la violència “erosionaria de forma irreparable la convivència”.

Així, conclouen que el missatge de l’acusat suposava un “evident menyspreu al rei i a la institució que representa”, superant el que podrien considerar-se crítiques aspres o dures però legítimes.

El Partit Popular ha traslladat a la Comissió Europea l’acord entre el PSOE i Junts pel traspàs de competències a Catalunya en matèria d’immigració, seguretat i control de fronteres. Els populars demanen a l’executiu comunitari que vetlli pel “correcte compliment de l’estat de dret” i adverteixen del risc que la mesura pugui provocar un “deteriorament de la seguretat de les fronteres de la Unió”.

El PP ha registrat unes quantes preguntes a la Comissió per aclarir com garantirà que el traspàs s’ajusti al marc jurídic comunitari i si la descentralització en el control migratori podria comprometre l’espai Schengen. A més, demana com es coordinarà la UE amb el govern català en organismes com Europol o Frontex.

La portaveu del PP al Parlament Europeu i vice-presidenta del Partit Popular Europeu (PPE), Dolors Montserrat, juntament amb l’eurodiputat Juan Ignacio Zoido, ha assenyalat que la política migratòria no hauria d’utilitzar-se com a “moneda de canvi” per a les “necessitats injustes” del president Pedro Sánchez.

La cap de llista dels populars ha dit que no es pot permetre que “els capricis de les forces independentistes” prevalguin en un àmbit “tan sensible” que afecta tota Europa. “Fragmentar la gestió de fronteres i la concessió de residència pot comprometre greument la seguretat i el control migratori a l’espai Schengen”, ha manifestat.

Juan Ignacio Zoido ha assenyalat que aquest acord és “una nova factura pels set vots de la investidura, els set vots més cars d’Europa”, i l’ha qualificat de pacte inèdit en la història moderna d’Europa. L’ex-ministre de l’Interior ha afegit que, “com que no han pogut treure Catalunya d’Espanya, ara pretenen treure Espanya de Catalunya”. Segons Zoido, el president Carles Puigdemont ha celebrat el pacte assegurant que exerciran una competència “que només tenen els estats”.

La política migratòria és una competència compartida entre la Unió Europea i els estats membres. L’acord entre socialistes i independentistes preveu que la Generalitat participi en el control de la seguretat de ports, aeroports i zones crítiques, així com en la gestió de les autoritzacions d’estada per a immigrants i l’expedició de documents per a estrangers.

El govern ha avisat que els maldecaps a Rodalia continuaran, pel cap baix, dos anys perquè hi ha obres previstes a tot el sistema, com el desdoblament de la línia R3. “Són obres necessàries si algun dia volem tenir una xarxa eficient i fiable”, ha dit la consellera Sílvia Paneque. Mentrestant, ha assegurat que millorarà el sistema d’informació als usuaris i l’oferta d’alternatives. Paneque compareixerà la setmana que ve per a donar explicacions del cúmul d’incidències dels últims dies i del contingut de les reunions amb el govern espanyol, Renfe i ADIF. S’hi van acordar una ampliació de la plantilla dedicada a informar els passatgers. El parlament també en farà un ple monogràfic, a petició d’ERC, els Comuns i la CUP. 

La Generalitat només aconsegueix de Renfe i Adif la promesa que contractaran més personal

La consellera considera que el caos ferroviari i les deficiències del servei actual són “producte de molts anys de desinversió i de la no gestió de governs anteriors”. En aquest segon punt, s’ha referit especialment als consellers de Junts –i, abans, s’ha sobreentès, del PDECat i de Convergència i Unió. “Sobten les queixes d’un grup parlamentari que ha tingut la titularitat del servei des de l’any 2010”, ha dit –per bé que Junts és un partit fundat l’any 2020. “Sorprèn que ara tinguin pressa”. El govern no vol atendre, de moment, la petició de Junts perquè el president Salvador Illa comparegui al parlament. Paneque els fa responsables, en part, de l’origen del problema, i ha dit que l’actitud de la Generalitat no va millorar fins fa dos anys, amb el govern en solitari d’ERC –un reconeixement que s’adiu a l’agraïment continu que aquest govern professa per als seus socis. 

Quant al govern de l’estat, que no és titular del servei però sí que és responsable de les inversions, Paneque ha evitat de fer retrets. Del primer pla de Rodalia anunciat pel president José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2008, que preveia una inversió de vora 4.000 milions d’euros, tan sols se’n va executar un 15%. La consellera ha admès que “hi ha responsabilitats de tots els governs que hi ha hagut” i que ha estat un error la priorització de l’alta velocitat i l’oblit de Rodalia, però sosté que el paper del PP ha estat pitjor. “En governs encapçalats pel PP, els recursos destinats a Rodalies van ser mínims, paupèrrims. A partir del 2019, aquesta situació es reverteix”, ha dit. El govern espanyol encara ha de publicar les últimes dades d’execució de les inversions. Un informe de la Generalitat del 2023 recull que, entre el 2010 i el 2021 a Catalunya només s’havia executat la meitat del pressupost previst de Renfe i ADIF, un 50,4%, és a dir, 3.701 milions d’euros

A més a més, segons Paneque, el sistema ferroviari català té un problema de desbordament perquè és “preparat per a una Catalunya de sis milions i en som vuit i mig” i perquè l’increment d’usuaris dels últims anys –esperonats també per les bonificacions del preu dels bitllets– “tensiona el sistema”. Mentrestant, les converses per a materialitzar la creació de l’empresa Rodalies de Catalunya, mixta entre Madrid i la Generalitat, encara continuen. Aviat se n’ha de presentar la proposta d’estatuts. Paneque ha dit que el govern roman compromès amb el traspàs i ha demanat confiança als treballadors de Renfe i d’ADIF que volen fer vaga: “El traspàs no afectarà els drets laborals i socials dels treballadors”. 

Rodalia? Paciència… fins que s’acabi | Anàlisi de Jordi Goula

L’equip del programa de Catalunya Ràdio Que no surti d’aquí ha assistit a El matí de Catalunya Ràdio per donar explicacions sobre la polèmica que han protagonitzat després d’haver difós una presumpta infidelitat de la dona del jugador del Barça Ter Stegen. L’equip ha reconegut errors a l’hora de contrastar-ho i ha lamentat el dany que han causat a Ter Stegen i a la seva dona i als professionals de Catalunya Ràdio.

“Més enllà de si és veritat o no, i tu, Ricard, ho saps molt bé, en el periodisme és evident que ho has de contrastar tot. Potser no hem contrastat tant com feia falta. Pots tenir dues fonts i creure-hi. L’altra cosa és que una estigui contaminada i t’ho empassis”, ha dit el presentador i director del programa, Roger Carandell. Abans, Ricard Ustrell havia preguntat directament a la presentadora Juliana Canet si la notícia la tenia contrastada, i hi ha hagut un llarg silenci, sense cap resposta per part seva.

L’equip reconeix que han causat dolor. “Estem tocats perquè hem fet mal. Hem causat dolor. No volem que això es repeteixi”, ha dit la presentadora Marta Montaner. “Hem causat dolor a Ter Stegen i a la seva dona, que rep un linxament terrible amb una visió misògina”, ha afegit Canet. L’equip ha dit que no van saber dimensionar la notícia i que la intenció en cap moment era causar dolor. “Volem fer safareig des del respecte”, ha dit. L’equip també ha dit que els interessaria parlar sobre la polèmica amb l’entorn de Ter Stegen.

Carandell ha explicat que feia moltes hores que reflexionaven sobre el tema i, de moment, han demanat a la direcció de Catalunya Ràdio la suspensió del programa d’avui. “Avui no hi haurà programa per pair el que ha passat i veure com ho millorem”, ha dit Carandell. El director del programa ha lamentat que, arran de la polèmica, també s’assenyali la resta de companys de Catalunya Ràdio i dels serveis informatius. “Treballem a Catalunya Ràdio, als mitjans públics, que són uns mitjans de referència informativa de fa anys, que ho continuaran essent. Hem relliscat, ens hem equivocat. Treballem per estar alineats a Catalunya Ràdio”, ha dit Carandell.

Carandell: “Obrim camí i ens entrebanquem”

Montaner ha destacat que feien entreteniment, però que volien estar alineats amb els valors que defensava Catalunya Ràdio, que “és un mitjà inqüestionable”. “Ha destacat sempre per ser un referent de compromís, rigor i excel·lència, volem ser en aquest equip. Ho defensarem”, ha dit.

Carandell considera que l’error que han comès forma part del procés d’engegar un programa nou a Catalunya. “Obrim camí i ens entrebanquem. Tenim l’ambició de continuar fent crònica social, hem de trobar millors maneres de fer-ho, des del respecte i sense fer mal”, ha dit. Canet ha defensat que la premsa del cor era necessària: “Tenim ganes de fer safareig des d’una perspectiva positiva, no volem causar dolor a la gent”, ha dit. L’equip reconeix que arran de la polèmica havien de marcar quins eren els límits a partir d’ara, com per exemple, deixar de parlar d’infidelitats.

L’equip del Que no surti d’aquí també ha explicat que tan bon punt va fer-se públic el comunicat de Ter Stegen, van començar a rebre molts insults, amenaces de mort i linxament a les xarxes socials. “No m’ha d’afectar, però és evident que ens afecta”, ha dit Carandell. Arran d’això, han blocat les xarxes socials perquè no puguin rebre missatges dels usuaris.

Uns sis-cents conductors de vehicles de transport amb conductor (VTC) han sortit als carrers de Barcelona per protestar contra la nova llei que prepara la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica perquè diuen que amenaça amb la desaparició del sector.

Segons els representants dels VTC, la nova normativa que vol regular el transport de viatgers en vehicles fins a nou places endureix les restriccions imposades per decrets anteriors. Diuen que la seva aprovació significaria la desaparició del servei, i deixaria sense ocupació uns 4.000 conductors, perquè solament podrien fer viatges interurbans i quedarien exclosos de Barcelona, amb una àrea urbana reservada exclusivament per als taxis.

Convocats per l’associació majoritària dels VTC a Catalunya, Unauto VTC, el Sindicat Lliure de Transport (SLT) i Aurora Associació Catalana VTC, els manifestants han iniciat la seva protesta a les 10.30 a l’estació de França, formant llargues files de vehicles i fent sonar les seves botzines.

El president executiu nacional d’Unauto VTC, José Manuel Berzal, ha exigit una reunió amb el departament de Territori per tal de consensuar una normativa que permeti la convivència del taxi, els VTC i el sector públic. “Aquesta situació és un atac directe a la nostra llibertat com autònoms. Volen aprovar una nova llei amb la qual fer-nos fora, que el transport de Barcelona sigui un monopoli i amb la qual els ciutadans no puguin triar com moure’s”, ha criticat per la seva banda el portaveu de l’Associació Aurora Catalana VTC, Bilal Mohammed.

L’abandonament de les víctimes dels atemptats del 17-A ha centrat una nova sessió de la comissió d’investigació del congrés espanyol. Robert Manrique, impulsor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha lamentat l’oblit i la desatenció institucional que han sofert les més de 400 víctimes. En aquest sentit, ha destacat que la majoria, sense la iniciativa privada, no haurien rebut cap mena de suport.

“Quan veus un atemptat amb víctimes creus que allò se solucionarà, que l’estat se’n farà càrrec. Ara, quan et passa a tu o a gent propera, t’adones que el dolor el causa el terrorista, però també l’abandonament de l’estat. És una doble victimització”, ha dit Manrique, que el 19 de juny del 1987 va ser víctima de l’atemptat perpetrat per ETA a Hipercor.

En la compareixença ha donat alguns detalls de la deixadesa de l’administració, com ara que, entre el 22 i el 29 d’agost, la subdirecció espanyola de suport a les víctimes va obrir una oficina a Barcelona. “Més de 400 persones havien de saber que hi havia una oficina oberta durant una setmana? No es va publicar enlloc. Aquesta oficina va marxar i se’n va anar a Madrid. Això és ajudar? Amb víctimes de 32 països?”, ha explicat.

“La gent entre el 22 al 29 d’agost estava enterrant els seus morts o repatriant-los. Alguns encara eren a l’UCI. Això és ajudar?”, ha insistit Manrique, que ha criticat que l’estat no sigui proactiu en la cerca i acompanyament de les víctimes. A més, ha lamentat que siguin aquestes les que hagin d’informar del seu cas —dins d’un període d’un any— per rebre la condició de víctima. Un pas administratiu que la majoria de víctimes desconeixen.

Manrique ha destacat que gràcies a la feina de la UAVAT el nombre de víctimes, reconeguda per la sentència del 17-A, és de 345 (moltes més que les 160 que reflectia la interlocutòria de processament). Tanmateix, ha alertat que en les 16.000 pàgines del sumari n’hi apareixen 125 més que no consten ni en la sentència de l’Audiència espanyola (2021), ni en la del Tribunal Suprem (2024). “I encara ens n’arriben”, ha afegit.

Unes sentències, que tot i ressaltar l’abandonament de les víctimes, també n’han perpetuat el maltractament. Segons que ha explicat, la sentència ferma del Suprem, publicada el 13 de desembre passat, es va emetre sense els informes mèdics d’una cinquantena de víctimes. “No sabem com estan. Això és suport a les víctimes?”, s’ha preguntat.

Interpel·lat sobre el motiu de la deixadesa institucional, ha assegurat que bàsicament és per “desídia” i un tema de diners: “La raó és econòmica. Al principi, no m’entrava al cap aquesta manca d’empatia i que l’estat fos garrepa amb les víctimes. Però no hi veig cap altra raó després de 35 anys. Tenen les dades? Contacten amb les víctimes? No.”

Manrique ha reiterat que cal actualitzar la legislació vigent per adaptar-la a l’europea i facilitar així l’atenció i l’acompanyament, de manera que siguin les institucions qui contactin a les víctimes i vetllin pel seu benestar. “Ens hem de fixar en països que han patit atemptats. La legislació francesa és prou respectuosa amb les víctimes”, ha dit.

Així mateix, ha demanat de crear un protocol postatemptat per millorar el procés d’identificació de les possibles víctimes i eliminar el límit temporal per rebre’n la condició. Dit això, també s’ha obert a modificar aquest límit perquè passi de l’any actual als deu que contempla la llei francesa.

Durant les preguntes dels diputats, Manrique ha detallat casos concrets de la manca de suport institucional, com ara el cas de Javier Martínez, el d’en Xavi, el nen de tres anys de Rubí que va morir a la Rambla. “El dia que li van matar el fill va tornar sol a casa amb cotxe. No recordava com hi va anar. L’únic record que té és en un control on va veure una grua amb la furgoneta de l’atemptat”, ha relatat.

També ha detallat el cas de l’Elisabet Caritg, que el 17-A va quedar ferida molt greu i es va quedar orfe. “Aquest no és un cas d’una víctima de Suècia. Aquesta dona viu en un poblet al costat de Vic”, ha detallat. Amb el temps, un advocat se li va oferir per fer-li els tràmits de la indemnització per la mort de la seva mare. “Li va cobrar una comissió”, ha dit, abans d’afegir: “Aquesta senyora va haver de pagar un advocat, que havia contactat amb ella, per un tràmit que l’hauria d’haver fet d’ofici el Ministeri de l’Interior.” 

Finalment, també ha mencionat una víctima de 67 anys amb una fractura de pelvis, de la qual no hi ha cap informe mèdic. “Ningú es preocupa per aquesta senyora? Viu a 8 estacions de metro de casa meva”, ha conclòs.

Un Iron Man i unes ales

Manrique ha fet la compareixença acompanyat de dos objectes de molt valor sentimental, que representen “la força de totes les víctimes”. Un pin d’unes ales, en record en Xavi, i un Iron Man de joguina, que era propietat de Julian Cadman, un nen australià de 7 anys que també va morir a la Rambla. Els seus pares van regalar la figura a la UAVAT en el primer aniversari dels atemptats i li van demanar que la portés avui a la comissió. “Ens està vigilant que fem les coses bé”, ha dit.

El Banc d’Espanya ha elevat el creixement econòmic fins a un 2,7% per aquest 2025. Així, puja dues dècimes respecte a les previsions publicades el desembre, quan l’ens supervisor estimava un creixement de l’economia de l’estat espanyol d’un 2,5%.

Els economistes de la institució esperen un avenç del PIB entre un 0,6% i un 0,7% el primer trimestre. “En un moment tan incert i complicat, l’economia espanyola continua sorprenent a l’alça i mostra un ritme de creixement robust”, explica el Banc d’Espanya. Les revisions a l’alça del creixement econòmic de l’estat espanyol són una tònica constant dels darrers anys.

Tanmateix, no hi incorporen la incertesa per la guerra comercial ni les tensions geopolítiques que han escalat arran de les amenaces per les imposicions d’aranzels per part del president dels Estats Units, Donald Trump, a les importacions procedents de Mèxic, Canadà i la UE, o la possible flexibilització de les regles fiscals europees per elevar la despesa pública en defensa.

El director general d’economia de l’organisme, Ángel Gavilán, ha indicat que la política aranzelària tindria un efecte negatiu en l’activitat i positiu en la inflació, encara que aquest impacte seria una mica menor a Espanya que al conjunt de la UE. En tot cas, ha advertit que un augment de la incertesa global tendeix a estar associat amb caigudes de l’activitat econòmica a Espanya, sobretot en inversió.

Aquestes previsions preveuen que l’estat espanyol liderarà el creixement econòmic a la zona de l’euro gràcies, sobretot, a la fortalesa del mercat laboral ia  l’augment de la renda de les famílies.

El dèficit passarà del 3,4% del PIB el 2024 al 2,8% el 2025

Pel que fa al dèficit de les administracions públiques, el Banc d’Espanya ha mantingut la seva previsió que podria tancar el 2024 al voltant del 3,4% del PIB, superior al 3% estimat pel govern espanyol i per sobre del que exigeix ​​Brussel·les. La dada concreta la donarà a conèixer Hisenda a finals d’aquest mes de març. L’organisme que dirigeix ​​Escrivà ha previst que el dèficit es reduiria fins al 2,8% el 2025 i el 2,6% el 2026 i el 2027, fet que suposa una revisió a la baixa d’una dècima cada any respecte a l’exercici de previsions del desembre.

Susana Camarero, portaveu i vice-presidenta primera del Consell, no ha volgut canviar la versió sobre què va passar el dia de la gota freda i insisteix que hi va haver manca d’informació per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), l’AEMET i el govern espanyol. També ha menystingut la resolució demolidora de la jutgessa de Catarroja, que desmunta el relat sobre la desinformació que ha venut la Generalitat d’un bon començament.

Camarero ho ha dit en la conferència de premsa posterior al consell executiu del Consell. Els periodistes li han demanat unes quantes vegades una valoració sobre la resolució i l’encausament de l’ex-consellera Salomé Pradas, però Camarero ho ha esquivat en tot moment i s’ha limitat a dir que respecten la instrucció judicial, que no en donaran cap opinió i que la interlocutòria és en fase inicial, que no hi ha res ferm. “Com sempre fem en qualsevol de les introductòries, respectem la instrucció judicial i no opinem”, ha respost a un periodista que li ha preguntat si la gestió de la Generalitat Valenciana s’havia posat en evidència arran de la resolució.

Camarero ha insistit unes quantes vegades que tenen respecte absolut a la decisió de la jutgessa. Un periodista li ha demanat si referma les reiterades afirmacions que ha fet ella sobre el fet que la Generalitat no tenia prou informació. En la resolució, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra desmenteix que qui havia de prendre la decisió d’avisar no tingués prou informació, i diposita tota la responsabilitat de les emergències en les autoritats autonòmiques. Malgrat el desmentiment de la jutgessa, Camarero ha respost: “I tant que m’hi refermo. Hi va haver dues hores de silenci de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’AEMET va fallar amb tota la falta d’informació que hi va haver.”

Camarero també ha aprofitat la conferència de premsa per criticar el govern espanyol. Diu que, a partir de les seves agències, va fallar en la prevenció, previsió i informació. Segons ella, el govern espanyol no va fer les obres perquè els torrents estiguessin preparats, no hi havia les alertes preparades, van fallar els sistemes hidrogràfics i els avisos de l’AEMET. “Hi havia una evident manca d’informació”, ha insistit.

Segons la portaveu, la Generalitat, a diferència del govern espanyol, ha passat comptes. I diu que el president Carlos Mazón “no s’ha amagat mai i ha donat la cara des del primer dia”, i que va decidir de remodelar el govern, en referència a la destitució de la consellera Pradas i el director general d’Emergències, Emilio Argüeso. “El president d’Espanya fuig, no ha estat mai al costat de les víctimes”, ha dit. Segons ella, el president Pedro Sánchez ha premiat la delegada del govern al País Valencià, Pilar Bernabé, i la ministra Teresa Ribera. “Aquest govern no tan sols ha fet autocrítica”, ha dit Camarero sobre el Consell.

Susana Camarero, l’ariet més fidel i esmolat de Mazón contra la premsa i l’oposició

La jutgessa ha donat deu dies hàbils al pare de la filla de Rosa Peral, de qui es va separar abans de l’assassinat pel qual va ser condemnada a 25 anys, perquè decideixi si reclama contra Netflix i la productora de la sèrie El cuerpo en llamas, Arcadia Motion Pictures, en nom de la menor, en tenir ell en exclusiva la pàtria potestat.

El jutjat de primera instància i instrucció 1 de Vilanova i la Geltrú (Garraf) ha decidit de suspendre la vista prèvia convocada avui per jutjar la demanda que Rosa Peral  havia interposat contra les productores de la sèrie, perquè diu que no té legitimitat legal per representar la nena, malgrat ser-ne la mare. Peral reclama vora 30 milions d’euros perquè considera que la ficció vulnera el dret de l’honor, la pròpia imatge i la intimitat tant d’ella com de la seva filla menor d’edat, que també hi apareix representada.

A la sortida dels jutjats, la lletrada de Peral, Núria González, ha detallat en declaracions als mitjans que la decisió de la jutgessa, instada per la fiscal, busca garantir la seguretat jurídica i evitar que hi hagi possibles forats que generin indefensió. “El que ha quedat clar és que, independentment de la menor, el de Rosa seguirà endavant”, ha dit l’advocada.

Peral fou condemnada a vint-i-cinc anys de presó com a coautora de l’assassinat de la seva parella i company a la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Rodríguez, el maig del 2017, amb l’assistència de l’agent dels Mossos d’Esquadra Albert López. Un cas en què Netflix es va basar per a la sèrie El cuerpo en llamas, estrenada el 2023 i que, de fet, Peral ja va mirar d’aturar judicialment.

El jutjat de primera instància número 103 de Madrid ha condemnat l’eurodiputat ultra Alvise Pérez a indemnitzar l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos amb 60.000 euros per haver publicat a X fotografies que van significar “una intromissió il·legítima en els seus drets a la intimitat personal i familiar.”

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què la magistrada María Ángeles Martín explica que Ábalos va presentar la demanda sol·licitant tutela del dret d’honor, d’intimitat i d’imatge perquè el gener del 2021 Pérez va difondre al seu compte dues fotografies en què hom el podia veure a la seva terrassa. Les imatges anaven acompanyades d’un text que deia: “Què opinaries de la salut mental d’un ministre que passa tota la tarda mirant fixament un parell d’ocells engabiats?”. Aquestes imatges van estar dos dies a la xarxa socials abans d’eliminar-se.

La magistrada explica que Pérez no pot escudar-se en el seu escó a Brussel·les per a insultar a altres polítics: “No implica que tingui patent de cors per a insultar o menysprear al seu rival polític.”

Ábalos ressaltava en la seva demanda que per a la seva publicació no es va sol·licitar consentiment. Afegia que amb el text s’havia vulnerat el dret a l’honor, i lamentava a més que aquesta publicació s’havia recollit a diversos mitjans de comunicació.

Tras años esperando, finalmente la justicia ratifica la condena al Sr. Alvise Pérez a indemnizarme con 60.000€ por invadir la intimidad de mi hogar y difamarme, después de tratar de eludir una condena inicial con tretas y artimañas.

Cuesta mucho conseguir que la justicia se…

— José Luis Ábalos (@abalosmeco) March 11, 2025

La defensa d’Alvise Pérez

La defensa d’Alvise Pérez ha dit que no era cert que ell hagués fet les fotografies que va publicar, atès que li van arribar provinents d’una font anònima, concretament, a través d’un veí de la urbanització que les havia fet amb el seu telèfon mòbil. Afegia també que la publicació va durar poques hores a X, i que no era responsable del que haurien publicat els mitjans de comunicació posteriorment.

A tot plegat, la magistrada ha respost que el fet que la fotografia estigués poques hores a les xarxes socials no resta importància a la intromissió il·legítima, atès que va estar prou temps perquè altres mitjans de comunicació es fessin ressò de la publicació i la reproduïssin en diferents mitjans, tenint en compte la rellevància pública del subjecte. A això afegeix que les fotografies es van fer dins de l’àmbit privat d’Ábalos, essent alienes totalment a la seva funció pública, i sense que quedés palès que es fessin amb el consentiment del demandant. Al marge, sobre les fotografies, rebla: “No tenen cap interès ni rellevància pública, constituint una intromissió il·legítima en la intimitat del demandant injustificable en estar preses en l’àmbit estrictament privat”.

Un estudi dirigit per investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que la pèrdua de gel marí a l’Àrtic farà que el clima del sud-oest dels Estats Units, especialment Califòrnia, sigui més sec, sobretot a l’hivern. A més, apunta que la humitat augmentarà a la península ibèrica, amb un impacte més notable durant l’hivern.

L’estudi, publicat a la revista Communications Earth and Environment, ha utilitzat una metodologia innovadora per analitzar la influència del desglaç àrtic en el clima global. Per fer-ho, s’ha centrat en els efectes que es produiran en les dècades vinents, aïllant altres factors vinculats al canvi climàtic, com els fluxos de calor.

La pèrdua de gel marí a l’Àrtic és un fenomen àmpliament investigat, però continua generant debat en la comunitat científica. Fins ara, molts estudis han analitzat els efectes a llarg termini, en una escala de segles, o bé han emprat models que fonen artificialment el gel mitjançant la introducció de calor, fet que pot distorsionar els resultats. A més, en alguns casos, s’han estudiat conjuntament les pèrdues de gel marí a l’Àrtic i l’Antàrtida, cosa que dificulta la identificació dels impactes específics de cada regió.

L’equip de l’ISGlobal ha aplicat una nova metodologia que no incorpora fluxos de calor addicionals, sinó que se centra exclusivament en l’impacte del retrocés del gel marí àrtic en el clima de les dècades vinents.

Com afecta el desglaç al clima global?

Segons que ha explicat Ivana Cvijanovic, investigadora de l’ISGlobal i autora principal de l’estudi, l’equip ha fet servir tres models de complexitat variable. En cadascun, han comparat dues simulacions: una amb la quantitat històrica de gel marí a l’Àrtic i una altra amb una reducció substancial de la cobertura de gel.

“La desaparició del gel marí modifica l’albedo superficial –és a dir, la reflectivitat de l’oceà Àrtic– i elimina l’aïllament entre l’atmosfera i la superfície oceànica, fet que altera els perfils de salinitat. Aquests canvis, al seu torn, activen teleconnexions atmosfèriques i oceàniques que poden propagar-se molt més enllà de l’Àrtic”, ha explicat Cvijanovic.

Desislava Petrova, també investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l’estudi, ha puntualitzat que això no vol dir necessàriament que en els pròxims anys plogui menys a Califòrnia i més al Mediterrani occidental. “A banda de la pèrdua de la capa de gel a l’Àrtic, hi ha molts altres factors associats a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que influeixen en el clima. Entre aquests, hi ha les retroalimentacions atmosfèriques i oceàniques, els canvis de circulació i la pèrdua de gel marí antàrtic”, ha detallat.

Segons Petrova, malgrat la complexitat del sistema climàtic global, les anomalies en els patrons de circulació atmosfèrica observades en les darreres dècades mostren algunes similituds amb els patrons simulats en aquest estudi, especialment en fenòmens com la sequera que va afectar Califòrnia entre el 2012 i el 2016.

Junts per Catalunya intenta forçar que el president de la Generalitat, Salvador Illa, comparegui en el ple del parlament que comença demà per donar explicacions sobre el caos de Renfe i Rodalia. Junts ja va registrar divendres passat a la cambra la sol·licitud de compareixença. Si Illa no s’avé a fer-ho voluntàriament, demà el partit de Carles Puigdemont demanarà que s’alteri l’ordre del dia per incloure-hi la votació de la intervenció d’Illa. Segons el reglament de la cambra, fins i tot en cas que s’aprovés, Illa tindria un mes de marge per parlar a l’hemicicle, però no tindria cap lògica política ajornar-ho tant. El PSC no ha aclarit què votarà demà, però ha deixat clar que consideren que la millor manera perquè el president de la Generalitat s’expliqui seria en un ple específic.

Junts sosté que Illa ha de donar la cara de manera urgent per la situació insostenible en què creuen que es troba el servei de Rodalia després de les greus incidències de les últimes setmanes. La portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, ha reclamat explicacions al govern, a qui ha acusat d’estar en silenci davant de les incidències reiterades, també avui, i després de l’“episodi esperpèntic” que es va viure divendres a Bellvitge, amb passatgers havent de caminar per les vies. “Catalunya pateix una crisi extremadament greu a la xarxa ferroviària i el president Illa està totalment absent”, ha criticat Sales. “És inadmissible que el president Illa continuï amagat i no doni la cara”, ha insistit. Junts espera que aporti solucions a una situació que expliquen per un dèficit històric d’inversions i no creuen en sortissin de la reunió de diumenge entre el govern, el ministeri de Transports espanyol i Renfe.

D’altra banda, ERC, els Comuns i la CUP també van registrar la sol·licitud d’un ple monogràfic sobre les incidències a la xarxa ferroviària que es preveu que la junta de portaveus avaluï la setmana vinent i que, per tant, no pot ser immediat. Aquest seria el marc on el PSC preferiria que Illa donés explicacions. La portaveu parlamentària dels socialistes, Elena Díaz, ha assenyalat també que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va demanar de comparèixer a la comissió parlamentària de Territori i que ho podria fer la setmana vinent. Si Illa no fa el pas abans, per tant, dependrà d’ERC i els Comuns si tira endavant o no la petició de compareixença immediata que promou Junts.

“Demà mateix a la sessió de control, el president estarà obligat a donar explicacions”, ha assenyalat el portaveu dels Comuns, David Cid. Els Comuns han assegurat que, encara que Illa no comparegui, el seu grup parlamentari preguntarà sobre el caos ferroviari al president de la Generalitat en el torn habitual de preguntes a l’hemicicle, i esperen que el ple monogràfic es pugui fer en un termini de quinze dies. Els Comuns descarreguen el govern de la principal responsabilitat de la situació actual, tot i que demanen un calendari que aclareixi quan la xarxa ferroviària podrà funcionar amb normalitat. “La responsabilitat està en aquests moments a Adif. Si els tècnics i els responsables polítics no són capaços de trobar solucions, s’han de substituir”, ha insistit Cid.

La CUP manté que Illa hauria de comparèixer de manera urgent a la cambra i que ho hauria de fer per voluntat pròpia. El portaveu parlamentari de la CUP, Dani Cornellà, ha demanat, a més, la dimissió Paneque, perquè no aporta solucions a problemes tan rellevants com el ferroviari. “Només ha intervingut per dir que calen dos anys perquè els ciutadans comencin a notar millores. Ni tenim paciència ni podem esperar més. Calen solucions”, ha afirmat Cornellà sobre el govern. El PP també s’ha mostrat partidari que Illa s’expliqui al parlament.

 

Els delegats dels Estats Units i d’Ucraïna han començat la reunió a l’Aràbia Saudita, centrada en “el camí cap a la pau” i en l’enfortiment de les relacions bilaterals, especialment després del xoc públic entre Donald Trump i Volodímir Zelenski. El ministeri d’Afers Estrangers ucraïnès ha difós imatges de l’inici de la trobada, on apareixen el cap de la diplomàcia, Andri Sibiga, el ministre de Defensa, Rustem Umerov, i el responsable de l’oficina presidencial, Andri Yermak.

Zelenski vol refer la relació amb Trump i està disposat a signar l’acord de minerals

La delegació nord-americana està encapçalada pel secretari d’Estat, Marco Rubio, l’assessor de Seguretat Nacional, Michael Watz, i l’enviat especial, Steve Witkoff, que van participar prèviament en la reunió del 18 de febrer amb el govern rus per impulsar negociacions de pau.

Aquesta nova cita ha despertat especial expectació, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha instat a les delegacions a “no malgastar aquesta oportunitat”, destacant que “to tothom està fixat en el que passa avui a Jiddah.”

L’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada per la jutgessa que instrueix la causa sobre la gestió de la gota freda, ha encarregat la seva defensa legal a l’advocat i ex-magistrat Eduardo de Urbano, segons que ha confirmat a Efe el despatx Kepler Karst, on treballa l’advocat. Urbano va ser magistrat de la secció penal de l’Audiència Provincial de Madrid entre 2013 i 2021, magistrat del gabinet tècnic del Tribunal Suprem espanyol entre 1999 i 2013, i president de l’Audiència Provincial de Las Palmas entre 1992 i 1999.

La duríssima resolució de la jutgessa de Catarroja

El jutjat de Catarroja que instrueix la investigació ha citat a declarar Pradas i qui fou el seu número dos a la conselleria, l’ex-secretari autonòmic Emilio Argüeso, en qualitat d’investigats. La jutgessa reitera que l’avís a la població pel sistema Es-Alert a les 20.11 hores del 29 d’octubre “va ser tardà i erroni” i recorda que la gota freda “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, atès que l’Agència de Meteorologia espanyola (Aemet) n’havia anunciat l’evolució i l’impacte previst, “fins al punt que la Universitat de València va decidir suspendre totes les activitats”.

La magistrada assenyala que la convocatòria del Cecopi a les 17.00 hores “es va fer amb una gran demora” i que, a més, la presa de decisions per part de l’administració autonòmica per alertar la població “es va produir amb un retard encara més gran”. “El problema no va ser la manca d’informació –n’hi havia de sobra i per mitjans innombrables en temps real–, sinó el fet que, malgrat aquesta informació, o bé es va ignorar, o bé no es va comprendre l’abast del perill, o no es van prendre les decisions pertinents per part de qui tenia el poder de decisió”, diu el document judicial. La jutgessa conclou que això constitueix “negligència amb rellevància penal, una imprudència greu”, i que la Generalitat tenia la responsabilitat d’evitar els danys i les morts provocades pel desbordament de barrancs i rius.

Mazón diu que no s’ha plantejat de personar-se a la causa judicial de la gota freda

Respecte de Pradas, la jutgessa subratlla que, com a màxima responsable de la conselleria, li corresponia prendre les mesures per protegir la població. Sobre Argüeso, considera que cal la seva declaració per la seva “rellevància orgànica i decisòria”.

Pradas va ser destituïda pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, el 22 de novembre, i el seu lloc el va ocupar Juan Carlos Valderrama, que va assumir la renomenada Conselleria d’Emergències i Interior. Argüeso, per la seva banda, va ser destituït el 3 de desembre i substituït per Irene Rodríguez.

Els embassaments de les conques internes del Principat continuen rebent aigua de les abundants pluges d’aquests darrers dies. Avui han superat el 41% de la seva capacitat. En les darreres vint-i-quatre hores, els rius han abocat als embassaments 10 hm cúbics d’aigua, de manera que ara arriben als 285 hm³. El pantà que ha augmentat més és el de Sau (Osona), que ja supera el 25% de la seva capacitat. La Baells (Berguedà) ha crescut 2,5 punts percentuals (68,8%) i Darnius (Alt Empordà), que ahir va fer un salt fins al 30% (un nivell que no tenia d’ençà del març del 2023), ara es col·loca en el 32%. La Llosa del Cavall (Solsonès) creix poc més d’un punt percentual i voreja el 39% de les reserves.

En una setmana aquest conjunt de pantans han guanyat quasi 70 hectòmetres cúbics d’aigua i les reserves han passat del 31% (el 3 de març) al 41%. El gran salt va ser entre dissabte i diumenge, després del pas de la borrasca Jana.

D’altra banda, Riudecanyes (Baix Camp) també ha augmentat lleugerament les reserves, i ha passat d’un 25,4% ahir, al 26% aquest matí; Sant Ponç (Solsonès) també puja mig punt i s’acosta al 59% de la seva capacitat. Siurana arriba al 10,5%, i Susqueda (Selva) al 41,7%.

La mesa del congrés espanyol ha admès la tramitació de la proposició de llei orgànica de Junts i el PSOE per a la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. PSOE i Sumar han fet ús de la seva majoria absoluta en aquest òrgan per donar el vist-i-plau al projecte, que ara es debatrà en comissió i arribarà al ple en qüestió de setmanes o, a tot estirar, mesos. Fonts del congrés han recordat que la mesa havia acceptat la tramitació d’altres iniciatives per a la delegació i traspàs de competències en legislatures anteriors. 

La mesa ha adoptat la decisió amb l’aval d’una nota dels lletrats que recorda que, malgrat les denúncies de PP i Vox sobre la suposada inconstitucionalitat de la norma, no s’ha rebutjat mai la tramitació d’una iniciativa per a la delegació de competències. El document fa referència a exemples anteriors i destaca que durant les anteriors legislatures, també amb majoria absoluta del PP a la mesa, s’ha permès la tramitació d’iniciatives semblants.

Un cop superat el tràmit a la mesa, la iniciativa s’enfronta a una llarga tramitació i a dificultats per a assolir la majoria absoluta (176 vots) que cal per a aprovar una llei orgànica. L’oposició de PP, Vox i UPN força el PSOE i Junts a cercar el suport de tots els socis de la investidura. Podem, que té quatre diputats, va reiterar ahir el seu “no rotund” a una llei que, al seu entendre, “descentralitza el racisme institucional”.

Sumar ha avalat la tramitació de la iniciativa, però la plataforma de Yolanda Díaz té tensions internes. Compromís creu que la iniciativa “afavoreix el marc de l’extrema dreta”, en paraules de la portaveu, Àgueda Micó, mentre que Més Madrid creu que la delegació és un “mal precedent”, i Esquerra Unida (IU) reclama modificacions de fons en el text.