Els arqueòlegs han descobert que el jaciment ibèric del Coll del Moro, a Gandesa (Terra Alta), amaga un gran assentament extramurs d’unes tres hectàrees, amb una organització urbana complexa i un important paper polític i territorial durant el segle III aC.

Aquesta nova troballa fa repensar la dimensió i rellevància del nucli, que fins ara s’interpretava com un poblat fortificat de mida mitjana. La descoberta d’una nova premsa de biga per torsió confirma també la funció destacada del jaciment com a centre de producció vitivinícola.

El codirector del projecte de recerca, Rafel Jornet, explica que aquests descobriments fan “canviar la idea de la importància i rellevància que té aquest enclavament pel que fa al control polític i econòmic del territori”. Les estructures trobades, segons que ha dit, posen en qüestió la imatge tradicional dels assentaments ibèrics com a poblats petits i molt fortificats. “Ara hem de començar a parlar de ciutats”, ha dit.

Les troballes s’han fet en la darrera campanya arqueològica, duta a terme l’estiu passat pel Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE), vinculat a la Universitat de Barcelona. En excavacions anteriors ja s’hi havien trobat fins a vuit mil fragments de material protohistòric, que apuntaven a una activitat intensa al voltant de la fortificació. Amb els nous sondeigs, els arqueòlegs han localitzat restes d’edificis i traçats de carrers fora de la muralla, a més de cases que daten del segle III aC a més de cinc-cents metres de la torre fortificada.

Fotografia: ACN / Anna Ferràs. Fotografia: ACN / Anna Ferràs. Fotografia: ACN / Anna Ferràs. Xarxa de metròpolis protohistòriques

El Coll del Moro se suma així a la petita xarxa de metròpolis protohistòriques conegudes al sud del Principat. Fins ara, només el Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre), tenia un nucli de població similar, d’unes quatre hectàrees. Segons Jornet, aquestes ciutats vertebrarien el territori ebrenc durant la protohistòria, i el cas del Coll del Moro és singular perquè l’espai fortificat sembla que feia de centre neuràlgic per protegir la producció de vi. “És una acròpolis separada de la ciutat que salvaguarda la manufactura vitivinícola”, ha indicat.

El jaciment ja havia destacat l’any 2016, quan s’hi va identificar el trull més antic de Catalunya. Ara, la nova premsa de biga localitzada en aquesta campanya confirma que s’hi feia producció mecanitzada de vi, un fet molt poc documentat en altres enclavaments ibèrics. L’estructura trobada inclou un contrapès de pedra amb encaixos esculpits, un mur de decantació amb canal de maçoneria i un espai de banquetes de fang on s’han conservat els negatius dels fons de les tenalles o gerres. Aquestes gerres contindrien el most per fer-lo fermentar.

Segons Jornet, les fortificacions ibèriques, en aquest cas, no protegien tant un nucli residencial com les instal·lacions de transformació d’aliments. “El que protegien és el vi”, ha afirmat. La hipòtesi és que els habitants residien en l’assentament extramurs i es desplaçaven fins al recinte fortificat per treballar-hi o fer-hi operacions comercials.

Els materials descoberts s’han enviat a analitzar, com ja es va fer amb el trull del 2016, que va permetre de confirmar la presència d’àcid tartàric, propi del vi, i àcid siríngic, vinculat a les fruites roges. Ara també s’estudiaran sediments i restes vegetals per identificar-ne l’origen.

El director de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Joaquim Borràs, ha destacat la singularitat del Coll del Moro per la seva relació amb la cultura del vi i la transformació de productes. Ha assegurat que el suport institucional a la recerca està garantit i ha remarcat que les troballes són “molt reveladores” i permeten reinterpretar el jaciment.

El projecte s’emmarca en la recerca quadriennal “La formació, desenvolupament i dissolució de la Cultura Ibèrica al curs inferior del riu Ebre, coordinada pel GRACPE amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i amb el suport del Departament de Cultura i l’ajuntament de Gandesa.

La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, anunciarà dimarts 15 abril la seva candidatura per ser la secretària general de la ciutat de València, segons han confirmat a EFE fonts socialistes.

Bernabé, que és també la número 4 del PSOE, aspirarà a dirigir el partit a la capital valenciana en substitució de Sandra Gómez, que actualment és eurodiputada.

Aquest anunci arribarà just després que el PSPV-PSOE tanqui aquest cap de setmana amb el de València els congressos celebrats després que es revalidés Diana Morant com a secretària general.

A finals de març, la fiscalia de València va rebutjar que s’investigués Bernabé per la mala gestió de l’emergència de la gota freda. En un escrit al jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja, el fiscal Cristóbal Melgarejo considerava que Bernabé no havia de fer front a cap responsabilitat penal.

Revés per la lliga espanyola i Javier Tebas. El jutge els ha denegat la cautelaríssima per impedir que Dani Olmo i Pau Víctor continuïn jugant amb el Barça fins a final de temporada. La lliga considera que la decisió del Consell Superior d’Esports (CSE) espanyol d’avalar les inscripcions dels dos jugadors “vulnerava greument el marc normatiu en matèria de control econòmic”.

Malgrat la decisió del jutge, la lliga encara té una bala perquè també va demanar una mesura cautelar que encara no s’ha resolt. En aquest cas, el club, els jugadors i el CSE podran defensar la seva posició abans que el magistrat prengui la decisió final.

El col·lectiu LGTBI+ denuncia que la reforma de la llei trans del País Valencià, impulsada pel Partit Popular, implica una greu regressió en drets fonamentals, especialment per a les persones trans menors d’edat.

En un comunicat, Lambda i l’associació de famílies Chrysallis expliquen que l’anàlisi jurídica que estudia la llei indica que les esmenes presentades pel PP vulneren principis reconeguts tant per la legislació autonòmica i espanyol com per acords internacionals com la Convenció sobre els Drets de l’Infant i els Principis de Yogyakarta, un document sobre drets humans en les àrees d’ orientació sexual i identitat de gènere.

Les entitats recorden que fa un any ja van advertir que el PP tenia la intenció de retallar la llei trans valenciana. En aquell moment, van ser acusades de mentir i de generar alarma sense fonament. Ara, amb les esmenes registrades i una anàlisi jurídica que les avalua, asseguren que es confirma tot allò que van denunciar.

Participació de menors i més preocupacions

Un dels canvis més preocupants, segons les entitats, és el que afecta la participació dels menors trans. Fins ara, podien ser escoltats segons el seu grau de maduresa. Amb la reforma, només podran intervenir a partir dels dotze anys i amb autorització familiar o judicial.

“Les noves esmenes, no obstant això, imposen que només puguen participar si ho autoritzen les seues famílies o, en defecte d’això, la justícia i sempre a partir dels 12 anys. Això trenca amb el principi d’autonomia progressiva i relega la voluntat de la persona menor d’edat a un segon pla, fins i tot quan tinga prou maduresa per a expressar-la amb claredat”, expliquen.

Entre més qüestions, també s’elimina l’obligació que tenia l’administració de respectar la identitat de gènere manifestada per cada persona, encara que no constés al DNI. “Amb la reforma, eixa garantia desapareix. Això obri la porta a situacions de maltractament institucional, com que una persona siga anomenada en públic per un nom que no reconeix o assignada a un espai equivocat en un servici públic”, diu Lambda i Chrysallis.

A més, la reforma suprimeix la funció del Consell Consultiu Trans, òrgan que garantia la participació directa del col·lectiu. En el seu lloc, es proposa un consell LGTBIQ+ no regulat legalment.

En l’àmbit sanitari, s’imposen nous filtres mèdics i psicològics per accedir a tractaments, contravenint la normativa estatal i internacional, i s’introdueix el concepte de “desistiment”, que reforça prejudicis sobre la inestabilitat de la identitat trans. Finalment, l’eliminació del règim sancionador autonòmic suposa, segons les entitats, una renúncia a protegir efectivament els drets del col·lectiu.

El parlament ha reconegut el poble gitano com a part essencial del teixit econòmic, social i cultural de Catalunya. Ho estipula una declaració que han signat PSC, Junts, ERC i Comuns, i que s’ha llegit al ple parlamentari, amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano.

El text reafirma un compromís en la lluita contra l’antigitanisme, així com amb la igualtat d’oportunitats, amb una educació inclusiva i de qualitat, i amb la participació activa i protagonista del poble gitano a la vida pública.

El Parlament s’ha unit al crit de ‘Opré, roma!’ per a celebrar l’orgull i la riquesa de la cultura gitana.

Un documentari que vol trencar amb sis-cents anys d’estereotips: “Catalunya és el model del poble gitano”

Enguany, com ja és tradicional per Sant Jordi, la redacció de VilaWeb obre la porta als lectors. Després de l’èxit de les darreres convocatòries, s’han programat tres sessions per a facilitar-hi l’assistència a tothom.

En aquestes visites guiades, els lectors que hi participin podran conèixer de primera mà com és la redacció i com s’hi fa el diari.  

Les visites s’han programat a les dotze del matí i a les quatre i les sis de la tarda. Cal reservar plaça prèviament en aquest formulari.

En el mateix edifici de la redacció, la Botiga de VilaWeb obrirà també en horari especial, de les deu del matí a les vuit del vespre. El dia de Sant Jordi us podrem oferir un 10% de descompte en tots els títols. 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que s’havien suspès durant noranta dies les contramesures dels estats de la Unió Europea contra els Estats Units, en resposta a la guerra comercial del president Donald Trump.

Von der Leyen ha dit que havien pres nota de l’anunci de Trump d’ahir, de reduir durant noranta dies els aranzels al 10% a tots els països menys a la Xina, i que volen donar una oportunitat a les negociacions. “Si les negociacions no són satisfactòries, s’aplicaran les nostres contramesures. Continuen els treballs preparatoris per a noves contramesures. Com he dit abans, totes les opcions es mantenen sobre la taula”, ha dit.

We took note of the announcement by President Trump.

We want to give negotiations a chance.

While finalising the adoption of the EU countermeasures that saw strong support from our Member States, we will put them on hold for 90 days.

If negotiations are not satisfactory, our…

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) April 10, 2025

Les divuit hores que han fet canviar d’opinió Trump sobre la guerra comercial

Amb l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea, es pausa l’aplicació del paquet de contramesures –amb un valor de 21.000 milions d’euros– aprovat ahir pels estats membres i que preveia aranzels del 25% –i del 10% en alguns casos– a més d’un miler de productes nord-americans, per contrarestar els efectes del gravamen del 25% imposat per Washington a les importacions d’acer i l’alumini de la UE.

Tots els estats membres –llevat d’Hongria– van donar el vist-i-plau a l’aplicació d’aquests gravàmens que, en cas d’entrar en vigor, afectarien les importacions de productes dels Estats Units de tota mena: d’ous, tabac, tomàquets, fil dental, diamants o gallines de corral, fins a iots, roba, calçat, taps de plàstic, oli de palma o maquillatge. Els aranzels ara suspesos s’havien d’aplicar per fases: la primera onada el 15 d’abril, i dues més el 15 de maig i el 1r de desembre.

Aquest matí, Von der Leyen ha indicat en un comunicat: “És essencial que hi hagi unes condicions clares i predictibles perquè funcionin el comerç i les cadenes de subministrament. […] És un pas important cap a l’estabilització de l’economia global.”

Segons ella, els aranzels són uns imposts que “només fan malbé les empreses i consumidors” i per això la UE advoca per una relació de “zero aranzels” entre la UE i els Estats Units.

Apujar els aranzels a la Xina

Ahir Trump va decidir d’apujar els aranzels a les importacions de la Xina al 125%. “A partir de la falta de respecte que la Xina ha mostrat als mercats mundials, augmento la tarifa que cobren a la Xina els Estats Units d’Amèrica al 125%, amb efecte immediat”, digué Trump a les xarxes socials.

Minuts després, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va aclarir que la mesura implica que hi haurà un “aranzel universal” del 10% a tots els països menys a la Xina.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El Departament d’Educació ja ha confirmat quan començaran les classes a Catalunya. El curs escolar 2025-2026 començarà el 8 de setembre als cursos d’infantil, primària i ESO, tal com ha confirmat la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, al parlament.

És la data proposada pel Departament d’Educació i que va ratificar el Consell d’Educació de Catalunya a final de març, després del procés consultiu fet amb els agents educatius. Tanmateix, els sindicats no hi estaven d’acord i proposaven de començar després de la Diada.

En els estudis postobligatoris, el curs començarà el 12 de setembre. El departament ha confirmat la data avui a les direccions i els sindicats educatius i ara començarà els tràmits per a publicar l’ordre del calendari escolar.

Les vacances de Nadal i Setmana Santa

Les vacances de Nadal seran entre el 20 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. L’aturada per Setmana Santa serà entre el 28 de març i el 6 d’abril. Alhora, els centres educatius tindran quatre dies de lliure disposició.

El curs que ve, per tant, tindrà 177 dies –dins l’interval de 175–178 dies establert per la llei d’educació de Catalunya.

“El pla Vera és un despropòsit, no és més que una estratègia segregadora, sense fonament pedagògic ni legal, que posa en risc la cohesió social dels centres educatius i que pretén separar els alumnes únicament per raó de llengua”. Així de contundent es mostra l’Obra Cultural Balear (OCB), que ha enviat una carta als equips directius dels centres per a rebutjar el pla davant de la nova convocatòria.

En la convocatòria del curs passat, només s’hi van acollir onze centres. Però el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha decidit de tornar-lo a posar en marxa per al curs vinent. L’entitat manté que aquest pla només persegueix arraconar al mínim la presència de la llengua catalana als centres educatius de les Illes Balears i n’exigeix la retirada immediata i el retorn al sentit comú i al consens amb la comunitat educativa.

Crítiques al govern de Prohens perquè manté el pla de segregació tot i la ruptura amb Vox

En concret, l’OCB considera que es tracta d’un pla “incoherent, il·legal, inequitatiu, segregador, ineficaç, atemptatori contra l’autonomia de centre, arbitrari en la selecció, conflictiu, insegur jurídicament i desequilibrador entre el sector públic i el privat-concertat”, tal com es recull al decàleg que elaborà l’entitat amb deu motius per rebutjar aquesta proposta i que acompanya la carta.

El president de l’OCB, Antoni Llabrés, expressa la seva plena confiança en la responsabilitat pedagògica dels equips docents i recorda que “els docents són els qui millor coneixen la realitat sociolingüística del territori entre infants  i joves, i saben, perfectament, que la competència en castellà està més que garantida i que l’únic element corrector de la desigualtat lingüística és el sistema educatiu.”

Llabrés també recorda que el Pla Pilot es troba pendent de resolució judicial, després dels recursos interposats per diversos actors socials, per voler desmantellar de forma no fonamentada l’aplicació dels principis derivats de la normativa vigent

Rebuig total al pla

La Xarxa Educativa per la Llengua, amb una trentena d’entitats, ha expressat també el rebuig total al pla de segregació. Denuncien que el govern de Prohens “vol continuar amb els atacs a la llengua pròpia de les Illes” implementant el pla el pròxim curs sense haver-ne avaluat els resultats.

“Demostra una improvisació total, a més d’una voluntat sense cap fonament ni criteri pedagògic, d’implantar un pla amb tics ideològics, tan sols per acotar el cap davant les pressions de l’extrema dreta de Vox.”

La cineasta Carla Simón competirà per la Palma d’Or de la 78a edició del Festival de Canes amb el seu tercer film, ‘Romería’, un viatge al passat dels seus pares que té com a principal escenari Galícia i tanca la trilogia sobre la seva família. El llargmetratge s’ha rodat Vigo amb un repartiment que encapçala l’actiu novell Llúcia Garcia.

La cineasta Carla Simón competirà per la Palma d’Or de la 78a edició del Festival de Canes amb el seu tercer film, ‘Romería’, un viatge al passat dels seus pares que té com a principal escenari Galícia i tanca la trilogia sobre la seva família. El llargmetratge s’ha rodat Vigo amb un repartiment que encapçala l’actiu novell Llúcia Garcia.

Irídia ha presentat el seu informe anual sobre violència institucional, en què denuncia les greus mancances estructurals del sistema judicial espanyol per investigar i sancionar les agressions comeses per agents de l’estat. L’informe del 2024 mostra com aquestes mancances no només perpetuen la impunitat, sinó que també generen noves formes de violència sobre les persones que intenten accedir a la justícia. “La impunitat genera més impunitat”, diu la frase que obre el pròleg, signat per Ana Oberlin, auxiliar fiscal a l’Argentina especialitzada en crims de lesa humanitat. L’informe ho confirma: només en un de cada quatre casos investigats judicialment s’ha actuat amb diligència.

El document de 94 pàgines radiografia el fracàs del sistema per protegir les víctimes de maltractaments i tortures i apunta amb claredat la responsabilitat dels jutjats, les fiscalies i els òrgans mèdics forenses. L’informe recull 56 casos litigats per Irídia el 2024. En 49, el procediment és penal i en 7, contenciós o administratiu. El nombre d’agents encausats puja fins a 143, però només 5 han estat condemnats. Al mateix temps, 59 han estat amnistiats, una mesura que l’entitat considera injustificada i que ja ha recorregut.

Un cas de brutalitat policíaca amnistiada: l’agressió a una jove a l’aeroport

“El sistema judicial espanyol no compleix el seu rol de garantir els drets humans i protegir les víctimes”, ha conclòs la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa. Denuncia que no investigar adequadament els abusos per part d’agents de l’estat perpetua la impunitat i debilita l’estat de dret. Segons Sònia Olivella, coordinadora de litigis d’Irídia, el sistema judicial presenta greus mancances, com la inacció dels jutjats i la manca de protocols forenses adequats per a investigar els abusos. A més, diu, l’assistència lletrada no és suficient per a les víctimes.

Denúncies que s’arxiven sense investigar

Una de les denúncies més greus que fa l’informe és que els jutjats d’instrucció van arxivar o inadmetre sense diligències el 65% de les causes gestionades per Irídia. En concret, en 32 dels 49 litigis penals, el cas es va arxivar sense cap investigació efectiva. En 24 d’aquests, s’ha aconseguit que instàncies judicials superiors reobrin el procediment, sovint mesos o anys després.

L’informe posa noms i dades a aquesta dinàmica. Hi destaca, per exemple, el cas d’un menor agredit per vigilants de seguretat a la plaça de les Glòries de Barcelona. El jutjat va qualificar els fets com a falta lleu i va tancar el cas sense investigació. El menor no va poder recórrer perquè no se li havia garantit assistència lletrada. Ara, el cas és al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb Irídia com a part tercera (amicus curiae), en qualitat d’entitat experta en matèria de prohibició de la tortura i d’ús d’armes policials.

Un altre cas paradigmàtic és el de dues persones racialitzades agredides per policies fora de servei al barri de la Florida de l’Hospitalet. Quan van voler denunciar, els Mossos van intentar dissuadir-les. El jutjat va arxivar el cas sense cap diligència, i només va notificar-ho quan les víctimes es van personar amb advocada i procurador. La jutgessa va justificar l’arxivament donant validesa absoluta a la versió policial, tot i les proves mèdiques i els vídeos.

La fiscalia, inactiva o còmplice

La fiscalia també hi surt molt malparada. En 20 dels 49 casos analitzats, va adoptar una posició contrària a la investigació. En 17 més, no va fer res. I només en 12 va tenir un paper mínimament actiu. Aquesta passivitat no sols impossibilita la reparació de les víctimes, sinó que envia un missatge perillós d’indulgència als agents implicats.

Segons Irídia, cal crear una fiscalia especialitzada en violència institucional que pugui actuar de manera autònoma i sense complicitats amb els cossos policials.

Informes mèdics sense garanties

L’informe també posa el focus en el paper de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Dels 21 casos en què es van fer informes mèdics forenses, només un es va ajustar als estàndards del Protocol d’Istanbul, que fixa els criteris internacionals per detectar casos de tortura. En la resta, o bé no s’ha explorat la víctima, o s’han fet informes parcials, o bé no s’ha acordat cap diligència mèdica.

Davant aquesta situació, Irídia ha començat a presentar pericials privades com a proves essencials. El 2024 se n’han aportat dues basades en el Protocol d’Istanbul i una tercera de caràcter econòmic i empresarial per al cas d’espionatge amb Pegasus a l’advocat Andreu Van den Eynde.

Casos amb component racista

L’informe subratlla que gairebé la meitat dels casos litigats presenten un component de racisme institucional. En 24 dels 56 casos, els afectats eren persones racialitzades o les agressions s’han produït en contextos marcats per la discriminació. En alguns casos, com el de l’Hospitalet, el racisme va ser explícit i determinant.

Aquesta xifra suposa un augment respecte del 2023, quan el racisme es va identificar en el 40,8% dels casos. Irídia considera que aquesta tendència evidencia la necessitat urgent de formar agents, fiscals i jutges en drets humans i antiracisme.

143 agents encausats, 5 condemnes

Pel que fa a les dades generals, dels 143 agents encausats, 65 són investigats, 14 estan en fase d’acusació i només 5 han estat condemnats. Aquestes xifres posen en relleu la dificultat d’arribar a sentències condemnatòries, malgrat les proves aportades i l’acompanyament jurídic especialitzat.

Entre els cossos implicats hi ha 60 agents de la policia espanyola, 40 dels Mossos d’Esquadra, 21 d’unitats de policia local i 10 funcionaris de presons. També s’han encausat 12 vigilants de seguretat privada.

Irídia denuncia que 59 d’aquests agents han estat amnistiats el 2024, fet que ha fet retrocedir greument alguns dels casos més avançats. L’entitat considera que l’amnistia no hauria de servir per exonerar agressors i ha recorregut contra aquestes decisions.

Litigis guanyats i avenços

Malgrat el context, l’informe també recull alguns èxits judicials aconseguits el 2024. Entre aquests, la condemna contra quatre Mossos d’Esquadra per l’agressió al jove I.H. el 2020 a Barcelona, amb detenció il·legal i falsificació d’un atestat.

També s’ha guanyat una demanda per responsabilitat patrimonial contra la Generalitat per l’impacte d’un projectil de foam al cap d’una dona durant les protestes contra la sentència del Procés. I s’ha confirmat la condemna contra l’agent dels Mossos que va colpejar el periodista Jesús Rodríguez el 2016 durant la protesta pel banc expropiat.

Recomanacions urgents

Irídia conclou l’informe amb un seguit de recomanacions. A més de la creació de la fiscalia especialitzada, proposa un mecanisme independent de control de les actuacions policials, la reforma del torn d’ofici perquè garanteixi l’accés a la justícia i una formació adequada dels metges forenses.

També reclama que es garanteixi l’aplicació del Protocol d’Istanbul i que es reforci el suport psicosocial a les víctimes, des del primer moment fins al tancament del cas.

La sessió de control al president ha començat amb més cinc minuts de retard. A les deu en punt, que era l’hora prevista de començament, la presidenta Llanos Massó ocupava el seu setial, però a l’hemicicle no hi havia cap diputat del PP ni cap membre del Consell. Quan han entrat i han pogut començar, la tensió i la crispació entre el govern i l’oposició ha anat pujant de decibels a mesura que avançaven els intercanvis.

Com ja és habitual, el més incisiu ha estat el síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha insistit a tractar de tu tant el president com la vice-presidenta Susana Camarero. Fa unes setmanes va explicar que li havia llevat el tractament institucional perquè considerava que no se’l mereixia, pel seu capteniment.

Argüeso a les 14.44: “Els barrancs són a punt de col·lapsar”

“No teniu vergonya”

Baldoví ha recordat el missatge d‘Emilio Argüeso, a les 14.44 del dia 29 d’octubre dient que els barrancs eren a punt de col·lapsar i la resposta de Camarero “Jopé, si necessites res, ho dius”. També ha recordat que Vicent Mompó va demanar de manera molt contundent que s’enviàs el missatge d’alarma del CECOPI estant, però que en cap d’aquests moments Carlos Mazón era al capdavant de l’emergència. “No teníeu informació? El que no teniu és vergonya, ni tu, ni tu”, ha dit assenyalant Mazón i Camarero.

Baldoví ha retret al president que l’únic interès que tenia era mantenir-se en el càrrec per cobrar 75.000 euros l’any, per continuar com a aforat i continuar ajudant les empreses de la Gürtel que s’emporten els contractes de la reconstrucció.

A continuació, el síndic de Compromís ha dit al president que l’única personació que volia la gent era la seua. “Aniràs a Catarroja a explicar a la jutgessa on eres tot el dia desaparegut? Aniràs a Catarroja i explicaràs on eres a les set de la vesprada?” I Mazón reia assegut al seu escó, sempre amb el suport de Susana Camarero. I continuava rient quan Baldoví li ha dit que ell, a les set de la vesprada, era a casa seua controlant per internet com creixia el Magre i mirant en À Punt les terribles imatges d’allò que ocorria. “Per això vols controlar i emmordassar À Punt”, li ha dit abans d’insistir a preguntar-li si aniria a Catarroja.

La resposta del president Carlos Mazón ha estat, com és habitual, amb un to burleta i ha acusat Joan Baldoví de mentir donant dades falses amb relació al formulari d’Emergències que ahir Compromís va fer públic. Una volta més, com fa en totes les sessions, li ha recordat que els valencians l’han posat en l’oposició i que ell assumeix la responsabilitat de governar i que ho ha fet derogant la llei de l’Horta que és, a parer seu ,”ecologisme radical”. Sobre les responsabilitats en l’emergència i la seua absència del CECOPI no n’ha dit, és clar, ni una paraula.

En la rèplica, Joan Baldoví ha retret al president el seu posat fatxenda i el seu victimisme fals. “Més fals que l’ànima de Judes. Tu no ets la víctima. Les víctimes són les 228 persones mortes”, li ha etzibat. “Deixa de fer vergonya i fes un últim acte de dignitat. Dimiteix i compareix davant la jutgessa de Catarroja”, li ha dit.

I això ha estat com si premés el botó de la fatxenderia del president, que ha pujat a la tribuna amb una resposta preparada que ha llegit amb molta gesticulació. Tan preparada que fins i tot li ha retret un ball amb Mónica Oltra una setmana abans de la dimissió d’Oltra. I s’ha volgut convertir en el màrtir i la víctima dient a Baldoví que les protestes es convertien en amenaces de mort contra ell. I ha tret la tirallonga que és habitual en aquesta legislatura: la llei educativa, el catalanisme, la llibertat… I en aquest moment, tots els diputats de Compromís s’han posat a cridar “Mazón, dimissió” fins que la presidenta Llanos Massó els ha amenaçat de cridar-los a l’ordre.

Màxima tensió a presidència per la declaració judicial de l’ex-consellera Salomé Pradas i el seu número dos

La carrera política acabada

El síndic del PSPV, José Muñoz, també ha utilitzat els missatges d’Emilio Argüeso per a argumentar que en cap moment va haver-hi falta d’informació sobre la situació dels rius i barrancs. “Tots els valencians sabem que la seua carrera política està acabada. Vostè també ho sap, però ahir Emilio Argüeso va estirar la manta, el va deixar nu”.

Muñoz ha insistit en les mentides que Carlos Mazón ha dit del 29 d’octubre ençà i també ha reproduït la frase de la vice-presidenta Camarero: “Jopé, si necessites res, ho dius”. Llavors ha recordat que a les 14.44, quan Argüeso deia que els barrancs eren a punt de col·lapsar, Mazón dinava en El Ventorro com a president del PP per lliurar la televisió pública a una periodista afí a ell. “L’alerta es va enviar a ales 20.11, vostè va arribar al CECOPI a les 20.28, sis hores i quaranta-quatre minuts després del missatge d’Argüeso. Jopé, si necessites res, ho dius.” Muñoz li ha demanat la mateixa cosa de cada setmana, que dimitesca i convoque eleccions.

En la resposta, el president s’ha vantat de totes les reunions i ajudes que ha anunciat aquesta setmana i ha tornat a comparar el que ha fet el Consell amb el que ha fet el govern espanyol.

En la rèplica de Muñoz, el president Mazón no ha parat de riure i el síndic socialista li ha dit: “Ha tornat el president de TikTok, demà riurà encara més quan declare Salomé Pradas. Se li congelarà el somriure.” L’ha acusat d’aferrar-se al càrrec per a garantir el seu aforament i per a garantir-se un sou vitalici, i l’ha acusat de fer un nou gir en la seua defensa tot acusant els batlles de les poblacions afectades. “Vostè era en El Ventorro menjant i, potser, bevent. Assumesca la responsabilitat, com li han demanat les víctimes. Declare davant el jutjat i demane perdó i dimitesca”, li ha dit.

Vox i el PP, cosins germans

La intervenció del síndic de Vox, José María Llanos, ha demostrat que la sintonia entre el PP i els ultres és absoluta. Llanos ha reivindicat les mateixes coses i en el mateix ordre que Mazón quant a la llibertat educativa, la immigració o l’ecologisme de saló i s’ha felicitat per haver aprovat el pressupost. Tot això, amb el vistiplau del líder de Vox espanyol, Santiago Abascal. En la resposta, el president Mazón li ha dit que sí a tot.

La sessió de control al president ha començat amb més cinc minuts de retard. A les deu en punt, que era l’hora prevista de començament, la presidenta Llanos Massó ocupava el seu setial, però a l’hemicicle no hi havia cap diputat del PP ni cap membre del Consell. Quan han entrat i han pogut començar, la tensió i la crispació entre el govern i l’oposició ha anat pujant de decibels a mesura que avançaven els intercanvis.

Com ja és habitual, el més incisiu ha estat el síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha insistit a tractar de tu tant el president com la vice-presidenta Susana Camarero. Fa unes setmanes va explicar que li havia llevat el tractament institucional perquè considerava que no se’l mereixia, pel seu capteniment.

Argüeso a les 14.44: “Els barrancs són a punt de col·lapsar”

“No teniu vergonya”

Baldoví ha recordat el missatge d‘Emilio Argüeso, a les 14.44 del dia 29 d’octubre dient que els barrancs eren a punt de col·lapsar i la resposta de Camarero “Jopé, si necessites res, ho dius”. També ha recordat que Vicent Mompó va demanar de manera molt contundent que s’enviàs el missatge d’alarma del CECOPI estant, però que en cap d’aquests moments Carlos Mazón era al capdavant de l’emergència. “No teníeu informació? El que no teniu és vergonya, ni tu, ni tu”, ha dit assenyalant Mazón i Camarero.

Baldoví ha retret al president que l’únic interès que tenia era mantenir-se en el càrrec per cobrar 75.000 euros l’any, per continuar com a aforat i continuar ajudant les empreses de la Gürtel que s’emporten els contractes de la reconstrucció.

A continuació, el síndic de Compromís ha dit al president que l’única personació que volia la gent era la seua. “Aniràs a Catarroja a explicar a la jutgessa on eres tot el dia desaparegut? Aniràs a Catarroja i explicaràs on eres a les set de la vesprada?” I Mazón reia assegut al seu escó, sempre amb el suport de Susana Camarero. I continuava rient quan Baldoví li ha dit que ell, a les set de la vesprada, era a casa seua controlant per internet com creixia el Magre i mirant en À Punt les terribles imatges d’allò que ocorria. “Per això vols controlar i emmordassar À Punt”, li ha dit abans d’insistir a preguntar-li si aniria a Catarroja.

La resposta del president Carlos Mazón ha estat, com és habitual, amb un to burleta i ha acusat Joan Baldoví de mentir donant dades falses amb relació al formulari d’Emergències que ahir Compromís va fer públic. Una volta més, com fa en totes les sessions, li ha recordat que els valencians l’han posat en l’oposició i que ell assumeix la responsabilitat de governar i que ho ha fet derogant la llei de l’Horta que és, a parer seu ,”ecologisme radical”. Sobre les responsabilitats en l’emergència i la seua absència del CECOPI no n’ha dit, és clar, ni una paraula.

En la rèplica, Joan Baldoví ha retret al president el seu posat fatxenda i el seu victimisme fals. “Més fals que l’ànima de Judes. Tu no ets la víctima. Les víctimes són les 228 persones mortes”, li ha etzibat. “Deixa de fer vergonya i fes un últim acte de dignitat. Dimiteix i compareix davant la jutgessa de Catarroja”, li ha dit.

I això ha estat com si premés el botó de la fatxenderia del president, que ha pujat a la tribuna amb una resposta preparada que ha llegit amb molta gesticulació. Tan preparada que fins i tot li ha retret un ball amb Mónica Oltra una setmana abans de la dimissió d’Oltra. I s’ha volgut convertir en el màrtir i la víctima dient a Baldoví que les protestes es convertien en amenaces de mort contra ell. I ha tret la tirallonga que és habitual en aquesta legislatura: la llei educativa, el catalanisme, la llibertat… I en aquest moment, tots els diputats de Compromís s’han posat a cridar “Mazón, dimissió” fins que la presidenta Llanos Massó els ha amenaçat de cridar-los a l’ordre.

Màxima tensió a presidència per la declaració judicial de l’ex-consellera Salomé Pradas i el seu número dos

La carrera política acabada

El síndic del PSPV, José Muñoz, també ha utilitzat els missatges d’Emilio Argüeso per a argumentar que en cap moment va haver-hi falta d’informació sobre la situació dels rius i barrancs. “Tots els valencians sabem que la seua carrera política està acabada. Vostè també ho sap, però ahir Emilio Argüeso va estirar la manta, el va deixar nu”.

Muñoz ha insistit en les mentides que Carlos Mazón ha dit del 29 d’octubre ençà i també ha reproduït la frase de la vice-presidenta Camarero: “Jopé, si necessites res, ho dius”. Llavors ha recordat que a les 14.44, quan Argüeso deia que els barrancs eren a punt de col·lapsar, Mazón dinava en El Ventorro com a president del PP per lliurar la televisió pública a una periodista afí a ell. “L’alerta es va enviar a ales 20.11, vostè va arribar al CECOPI a les 20.28, sis hores i quaranta-quatre minuts després del missatge d’Argüeso. Jopé, si necessites res, ho dius.” Muñoz li ha demanat la mateixa cosa de cada setmana, que dimitesca i convoque eleccions.

En la resposta, el president s’ha vantat de totes les reunions i ajudes que ha anunciat aquesta setmana i ha tornat a comparar el que ha fet el Consell amb el que ha fet el govern espanyol.

En la rèplica de Muñoz, el president Mazón no ha parat de riure i el síndic socialista li ha dit: “Ha tornat el president de TikTok, demà riurà encara més quan declare Salomé Pradas. Se li congelarà el somriure.” L’ha acusat d’aferrar-se al càrrec per a garantir el seu aforament i per a garantir-se un sou vitalici, i l’ha acusat de fer un nou gir en la seua defensa tot acusant els batlles de les poblacions afectades. “Vostè era en El Ventorro menjant i, potser, bevent. Assumesca la responsabilitat, com li han demanat les víctimes. Declare davant el jutjat i demane perdó i dimitesca”, li ha dit.

Vox i el PP, cosins germans

La intervenció del síndic de Vox, José María Llanos, ha demostrat que la sintonia entre el PP i els ultres és absoluta. Llanos ha reivindicat les mateixes coses i en el mateix ordre que Mazón quant a la llibertat educativa, la immigració o l’ecologisme de saló i s’ha felicitat per haver aprovat el pressupost. Tot això, amb el vistiplau del líder de Vox espanyol, Santiago Abascal. En la resposta, el president Mazón li ha dit que sí a tot.

El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la negativa del Tribunal Suprem espanyol d’aplicar-li l’amnistia. “Bo és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma”, ha escrit a X. I ha afegit: “La decisió confirma l’actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d’una llei que no els agrada, i que els porta a retorçar la interpretació del suposat delicte de malversació.”

La sala d’apel·lacions del Suprem ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de denegar l’amnistia per malversació a Puigdemont, Comín i Puig. Els magistrats insisteixen a fer una interpretació esbiaixada del delicte per excloure’ls de l’amnistia. Consideren que organitzant l’1-O amb fons públics, es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això entra dins de l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”.

“Una altra mostra de ‘la normalitat’ que pregona el poder polític (i mediàtic) de Catalunya. De fet, anaven junts a les manifestacions que volien aconseguir això que el Tribunal Suprem està fent”, ha conclòs Puigdemont, que també ha criticat que els jutges no s’hagin pres ni la molèstia d’escriure bé els noms de Comín i Puig.

La sentència del Tribunal Suprem de desestimar l'aplicació de la Llei d'Amnistia no és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma. La decisió confirma l'actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d'una llei que no els agrada, i que els porta a retorçar… pic.twitter.com/AkKTXFssLg

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 10, 2025

L’estiu de l’any passat, a les portes de marcar una data de judici, l’Audiència de Barcelona va amnistiar un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia agredit repetidament una noia que es manifestava a l’aeroport de Barcelona en contra de la sentència als presos polítics. A conseqüència de l’agressió, va sofrir contusions als braços i les cames, lesions als canells i un esquinç al turmell dret; i li va causar un fort patiment psicològic, amb símptomes d’un trastorn d’estrès posttraumàtic per l’arbitrarietat de l’actuació. Aquella agressió va quedar recollida en una seqüència de fotografies, que van permetre d’identificar l’agent en qüestió, amb TIP 2646.

Aquest cas forma part del darrer Informe sobre violència institucional que fa Irídia, que va exercir l’acusació particular contra l’agent els Mossos d’Esquadra. L’informe denuncia que el sistema judicial no proporciona investigacions efectives dels maltractaments i tortures d’agents de policia, funcionaris de presons o institucions com el CNI. Exposa que els jutjats d’instrucció han arxivat 32 denúncies de les 49 presentades per Irídia sense una inspecció eficaç, i que ha calgut que, posteriorment, instàncies superiors ho corregissin i reobrissin el cas, com ha passat en 24 de les denúncies.

A més, l’informe denuncia que, per norma general, la fiscalia té una actitud contrària a la investigació d’aquest tipus de casos. En vint d’aquests casos, s’hi ha manifestat de manera contrària, en disset no ha fet res i només en dotze dels quaranta-nou han tingut un rol actiu en la investigació o enjudiciament. A banda, denuncien que només hi ha hagut un cas en què l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya hagi fet un informe mèdic seguint els estàndards del Protocol d’Istambul, que estableix uns estàndards internacionals per a la investigació de tortura i maltractaments. En els altres vint casos en què han fet informes, Irídia diu que no han seguit les directrius o ni tan sols ha examinat la persona. En els altres litigis, afegeix l’organització, o bé els jutjats no han acordat la diligència o bé ni tan sols s’ha fet cap investigació.

Per tot plegat, Irídia considera que aquesta impunitat revictimitza les víctimes que s’adrecen als tribunals cercant justícia, reparació i garanties que no es repetiran accions així, però no la troben, cosa que erosiona la confiança en aquestes institucions, debilita l’estat de dret, i estén una idea de tolerància d’aquesta mena d’abusos.

A la noia agredida a l’aeroport de Barcelona, l’antiavalots li va picar la cama amb el bastó policíac i la va fer caure a terra. I en aquella posició d’indefensió, l’agent va continuar clavant diferents cops. La setmana següent va presentar una denúncia i el jutjat d’instrucció ho va voler tramitar com un delicte lleu, però Irídia va demanar que s’investigués profundament i l’Audiència de Barcelona va donar-li la raó. Un cop feta la investigació i identificat l’agent de policia responsable, el jutjat va decidir de mantenir el procediment judicial.

Com a acusació particular, Irídia l’acusava d’un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions, amb l’agreujant que qui el va cometre és un càrrec públic. El delicte contra la integritat moral es castiga amb una condemna d’entre sis mesos i dos anys de presó en casos lleus, i de dos a quatre si és grau, a més d’una inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. I el delicte de lesions amb aquest agreujant, de nou a dotze mesos de multa. La fiscalia, en canvi, no va voler presentar cap acusació contra l’agent de policia malgrat les proves que s’havien recollit.

Gairebé quatre anys després de l’agressió, el juny de 2023, el jutjat va decidir portar a judici l’agent, però no hi va arribar a fixar cap data. Un any després, el juliol del 2024, la defensa del mosso d’esquadra va demanar d’acollir-se a la llei d’amnistia i la fiscalia hi va estar a favor. L’Audiència de Barcelona li va donar la raó amb l’argument que els fets pels quals se l’investigaven no es poden considerar cap de les exclusions previstes. Cal tenir en compte que la llei d’amnistia exclou expressament “els fets tipificats com a delictes de tortures o degradants”, excepte els que no superin “un llindar mínim de gravetat pel fet de no resultar idonis per humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral i física”. I el delicte contra la integritat moral, del qual l’acusava Irídia, forma part d’aquest capítol del codi penal.

Ara bé, l’Audiència de Barcelona diu que no es tracta de delictes de tortura –que exigeix que el fet en qüestió fos per a aconseguir una confessió o informació, per a castigar la víctima per alguna cosa que hagi fet, o per qualsevol raó per discriminació–, i que els tractes inhumans o degradants només són delicte enmig d’un conflicte armat o si consisteixen a infligir un tracte degradant que menyscabi greument la seva integritat moral. “No passa en aquest cas, en el qual no hi ha tracte degradant (no és degradant rebre un cop) ni es va menyscabar greument la integritat moral de la presumpta víctima”, diuen els jutges.

Tanmateix, Irídia va presentar un recurs en contra de l’amnistia al policia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el qual argumenta que l’agressió no és amnistiable, perquè va superar el llindar de gravetat que marca el dret internacional. En tot cas, diu, caldria que es fes el judici perquè es pogués determinar degudament els fets i veure si encaixa o no en l’àmbit previst per la llei d’amnistia. A més, diu que el fet que s’hagi amnistiat el policia abans que se celebri el judici, pot vulnerar el dret a una investigació efectiva que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. L’Audiència de Barcelona encara no s’ha pronunciat sobre aquest recurs, presentat el 12 de setembre del 2024.

L’estiu de l’any passat, a les portes de marcar una data de judici, l’Audiència de Barcelona va amnistiar un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia agredit repetidament una noia que es manifestava a l’aeroport de Barcelona en contra de la sentència als presos polítics. A conseqüència de l’agressió, va sofrir contusions als braços i les cames, lesions als canells i un esquinç al turmell dret; i li va causar un fort patiment psicològic, amb símptomes d’un trastorn d’estrès posttraumàtic per l’arbitrarietat de l’actuació. Aquella agressió va quedar recollida en una seqüència de fotografies, que van permetre d’identificar l’agent en qüestió, amb TIP 2646.

Aquest cas forma part del darrer Informe sobre violència institucional que fa Irídia, que va exercir l’acusació particular contra l’agent els Mossos d’Esquadra. L’informe denuncia que el sistema judicial no proporciona investigacions efectives dels maltractaments i tortures d’agents de policia, funcionaris de presons o institucions com el CNI. Exposa que els jutjats d’instrucció han arxivat 32 denúncies de les 49 presentades per Irídia sense una inspecció eficaç, i que ha calgut que, posteriorment, instàncies superiors ho corregissin i reobrissin el cas, com ha passat en 24 de les denúncies.

A més, l’informe denuncia que, per norma general, la fiscalia té una actitud contrària a la investigació d’aquest tipus de casos. En vint d’aquests casos, s’hi ha manifestat de manera contrària, en disset no ha fet res i només en dotze dels quaranta-nou han tingut un rol actiu en la investigació o enjudiciament. A banda, denuncien que només hi ha hagut un cas en què l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya hagi fet un informe mèdic seguint els estàndards del Protocol d’Istambul, que estableix uns estàndards internacionals per a la investigació de tortura i maltractaments. En els altres vint casos en què han fet informes, Irídia diu que no han seguit les directrius o ni tan sols ha examinat la persona. En els altres litigis, afegeix l’organització, o bé els jutjats no han acordat la diligència o bé ni tan sols s’ha fet cap investigació.

Per tot plegat, Irídia considera que aquesta impunitat revictimitza les víctimes que s’adrecen als tribunals cercant justícia, reparació i garanties que no es repetiran accions així, però no la troben, cosa que erosiona la confiança en aquestes institucions, debilita l’estat de dret, i estén una idea de tolerància d’aquesta mena d’abusos.

A la noia agredida a l’aeroport de Barcelona, l’antiavalots li va picar la cama amb el bastó policíac i la va fer caure a terra. I en aquella posició d’indefensió, l’agent va continuar clavant diferents cops. La setmana següent va presentar una denúncia i el jutjat d’instrucció ho va voler tramitar com un delicte lleu, però Irídia va demanar que s’investigués profundament i l’Audiència de Barcelona va donar-li la raó. Un cop feta la investigació i identificat l’agent de policia responsable, el jutjat va decidir de mantenir el procediment judicial.

Com a acusació particular, Irídia l’acusava d’un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions, amb l’agreujant que qui el va cometre és un càrrec públic. El delicte contra la integritat moral es castiga amb una condemna d’entre sis mesos i dos anys de presó en casos lleus, i de dos a quatre si és grau, a més d’una inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. I el delicte de lesions amb aquest agreujant, de nou a dotze mesos de multa. La fiscalia, en canvi, no va voler presentar cap acusació contra l’agent de policia malgrat les proves que s’havien recollit.

Gairebé quatre anys després de l’agressió, el juny de 2023, el jutjat va decidir portar a judici l’agent, però no hi va arribar a fixar cap data. Un any després, el juliol del 2024, la defensa del mosso d’esquadra va demanar d’acollir-se a la llei d’amnistia i la fiscalia hi va estar a favor. L’Audiència de Barcelona li va donar la raó amb l’argument que els fets pels quals se l’investigaven no es poden considerar cap de les exclusions previstes. Cal tenir en compte que la llei d’amnistia exclou expressament “els fets tipificats com a delictes de tortures o degradants”, excepte els que no superin “un llindar mínim de gravetat pel fet de no resultar idonis per humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral i física”. I el delicte contra la integritat moral, del qual l’acusava Irídia, forma part d’aquest capítol del codi penal.

Ara bé, l’Audiència de Barcelona diu que no es tracta de delictes de tortura –que exigeix que el fet en qüestió fos per a aconseguir una confessió o informació, per a castigar la víctima per alguna cosa que hagi fet, o per qualsevol raó per discriminació–, i que els tractes inhumans o degradants només són delicte enmig d’un conflicte armat o si consisteixen a infligir un tracte degradant que menyscabi greument la seva integritat moral. “No passa en aquest cas, en el qual no hi ha tracte degradant (no és degradant rebre un cop) ni es va menyscabar greument la integritat moral de la presumpta víctima”, diuen els jutges.

Tanmateix, Irídia va presentar un recurs en contra de l’amnistia al policia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el qual argumenta que l’agressió no és amnistiable, perquè va superar el llindar de gravetat que marca el dret internacional. En tot cas, diu, caldria que es fes el judici perquè es pogués determinar degudament els fets i veure si encaixa o no en l’àmbit previst per la llei d’amnistia. A més, diu que el fet que s’hagi amnistiat el policia abans que se celebri el judici, pot vulnerar el dret a una investigació efectiva que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. L’Audiència de Barcelona encara no s’ha pronunciat sobre aquest recurs, presentat el 12 de setembre del 2024.

Les borses europees s’han enfilat a primera hora arran de la decisió del president dels EUA, Donald Trump, de rebaixar la intensitat de la guerra comercial –aranzels del 10% pels països que tenen gravàmens pels productes nord-americans–, excepte amb la Xina (aranzels del 125%). Els principals índexs europeus presenten números verds amb augments molt considerables. L’STOXX 600 puja ara un 5,41% (495,30 punts).

L’economista català citat per la Casa Blanca contradiu Trump: “Els conflictes aranzelaris acaben empobrint tothom” 

Les borses europees segueixen les tendències dels mercats nord-americans i asiàtics, que també han rebotat. A Londres, l’FTSE 100 creix un 4% i torna a vorejar els 8.000 punts. A Frankfurt, el DAX 40 s’ha disparat un 6,2% i s’acosta als 20.900 punts, mentre que a París, el CAC 40, puja un 5,5% (7.243 punts).

Finalment, l’IBEX 35 ha repuntat un 8% a primera hora, que després s’ha matisat fins a un 5,3% (12.430 punts). Una de les empreses que encapçalen el repunt és Grifols, la multinacional catalana està molt exposada al mercat nord-americà. També creixen amb força Banc Sabadell (+12%), Bankinter (+11,8%) i IAG (+11,8%).

Els deliris de Trump també afecten l’OPA al Sabadell I Anàlisi de Jordi Goula 

El Tribunal Suprem espanyol ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Pola han desestimat els recursos d’apel·lació que van presentar les defenses. En aquest sentit, consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”.

Els magistrats insisteixen a fer una interpretació esbiaixada de la malversació per excloure’ls de l’amnistia. Consideren que organitzant l’1-O amb fons públics, Puigdemont, Comín i Puig es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això entra dins de l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”.

“Un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan augmenta el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics. En aquest cas, els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”, argumenten.

En la interlocutòria, els magistrats aprofiten per justificar la seva interpretació esbiaixada del delicte, que consideren que no és ni “arbitrària”, ni “extravagant”. És més, diuen que “té un fonament sòlid en la interpretació dels termes literals de la norma d’acord amb criteris de normalitat lingüística, no contravé cap valor ni principi constitucional i, finalment, no contradiu l’orientació material de la norma”.

Amb aquesta decisió, el Suprem tanca la carpeta de l’amnistia de Puigdemont i els dos consellers, que ara poden presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que ja disposa d’uns quants recursos vinculats amb la llei. De fet, aquesta setmana, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va dir que té previst de resoldre el primer recurs al juny.

Consulteu la interlocutòria del Suprem:

El Tribunal Suprem espanyol ha avalat la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Pola han desestimat els recursos d’apel·lació que van presentar les defenses. En aquest sentit, consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”.

Els magistrats insisteixen a fer una interpretació esbiaixada de la malversació per excloure’ls de l’amnistia. Consideren que organitzant l’1-O amb fons públics, Puigdemont, Comín i Puig es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això entra dins de l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”.

“Un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan augmenta el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics. En aquest cas, els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”, argumenten.

En la interlocutòria, els magistrats aprofiten per justificar la seva interpretació esbiaixada del delicte, que consideren que no és ni “arbitrària”, ni “extravagant”. És més, diuen que “té un fonament sòlid en la interpretació dels termes literals de la norma d’acord amb criteris de normalitat lingüística, no contravé cap valor ni principi constitucional i, finalment, no contradiu l’orientació material de la norma”.

Amb aquesta decisió, el Suprem tanca la carpeta de l’amnistia de Puigdemont i els dos consellers, que ara poden presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que ja disposa d’uns quants recursos vinculats amb la llei. De fet, aquesta setmana, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va dir que té previst de resoldre el primer recurs al juny.

Consulteu la interlocutòria del Suprem: