Avui, 8 de març de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El català s’imposa en la consulta de la llengua en les escoles públiques de la ciutat de València.
• [VÍDEO] Cap on va el feminisme de les noves generacions?
• Els vuit indicadors que demostren la desigualtat entre dones i homes
• Diccionari feminista: més de cent paraules imprescindibles
• Dones sense casa i violència masclista: “Vaig haver de prostituir-me, eren els únics que m’acollien”
• Què és la càrrega mental i per què afecta tant les dones?
• Quines manifestacions hi ha convocades per al dia de la dona?
• Madrid no transfereix poder, encoloma el mort | Bots i barrals d’Ot Bou
• “Hem retrocedit dècades en qüestió d’un any”: la guerra cultural que ha sacsejat els fonaments de Nova Zelanda
• El Xitxo del Cabanyal: “Si no compartim el valencià, quedarem com a reserves índies”
• ‘Colecho’? ‘Apego’? Vocabulari d’emergència per a la criança
• Roserona: “Al principi m’angoixava no fer música urbana, però ara estic molt tranquil·la amb el que faig”
• Ensenada Pujals, el topònim de l’Antàrtida que recorda una científica pionera a l’Argentina

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Xerrada-Taller Què et crida? Què et commou? Atura´t, mira, escolta´t, dibuixa! a càrrec de la Sílvia Oliveta de Dibuixem Maresme - Lloc: Museu Marès de les Puntes

Recordar que cal comprar el pa o posar roba a rentar. Ser l’encarregada de ficar a la motxilla del fill la cartolina que ha de dur l’endemà a l’escola. Planificar els dinars i sopars i també totes aquelles obligacions familiars que cal encabir durant la setmana. Són alguns exemples de què implica la càrrega mental en el dia a dia de moltes dones, fins i tot, en els casos que tenen parelles corresponsables. Segons que explica la psicòloga i psicoterapeuta Júlia Martí, aquest concepte fa referència al treball invisible de planificar, organitzar i recordar tot allò que cal fer per al funcionament quotidià d’una casa, d’una família o d’un equip. “No és fer les tasques i prou, sinó ser la persona que hi pensa, s’anticipa als problemes i s’assegura que tot es compleix”, afegeix l’experta.

Una càrrega que sol recaure en les dones

Malgrat que alguns homes també poden experimentar aquesta càrrega mental i que, en les parelles heterosexuals, siguin ells els qui gestionen i planifiquen, aquest fenomen apareix majoritàriament en les dones. Un estudi de la multinacional P&G assenyalava que el 71% de les dones sofreix càrrega mental, davant el 12% dels homes. Però un 44% d’elles desconeix completament el concepte, i el 45% no n’ha parlat mai amb ningú. El mateix estudi recull que el 84% de les dones diu que ha sentit estrès per la responsabilitat del funcionament de la llar. Entre les càrregues més habituals, destaquen el fet de sentir-se responsables de la casa (87%), d’haver de deixar instruccions quan se’n van (73%) i d’haver de recordar a les parelles que s’hi involucrin (72%). El mateix estudi va demanar a cinc parelles que anotessin a l’aplicació de notes del mòbil les tasques pendents que tenien al cap. Mentre que les notes dels homes eren majoritàriament sobre feina i qüestions personals, les de les dones recollien responsabilitats domèstiques.

“Aquesta càrrega sol recaure de manera desigual en les dones perquè culturalment s’espera que siguin elles qui gestionin aquestes responsabilitats”, explica Martí. “Per exemple, en una família, pot ser que un home faci la compra si li ho demanen, però moltes vegades és la dona qui recorda que falta llet, qui planifica els àpats de la setmana, qui sap què agrada de menjar als fills o qui està pendent de quan s’acaben els productes bàsics. Això significa que no tan sols fa coses, sinó que ha d’exercir el paper de gestora de tot aquest sistema. Aquesta desigualtat és la que genera una càrrega mental constant i sovint invisible.”

És un fenomen que succeeix fins i tot en parelles corresponsables, en què les tasques domèstiques estan repartides. Hi ha una diferència entre les tasques concretes, que poden ser compartides, i la càrrega mental, que implica estar pendent de detectar què cal, organitzar, planificar, comprovar, anticipar-se, decidir i supervisar. Això pot derivar en problemes d’estrès, ansietat, fatiga, irritabilitat, incapacitat per desconnectar o insomni. Tot plegat s’agreuja més en les parelles no corresponsables, que encara són moltes. Segons el CIS, i tal com recullen alguns estudis, de mitjana, les dones dediquen 1,8 hores més que no pas els homes a les tasques domèstiques. A tot això, cal afegir-hi la feina en el món laboral, que augmenta el pes d’aquesta càrrega.

“La societat ha assignat tradicionalment a les dones el rol de cuidadores i gestores de la vida domèstica, encara que també treballin fora de casa”, afegeix Martí. “Encara avui, els estudis mostren que elles porten la major part de la càrrega mental familiar, incloent-hi també la gestió emocional dels altres. Això es deu a expectatives de gènere arrelades, a la manca de corresponsabilitat real en moltes parelles i a la idea que les dones han de ser les responsables del benestar familiar. Tot això, sumat a un context laboral que sovint no facilita la conciliació.”

Encara més càrrega arran de la maternitat

El fenomen de la càrrega mental està lligat a la maternitat, tot i que no exclusivament. Generalment, les dones que no són mares també l’experimenten, però s’incrementa amb l’element de la criança. Segons l’estudi de P&G, el 91% de les mares considera que, si elles no vetllessin per les necessitats del dia a dia, ningú no ho faria. Per contra, només el 12% dels homes diu ser la persona de referència per a les necessitats dels fills, i només el 5% diu que està pendent dels festivals escolars.

“La maternitat amplifica la càrrega mental perquè afegeix una gestió constant de les necessitats dels fills, la seva educació, la logística familiar i la pressió social de ser una ‘bona mare'”, diu la psicòloga. “A més, moltes dones se senten jutjades si no poden fer-ho tot o si demanen ajuda. Per això, en les mares, la càrrega mental sol anar acompanyada d’un alt nivell d’autoexigència i esgotament. Però també hi ha dones sense fills que pateixen aquesta càrrega, per exemple, en l’àmbit laboral o en la cura d’altres familiars.”

Hi ha uns altres elements aparentment més petits que afecten totes les dones, les qui són mares i les qui no. Per exemple, la pressió estètica. Hi ha estudis que parlen de la importància social de l’atractiu físic per a les dones i de la gran diferència d’estona i de diners que homes i dones dediquen a la cura estètica i a l’aparença. Mandats que recauen especialment sobre les dones, com ara, depilar-se, tenyir-se, maquillar-se o estar primes, també poden arribar a significar una gran inversió de temps i, en alguns casos, fins i tot, un desgast psicològic important, especialment si se sumen a la resta d’elements que cal gestionar.

Es pot eliminar la càrrega mental?

Eliminar del tot la càrrega mental és difícil, tenint en compte que la societat no canvia d’un dia per l’altre, però sí que es pot treballar, especialment si l’entorn s’hi consciència. “És un tema recurrent a la consulta, especialment en dones que se senten obligades a complir totes les responsabilitats i que senten que han de ser perfectes en tot. Aquesta càrrega no pot ser considerada com un treball individual, és fruit d’un problema sistèmic”, conclou la psicoterapeuta. “Per això, encara que a la consulta treballem per ajudar les pacients a identificar i qüestionar les creences i responsabilitats que s’imposen, a més de posar límits i buscar una distribució més adient de les tasques, també és fonamental reconèixer la necessitat de canvis socials i de política pública. Això implica replantejar els models tradicionals que assignen les tasques emocionals i de gestió majoritàriament a les dones. També és important treballar la culpa: moltes dones senten que han de justificar-se quan deleguen o prioritzen el seu benestar.”

 

“Si les dades apunten a una retallada, farem una retallada. Si les dades apunten a una pausa, farem una pausa. D’un dia per l’altre, la situació canvia dràsticament.” Són les declaracions de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), que, ahir, després d’abaixar el tipus de referència al 2,5% va insistir que continuaria decidint “reunió a reunió”. No va voler oferir una orientació més clara sobre l’evolució dels interessos, a causa de “l’elevada incertesa en matèria de política comercial i en l’escena geopolítica”, en referència a la política aranzelària dels Estats Units i a la guerra d’Ucraïna.

En aquest sentit, també va considerar prematur valorar com afectaria la inflació i el creixement, el pla de la Comissió Europea per a augmentar la despesa en defensa de 800.000 milions d’euros; i el pla d’Alemanya per a crear un fons de 500.000 milions d’euros per infrastructures i incrementar la seva despesa en defensa. “L’augment de la despesa en defensa i els plans fiscals d’Alemanya podrien contribuir al creixement europeu”, va assenyalar. Però, tot seguit, va afegir: “Hem de veure com evolucionen aquests plans i quan s’implementen.”

En els comentaris habituals davant la premsa, després de cada reunió de política monetària, ahir Lagarde va fer un compendi global i detallat dels principals esdeveniments que hem viscut aquesta setmana, que ha estat especial per a moltes coses. Evidentment, afecten de ple la seva tasca última de moderar la inflació. Per una banda, la incertesa extrema que crea l’actuació de Trump, amb les seves amenaces constants i amb una política erràtica, d’estira-i-arronsa, que causa confusió entre inversors i polítics. Les amenaces i subsegüents ajornaments amb els aranzels de Mèxic i el Canadà, per exemple, neguitegen un món ja de per si prou complicat. I, per descomptat, el seu posicionament definitiu sobre la guerra d’Ucraïna, que ha obligat a un canvi d’actitud dels països de la UE, respecte de l’armament, i que tindrà conseqüències importants dins i fora de les respectives fronteres.

I tot això ha passat en tan sols una setmana. Però si hagués de triar un dels fets, per la seva importància i la dificultat que comportava, jo em quedaria amb la decisió d’Alemanya de trencar amb el passat immediat i que els dos partits al poder s’hagin posat d’acord per fer una inversió pública molt forta en infrastructures. Els dos principals partits d’Alemanya han posat fi de manera pràctica a la “regla sagrada del deute” que va imposar la senyora Merkel.

I què han aprovat, exactament, amb la intenció que el Bundestag hi voti a favor? Es pot resumir en tres punts. D’una banda, es crea un fons especial de 500.000 milions d’euros per a despesa en infrastructures, que s’aplicarà repartit durant els deu anys vinents i estarà exempt del límit de deute. Però això és tan sols el primer plat. La qüestió més important és que, a partir d’ara, totes les despeses en defensa superiors a l’1% del PIB quedaran exemptes del límit del deute. No cal dir que, amb aquest punt, el fre a l’endeutament perd pràcticament tota la seva força vinculant. Però això no és tot, d’ara endavant els länders també quedaran alliberats del fre de deute. No cal dir que aquests passos significaran un estímul espectacular per a l’activitat de l’ensopida economia alemanya. La borsa de Frankfurt va reaccionar amb un augment del 3,5%% el dia de la decisió.

Ja sabem que la por del deute és atàvica a Alemanya, per motius històrics, però el seu pes actual, al voltant del 60% del PIB, sembla prou contingut. Pensem que a França, per exemple, supera el 100%, la qual cosa vol dir que té camí per córrer, en aquest sentit.

Per altra banda, com més va hi ha més economistes alemanys que creuen que és urgent que el govern inverteixi més. Aquesta és l’única manera d’enfortir el potencial de creixement a llarg termini. En el curt termini, com més es financin les inversions mitjançant deute, més gran serà l’estímul per a l’economia. Perquè si el govern decidís de retallar la despesa en altres àrees, segons l’ortodòxia, això desacceleraria l’economia. Per això, molts economistes veuen avantatges econòmics generals en les despeses especials finançades amb deute.

Els analistes de Goldman Sachs, per exemple, estimen que el paquet fiscal d’Alemanya elevarà el PIB del país de 0,5 punts percentuals, fins a l’1,5% anual a partir del 2026. “Com a referència, un impuls del 0,4% anual en el creixement del PIB de la zona euro podria traduir-se en un augment de 2-3 punts percentuals anual en els beneficis empresarials”, precisen.

Però la principal transcendència global la té, sense dubte, l’acord a què han arribat els caps d’estat i de govern de la Unió Europea aquest dijous a Brussel·les (han menystingut la negativa de l’hongarès Orban) per a augmentar la producció i l’adquisició de material militar, que inclou l’emissió de deute comú i l’eliminació de restriccions a la despesa en armament. Segons la Comissió Europea, l’objectiu és mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros els quatre anys vinents, tot combinant recursos de cada estat (650.000 milions) i finançament comunitari (150.000 milions d’endeutament conjunt). El president del Consell Europeu, Antonio Costa, va dir que Europa havia “d’invertir en capacitats militars de manera més ràpida i coordinada”. La iniciativa representa un tomb dràstic en la política que havia seguit fins ara el bloc, que històricament ha depès de l’OTAN, en aquest aspecte.

Per cert, cal dir que el to de la declaració d’ahir és dur. Diu: “La Unió Europea continua compromesa, en coordinació amb socis i aliats d’idees afins, a proporcionar més suport polític, financer, econòmic, humanitari, militar i diplomàtic a Ucraïna i al seu poble, i a intensificar la pressió sobre Rússia, fins i tot mitjançant noves sancions i reforçant l’aplicació de les mesures existents, amb la finalitat d’afeblir la seva capacitat per a continuar lliurant la seva guerra d’agressió.”

Recordem que dilluns passat, en la preparació de la cimera, Von der Leyen ja va assenyalar que aquest fons també serviria per a comprar armament per a Ucraïna, quan tan sols feia unes hores que Donald Trump havia congelat l’ajuda destinada a Kíiv. Un altre dels principals punts, ja conegut perquè la presidenta ho havia anunciat feia setmanes, és l’activació de la clàusula nacional, anomenada, “de fuita”, que permetrà un augment de la despesa en defensa, encara que això faci que s’activi el procediment de dèficit excessiu contra els estats membres que incompleixin les regles fiscals de la Unió Europea per la seva inversió militar.

I queda el tercer aspecte important de la setmana, que és la baixada de tipus (-0,25 punts percentuals) del BCE, dins allò que era previst. Però la majoria d’analistes consideren que es podria entrar en una zona de pausa temporal. El fet és que el BCE ha rebaixat per sisena vegada els seus tipus d’ençà del juny, però de la seva nota oficial es dedueix que aquesta política va arribant a la seva fi, que la inflació tendeix a estabilitzar-se i que l’economia continua tenint creixents consideracions geopolítiques. El canvi de semàntica del comunicat oficial alimenta les especulacions segons les quals els membres del consell de govern ara consideraran, probablement, una pausa en les pròximes baixades de tipus, convençuts que l’objectiu d’inflació del 2% ja és a l’abast.

Recordem que el BCE, a més de decidir sobre els tipus d’interès, ahir també va presentar un nou quadre macroeconòmic per a la zona euro d’enguany. El resultat és una revisió a l’alça de la inflació i una rebaixa del creixement de l’economia. Ara preveu una inflació general mitjana del 2,3% enguany. “La revisió a l’alça de la inflació general per al 2025 reflecteix una dinàmica més sòlida dels preus de l’energia”, expliquen. A més, ha tornat a revisar a la baixa les seves projeccions de creixement: al 0,9% per al 2025, atès que “l’economia enfronta desafiaments continus en les exportacions”, asseguren.

Com ens afectarà tot plegat a nosaltres? Caldrà veure com s’aplica la nova directriu europea a l’estat espanyol i com ens toca de retruc. És evident és que l’estat espanyol és el que destina menys diners a l’armament, dins la zona euro, la qual cosa vol dir que, si hi hem de destinat un parell de punts, o més, del PIB, o s’engrandirà el deute o hi haurà retallades en aspectes del benestar de la població. O totes dues coses. Però no ens esverem abans d’hora. Ara com ara, pendents de les decisions de Trump, tal com va tot, el futur és demà.

 

d'Antonio Vivaldi, segons la versió de Max Richter (1966) - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

El català ha estat l’opció més votada entre les famílies en la consulta sobre la llengua base a les escoles, amb un 50,53% dels vots, poc més d’un punt percentual més que no pas el castellà. Tot i semblar un resultat ajustat, s’observa una diferència important a escala geogràfica. De fet, el català s’imposa en 343 localitats, mentre que el castellà és més votat en 116, i a Bicorb (Canal de Navarrès) hi ha un empat, amb sis vots per a cada opció.

[MAPA] La trampa de Rovira: les comarques valencianoparlants donen un sí rotund a la llengua

Així, sobre el mapa es pot comprovar clarament com el català és la llengua majoritària, amb un suport molt alt, en gairebé tota la zona catalanoparlant, tot i tenir un suport més baix a València ciutat, al sud del País Valencià i en les zones castellanoparlants, sobretot les que van ser incorporades del Regne de Castella, com són la ciutat de Villena i la comarca de la Plana d’Utiel.

No obstant això, en les comarques repoblades històricament per aragoneses, tot i ser castellanoparlants, l’opció del català té una presència alta, ha estat la més votada als Serrans (51%) i ha tingut suport molt important al Racó d’Ademús (36%), a l’Alt Millars (35%) i a la Foia de Bunyol (33%).

Heus ací el mapa interactiu del percentatge de català per municipis:

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

L'altra cara de la moneda és el mapa del percentatge de castellà, on es pot veure que aquesta opció arriba gairebé a la unanimitat en bona part del Baix Segura, la Plana d'Utiel i la Vall de Cofrents. Per altra banda, tret de grans ciutats i àrees metropolitanes, la tria del castellà és testimonial en la resta del país. Heus ací el mapa interactiu del percentatge de castellà per municipis:

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

De fet, tal com es pot comprovar si es traça la divisió entre comarques castellanoparlants i catalanoparlants, hi ha una clara polarització de municipis, amb un suport majoritari del castellà en les primeres, i del català en les segones. Sobre això, trobem que, potser amb certa sorpresa, el català sobrepassa aquesta línia en bona part del territori:

Donald Tusk, primer ministre de Polònia, ha anunciat davant els diputats del parlament un pla del govern per a oferir un entrenament militar a gran escala a tots els homes adults del país amb l’objectiu d’augmentar els efectius de l’exèrcit fins a mig milió de soldats. Espera que el pla estigui enllestit a final d’any perquè puguin estar “entrenats en cas de guerra”.

L’objectiu és tenir una reserva “realment comparable i adequada a les possibles amenaces”. Segons que ha explicat, es tracta d’un entrenament intensiu que permetrà als civils assolir una capacitat de combat plena en cas de conflicte. “Parlem de la necessitat de tenir a Polònia un exèrcit de mig milió d’homes, incloent-hi els reservistes”, ha dit Tusk, sense precisar si el pla implicarà el retorn del servei militar obligatori, segons que ha informat l’agència oficial polonesa PAP.

“Tot home sa a Polònia hauria de voler entrenar-se per defensar la pàtria si cal”, ha dit el primer ministre, que ha apuntat que hi ha “diversos models” per incentivar el reclutament, com ara el suís, que ofereix incentius econòmics als qui decideixen allistar-se.

“Estarem preparats amb aquest model en les pròximes setmanes”, ha assegurat. Tot i que ha admès que caldrà incentivar econòmicament la incorporació a l’exèrcit, ha expressat el desig que amb el temps es converteixi “en un costum, en una tradició”.

Sobre la incorporació de dones a l’exèrcit, Tusk ha dit que, tot i que no se’ls tanca la porta, “la guerra continua essent majoritàriament un domini masculí”. “Ucraïna demostra que al front són tan heroïnes i útils com els homes, però la guerra està més associada als homes per les condicions físiques. Tanmateix, la formació serà oberta a tots dos sexes”, ha afirmat.

A més, ha informat el parlament de la seva disposició a treure Polònia de la Convenció d’Ottawa, que restringeix l’ús de mines antipersones, i “potser” també de la Convenció de Dublín, que prohibeix l’ús de bombes de raïm.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha avisat que podria imposar sancions “a gran escala” contra Rússia per a forçar negociacions directes amb Ucraïna que desemboquin en un alto-el-foc i un acord de pau definitiu. “Considerant que Rússia derrota completament Ucraïna al camp de batalla, estudio a fons la imposició de sancions bancàries, comercials i aranzelàries contra Rússia fins que no s’acordi un alto-el-foc i un pacte de pau definitiu”, ha anunciat a la seva plataforma Truth Social. Trump també s’ha adreçat directament a les dues parts: “Rússia i Ucraïna: asseieu-vos ara a la taula de negociació, abans no sigui massa tard.”

Aquestes declaracions són les més contundents que Trump ha fet contra Moscou d’ençà que ha tornat a la Casa Blanca i contrasten amb la seva actitud anterior, més propensa al diàleg, com es va veure en la reunió diplomàtica recent entre alts càrrecs dels Estats Units i Rússia a Riad (Aràbia Saudita).

L’anunci de Trump arriba just una setmana després de l’enfrontament amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, durant la seva visita a Washington. Aquest xoc ha evidenciat el distanciament entre tots dos i ha portat la Unió Europea a reafirmar el seu suport a Zelenski, enmig del temor que un acostament entre Washington i Moscou pugui reduir el protagonisme de Kíiv i Brussel·les en les negociacions sobre el futur del conflicte.

Zelenski vol refer la relació amb Trump i està disposat a signar l’acord de minerals

La modificació de l’estatus de protecció del llop (Canis lupus) en el marc del Conveni de Berna ha entrat en vigor avui. El Comitè Permanent del Conveni va aprovar el canvi el 6 de desembre de 2024, rebaixant la seva protecció de “fauna estrictament protegida” (Annex II) a “fauna protegida” (Annex III) a proposta de la Unió Europea.

D’Alemanya a l’Alta Ribagorça: documenten el recorregut més llarg fet mai per un llop

La mesura s’aplica a la majoria d’estats signants del conveni, però no a la República Txeca, Mòengue i el Regne Unit, que hi han presentat objeccions dins el termini de tres mesos establert. Per a la resta de països, el nou estatus és efectiu des d’ahir i permet l’explotació regulada de l’espècie, tot i que es manté l’obligació de conservar-ne les poblacions segons criteris científics.

El Conveni de Berna, supervisat pel Consell d’Europa, és un tractat internacional per a la conservació de la vida salvatge i els hàbitats naturals a Europa, en vigor des del 1982.

Dia Mundial de l'Obesitat - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay i a la Sala Polivalent

L’ex-president del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) Josep Maria Serena, que el 8 d’octubre passat va ser nomenat director general d’Energia de la Generalitat, ha decidit deixar el càrrec després de cinc mesos. Segons que ha avançat Nació i han confirmat a Efe fonts coneixedores de la decisió, Serena deixarà la responsabilitat ben aviat.

L’argument de la sortida és que considera que ja ha complert el mandat de marcar les línies mestres de la política energètica del govern, que s’ha proposat d’agilitzar els tràmits per donar un impuls a les energies renovables.

Serena, que va substituir en el càrrec Assumpta Farran, és doctor en enginyeria industrial i diplomat en enginyeria i gestió ambiental. Va presidir el CSN entre el 2018 i el 2022 i ha estat president i conseller delegat d’Auma Consultors en Medi Ambient i Energia, president de la comissió de medi ambient del col·legi d’enginyers industrials de Catalunya, consultor per al Fons Mundial per al Medi Ambient i, abans d’incorporar-se al govern, president de la comissió d’energia de la patronal Cecot.

El seu nomenament com a director general d’Energia responia al repte d’escurçar els tràmits per a la implantació d’instal·lacions de renovables a Catalunya.

La policia basca ha detingut el mànager de les rondes de concert de 31 FAM i més grups de l’escena urbana catalana per un presumpte delicte d’agressió sexual i d’un de descobriment i revelació de secrets. La detenció s’ha fet després de la denúncia de dues persones, que segons que ha explicat la SER, acusaven l’home d’haver col·locat una càmera amagada al lavabo amb l’objectiu d’enregistrar artistes despullats.

Fonts de 31 FAM han explicat a l’ACN que van acomiadar el detingut tan bon punt van assabentar-se dels fets. A més, han aclarit que l’home treballava en el grup com a proveïdor i que el presumpte delicte no es va cometre en cap concert ni ronda del grup.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el director de Rodalia, Antonio Carmona, han demanat disculpes per una nova jornada de caos ferroviari. Aquest matí, una incidència en el subministrament elèctric de la catenària entre Bellvitge i el Prat de Llobregat ha deixat un tren aturat, i els passatgers han hagut de ser evacuats.

Restablerta la circulació de trens entre Bellvitge i Gava després d’un matí de caos ferroviari

Durant una estona, s’ha tallat del tot el servei perquè els passatgers de trens aturats, una volta evacuats, poguessin caminar per les vies cap a les estacions més properes. La incidència ha afectat vora 900 persones.

El caos d’aquest matí tanca una setmana negra per al servei de Rodalia, tot just després d’haver recuperat la circulació de trens pel túnel de Roda de Berà (Tarragonès) un cop han acabat unes obres que han durat tres mesos.

Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat ha admès que aquests incidents no són acceptables i s’ha disculpat: “Demano excuses a tots els ciutadans afectats”. A més, ha promès tots els esforços i recursos del govern per a reconduir, revertir i resoldre la situació. Segons Illa, el govern hi posa “tota l’atenció” i diu que fan inversions a Rodalia després de “molts anys de desatenció”.

També ha subratllat que treballen en un nou model de governança, arran del traspàs de Rodalia, perquè hi hagi un millor servei. Finalment, ha assegurat que l’executiu està en les solucions i no en les polèmiques.

Per la seva banda, Antonio Carmona també ha demanat disculpes i ha agraït la feina dels Mossos d’Esquadra, els bombers i la guàrdia urbana de l’Hospitalet de Llobregat, que han contribuït a l’evacuació dels passatgers del tren aturat.

El director de Rodalia, Antonio Carmona, donant explicacions de les incidències a l’estació de Sants de Barcelona

També ha explicat que des del govern treballen en un pla de mesures urgents per a millorar el servei. “No voldria estar aquí per aquesta incidència, sinó per explicar les bondats del pla d’acció”, ha admès.

Preguntat sobre que la causa de la incidència fos un boicot a les instal·lacions, ha assegurat que encara s’han de determinar les causes del problema.

Paneque responsabilitza la manca d’inversió

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, també ha lamentat el caos ferroviari. “Són unes imatges que no volem per Catalunya ni pels usuaris de Rodalia”, ha dit des de la Vall d’en Bas. Ha assegurat que no hi ha hagut moments de perill per les persones atrapades i que han hagut de caminar per les vies, però ha admès que s’hauria pogut donar una atenció molt millor a l’usuari sobretot pel que fa a la informació i l’acompanyament.

La consellera ha insistit que les incidències es produeixen perquè la xarxa està “clarament desactualitzada” i fa anys que pateix “desinversió”.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque

A banda, ha explicat que es reunirà avui amb Adif, Renfe i el ministeri espanyol de Transports, en el marc de les reunions diàries que fan per supervisar la situació.

El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha triat la professora de la Universitat d’Alacant (UA) Mar Iglesias com a nova acadèmica de la institució normativa del català al País Valencià. A partir d’avui, ocuparà la vacant que va deixar la filòloga i professora Tudi Torró després de la seua renúncia al càrrec l’any passat.

Iglesias és professora titular del departament de Comunicació i Psicologia Social de la UA. Ha sigut professora de Redacció en Mitjans en Línia en el Màster de Comunicació Digital, i de Comunicació i Mitjans Escrits en el grau de Publicitat i Relacions Públiques. La nova acadèmica també ha impartit assignatures com ara Comunicació 2.0 en el Màster de Comunicació i Indústries Creatives i unes quantes matèries en l’àmbit de la comunicació digital i corporativa. A més a més, va escriure la tesi “Un model de periodisme per a la xarxa, el cas de VilaWeb“, que li va merèixer el reconeixement de la UA.

Quant a la tasca de gestió universitària, ha exercit com a directora del Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística. Durant l’exercici del càrrec, va coordinar les Aules Universitàries a les comarques del sud, i també el programa de cinema en català. A més, va ser responsable de la preparació del Pla d’Increment del València en la Docència i de la col·laboració amb la Càtedra Enric Valor i la Càtedra Antoni Miró.

En l’àmbit professional, ha desenvolupat una extensa activitat en uns quants mitjans de comunicació, com a periodista i com a responsable de mitjans de comunicació i equips de periodistes. Va treballar en el Full Informatiu de Serveis Socials i en Canal 9 Ràdio. Va ser fundadora i directora del primer diari digital a Alacant, AlacantExpress, i va dirigir el gabinet de comunicació de la Universitat d’Estiu de Guardamar.

Cal afegir que va ser vice-presidenta i presidenta en funcions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i va formar part de la comissió del llibre d’estil d’À Punt i del consell d’informatius. Així mateix, va exercir com a presidenta de FORTA (Federació d’Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics) i, el 2015, va formar part de la comissió d’experts en Comunicació de les Universitats Valencianes per a la reestructuració de la RTVV.

El govern ha presentat les línies clau per a “contenir” la pressió turística que viuen les Illes. Mesures per a “ni créixer ni decréixer”. La primera, que va ser anunciada per la presidenta Marga Prohens en el debat de política general, és l’eliminació de l’impost de turisme sostenible –l’ecotaxa– el gener i febrer i l’augment en els mesos d’estiu. La segona, la creació d’un impost per als vehicles turístics. També s’han anunciat més línies d’actuació, que contradiuen la política del PP dels darrers anys.

L’ecotaxa passarà de dos trams a quatre. A part d’eliminar-la els dos primers mesos de l’any, al juny, al juliol i a l’agost augmentaria d’1 euro a 2,5, en el tram més baix, i de 4 euros a 6, en el tram més alt. La crescuda més gran afectarà els creuers els mesos d’estiu, en què els turistes hauran de pagar 6 euros la nit. En el cas dels albergs, hostals i càmpings, l’augment serà del 150%, i en els hotels de tres i quatre estrelles, que concentren l’oferta familiar, l’increment serà del 66%.

Els mesos de maig, setembre, octubre, per un costat, i els de març, abril, novembre i desembre, per un altre, es mantenen les quotes actuals. En el cas dels residents, s’ha anunciat la intenció d’una deducció en la declaració de la renda de fins a 250 euros anuals, ja que també han de pagar l’impost. A més, es modifica la finalitat de la destinació de l’impost, prioritzant la sostenibilitat ambiental, les inversions en cicle de l’aigua.

Nou impost als vehicles turístics

El vice-president, Antoni Costa, ha explicat que es proposava la creació d’un nou impost “pioner a Europa” per als vehicles vacacionals. Afectarà vehicles d’ús privat –no vinculats a activitats econòmiques– que circulin per les Illes de manera temporal per un període de sis mesos i que no estiguin inscrits en el registre de vehicles no turístic, que es crearà. També afectarà els vehicles d’ús privat que no paguin l’impost de circulació a les Illes i circulin més de sis mesos a les Illes. I, per últim, els cotxes de lloguer, circulin tot l’any o de manera temporal.

Les tarifes que es plantegen són similars a l’impost de circulació. En el cas dels vehicles de lloguer que sí que estiguin domiciliats a les Illes, podran restar-se de pagar l’impost de circulació. És a dir, la quota que acabaran pagant seria la mateixa. És una mesura perquè els cotxes de lloguer tributin a les Illes, cosa que moltes empreses no fan.

Segons les tarifes que ha anunciat l’executiu –que van en funció de les emissions i del temps que circulin a les Illes– variarien entre els 35 als 150 euros. La tarifa fixa va de 30 a 70 euros en funció de les emissions, mentre que la variable va en funció del període d’ús del vehicle. Tota la recaptació de l’impost, segons el Govern, es destinaria a la millora de la mobilitat sostenible i al transport públic.

Necessita el suport de l’esquerra

Per fer possible aquests desitjos, el govern necessitarà el suport de l’esquerra, perquè Vox ja ha dit que no aprovaran cap pujada d’impostos. Per un costat, hi aniria el tema de l’ecotaxa, que el govern vol aprovar a través d’un decret llei. Prohens havia promès que l’augment es produiria aquest estiu, però ara és més que qüestionable que pugui arribar als tempos desitjats. Costa ja ha dit que no s’aprovarà el decret si no hi ha la seguretat que es pugui convalidar al parlament.

En el cas del nou impost als vehicles no matriculats a les Illes, de moment es tracta només d’una “proposta” en un estat molt inicial. Així ho ha remarcat Costa, que ha dit que si no té el consens dels agents socials i econòmics de les Illes i dels grups parlamentaris, ni arribarà a fase de projecte de llei. 

En tot cas, no s’ha volgut banyar sobre si acceptaria un augment més gran de l’ecotaxa els mesos d’estiu, com reclama l’esquerra. De fet, ha titllat la proposta del PSIB –d’augmentar-la a deu euros– “d’oportunista”.

Altres mesures

El conseller de turisme, Jaume Bauzá, ha presentat més mesures enfocades a la “sostenibilitat turística”. “Aquestes Illes han arribat al seu límit, el patró de creixement ja no és sostenible”, ha dit en roda de premsa posterior al consell de govern. Ara bé, ha insistit que no es tractava de decréixer, sinó de “contenir”. 

Fins que els consells insulars no fixin el sostre de places i la capacitat de càrrega turística no s’aixecarà la moratòria de noves places. Encara que tant el consell d’Eivissa com el de Menorca ja han manifestat la intenció d’anar pel baix, el govern, de manera transitòria, reactivarà l’intercanvi de places entre particulars “per reactivar el mercat d’oferta turística i la inversió”. Diuen que no implicarà cap increment. També es reactivarà els canvis d’ús en establiments turístics obsolets cap a habitatges a preu limitat. 

 

Sí que considera que s’ha de decréixer en l’oferta il·legal i, per això, plantegen més mesures de control a les plataformes comercialitzadores, com exigir el registre d’allotjament a l’hora de publicar els anuncis. S’incrementen també les sancions màximes un 25%, fins a arribar als 500.000 euros. Els propietaris sancionats tendran una rebaixa del 80% de sanció si destinen la plaça il·legal a habitatge de lloguer social o a preu limitat. 

També ha anunciat la prohibició de noves places en habitatges turístics plurifamiliars en tots els municipis.

Els Mossos d’Esquadra, la policia espanyola i la policia italiana han desarticulat un grup gihadista que incitava a cometre accions violentes en canals xifrats. Hi ha onze detinguts: deu a Barcelona i l’àrea metropolitana i un a Piacenza (Itàlia). Se’ls acusa de delictes d’enaltiment, apologia, finançament i adoctrinament del terrorisme, i d’haver fet accions per seleccionar possibles objectius. Una de les arrestades administrava un grup de missatgeria format només per dones on es promovia la violència. L’operació és la tercera fase d’un dispositiu en què ja es van detenir cinc persones el 2022 i catorze el 2023, vinculades a una organització radical paquistanesa.

Les detencions es van fer dilluns a la matinada. La investigació ha permès detectar la presència d’un grup perfectament jerarquitzat que difonia a través de canals xifrats consignes que fomentaven l’assassinat i la decapitació de persones que consideraven contràries a la seva doctrina. A més, en les seves publicacions enaltien individus que havien comès atacs contra persones per suposada blasfèmia a Europa i al Paquistan. Alguns dels investigats ja havien començat a identificar persones a Europa com a possibles objectius.

Els investigadors han acreditat que els detinguts pertanyen a un grup finançat per aportacions periòdiques dels seus integrants.

La investigació ha estat dirigida pel jutjat central d’instrucció 6 i coordinada per la fiscalia general de l’Audiència espanyola. Els detinguts van ser posats a disposició del jutge ahir, que va empresonar-ne provisionalment quatre.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

La secció quarta de la sala del contenciós administratiu del TSJ del País Valencià ha anul·lat el decret del 2020 pel qual el Consell aprovava que la localitat de Castelló, a la Ribera Alta, tingués com a oficial solament aquesta denominació en català. Arran d’aquesta sentència, el nom oficial passarà a ser Villanueva de Castellón.

La batllessa Hortensia Gómez ha informat la població que ha rebut la sentència contra el topònim, i que l’acataran, però ha anunciat que impulsaran iniciatives perquè  “el nostre poble mereix un nom en valencià”.

Els magistrats han pres la decisió perquè consideren que, a partir d’un informe elaborat pel secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, el nou topònim pot produir, i ja ha generat, “confusions” entre la ciutadania i administració entre les dues poblacions. Sobre això, es fa referència al fet que solament entre el 30 de març i el 10 de juny del 2021 hi va haver 474 registres d’entrada que anaven dirigits a la capital de la Plana Alta però van ser enviats per error a la seu electrònica de l’ajuntament de la localitat de la Ribera.

Així que, tot i que el tribunal, reconeix que tant el Consell com l’ajuntament han complert tots els tràmits legals i que no s’han produit cap “indefensió de cap mena”, tampoc aprecia que el topònim de Castelló per a referir-se a la localitat “no s’adeqüe a la tradició històrica i lingüística del municipi ni que siga coincident amb una altra ja existent”, però ho anul·la perquè considera que s’ha traspassat el límit previst en l’article 4.5 del Decret 69/2017, “relatiu al risc de confusió en la identificació de les administracions públiques, de forma real, significativa i no testimonial”.Estima així els recursos contra el decret del Consell interposats per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, la Federació Coordinadora d’Entitats del Regne de València i tres particulars. Tot i això, la sentència, notificada avui a les parts pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem espanyol (TS).

De Villanueva de Castellón a Castelló de la Ribera, i viceversa

La qüestió del nom d’aquesta localitat de la Ribera d’uns set mil habitants ve de lluny, i ha canviat unes quantes vegades aquestes últimes dècades. Quan al poble manava l’esquerra, defensava el nom de Castelló de la Ribera, i quan manava la dreta, Villanueva de Castellón, en castellà.

Un Castelló menut a la Ribera que fa enfadar la capital de la Plana Alta

L’últim canvi de nom fou el 2020. Amb la intenció d’evitar el conflicte polític, es va optar per la forma “Castelló”, sense cap qualificatiu. El canvi va ser avalat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que afirmà que Castelló era la denominació correcta i adequada del punt de vista històric i lingüístic, i considerant que és el nom tradicional amb què és coneguda la població en tota la comarca i per tots els veïns. “Castelló té sentit perquè va ser un castell amb un poblament cristià per part de Jaume I; per tant, s’ha de dir Castelló. I com que és a la comarca de la Ribera, doncs tindria sentit que es diguera Castelló de la Ribera. Però com que aquest nom el proposava Esquerra Unida, al poble té una connotació política. La resta de partits no es volen comprometre i prefereixen dir Castelló, per a evitar conflicte polític”, explicava Laura Bellver, historiadora i també veïna del poble.

Emili Casanova, l’acadèmic de l’AVL que va signar l’acord del canvi, explicava que la qüestió del nom en aquest poble de la Ribera va ser camp de lluita política durant molts anys. “Castelló n’hi ha molts, Castelló de Farfanya, Castelló de Rugat… I en aquest hi ha un plet històric entre els noms de Villanueva de Castellón i Castelló de la Ribera”, deia. L’Acadèmia volia catalanitzar el nom i els van fer més propostes, com ara Castelló del Xúquer, però no els va convèncer i finalment es va optar per Castelló i prou. Casanova també deia que quan hi havia dues poblacions que coincidien en el nom, habitualment la més important no duia el qualificatiu. No obstant això, en aquest cas semblava que Castelló de la Plana, que és capital i té un nombre d’habitants molt major que Castelló, estava a gust amb aquest nom. “És una anomalia que el nom d’una ciutat menys important que una altra tinga el nom sense qualificatiu i l’altra tinga el qualificatiu? Sí, però això és una voluntat dels ajuntaments. L’Acadèmia l’única cosa que pot fer és aprovar-ho o no, si està bé del punt de vista reglamentari”, assenyalava.

Malgrat tot, confessava que entre els acadèmics ja comentaven en aquell moment que això portaria algun problema. Però assegurava que no és una confusió única, que també passa amb més pobles que tenen noms pareguts, com ara Quatretonda i Quatretondeta.