La Comissió de la Veritat d’ERC culpa l’antiga cúpula de comunicació, afí a Rovira, de l’estructura B
La Comissió de la Veritat d’ERC, presidida per Joan Tardà, ha exposat aquesta tarda davant del plenari del congrés del partit les conclusions del seu informe, que determina que els responsables de l’estructura B i del cas dels cartells dels germans Maragall va ser l’àrea de comunicació del partit entre el 2019 i el 2023. Tardà ha estat l’encarregat d’intervenir davant de la militància i no ha esmentat cap nom, però sí les àrees implicades, amb els càrrecs responsables corresponents. D’aquesta manera, ha situat el focus, indirectament, els tres vice-secretaris generals de Comunicació durant aquest període: Sergi Sabrià, Oriol Lladó i Marc Colomer. En el seu relat, també ha assenyalat com la cúpula comunicativa es va traslladar al govern, assenyalant així la influència que Sabrià mantenia igualment sobre el partit. Tots tres eren dirigents afins a l’aleshores secretària general, Marta Rovira, de qui Tardà també ha dit que, en un moment determinat, va ser coneixedora dels fets.
En canvi, Tardà ha exonerat altres persones que van ser acusades. “Hi ha alguns membres que, des del punt de vista de la comissió, han estat injustament acusats i assenyalats públicament i amb la documentació que queda no queda acreditat que fossin partícips ni tinguessin el lideratge d’aquestes campanyes”, ha explicat l’actual vice-secretari general de Comunicació i portaveu adjunt del partit, Isaac Albert, que ha comparegut davant dels mitjans després de la presentació de les conclusions de la formalment anomenada Comissió sobre les suposades estructures paral·leles als òrgans de govern. En concret, Tardà s’ha referit als responsables de la campanya Free Junqueras i alguns dels presents, consultats per VilaWeb, han interpretat que es referia també al que fou director de comunicació del partit, Tolo Moya.
De fet, la Comissió de la Veritat ha invertit el criteri que havia seguit el responsable de compliment d’ERC que va investigar el cas, Xavier Mombiela. L’informe de Mobiela situava Moya al centre de la responsabilitat, al costat del militant de l’Anoia que va determinar la distribució dels cartells, i proposava sancions lleus per a Colomer i Sabrià. L’equip de Tardà, en canvi, focalitza les responsabilitats en la màxima direcció política. Albert ha assegurat que l’informe de la comissió determina que “el responsable de compliment no va ser del tot diligent en les seves gestions”. La direcció pretén girar full amb la compareixença de Tardà d’avui, però el procés d’investigació intern continua en els òrgans estatutaris que tenen la potestat per fer-ho. La Comissió de la Veritat tenia un caràcter polític, però no podia assenyalar persones concretes i les hipotètiques sancions dependran de la Comissió de Garanties. Així, Tardà ha lliurat les seves conclusions a l’actual responsable de compliment i a la Comissió de Garanties.
En la presentació de l’informe, Joan Tardà ha esmentat alguns dels dirigents que no han volgut declarar davant de la comissió que ha presidit. Segons fonts consultades per VilaWeb, ha esmentat Sabrià i Colomer; l’ex-president de la Generalitat Pere Aragonès; l’ex-cap de files d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, contra qui anaven dirigits els cartells sobre l’Alzheimer que van desencadenar la crisi interna; i el president del grup parlamentari d’Esquerra, Josep Maria Jové. Rovira va declarar per escrit.
Tardà també ha xifrat en més de 4 milions d’euros els milions de despesa que el partit va fer a Relevance entre el 2016 i el 2023, a través de la qual s’haurien pogut sufragar les anomenades campanyes de contrast. En concret, segons fonts presents al plenari, es tracta de 4,2 milions. Albert ha recordat, tanmateix, que Relevance era el principal proveïdor del partit en campanyes electorals i sectorials i, per tant, aquestes despeses no es poden barrejar amb els recursos potencialment destinats a l’estructura comunicativa paral·lela.
Membres del sector afí a Marta Rovira, agrupats en el sector de Nova Esquerra Nacional, sortien del plenari indignats. Consideraven que l’exposició de les conclusions era un escarni públic, més en la línia d’una purga que de la voluntat de reconciliació. “Judicis de valor, de part, incoherències semàntiques, i pocs aclariments”, ha criticat l’ex-consellera d’Esquerra Anna Simó. L’ex-alcalde i ex-alt càrrec del govern d’Aragonès Isaac Peraire ha titllat l’exposició de Tardà d’un “acte polític, espectacle i escarni lamentable, imprecís, de part, biaixat”, també “incendiari” i “irresponsable” i ha apuntat que van impugnar la creació de la comissió per evitar el que ha passat avui. Peraire ha afirmat que portarà els fets al canal ètic i a la Comissió de Garanties.
“No és això, companys, no és això. Esperava rigor, transparència i imparcialitat de la Comissió de la veritat, no escarni”, ha opinat la que va ser candidata a la presidència del partit de Foc Nou, Helena Solà. Jordi Orobitg, del mateix sector, ha criticat que es xifressin els milions de Relevance. “Si no se sap què es va gastar en campanyes de contrast, no es dona cap xifra”, ha escrit a X.
Isaac Albert ha resumit que la immediatesa, la voluntat de ser originals i voler donar una resposta ràpida als fets polítics va provocar “dinàmiques perverses” en l’àrea de comunicació del partit. “Es va perdre el control d’aquestes accions i sobretot el que es va acabar perdent era l’ètica”, ha resumit. Segons Albert, la direcció de Junqueras vol que “aquests fets no es tornin a produir mai.” La cúpula volia aparcar definitivament la polèmica sobre l’estructura B i el cas dels cartells però l’informe de Tardà n’ha tornat a encendre les brases, especialment en el sector afí a Rovira.