Els Mossos d’Esquadra han dissenyat un dispositiu de seguretat especial amb motiu del derbi entre l’Espanyol i el FC Barcelona, que es juga aquesta nit a les 21.30 a l’estadi de Cornellà – el Prat.

La Comissió espanyola contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància a l’Esport ha declarat que el partit és d’alt risc, i això implica una sèrie de mesures especials de seguretat i protocols per a garantir que el partit es desenvolupi amb les màximes garanties d’ordre públic i seguretat per als assistents, jugadors i organitzadors.

Quan els partits són d’alt risc, els dispositius de seguretat ja són més amplis de l’habitual, però avui ho serà encara més i hi haurà un augment significatiu dels efectius, tant de la policia catalana com dels equips privats dels dos clubs.

El dispositiu és pensat per a millorar la seguretat i la prevenció, però també per a evitar escenes com les que es van viure fa dos anys, quan afeccionats de l’Espanyol van envair el camp i van provar d’agredir jugadors del Barça. L’intendent Joan Salamaña, coordinador general de seguretat en esdeveniments esportius a Catalunya dels Mossos, explica tots els detalls a VilaWeb.

Objectiu: preservar la integritat de les persones

En aquesta mena de partits, la policia analitza la situació i fa una previsió de les amenaces, i també una previsió de la resposta que s’ha de donar i els recursos que calen. “I hem de tenir previst que hi haurà imprevistos, sempre n’hi ha”, explica. En un partit com el d’avui, hi haurà el doble dels efectius, tant pel que fa a la policia com en la seguretat privada, sense precisar-ne un nombre concret.

L’inspector destaca que l’objectiu principal és preservar la integritat de les persones. “I fer complir la llei, prendre decisions que siguin raonables a ulls de tothom”, explica. Segons ell, sempre tenint en compte la proporcionalitat: “Que el mal que puguem produir no sigui major del que podem evitar”, diu.

Prohibició de la simbologia del Barça

El dispositiu de seguretat d’avui no solament és el que es veu a través de la televisió. Ja s’ha activat hores abans, com ara reforçant la seguretat dels hotels. I també és palpable en les zones pròximes al camp i en els accessos als camps. En aquesta ocasió, el control de les entrades serà molt més exhaustiu, a fi d’evitar-ne de falsificades i detectar objectes perillosos o elements que puguin ser violents. “Tot això és clau perquè la gestió a dins sigui millor. Tot allò que es faci bé a l’entrada, ens donarà tranquil·litat durant l’esdeveniment”, apunta.

En un partit d’alt risc, la separació entre afeccionats és estricta. S’acostumen a establir zones diferenciades i més vigilades per als grups d’aficionats rivals i també es poden habilitar rutes d’accés i sortida diferenciades per evitar enfrontaments. Ara bé, en els partits entre l’Espanyol i el Barça, la situació és molt diferent.

Les dues juntes no han arribat a cap acord per la cessió d’entrades entre els clubs i això fa que en el camp de l’Espanyol no hi hagi cap espai destinat als afeccionats del Barça. En aquesta ocasió, la simbologia del Barça és prohibida i cap afecció pot entrar al camp de l’Espanyol amb algun element distintiu, com ara una samarreta o una bandera. Això obliga els efectius de seguretat a ser encara més estrictes en el control d’accessos. Entre més mesures de seguretat, també s’ha prohibit de fer volar drons sobre l’estadi.

I si hi ha una invasió del camp?

La policia no descarta que hi pugui haver una invasió del camp. Fa dos anys, afeccionats de l’Espanyol van provar d’agredir jugadors del Barça. Els agents de seguretat i els antiavalots dels Mossos d’Esquadra van aconseguir de contenir la majoria dels radicals que perseguien els jugadors blaugranes, però n’hi va haver un que va aconseguir d’endinsar-se al túnel de vestidors, on es va topar amb Sergio Busquets, Ronald Araujo i Jordi Alba, que li van plantar cara. La cosa no va anar més enllà perquè els van separar i l’ultra va ser expulsat de la zona.

Els Mossos no van trigar a engegar una investigació i van acabar detenint sis afeccionats per la invasió. L’Espanyol tampoc no se’n va salvar i fou sancionat amb una multa econòmica i va haver de jugar un partit a porta tancada. Salamaña deixa clar que envair la llei incompleix la llei. Segons la llei, les multes poden entre tres mil i seixanta mil euros, segons la gravetat del cas, i pot implicar una prohibició d’assistir a esdeveniments esportius durant un període que pot anar de sis mesos a cinc anys.

Si hi ha una invasió del camp, l’inspector diu que no faran ús de la força, si és que no està en perill la vida de ningú. “Si hi ha invasió, hem de dirigir el dispositiu per a protegir les persones que hi puguin haver. Ens toca prevenir. Les decisions es prenen in situ i en qüestió de minuts”, diu.

La UD Las Palmas va baixar a segona arran de la victòria d’ahir de l’Alavés contra el València CF. Aquest fet no ha passat desapercebut, amb reaccions a les xarxes socials tot recordant el paper d’aquest equip el Primer d’Octubre, que va ser el rival en el partit del Camp Nou que es va jugar a porta tancada.

Tot i les imatges de violència contra els votants, Las Palmas va emetre un comunicat on feia cap mena de menció a les càrregues policíaques, però, en canvi, recordaven els “pronunciaments públics” del FC Barcelona en favor del dret d’autodeterminació i contra la repressió, que feien que fos “alguna cosa més que una cita esportiva” i, en contraposició, decidien de brodar a la samarreta una bandera espanyola: “Amb la bandera espanyola brodada a la nostra equipació volem votar de manera inequívoca en una imaginària consulta a la qual ningú ens ha convocat: creiem en la unitat d’Espanya”.

Més agents i controls estrictes: així serà el dispositiu reforçat dels Mossos pel derbi Espanyol – Barça

Així, per exemple, trobem la reacció de l’ex-conseller Miquel Buch, “Goita! D’aquells equips que em fa gràcia que baixin a segona…”; l’historiador Carles Viñas ha reaccionat tot dient “Feina feia”; o l’humorista Marc Lesan ha dit que “avui hauríem d’anar a Canaletes només per celebrar el descens de Las Palmas”, entre altres reaccions, la gran majoria citant el comunicat fet aquell primer d’octubre del 2017.

Per què va jugar el Barça l’1-O? La història de sis hores crítiques al Camp Nou

Goita! D’aquells equips que em fa gràcia que baixin a segona… https://t.co/0chdu6732g

— Miquel Buch (@MiquelBuch) May 14, 2025

Feina feta! https://t.co/AMusIaLMux

— Carles Viñas (@CarlesVinyas) May 14, 2025

Avui hauríem d'anar a Canaletes només per celebrar el descens de Las Palmas. https://t.co/w5yfjuAM1N

— Marc Lesan (@Marc_Lesan) May 14, 2025

A SEGUNDAAA OEEEE A SEGUNDAAA OEEEE https://t.co/solXV9wQ0z pic.twitter.com/mnjobHAdR1

— Pauma (@pauma__) May 14, 2025

Que triguin temps a tornar a primera. Aquell 1O van ser el clar exemple de la vergonya amb bandareta inclosa. https://t.co/V1gj5efKws

— Quim P. Casadesús (@Kasadesus) May 14, 2025

A SEGONA https://t.co/9i8H9jQenx

— Mas_Enfurecido (@Mas_Enfurecido) May 15, 2025

 

 

 

 

 

 

 

a carrèc de la coral Els Boixets d'EMA. Direcció Gemma Ruiz. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El conflicte veïnal per les reformes per a fer apartaments turístics al carrer del Poeta Mas i Ros de València ha pujat de tensió aquest matí, quan una de les veïnes s’ha engabiat per a evitar que continuen les obres. El xoc ve d’anys enrere, quan una empresa va comprar tots els baixos d’una illa de cases per a fer-hi apartaments turístics. I no només això, sinó que va obrir forats a la terrassa comunitària per a crear patis interns als baixos, amb l’argument que era el seu sostre i que podien fer-ho.

“Des de dilluns intenten fer més gran aquest forat, sense permís del veïnat”, denuncia Maria Alandes, la veïna que s’ha tancat per a impedir les obres. D’ençà del seu cas va començar a fer activisme i a assessorar altres veïns afectats per fer reformes a les zones comunitàries per a fer apartaments turístics. Va prendre el nom de la Mata Obres, i el projecte es va fer tan gros que es va convertir en un col·lectiu. Aquest matí, ha estat ella qui ha demanat col·laboració ciutadana per a mirar d’impedir que continuessin les reformes.

El 5 de maig es va celebrar el judici per a decidir a qui pertany la terrassa. L’empresa propietària dels baixos diuen que és seva, perquè és el sostre de les seves propietats, i els veïns diuen que és una terrassa comunitària i que no tenen dret de fer la reforma “Nosaltres ens quedem ací i diem que allí no es fa el forat, fins que no haja sortit la sentència”, afegeix Rafa Pérez, vice-president de l’associació de veïns.

Dimarts, el diari El Levante-EMV va publicar que el govern municipal avala les obres perquè, si bé inicialment les va començar amb una declaració responsable –insuficient per a aquest tipus d’obra– i va haver d’aturar-la per la denúncia dels veïns, més tard va ampliar la llicència i va rebre l’autorització per a reprendre les obres.

Els veïns van dur el cas als tribunals, i ara esperen que la sentència els sigui favorable. Tot i això, no hi ha cap mesura cautelar que aturi les obres i les continuen fent. Davant de la protesta veïnal d’avui, les obres s’han aturat, però els veïns creuen que demà tornaran a intentar reprendre la feina.

“Damunt, serà per a fer apartaments perquè vinguen turistes i serà insuportable. No podem viure tenint un baix així, totes aquestes finestres són dormitoris, això no és compatible amb la vida digna”, es queixa Alandes. “Som gent que treballa, i als turistes els és igual que siga dimarts que dissabte, perquè estan de vacances. El que volem és viure tranquil·lament”, acaba.

Endesa ha adaptat quaranta torres elèctriques a l’Alt Empordà per protegir la reintroducció de l’ibis ermità. És un ocell que es va donar per extingit a diversos països mediterranis i que durant les darreres dècades s’està recuperant. A Catalunya, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de la mà de la Fundació Alive, està impulsant un projecte per repoblar els Aiguamolls de l’Empordà amb l’espècie. La previsió és alliberar els primers exemplars criats a la zona l’any vinent. Per evitar que pugui patir electrocucions durant la ruta migratòria, la companyia elèctrica ha reformat les torres instal·lant-hi dispositius aïllants que redueixen el risc elèctric.

L’ibis ermità és un tipus d’ocell que es va donar per extingit a Europa durant més de 300 anys i que, en les darreres dècades, s’ha anat recuperant fins a arribar als dos mil exemplars que hi ha actualment gràcies a la criança controlada en zoològics d’Àustria, Alemanya i Cadis. La Generalitat ha impulsat un projecte per reintroduir l’espècie convertint els Aiguamolls de l’Empordà en “casa” per als ibis ermitans, i no solament una parada en la seva ruta migratòria.

Des del 2023, cada any desenes d’ibis ermitans surten d’Àustria fins a Cadis, on viu una comunitat sedentària. Les aus recorren uns 2.800 quilòmetres guiades per ultralleugers on viatgen les cuidadores que han fet de “mares adoptives” del grup. Ara, la idea és reproduir aquest model d’èxit a l’Alt Empordà. La directora tècnica de la Fundació Alive, Sònia Duñach, ha concretat que ara mateix estan immersos en la construcció d’un aviari a la Torre d’en Mornau on tindran una trentena d’ibis ermitans procedents de llocs diferents. A principi de juny arribaran quinze exemplars provinents de Jerez que es “continuaran criant a mà” per una “mare adoptiva” humana.

Si estan preparats per fer-ho, cap al mes de juliol i fins a mitjans d’agost s’enlairaran al cel de l’Empordà. Quan arribin altres ibis ermitans procedents de nuclis zoològics europeus sense contacte amb humans, estaran tancats tots junts. “El mes de març del 2026 obrirem les portes de l’aviari i esperem que hi hagi ibis que es quedin aquí”, ha remarcat. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha subratllat que esperen que el projecte tingui èxit i hi pugui haver una població estable d’ibis a Catalunya, i deixi de ser només una zona de pas. De fet, ha remarcat que fa dos anys van passar aus per la zona trenta-quatre exemplars i l’any passat trenta-sis.

La zona dels Aiguamolls de l’Empordà compleix els requisits perquè l’ocell s’hi quedi, però, per reduir riscos i ajudar a la supervivència de l’espècie, Endesa ha adaptat quaranta torres elèctriques de l’Alt Empordà per evitar possibles electrocucions.

Els treballs d’adaptació dels suports van començar a l’abril i està previst que acabin aquest mes. Han suposat una inversió de més de cent mil euros aportats per la companyia. El director territorial d’Endesa a Catalunya, Enric Brazís, i el director de distribució, Francesc Alemany, han concretat que els treballs se centren a reformar el cap de les torres, modificar i redistribuir aparells ja existents i instal·lar elements de protecció, anticol·lisió o antiposada. Els dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol.

Les actuacions les fan a través de professionals especialitzats en treballs en tensió, per evitar haver d’interrompre el subministrament elèctric mentre fan els treballs. Les quaranta torres són de mitjana tensió i abasten els municipis de Pau i Peralada.

Un centenar de docents de ciències ha renunciat a corregir les proves d’accés a la universitat (PAU) d’enguany en protesta pels canvis en el currículum de batxillerat impulsats pel Departament d’Educació. El col·lectiu lamenta que la veu dels docents sobre aquests canvis no hagi estat escoltada ni tinguda en compte i, per això, docents de secundària i universitats s’han negat a corregir els exàmens de selectivitat d’enguany. Fonts del Departament d’Educació han recordat que aquesta és una tasca voluntària i han descartat que perilli la correcció dels exàmens.

Tot allò que heu de saber sobre les proves de selectivitat 2025: dates i horaris de les PAU

En canvi, Ciències en Perill ha assegurat en un comunicat que aquesta acumulació de renúncies posa en risc la qualitat i la coherència de la correcció de les PAU. Ha afegit que, si la tendència de renúncies es manté, el Departament d’Universitats “es podria veure obligat a recórrer a correctors poc experimentats o que tenen poc coneixement del currículum de secundària”. La plataforma ha exigit a Educació que escolti els professors i aturi la proposta de fusió de les matèries científiques, per tal de garantir una formació “específica, rigorosa i de qualitat per als futurs estudiants”.

Els docents que volien participar en els tribunals de les PAU, i per tant de la correcció de les proves, van haver de presentar la sol·licitud de participació entre el 15 de gener i el 3 de febrer; i entre el 8 i aquest dijous 15 de maig havien de confirmar la seva sol·licitud o renunciar-hi.

Una resolució del Síndic de Greuges del mes de març de 2024 ja demanava a la DGAIA que posés el focus en l’escapoliment dels menors tutelats dels centres. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, és la resposta a una queixa presentada pel Col·lectiu d’Educadors i Educadores de Catalunya que alertava que aquesta era una problemàtica estesa arreu del territori.

El text alertava que fugir del centre és un “dels principals factors de risc” de sofrir situacions d’explotació i violència sexual. A més, avisava que les noies es trobaven en una situació d’especial vulnerabilitat. Així, proposava millorar la comunicació amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, escoltar més els infants i implicar-los en la presa de decisions.

En aquesta resolució, el Síndic de Greuges indicava que l’acolliment en un centre residencial havia de servir per aportar estabilitat als infants i adolescents que no podien viure amb les seves famílies.

En aquest sentit, va alertar que els escapoliments representen “un dels principals factors de risc de patir situacions d’explotació sexual i violència, essent majorment exposades les noies”. Per això, va aconsellar abordar la problemàtica també des d’una perspectiva de gènere.

Alhora, va considerar que la DGAIA havia de posar el focus en reduir aquesta mena d’episodis i que aquest “hauria de ser un objectiu en la intervenció dels recursos residencials i en general del sistema, atès que es tracta de situacions que generen un greu risc per als nois i noies atesos”.

El govern anuncia una transformació profunda de la DGAIA i serà acusació particular en el cas de la menor violada

Eines per reduir els escapoliments

La sindicatura va considerar que per reduir les fugides dels centres era essencial promoure la integració efectiva i el desenvolupament del menor en la societat, així com minimitzar els riscs que qualsevol canvi de situació material o emocional. També va apostar per oferir als infants i adolescents recursos residencials de dimensions reduïdes i per garantir que els germans poguessin romandre plegats.

Un altre dels aspectes sobre els quals va valorar que calia incidir era en fer un seguiment adequat de possibles conductes de risc. Així, va suggerir implementar un model d’intervenció terapèutica que assegurés que els equips socioeducatius dels centres rebessin assessorament clínic, sessions multidisciplinàries periòdiques, i treballessin en coordinació amb el CSMIJ.

En aquesta mateixa línia, va demanar que la DGAIA emprengués un procés d’anàlisi dels casos d’escapoliments amb indicadors mesurables per poder disposar de dades analitzables que ajudessin a entendre les causes i a planificar mesures per prevenir-los. Així va obrir la porta a desplegar treballs individualitzats en cas que fos necessari.

També va requerir una relació de totes les dades possibles relatives als escapoliments d’infants i adolescents tutelats per poder fer un diagnòstic de la situació. Va demanar informació per mesos, edat dels nois i noies, temps fora dels centres, reiteracions, noms dels centres de protecció, entre d’altres.

El govern obre un expedient per revisar l’actuació de la DGAIA en els abusos a una nena tutelada

Espais de participació i més escolta

De la resolució del Síndic de Greuges també se’n desprèn que en les visites a centres de protecció (CA, CRAE, i CREI) realitzades des de l’Àrea d’Infància de la institució es va constatar que existia una demanda generalitzada per part d’infants i adolescents de tenir més contacte i rebre més informació per part dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

Alguns dels menors van exposar que no havien tingut cap entrevista amb l’EAIA des que són ingressats al centre, d’altres refereixen que han estat ells (via l’equip psicològic del centre) els que han demanat poder ser escoltats, i d’altres addueixen que l’EAIA només ha acudit al centre quan han tingut problemes, però no quan estan bé.

Per tot plegat, la sindicatura va defensar que calia incorporar més mecanismes d’escolta per part d’aquests professionals que permetessin informar els infants i adolescents sobre la seva situació al centre i la temporalitat d’aquesta, la relació amb la seva família, o el seu futur després dels 18 anys.

També va plantejar crear “espais de participació” i estimular, de la forma més adequada al moment evolutiu, la implicació de l’infant en la presa de decisions, sempre que fos possible.

La DGAIA admetia estar preocupada pels escapoliments

Arran de la queixa rebuda, el mes de gener de l’any passat, el Síndic de Greuges va adreçar-se a la DGAIA i en data el 7 de març de 2024 va rebre un informe d’aquesta administració al respecte.

En el document la DGAIA va admetre que estava preocupada per la problemàtica dels escapoliments dels nois i noies dels centres de protecció “per les situacions de risc a les quals molt sovint no es poden abordar per l’actitud refractària d’aquests al tractament i a la mesura de protecció que se’ls proposa”.

Arran d’haver rebut diverses queixes relacionades amb aquesta problemàtica, l’any 2023 la sindicatura ja va obrir una actuació d’ofici en el marc de la qual va fer múltiples recomanacions destinades a aprofundir sobre com millorar la resposta a les necessitats que presenten les noies ingressades en centres de protecció i abordar la qüestió dels escapoliments.

La Copa Amèrica de 2027 es farà a Nàpols, després del fracàs de l’edició passada a la costa de Barcelona. La ciutat de València havia sondejat un retorn de la competició, malgrat les males experiències del passat, però finalment l’organització ha decidit de portar-la per primera volta a Itàlia.

Un aborigen a la final de la Copa Amèrica 

ITALY TO HOST THE LOUIS VUITTON 38TH AMERICA’S CUP IN THE CITY OF NAPLES IN 2027

Read the full story here: https://t.co/OSAZcvOCq4 pic.twitter.com/chAHSu4gWZ

— americascup (@americascup) May 15, 2025

Ara, la competició es disputarà davant el litoral napolità, amb el Vesuvi de fons i les bases dels equips instal·lades al barri de Bagnoli, una zona degradada que el govern italià vol rehabilitar aprofitant l’esdeveniment.

El ministre d’Esports i Joventut, Andrea Abodi, ha celebrat l’elecció de Nàpols com un èxit col·lectiu i ha agraït el suport personal de la primera ministra, Giorgia Meloni.

El jutge que ha processat el defensa del Reial Madrid Raúl Asencio per pornografia infantil i revelació de secrets aprecia indicis que va demanar als altres tres implicats en el cas que li enviessin el vídeo que havien enregistrat mentre mantenien relacions sexuals amb dues noies, de divuit i setze anys, i que el va mostrar a una tercera persona.

Segons que recull l’acte judicial, avançat per Canarias 7 i al qual ha tingut accés EFE, el jutge instructor sosté que Asencio va sol·licitar el vídeo a un altre dels implicats, l’ex-jugador del planter del Reial Madrid Juan Rodríguez, tot i saber que hi apareixia una menor –una noia de setze anys– i “sabent que s’havia obtingut sense el consentiment de les possibles víctimes i que s’havia conservat contra la seva exigència que s’esborrés”.

El segon fet que s’atribueix al futbolista és que, presumptament, l’endemà d’haver rebut el vídeo al mòbil –el 21 de juny de 2023, mitjançant un missatge de WhatsApp amb opció d’un sol visionament–, el va ensenyar a una tercera persona, que figura en la causa com a testimoni.

Acompanya'ns Activa't - Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay Sala Polivalent

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, decidirà si accepta una nova ronda de converses amb Rússia a Istambul després de la reunió que mantindrà avui mateix amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Així ho ha explicat un alt càrrec del govern ucraïnès a l’agència Reuters.

Zelenski havia proposat una trobada cara a cara amb Vladímir Putin, però Rússia ha optat per enviar una delegació de rang inferior. L’encapçala Vladímir Medinski, un dels col·laboradors més pròxims del president rus i conegut pel seu perfil ultranacionalista. Medinski ja va dirigir l’única ronda de negociacions directes entre Rússia i Ucraïna que hi ha hagut fins ara, l’any 2022.

Abans de la confirmació de Reuters, la cadena pública ucraïnesa Suspilne havia informat que una font de la delegació d’Ucraïna –la composició de la qual encara no és pública– pretenia posar damunt la taula una proposta d’alto-el-foc de trenta dies.

Aquest moviment diplomàtic arriba després d’una reunió ahir a Moscou entre Putin i els principals responsables de defensa i seguretat del Kremlin. Rússia ha optat per rebaixar el perfil d’aquestes converses, mentre Ucraïna valora si val la pena d’asseure-s’hi. Tot dependrà, segons fonts oficials, del resultat de la trobada entre Zelenski i Erdogan.

El grup de Junts al parlament ha anunciat que impulsarà una comissió d’investigació per la crisi al Departament de Drets Socials en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). El partit considera que aquesta crisi “s’agreuja després de saber que una menor tutelada va ser violada per pederastes”. Segons expliquen en un comunicat, volen “arribar fins al final de la qüestió”, tenint en compte que aquest organisme també està sota la lupa de l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes per les anomalies en la contractació i les subvencions.

Un pagès de 75 anys ha mort a Alpicat (Segrià) en caure amb el seu tractor per un marge mentre treballava al camp, segons que han confirmat els Mossos d’Esquadra a Europa Press.

Segons que ha avançat el Segre, l’home va caure amb el seu vehicle per un marge amb gran desnivell i el tractor va acabar encastat a la masia de la seva propietat.

La policia espera a l’anàlisi del forense per determinar les causes de la mort, ja que no es descarta que l’home patís una indisposició o una aturada cardíaca abans de precipitar-se pel marge.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estudia si una mascota té el mateix valor que una maleta a efectes d’indemnitzar la seva pèrdua en un vol comercial. L’alt tribunal de la UE va fer ahir una vista a Luxemburg per analitzar si les aerolínies han de pagar més per perdre un animal que un objecte. El cas ha arribat fins a Luxemburg arran de la reclamació d’una dona argentina contra Iberia per haver extraviat la seva gossa que havia de viatjar a la bodega d’un avió que volava de Buenos Aires a Barcelona. L’afectada demana 5.000 euros d’indemnització, però la companyia només vol pagar el que està previst per a equipatges facturats: un màxim d’uns 1.800 euros.

“Si la companyia ha de pagar tres pessetes per matar un gos, tindrà tants sinistres de gossos com de maletes”, avisa Carlos Villacorta, advocat de la passatgera afectada, en declaracions a l’ACN.

Més enllà de les xifres concretes, la causa ha obert un debat jurídic a Luxemburg sobre el valor que s’atorga als animals en un moment en què diversos països europeus, com l’estat espanyol, estan reforçant la protecció del benestar animal.

Des del sector aeri temen repercussions logístiques i econòmiques d’un canvi de perspectiva sobre les mascotes i l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès) s’ha personat en el cas.

Iberia fins i tot ha amenaçat de suprimir el servei de transport d’animals si se’ls aplica un sistema de compensació il·limitat similar al de les persones, segons que consta en l’escrit de la defensa al qual ha tingut accés l’ACN.

La desaparició de la gossa Mona

El 22 d’octubre del 2019, Gisel Ortiz, la seva mare i els seus tres gossos havien d’agafar un vol des de Buenos Aires a la capital catalana. Mona, una de les gosses de la passatgera, havia de viatjar a la bodega en un contenidor especial per la seva grandària i pes. La propietària la va facturar com a equipatge, però sense formular cap declaració d’especial valor.

Ja dins l’avió, mare i filla van veure des de la finestra com el conductor del cotxe que transportava la Mona feia un cop de volant inesperat i provocava la fuga de l’animal, que va sortir “corrent pels voltants de l’aeronau”. Després d’una persecució per la pista, el personal la va aconseguir atrapar i Iberia va tranquil·litzar les clientes assegurant que l’enviaven a un centre d’acollida d’animals.

Tanmateix, la Mona es va tornar a escapar. La Gisel va emprendre llavors una campanya de recerca a mitjans de comunicació i xarxes socials. La pàgina web de Facebook que va obrir la família ha arribat a tenir més 19.000 seguidors, però la gossa continua desapareguda.

Disputa per la indemnització

La seva propietària ha reclamat a Iberia una indemnització per danys morals de 5.000 euros. La companyia admet la seva responsabilitat per la desaparició de la gossa, però no vol pagar tants diners.

L’aerolínia espanyola se cenyeix al límit de compensació que marca el Conveni de Montreal, referent legal a la Unió Europea sobre la responsabilitat de les companyies aèries en cas d’accidents o incidents durant el transport aeri internacional de passatgers, equipatge i càrrega. Segons el tractat, les aerolínies compensaran amb un màxim de 1.519 drets especials de gir (uns 1.800 euros) per la pèrdua de l’equipatge facturat quan no s’hagi fet una declaració especial de valor.

La jutgessa espanyola que porta el cas té dubtes sobre el valor de les mascotes a efectes d’indemnització per pèrdua si també es tenen en compte les normatives europees sobre benestar animal. Per això, el jutjat mercantil número 4 de Madrid ha traslladat al TJUE una petició prejudicial per aclarir com s’han d’interpretar el Conveni de Montreal respectant la legislació europea.

L’alt tribunal va celebrar dimecres una vista a Luxemburg per escoltar a les parts i resoldrà en els pròxims mesos si la gossa Mona val més que una maleta d’avió.

Un gos té més valor que una maleta?

La propietària de la Mona diu que sí. El seu advocat argumenta que les mascotes transcendeixen el valor material que poden tenir per al seu propietari i passen a un nivell superior pel “valor intrínsec de l’animal com a subjecte de sentiments i emocions”. És “extrapolable al que un ésser humà pot patir per la pèrdua d’un altre”, afirma.

En aquest sentit, el lletrat defensa que el règim d’equipatges no es pot aplicar a les mascotes perquè és incompatible amb el dret comunitari i la legislació nacional que reconeix el caràcter sensible dels animals.

L’advocat proposa aplicar el règim general de compensació que s’aplica als passatgers, però sense equiparar totalment animals i persones. “La mascota continuarà sent una mascota, però a l’hora de valorar els danys per la seva pèrdua, sí que s’entendran inclosos en el dany patit pel passatger”, resumeix Villacorta a l’ACN.

Què diu Ibèria?

“És un sense sentit igualar els animals a les persones”, replica la companyia en l’escrit presentat al TJUE.

Des d’Ibèria traslladen part de la responsabilitat als passatgers que decideixen transportar els seus animals en avions: “El propietari, únic que comprèn plenament l’animal, és qui opta per exposar-lo a l’experiència, sovint estressant i desafiant, de viatjar amb avió”. I afegeix: “És responsabilitat seva preparar-lo per al viatge, assumir el risc d’exposar-lo a un entorn inhòspit i garantir-ne l’aptitud veterinària. Però el més crucial és que només ell pot valorar el profund vincle emocional amb la seva mascota i, per tant, el dany moral que patiria si alguna cosa li passés durant el transport”.

L’aerolínia nega que vegi els animals com a “coses”, però sosté que va ser decisió “unilateral” de la passatgera transportar a la seva mascota com a “equipatge” sense fer una declaració de valor especial. En conseqüència, diu que se li ha d’aplicar el Conveni de Montreal que regula els límits d’indemnització per pèrdua d’equipatges. És a dir, que la gossa té el mateix valor que una maleta a efectes de la compensació per la seva desaparició.

De totes maneres, els advocats d’Iberia avancen que és impossible estandarditzar el dany moral causat per la pèrdua d’una mascota i que, precisament per això, ja existeix una declaració d’especial valor que permet als passatgers obtenir una compensació superior.

“No es pot pretendre que els passatgers […] puguin obtenir indemnitzacions il·limitades, similars a les de les persones, com s’està valorant aquest procediment”, lamenta l’aerolínia, que fins i tot amenaça de retirar el servei de transport d’animals de companyia si se’ls aplica el règim de compensació dels passatgers.

Què opina Brussel·les?

Brussel·les es posiciona al costat d’Iberia, però esquiva el debat sobre el valor dels animals limitant-se a l’argumentació jurídica sobre el règim d’indemnitzacions existent al sector de l’aviació europea.

En el seu escrit davant el TJUE, la Comissió Europea reconeix que els tractats europeus conceben els animals com a “éssers sensibles” i demanen polítiques de transport que tinguin en compte el benestar dels animals. Tanmateix, recorda que aquesta consideració no impedeix que tinguin un preu o valor determinat sempre que es respecti el seu benestar.

En el cas de les indemnitzacions, l’executiu comunitari assenyala que el Conveni de Montreal no preveu una compensació específica per a mascotes i que, per tant, s’ha d’aplicar la limitació existent. “L’única manera per evitar la limitació és la presentació, en el moment de la facturació, d’una declaració d’especial valor”, subratlla.

Després de la vista, l’advocat de l’afectada reconeix que serà difícil obtenir una sentència favorable, si bé creu que és una qüestió de voluntat i valentia per part del tribunal. “El TJUE té una oportunitat excepcional de pronunciar-se sobre la consideració que mereixen les mascotes a la nostra societat”, conclou.

Alhora considera que el Pacte Nacional per la Llengua no només és insuficient per revertir el retrocés del català, sinó que consolida la seva posició subalterna al castellà. En aquest sentit, denuncia que l’acord no implica cap compromís real de desplegar el marc legal vigent —com l’estatut o la llei de política lingüística— i, en canvi, avança cap a un model voluntarista, sense obligacions ni conseqüències. El govern, diuen, ha renunciat a aplicar coercitivament els drets lingüístics i ha optat per un discurs conformista que evita el conflicte amb els poders que sostenen el bilingüisme imposat.

L’acord és, segons la formació, una operació estètica que permet al PSC d’emblanquir la seva aposta per la diglòssia i la substitució lingüística. Alhora critica que el pacte es fonamenta en un diagnòstic aparentment dur, però que amaga mesures febles i infrafinançades, i que serveix de coartada perquè ni els signants ni l’oposició no assumeixin cap compromís efectiu amb la defensa de la llengua. “Catalunya no necessita polítics plorant pel català, sinó polítiques valentes per posar-lo al centre de la vida social i garantir els drets dels parlants”, afirmen.

Per fer-hi front, Alhora proposa tres mesures urgents. La primera és la creació d’una doble xarxa escolar: una d’immersiva, amb un compromís explícit de les famílies i amb el català com a única llengua de socialització; i una altra, l’actual, bilingüe, on es pugui treballar per fer retrocedir el castellà. Amb aquesta divisió, sostenen, es generaria un espai d’hegemonia lingüística i es posaria fre a la castellanització estructural de l’ensenyament. Aquest model ja ha demostrat resultats en altres territoris, com el País Basc i les Illes, i permetria recuperar el terreny perdut amb una estratègia progressiva i realista.

La segona proposta és catalanitzar la immigració mitjançant l’ús social del català, amb lleis i incentius clars: garantir que totes les empreses i treballadors contractats per l’administració puguin comunicar-se en català, i que el seu ús sigui una condició imprescindible per accedir a llocs de treball públics i serveis. Això hauria d’anar acompanyat de cursos intensius d’immersió i d’ajuts econòmics que facilitin l’aprenentatge de la llengua, seguint models d’èxit com el de l’hebreu a Israel.

La tercera proposta és un pla de xoc per a la formació i contractació de mestres de català, amb beques-salari, inserció laboral garantida i una via ràpida per a estudiants d’altres disciplines. La manca de docents competents és, segons Alhora, un dels grans coll d’ampolla actuals i cal actuar amb urgència per garantir el relleu generacional i reforçar la presència de la llengua a l’educació.

El compromís pressupostari de 250 milions d’euros anuals no compensa, segons la formació, l’absència de mesures estructurals. Consideren que partits com ERC s’hi aferren per tapar la inacció dels darrers anys i que d’altres, com Junts o la CUP, tenen dificultats per oposar-s’hi frontalment, tot i no haver-lo signat. Alhora sosté que el pacte legitima amb diners una política de deixadesa i no posa fre a la subordinació del català, sinó que la perpetua amb una capa de vernís institucional.

És per això que reclamen un canvi d’estratègia immediat, amb mesures concretes per fer retrocedir el castellà en l’ús social i garantir l’hegemonia del català. “No volem plors, volem justícia lingüística”, diuen. Sense una acció decidida i planificada, amb recursos i voluntat de conflicte, alerten que la llengua corre el risc de convertir-se en un patrimoni decoratiu, mentre el país perd el dret de viure plenament en català.

Avui, 15 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Fer trenta anys, tenir-ne setanta i passar el relleu: les claus per a refermar el futur del diari I Editorial d’Assumpció Maresma 
• Txell Partal serà la nova editora de VilaWeb a partir del juny 
• [VÍDEO] Una mirada al passat de VilaWeb, trenta anys després 
• La dignitat de les víctimes I Mail obert de Núria Cadenes
• Mujica, l’empremta de la bondat I Mail obert d’Estel Solé   
• Quines opcions hi ha que el català esdevingui oficial a la Unió Europea a final de mes? 
• Mònica Sales: “El govern genera desconfiança amb la llengua pel procés de desnacionalització premeditat que fa” 
• Un vol cada dia o canviar de casa cada any: així afecta els docents la crisi de l’habitatge 
• La violència sectària empeny la minoria drusa de Síria als braços d’un aliat improbable: Israel 
• Flors i violes: sis llibres per a un maig florit 
• Marc Recha ens porta a Poblet amb un grup d’actors cecs 
• L’IPC baixa al 2,1%, però els aliments frescs pugen al 5,8% I Anàlisi de Jordi Goula

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Diguem-ho d’entrada: els films de Marc Recha no són fàcils. No passa res. Tampoc no ho són els de Peter Greenaway, ni els d’Ulrich Seidl, ni els d’Albert Serra. Aquests cineastes no acostumen a fer films lineals, ni de plantejament, desenvolupament i desenllaç, ni de final feliç. Mentre els mires, pot passar que et preguntis què dimonis és allò que veus a la pantalla. O que els acabis de veure i no estiguis segur d’haver-los entès, si és que calia entendre-hi res. Fins i tot pot passar que els acabis de veure i no sàpigues si realment t’han agradat, encara que sembli paradoxal. El bon art ens ha d’interpel·lar, no pas fer-nos el camí més fàcil.

A mi sí que m’agraden, els films de Marc Recha. Des de L’arbre de les cireres i Pau i el seu germà que el segueixo. Ens vam conèixer quan va venir a presentar Petit indi a Berlín i em va caure bé, mentre dissertava sobre la vida i la mort a tocar de la Nova Sinagoga, a l’Oranienstrasse, ben entrada la nit. Intens i vital, Recha aporta al cinema català actual una mirada pròpia i un estil intimista, fins i tot poètic, a partir de les seves experiències i la formació autodidàctica. Des de petit que explica històries, quan tenia deu anys amb una càmera súper-8 i avui amb HD 4K i tot l’aparat tècnic i tecnològic del cinema modern. Però Recha continua essent un esperit lliure que va a la seva, i això és el que compta.

Estrenat al Festival de Sitges de l’any passat, avui arriba als cinemes el seu desè llargmetratge, Centaures de la nit. Rodat en blanc i negre al monestir de Poblet, un dels elements destacats és que molts dels actors que hi apareixen són cecs i no són actors professionals. Entre aquests hi ha el pianista de jazz Ignasi Terraza, que fa de pare abat. L’ONCE i més associacions van col·laborar en el procés de selecció dels actors cecs i la seva participació posa un toc d’originalitat i autenticitat indiscutible al film. Els acompanyen, en els papers protagonistes, actors reconeguts com Lluís Soler, Montse Germán i Muntsa Alcañiz. La banda sonora del film la signa Marc Parrot.

El començament del film, amb el grup de cecs arribant amb un autocar atrotinat a Poblet, ens transporta directament a l’imaginari surrealista de Luis Buñuel. Recha reconeix la influència de films del director aragonès com Los olvidados i Viridiana, però també la de films dels anys cinquanta i seixanta com The Seventh Seal, d’Ingmar Bergman; The Night of the Iguana, de John Houston (1964); Uccellacci e uccellini, de Pier Paolo Pasolini; i Falstaff, d’Orson Welles. Són films en blanc i negre que tenen una gran força visual, que reforça la dimensió humana dels personatges. L’altra gran influència de Centaures de la nit és l’obra del fotògraf eslovè cec Evgen Bavčar, que també hi apareix com a personatge, interpretat per Tomaž Wraber. Bavčar va col·laborar amb grans artistes catalans com ara Antoni Tàpies i Miquel Barceló, amb qui va crear un llibre escrit en braille.

Centaures de la nit narra la història d’un home cec, l’Àlex, interpretat per Lluís Soler, que viatja a Poblet per ajudar un amic a robar les relíquies que suposadament van amagar-hi un parell de monjos eslovens que van ajudar a reconstruir el monestir després de la guerra de 1936-1939. La conductora de l’autobús és la Joana, interpretada per Montse Germán, que sempre s’ha estimat l’Àlex i és l’única que té prou paciència per a aguantar el seu comportament imprevisible i erràtic. Les imatges de Poblet són d’una gran bellesa i Recha es recrea en els detalls de les figures religioses i les tombes reials, en l’aigua de la font que hi ha davant el refetor, destinada a les ablucions dels monjos, i en els jocs de llums i ombres que es produeixen a dins l’església abacial i al claustre.

Com diu Recha mateix, Centaures de la nit és un viatge a través de la foscor a plena llum del dia. Els centaures són una classe de planetes menors que giren entorn del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú. Actualment, no disposem de cap fotografia d’alta resolució d’un centaure. Som, per tant, en el terreny de la imaginació, com la que utilitzava Evgen Bavčar quan feia les seves fotografies. “Quan imaginem alguna cosa, existim: no sóc d’aquest món si no puc dir que l’imagino a la meva manera”, deia el fotògraf eslovè.