Comencem el període de Setmana Santa amb la incertesa de com afectaran els aranzels imposats per Trump en el sector del vi del país, sobretot el cava, i què passarà amb la guerra comercial mundial que han generat. Però també obrim aquesta setmana amb bones notícies al món del vi, com és el fet que el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb seu a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), serà nomenat ben aviat museu d’interès nacional. Així ho ha considerat la Junta de Museus de Catalunya, que n’ha fet un informe favorable i ara només caldrà que ho aprovi el govern. Els museus d’interès nacional són aquells que, per la importància i el valor del conjunt dels béns culturals que apleguen, per les característiques generals o específiques de les seves col·leccions o perquè l’interès de llur patrimoni museístic en depassa el marc, tenen una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya.

Premsa monumental i mural dedicat a la vinya i el vi, a la nova plaça del Vi del VINSEUM.

Segons que ha fet públic el departament de Cultura, el VINSEUM és l’equipament de referència nacional, estatal i internacional que recupera, preserva, investiga, interpreta i difon el patrimoni vinícola de Catalunya, i és per això que el va proposar per ser reconegut com a museu d’interès nacional. El VINSEUM ha estat guardonat com a millor museu del vi d’Europa el 2024 per Inter Vitis, la ruta cultural del vi promoguda pel Consell d’Europa.

Precisament, el novembre, el VINSEUM va inaugurar la nova seu, un edifici de nova planta, obra de l’arquitecte Santi Vives. El nou equipament es troba adjunt al Palau Reial de Vilafranca del Penedès, la seu històrica. El nou museu presenta un discurs museològic i museogràfic renovat, creat per l’arquitecte i interiorista Dani Freixes, que ha imaginat una proposta no pas cronològica sinó temàtica i atractiva, tot incidint en un nou relat on es visibilitza la importància de la dona al camp i, en concret, al món del vi, i també, entre més, de com el vi és una manifestació cultural de primer ordre i present en totes les arts. El director actual del VINSEUM és l’historiador de l’art vilafranquí Xavier Fornos.

Marta Cortizas, la millor sommelier

Per una altra banda, també aquesta setmana, Marta Cortizas, sommelier del restaurant Celler de Can Roca, ha estat proclamada millor sommelier de l’estat espanyol. Ja ho va ser de Catalunya el 2024. La sots-campiona, Anna Casabona, també formava part de l’equip representant de l’Associació Catalana de Sommeliers. És sommelier i enòloga i actualment treballa per a la marca Juvé & Camps.

Marta Cortizas, a la dreta, i Anna Casabona, a l’esquerra, i durant el concurs de Millor Sommelier de Catalunya 2024.

Marta Cortizas (la Corunya, 1992), fa tres anys que va entrar a treballar al Celler de Can Roca. Havia estudiat Belles Arts, però es va decantar pel món de la restauració. Es va formar al restaurant Casa Solla, a Poio, Pontevedra, amb una estrella Michelin. Una mica més tard va entrar en el món del vi i es va formar com a sommelier. Com que va quedar primera de la seva promoció, va decidir de fer les pràctiques al Celler de Can Roca. Després de quatre mesos, Josep Roca li va proposar de quedar-s’hi. De Josep Roca explica: “M’ha aportat més curiositat. I l’exemple d’un home que, sabent-ne tant, encara dubta, que s’ha de ser senzill. M’ha aportat la idea que el sommelier és una persona amb un aprenentatge constant i que és bonic servir i cuidar. Per això m’he sentit tan pròxima a ell, perquè jo ho visc igual. Abans d’arribar al Celler, tenia una mirada molt més acadèmica, més tancada. I ell m’ha ensenyat unes altres realitats i unes altres formes i possibilitats per al vi. Tastant amb ell he descobert els meus vins preferits. I m’ha ajudat també amb els vins naturals i uns altres vins menys convencionals.” 

Precisament, fa dos mesos, un altre membre de l’equip de sala del Celler de Can Roca, que avui ja n’és el cap, el jove Cyril Vermuelen, va aconseguir el reconeixement de millor sommelier de Catalunya del 2025. Per a Marta Cortizas el gran desafiament d’un sommelier és que sigui més pròxim, menys elitista i més natural.

Els Pagesos 2017 de Pardas, un escumós de sumoll

La setmana entrant arriba la Setmana Santa, dies de vacances, celebracions i l’abstinència arraconada. Una Setmana Santa que queda a les portes de Sant Jordi, que enguany cau just després. És per això que, per maridar els àpats d’aquestes celebracions amb alguna novetat vinícola, us proposem de descobrir Els Pagesos del celler Pardas, un escumós de Corpinnat fet 100% de sumoll, el més literari del mercat català.

L’escumós Els Pagesos 2017 de Pardas, fet 100% de sumoll negre.

Un escumós 100% de sumoll és una raresa. No trobem escumosos amb segona fermentació elaborats només amb raïm de sumoll. Però el celler Pardas, si coneix bé una varietat i l’ha treballada a consciència des de fa vint-i-cinc anys, és precisament el sumoll. Amb aquesta nova referència ja són set els vins que elaboren amb sumoll Ramon Parera i Jordi Arnan, responsables del celler, situat a Torrelavit (Alt Penedès). 

Pardas va entrar a Corpinnat amb un primer escumós, l’Hermós, un cupatge de xarel·lo i sumoll. I ara han fet un pas més, i més atrevit i arriscat, amb Els Pagesos, escumós monovarietal de sumoll negre vinificat com a blanc de negres, de l’anyada 2017, amb 78 mesos de criança. Perquè creuen amb rotunditat que el sumoll és una varietat excel·lent per a fer escumosos. Cal recordar que el sumoll no és una varietat autoritzada per a fer cava, de manera que quan, es va crear Corpinnat, Parera i Arnan van entendre que era el camí per a començar a elaborar i comercialitzar escumosos de sumoll.

Gustativament, aquesta varietat sorprèn, per una banda, per la frescor i unes sensacions primàries que s’expandeixen i creixen en boca, alhora que l’expressió més robusta i rústica de la varietat ens aterra, ens arrapa a la terra, ens torna al paisatge, al terrer i a una anyada marcada per poca quantitat de pluja i molta calor a l’estiu. Hi havia poc raïm la verema del 2017, però era un raïm molt equilibrat i amb molta sanitat, expliquen els elaboradors. 

Les vinyes de sumoll que conformen Els Pagesos 2017 provenen de la parcel·la anomenada Vinya del Cementiri, situada al capdamunt del Serral del Titet, un paratge d’exposició sud en terrenys antics i de substrat argilo-calcari.

Diem que és el més literari dels escumosos catalans perquè tant en Ramon Parera com en Jordi Arnan, entusiastes de la prosa de Josep Pla, n’agafen l’univers literari per donar nom als seus Corpinnat. Ja vam explicar que l’Hermós és el nom d’un personatge de l’obra de Pla. I Els pagesos és el títol d’un dels seus llibres. Arnan i Parera se senten pagesos i els emociona la manera com Josep Pla parla d’aquest món.

 

Mirar i veure per primer cop una obra feta d’espart de Dolors Oromí (Barcelona, 1928), mirar i veure per primer cop una obra de fang de Madola (Barcelona, 1944), són experiències dels últims mesos nodridores del meu cabal de sensacions inextingibles. Publico aquestes ratlles amb l’exposició conjunta a la galeria Artur Ramon, “Poètiques ancestrals”, acabada de tancar, cosa que per un moment, quan ho vaig saber dimarts, em va fer pensar a desistir d’aquest article, si els meus lectors ja no hi podeu anar malgrat l’entusiasme. Doncs igual l’escric. Per reclamar que l’obra de l’una i de l’altra formi part de les col·leccions dels nostres museus públics. No són ni al MNAC ni al MACBA, per dir-ne els principals. Han d’esperar més, les dues, que ja han complert l’axioma de la dona artista de tenir un mínim de vuitanta anys per ser considerada, Oromí als noranta-sis, Madola als vuitanta-u fets aquest mes de febrer?

No estic pas orgullosa d’haver-les descobert, estic més aviat confosa i amb una certa pertorbació per no haver sabut res d’elles i la seva obra fins ara. Ni que fossin exiliades, com és el cas de Marta Palau (Albesa, 1934), ara al Museu Tàpies, autora d’una obra no sense paral·lels amb Oromí i Madola, bastant inacceptable igualment que fos una desconeguda aquí. La terra, la terra, la terra les uneix. Els materials treballats, l’espart, el fang, materials orgànics, les arrengleren. Una bona idea ha estat aplegar Oromí i Madola.

Deixeu-me que evoqui les respectives obres tal com han aparegut davant dels meus ulls. Primer va ser Madola, i per ella he arribat a Oromí, a l’expo que les ha reunit aquestes últimes setmanes.

Va ser el novembre passat, quan vaig anar a l’expo de Francesc Domingo, artista capital que tampoc no n’ha tingut cap en un museu públic (quin tornaveu, dispenseu-me, però així és), a la Fundació Vila Casas. A la planta de sota n’hi havia una altra, d’una artista que desconeixia: Madola. Tinc per costum veure les expos d’una en una, però hi vaig baixar. Va ser arribar i entrar en un altre món. No passa cada dia. Era un món nou i era una cova prehistòrica. L’exposició més ben muntada que he vist en força temps, a càrrec de Caterina Almirall, titulada “Un foc mil·lenari”. La curadora havia disposat un fons del tot negre, a les parets i a terra, il·luminat per les obres de Madola tocades per la llum dels focus. Escultura, ceràmica, pintura? Atuells i formes arcaiques que les seves mans –tot ho fa ella, no ho fa fer a ningú, com sovinteja en el camp de l’escultura– doten d’una potència poètica que se m’emportava cap al somni i la memòria.

Em vaig interessar després per Madola, acrònim de Maria Àngels Domingo Laplana, la seva energia i vitalitat. En podeu veure obra i saber-ne la trajectòria aquí, veïna de Premià de Mar. Les seves fonts d’inspiració les ha trobat “vivint intensament a Catalunya, a Barcelona i al Maresme, en el blau del mar, en el marró dels garrofers i en l’ocre de la terra; al meu antic barri de Sarrià, als seus carrers silenciosos, on un frare passejava llegint un llibre d’oracions; a la Barcelona històrica, de pedres negres i velles, plenes d’esgrafiats; al taller de la meva infància familiar, al Museu d’Art Romànic i també veient Gaudí, Picasso, Miró, Tàpies; bevent de la nostra cultura oberta a la Mediterrània, però també dels meus viatges de contrast a l’Orient, de misteri als Països Àrabs i a l’Àfrica, d’identificació a la vella Europa, d’exuberància geogràfica i arquitectònica a Amèrica”. De la seva obra, es limita a dir: “De vegades treballo com un músic, en forma de variacions; faig alguna sèrie d’obres que només es diferencien, les unes de les altres, per un petit moviment que desplaça, amuntega o esclafa material sobre elles mateixes.” També fa servir el plom en algunes obres i de vegades les pinta.

Per ella he arribat a Dolors Oromí, inculta de mi, mal informada per desídia meva i la del món artístic del país, tot s’ha de dir. Deixebla del mestre del tapís Josep Grau-Garriga (tampoc no l’inclou el MNAC, sí el MACBA), col·laborador de Miró i de Tàpies, coneixedor a París de l’artista tèxtil Jean Lurçat i la seva relectura de l’art gòtic, així com de les formes informes de Jean Dubuffet i l’art brut, Oromí, filla de família del tèxtil, ho assimilà tot. A la casa pairal de Palau-solità i Plegamans ha anat teixint la seva obra, de gran format, tota sencera feta d’espart, fins fa poc, mentre les mans li han permès de conduir la corda. Una corda amb què ha teixit maternitats, ha llaurat la terra, ha dibuixat somriures, títols d’obres. Són peces de gran format, que demanen aire. En miro una de mides raonables i en demano el preu: no és en venda, és d’un familiar. De les poques, comenta la informant, d’art comercial de Dolors Oromí, de venda més fàcil. No crec que li hagi importat gaire, em diuen que no s’ha considerat mai una artista (!), que simplement ha viscut entre tapissos, que això és tot. I això és molt.

M’emociona el permís per tocar les obres de les dues, els tapissos i les ceràmiques, escultures les dues obres. Les dues artistes així ho volen, em diuen, volen que toquem les obres. Toquem-les, de moment amb la imaginació, fins a les properes exposicions en vida d’una i altra, grans en edat i en art.

amb l'actuació del grup Swing Engine Dance Quartet - Lloc: Ateneu Arenyenc

La Direcció de Migracions de l’Argentina ha ordenat al consultor polític català Antoni Gutiérrez-Rubí que abandoni el país en un termini de quinze dies, amb l’advertiment explícit que si no ho fa, en pot ordenar l’expulsió forçosa. La decisió, segons que han confirmat fonts oficials a l’agència EFE, es fonamenta en irregularitats detectades en la concessió de la seva residència, tramitada el 2024.

L’analista polític treballa per al partit Proposta Republicana (PRO), fundat per l’ex-president argentí Mauricio Macri, i participa en la campanya electoral de la candidata del partit per a la ciutat de Buenos Aires, Silvia Lospennato. Les eleccions municipals a la capital argentina són previstes el 18 de maig.

El gener, el president de l’Argentina, Javier Milei, l’havia qualificat de “deixalla humana”. Digué això en un piulet: “El de la foto és la deixalla humana Antoni Gutiérrez Rubí qui va ser l’arquitecte de la campanya negativa més gran en la història que va instrumentar el kirchnerisme contra mi… Sembla que fa tombs per l’Argentina cercant de tornar a embrutar gent… CIAO!” Tot i això, el govern argentí ha negat que la decisió de cancel·lar la residència de Gutiérrez-Rubí tingui motivacions polítiques.

El de la foto es la basura humana de Antoni Gutiérrez Rubí quien fue el arquitecto de la campaña negativa más grande en la historia que instrumentó el kirchnerismo contra mi persona…
Parece que anda dando vueltas por Argentina buscando ensuciar gente de nuevo…
CIAO! https://t.co/iVAdWN4od4

— Javier Milei (@JMilei) January 24, 2025

Segons les autoritats, Gutiérrez-Rubí va al·legar que tenia una feina a la Universitat Tres de Febrer per poder obtenir la residència per motius laborals. Tanmateix, fonts del govern argentí asseguren que aquest lloc de feina no existeix. A més, afirmen que no té cap altra feina registrada al país, no hi fa cap activitat fiscal ni hi té ingressos regulars. “No es pot donar una residència per feina a algú que no té feina”, han dit les mateixes fonts.

En una disposició datada el 3 d’abril i publicada per la premsa local, Migració conclou que Gutiérrez-Rubí va falsejar la documentació d’entrada al país i que no ha acreditat cap activitat econòmica d’aleshores ençà.

La tensió política entre el partit de Milei, La Libertat Avanza (LLA), i el PRO s’ha accentuat aquestes setmanes en el context d’unes eleccions municipals que poden redefinir l’equilibri de forces a la capital i el futur de l’aliança entre totes dues formacions. Malgrat el caràcter relativament menor d’aquestes eleccions dins l’escena nacional, Milei ha elegit com a cap de llista el seu portaveu presidencial, Manuel Adorni, un dels homes de confiança del govern. Aquesta decisió ha irritat Macri, que ha criticat obertament el president i el seu entorn.

La Direcció de Migracions de l’Argentina ha ordenat al consultor polític català Antoni Gutiérrez-Rubí que abandoni el país en un termini de quinze dies, amb l’advertiment explícit que si no ho fa, en pot ordenar l’expulsió forçosa. La decisió, segons que han confirmat fonts oficials a l’agència EFE, es fonamenta en irregularitats detectades en la concessió de la seva residència, tramitada el 2024.

L’analista polític treballa per al partit Proposta Republicana (PRO), fundat per l’ex-president argentí Mauricio Macri, i participa en la campanya electoral de la candidata del partit per a la ciutat de Buenos Aires, Silvia Lospennato. Les eleccions municipals a la capital argentina són previstes el 18 de maig.

El gener, el president de l’Argentina, Javier Milei, l’havia qualificat de “deixalla humana”. Digué això en un piulet: “El de la foto és la deixalla humana Antoni Gutiérrez Rubí qui va ser l’arquitecte de la campanya negativa més gran en la història que va instrumentar el kirchnerisme contra mi… Sembla que fa tombs per l’Argentina cercant de tornar a embrutar gent… CIAO!” Tot i això, el govern argentí ha negat que la decisió de cancel·lar la residència de Gutiérrez-Rubí tingui motivacions polítiques.

El de la foto es la basura humana de Antoni Gutiérrez Rubí quien fue el arquitecto de la campaña negativa más grande en la historia que instrumentó el kirchnerismo contra mi persona…
Parece que anda dando vueltas por Argentina buscando ensuciar gente de nuevo…
CIAO! https://t.co/iVAdWN4od4

— Javier Milei (@JMilei) January 24, 2025

Segons les autoritats, Gutiérrez-Rubí va al·legar que tenia una feina a la Universitat Tres de Febrer per poder obtenir la residència per motius laborals. Tanmateix, fonts del govern argentí asseguren que aquest lloc de feina no existeix. A més, afirmen que no té cap altra feina registrada al país, no hi fa cap activitat fiscal ni hi té ingressos regulars. “No es pot donar una residència per feina a algú que no té feina”, han dit les mateixes fonts.

En una disposició datada el 3 d’abril i publicada per la premsa local, Migració conclou que Gutiérrez-Rubí va falsejar la documentació d’entrada al país i que no ha acreditat cap activitat econòmica d’aleshores ençà.

La tensió política entre el partit de Milei, La Libertat Avanza (LLA), i el PRO s’ha accentuat aquestes setmanes en el context d’unes eleccions municipals que poden redefinir l’equilibri de forces a la capital i el futur de l’aliança entre totes dues formacions. Malgrat el caràcter relativament menor d’aquestes eleccions dins l’escena nacional, Milei ha elegit com a cap de llista el seu portaveu presidencial, Manuel Adorni, un dels homes de confiança del govern. Aquesta decisió ha irritat Macri, que ha criticat obertament el president i el seu entorn.

Els Estats Units han anunciat un seguit d’exempcions aranzelàries que afecten productes electrònics com ara telèfons mòbils, ordinadors, microprocessadors i més components tecnològics. Les exempcions limiten l’abast dels aranzels ordenats pel president Donald Trump el 2 d’abril, que fixaven un gravamen del 125% als productes xinesos i del 10% als de gairebé tots els altres països.

La mesura s’ha fet pública mitjançant un butlletí de l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units i pot reduir l’impacte dels nous aranzels sobre els consumidors del país. Alhora, pot beneficiar empreses com ara Apple, Samsung Electronics i Taiwan Semiconductor Manufacturing Co. (TSMC).

Entre els productes exclosos hi ha telèfons mòbils, ordinadors portàtils, discs durs, microxips de memòria i màquines per a fabricar semiconductors. L’exclusió d’aquests articles s’interpreta com una mostra de suport a TSMC, considerada un actor clau en la producció global de semiconductors.

La vice-portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, ha anunciat que té càncer de mama. Ho ha fet públicament amb un missatge al seu perfil d’Instagram, en què explica que li han confirmat el diagnòstic després de setmanes de proves mèdiques i que serà operada aviat.

“Després de moltes proves a l’hospital i d’unes setmanes realment difícils, avui m’han confirmat que tinc càncer de mama. Aviat m’operen i anirem veient quins tractaments em fan falta”, escriu. “Vénen dies difícils, però segur que després dels núvols vindrà l’arc de Sant Martí i després de tot tornarà a eixir el sol.”

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Glòria Tello Company (@gloriatellocompany)

També ha expressat agraïment a les persones que l’han acompanyada aquests dies: “Gràcies a totes les persones que heu estat al meu costat aquests dies, gràcies pel vostre afecte i gràcies per la vostra comprensió. I gràcies a qui no ho sabíeu, però segur que estareu al meu costat a partir d’ara.”

La vice-portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, ha anunciat que té càncer de mama. Ho ha fet públicament amb un missatge al seu perfil d’Instagram, en què explica que li han confirmat el diagnòstic després de setmanes de proves mèdiques i que serà operada aviat.

“Després de moltes proves a l’hospital i d’unes setmanes realment difícils, avui m’han confirmat que tinc càncer de mama. Aviat m’operen i anirem veient quins tractaments em fan falta”, escriu. “Vénen dies difícils, però segur que després dels núvols vindrà l’arc de Sant Martí i després de tot tornarà a eixir el sol.”

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Glòria Tello Company (@gloriatellocompany)

També ha expressat agraïment a les persones que l’han acompanyada aquests dies: “Gràcies a totes les persones que heu estat al meu costat aquests dies, gràcies pel vostre afecte i gràcies per la vostra comprensió. I gràcies a qui no ho sabíeu, però segur que estareu al meu costat a partir d’ara.”

ERC ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, “patriotisme i ambició” davant el “càstig sistemàtic” que considera que és l’execució pressupostària de l’estat espanyol a Catalunya.

Avui s’ha fet públic que l’estat espanyol va invertir un 52% més a Madrid que a Catalunya el primer semestre del 2024. La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha reclamat a Illa, des d’un acte d’ERC, que “entre el PSOE i els col·legues de Madrid esculli Catalunya”.

Sánchez condemna Catalunya a la cua de l’execució pressupostària

Junqueras ha fet una crida a tot el país, inclosos els agents econòmics, a no resignar-se. “Davant qui accepta que les infrastructures del país no són les que mereix, volem ser els garants de la transformació”, ha afirmat.

ERC ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, “patriotisme i ambició” davant el “càstig sistemàtic” que considera que és l’execució pressupostària de l’estat espanyol a Catalunya.

Avui s’ha fet públic que l’estat espanyol va invertir un 52% més a Madrid que a Catalunya el primer semestre del 2024. La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha reclamat a Illa, des d’un acte d’ERC, que “entre el PSOE i els col·legues de Madrid esculli Catalunya”.

Sánchez condemna Catalunya a la cua de l’execució pressupostària

Junqueras ha fet una crida a tot el país, inclosos els agents econòmics, a no resignar-se. “Davant qui accepta que les infrastructures del país no són les que mereix, volem ser els garants de la transformació”, ha afirmat.

El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha anunciat que l’exèrcit israelià controla completament un corredor de terra estratègic al sud de la franja de Gaza, cosa que converteix Rafah en una zona de control israelià.

L’anunci arriba una volta que el diari Haaretz revelés que l’exèrcit pretenia d’incorporar Rafah i els barris del voltant a la franja de seguretat que Israel estableix al llarg de la frontera, l’autoanomenada “zona de seguretat israeliana”.

La zona afectada se situa entre la ruta de Filadèlfia, al sud, i la ruta de Morag, al nord. Abans de la guerra, hi vivien prop de 200.000 palestins, però ara ha estat gairebé desallotjada del tot a causa dels atacs de l’exèrcit israelià.

En una declaració, Katz ha dit que aquesta és la darrera oportunitat perquè els habitants de Gaza expulsin Hamàs i s’alliberin els ostatges, cosa que, segons ell, permetria d’aturar la guerra.

Katz ha afegit que el corredor de Netzarim, al centre de Gaza, també s’amplia i que s’ha ocupat més territori. A més, ha dit que s’hi permetrà “el pas voluntari” cap a uns altres països “per a tots els interessats”, segons “la visió del president dels EUA, que volem fer realitat”.

Tomàs Alcoverro: “Cap dels estats del voltant de Gaza no vol tenir-hi res a veure”

El periodista i editor del Diari La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino, ha denunciat que ha estat víctima d’una discriminació lingüística a València. Segons que ha explicat a X, els fets han passat en un establiment de Panaria al carrer de l’Hospital.

Vizcaino ha estat increpat quan ha demanat un cafè amb llet en català, i els treballadors l’han qualificat de maleducat. “Fins ara, sempre m’havien atès correctament. Tres persones histèriques. Això sí, a tots els guiris atesos…”. I continua: “Es mereixen una acció conjunta de cinquanta consumidors tots seguits demanant en valencià a vore què faria l’empresari.”

Hui he patit discriminació lingüística i la parauleta maleducat per demanar un cafè amb llet i no cedir a parlar en castellà. Al Panaria del carrer Hospital de València. Fins ara sempre m’havien atès correctament. 3 persones històriques. Això si a tots els guiris atesos … pic.twitter.com/aC64OYhKi3

— Moisès Vizcaino (@MoisesVizcaino_) April 11, 2025

La Plataforma per la Llengua ha posat a disposició de Vizcaino el servei de queixes perquè pugui denunciar la situació. Vizcaino ja ha dit que farà la queixa formalment.

El periodista i editor del Diari La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino, ha denunciat que ha estat víctima d’una discriminació lingüística a València. Segons que ha explicat a X, els fets han passat en un establiment de Panaria al carrer de l’Hospital.

Vizcaino ha estat increpat quan ha demanat un cafè amb llet en català, i els treballadors l’han qualificat de maleducat. “Fins ara, sempre m’havien atès correctament. Tres persones histèriques. Això sí, a tots els guiris atesos…”. I continua: “Es mereixen una acció conjunta de cinquanta consumidors tots seguits demanant en valencià a vore què faria l’empresari.”

Hui he patit discriminació lingüística i la parauleta maleducat per demanar un cafè amb llet i no cedir a parlar en castellà. Al Panaria del carrer Hospital de València. Fins ara sempre m’havien atès correctament. 3 persones històriques. Això si a tots els guiris atesos … pic.twitter.com/aC64OYhKi3

— Moisès Vizcaino (@MoisesVizcaino_) April 11, 2025

La Plataforma per la Llengua ha posat a disposició de Vizcaino el servei de queixes perquè pugui denunciar la situació. Vizcaino ja ha dit que farà la queixa formalment.

Un home d’uns cinquanta anys ha mort apunyalat en una baralla al Port Esportiu de Roda de Berà (Tarragonès). Vora les 2.00, la policia local ha rebut l’avís que hi havia una persona ferida de gravetat per arma blanca a la zona del port.

Els Mossos d’Esquadra s’han desplaçat al lloc dels fets i han pogut comprovar que hi havia un home mort per un atac amb arma blanca. Els efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) només han pogut certificar la defunció de la víctima, a causa d’una ganivetada al pit.

Els Mossos d’Esquadra de la Regió Policial del Camp de Tarragona s’han fet càrrec de la investigació i cerquen l’autor o autors de l’agressió mortal. El cas és sota el secret de les actuacions.

Ione Belarra ha estat reelegida avui secretària general de Podem en la cinquena assemblea estatal del partit, amb el suport del 90% dels vots emesos. L’elecció s’ha fet amb una participació de 27.172 inscrits, molt per sota dels 45.753 que van votar en l’anterior assemblea, quan Belarra va rellevar Pablo Iglesias amb un 86% de suport.

Belarra era l’única candidata que havia aconseguit els avals necessaris per a optar al càrrec i comença ara el segon mandat al capdavant del partit. Al seu costat continuarà Irene Montero, eurodiputada i figura destacada de l’organització, que exercirà de número dos en el Consell Ciutadà Estatal, l’òrgan de direcció política de Podem.

Montero, que fa poc va expressar la voluntat d’impulsar una candidatura unitària de l’esquerra per a les pròximes eleccions espanyoles, mantindrà així el tàndem amb Belarra dins la cúpula del partit.

Les delegacions dels Estats Units i l’Iran han reprès avui a Masqat (Oman) les converses sobre el programa nuclear iranià, en el primer contacte d’aquesta magnitud d’ençà del trencament el 2018. Aquell any, la primera administració de Donald Trump va decidir de sortir unilateralment del Pla d’Acció Integral Conjunt (JCPOA), l’històric acord nuclear que l’Iran havia signat tres anys abans amb les grans potències mundials.

Segons que ha remarcat Teheran, les negociacions d’avui són indirectes. Tot i això, Washington confia que hi pugui haver una trobada entre el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, i l’enviat dels Estats Units, Steve Witkoff. Per a tots dos estats, aquest acostament representa una oportunitat clau per a revisar les condicions de l’acord nuclear i, potser, obrir una via cap a la resolució diplomàtica del conflicte.

Un retorn marcat pel recel

L’acord original obligava l’Iran a demostrar el caràcter pacífic del seu programa nuclear, a canvi de l’aixecament de sancions internacionals i el retorn als mercats globals. Però Trump va abandonar el pacte bo i al·legant que no donava resultats i que l’Iran estava a punt d’aconseguir una arma nuclear, tot i les negatives reiterades de Teheran.

D’aleshores ençà, l’Iran s’ha anat allunyant dels compromisos amb l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA). El novembre, en resposta a una resolució condemnatòria d’aquesta agència, va anunciar que activava “un nombre substancial” de centrifugadores avançades per a enriquir urani, i va qualificar la decisió de l’OIEA de “polititzada i destructiva”.

Aquest nou intent negociador arriba en un context de màxima tensió, sobretot per les confrontacions armades entre l’Iran i Israel arran de la guerra de Gaza i per l’assassinat del general Qàsem Soleimani en un atac dels EUA el 2020. Malgrat tot, Trump ha expressat la voluntat de cercar un acord acceptable per evitar una intervenció militar. “Tothom estarà d’acord que és millor arribar a un acord”, va dir dilluns, tot afegint que no voldria veure’s implicat en l’alternativa.

Teheran hi va amb prudència

De Teheran estant, les paraules de Trump han estat rebudes amb una barreja de voluntat de diàleg i recel. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers de l’Iran, Esmaeil Baqaei, ha dit que la delegació iraniana s’ha desplaçat a Masqat “amb seriositat i una vigilància sincera”, i ha demanat als EUA que valorin aquest gest de bona fe. “No jutgem abans. No prediem. Reflexionarem i respondrem en conseqüència”, ha dit a X.

Baqaei forma part de la delegació iraniana, juntament amb el vice-ministre d’Afers Polítics, Majid Tajt Ravanchi, i el vice-ministre d’Afers Internacionals i Legals, Kazem Gharibabadi.

Ja a Masqat, el ministre Abbas Araqchi ha reiterat que no s’espera cap trobada directa amb els representants dels EUA i ha remarcat que la reunió se centrarà exclusivament en l’acord nuclear. Amb tot, ha deixat oberta la porta a futures converses si hi ha voluntat política de totes dues bandes: “Volem arribar a un acord just i honorable des d’una posició d’igualtat”, ha declarat en un vídeo difós per la radiotelevisió estatal iraniana.

“Una reunió clau per a aclarir qüestions bàsiques”

Araqchi ha insistit que aquesta trobada és molt important per a l’Iran perquè hauria de permetre “d’aclarir moltes qüestions bàsiques i fonamentals”, i ha admès que podria ser el primer pas per a establir un calendari de negociacions. “Encara és massa aviat per a parlar d’això, però si hi ha voluntat real, podria començar un procés cap a una entesa”, ha dit.

Aquest gest diplomàtic s’emmarca dins una estratègia més àmplia de totes dues parts per a reduir la tensió a l’Orient Mitjà, en un moment en què els aliats dels Estats Units –com ara Israel– tenen una actitud bel·ligerant contra la república islàmica i reclamen una resposta més contundent al seu programa nuclear.

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

a càrrec de Gemma Tomàs - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Catalunya torna a ocupar el darrer lloc en execució pressupostària de l’estat espanyol. Durant el primer semestre del 2024, només es van gastar 456 milions d’euros dels més de 2.300 pressupostats, és a dir, tan sols un 20%, segons dades a les quals han tingut accés TV3 i Catalunya Ràdio.

La xifra contrasta amb la mitjana espanyola (34%) i queda molt per sota de la de comunitats comparables, com ara Madrid, on l’execució supera el 57%.

El País Valencià també n’ha sortit damnificat. En aquest cas, l’execució és del 34,09%. Les Illes, en canvi, encapçalen el rànquing amb una execució del 94,28%.

Les dades són d’un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’estat espanyol (IGAE) que el govern espanyol ja no publica obertament a la seva web des de fa dos anys. La informació només es pot obtenir mitjançant peticions de transparència o filtracions, com en aquest cas.

Tot i que en termes absoluts Catalunya és la tercera comunitat que rep més fons, l’execució real és la més baixa en proporció. En canvi, Madrid –amb una assignació similar– presenta un grau d’execució gairebé tres vegades més alt. L’informe també constata que Andalusia, que és la segona comunitat que més diners rep, té una execució baixa (23%).

Jordi Goula: “El 2023 a Catalunya es va executar el 45% de les inversions pressupostades i a Madrid, el 212%; això és un drama”

Les infrastructures, el gran forat negre

El gruix de la inversió pendent és, com ja és habitual, en infrastructures. Especialment greu és el cas del ferrocarril. La suma de les partides d’ADIF i RENFE per a Catalunya durant el primer semestre del 2024 presenta una execució conjunta del 17,5%. ADIF només va gastar un 16,7% dels 1.081 milions pressupostats (sense comptar l’alta velocitat) i RENFE, un 23% dels 151 milions assignats.

Aquest incompliment és persistent. Segons que recull TV3 i Catalunya Ràdio, malgrat que ADIF ha duplicat el seu grau d’execució respecte del primer semestre del 2023 (del 8% al 16%), les xifres continuen essent irrisòries i evidencien una manca crònica d’inversió real. A Madrid, en canvi, l’execució ferroviària durant el mateix període ha estat del 34,9%, el doble que a Catalunya.

Aquesta situació afecta projectes clau per al territori, com la millora del servei de Rodalia, una de les prioritats que el govern espanyol sol anunciar amb bombo i platerets, però que després no es concreta en despesa efectiva.

La justificació del govern espanyol

Des de l’administració espanyola s’argumenta que la despesa real augmenta a la segona meitat de l’any, quan es tanquen molts projectes. En part, això és cert perquè l’execució augmenta substancialment l’última part de l’any quan s’acaben de concloure molts projectes.

Tanmateix, aquest increment no és suficient per acostar-se a les xifres de les altres comunitats. Ni tampoc serveix per trencar la tònica d’un incompliment sistemàtic que es repeteix cada exercici. Cada any es pressuposta molt més del que s’executa realment, i Catalunya n’és la principal damnificada.

Unes dades que es deixen de fer públiques

La baixa execució s’afegeix a la polèmica per l’opacitat de l’estat espanyol amb aquestes dades. Des del juny del 2022, el govern espanyol ha deixat de publicar-les de manera automàtica i oberta. Fins aleshores, les dades formaven part del calendari de publicacions anuals del Ministeri d’Hisenda espanyol. Ara, aquest compromís ha desaparegut del web oficial, i només es pot accedir als informes mitjançant peticions al congrés espanyol o filtracions als mitjans.

Aquest canvi coincideix amb una etapa de forta pressió política sobre el govern espanyol, que ha rebut crítiques constants per la manca d’execució a Catalunya malgrat els compromisos pressupostaris.

Per primera vegada, un equip internacional d’astrònoms ha observat com es desperta un forat negre supermassiu que fins ara era inactiu. L’observació ha estat possible gràcies a la combinació d’uns telescopis espacials, i obre una finestra única per entendre el comportament d’aquests objectes extrems de l’univers.

El fenomen ha passat al centre de la galàxia SDSS1335+0728, situada a 300 milions d’anys llum, a la constel·lació de la Verge. Fins fa poc, la galàxia passava desapercebuda, però a final del 2019 va començar a brillar de manera sobtada. D’aleshores ençà, els astrònoms n’han observat canvis molt poc habituals, fins a concloure que l’activació del forat negre n’era la causa.

La regió central de la galàxia s’ha convertit en un nucli galàctic actiu, anomenat informalment Ansky, que emet una lluminositat intensa i compacta. Segons que ha explicat Paula Sánchez Sáez, investigadora de l’Observatori Europeu Austral i cap de l’equip que va començar a estudiar el fenomen, les primeres imatges òptiques van revelar-ne l’activació. Tot seguit, van emprar el telescopi de raigs X Swift, de la NASA, i van revisar dades d’arxiu del telescopi eROSITA. Però en aquell moment, encara no hi havia indicis de raigs X.

Erupcions mai vistes

Va ser el febrer del 2024 quan el grup encapçalat per Lorena Hernández-García, investigadora de la Universitat de Valparaíso (Xile), va començar a detectar esclats de raigs X provinents d’Ansky, emesos a intervals gairebé regulars. Aquesta mena d’activitat s’anomenen erupcions quasi periòdiques (QPE, per les sigles en anglès). Són esclats de curta durada que fins ara només s’havien observat en molt pocs casos.

“És la primera vegada que veiem una QPE en un forat negre que sembla que es desperta”, ha destacat Hernández-García en un comunicat de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta situació permet els astrònoms d’estudiar el procés en temps real, gràcies als telescopis espacials de raigs X XMM-Newton (de l’ESA) i NICER, Chandra i Swift (de la NASA).

Tot i això, els científics encara no entenen què causa exactament aquestes QPE. El primer cas es va descobrir el 2019 i, des de llavors, només se n’han detectat uns quants més. “Estudiar Ansky ens ajudarà a entendre millor l’evolució dels forats negres”, ha remarcat Hernández-García.

Joan Anton Català: “Podríem tenir vida extraterrestre davant dels nassos i no saber-la veure”

Què hi ha darrere les erupcions?

Els forats negres atrauen la matèria del voltant, que pot formar un disc d’acreció: un disc de gas i pols calent, lluminós i de rotació molt ràpida. En alguns casos, aquest material pot provenir d’una estrella desintegrada, però fins ara no hi ha proves que Ansky hagi destruït cap estrella.

L’equip investigador considera que el disc d’acreció d’Ansky pot haver-se format per acumulació de gas veí, no pas per la destrucció d’una estrella. En aquest context, les erupcions poden haver estat causades per un objecte petit –potser una estrella o un altre forat negre– que travessa el disc i en pertorba periòdicament el material, cosa que genera xocs molt energètics.

“Les erupcions de raigs X d’Ansky són deu vegades més llargues i més lluminoses que les QPE típiques”, ha explicat Joheen Chakraborty, doctorand de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). “Cada esclat allibera cent vegades més energia que els observats fins ara. A més, tenen la cadència més llarga registrada mai: uns 4,5 dies.”

Aquestes característiques posen a prova els models actuals sobre el funcionament de les QPE. Les observacions d’Ansky desafien les idees establertes i poden obligar a revisar a fons el coneixement que tenim dels forats negres supermassius i els seus cicles d’activitat.