Les trobades d’ex-presidents de la Generalitat sembla que ja s’hagin convertit en una tradició. Com quan ex-alumnes de BUP es retroben en una casa rural trenta anys després i repassen històries viscudes, alguns amb més ganes que uns altres. Fa una setmana, la PIMEC va reunir set presidents de la Generalitat en la cloenda dels cinquantenari. Avui, el Col·legi d’Economistes ha aconseguit de reunir-ne tres, Pere Aragonès, Artur Mas i José Montilla, que han valorat el futur de Catalunya segons el vessant econòmic. Tot plegat, acompanyats de Carles Puig, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Jaume Menéndez, membre de la junta directiva del col·legi i vice-president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, ha destacat que tots tres havien viscut moments delicats. De Montilla, ha dit que li tocà viure la gran recessió de la crisi. De Mas, que va haver de conviure amb els anys de les retallades. I d’Aragonès, el confinament, la borrasca Filomena i el col·lapse del turisme. Però d’aquesta trobada, Menéndez esperava que posessin “llum a la foscor” –petita broma bo, que coincideix amb l’estrena de Crims a TV3– i que parlessin i discutissin sobre economia i finances.

Abans d’entrar en matèria, tots tres s’han sotmès a una ronda de preguntes de pre-escalfament a càrrec de la periodista Ariadna Belver. El lloc preferit per a descansar, el llibres que llegeixen, activitats per a relaxar-se, el plat català preferit… Aquí ja s’han fet paleses algunes discrepàncies. Si Montilla és partidari de descansar a casa, Mas ha respost que al mig de la mar, lluny de la costa. Aragonès ha optat per Pineda de Mar, i ha reconegut que fa bandera del seu poble sempre que pot. Parlant de menjar, més discrepàncies. Montilla, un ferm defensor dels caragols a la llauna; Mas, discrepant totalment, i Aragonès, uns fideus a la cassola amb una bona picada, si li toca cuinar a ell. I fins i tot hi ha hagut diferències quan els han preguntat pel film preferit. Aragonès ha respost El padrino, però Montilla li ha volgut deixar clar que és molt millor la segona part que la primera.

Els ex-presidents Pere Aragonès i José Montilla, en la taula rodona al Col·legi d’Economistes (fotografia: ACN / Nico Tomás). L’experiència dels presidents

Tot fent repàs dels mandats, Montilla ha assenyalat que el seu va estar marcat pel desplegament del mandat de l’estatut. Que es van aprovar més de seixanta lleis, que es va fer un esforç de contractació de funcionaris de diferents sectors, i que van tenir el poder de desplegar una política expansiva. Després ha dit que hi va haver una etapa diferent: gestionar la crisi econòmica, la caiguda dels ingressos de la Generalitat i els problemes amb el FLA. Mas ha dit que la seva etapa també fou intensa: “En lloc de desplegar, em va tocar replegar”. I ha dit que li tocà afrontar-ho amb l’atur disparat, l’euro amenaçat i amb polítiques d’austeritat. Aragonès ha volgut destacar que, durant el seu mandat, es va passar “d’una dinàmica de conflicte no gestionar amb l’estat a una dinàmica de negociació”, que es va recuperar la relació amb institucions europees i que es va impulsar el Pacte Nacional per la Indústria. 

Quina és la situació econòmica?

Sobre la situació econòmica actual, Mas ha dit que l’economia funciona i és molt exportadora. “És una economia que crea ocupació, tanta que les empreses no troben la gent que busquen ni els perfils professionals que cerquen”, ha dit. Tot i això, ha expressat preocupació sobre la preservació de l’estat del benestar al conjunt d’Europa. “Avui a Europa, noto unes actituds que em preocupen molt. No ens adonem del que hem arribat a crear i del que caldrà fer per preservar l’essència de tot això”, ha dit. “Hem de tenir present que això no és un regal, sinó que és una conquesta. No és el mateix una cosa que et ve donada que el que has conquerit. Això va al cor de les polítiques econòmiques europees”, ha afegit.

Aragonès ha assenyalat que el repte principal ha de ser créixer en competitivitat. Segons ell, si Europa pren les decisions correctes en l’actual conjuntura, Catalunya té moltes oportunitats. Ara bé, ha relatat un escenari gris: “Europa afronta els reptes més complexos dels últims cinquanta anys en el pitjor moment. Tenim governs febles, A Alemanya no hi haurà nou govern fins al juny. A França, hi ha una crisi que no és de govern, gairebé de règim, a l’estat espanyol no hi ha una majoria parlamentària sòlida”. Sobre estabilitat, ha dit considerat que tan sols se salva Itàlia, i que en absolut és el model que convé seguir.

Montilla s’han mostrat optimista sobre el futur: “Ser pessimista no serveix per a res. Fa que no tinguis predisposició a afrontar els problemes de l’economia catalana”. Segons ell, el problema principal és que els governs saben com afrontar els reptes, però que falla el “com fer-ho” per no perdre les eleccions. “Aquest és el gran drama de la política. Tothom està d’acord a descarbonitzar l’economia i desplegar les renovables. Però depèn d’on es posi el molí, hi haurà gent en contra”, ha assenyalat a tall d’exemple. Montilla ha estat l’únic president que s’ha atrevit a parlar del pressupost fracassat del president Salvador Illa i ha dit que són qüestions que “convé a la gent”. “Cal mirar al futur per mirar les coses amb les incerteses. En economia, cal pensar en els drets i deures”, ha assenyalat.

José Montilla, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (fotografia: ACN / Nico Tomás). Sistema de finançament

Preguntats pel sistema actual de finançament, el president Aragonès ha aprofitar per a defensar l’acord de finançament singular pactat amb el PSOE i ha dit que ara hi ha una correlació de forces que permet de configurar una conjuntura que “ens ha de permetre fer un gran salt endavant”. “Hi ha un acord polític. Per primera vegada, el partit que govern l’estat ha acceptat un model en què la Generalitat recapti els impostos”, ha dit. “Hi ha uns compromisos que assumeix el president de la Generalitat i aquest és un any en què caldrà desplegar aquest acord. Una conjuntura que costarà que es torni a repetir”, ha dit.

El president Montilla també ha abraçat l’acord del finançament singular que ha defensat Aragonès. Ha destacat que la reforma del finançament mai no va ser una prioritat de l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, i que ara cal posar fil a l’agulla de l’acord que va sorgir entre ERC i el PSOE. “Hi ha una oportunitat única i estaria bé que les formacions polítiques catalanes puguin anar de bracet”. 

Segons Mas, que l’acord del finançament surti bé “és gairebé tan difícil com el referèndum d’autodeterminació”. Però ha dit que ara mateix hi ha una porta oberta a l’esperança i que hi ha dos factors clau: “Que el PSOE s’ho cregui de debò, que no sigui una postura perquè hem d’anar passant els dies. I que es faci pinya entre les forces polítiques catalanes”. I n’ha assenyalat tres de concrets: “ERC, PSC i Junts. “Si aquestes tres forces demostren cintura, sintonia i prou autonomia per, juntes defensar això com un tema català, aquesta petita porta cap a l’esperança potser no fora tan petita. Si fos així, seria un avenç en termes d’autogovern”, ha dit.

Mas, segons que ha dit, parteix d’una experiència dolenta en autogovern i autonomia financera. “La Generalitat es va quedar sense cap marge de maniobra per trucar a cap porta. Només podíem tocar la del govern espanyol de torn. I què va fer? Idear els programes i les seves condicions. O les complies, o d’allà no rajava res. L’autonomia va quedar absolutament enterrada”. A partir d’aquesta consideració, ha destacat: “És evident que sense autonomia financera no hi ha autonomia política ni cap mena d’autonomia”. Segons ell, a Catalunya hi ha sentiment d’autogovernança: “Si volem això, hem de tenir l’autonomia financera”, ha insistit.

Artur Mas, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (fotografia: ACN / Nico Tomás). Més diners públics en l’habitatge i infrastuctures

El tercer gran bloc que han tractat l’habitatge. I segons Montilla, el problema se soluciona amb habitatges. ”S’han de fer habitatges i hi ha d’haver una política de sòl. Creant sòl, construint habitatge públic”, ha assenyalat. També ha clamat per simplificar les polítiques que impliquen fabricar sòl i construir habitatge, que considera que és una carrera d’obstacles. 

“Hi ha alguna política d’interès públic o de prioritat pública que no comporti despesa pública? Quan hem volgut garantir sanitat universal, hi hem hagut de posar diners. Quan hem volgut garantir educació gratuïta, hi hem posat diners. Quan hem hagut de garantir atenció a la dependència, hi hem posat diners públics. Algú es pensa que l’habitatge, sent política d’interès, ho solucionarà el mercat? El mercat, per moltes lleis imposicions, no ho resoldrà”, ha considerat el president Mas. Segons ell, l’habitatge és una gran preocupació, però no pas per a tothom, i que l’administració cal que controli el sòl. “Si s’aconsegueix generar sol, es pot concertar una activitat entre públics i privats sempre que els públics aportin això sense voler especular”, ha apuntat Mas.

Aragonès ha destacat que hi ha hagut un augment de la població, que la demanda d’habitatge residencial no està coberta i que hi ha grans ciutats en què els usos d’habitatge no són residencials. “L’ús prioritari és per viure-hi. Cal que quedi clara que aquesta és la prioritat”, ha dit. 

El darrer gran bloc que s’ha tractat ha estat infrastuctures. Mas ha considerat que calen recursos, també públics, i ha apel·lat el govern espanyol perquè compleixi el que recull l’estatut d’autonomia: “Que l’estat es compromet a invertir a cat en infrastructures l’equivalent de què aporta l’economia catalana al conjunt de l’economia espanyola”. 

Aragonès ha fet palès que aquests darrers anys encara s’ha hagut debatallar per tenir pagaments endarrerits del 2008. Hi ha destacat que hi ha dos àmbits claus: la mobilitat interior, amb una posta clara per al transport públic i el traspàs de rodalia, però que també cal tenir una visió de la mobilitat de cara enfora i que cal cooperació política.  Montilla ha destacat que el país ha fet un gran esforç d’infrastructures, però, segons ell, encara hi ha una feina pendent: l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que diu que gha de servir per perquè “l’economia estigui a l’altura que volem que sigui”. 

El president Pere Aragonès, al Col·legi d’Economistes de Catalunya (fotografia: ACN / Nico Tomás).

Montserrat Duran ha presentat aquesta tarda a les Cotxeres de Sants la candidatura a les eleccions al Consell de la República, amb l’objectiu de mantenir el fil de continuïtat de l’organització després del Primer d’octubre.

Qui competirà amb Toni Comín al Consell de la República?

La candidatura, que porta el nom de REvolucionemNos, ha proposat d’enfortir els consells locals amb l’objectiu de mantenir una xarxa de persones que treballin per a estar preparats per a assolir la independència. Duran ha reivindicat cosir una via catalana cap a la independència que, a parer seu, implica traçar un camí propi treballant de manera estructurada i comptant amb els millors professionals en cada àmbit.

La candidata ha anunciat que, si la seva llista aconsegueix dirigir l’entitat, impulsaran un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l’inici del “règim del 78”, i que presentaran una proposta de pressupostos d’una hipotètica república catalana abans de l’abril.

També ha proposat auditar abans del maig d’aquest any la gestió econòmica i organitzativa que ha tingut fins ara el consell, identificar la identitat digital de l’entitat com a cens oficial de la república catalana, i elaborar una proposta de constitució del futur estat català.

A més, la candidatura vol recollir signatures per llançar una iniciativa legislativa popular europea per al reconeixement dels drets dels catalans per part de les institucions comunitàries, i desplegar campanyes que demanin incorporar el consell en organitzacions internacionals.

El de Duran és el quart nom confirmat que opta a la presidència d’aquesta entitat, després de l’anunci de la candidatura de Toni Comín, actual vice-president, la de l’advocat Jordi Domingo i la de Jordi Castellà, advocat, informàtic i regidor a l’Ajuntament de Canet de Mar (Maresme).

Les eleccions al Consell de la República seran entre el 8 i el 12 de febrer. El guanyador succeirà el president Carles Puigdemont, que va plegar del càrrec al novembre. El termini de presentació de candidatures va acabar el 22 de gener, i dimarts es ratificaran.

La campanya electoral serà del 29 de gener al 7 de febrer. Els resultats provisionals es faran públics l’endemà d’acabar les votacions i, un cop exhaurit el termini de reclamacions, els resultats definitius es proclamaran el 17 de febrer. El guanyador haurà d’acceptar el càrrec en els dos dies posteriors a la proclamació.

La diputada dels Comuns Gala Pin ha anunciat que deixa el seu escó al congrés espanyol per “motius estrictament personals”, mentre que la coordinadora dels Comuns i també diputada, Candela López, ha decidit de mantenir la seva acta, malgrat haver dit que ho deixaria per centrar-se en el partit.

En un vídeo a Instagram, recollit per Europa Press, Pin ha assegurat que deixa la seva acta perquè creu en aquests moments no “dóna tot el que hauria de donar” i considera que hi ha coses que no està fent bé, segons les paraules. “En un context d’emergència de l’habitatge, d’assenyalament total a l’immigrant d’una manera injusta, en un moment en què cal assenyalar que hi ha alternatives lliures i democràtiques a la tecnocràcia de Silicon Valley, crec que un moment com l’actual no estic amb la dedicació i la implicació que hauria de tenir”, afegeix.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Gala Pin (@galapita)

Ha advertit que “l’extrema dreta no només està en apogeu sinó que s’està consolidant a escala mundial” i que, davant d’això, el treball parlamentari és més important que mai, diu textualment, per lluitar contra la desafecció política i la manca de credibilitat de les institucions. L’escó de Pin l’ocuparà la investigadora social i activista Viviane Ogou, graduada a Relacions Internacionals i amb un màster en Seguretat Internacional.

Ogou va rebre el 2022 el premi Women of Europe a la categoria de Jove Activista i és fundadora i presidenta de l’organització Porta d’Àfrica, i mantindrà aquesta ocupació mentre assumeix la seva responsabilitat com a diputada.

Fonts dels Comuns han explicat a Europa Press que, fruit de la decisió de Pin, l’executiva del partit ha acordat que López continuï com a diputada “amb l’encàrrec de reforçar el paper dels Comuns al congrés”. Com a diputada i coordinadora de l’espai, consideren que el paper de López és clau en el context actual de la política estatal: de cara al període obert de reconfiguració de l’espai de Sumar i “davant la importància de mantenir la majoria plurinacional al Congrés i a l’important paper dels Comuns en aquest escenari”.

López va assumir el càrrec de diputada fa un any, quan l’aleshores secretària d’Organització de Podem, Lilith Vestrynge, va deixar el seu escó i els càrrecs orgànics i va abandonar la primera línia política.

Supervivents dels camps nazis han alertat davant del “fort augment de l’antisemitisme” i de l’extrema dreta en el vuitantè aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, un dels epicentres d’assassinat de massa de jueus a mans del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Auschwitz, 80 anys després: “Pot tornar a passar”

La cerimònia ha recordat les víctimes d’aquella barbàrie, ha reunit delegacions de més de mig centenar de països. L’acte central de la commemoració l’han protagonitzat cinquanta supervivents de l’Holocaust, que han compartit amb els assistents experiències i records de la tragèdia.

Les víctimes han alertat del perill que ideologies com la que van desembocar en l’holocaust tornin a imperar. Els supervivents han alertat que el món torna a estar “en crisi”, segons Tova Friedman. Aquesta escriptora de vuitanta-sis anys en tenia tot just cinc quan la van dur al camp, i durant la commemoració ha advertit sobre “l’antisemitisme” que torna a guanyar posicions al món i ha instat a transformar “l’odi i la maldat” per construir un món “més humà i just”.

L’alumnat amb sordesa de l’etapa postobligatòria es quedarà sol a les aules durant dues setmanes. Els intèrprets de llengua de signes de Catalunya han iniciat una vaga per a exigir la seva internalització al Departament d’Educació i millorar les seves condicions laborals, perquè diuen que la generalitat no compleix les promeses que havia fet el govern anterior.

Quina és la seva situació?

Eva Colldeforn és una de les trenta-tres intèrprets de llengua de signes de Catalunya que ajuden els alumnes amb sordesa a l’etapa postobligatòria a comunicar-se amb la resta de la classe. És a dir, s’encarreguen de fer-los saber què diu la professora o la resta d’alumnes, i viceversa. Treballen a batxillerat, en graus mitjans o superiors de Formació Professional, en escoles d’adults, o en cursos de preparació per a entrar a la universitat, entre d’altres. Actualment, tots els professionals formen part de la fundació privada Pere Tarrés, perquè el departament d’Educació té els hi té el servei externalitzat.

“Per culpa de l’externalització, tenim un contracte de lleure, i les condicions laborals no són les mateixes. És molt indignant”, subratlla Colldeforn. “No som monitors de lleure, sense ànim de menystenir-los. Som un recurs educatiu per deficients auditius”.

A tall d’exemple, Colldeforn explica que treballa de 8.15 a 14.45, però que al seu contracte consta que tan sols treballa de 8.45 a 11.00 i d’11.30 a 14.45: “No sigui que em paguin l’hora del pati!”, exclama. “I si la meva classe acaba una mica més tard? I per què no se’m tenen en compte les hores de preparació prèvia?”, es queixa, tot recordant que no és fàcil de saber com es diu en llengua de signes certes paraules tècniques, necessàries per a l’educació postobligatòria. “Com he de saber com dir Permanganat de potassi en llengua de signes?”, diu.

Afegeix que se senten infravalorades i menystingudes: “Totes som pluriocupades, i ens veiem obligades a compaginar-ho amb altres feines, siguin o no del nostre sector, per arribar a final de mes”, lamenta. Ella, per exemple, té un contracte de tan sols 25 hores setmanals. “Cobrant 12 euros per substitucions, qui vol treballar així?” Amb tot, recorda que no estan enfadats amb la Fundació Pere Tarrés, sinó amb l’externalització de la seva professió.

Què reclamen?

Ras i curt, els intèrprets de la llengua de signes demanen que se’ls equipari a la resta de personal docent, és a dir, volen tenir les mateixes condicions laborals que les altres persones que treballen amb l’alumnat sord a Catalunya. Com ara logopedes, psicopedagogs, metres del llenguatge, o integradors socials que treballen als centres d’educació obligatòria.

Colldeforn assegura que la seva reivindicació ve de lluny: “Fa anys que demanem que se’ns internalitzi. I fins al govern anterior, ningú no havia negociat amb nosaltres”, recorda. El curs passat, però, van aconseguir finalment de pactar amb Laia Assó, l’anterior directora general d’Educació Inclusiva i Llengües. A partir del gener de 2025, se’ls va prometre que començarien a integrar-se de manera progressiva al Departament d’Educació. Tanmateix, amb el canvi de govern, tot ha quedat paralitzat. Colldeforn diu que no veuen cap voluntat d’avançar ni de respectar els que se’ls havia promès: “Estem demanant reunions, però no ens contesten els correus…”, lamenta.

Reconeixen que no és fàcil d’aconseguir aquesta internalització, però diu que són tan sols trenta-tres professionals a qui cal regularitzar la situació laboral. Per això, ara s’han plantat: “Nosaltres estem afectats, però també els alumnes sords, que estaran dues setmanes sols a les classes”, avisa. “Ens sap molt greu pels alumnes, però precisament amb això juguen des del Departament”, diu Colldeforn.

Totes les mobilitzacions

La vaga s’acabarà el 7 de gener. Demà s’ha convocat una concentració davant del Departament d’Educació, i, dijous 30 de gener, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Els col·lectius que es mobilitzaran són els intèrprets de llengua de signes (ILS) i els mediadors comunicatius (MECO) del servei d’interpretació educatiu postobligatori.

La caiguda de Nvidia, a causa de la preocupació dels inversors per l’avanç de l’empresa emergent xinesa d’intel·ligència artificial DeepSeek, ha esborrat una quantitat rècord de valor borsari de la companyia més gran del món.

La irrupció de la xinesa DeepSeek sacseja el mercat de la intel·ligència artificial i les borses globals

Les accions de Nvidia han caigut un màxim d’un 13% després de l’obertura del mercat, i s’ha reduït de 465.000 milions de dòlars la seva capitalització borsària. Aquesta davallada eclipsa el rècord anterior, una caiguda del 9% el mes de setembre que va eliminar 279.000 milions de dòlars, i esdevé la més gran de la història dels mercats borsaris nord-americans.

L’impacte de la caiguda ha fet tremolar el mercat, perquè Nvidia té un pes considerable en els principals índexs. Amb la davallada d’avui, les pèrdues de Nvidia han causat vuit de les deu caigudes més grans en un sol dia de l’índex S&P 500 en termes de valor de mercat, segons dades aplegades per Bloomberg. L’S&P 500 ha arribat a caure d’un 2,3% i el Nasdaq 100 ha baixat d’un 3,6% abans de recuperar part del terreny perdut.

El fabricant de semiconductors encapçala una venda en massa d’accions tecnològiques, després de veure que l’estratègia de baix cost de DeepSeek ha revifat els dubtes sobre si les grans empreses nord-americanes havien invertit massa en el desenvolupament d’intel·ligència artificial. L’empresa emergent xinesa ofereix un rendiment comparable al dels xatbots occidentals a una fracció del preu.

El nou model d’intel·ligència artificial de DeepSeek, presentat la setmana passada, és vist com un competidor directe d’OpenAI i Meta Platforms. L’eina, de codi obert, va ser creada per Liang Wenfeng, cap d’un fons quàntic, i ara ha escalat al primer lloc de les classificacions de l’App Store d’Apple. “Immediatament, ha sorgit la preocupació que es pugui desestabilitzar el model de negoci actual de la intel·ligència artificial, que es basa en xips d’alta gamma, una enorme potència de càlcul i, per tant, una gran despesa energètica”, han dit analistes de Jefferies en una nota adreçada als seus clients.

Nvidia ha estat un dels grans beneficiats de l’augment de la inversió en intel·ligència artificial gràcies als semiconductors que fabrica, essencials per a aquesta tecnologia. Tanmateix, encara que aquesta forta despesa sembla que continuarà, els inversors podrien ser més cauts a l’hora de premiar empreses que no demostrin un retorn suficient de la inversió.

Divendres, per exemple, Meta va anunciar que enguany augmentaria la despesa en projectes d’intel·ligència artificial fins a 65.000 milions de dòlars, fet que ha portat les seves accions a un màxim històric. A més, OpenAI, SoftBank i Oracle han anunciat Stargate, una inversió conjunta de 100.000 milions per a desenvolupar centres de dades i projectes d’infrastructures d’intel·ligència artificial als Estats Units. Mentrestant, els EUA proven de frenar l’avenç de la intel·ligència artificial xinesa amb restriccions a l’exportació de tecnologies avançades de semiconductors i limitacions a les vendes de xips avançats d’intel·ligència artificial de Nvidia. Però els avenços de DeepSeek fan pensar que els enginyers xinesos han trobat una manera de superar aquestes restriccions centrant-se en una eficiència més gran amb recursos limitats.

Un tren de gran velocitat de l’operadora francesa Ouigo amb destinació a Alacant fa gairebé dues hores que és aturat a la sortida del jardí botànic de Madrid per una avaria, segons que han informat fonts d’Adif a l’agència Efe. El problema s’ha registrat a les 17.11 de la tarda i l’empresa treballa ara per a remolcar-lo.

El tren d’Ouigo, que de moment no ha comunicat cap informació sobre aquest incident, és aturat dins del túnel on es va produir un descarrilament a mitjans d’octubre passat d’un tren de Renfe.

Barcelona serà la ciutat europea amb més morts a finals de segle per l’augment de temperatures provocat pel canvi climàtic, segons un informe elaborat per la London School of Hygiene & Tropical Medicine. El rànquing de les deu ciutats europees de l’estudi es troba encapçalat per la capital catalana i, en setè lloc, hi ha València. També formen part de la llista Roma, Nàpols, Madrid, Milà, Atenes, Marsella, Bucarest i Gènova. A Barcelona la investigació calcula que hi haurà 246.082 morts per les altes temperatures a final de segle, molt per sobre de la ciutat que es troba en segon lloc, Roma, on hi haurà 147.738 mots. A València en seran 67.519 de València. Segons els models predictius de l’informe, la xifra de morts provocades per les altes temperatures podria arribar als 2,3 milions a 854 ciutats europees l’any 2099.

Els investigadors responsables de l’estudi, publicat a ‘Nature Medicine’, consideren que aquests resultats “subratllen la necessitat urgent de perseguir de forma agressiva tant la mitigació del canvi climàtic com l’adaptació a l’augment de temperatura”, en paraules de Pierre Masselot, autor principal de l’estudi i professor assistent de la London School of Hygiene & Tropical Medicine. A parer de Masselot, aquesta urgència és especialment crítica a la zona mediterrània, on “si no es fa res les conseqüències podrien ser nefastes”.

De fet, els diferents escenaris analitzats pels investigadors coincideixen en el fet que les morts per excés de calor superaran substancialment qualsevol disminució de les morts relacionades amb el fred. Això inclou aquells escenaris en què es dibuixa una alta adaptació a la calor, fet que, a parer dels investigadors, reforça la “necessitat” de polítiques de mitigació “agressives”. Sobre això, l’informe també subratlla que el 70% de les morts es podrien prevenir “si es prenen mesures ràpides”.

Els Comuns han presentat públicament l’acord a què han arribat amb el govern per a establir un règim sancionador de la llei d’habitatge del 2007. El pacte permetrà de multar amb fins a 900.000 euros als propietaris que lloguin el seu pis per un import més d’un 30% superior al fixat per l’Índex de Preus de Referència o als que sortegin la contenció de les rendes amb l’ús fraudulent del lloguer de temporada.

El lloguer de temporada s’obre pas per esquivar el topall de preus: “No tenim un dret real d’habitatge”

El pacte ha estat presentat en una roda de premsa des de la seu de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Segons que ha explicat la diputada dels Comuns Susanna Segovia, l’objectiu és dissuadir-los d’incomplir la regulació. A més, la dirigent del partit, Jéssica Albiach, ha dit que el règim és molt robust i que no permetrà de fer un ús fraudulent del lloguer de temporada.

El règim contempla tres noves sancions “molt greus”, és a dir, amb multes d’entre 90.001 i 900.000 euros: per fixar un preu del lloguer d’un determinat habitatge més d’un 30% superior al marcat per l’Índex de Preus de Referència; per no fer constar la finalitat de l’arrendament en el contracte, o fer-ho de forma fraudulenta; i per carregar les despeses de gestió del contracte a l’inquilí, en comptes del propietari.

Amb tot, Albiach ha lamentat que l’acord arriba tard, perquè el límit als lloguers és en vigor des de març de l’any passat i, des de llavors i fins ara, s’han comès abusos que han quedat sense conseqüències.

L’aprovació del règim sancionador era una exigència dels Comuns per negociar el pressupost de la Generalitat del 2025 i facilitar la governabilitat. “Era una condició imprescindible que vam posar els Comuns per negociar amb el Govern de la Generalitat i avui podem dir que ho hem aconseguit”, ha dit Albiach, que ha indicat que aquesta qüestió ja era contemplada en el pacte d’investidura de Salvador Illa. Malgrat això, el govern ha renunciat a tenir nous comptes davant de la negativa d’ERC de negociar-los.

El decret serà aprovat demà en el Consell Executiu, entrarà en vigor dimecres i després haurà de ser convalidat al Parlament.

Els característics triangles d’emergències que es col·loquen quan hi ha un accident o una avaria desapareixeran a l’estat espanyol en menys d’un any. A partir del primer de gener no serviran legalment i s’haurà de tenir obligatòriament un nou giny, el dispositiu V-16.

La desaparició dels triangles de trànsit i l’arribada del V-16: un avenç tecnològic amb dos problemes

Un dels principals problemes és que l’estat espanyol és l’únic de la Unió Europea que ara com ara farà servir aquest mètode i com que és un dispositiu obligatori i l’únic permès en cas d’emergència a l’estat espanyol, representava una barrera i una complicació per als vehicles d’Andorra, Catalunya Nord o de qualsevol país d’Europa que volgués circular per carreteres de l’estat espanyol. De fet, la setmana passada, va ser una qüestió candent a l’estat francès, on es van publicar articles que alertaven estiuejants i viatgers transfronterers que n’haurien d’adquirir un “per a viatjar per territori espanyol” o que especificaven: “Haureu d’equipar-vos amb aquest dispositiu si aneu a aquest país, especialment de vacances”.

Ara, en una nota de premsa, la DGT espanyola especifica que, tot i ser l’únic dispositiu permès, la Convenció de Viena estableix que els països podran exigir, per permetre la “circulació internacional” pel seu territori, que l’automòbil porti a bord un dispositiu de senyalització que consistirà en “una placa en forma de triangle equilàter” o “en qualsevol altre dispositiu d’igual eficàcia prescrit per la legislació del país on estigui matriculat el vehicle”. Així, diuen que els vehicles matriculats a altres països i que es trobin a l’estat espanyol en situació de “circulació internacional”, estaran complint la normativa si porten, o si utilitzen en cas de ser necessari, els triangles de presenyalització de perill.

De la mateixa manera, un vehicle amb matrícula espanyol el que es trobi en situació de “circulació internacional” per un altre país signant del Conveni sobre la Circulació per carretera de 1949 o del Conveni sobre la Circulació viària de 1968, estarà complint la normativa portant el nou dispositiu V-16, sense necessitat d’estar dotat dels triangles de presenyalització.

La companyia xinesa DeepSeek ha irromput amb força en el sector de la intel·ligència artificial (IA), i encapçala les descàrregues a l’App Store, tant a la Xina com als Estats Units. Amb un model innovador de codi obert, baix cost i alta eficiència, DeepSeek s’ha convertit en el principal desafiador dels models desenvolupats per empreses nord-americanes, com OpenAI, creadora de ChatGPT.

El model DeepSeek-R1, llançat el 20 de gener, és capaç de competir amb els models més avançats dels Estats Units en la resolució de problemes matemàtics, programació i inferència del llenguatge natural. Amb un cost de desenvolupament de només 5,57 milions de dòlars, molt inferior als pressupostos multimilionaris d’altres models, DeepSeek aposta per l’eficiència i les tècniques avançades d’aprenentatge automàtic.

Impacte en les borses

L’èxit de DeepSeek ha tingut repercussions immediates en els mercats financers. Les accions de les principals tecnològiques nord-americanes, com Nvidia, han registrat caigudes de més del 12% abans de l’obertura de Wall Street, cosa que ha arrossegat el Nasdaq a pèrdues superiors al 4%. Aquestes tensions han afectat també les borses europees, amb baixades significatives en empreses com ASML (-8%), Schneider Electric (-10%) i Siemens (-5%).

Codi obert: una opció disruptiva

Una de les claus de l’èxit de DeepSeek és el seu enfocament de codi obert, que permet als desenvolupadors de tot el món analitzar, modificar i adaptar el model segons les seves necessitats. Això contrasta amb els models més restrictius d’empreses occidentals i ha generat un gran interès dins la comunitat tecnològica.

El cost dels serveis de DeepSeek també és revolucionari. Ofereix l’accés a la seva API per només 0,14 dòlars per milió de tokens d’entrada, una xifra molt inferior als 15 dòlars que cobra OpenAI pel mateix servei.

Resposta política i tecnològica

El llançament d’aquesta intel·ligència artificial arriba en un moment de tensions entre la Xina i els Estats Units. El govern nord-americà ha imposat restriccions a l’exportació de xips avançats a la Xina, però DeepSeek ha respost innovant amb processadors H800 de Nvidia, dissenyats específicament per al mercat xinès.

A més, mentre els Estats Units anuncien inversions massives de 500.000 milions de dòlars en el projecte Stargate per impulsar la seva hegemonia en IA, la Xina ha presentat DeepSeek com una prova que les seves polítiques de restricció són insuficients.

Tot i l’entusiasme pel seu avanç tecnològic, DeepSeek també genera debat per la censura imposada pel govern xinès. Seguint la regulació de 2023, el model evita de respondre preguntes sobre temes polítics sensibles, com la massacre de Tiananmen o la independència de Taiwan, redirigint els usuaris cap a problemes de matemàtiques o programació.

La Diputació de València ha aprovat una moció, amb el suport d’Ens Uneix, PSPV i Compromís, que demana a la Generalitat, i específicament a la Conselleria d’Educació, la suspensió de la votació de la consulta sobre la llengua base als centres educatius de titularitat pública i privada. En canvi, PP i Vox hi han votat en contra.

La vice-presidenta primera i portaveu d’Ens Uneix, Natàlia Enguix, diu que “la voluntat de la consulta proposada per la Conselleria d’Educació és dificultar el compliment del precepte legal que diu que els estudiants valencians han de dominar les dues llengües oficials i, per tant, marginar el valencià”. Un fet que significaria que “a les comarques predominantment de llengua castellana no es pogués complir la llei, perquè es redueix el valencià a una assignatura”, ha afegit Enguix durant el debat de la moció al ple provincial.

Durant la defensa de la moció, Ens Uneix ha acceptat l’esmena de Compromís per a instar la Generalitat que impulsi les iniciatives legislatives i polítiques que garanteixin que el català sigui llengua vehicular.

Durant la jornada, la vice-presidenta primera de la Diputació de València ha rebut la felicitació de l’associació d’Escola Valenciana “per portar al plenari de la Diputació de València la moció per a instar a la Generalitat Valenciana a frenar l’elecció de llengua en els centres educatius”. Una felicitació que Enguix agraïa perquè “la llengua no hauria de ser motiu de confrontacions estèrils entre famílies i territoris”.

València ha registrat avui la temperatura més alta de la ciutat en un mes de gener en més d’un segle i mig de dades, d’ençà del 1869: ha arribat als 26,9 graus. L’anterior rècord eren els 26,6° registrats el 22 de gener de 2018, segons les dades de l’AEMET.

Fins a les 14.00, els termòmetres han arribat als 26,9°C a Miramar, però també hi ha hagut temperatures altes en altres indrets. Dins de València, 25,5°C a l’observatori de la UPV, i 25,9°C a l’aeroport. Al mateix temps, s’han registrat 26,2°C a Castelló de la Plana,  25,3°C a Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa) i Xàtiva (la Costera) i 25,1°C a Sagunt (Camp de Morvedre).

26.9 ºC a esta hora en el observatorio de València. Es el valor más alto registrado en la ciudad en un mes de enero en más de siglo y medio de datos, desde 1869.
El anterior récord eran los 26.6 registrados el día 22 de enero de 2018. pic.twitter.com/sHjTzFFb4f

— AEMET_C. Valenciana (@AEMET_CValencia) January 27, 2025

La magistrada del jutjat d’instrucció 4 de Tarragona ha admès a tràmit la querella del Nàstic de Tarragona pels delictes de falsedat documental i corrupció en l’esport contra Eder Mallo Fernández, àrbitre del partit en què el conjunt català i el Màlaga es jugaven l’ascens a segona divisió. Aquest partit es va disputar el passat 22 de juny al Nou Estadi de Tarragona, en què el Màlaga va aconseguir l’ascens després d’empatar el partit (2-2) en el temps afegit de la segona part de la pròrroga i fer valer el 2-1 del partit d’anada.

El Nàstic va decidir anar per la via penal després d’haver encarregat a l’agència de detectius Método 3 una investigació que va concloure que l’àrbitre havia actuat de manera premeditada per perjudicar l’equip tarragoní. És el primer club que es querella contra un col·legiat. En la interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, la jutgessa assenyala que els fets relatats en l’escrit de la querella “posseeixen prou entitat per a ser constitutius, almenys indiciàriament, d’un delicte de falsedat documental i un delicte de corrupció en l’esport”, per la qual cosa resol de continuar la investigació.

En aquell partit, Mallo Fernández va haver d’abandonar l’estadi escortat per la policia, i en l’acta va recollir que havia rebut amenaces de mort de directius del Nàstic i que havia temut per la seva integritat física quan es va retirar al vestuari.
Per aquests fets, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va sancionar el Nàstic amb el tancament del seu estadi durant quatre partits i una multa de nou mil euros.

Respecte del delicte de falsedat documental, la magistrada indica que l’acta de l’àrbitre contradiu la versió dels Mossos d’Esquadra, que confirmen que va haver-hi insults, especialment al túnel, però “en cap cas es va veure compromesa la integritat física dels àrbitres, ja que el vestuari dels àrbitres es troba en un passadís d’accés restringit i garantit per vigilants de seguretat”.

La jutgessa sosté, a més, que de la querella es deriven indicis de corrupció en l’esport sobre la base de la investigació privada duta a terme pel Nàstic, que assenyala que “en un sopar previ al partit a Tarragona, diverses autoritats andaluses i de la ciutat de Màlaga van manifestar a la propietària de l’establiment que tenien el partit controlat i que l’única cosa que els preocupava era la reacció del públic”.

El club català sosté que Mallo Fernández va xiular a favor del Màlaga de manera premeditada per afavorir-lo i que això podia assegurar-li l’ascens com a col·legiat a segona divisió, cosa que significava un increment ostensible en els seus ingressos.

Antoine Jordà, advocat i membre del consell d’administració del Nàstic, ha valorat, en declaracions a Efe, que la querella s’hagi admès a tràmit. “Estem satisfets, perquè el procediment judicial comença a activar-se. És un petit pas, els processos judicials són molt llargs i molt difícils, però per nosaltres ja és molt important que un jutge d’instrucció hagi trobat com a mínim indicis per seguir investigant”, ha afirmat.

El titular del jutjat d’instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, ha ordenat de continuar la investigació contra el president del parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, perquè aprecia indicis d’un possible delicte d’odi en el fet d’haver esquinçat les fotografies de les Roges del Molinar durant un ple.

El fiscal havia demanat l’arxivament de la causa, però el jutge ha decretat de continuar les diligències contra el president de la cambra. La resolució no és ferma i dóna deu dies a les parts per a formular l’escrit d’acusació, sol·licitant l’obertura del judici oral.

Satisfacció de Memòria de Mallorca

Memòria de Mallorca s’ha satisfet per la decisió del jutge: “Poder seure al banc dels acusats a una persona que s’ha manifestat en contra de víctimes del franquisme és molt positiu”, ha dit Maria Antònia Oliver, que n’és portaveu.

En aquest sentit, remarquen que des de l’associació continuen pensant que va ser un delicte d’odi: “No hi ha cap dubte”. I també ha reiterat que Le Senne hauria de dimitir.

Per part seva, Le Senne assumeix ja que hi haurà judici contra ell.

Els trens de les línies R4 i R8 de Rodalia circulen amb demores que poden superar els 15 minuts per una incidència a les instal·lacions a l’estació de Castellbisbal, segons que informen des de Renfe. Els trens que cobreixen el trajecte de Terrassa a Martorell arribaran fins a l’Hospitalet de Llobregat per no col·lapsar la zona de la incidència a Castellbisbal, afegeixen des de Renfe. Es tracta d’una incidència a la infraestructura i tècnics d’Adif treballen per solucionar-la

El govern de Colòmbia ha assegurat que finalment facilitaria el retorn dels seus ciutadans deportats pels EUA. El nou president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar la setmana passada que imposaria aranzels i sancions a Colòmbia per haver rebutjat l’entrada de dos avions amb immigrants deportats. El ministre d’Afers Estrangers colombià, Luis Gilberto Murillo, ha declarat: “El govern de Colòmbia, sota la directriu del president, Gustavo Petro, ha posat a disposició l’avió presidencial per a facilitar el retorn dels connacionals que havien d’arribar avui al país durant el matí en vols de deportació.”

En un vídeo difós a les xarxes socials, ha indicat que les autoritats colombianes continuaran rebent els colombians deportats, “garantint-los condicions dignes com a ciutadans subjectes de drets”.

Declaración del Gobierno de Colombia https://t.co/EdWJ1qwDL3

— Cancillería Colombia (@CancilleriaCol) January 27, 2025

Així mateix, ha afirmat que es mantenen oberts els canals diplomàtics amb Washington, on té previst de viatjar ben aviat per mantenir “reunions d’alt nivell que donin seguiment als acords” amb representants de l’administració Trump. “Hem superat l’impàs amb el govern dels Estats Units”, ha assenyalat. I tot seguit ha afegit que hi aniria acompanyat per l’ambaixador colombià, Daniel García Peña.

Prèviament, la Casa Blanca havia dit que el govern de Petro havia admès tots els termes de Trump, “inclosa l’acceptació sense restriccions de tots els estrangers il·legals de Colòmbia retornats des dels Estats Units, fins i tot en avions militars nord-americans, sense limitacions ni demores”.

En una nota enviada als mitjans de comunicació, el govern nord-americà també ha indicat: “Els aranzels i sancions completament redactats es mantindran en reserva i no se signaran, tret que Colòmbia incompleixi aquest acord.” I afegeix: “Els fets d’avui deixen clar al món que els Estats Units tornen a ser respectats. Trump continuarà protegint ferotgement la sobirania de la nostra nació, i espera que totes les altres nacions del món hi cooperin plenament per acceptar la deportació dels seus ciutadans presents il·legalment als Estats Units.”

Avui, 27 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Craig Calhoun: “Trump no podrà fer tot el que vulgui” 
• El delicat cas de García Ortiz: un terratrèmol al cor de la magistratura espanyola 
• El silenci, un mes després de la mentida d’Elon Musk: així manipula l’extrema dreta I Editorial de Vicent Partal 
• Comença el compte enrere pel primer intent de desnonament de Casa Orsola: “Quan vaig arribar-hi, pensava que seria per sempre” 
• Els mestres que canvien el món I Mail obert d’Esperança Camps 
• El mur espanyol dels trens I Mail obert de Julià de Jòdar 
• Auschwitz, 80 anys després: “Pot tornar a passar” 
• La dimissió de Trudeau desferma una lluita aferrissada pel poder entre els liberals canadencs 
• Eva Bach: “Hem passat de reprimir les emocions a convertir-les en déus” 
• El món digital atrofia la capacitat narrativa 
• Avançament: ‘Adeu, Martha’, d’Ingke Brodersen, 80 anys després de l’alliberament d’Auschwitz

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.  

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

En quatre anys i vuit mesos, 1,3 milions de persones –el 90% jueus– van ser assassinats al camp de concentració i extermini d’Auschwitz-Birkenau. Situat al sud de l’actual Polònia, va ser un dels epicentres de l’horror que es va viure durant l’Holocaust. Charlotte Delbo, supervivent i membre de la resistència francesa, deia a Cap de nosaltres tornarà que Auschwitz va ser pitjor que l’infern. En una línia semblant, Primo Levi, jueu antifeixista i supervivent de l’Holocaust, s’expressava així: “Hi ha Auschwitz, per tant, no pot existir Déu.” Avui, 27 de gener, se celebren vuitanta anys de l’alliberament d’aquell camp de concentració i extermini per part de les tropes soviètiques. 

Sobre Auschwitz se n’ha escrit i debatut molt, però encara plana una pregunta sobre tots nosaltres: què en va quedar, de l’ésser humà, a Auschwitz? I, encara més: n’hem après alguna cosa? Joan Albert Vicens (Barcelona, 1960), que ha estat catedràtic de filosofia a secundària i professor de la Facultat de Filosofia a la Universitat Ramon Llull, acaba de publicar Humans a Auschwitz, un recull de quatre veus que, amb diferents punts de vista, proven de respondre aquestes preguntes. El seu objectiu no és reconstruir la veritat d’Auschwitz, sinó entendre com sobreviu la condició humana en una situació límit i extrema com aquella. Hi llegim els testimonis colpidors de Primo Levi, Robert Antelme i Etty Hillesum –presos en camps nazis; els dos primers, supervivents, i la tercera, assassinada a Auschwitz– i de Franz Stangl, comandant dels camps d’extermini de Sobibor i Treblinka. Les seves veus, que ens arriben mitjançant els seus escrits o, en el cas de Stangl, de l’entrevista que va concedir de la presó estant a la periodista Gita Sereny, demostren la doble cara de la vida: el bé i el mal, l’humà i l’inhumà, la força i la feblesa, la fe i la desesperació. I que, per damunt de tot, la humanitat s’entossudeix a resistir.

Mentre que preparàvem l’entrevista a Joan Albert Vicens per a parlar del seu llibre, van venir a participar en un col·loqui de VilaWeb dos subscriptors que, tot xerrant, van compartint-nos les històries dels seus familiars, que van ser deportats a camps de concentració nazis. La Teresa Sala i en Fèlix Arias són dos testimonis que ens acosten a la magnitud d’aquella desgràcia, i que constaten com és de viva la ferida de l’Holocaust, i com crema ara encara, vuitanta anys després. Les seves veus complementen el relat d’Humans a Auschwitz.

Dos testimonis catalans per a entendre l’Holocaust 

El pare de Fèlix Arias era jueu, encara que ho va amagar sovint. Era un escut que es va construir davant la discriminació que havia rebut històricament el seu poble i, en especial, davant el trauma sorgit de la història dels seus avis, assassinats a Auschwitz: David Zimmermann, nascut a París, i Elisa Zimmermann, nascuda a Cahul. A començament de la Segona Guerra Mundial, van aconseguir de viure amb una certa tranquil·litat a la capital francesa, però aviat tot es va complicar, perquè els mateixos francesos van començar a delatar els jueus. Va ser pels volts del 1942 que la parella es va separar definitivament. L’Elisa va ser enviada a un camp d’internament del nord-est de París, a la ciutat de Drancy; i en David a un de Tolosa. No es van tornar a veure mai més. Els van fer pujar a un tren i els van enviar cap a Auschwitz: ella, el 1942, i, ell, el 1944. Allí, hi van morir de seguida que van entrar. Eren grans, tenien 63 i 71 anys respectivament, i, per tant, van ser enviats directament a les càmeres de gas. 

Familia Arias Zimmermann, 1919-1920. A baix a la dreta, Elisa Zimmermann i David Zimmermann (fotografia cedida per Fèlix Arias, el seu besnét).

La sort d’en Joaquim Sala va ser diferent: el pare de Teresa Sala va ser un català republicà supervivent de Mathausen. Hi va entrar el 1940, a 25 anys, essent dels primers a ingressar en un camp de concentració: era el pres número 3172. Tres anys més tard, el van deportar a Ebensee, un camp annex a Mathausen de nova creació, on els nazis els obligaven a construir uns túnels immensos a les muntanyes, amb un clima i unes condicions terribles. Era un camp on van morir moltíssims catalans i espanyols republicans. Però, gairebé com un miracle, en Joaquim va aconseguir de mantenir-se amb vida durant tot aquell temps, fins el 5 de maig de 1945, quan el camp va ser finalment alliberat per l’exèrcit dels Estats Units. “El meu pare explicava que passava una fam horrible. Es va dedicar a treballar a la pedrera, els feien pujar pedres que pesaven molts quilos. Ell es va especialitzar a afilar i esmolar pedres, i, com que tothom en volia, el cobrien entre tots.” Teresa diu que el seu pare assegurava que havia salvat la vida perquè era baixet: “Tots els que van sobreviure eren curts de talla. Quan veien arribar un que era alt, sabien que no resistiria.” 

Joaquim Sala Prat amb l’equip d’hoquei L’Harmonia de Terrassa abans de la guerra del 36-39. Joaquim és al davant, estirat al terra (fotografia cedida per Teresa Sala, la seva filla). La persistència de la humanitat

“Quan a unes persones les sotmets a aquestes circumstàncies extremes, a un procés de deshumanització radical, què queda d’elles? Què queda de l’humà, a Auschwitz?”, es pregunta Vicens al llibre. El professor explica que el procés de deshumanització era ideat no tan sols per a les víctimes, sinó també per als botxins. El nazisme deshumanitzava les víctimes per poder-les eliminar amb menys mala consciència, tot reduint-les a la categoria d’animals, però els botxins havien de ser també deshumanitzats. De fet, Heinrich Himmler, cap dels SS, els demanava que fossin “sobrehumanament inhumans”. 

Fèlix Arias afirma que als seus besavis els van deshumanitzar completament, pel simple fet de ser jueus: “Tot racisme consisteix a deshumanitzar, a convertir en una cosa no humana a una persona, perquè pertany a un grup determinat”, explica. Al seu torn, Teresa recorda les paraules del seu pare: “Els porcs menjaven més bé que les persones.” Joaquim era espavilat i va empescar-se-les per guardar-se el menjar que els donaven als porcs, i així tenir més aliment per a sobreviure, que després repartia amb els seus companys. També el va ajudar el fet que hi havia un oficial que, a canvi que li netegés l’apartament, li donava una ració extra de menjar, que ell després també repartia. Anys després, Teresa recorda com alguns supervivents de Mathausen venien fins a la seva casa de Terrassa per a agrair al seu pare que els hagués alimentat: “Gràcies, ens vas salvar”, deien. Aquest comportament evidencia una reflexió que feia Primo Levi al seu pas per Auschwitz, i que Vicens plasma al llibre: “Hi ha algunes persones que salven la humanitat. En aquesta selva, en aquesta guerra de tots contra tots, algunes persones demostren que es pot ser d’una manera diferent.” 

De totes maneres, les reflexions de Robert Antelme, membre de la resistència francesa que va sobreviure als camps de concentració, ressalten un altre aspecte de l’obstinació humana: el fet de tenir un cos és també una prova de la humanitat. No cal un comportament heroic per a demostrar que mantenim la nostra essència humana en un context tan roí. Continuar respirant, fos com fos, ja era una victòria davant el nazisme: “Fins i tot les persones que estaven en les condicions més extremes, és a dir, que estaven ja pràcticament a les portes de la mort, i que s’esforçaven a resistir un dia més, en un esforç que era purament biològic, purament corporal, afirmaven així la seva vida humana i es negaven a acceptar la condemna que els nazis havien dictat contra ells”, explica Vicens.

En aquest sentit, la tesi del llibre vol ser esperançadora: “Sempre hi ha alguna cosa en la realitat humana que fa resistir la voluntat de destruir-la. Tu pots organitzar un camp d’extermini i eliminar cada dia milers de persones. Però fins i tot en aquest cas, l’ésser humà és indestructible.” I afegeix: “No pots agafar una persona i convertir-la en un no-ésser humà. El que destrueixes és un ésser humà fins al darrer moment. Per tant, no aconsegueixes mai l’objectiu de convertir un ésser humà en una altra cosa que no sigui un ésser humà. Fins i tot un mort és un ésser humà mort; i les SS l’hauran de treure del barracó, i s’hauran de sotmetre al seu cos, a la seva corporalitat.” 

Les cicatrius d’un infern com aquell, però, no s’obliden. “El pare s’anava a dormir tardíssim i es llevava a les 5.00. No podia dormir, tenia malsons constants. El dia de Nadal estava trist, s’esbravava si sortien certs temes de conversa. No li agradava parlar-ne, perquè ens intentava protegir. Estava traumatitzat, però el gran tresor que ens va donar és que va mantenir la dignitat”, recorda Teresa. Antifeixista convençut, Joaquim va escriure aquesta frase en un xalet dels Alps francesos, poc després de ser alliberat, mentre es recuperava del que havia patit durant cinc anys: “Qui confon tolerància i feblesa, confon també despotisme i força.” Una reflexió que, d’alguna manera, s’entronca amb el pensament de Levi i Antelme, també supervivents de l’Holocaust: “Tenien tots els motius per odiar. Els havien fet una gran mala passada, estaven davant de criminals extraordinaris; per tant, la resposta hauria de ser odiar-los. I, en canvi, no ho fan. I això prova la tesi de llibre: la humanitat resisteix”, diu Vicens. 

Material cedit per Teresa Sala.

“És impossible d’apagar aquesta flameta de llibertat, de capacitat de reconèixer l’altre, de no negar la humanitat de l’altre, fins i tot entre aquells que han passat per aquestes circumstàncies”, afegeix Vicens, tot recordant el pensament d’Hillesum: “Ella explica que, si nosaltres odiem l’alemany, si els tractem com a no-persones, els estem donant la raó. Perquè han muntat tota la seva empresa criminal sobre el pressupòsit que hi ha gent que són persones i hi ha d’altres que no ho són. I que les que no són persones mereixen ser odiades i eliminades. Si nosaltres simplement el que fem és canviar el punt de vista i dir que les no-persones són ells, que ells són uns bèsties, uns animals criminals, estem entrant en la seva mateixa lògica. Per tant, d’alguna manera, vèncer el nazisme suposa reconèixer que els nazis són humans”, destaca Vicens. 

“Pot tornar a passar”

Vicens fa una reflexió interessant: afirma que tots estem més a prop de semblar-nos a un oficial de les SS que no pas a ser víctimes en un camp de concentració. Perquè tots podem ser còmplices, d’una manera o una altra, de les empreses polítiques i agressives que porten la gent als camps de concentració. I es fixa en l’actualitat: diu que el que va passar, pot tornar a passar. I, de fet, creu que ja comença a passar. “Auschwitz no era simplement un camp de concentració, on arribava la gent i se l’eliminava, sinó que era un sistema polític, administratiu, econòmic, militar, cultural, molt complex, que començava per estigmatitzar grups sencers de persones, classificar-les en grups, alguns dels quals mereixien ser odiats, i eren catalogats com a enemics de la nació. Després eren estigmatitzats, marginats, exclosos, deportats i assassinats. El que ens hem de preguntar és: ara, en quina fase estem? Perquè comencem una altra vegada a catalogar persones com a perilloses socialment. Passa als Estats Units amb Trump. Si ets immigrant il·legal, ets un criminal, un violador, un assassí, un narcotraficant, un dement. I, per tant, sense discussió, has de ser deportat, perquè ets un enemic. Per tant, nosaltres estem fent aquest camí”, reflexiona.  

Vicens destaca una frase de Primo Levi: “Quan fas del ‘tot estranger és enemic’ la premissa d’un raonament, la conclusió sempre és Auschwitz”, i diu: “Potser avui no muntarem un camp d’extermini, però muntarem un camp de deportació. De fet, ja hem creat camps de deportació fora de la Unió Europea. Ho hem fet a Lesbos, a Turquia, on hem enviat milions de persones en unes condicions lamentables perquè es podreixin durant anys, perquè no els volíem aquí.”

Els supervivents deien que Auschwitz era una línia que no s’havia de traspassar mai més, però és part d’una memòria col·lectiva que sembla que té els anticossos afeblits: “La memòria no serveix simplement per a recordar el passat, sinó per a construir el futur. Els malalts d’Alzheimer no és que no tinguin records, és que no tenen plans, no tenen projectes. Els records són per tenir-los, evidentment, però l’important és utilitzar-los com a material de construcció del futur, per a elaborar projectes humans, acceptables, humanitzants. Si no és per això, la memòria no serveix per a res”, afirma Vicens. 

Per això no se’n refia d’aquells que celebren commoguts l’aniversari de l’alliberament d’Auschwitz mentre aplaudeixen la creació de camps de deportació a Turquia. “De què serveix la memòria en aquests casos?”, es pregunta. També aprofita per qüestionar el model relacional i social que impera avui dia, atiat per unes xarxes socials que, segons que opina, no ens fan cap bé: “Nosaltres ens posem a la pell de les víctimes, som capaços de fer aquest exercici d’empatia? Crec que no. Quan els altres t’arriben a través de pantalles, és molt difícil de posar-te en el seu lloc.”  

En Joaquim Sala, quan va tornar a viure a Catalunya, no es va sentir una víctima reconeguda. Tenia la sensació de ser un marginat, recorda la Teresa. Malauradament, l’exercici de reparació i el reconeixement de les víctimes del règim nazi va topar amb la dictadura franquista a casa nostra. Però Teresa té llàgrimes als ulls quan parla del seu pare, perquè recorda com va ser un bri d’esperança per a molts companys amb qui va compartir penúries al camp de concentració. I així, el seu testimoni, com el de tants altres, ha de servir no només per a recordar, sinó també per a reivindicar la lluita antifeixista i de resistència dels qui van plantar cara a un infern com aquell: “A casa, sabem detectar els feixistes. És l’ensenyament que ens ha quedat”, diu amb orgull.