La pluja intensa dels darrers dies han deixat un nivell alt de terbolesa a l’aigua de la xarxa de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Segons que informa l’ajuntament, s’han superat els límits establerts per al consum d’aigua segons els criteris tècnics i sanitaris, i ja es treballa per resoldre la situació.

Fins a nou avís, es recomana a la població que no begui ni cuini amb aigua de l’aixeta. La previsió és que la situació es normalitzi en les pròximes hores.

La pluja acosta al 40% les reserves dels embassaments de les conques internes catalanes

Una dona gran ha caigut a les vies de l’estació de Rodalia del Clot durant una apagada elèctrica que ha deixat la zona d’andanes sense llum. Ho ha avançat Antena 3 i ho han confirmat fonts de Renfe a l’ACN. Els fets han passat al voltant de les 11.00 quan la senyora anava caminant per l’andana mirant el seu telèfon i ha ensopegat. Algunes fonts han indicat que la usuària provava de connectar la llanterna del dispositiu. Diverses persones han sentit un cop i tot seguit crits demanant auxili. Dos joves han ajudat la senyora a aixecar-se i tornar a l’andana. Personal del servei de vigilància de Renfe ha acompanyat la dona i ha alertat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Han traslladat la senyora a l’Hospital del Mar.

Fonts de Renfe han indicat que l’avaria elèctrica que afecta la zona d’andanes de l’estació podria estar vinculada amb una filtració d’aigua procedent d’un aparcament soterrat proper. A més, Renfe ha assenyalat que avisa d’aquesta incidència a través del sistema de megafonia i demanant precaució als viatgers.

Es dóna la circumstància que avui havien de començar els treballs previs del projecte per renovar la instal·lació elèctrica de les andanes de l’estació del Clot i adequar del vestíbul. Es tracta d’una actuació que té un import de 2,3 milions d’euros.

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) investigarà com afecta psicològicament la crisi ferroviària a Catalunya. L’equip del Departament de Psicologia estudiarà per primera vegada l’impacte que tenen l’acumulació de retards, les cancel·lacions, la falta d’informació i incertesa a l’hora de fer els desplaçaments en els passatgers. La recerca pionera es farà a partir de les dades obtingudes d’un qüestionari en línia que inclourà entre seixanta preguntes i vuitanta, les quals variaran en funció de les respostes. Aquestes aniran orientades a determinar si s’observen símptomes d’ansietat, depressió, estrès o hostilitat, etc. Els investigadors activaran els qüestionaris aquest març i confien a tenir els primers resultats al juny.

El coordinador de l’estudi, Sergi Martín-Arbós, ha explicat que els membres de la Plataforma Dignitat a les Vies es van posar en contacte amb la universitat el desembre per cercar respostes al seu “malestar” derivat de la situació ferroviària al país. “Després d’explicar-nos com se sentien vam veure clara la necessitat d’avaluar l’impacte psicològic que tot això està provocant”, ha afirmat Martín-Arbós.

L’equip d’investigadors confien que aconseguiran una mostra propera al miler de respostes – que és l’objectiu que s’han marcat per considerar els resultats rigorosos- arran del volum d’incidències als trens en els últims anys i, sobretot, pel malestar derivat dels episodis dels darrers dies. “Busquem persones afectades, però també necessitem que hi participin aquelles que no utilitzen el tren o que ho fan esporàdicament per a comparar les respostes i extraure’n conclusions vàlides”, ha asseverat el responsable. La recerca es farà a partir de les dades obtingudes del qüestionari i que aniran orientades a determinar si entre les persones que pateixen les afectacions ferroviàries s’observen símptomes d’ansietat, depressió, somatitzacions -manifestacions físiques de l’ansietat o l’estrès – o hostilitat, entre d’altres. “Només necessitem que ens diguin que hi volen participar i un cop activem el qüestionari ens hi posarem en contacte”, ha subratllat l’investigador.

El formulari de preguntes serà obert per a qualsevol persona que visqui a Catalunya, ja que en la fase d’anàlisi de dades els resultats es fragmentaran també en funció de les diferents línies de transport. “Preguntarem quines modificacions s’han hagut de fer pel problema dels trens, com ara canvis de feina, trasllats de domicilis o haver de fer servir el tren d’alta velocitat amb la despesa extra que això comporta”, ha detallat Martín-Arbós.

El jutjat de Catarroja que instrueix la investigació sobre la gestió de la gota freda ha citat com a investigada l’aleshores consellera de Justícia i de l’Interior del govern, Salomé Pradas, i el secretari autonòmic d’Emergències de la Generalitat aquell 29 d’octubre, Emilio Argüeso.

En canvi, no ha admès la petició de Podem que se citi a declarar com a investigat ni com a testimoni el president de la Generalitat, Carlos Mazón.

La jutgessa reitera en la interlocutòria que l’avís a la població pel sistema d’alertes al telèfon mòbil a les 20.11 va ser “tardana i errònia”. Recorda, així mateix, que la gota freda “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, ja que el seu avenç i el seu desenvolupament va ser anunciat per l’Aemet, “fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats”.

Segons el parer de la magistrada, aquestes previsions “van haver de portar una convocatòria al matí” d’aquell dia del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), “a fi com a mínim d’avisar la població”. L’acte desgrana la informació oficial i detallada sobre l’alerta meteorològica que va oferir durant tota la jornada la televisió À Punt, incloses unes quantes connexions en directe de localitats afectades com Xiva o Utiel, on s’informava poc després de les 15.00 del desbordament del barranc del Poyo i del riu Magre.

El Cecopi -prossegueix la jutgessa- “és un òrgan de coordinació” en matèria d’emergències amb altres administracions, però “és completament independent de les decisions que es poden prendre en l’àmbit de protecció civil per qui ostenta no solament la competència exclusiva, sinó la possibilitat de dur a terme la comunicació a la població de les mesures de protecció”. La jutgessa entén que els anuncis sobre la “gravetat de la situació” es van produir en alguns àmbits i amb prou antelació, a través d’Aemet, les trucades al telèfon d’emergències de la Generalitat 112, els mitjans de comunicació o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Sobre la declaració de Mazón, sol·licitat l’Associació de Damnificats Dana Horta Sud i dues acusacions particulars més, ha explicat que és aforat, i ha comunicat al president les diligències fetes fins ara “aquesta resolució perquè tingui coneixement de les actuacions, conforme a l’article 118 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i en pugui sol·licitar la personació”.

Una causa sobre el procés d’independència ha tornat a entrar físicament, durant un matí, al palau ampul·lós del Tribunal Suprem, a Madrid. Ho ha fet de la mà dels advocats Gonzalo Boye (en nom del president Carles Puigdemont i de Toni Comín) i de Jaume Alonso-Cuevillas (en nom de Lluís Puig), que han exigit a la sala d’apel·lació del tribunal que corregeixi Pablo Llarena i la inaplicació que ha fet de la llei d’amnistia als exiliats perseguits pel delicte de malversació. I han comptat amb un aliat certament inesperat, l’advocat Íñigo Iruin, que ha intervingut en representació de Marta Rovira (que té l’ordre de detenció retirada però la causa no ha quedat encara arxivada) i que ha reblat els arguments amb què Boye ha volgut acorralar els magistrats del Suprem, el president de la sala, Vicente Magro, acompanyat de Susana Polo i Eduardo Porres: l’advocat de Puigdemont ha posat en safata a la sala la necessitat d’allunyar del Suprem la decisió sobre l’amnistia del president, de Comín i de Puig. Perquè no és el tribunal competent per fer-ho. 

Puigdemont podrà tornar abans de l’estiu? Què hi ha de cert en el rumor d’una amnistia imminent

Boye ha obert foc amb uns arguments sorprenents perquè fins ara no els havia desplegat: la llei d’amnistia diu ben clarament, en l’article 11.2, que qui ha de decidir si aplica o no aplica l’amnistia en un cas que és en fase d’instrucció (com el dels exiliats) ha de ser “l’òrgan judicial competent”, i que Llarena hauria d’haver sobreseït la causa i enviar-la a qui sigui competent per fer-ho: en el cas de Puigdemont, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i en el cas de Comín, que ara mateix no té la condició d’eurodiputat perquè la presidenta no l’hi ha reconeguda, l’Audiència de Barcelona. Però no pas el Suprem. 

Perquè hi ha una confusió, ha recordat Boye, amb l’article 4 de la llei, que diu que “l’òrgan judicial que conegui la causa deixarà sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó” de les persones beneficiàries de l’amnistia. I això, que Llarena va acordar de fer amb Marta Rovira, perseguida pel delicte de desobediència, ho hauria hagut de fer també amb Puigdemont, Comín i Puig, perseguits també per malversació; per més que consideri que la malversació vinculada a l’1-O no pot ser amnistiable, perquè no és pas el jutge que ha de decidir si aplica l’amnistia o no. El legislador ho va decidir així: el jutge instructor havia d’aixecar immediatament les ordres de detenció, tancar el sumari i enviar la causa a la sala d’enjudiciament del tribunal competent, que no és el Suprem, sinó un tribunal a Catalunya. 

Fins l’any passat Puigdemont havia estat eurodiputat, i, segons el Suprem, és l’alt tribunal espanyol l’òrgan competent per a enjudiciar els parlamentaris europeus —tot i els arguments amb què Boye sempre ho ha negat, inclosa la contundent sentència del TJUE del gener del 2023. Però ara és diputat del Parlament de Catalunya, i això ho canvia tot, pel que fa a la competència, fins i tot dins l’univers argumentari del Suprem. “Aquesta sala ha de decidir sobre la competència, perquè el tribunal competent no és Suprem, sinó el TSJC. Perquè Puig i Puigdemont són diputats al parlament, i perquè Comín és un ciutadà que no té reconeguda la condició d’eurodiputat”, ha dit Boye. “Si es manté el criteri del jutge instructor, es vulnerarà el dret del jutge predeterminat per la llei.”

Iruin, que ha intervingut el darrer, ha reblat aquests arguments, perquè ha recordat que tant Meritxell Serret com Anna Gabriel van ser enjudiciades pel TSJC i per l’Audiència de Barcelona, respectivament, tan bon punt van haver deixat l’exili i van comparèixer voluntàriament davant de Llarena. En ambdós casos, la decisió de treure’s la causa del damunt per part del jutge instructor fou la mateixa. I ara, amb Marta Rovira, hauria de ser també l’Audiència de Barcelona qui arxivés finalment la causa en aplicació de l’amnistia; i el fet que pogués tornar, que no tingués ordre de detenció vigent, correspon a una aplicació de l’article 4 de la llei que Llarena va fer correctament, però que va desobeir en el cas de Puigdemont, Comín i Puig. 

La tenalla Boye – Iruin ha deixat en una situació complicada la sala de tres magistrats, perquè hauran de cercar arguments jurídics de sotes les pedres (tampoc no seria pas el primer cop, si parlem del Suprem i de la causa contra el procés) si volen ratificar les decisions que ha vingut prenent Llarena. Però això serviria, en tot cas, per nodrir els previsibles recursos d’empara que la defensa dels exiliats haurà de presentar al Tribunal Constitucional. I el possible argument segons el qual no queda pas clar o és interpretable l’esperit del legislador i l’ànim amb què va redactar la llei és com a mínim qüestionable. 

En efecte, Boye podia parlar avui amb molt coneixement de causa sobre quin era l’esperit de la llei que Llarena ha violentat quan no l’ha aplicada al delicte de malversació; perquè va seguir de ben a prop i en va negociar, lletra a lletra, el redactat defintiu. Això li serveix per dir ben clarament quin era el propòsit del legislador, és a dir, que tots els fets relacionats amb el Primer d’Octubre fossin amnistiats, inclòs allò que es considerés delicte de malversació, perquè no hi havia pas cap voluntat d’enriquiment patrimonial, que és l’única excepció que posa la llei a l’amnistia d’aquest delicte. Per a això, els advocats dels exiliats s’han remès al contundent vot particular de la magistrada Ana Ferrer, contra el criteri tant de Llarena com de la sala presidida per Manuel Marchena, que tampoc no va voler amnistiar els ex-presos polítics. 

El paper de les parts acusatòries ha estat previsible: la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, ha demanat que se’ls apliqui l’amnistia —un cop els fiscals rebels del Suprem han estat apartats de la causa—, tot negant que hi hagués cap mena de voluntatd d’enriquiment personal de caràcter patrimonial quan van organitzar el referèndum; l’advocacia de l’estat també ha demanat a la sala que accepti els recursos dels exiliats, i l’acusació exercida per Vox ha fet un discurs de crítica general a l’amnistia, qualificant-la d’inconstitucional i s’ha esverat pel fet que la defensa de Puigdemont hagi qüestionat la competència del Suprem i per la intervenció que ha fet Alonso-Cuevillas, que ha demanat als magistrats si volen passar a la història com a avaladors d’una interpretació “delirant” de la llei que tot el món jurídic observarà amb lupa. 

Aquest és el darrer pas perquè aquesta causa surti de les parets de vellut i mabre i de l’aire resclosit (de l’edifici i de la institució) del Suprem, perquè comenci el compte enrere d’un calendari que hauria de portar a l’aplicació definitiva de l’amnistia a tots els exiliats o, si més no, i provisionalment, a la retirada de les ordres de detenció que encara pesen contra ells. El calendari és incert i dependrà, en primer lloc, del temps que trigui aquesta sala a resoldre tots aquests recursos d’apel·lació. Pot trigar unes quantes setmanes, un mes a tot estirar, i, suposant que els desestimi (que el cert és que tothom hi compta), començaria la cursa al Constitucional, on la presentació de recursos d’empara contra la inaplicació de l’amnistia per part del Suprem i, sobretot, la petició de mesures cautelars o cautelaríssimes, pot marcar la data del possible retorn, definitiu, dels exiliats. 

Els equips d’emergència del Regne Unit treballen en una col·lisió entre un petrolier i un vaixell de càrrega a la costa del Mar del Nord, a prop del comtat d’East Riding de Yorkshire, segons que ha avançat la BBC.

Els guardacostes britànics han explicat que l’alarma ha estat a les 9:48 i immediatament s’ha activat un dispositiu de rescat. Un helicòpter de la guàrdia costanera procedent d’Humberside ha estat mobilitzat, juntament amb unes quantes embarcacions. A més, un avió de vigilància de la guàrdia costanera i diversos vaixells propers amb capacitat per extingir incendis també han acudit a la zona.

El lloc on hi ha hagut la col·lisió (fotografia: Marine Traffic).

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Metrovalència oferirà un servei especial ininterromput en els dies grans de les Falles 2025, del 15 al 19 de març, amb funcionament cada nit i reforç de freqüències durant el dia. Aquest dispositiu inclou també els autobusos llançadora que cobreixen el recorregut de les estacions afectades per les inundacions del 29 d’octubre.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus, en la roda de premsa de presentació de la programació especial de Falles, a la qual també han assistit la directora de l’Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV), Mar Martínez, i el director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo.

El conseller ha destacat que el servei especial de Falles serà semblant al dels anys anteriors, malgrat les conseqüències de la gota freda en la xarxa de Metrovalència. “S’ha fet un esforç en els últims mesos per a arribar a aquestes dates en condicions de prestar un servei bastant complet per als ciutadans en aquesta època especialment exigent en mobilitat”, ha dit.

El tram que encara opera a través d’autobusos llançadora, des de València Sud fins a municipis com ara Paiporta, Picanya, Torrent, Picassent (Horta Sud) i Castelló (Ribera Alta) estarà subjecte als mateixos horaris que la resta de la xarxa, ha explicat el conseller.

Més de 1.400 treballadors prestaran servei en Metrovalència per a reforçar la seguretat, l’atenció al client, la neteja, manteniment, circulació i el lloc de comandament. S’ha fet una contractació temporal de 139 agents d’estacions i 300 vigilants diaris. A més, s’ampliarà l’horari d’atenció al client i del telèfon d’informació, i es posaran paradetes informatives.

Servei ininterromput

D’ençà de la nit del 15 de març, fins al començament del servei del dia 20, tant els serveis de Metrovalència com els autobusos substitutius circularan de manera ininterrompuda durant 120 hores, amb freqüències de pas que a partir de les 3.00 varien segons el dia, la franja horària i el destí. El nombre més gran de serveis es programarà en els actes i llocs que concentren major quantitat de gent. El divendres 14 de març també s’ampliarà la circulació de metros, tramvies i autobusos alternatius fins a les 2.00, aproximadament.

El conseller ha recordat que, com és habitual per motius de seguretat, les estacions de Colom i Xàtiva tancaran de 12.30 a 14.30 per les mascletaes, per la qual cosa es recomana a la ciutadania usar les d’Àngel Guimerà, Plaça d’Espanya o Albereda. Així mateix, s’obrirà al públic la zona afectada per les obres del carrer Alacant per a facilitar la mobilitat.

Els autobusos llançadora

Amb la situació actual, els metros de les línies 1, 2 i 7 comencen i acaben el seu recorregut a València Sud, on els viatgers poden accedir als autobusos que enllacen amb les poblacions de Picanya i Paiporta. Aquest servei es prestarà durant les nits de Falles. La llançadora entre Torrent i València també tindà horari nocturn per a enllaçar a l’estació de Safranar amb les línies 1, 2 i 7 de Metrovalència.

Els autobusos llançadora entre Picassent i València prolongaran el seu servei, mentre que els que enllacen amb les poblacions de la comarca de la Ribera Alta circularan en el seu horari habitual. Aquesta parada està situada a l’avinguda Giorgeta, 18, de València, per a poder enllaçar amb l’estació de Jesús de Metrovalència.

Serveis addicionals de Metrobús

De manera paral·lela, s’implementaran també serveis addicionals de Metrobús per a atendre les demandes associades a les activitats d’aquestes Falles. L’ATMV reforçarà expedicions durant tot el dia, principalment les línies dels corredors sud (cap a Albal), oest (cap a Torrent i Quart de Poblet), nord-oest (cap a Llíria i Paterna) i nord (cap a Port Saplatja, el Puig, Sagunt i el Port de Sagunt).

Així, a partir del 15 de març hi haurà més autobusos circulant en les línies L160, L161, L164, L170 i L180, i a partir del dia 16 se sumaran les línies L112, L115, L140 i L145. Per als nocturns de les línies L150, L153 i L161 l’horari de començament i final serà com el d’un divendres i dissabte, però s’augmentaran les freqüències en aquestes línies.

En el marc d’aquest dispositiu, es crearan dos punts específics d’informació, amb atenció presencial, on s’informarà dels serveis previstos en aquests dies, i s’oferiran fullets informatius. Un d’ells se situarà a l’estació del Nord i un altre a la plaça d’Espanya.

El conseller ha recordat que continuen vigents els títols de descomptes i gratuïtat en la xarxa: l’Abonament Jove Temporal permet viatjar de manera gratuïta en Metrobús, Metrovalència i EMT als menors de trenta-un anys; la reducció del 50% en tots els títols multiviatge per a la resta dels usuaris i el títol Recuperem València, que permet desplaçaments gratuïts als afectats per les inundacions.

Cecilia Herrero, fins fa ben poc regidora de Vox a l’Ajuntament de València i ara regidora no-adscrita, ha deixat oberta la possibilitat que la batllessa María José Catalá hagi d’entomar els dos anys que resten de mandat sense majoria al consistori. En una conferència de premsa per a explicar els motius de la seva baixa voluntària del partit ultradretà, ha dit que “totes les opcions” continuen obertes, tant la continuïtat com a regidora no-adscrita o la dimissió del plenari, però ha fet referència a la situació complicada que ha d’entomar Catalá, que sense el seu suport i el de Juanma Badenas –apartat per la direcció del partit fins que es resolgui una investigació interna sobre una adjudicació de contractes– queda sense majoria al ple. “L’aritmètica és la que és”, ha dit. Sense Herrero ni Badenas, Vox queda reduït a dos regidors.

Herrero ha estat acompanyada per Badenas, la seva parella sentimental, i ha denunciat la “manca de suport, menyspreus i burles” de Vox en el procés penal per delicte d’odi, i “assetjament laboral i personal” per part d’assessors del grup municipal que, diu, van ser “imposats”. També ha dit que ha rebut “crits i males formes” d’un “càrrec rellevant” de la direcció estatal de Vox.

D’ara endavant, ha dit, farà “el que dicte la seua llibertat de consciència” i en “fidelitat” als seus principis i valors, pel “compromís adquirit amb els valencians”, als quals, ha dit, “no abandonarà en cap moment”. Dimarts, Catalá va haver de reorganitzar el seu equip de govern i va deixar les competències de Badenas en mans dels regidors de Vox, mentre que les tinències de batllia van passar al PP. Ara, la sortida d’Herrero l’obliga a fer una nova reorganització.

Per tot plegat, Catalá ha demanat a la direcció espanyola de Vox que clarifiqui la situació dels dos regidors i ha dit que, per ara, estudien totes les opcions possibles. Després de la compareixença d’Herrero ha reconegut que Vox travessa una crisi interna, i ha donat al partit ultradretà un “termini” –que no ha definit– per a “dirimir” els problemes.

Els principals grups de l’oposició, així com Vox, soci preferent de Marga Prohens, han rebutjat les mesures de “contenció” turística anunciades pel govern divendres proppassat. 

Més per Mallorca ha acusat el govern de fer “anuncis mediàtics per curar-se en salut davant l’allau de turistes que s’esperen aquest estiu”. El coordinador del partit, Lluís Apesteguia, ha assegurat que és una “irresponsabilitat enorme que el govern plantegi aquestes mesures sense haver fet cap negociació amb cap grup parlamentari”. També ha subratllat que “el govern sap perfectament que Més per Mallorca no donarà suport a mesures que trenquin amb el decreixement plantejat amb la legislació vigent”.

El somni de Prohens: vendre un paradís (in)sostenible amb rècords de saturació turística

Els socialistes han dit també que els anuncis de Prohens són “focs d’artifici” per no acabar fent res. “No els interessa aprovar res”, ha dit el portaveu del grup, Iago Negueruela.

Prohens ho tendrà difícil per tirar endavant les mesures que l’esquerra ja titlla de “xantatge”. No té majoria al parlament i necessita suports, atès que Vox ha insistit avui també que les mesures traeixen el sector turístic.

Cal recordar que el govern va proposar d’eliminar l’Impost de Turisme Sostenible -l’ecotaxa- durant el gener i el febrer i d’augmentar-la dos euros l’estiu. També va proposar de crear un impost als vehicles no matriculats a les Illes.

La Comissió Europea ha aprovat una partida de 68 milions d’euros destinada als agricultors afectats per la gota freda. El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) ha publicat el reglament d’execució que estableix una ajuda financera d’emergència de 98,6 milions d’euros per als sectors agraris perjudicats per catàstrofes naturals recents a l’estat espanyol, Croàcia, Xipre, Letònia i Hongria.

L’aportació a l’estat espanyol és la més elevada, seguida pels 16,2 milions destinats a Hongria, 6,7 milions per a Croàcia, 4,2 milions per a Letònia i 3,5 milions per a Xipre. Segons el reglament, aquestes ajudes d’emergència s’han d’abonar abans del 30 de setembre del 2025 i es destinaran a compensar les pèrdues econòmiques que posen en risc la viabilitat de les explotacions agràries més afectades.

A més, la Comissió Europea permet als estats concedir ajudes complementàries amb fons nacionals fins a un màxim del 200% de l’import establert a escala europea, sempre que es compleixin criteris objectius i no discriminatoris i que no s’alteri la competència ni es compensi de manera excessiva.

Els cinc estats que reben l’ajuda hauran de notificar abans del 31 de maig quines mesures adoptaran, els criteris per a concedir les ajudes i la previsió d’impacte econòmic sobre els agricultors afectats. A més, abans del 31 de març del 2026 hauran de comunicar a la Comissió Europea el total d’ajudes abonades, desglossades per fons europeus i nacionals, el nombre de beneficiaris i una avaluació de l’eficàcia de la mesura.

Divendres 14 de març s’ha convocat una manifestació de protesta contra la infiltració policíaca de Belén A. G. –que feia servir el nom fals Belén Hammad– a la Comunitat Palestina de Catalunya, el Casal Popular 3 Voltes Rebel i l’organització Endavant-OSAN. La manifestació s’ha convocat a les 18.30 a la marquesina de la Via Júlia, a Nou Barris (Barcelona).

“La Belén no proposava de fer barricades, però si se’n feien ella hi era”

La policia va començar a relacionar-se amb els moviments socials catalans l’any 2018, i hi va ser fins al 2020, quan va marxar amb l’excusa que la canviaven de feina i tenia la mare malalta. Va acostar-se a la Comunitat palestina amb l’argument que el seu pare era palestí, i a partir d’ací va entrar en contacte amb altres organitzacions polítiques d’esquerres.

Es va implicar en les activitats de l’entitat i en va arribar a administrar el compte de Twitter, ara X, i el correu electrònic. De totes maneres, això només va ser un primer pas, B. A. G. va aprofitar la comunitat per ampliar la seva xarxa i arribar a uns altres col·lectius, com ara el Casal Popular 3 Voltes Rebel i Endavant.

B. A. G. formava part de la 32a promoció de l’Escola de la Policia espanyola a Àvila –una promoció anterior als altres quatre infiltrats destapats per la Directa– i va jurar la bandera el juny de 2018, poc abans de començar la seva activitat. A final del 2020, al·legant un canvi de feina i problemes familiars, se’n va anar de Barcelona, tot i que va mantenir alguns contactes telefònics fins el 2023.

El coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha assegurat que la formació acudirà als tribunals si el PP aprofita la llei de polígons industrials per eliminar el requisit del català en tots els processos d’estabilització, també aquells que havien obtingut la pròrroga de dos anys per acreditar-ne el coneixement.

Durant la reunió de ponència de la llei, a porta tancada, el PP va intentar introduir aquesta mesura a través de la transacció a una esmena de Vox. El diputat de Més per Mallorca, Ferran Rosa, va aconseguir frenar la votació argumentant que s’estava incomplint el reglament. 

Apesteguia ha rebutjat “l’atac a un dels drets fonamentals de la ciutadania, que els treballadors públics garanteixin el dret dels ciutadans d’expressar-se amb qualsevol de les dues llengües oficials.”

Acció Ecologista-Agró ha denunciat davant la fiscalia de delictes d’odi la difusió de diversos àudios i vídeos publicats per membres de Vox en què s’acusa els ecologistes dels efectes de la gota freda a València per “no permetre llevar les canyes” de les lleres de rius i barrancs. L’entitat ecologista explica en un comunicat que l’1 de novembre l’eurodiputat Juan Carlos Girauta va publicar un missatge a la xarxa social X amb el text següent: “Ecologistes i polítics seguidors, culpables”, acompanyat d’un vídeo de la inundació on es veien moltes canyes arrossegades pel riu. A la imatge es podia llegir el text: “On són tots els ecologistes que prohibeixen d’arreplegar les canyes i els herbatges del bosc?”

Ecologistas y políticos seguidores, culpables. pic.twitter.com/Wz9yrEV1Nd

— Juan Carlos Girauta (@JC_Girauta) November 1, 2024

Ecologistes en Acció afegeix que “aquesta notícia falsa també ha estat difosa per altres polítics, que han seguit aquestes publicacions”, i que, com a conseqüència, han rebut “dues telefonades hostils –inclosa la d’un pare d’una víctima– i, en altres casos, alguns socis han estat insultats o provocats durant les tasques de voluntariat posteriors a la gota freda”. “La situació a les xarxes socials encara va ser pitjor, on s’han arribat a expressar amenaces greus contra tot el col·lectiu ecologista”, avisen.

Acció Ecologista-Agró considera que aquestes afirmacions són “una bola o una notícia falsa, perquè les canyes són espècies exòtiques i invasores al País Valencià, es poden llevar i només cal fer-ho amb certa prudència: amb permís del propietari i sense fer malbé res ni ningú”. “Les administracions les retiren, les associacions ecologistes també, perquè no les defensen, i no tenim constància que s’haja multat cap llaurador per llevar canyes”, afegeixen.

Una enquesta feta per l’Associació Catalana de Llars d’Infants, l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya i la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya revela que dues de cada tres llars d’infants privades de Catalunya sospensen de tancar en un futur pròxim. L’estudi, fet a partir de prop de dues-centes respostes recollides entre gener i febrer de 2025, inclou tant centres adherits a aquestes associacions com llars d’infants privades no vinculades a cap organització, segons han informat avui les entitats impulsores en un comunicat.

Una escola bressol de Barcelona tanca d’un dia per l’altre i deixa les famílies desemparades

Segons l’enquesta, la gratuïtat de l’I2 a les escoles bressol públiques és un dels principals motius d’aquesta situació, sumada a la baixada de la natalitat. Tres de cada quatre centres enquestats afirmen que han hagut de reduir la plantilla aquests darrers anys per dificultats econòmiques derivades de la davallada de matriculacions. A més, el sector denuncia un augment de càrrega burocràtica que, diuen, ha complicat encara més el panorama, especialment arran de la subvenció de 800 euros anuals per infant de dos anys a les llars d’infants privades.

La presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, Conxita Pericó, diu que una possible gratuïtat de l’I1 a les escoles bressol públiques podria ser “l’estocada final” per al sector, perquè moltes famílies optarien per portar els fills directament als centres públics. Pericó defensa que, tot i que les llars d’infants privades ofereixen un projecte educatiu propi, més flexibilitat horària i més mesos d’obertura, és molt difícil competir contra la gratuïtat.

Reclamen una equiparació de les subvencions

El 70% dels centres enquestats creu que la subvenció per als infants d’I2 a les llars d’infants privades hauria d’equiparar-se al que l’administració paga a les públiques, arribant als 3.200 euros anuals. A més, el 80% considera que aquesta mesura és essencial per garantir la viabilitat d’aquestes escoles, que representen el 40% del total de centres d’educació infantil de Catalunya.

El 100% dels centres enquestats afirma que les polítiques del govern no respecten ni valoren les escoles bressol privades, a diferència del que passa a les Illes i al País Valencià, on la gratuïtat del primer cicle d’educació infantil inclou també la xarxa privada.

“Cal posar tots els recursos educatius públics i privats a disposició de les famílies, perquè puguin escollir entre una oferta variada de projectes i opcions, sense el greuge comparatiu que suposa que unes places siguin gratuïtes i d’altres no”, conclou Pericó.

L’episodi de pluja abundant d’aquests darrers dies ha fet créixer les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes fins a gairebé el 40% de la capacitat total, un nivell que no s’assolia d’ençà de l’estiu del 2022. L’augment s’ha concentrat sobretot entre dissabte i aquest matí, arran del temporal Jana, que ha descarregat a moltes capçaleres de rius que alimenten aquests pantans. En una setmana, el conjunt d’embassaments ha passat del 31,1% al 39,6%, és a dir, de prop de 217 hectòmetres cúbics d’aigua a més de 275.

La depressió Jana va escombrar Catalunya ahir a la matinada, d’est a oest, i deixà registres generals entre 30 i 60 litres per metre quadrat. La pluja va fer superar els llindars de perill o alerta d’uns quants rius: el Llobregat a Guardiola de Berguedà (168 m³/s), el Congost a la Garriga (86,2 m³/s), el Fluvià a Olot (55 m³/s), la Muga a Sant Llorenç (160 m³/s), la Tordera a Fogars de la Selva (190 m³/s) i el Ter a Sant Joan de les Abadesses (111 m³/s) i Ripoll, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Aquest episodi, juntament amb les pluges de la setmana passada, van fer que les reserves dels embassaments de les conques internes passessin del 31,6% al 34,4% entre dissabte i diumenge. Segons l’ACA, aquest volum ha continuat augmentant i aquest matí ja voreja el 40% (39,6%), encara “arran de les pluges i de l’alt cabal d’alguns rius a la seva capçalera”. Aquest nivell de reserves no es veia de l’agost del 2022 ençà, quan començà la davallada per mesos consecutius de sequera. A més, supera el pic de reserves registrat l’any passat al començament de l’estiu (37%), després d’una primavera plujosa.

Els embassaments més beneficiats

La pluja ha regat àmplies zones, entre les quals l’Alt Empordà, on el pantà de Darnius-Boadella gairebé ha duplicat la reserva d’aigua en una setmana, i ha passat de 10,2 hectòmetres cúbics a 18,6 aquest matí. Això vol dir que ha passat del 16,7% de la capacitat a superar el 30%.

L’altre gran beneficiat per la pluja ha estat el pantà de Sau, que des del novembre baixava i ara remunta fins al 21,8%. Fa una setmana tenia unes reserves mínimes del 6,7%; al pantà veí de Susqueda, que era al 38,4%, ha pujat fins al 41,7%. Aquest desequilibri respon al desembassament estratègic de Sau cap a Susqueda durant la sequera per garantir la qualitat de l’aigua de consum.

Alguns altres embassaments també han tingut augments significatius: la Baells ha passat del 54% al 66% i la Llosa del Cavall, del 33,8% al 38%. De fet, tots els embassaments de les conques internes s’han beneficiat de la pluja: el de Foix ha passat del 92,5% al 98,7%; Riudecanyes ha crescut un punt i mig, fins al 25,4%; el de Sant Ponç ha pujat del 56% al 58,1%; i el de Siurana, el que té menys aigua, ha arribat al 10%.

Quant als cinc embassaments que conformen el sistema Ter-Llobregat, que proveeixen més de sis milions de persones a Barcelona, l’àrea metropolitana i algunes àrees de les Comarques de Girona, superen els 250 hectòmetres cúbics d’aigua embassats, cosa que equival a pràcticament el 41% de la capacitat.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paneque, ha visitat el centre de control del trànsit ferroviari del Clot, a Barcelona, després d’un cap de setmana carregat d’incidències al tren. Arran d’això, ha anunciat que Renfe treballa per ampliar com més aviat millor la plantilla destinada a informar els passatgers sobre les incidències del servei.

Ahir, la Generalitat, el govern espanyol, Renfe i Adif van fer una reunió d’urgència per a respondre al caos ferroviari dels darrers dies. Van pactar de contractar més personal per intensificar la revisió de vies i millorar l’atenció als usuaris del tren. L’oposició va criticar que les mesures anunciades eren insuficients.

Paneque ha visitat el centre a primera hora, acompanyada del comissionat per al traspàs de Rodalia, Pere Macias, i del director de Rodalia de Catalunya, Antonio Carmona, segons que han informat fonts de Renfe. La consellera ha explicat que l’operadora ferroviària vol reforçar l’atenció als usuaris amb més personal, segons declaracions recollides per Catalunya Ràdio.

Macias, per la seva banda, ha destacat la importància de diferenciar el procés de traspàs de Rodalia a la Generalitat de la gestió del servei diari, subratllant que l’objectiu principal ha de ser l’atenció als usuaris. Després d’una setmana marcada per múltiples incidències a Rodalia, avui la jornada transcorre amb força normalitat, amb l’excepció d’un tren de la línia R2 Sud que ha sortit amb retard de Sant Vicenç de Calders.

L’ex-president del govern espanyol i ex-dirigent del PP, José María Aznar, considera que el traspàs d’immigració pactat entre PSOE i Junts és pitjor que l’1-O. “Ho diré amb tota claredat: el que ha passat és molt més greu que el cop d’estat de l’octubre del 17. Molt més greu. No és que Catalunya vulgui marxar d’Espanya, és que Espanya està marxant de Catalunya”, ha afirmat en una entrevista a l’ABC. 

En aquest sentit, considera que tant el president espanyol, Pedro Sánchez, com el president de la Generalitat, Salvador Illa, són còmplices “d’una política de destrucció de l’estat”. I afegeix que aquests pactes condueixen a la futura dissolució d’Espanya. Així i tot, afegeix que és reversible.

“Cal estar disposat a pagar el cost de la reversió […] perquè l’alternativa és la dissolució. Jo no estic disposat a veure la dissolució de la nació espanyola, la conversió de la nació espanyola en tres o quatre nacions, ni la dissolució de l’estat espanyol en tres o quatre estats”, ha manifestat.

Aznar alerta d’un “procés accelerat de desintegració” de la nació espanyola i de la “descomposició” de l’estat. Segons ha dit, la desintegració consisteix a reconèixer el caràcter nacional de Catalunya i el País Basc, fonamentalment.

Així mateix, ha afegit que ningú es pot plantejar cedir les competències de control de les seves fronteres i immigració sense deixar de ser un estat.

La fiscalia anticorrupció ha obert una investigació contra Vox per presumpte finançament irregular, una volta el PSOE, el desembre passat, interposés una denúncia contra la formació de Santiago Abascal, en considerar que feia servir mètodes opacs per captar fons, a més de rebre diners de l’estranger de manera il·legal.

Així ho ha avançat El Independiente i ho han confirmat fonts fiscals a Europa Press, que han assenyalat que el fiscal en cap Alejandro Luzón ha acordat d’obrir un procediment reservat contra Vox, al·legant que hi ha base per investigar el suposat finançament irregular.

El PSOE va presentar el 13 de desembre una denúncia contra Vox a la fiscalia general de l’estat espanyol per finançament irregular, després d’haver fet una anàlisi “exhaustiva” del finançament de la formació d’Abascal i concloure que podria incórrer en un delicte de finançament il·legal de partits polítics, recollit a l’article 304 bis del codi penal espanyol.

Els socialistes van assegurar haver constatat que, com a mínim des del 2020, a les taules informatives que Vox desplega arreu de l’estat espanyol hi havia una sèrie d’elements per captar ingressos econòmics, com ara “guardioles” o “caixes de cabals”, juntament amb elements de marxandatge, “amb l’objectiu de captar fons en metàl·lic de manera absolutament opaca”.

El PSOE considera que aquesta pràctica és “absolutament irregular” i calcula que Vox podria haver recaptat així cinc milions d’euros, a més de la manca de comptabilitat en què s’haurien de registrar “les donacions anònimes i les vendes promocionals”.

La denúncia també inclou el préstec de sis milions i mig d’euros concedit per l’entitat MBH Bank Nyrt, un banc hongarès que té com a principal accionista el fons estatal d’Hongria, vinculat al primer ministre, Viktor Orbán. Segons els socialistes, aquest préstec infringeix la normativa que prohibeix als partits de rebre finançament d’organismes, entitats o empreses públiques estrangeres.

Els d’Abascal van reconèixer haver rebut nou milions d’euros del banc hongarès MBH per finançar les campanyes electorals de les eleccions municipals i espanyoles del 2023, i van justificar-ho assegurant que els bancs de l’estat es van negar a deixar-los diners perquè “no els volen finançar”.

La fiscalia ha demanat al Tribunal Constitucional espanyol (TC) que inadmeti una qüestió d’inconstitucionalitat elevada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llei d’amnistia. En aquest sentit, considera que és incompatible amb la qüestió prejudicial plantejada pel mateix tribunal al TJUE. 

El TSJC va paralitzar el passat 30 de juliol l’aplicació de l’amnistia per al diputat d’ERC Josep Maria Jové i a l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, arran d’una consulta sobre el delicte malversació al TC i la justícia europea.

En el seu escrit, el fiscal assenyala que “el TSJC trenca la lògica” en simultaniejar “el plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat amb una qüestió prejudicial davant el TJUE”, per la qual cosa “l’única resposta” passa per la “inadmissió íntegra de la qüestió”.

Encara més, recorda que aquesta possibilitat —la de presentar peticions al TC i al TJUE— “ha estat exclosa de manera explícita pel Constitucional”, que considera sempre prima el dret de la unió.

El nou dirigent del Partit Liberal del Canadà, Mark Carney, que previsiblement agafarà el relleu de l’actual primer ministre, Justin Trudeau, al capdavant del país, ha promès que el seu govern mantindrà els aranzels imposats a l’administració de Donald Trump “fins que els nord-americans ens mostrin respecte”.

En el discurs d’acceptació, Carney ha assegurat que tot el que es recapti amb els aranzels es destinarà a ajudar els treballadors, després d’anunciar dimarts passat l’aplicació de noves taxes a uns 300.000 milions de dòlars canadencs —poc més de 192.200 milions d’euros— de béns importats dels Estats Units, en el marc de la guerra comercial desencadenada pel nou cap de la Casa Blanca.

“No hem demanat aquesta batalla, però els canadencs sempre estan a punt quan algú altre es rendeix […] Així que els nord-americans no han de cometre errors […] En el comerç, com en l’hoquei, el Canadà guanyarà”, ha declarat enmig de crides reiterades a la unitat.

“Trump pensa que pot afeblir-nos amb el seu pla de dividir i conquerir […] La divisió no guanyarà una guerra comercial. La divisió no pagarà el lloguer ni la hipoteca. La divisió no abaixarà el preu dels aliments. La divisió no farà fort el Canadà. Això és on ens porta la política negativa, la divisió i la ira”, ha afegit.

L’antic president del Banc del Canadà —el banc central canadenc— ha estat elegit nou dirigent del Partit Liberal amb el 85,9% dels vots, imposant-se als altres tres rivals: Chrystia Freeland (8%), Karina Gould (3,2%) i Frank Baylis (3%).

Justin Trudeau, que el 2013 va guanyar les primàries amb poc més del 80% dels vots, també ha comparegut per acomiadar-se: “Servir com a primer ministre ha estat l’honor de la meva vida, però tinc moltes ganes de dedicar-me al cent per cent al meu paper més important, el de pare”.