Dissabte, l’Obra Cultural Balear (OCB) i Joves de Mallorca per la Llengua convoquen una “macroballada” popular dins la Diada per la Llengua. Serà un acte reivindicatiu i de protesta, per conservar la identitat com a poble. En un context polític convuls, en què el PP de Marga Prohens es torna a aferrar a l’extrema dreta de Vox, que té la dèria d’eliminar el català i aquesta identitat, l’OCB i els Joves per la Llengua fan una crida a omplir la plaça Nova de Santa Maria del Camí, a les 16.30. L’any passat, la plaça Major de Palma s’omplí de gom a gom.

Per això parlam amb el president de l’OCB, Antoni Llabrés. Analitzam l’estat de la llengua catalana i la situació política que ha originat Prohens a les Illes. Fa un any, Llabrés ja preveia que tot plegat seria “una combinació letal” per al català. La situació no ha millorat de llavors ençà.

—Quaranta mil persones l’any passat. Què n’esperau, d’aquesta Diada per la llengua?
—Esperam que hi hagi una participació multitudinària, perquè torna ser hora de sortir al carrer. Tots els mallorquins que estimam el país i la llengua dissabte tenim una cita ineludible. La situació del català exigeix una mobilització permanent a favor la llengua i la cultura contra les agressions que patim del govern Prohens amb el suport de l’extrema dreta. Milers i milers de mallorquins ens veurem dissabte a Santa Maria per dir ben clar i ben alt que la llengua no es toca.

—Una bona notícia, no sé si la millor, és la implicació de la gent jove. De tota manera, l’Enquesta de la Joventut revelava que tan sols un 9% manté la llengua si se’ls adrecen en castellà. Fa dues dècades era un 22%. En quin estat podem dir que es troba la llengua?
—La llengua catalana a les Illes Balears està en una situació de màxima fragilitat. Utilitzam sense pal·liatius, sense cap eufemisme, l’expressió “emergència lingüística”. Perquè si no hi ha una política lingüística, si no es prenen mesures decidides i valentes de promoció de l’idioma, i els parlants actuals no prenem consciència de la necessitat de mantenir-nos ferms, som a prop d’arribar a un punt de no-retorn en la pervivència de la llengua catalana. Per tant, crec que això és una obligació dels poders públics. Entre més raons, perquè hi ha un manament estatutari que els hi obliga, no és discrecional. I, d’una altra banda, també convé que els parlants es mantinguin ferms, que tinguin actituds lingüístiques conseqüents i militants en totes les interaccions comunicatives, perquè és l’única manera de conservar la llengua i, sobretot, d’acollir, d’incorporar nous parlants, cosa que resulta imprescindible.

“Som a prop d’arribar a un punt de no-retorn en la pervivència de la llengua catalana”

—Però n’és absolutament conscient, la ciutadania, de la importància de mantenir la llengua?
—La transmissió intergeneracional de la llengua catalana s’ha mantingut sòlida, però hi ha hagut poques incorporacions de nous parlants. Bàsicament del contingent de població nouvinguda, que a les Illes Balears és tan elevat. Aquestes darreres dècades hem experimentat una sotragada demogràfica que fa que, en quaranta-pocs anys, haguem duplicat la població. I per part dels poders públics no hi ha hagut unes polítiques ambicioses per a integrar i acollir totes aquestes persones que han vengut de fora. De manera que, tot i que la comunitat lingüística es manté sòlida, percentualment representa cada vegada una proporció més empetitida de la societat mallorquina i de les Illes Balears. Això s’ha de frenar i, en la mesura que sigui possible, revertir i augmentar el nombre de parlants. Pensam que de cada vegada són més els parlants sensibles i conscients de la seva situació i de la seva responsabilitat. Afortunadament, som desenes de milers de mallorquins que estimam la llengua i que estam determinats a fer tant com calgui amb la nostra actitud lingüística en el dia a dia per a garantir un futur en català.

—Hi ha el perill, i sobretot en aquest moment en què el discurs de l’extrema dreta es va estenent pertot, que s’arribi a culpabilitzar la migració del problema de la llengua catalana?
—No, no, no. És a dir, aquí hi ha dues coses que s’han de diferenciar. En primer terme, una qüestió objectiva: el creixement demogràfic que ha experimentat les Illes és un creixement fora de proporció, fora de mesura. Ho repetim: si les Illes fóssim un estat, ens col·locaríem en segona posició mundial després de l’Índia en creixement en aquests darrers quaranta anys. A l’Índia ha estat d’un 91%; a les Illes Balears, d’un 85%. I hem de tenir en compte que a l’Índia és un creixement natural. Aquí, el 90% és fruit de la immigració. Consideram que no s’ha produït una immigració racional i ordenada, sinó que ha vengut motivada per aquest model depredador de turisme de masses que amenaça d’eliminar Mallorca i les Illes tal com les hem conegudes de tots els punts de vista, no tan sols el lingüístico-cultural.

—I la segona cosa?
—Hi ha tota la gent que ha vengut per fer-se un futur i la mà d’obra no qualificada del sector turístic. La majoria tenen els fills que van a l’ensenyament públic. I que hagin nascut aquí o arribat de petits, ara són perfectament bilingües, amb la seva llengua de procedència i el català, i no hi ha cap problema. És ver que sempre hi ha excepcions, sobretot gent procedent de les darreres fornades de la immigració peninsular més qualificada, o gent que ve del Primer Món, de la UE, sobretot del centre i nord d’Europa, i que han triat les Illes com a lloc de residència total durant tot l’any o de manera parcial. Aquests són els més difícils d’integrar.

 

Fotografia: Martí Gelabert.

—Quan us vam fer la darrera entrevista, el titular era: “Vivim una combinació letal per a la llengua”, en referència a la situació que hem comentat i al context polític que hi ha a les Illes. Com estam un any després?
—Com més passa el temps i menys fem per a intentar resoldre aquesta situació, més s’agreuja el problema. En aquests moments, una part de responsabilitat molt important –no exclusiva– està en els poders públics. No tan sols són les mesures regressives que s’han activat aquests primers dos anys de la legislatura, com l’eliminació del català a la sanitat, l’intent d’erosió del model lingüístic educatiu, el capgirament dels usos lingüístics administratius i institucionals, la capacitació dels treballadors municipals de les empreses públiques municipals de Palma… Això són agressions a la llengua. Intenten revertir les cotes que el català havia assolit durant aquests quaranta anys de manera acordada i no traumàtica. Però és que a això, i encara és més greu, s’hi ha afegit la inoperància. No tenim unes polítiques lingüístiques que tenguin per objectiu el compliment del manament estatutari. De fer del català una llengua normal en tots els àmbits comunicatius i que vagin encaminades a poder garantir un horitzó futur d’equiparació entre les dues llengües oficials. Falta molt per a arribar a aquest estat de normalitat.

—I l’extrema dreta.
—Hi ha una manca de determinació per a contrarestar el discurs de l’odi que prové de l’extrema dreta. El PP se’n desentén i afirma i repeteix que no els trobaran en la confrontació, que pregonen un bilingüisme cordial. Però tenen com a socis prioritaris un partit polític que té, de manera obsessiva, com a objectiu i motiu de la seva raó de ser, l’aniquilació de la llengua catalana i, per tant, la nostra desaparició com a poble. I jo crec que el PP, com a partit majoritari d’aquestes illes, perquè va guanyar les eleccions autonòmiques, insulars i municipals amb diferència l’any 2023, té una extraordinària responsabilitat a l’hora de neutralitzar aquest discurs que dinamita la convivència i va en contra de la cohesió social.

—De fet, PP i Vox s’han reconciliat. Són punt d’anunciar un nou pressupost. Però dimarts l’extrema dreta deia que no s’havia pactat res, encara, sobre llengua. Us esperau la pitjor?
—Fins ara el PP ha evidenciat que està disposat a utilitzar la llengua com a moneda de canvi. Primer per a accedir al poder, després per a mantenir-s’hi. El PP ha manifestat que no escrúpols, en comptes de fer de la llengua una línia vermella compartida pels altres partits polítics que es reconeixen en els valors –com a mínim denominador comú– el consens estatutari. Vox és fora d’aquest consens. Sembla que el PP tria com a soci preferent i prioritari un partit que va contra l’estatut d’autonomia.

“El PP ha evidenciat que està disposat a utilitzar la llengua com a moneda de canvi. No té escrúpols”

—Vau proposar un aïllament: que vuit diputats de l’esquerra s’abstenguessin per no haver de dependre de Vox.
—El PP ni tan sols va estar interessat a explorar aquesta possibilitat. Ja aventuràvem en aquell moment que s’obrien les portes a un possible quadrienni negre per a la llengua i la cultura catalanes, perquè sabem el perfil de l’extrema dreta i les seves obsessions. Els pitjors presagis s’han anat complint: totes les mesures regressives que figuraven en els acords de governabilitat de Vox s’han anat fent efectives i, fins i tot quan han trencat els acords de govern, el PP ha continuat aplicant aquestes mesures. Per exemple, amb el pla de segregació lingüística a les escoles, que no era en el programa del PP. Era un peatge de l’extrema dreta i no només l’han mantingut, sinó que fa poques setmanes en van publicar una segona convocatòria per al curs que ve. No han necessitat que Vox els ho exigís.

—Però s’hauria pogut confiar en el PP, de tota manera? Perquè fa poc van pactar amb l’esquerra de salvar la llei de memòria democràtica. I ara, que no els torna a interessar, sembla que s’han fet enrere i la derogaran.
—No sé fins a quin punt hauria pogut ser sòlid aquest pacte entre el PP i els partits de l’oposició, tenint en compte que no hi ha una cultura de pacte com hi ha en altres democràcies avançades per a poder arribar a acords de país. La llengua en seria un.

Fotografia: Martí Gelabert.

—I creis que tot el PP entén aquesta postura? Els batlles van arribar a demanar la convocatòria d’eleccions anticipades per no haver de pactar amb Vox, l’Acampallengua es va fer en un poble governat pel PP…
—Crec que no ho comparteix tothom dins el PP, però sobretot crec que no ho comparteix una part important de l’electorat. Una part moderada, mallorquina, que estima la llengua. Crec que això al PP li passarà factura. L’extrema dreta és com el carbó, que no crema però taca. En aquest cas, l’altra dreta que és el PP.

—Ja es van veure les conseqüències amb Bauzá. Ara és una continuació o pitjor?
—Tothom esperava que el PP hagués après d’aquella mala experiència per a ells, de perdre les eleccions del 2015. Que estava vacunat per a un parell de generacions. Però la realitat ha mostrat que no i que estan disposats a transitar pel mateix camí equivocat que va emprendre aquell PP embogit de fa tres legislatures.

—I com s’entén que Prohens emprengui aquest camí? Ho coment per un petit detall: de jove era assídua a l’Acampallengua.
—Perquè fan passar el fet d’accedir i mantenir-se al poder per damunt de qualsevol altra consideració. Estan disposats a qualsevol cosa. Fins i tot a utilitzar el català com a moneda de canvi. No hi ha hagut escrúpols i, per tant, han estat disposats a pagar, en alguna ocasió gustosament i en alguna altra a contracor, el preu que ha posat l’extrema dreta.

—Parlàveu del pla de segregació, que continua tot i que no s’ha fet pública cap avaluació. Pensau que la conselleria l’amaga?
—Tot indica que sí. La sospita fonamentada és que aquestes dades que reflectirien un domini menor del català inicial es van amagant, perquè evidencien que aquest pla no té cap sentit.

—Seria un escàndol.
—Sí. Ja veurem quan comptem amb les dades. De moment, tornen a convocar els centres de primària una vegada més. Si es repeteix cada any, ja no és un pla pilot, és un pla estructural.

—S’haurien de demanar responsabilitats directes al conseller perquè dimitís?
—Evidentment, n’és el màxim responsable. Han activat el pla motu proprio, unilateralment, en contra de tota la comunitat educativa.

Fotografia: Martí Gelabert.

—Quant a la sostenibilitat, l’OCB no ha sortit del gran pacte, a diferència d’algunes altres entitats i l’esquerra. Ho pensau fer?
—Vam insistir molt a ser-hi presents, perquè volíem que la veu del món cultural hi fos representada. La defensa de la llengua i la cultura hi era absent des del primer moment. I som una de les poques entitats que han fet una aportació tangible, amb un diagnòstic de la situació, i que s’acaba amb cinquanta mesures d’aplicació immediata per a pal·liar o neutralitzar l’impacte negatiu que origina el turisme de masses sobre la llengua i la cultura. Ara, vista la metodologia i la seqüència temporal que ha seguit el pacte, en el moment que constatem que la nostra presència no aporta res, que el govern continua remant en direcció oposada, plegarem. I això es va constatant amb els decrets llei de destrucció del sòl rústic i la no-aprovació de mesures de contenció, sinó de creixement.

Els cent trenta-tres cardenals que formen part del conclave, el procés d’elecció del nou cap de l’Església Catòlica, ja han fet la primera votació per a elegir el successor del papa Francesc, amb un resultat més que previsible: fumata negra, és a dir, que ningú no ha aconseguit els dos terços necessaris.

Aquesta primera votació, l’única que es fa avui, anomenada de sondatge, serveix perquè els presents es formin una radiografia sobre les preferències i el pes de cada corrent i veure quins són els cardenals amb més suport. El resultat és ara mateix una gran incògnita, perquè 110 cardenals dels 133 han estat nomenats pel papa Francesc i, per tant, voten per primera vegada en un conclave.

El fet de necessitar dos terços dels vots fa que finalment no s’elegeixi cap candidat gaire conservador ni gaire progressista, sinó un candidat de consens. Per això sovint els més populars o amb més possibilitats no són els elegits. En aquest cas, perquè sigui elegit un nou papa calen, pel cap baix, 89 vots dels 133.

A partir de demà es faran quatre votacions, dues al matí i dues al vespre, fins que no s’arribi a dos terços. Si no s’ha elegit cap papa, el fum que sortirà de la xemeneia instal·lada per a l’ocasió a la Capella Sixtina, serà negre, però quan hi hagi el successor de Francesc, la fumata sortirà blanca.

Gairebé mig segle després, els italians confien a tornar a veure un dels seus al capdavant de l’església

Les autoritats del Paquistan han actualitzat a trenta-un morts i cinquanta-set ferits el balanç provisional de víctimes dels bombardaments que l’exèrcit de l’Índia va llançar dimarts a la nit. El govern paquistanès ha promès de respondre-hi, i el primer ministre, Shehbaz Sharif, ha avisat que l’Índia “en patirà les conseqüències”.

Sharif s’ha adreçat al país en un missatge televisat aquest vespre i ha advertit que l’exèrcit venjarà “cada gota de sang vessada” en aquesta nova escalada de tensió. “Potser es pensaven que faríem mitja volta, però han oblidat que som una nació valenta”, ha dit. També ha remarcat que la resposta militar ja ha servit per demostrar la “superioritat” paquistanesa en una guerra convencional, resolta, segons ell, “en poques hores”. Un portaveu de les Forces Armades, Ahmed Sharif Chaudhry, ha reiterat que les víctimes són civils innocents i ha acusat l’exèrcit indi de comportar-se “de manera covarda”, perquè en compte d’enfrontar-se a l’exèrcit pakistanès, ha atacat zones poblades i desarmades, de nit. En canvi, segons Chaudhry, l’exèrcit pakistanès sols ha atacat objectius militars.

D’ençà del bombardament, la versió de Nova Delhi contradiu la d’Islamabad. L’exèrcit indi afirma que ha atacat nou punts vinculats suposadament al terrorisme, i diu que els morts superen els setanta. L’Índia acusa el Paquistan de permetre l’activitat de grups armats en el seu territori, especialment arran de l’atemptat recent a la regió del Caixmir administrada per l’Índia, que va causar vint-i-sis morts.

L’última vegada que els dos estats van estar a punt d’una guerra oberta fou el 2019, després d’un atemptat suïcida que matà quaranta membres de les forces de seguretat índies. Aquesta nova escalada fa témer un conflicte més ampli entre dos estats amb arsenal nuclear.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha rebutjat la demanda presentada pel president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa contra Espanya per l’espionatge de què van ser víctima amb el programari Pegasus. Així consta en una resolució del 3 d’abril proppassat, a la qual ha tingut accés VilaWeb, signada per un únic jutge, l’hongarès András Jakab (que és membre del TEDH d’ençà del novembre de l’any passat en representació d’Àustria).  L’argument de Jakab és que els demandants no han exhaurit encara els procediments judicials interns a l’estat espanyol. Però allò que crida l’atenció és, per una banda, la rapidesa inaudita amb què s’ha pres aquesta decisió, tenint en compte que Torra i Costa van presentar la demanda el 24 de gener i va entrar a registre del tribunal el 6 de març; i, per una altra, que coincideix amb l’arxivament, en les mateixes dates aproximades, de tot un seguit de demandes que formen part, d’una manera o una altra, de l’anomenada carpeta catalana. 

En efecte, és el mateix jutge Jakab que signa l’arxivament tant de les demandes de la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i la USTEC per haver estat exclosos de la causa contra el 25% de castellà i en defensa de la immersió, com de la de Javier Martínez, el pare del nen mort en l’atemptat del 17-A a la Rambla de Barcelona. En aquests dos darrers casos, la signatura d’arxivament és del 13 de febrer, amb l’argument que no hi ha cap aparença de vulneració de drets fonamentals. En el cas de Torra i Costa, el jutge András Jakab no arriba a fer aquesta valoració, sinó que arxiva el procediment perquè no s’han exhaurit els recursos interns perquè encara hi ha pendents procediments interns en la justícia espanyola. 

El cas és que Torra i Costa van presentar la demanda a Estrasburg tan bon punt el Tribunal Constitucional va tombar el recurs d’empara que hi havien presentat quan el Suprem espanyol es va desentendre de la demanda contra el president espanyol, Pedro Sánchez i el seu govern, i els va dir que l’havien de presentar a l’Audiència espanyola, perquè el demandat no podia ser el president espanyol sinó, en tot cas, els responsables del CNI. Un any després, tant l’Audiència espanyola com el Suprem mateix van dir que no hi havia indicis que el CNI els hagués espiat i va tancar el cas; això els va obrir la porta a presentar un segon recurs al Tribunal Constitucional, que encara avui no s’ha resolt, que resta pendent i que pot ser el motiu pel qual el Tribunal d’Estrasburg considera que no s’ha exhaurit la via interna. De manera que Torra i Costa tindran l’oportunitat de tornar a presentar la demanda al TEDH quan el TC s’hi hagi pronunciat. 

Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, i Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre d’aquell any, en moments molt decisius d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra mateix. Totes aquestes infeccions han estat comprovades pel laboratori tecnològic canadenc Citizen Lab.

Aquest reguitzell de decisions negatives a Estrasburg coincideix en el temps amb la sentència del mes de febrer passat d’una sala del TEDH formada per set magistrats que va desestimar la demanda de Josep Costa, l’ex-secretari de la mesa del parlament Eusebi Campdepadrós i els diputats de Junts per les coaccions del TC contra la mesa a l’hora d’impedir que es debatessin resolucions sobre l’autodeterminació i contra la monarquia. Una decisió que Costa va criticar perquè, entre més coses, avalava la censura al Parlament de Catalunya. 

Pel que fa a la carpeta catalana, resten pendents encara de resoldre les demandes dels ex-presos polítics pel judici i la sentència contra l’1-O, que ja són en la fase final de tramitació. 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida a omplir l’Estadi Olímpic Lluís Companys d’estelades amb motiu del Barça contra el Reial Madrid, que es juga diumenge a les 16.15.

“Mig món hi estarà pendent. Nosaltres també. Hi som i continuem lluitant per la independència!”, diu l’entitat en un piulet. L’ANC, a més, ha detallat en quins minuts s’hauran de desplegar: al 10.17 i al 17.14.

Rebem el Madrid amb estelades!

Aquest diumenge a les 16:15 hi ha clàssic a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Mig món hi estarà pendent. Nosaltres també. Hi som i continuem lluitant per la independència! pic.twitter.com/46vVOOGnrf

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) May 7, 2025

 

El parlament ha convalidat el primer decret de suplement de crèdit del govern, amb el vot a favor del PSC, ERC i els comuns, després del pacte assolit, i l’abstenció de Junts. Aquesta és la primera injecció de recursos, de 2.168 milions d’euros, que permetrà de garantir el funcionament dels serveis públics durant la pròrroga pressupostària.

Segons que ha explicat la consellera d’Economia i Hisenda, 1.134 milions d’euros aniran a despeses de personal, increments retributius i millora de condicions laborals, i 1.033 milions d’euros s’enviaran a diferents departaments per a cobrir “necessitats inajornables”. El consell executiu també ha acordat un segon suplement de crèdit de 1.301 milions d’euros, que encara s’ha de debatre, i es negocia un tercer amb els socis parlamentaris.

El Tribunal Suprem espanyol ha dictaminat que els bancs són responsables de tornar els diners robats en casos d’estafa per suplantació d’identitat si no poden demostrar que el client ha actuat amb negligència greu. El cas resolt ara afecta una dona que va perdre més de 83.000 euros a causa de quinze transferències no autoritzades, fetes la mateixa nit, a través de la seva banca digital. Segons la sentència, que s’ha fet pública avui, el banc –en aquest cas Ibercaja– ha d’assumir la responsabilitat i reintegrar immediatament l’import.

La clienta va ser víctima d’una estafa coneguda com a SIM swapping, una tècnica que consisteix a duplicar la targeta SIM per accedir a la informació personal i controlar el compte bancari. El Suprem remarca que el simple fet que uns delinqüents accedeixin a la banca digital no implica per si sol cap negligència del titular del compte.

A més, la resolució especifica que els bancs també han de respondre per les operacions que s’hagin fet amb les claus d’usuari i contrasenya, encara que s’hagin validat per SMS, sempre que el client negui haver-les autoritzades. Així mateix, subratlla que el robatori de les credencials no és indicatiu, en si mateix, d’una actitud negligent.

La sentència retreu a l’entitat bancària que no detectés un fet tan anòmal com quinze transferències seguides de més de 80.000 euros en una sola nit. “No es pot considerar com a normal i irrellevant que una persona que mai no efectua operacions de matinada, de sobte, procedeixi a dur a terme fins a disset operacions seguides i per un import tan elevat”, diu.

També afegeix que les tecnologies actuals permeten dissenyar sistemes de control que alertin d’aquestes anomalies, i retreu al banc que no n’activés cap. Per això considera que hi ha hagut una “prestació defectuosa del servei” i constata que la clienta va actuar de manera diligent, avisant del frau immediatament i de manera reiterada.

El tribunal també precisa que, si el client comunica ràpidament el robatori de dades i denuncia una operació no autoritzada, el banc ha de tornar els diners de manera immediata, llevat que tingui proves fonamentades de frau i ho comuniqui per escrit. En aquest sentit, afegeix que el simple fet que l’operació consti com a registrada no és prou per considerar-la autoritzada.

Finalment, el Suprem considera que l’entitat no ha provat cap negligència de la clienta que justifiqui el SIM swapping i, per tant, li dona la raó. Aquesta sentència obre la porta a noves reclamacions de clients afectats per estafes similars que fins ara eren assumides per les víctimes i no pels bancs.

En ple conclave per triar el successor del papa Francesc, un test en línia s’ha fet viral entre creients i curiosos: “Quin cardenal sou”, de la pàgina Conclavoscope. Us diu, a partir d’uns perfils teològics de cada cardenal, a quin d’ells us assemblaríeu més o us seria més proper si forméssiu part del conclave que elegeix el pròxim pontífex. El test es pot fer en anglès, castellà, francès, alemany, italià, polonès i portuguès.

El test es pot fer gratuïtament a conclavoscope.com, i consisteix en una sèrie de preguntes breus sobre doctrina, pastoral i litúrgia. Segons les respostes, us compara amb un dels cardenals vius amb dret a vot, com ara l’italià Matteo Zuppi, el guineà Robert Sarah, el luxemburguès Jean-Claude Hollerich o l’americà Raymond Burke.

Gairebé mig segle després, els italians confien a tornar a veure un dels seus al capdavant de l’Església

Un test curiós amb càrrega simbòlica

L’èxit del Conclavoscope arriba en un moment de tensió eclesial, amb el Vaticà pendent de quin rumb seguirà després de la mort del papa Francesc. El test reflecteix d’una manera simplificada però realista els corrents interns de l’Església: des del sector més reformista fins als defensors de la tradició preconciliar.

La pàgina ofereix una fitxa detallada del “vostre” cardenal, amb el país d’origen, el perfil ideològic i la línia pastoral, i us convida a compartir-ne el resultat a les xarxes. Alguns mitjans especialitzats ja l’han destacat com una eina útil per a entendre la composició ideològica del col·legi cardenalici.

Deu termes que heu de dominar abans de l’elecció del nou papa

Una eina per a entendre el mapa ideològic del conclave

El Conclavoscope no és tan sols un test lúdic; és també una eina d’anàlisi que ofereix una visió detallada de l’orientació ideològica i pastoral dels cardenals que participen en el conclave.

Mitjançant una metodologia basada en sis criteris clau —doctrina moral, litúrgia i tradició, compromís sociopolític, relació amb el papa Francesc, diàleg interreligiós i estil pastoral—, l’eina posiciona cada cardenal en una escala que va de molt progressista a molt conservador. Cada perfil inclou una fitxa que sintetitza la trajectòria i el pensament del cardenal, com si fos una enciclopèdia, amb les seves intervencions públiques i prioritats pastorals.

Aquest recurs permet de comprendre millor les dinàmiques internes del col·legi cardenalici i l’amplitud dels corrents ideològics que hi conviuen. I, a sobre, té jocs com el test per saber a quin cardenal us acosteu més, un altre per a reconèixer els cardenals i una eina per a dissenyar el nom del nou papa.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: El conclave, les eleccions més estranyes i curioses que es fan

Tres cries de falcó pelegrí han nascut al port de Tarragona, dins unes caixes niu instal·lades sobre unes sitges, on aquesta parella de rapinyaires ha tornat a nidificar per tercer any consecutiu. Segons que ha informat el Port en un comunicat, l’entitat Galanthus ha anellat els pollets per poder-ne fer el seguiment i reconèixer-los quan siguin adults i sobrevolin la zona.

La presència de falcons i altres aus rapinyaires és habitual en aquest entorn, atrets per coloms i tórtores, que formen part de la seva alimentació.

El primer intent de nidificació al port per part d’aquesta parella va ser el 2003, però no va reeixir. Vint anys després, el 2023, van criar per primera vegada amb èxit en una petita plataforma a 37 metres d’altura. Aquell any van néixer tres cries, però no se’n va fer l’anellament.

Arran d’aquesta primera nidificació reeixida, el port hi va instal·lar caixes niu per facilitar la reproducció de l’espècie i garantir la seguretat de les cries en els primers vols. L’any passat hi van néixer quatre pollets, que sí que es van anellar.

El parlament ha convalidat el decret llei de mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i d’administració. Hi han votat a favor el PSC, ERC i els Comuns; la resta de grups s’hi han oposat. Tot i això, Junts, ERC, Vox i la CUP han exigit que es tramités com a projecte de llei, com va recomanar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Tots els grups hi han donat suport –excepte els Comuns– i, per tant, el decret serà tramitat per la via parlamentària ordinària.

El decret modifica l’IRPF per als treballadors que cobren menys de 33.000 euros anuals i introdueix canvis a l’impost sobre transmissions patrimonials per a combatre l’especulació. A més, inclou modificacions en tributs propis –com l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica– i tributs cedits –com el tram autonòmic de l’IRPF, les deduccions pel lloguer de l’habitatge habitual, l’impost sobre successions i donacions i el de transmissions patrimonials.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha defensat el decret al ple i ha dit que les mesures fiscals responien a “la pressió inflacionària i l’emergència habitacional”. Segons ella, el paquet recull accions urgents per a fer front als reptes socials.

Entre les novetats més destacades hi ha la rebaixa de la quota de l’IRPF per als treballadors amb salaris inferiors a 33.000 euros. També s’hi preveuen canvis en la deducció pel lloguer de l’habitatge habitual, com ara l’ampliació de l’edat màxima per a accedir a un tipus reduït del 5% en la compra –que passa de 32 a 35 anys–, i s’estableix un tipus del 20% en la compra d’immobles per part de grans tenidors.

El decret fou aprovat a finals de març pel Consell Executiu. Però, arran d’una petició de Junts, el CGE va emetre un dictamen crític amb l’ús del decret llei per a aplicar aquestes mesures. L’òrgan considera que algunes no compleixen el requisit d’urgència que exigeix l’estatut i, per tant, el govern n’hauria vulnerat els límits. Romero ha dit que respecten el dictamen, però que l’executiu “defensa fil per randa” el contingut del decret.

Crítiques de l’oposició

L’oposició ha centrat bona part de les crítiques en aquest punt. El diputat de Junts Jaume Giró ha denunciat que el govern actua “a cop de decret” i ha dit que això el porta a un model “autoritari”. També ha criticat que el decret “barreja naps i cols” i que conté mesures fiscals contradictòries.

En una línia semblant, la diputada del PP Míriam Casanova ha dit que els socialistes abusen dels decrets “òmnibus” que barregen rebaixes i pujades d’impostos. ERC, que ha donat suport al decret, ha coincidit a demanar la tramitació com a projecte de llei, tot invocant la necessitat de garantir la seguretat jurídica. El diputat Joan Ignasi Elena ha defensat que el decret resol qüestions immediates i imprescindibles, i que calia aprovar-lo perquè la seva formació “fa oposició al govern i no a Catalunya”.

La CUP també ha exigit la tramitació ordinària i ha criticat que l’executiu hagi aprovat dotze decrets en nou mesos. La diputada Laure Vega ha acusat el govern de convertir el Parlament en un espai on només es fan discursos i es presenten mocions.

L’únic grup que s’ha oposat a tramitar el decret com a projecte de llei han estat els Comuns. La diputada Susana Segovia ha dit que no entén “l’obsessió” per aquesta via i que només és una excusa dels altres grups per a no votar-hi a favor. També ha celebrat que el decret blindi l’impost sobre transmissions patrimonials, una mesura que forma part de l’acord d’investidura entre el seu partit i el govern.

Un equip internacional encapçalat per l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que augmentar els nivells de la proteïna Klotho perllonga l’esperança de vida i afavoreix un envelliment saludable. Els resultats, publicats a la revista Molecular Therapy, obren la porta a noves teràpies per a millorar la salut muscular, òssia i cognitiva en la vellesa.

El projecte l’ha encapçalat el professor Miguel Chillón, investigador d’ICREA i de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), i ha consistit a incrementar la producció de la forma secretada de la proteïna, coneguda com a s-KL, mitjançant una teràpia gènica aplicada a ratolins joves. A l’equivalent humà dels setanta anys, els animals tractats amb s-KL mostraven millores notables: una salut muscular més robusta, millor capacitat de regeneració, menys fibrosi i un rendiment físic superior. A més, les femelles van presentar una major preservació de l’estructura interna dels ossos –les trabècules–, fet que podria actuar com a protecció contra l’osteoporosi.

Els investigadors també han detectat beneficis al cervell: el tractament va estimular la generació de neurones noves i va augmentar l’activitat immunitària a l’hipocamp, una zona clau per a la memòria. Tot plegat apunta a un efecte positiu de s-KL sobre les capacitats cognitives. Els ratolins tractats amb aquesta teràpia van viure entre un 15% i un 20% més que els del grup de control.

Per aconseguir-ho, es van administrar vectors virals amb còpies del gen de la proteïna Klotho per via intravenosa i cerebral, de manera que les cèl·lules de tot el cos –també les del cervell– comencessin a fabricar-ne. Avui ja existeixen vectors que travessen la barrera hematoencefàlica amb una simple injecció intravenosa, cosa que podria facilitar la translació de la teràpia als humans. Una altra via seria administrar directament la proteïna com si fos un fàrmac convencional. “Encara cal trobar la manera més eficient de fer arribar el tractament als òrgans diana”, explica Joan Roig-Soriano, investigador de l’INc-UAB i coautor de l’estudi.

El grup de recerca ja havia patentat l’ús de la Klotho per tractar dèficits cognitius. Arran d’aquesta recerca, han registrat tres patents més que en protegeixen l’ús per millorar la salut òssia i muscular i per desenvolupar tractaments que allarguin la vida. Els investigadors insisteixen que no es tracta sols de viure més, sinó de fer-ho amb millor qualitat de vida. Amb l’edat, és habitual que els humans perdin massa muscular i òssia, cosa que afavoreix la feblesa, les caigudes i les lesions greus. Neurològicament, la degeneració neuronal i la pèrdua de connexions sinàptiques van acompanyades de malalties com ara l’Alzheimer i el Parkinson.

El Tribunal Suprem (TS) espanyol s’ha oposat a concedir un segon indult a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per aixecar la inhabilitació, tal com havia sol·licitat un particular. Turull, per exemple, va demanar de ser eliminat de la petició perquè considera que aquesta demanda emblanquia la no-aplicació de la llei d’amnistia per part de la judicatura espanyola. El setembre, el Ministeri de Justícia espanyol va demanar TS un informe sobre aquesta petició.

La petició formulada pel ciutadà argumentava que la condemna impedeix que els electors a Catalunya puguin elegir lliurement els representants, i per això reclama d’indultar els condemnats per malversació. Aquest mateix ciutadà ja va demanar l’indult total per als dirigents independentistes el 2020.

En la resolució d’avui, els magistrats consideren que concedir un segon indult, sigui total o parcial, vulneraria de manera flagrant la Llei d’Indult de 1870 i obriria la porta a una “interferència governativa” en resolucions judicials fermes.

El tribunal recorda que els presos ja van ser beneficiats per un indult parcial l’any 2021, que va extingir les penes de presó, però va mantenir la inhabilitació. Segons els jutges, transformar ara aquest indult parcial en un de total vulneraria la prohibició legal de revocar un indult ja concedit i convertiria el dret de gràcia en una “segona instància” davant del govern espanyol.

A més, el tribunal destaca que no hi ha cap indici de penediment per part dels condemnats, un requisit establert per la llei per valorar la concessió d’un indult. La resolució ha estat adoptada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer.

La plataforma d’afectats per l’impagament d’actes commemoratius del 9-N i el Primer d’Octubre a municipis del Maresme ha anunciat avui que preveu de presentar una demanda contra l’entitat Som 1 d’Octubre i el seu principal promotor, Jordi Mateu. Segons han explicat, aquesta entitat no consta com a registrada. El portaveu de la plataforma, Carles Gorbs, ha dit que les despeses impagades oscil·len entre els seixanta mil i els setanta mil euros.

En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, han explicat que plantegen d’acudir a la via civil després de set mesos d’intents infructuosos de contactar amb els responsables. Els actes es van fer a Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar, amb la col·laboració dels ajuntaments.

La plataforma denuncia que, malgrat alguns intents de diàleg amb persones vinculades a l’organització, no han rebut cap resposta concreta ni per part de Mateu ni de Som 1 d’Octubre. Alguns membres de l’entitat s’han mostrat decebuts, però no han donat solucions. “No tenim cap altre remei que la via judicial”, han dit.

Els impagaments corresponen, segons que han explicat, al lloguer de barres de concert i al contracte d’artistes. Reclamen que se’ls aboni allò que se’ls deu i insisteixen que aquesta és la reivindicació que mantenen des de fa set mesos. Gorbs considera que tenen la denúncia “pràcticament guanyada”, però admet que caldrà veure si els demandats tenen capacitat de pagar.

El Parlament Europeu ha aprovat un informe  —353 vots a favor, 145 en contra i 78 abstencions— que demana a l’estat espanyol, Eslovàquia, Grècia, Romania i Xipre que reconeguin la independència de Kossove “sense demora”. El text destaca que és un pas fonamental per l’adhesió del país a la Unió Europea. “El futur de Kossove és a la Unió”, diu l’informe, que també reclama treure Kossove de “la zona grisa” pel bé dels ciutadans europeus i els kossovesos.

L’informe, elaborat per l’eurodiputat estonià Riho Terras (democratacristià), estira de les orelles als estats, com ara l’espanyol, que encara no reconeixen la declaració d’independència de 2008. En aquest sentit, considera que és una trava extra que dificulta el procés d’adhesió a la UE i recorda que una opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia considera que la DUI no va vulnerar el dret internacional.

“Insta els cinc estats membres que encara no han reconegut la independència, que ho facin sense demora i permetin així que Kossove avanci en el seu camí cap a la Unió en peu d’igualtat que la resta de països candidats. Recorda, a més, l’opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia, de 22 de juliol de 2010, en la qual s’afirma que la declaració unilateral d’independència de Kossove no vulnera el dret internacional”, diu el text.

Els 22 eurodiputats del PP, els sis de Vox i un de Podem —Irene Montero— han votat en contra de l’informe, mentre que els 20 del PSOE i un de Sumar —Estrella Galán— s’han abstingut. Els cinc representants d’ERC, EH Bildu, BNG, Comuns i PNB han votat a favor.

Vegeu l’informe ací:

La jutgessa que instrueix la causa penal sobre la gota freda ha acordat de citar a declarar com a testimoni a la cap de gabinet de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas –una de les dues persones imputades en la causa– i ha requerit més informació al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

A més, ha demanat informació a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) sobre els serveis de salvament i rescats de persones duts a terme pels bombers forestals de la Generalitat el 29 d’octubre amb helicòpters de salvament aeri, així com una anàlisi sobre el pla especial davant el risc d’inundacions del País Valencià. Aquest acte respon i admet les diligències de prova sol·licitades per l’acusació popular que exerceix el sindicat Fetap CGT.

Així consta en dues actuacions i una diligència d’ordenació notificats avui a les parts pel jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud), en el marc de la investigació penal de la gota freda.

L’associació d’ultradreta Despierta España ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol contra la descatalogació del monument franquista sobre el riu Ebre a Tortosa. Ho fa després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi desestimat el recurs que ja va presentar.

Segons que ha confirmat el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre i Tortosins pel Monument (COREMBE), l’associació ha decidit de recórrer al Suprem espanyol malgrat la negativa del TSJC. COREMBE no està personat en la causa, però comparteix advocat amb Despierta España.

A més d’aquest procediment, continuen oberts dos casos més vinculats amb la retirada del monument: un sobre la llicència d’obres per desmuntar-lo, i un altre referit al procés de licitació i adjudicació de les obres.

El 18 d’abril passat, el TSJC va desestimar dos recursos similars de les entitats d’extrema dreta Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces i Asociación Cultural Despierta España. Ambdós recursos s’oposaven a la modificació del planejament urbanístic de Tortosa aprovada el novembre de 2020 per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, que deixava el monument fora del catàleg de béns patrimonials protegits.

Les dues entitats al·legaven que la descatalogació havia estat arbitrària i contrària a la llei, i denunciaven la manca d’informes patrimonials, ambientals i econòmics. No obstant això, el TSJC va rebutjar aquests arguments i va avalar el procediment de descatalogació.

La fiscalia ha presentat un recurs contra l’absolució del futbolista Dani Alves davant el Tribunal Suprem espanyol. Considera que la sentència que el va exculpar del delicte d’agressió sexual ha “condemnat moralment” la víctima, perquè en qüestiona la fiabilitat amb una interpretació “cruel i arbitrària” d’una prova biològica clau. També diu que s’ha fet una valoració no racional ni total de la prova practicada al judici.

El recurs de la fiscalia critica la interpretació del TSJC, que va assumir l’existència d’una fel·lació a partir d’una declaració extrapolada del pèrit de defensa. També diu que un tribunal no pot introduir fets nous sense suport provatori científic clar, ni desqualificar la fiabilitat d’una víctima basant-se en interpretacions errònies de la prova. En concret, la fiscalia considera que la conclusió del TSJC que, molt probablement, va existir una fel·lació –cosa que la primera sentència no donava per provada i que la jove va negar–, contradiu la prova pericial, i per tant és arbitrària. El recurs diu que l’anàlisi de les mostres bucals descarta l’existència de secreció seminal i que l’ADN d’Alves a la boca de la jove pot tenir altres orígens, com ara la saliva.

“Una condemna moral”

“Atribuir aquest indici, en contra de la conclusió científica, a la jove denunciant, i deduir-ne que hi va haver una fel·lació i, per tant, que mentia i no és capaç de dir la veritat, és una mena de condemna moral. Justament, la mena de censura que temia quan la van haver d’encoratjar a denunciar l’agressió sexual”, diu la fiscalia. “El qüestionament de la fiabilitat de la testimoni i la introducció, contra qualsevol principi científic, de la suposada necessitat de penetració del penis a la boca pel simple fet d’haver-hi esmegma, és una decisió completament arbitrària i cruel. Una condemna moral que la desacredita i la presenta com una testimoni no fiable.”

Pel que fa a la credibilitat de la víctima, la fiscalia ha recordat que les contradiccions menors no afecten la persistència ni a la veracitat del seu testimoni, quan aquest és subratllat per proves mèdiques, psicològiques i videogràfiques. Amb tot, la fiscalia demana que es restableixi la pena imposada per l’Audiència de Barcelona o bé s’ordeni una nova valoració racional de prova.

Condemnat inicialment a quatre anys

La secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt Dani Alves del delicte d’agressió sexual el març. El futbolista va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el desembre del 2022.

El ple de la secció d’apel·lacions del TSJC, format per Maria Àngels Vivas (ponent), Roser Bach, María Jesús Manzano i el magistrat Manuel Álvarez, va considerar que la versió de la víctima no s’havia contrastat prou amb més proves per sostenir la condemna. El TSJC compartia la visió del consentiment de la primera sentència, però, entre més, deia que el contrast entre allò que va dir la denunciant i allò que es veia a les imatges comprometia la fiabilitat del relat sencer. El Suprem tindrà l’última paraula sobre els fets.

Per què el TSJC ha absolt Alves? Les claus d’una sentència que sacseja el cas

La vice-presidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, ha dit que ella no comenta les declaracions dels portaveus parlamentaris. En aquest cas es referia a les paraules del síndic de Vox, José Maria Llanos, sobre les associacions de víctimes. Amb tot, Camarero sí que ha entrat a qualificat alguns d’aquests col·lectius com a polititzats. “Sabem que no tots són iguals, sabem que n’hi ha que tenen un marcadíssim perfil partidista, que són dirigides per persones que fan part de determinats partits polítics. És un fet que hi ha membres amb carnet”.

Camarero ha acusat l’oposició d’utilitzar les víctimes de manera partidista. “Hi ha partits que les utilitzen per mirar de guanyar vots”, ha lamentat i després ha citat el fet que els joves de Compromís van exhibir una pancarta on demanen la dimissió de Carlos Mazón durant el romiatge de la Santa Faç a Alacant. La vice-presidenta ha qualificat de pantomima el cartell que Compromís va llogar a Times Square de Nova York durant la visita de Carlos Mazón.

Afectats per la gota freda mediten de demandar el diputat de Vox que els ha demandat

Segons la presidenta, el Consell respecta molt les víctimes, es mereixen respecte, les rebem i tenen les portes obertes del Palau i de totes les conselleries.

L’Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud-València ha anunciat avui que estudia presentar una demanda per injúries i calúmnies contra el síndic de Vox, José Maria llanos per haver-los acusats de tenir interessos o estar controlats pels partits polítics.

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha advertit que el seu grup no donarà més suport al govern espanyol si no destina el 20% de les inversions a Catalunya. “Si aquest 20% no es queda a Catalunya, que és el que li correspon, vostè no té el suport de Junts”, ha dit a Pedro Sánchez durant la compareixença en què el president del govern espanyol ha exposat el seu pla de seguretat i defensa i ha informat sobre l’apagada del 28 d’abril.

Nogueras ha deixat clar que aquesta exigència s’aplica a totes les àrees, també la defensa. “Amb la resta dels diners, els seus, facin vostès el que vulguin”, ha afirmat. I ha afegit que, si depengués de Junts, “ni un sol euro dels catalans aniria a un exèrcit militar que no és el nostre”.

“La nostra lògica és molt senzilla de comprendre: a Catalunya han de decidir els catalans, no Madrid”, ha remarcat. Ha criticat que Sánchez no hagi fet gens d’autocrítica ni hagi esmentat “l’ús coercitiu” del poder de l’estat contra “un poble que només vol decidir”. Segons Nogueras, el president espanyol ha tingut la “mala sort” de topar-se amb Junts, perquè tenen molt clar que “ni la dreta, ni l’esquerra espanyola, ni vostès: Catalunya”.

També ha justificat la negativa de Junts a donar suport a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, que diu que s’ha anunciat “sense comptar amb l’opinió dels catalans”. Ha dit que Junts no permetrà l’aprovació d’una mesura que, segons ella, pretén “carregar-se el model català i la classe mitjana catalana”. Ha preguntat què faran els 19 diputats del PSC i ha remarcat que ara només els set vots de Junts frenen el que ha qualificat de “saqueig”. En canvi, ha acusat el PSC de posar una “catifa vermella” a les polítiques del govern espanyol.

Junts anuncia una esmena a la totalitat contra la reducció de jornada

Pel que fa a l’apagada, ha retret a Sánchez que no hagi explicat les causes ni hagi aportat cap dada nova. Ha recordat que Junts és l’únic partit català que es va oposar a compensar amb més de 2.000 milions d’euros les grans empreses energètiques. A més, ha contrastat el col·lapse de RENFE a Catalunya amb el funcionament correcte de Ferrocarrils de la Generalitat.

Nogueras ha conclòs que aquest “desastre” només s’acabarà amb la independència de Catalunya, quan el país pugui gestionar els seus propis recursos. I ha reblat: “Si un banc mereix una consulta, un país mereix un referèndum”, en referència a la consulta anunciada pel govern espanyol sobre l’opa de BBVA sobre el Sabadell. Ha acabat recordant que els catalans ja van fer el seu referèndum l’1 d’octubre del 2017.

Com serà la consulta sobre l’OPA del BBVA al Sabadell?

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha acusat diputats del PP, Vox i Junts de cobrar del “lobby de les nuclears i de les grans elèctriques”. Segons que ha dit, els qui atribueixen l’apagada elèctrica al sistema públic, a un excés d’energia renovable o a la manca de centrals nuclears “menteixen perquè volen intoxicar, cobrar, o totes dues coses alhora”. Ha recordat que aquestes tres formacions van votar en contra de l’impost a les grans elèctriques i que han estat “una setmana colant els mateixos discursos” sobre les plaques solars i la necessitat de mantenir les nuclears.

Segons Rufián, aquests partits defensen “interessos foscos”, i ha assegurat que la causa de l’apagada no va ser la falta de nuclears, sinó la manca d’inversió de les empreses en la xarxa. Ha acusat “l’oligopoli elèctric” de posar la cobdícia per damunt dels drets dels ciutadans.

Per aquest motiu, ha instat el govern espanyol a nacionalitzar Red Eléctrica. Segons que ha dit, arran de l’apagada, el valor de la companyia ha caigut per sota dels 10.000 milions d’euros, i l’estat espanyol, que en controla un 20%, podria assumir-ne el control amb 8.000 milions. “Vostès de cop tenen 10.000 milions per comprar armament”, ha dit. “Potser seria millor dedicar aquests diners a fer que la llum sigui un dret per a tothom que no pas a comprar més armes.”