Un míssil balístic iranià ha fet impacte directament contra l’Hospital Soroka, a la ciutat de Beerxeba, al sud d’Israel, segons que han informat fonts oficials israelianes. L’atac forma part de la darrera onada de represàlies de l’Iran. A les xarxes socials han aparegut imatges en què es veuen passadissos plens de pols i runa, gent corrent i personal mèdic dret a l’exterior, enmig d’una trencadissa de vidres.

Els míssils iranians porten la guerra fins a les llars israelianes 

Iranian ballistic missile impact at Soroka Hospital in Beersheba https://t.co/8ih9H2QXUf pic.twitter.com/CxIfjLgMBq

— Emanuel (Mannie) Fabian (@manniefabian) June 19, 2025

Un portaveu del centre mèdic ha reconegut danys importants a l’edifici i en algunes àrees i ha explicat que ara s’avaluava la magnitud de la destrucció i es determinava si hi havia ferits. També ha demanat a la població que no anés a l’hospital.

Massive damage to Soroka Medical Center in Beersheba, following the impact of a ballistic missile fired by Iran. pic.twitter.com/8rXhGeuk0z

— OSINTdefender (@sentdefender) June 19, 2025

A primera hora del matí han sonat sirenes per tot el país i uns quants mitjans locals han informat de fortes explosions a la regió central, incloent-hi impactes directes. L’exèrcit iranià ha llançat desenes de míssils, que han deixat més de trenta ferits, tres dels quals greus. Els projectils han colpejat almenys quatre ciutats, entre les quals hi havia Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i Beerxeba.

Impact in the Center of Tel Aviv, 07h12 am. pic.twitter.com/U7FYERuKKI

— MenchOsint (@MenchOsint) June 19, 2025

El ministre de Sanitat israelià, Uriel Buso, ha qualificat l’atac de “acte de terror que traspassa una línia vermella”. El servei d’ambulàncies israelià ha informat de 20 ferits a Ramat Gan i 16 més a Holon, 3 dels quals són en estat greu.

Compromís ha traslladat a Sumar un document amb tretze propostes per fer front als darrers escàndols de corrupció que afecten dirigents del PSOE. Entre les mesures, destaca la petició d’una compareixença urgent del president espanyol, Pedro Sánchez, en un ple monogràfic al congrés espanyol per donar explicacions pel cas Koldo, la creació d’una comissió parlamentària on el PSOE no tingui la majoria i la constitució d’un Ministeri de Transparència espanyol que no sigui gestionat pels socialistes.

“Qui és el Chili, senyor Illa?” La referència enigmàtica al president a l’informe de l’UCO

Aquest document, enviat a la direcció del grup parlamentari de Sumar, arriba enmig de les tensions a la coalició, que han fet que Compromís advertís que podria abandonar-la si no es respecta l’autonomia dels partits, el dret de presentar iniciatives pròpies o d’emetre vots particulars.

La formació considera que la resposta ha de ser contundent i coherent amb el moment actual, després d’haver-se fet públic un informe de l’UCO que atribueix indicis clars d’activitat il·lícita a Santos Cerdán i José Luis Ábalos, ex-dirigents del PSOE.

A més de la compareixença de Sánchez i la comissió d’investigació sobre el presumpte cobrament de comissions encapçalat per Cerdán, Compromís vol que se’n depurin responsabilitats polítiques i que se n’extreguin conclusions per reforçar la lluita contra la corrupció.

La coalició també proposa renovar la llei de transparència del 2013 amb més recursos i desplegar els pactes d’integritat en la contractació d’obra pública. Finalment, Compromís considera prioritari de renovar i adaptar la llei de partits polítics a les noves circumstàncies, arran del cas Koldo.

Dimiteix el vice-secretari general del PSOE a Navarra pel cas Cerdán

El Bloc Nacionalista Gallec ha decidit que no anirà a la Moncloa a fer-se la fotografia amb Pedro Sánchez. Tal com havia fet abans ja Podem, els nacionalistes gallecs han explicat que aquestes reunions no són sinó una operació d’imatge per a maquillar la corrupció socialista i que, per això, ells no pensen prestar-se a la maniobra. És una actitud digna i coherent que cal aplaudir. Perquè la barra dels socialistes és èpica. Però també perquè el BNG, així, despulla els altres partits de la dita coalició de la investidura.

La maniobra és de manual. Transparent. El PSOE s’aprofita en aquest cas d’una més de les anomalies democràtiques que reforcen el règim espanyol. L’anomalia és que a Espanya una moció de censura no requereix tan sols –com als països democràtics normals– una votació negativa contra el govern, que porta a unes eleccions. A Espanya –sempre amb la intenció evident de fer difícil l’exercici de la democràcia– la moció de censura reclama que els partits, a més, es posen d’acord en un candidat alternatiu, cosa que en les circumstàncies actuals és molt difícil, per a no dir impossible.

Vist això, el PSOE se n’aprofita parapetant-se darrere els partits que li van donar suport a la investidura i que ara no tenen cap més remei que aguantar un partit corrupte fins al moll de l’os. I empassar-s’ho tot. I això fan. Les fotografies amb els dirigents dels partits asseguts al sofà de la Moncloa són pensades, en termes de màrqueting, per a ficar una sola imatge al cap dels espectadors: que Pedro Sánchez té tothom al seu darrere, donant-li suport. I en canvi Feijóo està sol, arraconat amb l’extrema dreta. I tu ja pots fer mala cara davant les càmeres i fer veure que estàs molt molt enfadat, que el resultat és el mateix: un referèndum fotogràfic en favor dels corruptes.

Per això l’actitud del BNG és digna. No poden votar un candidat alternatiu, però això no vol dir que no sàpiguen a quin joc pervers els volen fer jugar els socialistes. I, si més no, defugen la darrera manipulació. Però la pregunta immediata és per quina raó es presten a una maniobra tan evident Junts, Esquerra, el PNB o Bildu –Compromís i Més van prendre la decisió d’anar amb Sumar i, per tant, no compten per a res.

I l’única explicació possible és que el xantatge funciona. El xantatge fruit de la violència antidemocràtica exercida contra bascs i catalans per l’aliança entre el PP i el PSOE, en el nostre cas amb el colp posterior a la proclamació de la independència pel Parlament de Catalunya.

Arnaldo Otegi i Gabriel Rufián han pronunciat aquestes darreres hores paraules dures contra els socialistes, però no tenen credibilitat per a fer-los pagar res. I això ho saben ells i ho sap el PSOE, que dorm ben tranquil. En el cas de Bildu la seua prioritat absoluta –i comprensible– és traure de les presons els militants d’ETA que encara hi resten, malgrat la desaparició de l’organització. I el PSOE juga amb això i els va fent eixir a poc a poc per a tenir l’esquerra independentista agafada dins el seu puny. El desarmament unilateral d’ETA en qualsevol altre lloc hauria anat acompanyat d’un procés de pau i l’eixida dels militants de la presó, però Espanya és com és, Spain is different…

Quant als partits catalans, si fa no fa igual. En el cas d’Esquerra l’obsessió personal d’Oriol Junqueras –ell que havia dit que els indults ja se’ls podien confitar– per un segon indult que el deixe presentar a les eleccions fa que resten atrapats en la voluntat dels socialistes. Però no és això i prou: en la política catalana ja és ben visible que aquesta ERC d’avui sols aspira a ser un satèl·lit dels socialistes, la segona pota d’un presumpte tripartit d’esquerres. I el BNG aspira a Galícia que els socialistes siguen uns satèl·lits d’ells, una volta aconseguida la presidència de la Junta. La diferència, en tot, és abismal, doncs. Els gallecs, lliures de fer allò que vulguen; els catalans, enganxats, oimés ara que el PSC ha decidit de fer l’orni respecte de la corrupció de la DGAIA i tapar els fets tant com puga, per assegurar-se la fidelitat dels republicans.

Falta Junts. I ací el panorama, crec, és molt més complex. El president Puigdemont ja ha demostrat de sobres que no es deixa atrapar pel xantatge personal contra ell i que si cal estarà a l’exili tants anys com siga necessari, però no pidolarà res per a ell. No hi ha cap possibilitat de comparar la seua posició amb la dels altres. Però el pacte de Brussel·les va ser un tomb molt brusc i l’optimisme que els feia pensar que ells sí que podien fer valer els seus vots per aconseguir coses substancials, ara se’ls gira en contra. Perquè pràcticament no han aconseguit res més que promeses i bones intencions en paper, sense traducció política concreta. El fet que Santos Cerdán fos precisament la cara pública i portàs, amb José Luis Rodríguez Zapatero, la negociació amb Junts és evident, per una altra banda, que complica molt les coses. A Junts creuen, per exemple, que l’oficialitat del català a Europa es podria aconseguir i que això validaria davant una part de l’electorat la seua decisió de fa dos anys. Però, ara per ara, aquesta creença els converteix en ostatges de Pedro Sánchez. No els serà fàcil, no.

Siga com siga, i torne al començament, tots aquests partits es podrien explicar més fàcilment si els nacionalistes gallecs no haguessen il·luminat amb el seu gest el xantatge indigne a què són sotmesos. Però, és clar, aquestes són les coses que té la política: que no depèn mai solament de tu…

 

PS1. Hi ha la corrupció, en aquest cas del PSOE, però hi ha també els corruptors, la gent que paga els corruptes. Arnau Lleonart ha analitzat en aquest reportatge el paper que tenen empreses com Acciona, OPR i LIC en la trama de Santos Cerdán i Koldo García: “El paper dels corruptors: quins negocis feia Acciona, OPR i LIC amb la trama de Santos Cerdán i Koldo García?“.

PS2. La mestra Rosanna Martínez ha agafat el relleu d‘Alexandra Usó al capdavant d’Escola Valenciana, en un moment particularment complicat. Esperança Camps hi ha parlat en aquesta entrevista: “Ens hi juguem la nostra llengua, els nostres drets i la nostra llibertat com a poble”.

PS3. Fa una setmana que míssils iranians cauen sobre edificis israelians, i hi han dut una guerra que, després del xoc del 7 d’octubre, semblava haver quedat més aviat lluny. Com ho viuen els israelians? Això ens explica avui, en aquest reportatge des de Tel-Aviv, Shira Rubin.

La gota freda del 29 d’octubre va colpejar durament el sector de la cultura, que en va sortir encara més afeblit. Societats musicals, companyies de teatre, sales, grups de música… Tothom hi va tenir pèrdues, a més de totes les actuacions que es van haver de cancel·lar. D’ençà del primer moment, la societat civil del Principat s’abocà a ajudar les zones afectades, i arribaven voluntaris d’arreu a comarques com l’Horta Sud i la Ribera Alta.

Ara, el Teatre Poliorama de Barcelona ha volgut tenir un gest de solidaritat amb algunes de les companyies de teatre afectades. A més, són tres companyies amb una trajectòria llarga: Albena Teatre, l’Om Imprebís i l’Horta Teatre, amb trenta, quaranta i cinquanta anys d’història, respectivament. La setmana vinent, el 25 de juny, arrancarà el cicle “Amunt el teló del Poliorama per València”, que s’allargarà fins l’11 de juliol.

“Aquest any en què sembla que l’estupidesa humana, tant a escala local com global, vol arribar a nivells estratosfèrics, marcians i plens de llim, els nostres germans del País Valencià ens porten una mica de llum de tota la que ells acumulen en els darrers anys de producció teatral. Ja que les vies oficials semblen completament obturades per la dana permanent que s’ha instal·lat sobre la nostra cultura i la nostra llengua, ens fa l’efecte que és un bon moment per a eixamplar les comunicacions i veure de prop què es cou als escenaris valencians”, diu Joan Lluís Bozzo, soci del Poliorama i un dels impulsors del projecte.

Un viatge per la memòria

La primera companyia que aterrarà en l’escenari de la sala barcelonina serà Albena Teatre, que representarà l’obra Waterloo. La gota freda va arrasar el seu magatzem a l’Alcúdia (Ribera Alta), i el material de tota la seua trajectòria va desaparèixer. “Haguérem de llançar sis camions de fem, imagina’t. Et desprens d’una part emocional, perquè és part de la teua història, i has de llançar al fem un material que ja no podràs reutilitzar perquè ha quedat molt danyat”, diu Carles Alberola, cofundador de la companyia.

Per sort, els materials de Waterloo, com que feien ronda, els tenien en un altre lloc, i gràcies a això van poder continuar. Amb tot, encara es ressenten de l’impacte de la gota freda. “Hi ha teatres a la zona zero que tardaran, en alguns casos, anys a tornar a estar en funcionament perquè quedaren absolutament destrossats. Altres s’han danyat i s’han anat recuperant. Ara cal també que la programació s’estabilitze i es programe d’una manera regular”, diu. En relació amb això, expressa agraïment cap als companys del Poliorama. “Són gent amb qui ens hem format i amb qui hem treballat braç a braç en projectes, i des del primer moment van pensar en aquesta possibilitat de donar-nos un aparador on poguérem mostrar els nostres espectacles”, diu.

Quant a Waterloo, és un monòleg interpretat per Alberola, un viatge per la memòria a partir d’una d’aquestes fotos familiars que amaguen moltes històries. L’obra pretén donar veu a aquells que ja no hi són. “Ningú no deixa d’existir mentre algú conta la teua història. I l’espectacle és un viatge per un fet que va marcar una família, des de la mirada d’un xiquet que va veure com el seu món, tot allò que més estimava, la seua família, el seu hort, es va esfumar, va desaparèixer, es va destruir, a partir de –com sol passar– insignificances que, en un moment determinat, fan que un dinar familiar es convertisca en una tragèdia”, diu.

Teatre a velocitat de vertigen

Del 30 de juny al 4 de juliol serà el torn de l’Om Imprebís, amb Hoy no estrenamos. En el seu cas, van perdre decorats, equips de so, de llum i, fins i tot, un piano de cua, que eren a casa d’un dels quatre actors que conformen la companyia. Però el perjudici més gran van ser les cancel·lacions. Per això ha volgut agrair a Tres Per 3 aquella primera gala de “Amunt el teló per València” al Teatre Tívoli, i ara també al Poliorama.

“D’aquesta desgràcia n’ha sorgit l’avinentesa que el públic de Barcelona conega unes obres i unes companyies. Curiosament, totes tres havíem tingut relació amb Catalunya, però semblava que s’havien trencat eixos ponts. De la mateixa manera que caldrà bastir ponts a Paiporta i Picanya, per on nosaltres passem diàriament, doncs hem de bastir també aquest pont entre el País Valencià i el Principat”, diu Santiago Sánchez, director de l’Om Imprebís.

La comèdia que presenten és un espectacle bilingüe que s’adapta al lloc on es representa, cosa que experiències úniques. “Sobretot és un gran homenatge al teatre i a la força i la capacitat que tenen les arts per a millorar la vida de la gent”, diu Sánchez. Quatre actors interpreten personatges que es multipliquen i es metamorfosen, en un teatre a velocitat de vertigen. Un espill social de tot allò que se’ls ocorre, amb la llarga experiència de la companyia en la improvisació.

La felicitat d’actuar

Per a tancar el cicle, l’Horta Teatre presentarà L’últim ball del 7 a l’11 de juliol. De la mateixa manera que les altres dues companyies, van perdre molt de material perquè se’ls va inundar el magatzem i, a més, també els va afectar la sala de teatre l’Horta, que tenen a la pedania de Castellar-Oliveral (València). “Ens va entrar aigua a tot el magatzem, al taller, el baix de l’escenari… Vam haver de netejar-ho tot, buidar-ho tot. Afortunadament, ens va colpejar, però no ens va tombar. Al cap d’un mes i mig vam aconseguir obrir”, diu Alfred Picó, coordinador de la companyia.

Per a ells, era important de reprendre la normalitat tan aviat com fora possible i la iniciativa del Poliorama n’és un al·licient. “Sempre hem dit que la millor manera d’ajudar-nos és facilitar-nos de poder continuar treballant. Ja fa uns quants anys que s’ha fet molt complicat el transvasament de companyies catalanes a València, de les companyies valencianes a Catalunya, i aquesta iniciativa és un punt d’inflexió que espere que intente apropar el nostre teatre a Barcelona, en aquest cas, i la gent puga gaudir de tres propostes molt distintes i molt divertides. Crec que és del millor teatre que es fa ara per València”, diu.

L’obra que presenten, L’últim ball, és una comèdia dramàtica en què dos vells actors anònims de les perifèries, que no coneix ningú, després de deu anys sense parlar-se, troben una oportunitat per a fer un últim ball junts. Interpretats per Picó i per Carles Alberola, un d’aquests actors ja està apartat del món laboral i l’altre malviu com pot. “Aquesta parella es retroba i s’adona que només és feliç quan actua, que només són ells quan pugen dalt un escenari i poden mostrar-se tal com són”, apunta Picó. A més a més, convida tothom a anar-hi perquè, probablement, serà el comiat d’aquest espectacle. “Serà un fermall d’or acabar una gira en un lloc tan emblemàtic i tan estimat per a nosaltres”, diu.

El govern de l’Aragó ha acceptat de formar part del grup de treball de caràcter tècnic per avaluar el trasllat de les pintures murals de Sixena. Segons han confirmat fonts del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l’ACN, el grup de treball s’ha constituït avui i, per això, tècnics aragonesos han accedit al museu per avaluar l’estat de les pintures. El govern d’Aragó ha indicat que ha participat de la reunió de treball i que accepta de participar del grup sempre que es faciliti un “cronograma” per comprovar que la voluntat de les diferents administracions, la catalana i l’espanyola, és que les pintures de Sixena arribin al més aviat possible a l’Aragó.

Precisament, aquest dilluns el patronat del MNAC va acordar per unanimitat de demanar una incidència d’execució al Suprem en la qual al·legarà la “incapacitat tècnica” del museu per traslladar les pintures murals de Sixena “en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil ni tampoc tècnicament”. L’equipament va presentar així un nou informe que constata la impossibilitat de restituir els frescos a la sala capitular del monestir “sense posar-los en risc”.

Amb tot, el patronat va manifestar la voluntat de complir la sentència i va instar les administracions del consorci a crear un grup de treball de caràcter tècnic integrat únicament per personal especialitzat i amb tècnics de l’Aragó per avaluar els treballs per fer-la efectiva. D’aquesta manera es va fer arribar al govern d’Aragó la invitació perquè s’integrés a la comissió tècnica, designant especialistes que considerin convenients, que treballarien conjuntament amb els tècnics designats pel MNAC i les administracions consorciades, tant el Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

La fiscalia espanyola ha demanat d’absoldre els quatre agents de la policia espanyola acusats d’haver buidat l’ull a Roger Español amb una bala de goma el Primer d’octubre de 2017. Segons l’escrit, al qual ha tingut accés l’agència Efe, el ministeri fiscal argumenta que els acusats –un escopeter, un inspector i dos subinspectors de la policia espanyola– no van cometre cap delicte perquè l’actuació era emparada per l’eximent de compliment del deure.

Demanen tretze anys de presó per als policies que van mutilar Roger Español

L’Audiència de Barcelona va denegar l’amnistia als quatre agents, però la va concedir a Roger Español, que havia estat acusat d’haver llançat una tanca contra la línia policíaca. El tribunal va considerar que la llei d’amnistia exclou el perdó en casos d’actuacions doloses que hagin causat la pèrdua d’un òrgan principal, com en aquest cas.

Ara, malgrat aquesta denegació prèvia, la fiscalia defensa que els quatre policies van actuar defensant-se dels manifestants i complint les ordres rebudes durant l’operatiu policíac Per això, demana que no se’ls condemni per cap dels delictes que se’ls imputen.

Roger Español, una victòria de la resistència cívica | Editorial de Vicent Partal

L’ambaixada dels Estats Units a Israel ha emès un avís urgent per a evacuar el país. Ha obert un procés d’inscripció adreçat als ciutadans nord-americans que vulguin abandonar el país. Fa dies que el govern nord-americà ja desaconsella de viatjar a Israel per l’escalada de violència i els atacs creuats amb l’Iran.

El ‘pizzòmetre’, l’indicador que prediu les escalades bèl·liques segons la demanda de pizzes al Pentàgon

L’ambaixador Mike Huckabee ha demanat als ciutadans dels Estats Units que vulguin sortir d’Israel que es dirigeixin al Departament d’Estat, que treballa en l’organització de vols i trasllats marítims de repatriació. Un cop inscrits, rebran avisos específics sobre possibles evacuacions.

El Departament d’Estat ja havia anunciat que l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, i els consolats d’aquesta ciutat i de Tel-Aviv, romandran tancats almenys fins divendres, mentre es manté la incertesa sobre el grau d’implicació que pot tenir el govern de Donald Trump en el conflicte.

El president nord-americà ha tornat a deixar oberta la possibilitat d’afegir-se als atacs, un dia després d’haver assenyalat l’aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l’Iran, com a objectiu. “Potser ho faré o potser no. Ningú no sap què faré”, ha dit davant els mitjans.

Khamenei amenaça els EUA amb “danys irreparables” si ataquen l’Iran

El president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha demanat per carta al pare abat de Montserrat Manel Gasch que no rebi el rei espanyol Felipe VI el 23 de juny, en la visita dels reis espanyols prevista en el marc dels actes del mil·lenari del monestir.

A l’abat de Montserrat, humilment – Mail obert de Julià de Jòdar

Domingo li demana que prioritzi la dignitat del monestir i posa com a exemple el paper de monjos com Escarré, Cassià Just o Raguer durant el franquisme.

“Montserrat és un dels símbols més sagrats i estimats del nostre poble: una muntanya de silenci, espiritualitat i resistència que ha protegit la cultura, la llengua i la dignitat dels catalans. No obstant això, aquesta visita reial es percep com una provocació simbòlica que entra en contradicció amb l’esperit que vós mateix vau expressar recentment”, diu Domingo a la carta.

Finalment, Domingo assegura que Montserrat no necessita un gest protocol·lari com aquest i l’insta a seguir fidel a la seva història i a ser una veu de tranquil·litat i una referència de preservació nacional i espiritual. “Una abadia que va condemnar el franquisme i va acollir consciències lliures no pot permetre’s la contradicció de celebrar una visita que venç la seva força moral per una fórmula protocol·lària”, conclou.

Avui he adreçat una carta al pare abat de @montserratinfo amb motiu de la visita prevista del rei espanyol al monestir el proper 23 de juny.

No ho podem permetre. Defensar Montserrat és defensar la dignitat de la nació. pic.twitter.com/UE9Erd4RAP

— Jordi Domingo (@JordiDomingoGM) June 18, 2025

El jutjat d’instrucció quinze de València ha dictat una interlocutòria en la qual aprecia indicis de delicte d’odi en una trentena de missatges publicats a la xarxa social X –l’antic Twitter– de la regidora de Vox a l’ajuntament de la ciutat, Cecilia Herrero.

Així, el jutge ha acordat obrir un procediment abreujat –pas previ a l’obertura de judici oral– i ha donat trasllat a la fiscalia i a les acusacions perquè, en un termini de deu dies, demanin que se’n decreti el sobreseïment, la pràctica de diligències complementàries o bé que presentin l’escrit d’acusació.

L’escrit judicial, al qual ha tingut accés l’agència Efe, recull vint-i-vuit piulets publicats entre l’abril del 2020 i del 2024. Segons que explica el jutge, podrien constituir un delicte per l’atac al diferent com a expressió d’una intolerància incompatible amb la convivència.

La causa té l’origen en una denúncia presentada per Compromís, que va portar a fiscalia missatges dirigits contra l’activista i ex-diputat de Podem a l’Assemblea de Madrid Serigne Mbayé. La dirigent de Vox va respondre a un piulet del secretari d’antiracisme de Podem en el qual denunciava les actituds racistes de l’extrema dreta. “Només falta que te’n tornis al teu país“, va escriure. A més, entre els piulets analitzats pel jutge hi ha altres missatges ofensius contra unes quantes minories racials i rivals polítics. “Torna al teu país”: polèmica a València pel comentari racista d’una regidora de Vox

Arran de la interlocutòria judicial, Compromís i el PSPV han exigit el cessament immediat d’Herrero. La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, ha qualificat de gravíssim que una regidora del govern municipal estigui a punt de ser jutjada per incitació a l’odi. “La justícia ha vist indicis clars en els missatges racistes de Cecilia Herrero, on qualificava les persones migrants d’invasores”, ha declarat. Robles ha lamentat que la batllessa, María José Catalá, no hagi dit res sobre el cas i l’ha advertida que mantenir aquesta persona al govern és donar veu i impunitat a l’extrema dreta des de les institucions.

També s’hi ha pronunciat el portaveu socialista, Borja Sanjuan, que ha dit que la ciutat“no mereix tenir una persona racista al govern municipal.

Cuina, aprèn i guanya llibertat a cada plat - Lloc: Espai Jove del C.C.Calisay

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat la porta oberta a una possible intervenció militar nord-americana a l’Iran. “Potser ho faré o potser no. Ningú no sap què faré. Sí que puc dir és que l’Iran té molts problemes i vol negociar. I jo els he preguntat: ‘Per què no heu volgut negociar abans amb mi?’”, ha dit. A més, ha afegit que estaven totalment indefensos i que no tenien cap defensa antiaèria.

Khamenei amenaça els EUA amb “danys irreparables” si ataquen l’Iran

En la mateixa compareixença, ha assegurat que l’Iran havia proposat una reunió a la Casa Blanca per negociar sobre el seu programa nuclear i ha reconegut que encara no és massa tard perquè s’incorpori a les converses. “És un gest valent, però no és fàcil per a ells. Ho van proposar perquè jo ara no puc desplaçar-me, amb tot el que està passant”, ha dit. Segons que ha explicat Trump, la reunió no es va concretar perquè Teheran va rebutjar la proposta a última hora.

Finalment, ha acusat l’Iran d’haver actuat com “un pinxo de pati d’escola” durant dècades. “Fa quaranta anys que diuen ‘Mort als Estats Units’, ‘Mort a Israel’, mort a qualsevol que no els agradi”, ha conclòs.

Trump amenaça de matar l’aiatol·là Ali Khamenei i afirma que la paciència dels EUA s’acaba

Israel continua bombardant Teheran

L’exèrcit d’Israel ha bombardat nous “objectius militars” a la capital de l’Iran, Teheran, en el marc de l’ofensiva iniciada el 13 de juny. Fins ara, les autoritats iranianes no han informat ni de possibles víctimes ni danys concrets. “La força aèria ataca objectius militars del règim iranià a la zona de Teheran”, ha informat l’exèrcit israelià en un missatge breu a la xarxa X, sense precisar quins objectius ha atacat en aquesta nova ofensiva.

Poc abans, el portaveu militar israelià Effie Defrin havia informat que ja s’havien atacat més de 1.100 objectius. “Actuem de manera sistemàtica per neutralitzar l’amenaça iraniana en tots els seus aspectes”, ha declarat. Les autoritats iranianes encara no s’han pronunciat sobre aquests darrers atacs.

La Pissarreta d’en Partal: L’Iran, una guerra al centre del món

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha demanat al jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix el cas Koldo que sol·liciti a l’Agència Tributària espanyola un informe detallat sobre els comptes bancaris, els béns a l’estranger i tots els moviments fiduciaris de Santos Cerdán, ex-secretari d’Organització del PSOE. La petició inclou el període comprès entre el 2012 i el 2024.

Els agents recorden que Cerdán ja no té aforament i demanen que el magistrat remeti requeriments judicials a BBVA, CaixaBank i Caja Rural de Navarra perquè informin sobre cinc comptes bancaris en què ha figurat. Es demana d’excloure’n les vinculades amb el PSOE o amb la Fundació Pablo Iglesias.

La CUP es desmarca de Benet Salellas: “No és membre de la nostra organització”

El nom de Cerdán va aparèixer a la causa el 12 de juny passat, arran de la difusió d’un informe de l’UCO sobre algunes gravacions extretes del mòbil de Koldo García, ex-assessor de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos.

Segons aquest informe, l’UCO situa Cerdán com a possible origen d’una presumpta trama de cobrament de comissions en contractes d’obra pública. Els agents afirmen que el seu paper va fluctuar: primer hauria minvat per dedicar-se a gestionar pagaments a Ábalos i a Koldo —només les suposades comissions procedents d’Acciona s’enfilarien fins als 620.000 euros—; però després hauria tornat a guanyar protagonisme en la trama.

“Qui és el Chili, senyor Illa?” La referència enigmàtica al president a l’informe de l’UCO

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha assegurat que la primera prioritat del seu executiu era garantir l’accés a un habitatge assequible. Ho ha dit durant la primera sessió del debat d’orientació política general al Consell General, que s’allargarà fins divendres. Segons que ha explicat, la crisi d’habitatge justifica una mobilització de recursos públics “com mai”, amb una inversió prevista de 75 milions d’euros entre el 2023 i el 2026.

Espot ha fet balanç de l’acció del govern durant aquest darrer any i ha traçat les línies per als mesos vinents. Ha reconegut que, tot i el creixement econòmic sostingut, “no tots els efectes són positius”. Sobre això, ha posat l’accent en l’encariment de l’habitatge i ha defensat la vigència de la llei de creixement sostenible i dret de l’habitatge. Segons que ha dit, ja se’n comencen a notar els efectes, amb més de dos-cents habitatges d’ús turístic que han tornat al mercat de lloguer ordinari.

Ha anunciat també un seguit de mesures per a facilitar el lloguer assequible, entre les quals, un nou programa de lloguer garantit i més incentius fiscals, econòmics i urbanístics per als promotors i propietaris que hi apostin. A més, ha dit que calia començar un diàleg per a posar fi a les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer, però ha advertit que no es podia permetre una liberalització absoluta de les condicions del contracte renovat.

En el seu discurs, Espot també ha fet referència a l’acord d’associació amb la Unió Europea, que ha situat “en la recta final”. Ha explicat que ara resta pendent la publicació de la decisió de signatura per part del Consell de la Unió Europea, que autoritzarà la Comissió a rubricar l’acord. El cap de govern ha defensat amb contundència els beneficis del pacte, que ha qualificat de “guany de drets sense precedents” per a la ciutadania andorrana. Ha remarcat que permetrà de posar fi a qualsevol discriminació per nacionalitat, homologar tècnicament sectors clau i crear un entorn més favorable per a la diversificació econòmica. “És el pas més gran en la modernització política i institucional d’Andorra d’ençà de l’aprovació de la constitució del 1993”, ha conclòs. També ha assegurat que l’acord obrirà una nova etapa de validació institucional i democràtica del país.

Òmnium Cultural i les principals entitats municipalistes del Principat –l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)– han presentat un compromís conjunt per a promoure l’aprenentatge i l’ús del català que volen estendre als 947 municipis del país. L’acord s’inscriu dins la campanya “Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina” i s’articularà amb mocions que es presentaran als plens municipals i comarcals.

Aquestes mocions inclouran mesures concretes per a reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a tot el territori. Entre les propostes destacades, hi ha el nomenament d’un responsable municipal de política lingüística, la creació de taules locals per la llengua, l’estimació del nombre de veïns que volen aprendre o millorar el català, la promoció de grups de conversa i l’ensenyament de la llengua, i el compromís de garantir l’ús del català als serveis, equipaments i activitats municipals.

Amb aquesta iniciativa, les entitats volen consolidar un front institucional ampli per a fer del català una llengua realment present i útil en tots els àmbits de la vida quotidiana als municipis del país.

La Plataforma per l’Ensenyament Públic s’ha concentrat a les portes de la Conselleria d’Educació a València, així com a les delegacions territorials de Castelló i Alacant, per a denunciar la gestió del curs escolar del conseller José Antonio Rovira. Ha fet públic un butlletí de notes simbòlic en què se’l valora negativament.

El document, llegit en un acte obert a la ciutadania i a la comunitat educativa, ha suspès de manera general totes les àrees clau de l’administració educativa valenciana, i ha posat de manifest el deteriorament progressiu de l’ensenyament públic sota la direcció del conseller. Rovira ha rebut una qualificació negativa en tots els àmbits.

“El senyor Rovira està suspès absolutament en tot, en valencià, en infrastructures, en atenció a la diversitat, en atenció a les necessitats específiques de l’alumnat, en democràcia participativa… No hi ha ni una sola qüestió en la qual haja millorat, ni tan sols quedar-se com estava, de manera que l’única opció possible és el suspens absolut”, ha dit Rubén Pacheco, portaveu de la plataforma.

Així, s’ha denunciat el retrocés dels drets lingüístics, especialment a les zones castellanoparlants, així com la falta de mesures per a garantir la competència comunicativa en català de tot l’alumnat. Quant a les infrastructures educatives, han assenyalat que la paralització del Pla Edificant ha deixat molts centres sense les reformes i obres previstes, la qual cosa ha afectat greument la qualitat de les condicions escolars. També han criticat que el servei de transport escolar continua sent un problema per a moltes famílies, especialment per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que pateix greus dificultats de mobilitat i accés.

Rovira, suspès. Concentració a la Conselleria d'Educació, València. Concentració a Alacant. Concentració a Castelló.

Han recordat que les zones afectades per la gota freda encara pateixen deficiències greus, i que la resposta de la conselleria ha estat lenta i insuficient, fins i tot de cara a les PAU. Pel que fa a les plantilles docents, apunten que s’han perdut 1.200 llocs de treball. També han denunciat que el districte únic i la imposició de limitacions en la tria de llengua d’ensenyament han agreujat la segregació escolar i vulnerat drets fonamentals, entre més denúncies.

Davant aquesta situació, la plataforma ha afirmat públicament que Rovira “ha fracassat estrepitosament” com a conseller d’Educació. “La seua gestió ha estat marcada per la retallada de recursos, la vulneració de drets educatius i lingüístics, i la manca de voluntat de diàleg i consens amb la comunitat educativa”, han dit. Per aquests motius, han reclamat la seua dimissió “immediata i irrevocable”, i han exigit que “no repetisca curs el pròxim any per protegir el sistema educatiu públic valencià i garantir una gestió responsable, inclusiva i democràtica.”

Segons que han avançat, els actes d’avui s’inscriuen dins una sèrie de mobilitzacions i accions que la plataforma continuarà promovent mentre no es produïsquen canvis reals en la política educativa del Consell.

El periodista i escriptor Pep Prieto ha guanyat el 58è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra Rosita. Al guardó, dotat de trenta mil euros, hi optaven 142 obres. La novel·la explica la infància d’un nen a la Girona dels anys vuitanta que mira la vida com si fos un film per a entendre què s’amaga darrere la por, la màgia i l’amor incondicional de la seva àvia.

Enhorabona a @PepPrieto , @LaiaLlobera , Ramon Solsona i Marta Minguella, guanyadors dels premis Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Carles Rahola i Ramon Muntaner 2025! Gràcies als jurats!

El 16 de setembre lliurament dels premis a la Nit dels Bertrana. pic.twitter.com/qrCOTku1X5

— Fundació Prudenci Bertrana (@FundBertrana) June 18, 2025

El premi Miquel de Palol de poesia (dotat amb sis mil euros) l’ha guanyat Laia Llobera per l’obra Suar. Proposa un viatge a l’Occitània del segle XII, en què Catalunya enfonsa les arrels i l’univers espiritual. En total, s’hi havien presentat 176 reculls de poesia. El jurat s’ha decantat per Suar perquè “aborda amb vivesa temes com la vida i la mort, el més enllà i la necessitat de transformar la vida dels homes”. El jurat era integrat per Jaume Coll Mariné, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer, Anna Gual i Miquel de Palol.

Un altre guardó que s’ha fet públic és el 46è premi Carles Rahola d’assaig (també dotat amb sis mileuros), que se l’ha endut Ramon Solsona per Dones migpartides. Solsona ofereix una mirada renovada i personal sobre un univers poc conegut de la història: les novel·listes catalanes nascudes a cavall dels segles XIX i XX. Aquestes dones van topar, primer, amb les dificultats d’un sistema literari eminentment masculí. Després, amb l’escull de la guerra i la victòria franquista. I, finalment, amb un oblit injust.

El jurat, format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Nadal, Joaquim Maria Puigverd i Josep Lluch, ha triat aquesta obra entre els 34 originals que s’hi van presentar.

Finalment, el 40è Ramon Muntaner de novel·la juvenil l’ha guanyat Marta Minguella per la novel·la Assassina a Higburn. En total hi participaven 39 obres. Minguella s’ha imposat amb un llibre que narra la història de la Freya, una adolescent brillant però inadaptada, que procura esbrinar les raons d’un assassinat que hi ha hagut durant la reunió anual d’empresa en un castell irlandès. El jurat era integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos i Patrizia Campana.

La Nit Literària, el 16 de setembre

Els guardons es lliuraran durant la Nit Literària de la Fundació Prudenci Bertrana que es farà el 16 de setembre a l’Auditori de Girona. Durant la nit es faran públics els premis Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de lletra de cançó i el premi Lletra, per a projectes digitals de literatura catalana. Els llibres guanyadors es podran adquirir a les llibreries a partir del 17 de setembre.

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha rebutjat públicament la demanda del president nord-americà, Donald Trump, perquè el país accepti una rendició incondicional. Ha dit que ni la pau ni la guerra es poden imposar a la República Islàmica de l’Iran, segons que informa l’agència Reuters.

“Les persones assenyades que coneixen l’Iran, el poble iranià i la seva història mai no parlaran amb aquest país amb un llenguatge amenaçador, perquè el poble iranià no es rendirà”, ha dit en una declaració llegida per un presentador a la televisió pública.

Khamenei ha avisat que qualsevol intervenció militar nord-americana comportarà “danys irreparables”.

Mentrestant, milers de persones fugen de Teheran arran dels bombardaments de la ciutat per part d’avions israelians. Segons The Washington Post, Trump estudia diverses opcions, inclosa la possibilitat de sumar-se a l’atac contra les instal·lacions nuclears iranianes.