Del 1r al 25 de juliol es farà la Gran Fira de València. Però, per segon any consecutiu, no s’hi sentirà música en català, perquè cap dels divuit concerts que s’hi han programat –els que es fan a l’espai del Viver– és d’artistes que cantin en llengua catalana, en canvi, sí que n’hi ha que canten en anglès o francès.

L’any passat, Pere Fuset, regidor de Compromís a l’ajuntament, ja va presentar una queixa al defensor del poble valencià per l’absència de català no solament en els concerts sinó també en les activitats, espectacles i actes organitzats per la Regidoria de Festes i Tradicions, encapçalada per Mónica Gil, de Vox. Arran de la denúncia, el síndic de greuges va obrir un expedient per presumpta marginació del català. El síndic va determinar que l’actuació de la regidoria havia pogut vulnerar els drets lingüístics individuals i col·lectius, i va instar l’Ajuntament de València a explicar en un informe per què havia marginat el valencià. En les seves explicacions, l’ajuntament va dir que la programació es triava “seguint criteris artístics”, i que el valencià era present tant en el cartell com en la pàgina web de l’esdeveniment. De manera que, finalment, el síndic va donar per bones les explicacions del consistori, i no va admetre la queixa.

Així i tot, sembla que enguany han passat per alt el toc d’atenció que Compromís va fer-los l’any passat, i enguany han tornat a marginar el català en les activitats programades.

La setmana vinent l’ANC farà una assemblea general ordinària per aprovar la reforma dels estatuts que proposa el secretariat nacional. La reforma toca elements cabdals que han marcat el mandat actual, com ara l’eliminació del suport de dos terços per a ser elegit càrrec orgànic de l’entitat o les possibilitats que l’ANC participi en les eleccions d’alguna manera. També permetria que antics secretaris nacionals poguessin tornar-se a presentar, cosa que fins ara estava limitada. Aquest vespre hi ha previst un debat a l’Ateneu Barcelonès entre secretaris partidaris i detractors de la reforma dels estatuts, però en les hores prèvies el sector crític de l’entitat ha fet circular un manifest que demana de votar-hi en contra.

“L’Assemblea es troba en una situació delicada, com el conjunt del país”, comença el manifest públic, que segons els impulsors ja té més de cent cinquanta signants. El text reivindica que “la transversalitat de l’ANC és inherent al seu caràcter unitari i aglutinador” perquè justament en la seva creació es va cercar un funcionament per unir l’independentisme, que històricament ha tendit a la divisió. I, si bé reconeix que “certament podria ser una entitat més àgil i executiva”, diu que aniria en detriment del seu esperit transversal.

Tal i com van les coses al país, és obscè dedicar tants esforços a continuar el potineig i les maniobres constants per controlar l'ANC. Per això he subscrit el manifest que demana no canviar les regles de joc sense consens. Si sou socis, us hi podeu adherir:
salvemanc25@gmail.com pic.twitter.com/JP4CbKPhso

— Josep Costa (@josepcosta) June 18, 2025

Sobre això, els crítics diuen que la reforma dels estatuts i del reglament de règim intern ha causat una confrontació interna inoportuna i arriscada, atès que no va tenir consens del secretariat nacional –“la va aprovar per un estret marge”, diu el text– i ha estat rebutjada per un nombre important d’assemblees de base. “Tot i que tothom coincideix que alguns retocs tècnics sempre poden millorar el funcionament intern, la realitat és que reduir les majories per elegir càrrecs, la no-limitació de mandats o la limitació de la sobirania de les assemblees de base no són millores tècniques: afecten el que és l’essència i l’esperit de la nostra entitat”, diuen.

Per als contraris, uns canvis d’aquesta magnitud solament s’haurien de proposar si nasquessin del consens, però diuen que s’han trobat una proposta ja redactada i la controvèrsia que havia causat. A més, critiquen que la decisió es prengui en una assemblea virtual, “sense possibilitat de debatre cara a cara”, cosa que diuen que no permet de participar-hi bé i arribar a acords. “El nostre paper es limita a votar sí o no. Creiem que aquesta no és la millor manera d’assegurar la unitat i el futur de la nostra organització”, critiquen.

En contrast, reivindiquen “una Assemblea democràtica, participativa, dinàmica, fortament unida i transversal, que impulsi l’independentisme cap al nostre objectiu final”, i diuen que “una part molt substancial de les bases” no creu que les reformes vagin en aquesta direcció, sinó que aquests canvis posen en risc els valors fundacionals de l’ANC. Per tot plegat, demanen de votar no a la reforma i que, tot seguit, el secretariat nacional impulsi un grup de treball obert a les assemblees de base i a càrrecs antics de l’entitat que reculli les propostes de millora de l’ANC i s’impulsin les que tinguin consens. “L’entitat més eficaç i útil per a l’independentisme serà sempre una ANC forta i unida”, acaba el manifest.

Vegeu tot seguit la llista dels primers signants:

1. Agustí Ferrer Teixidó – Coordinador de l’assemblea de base de Tarragona
2. Albert Berenguer Garcia – Coordinador de l’assemblea de base d’Artés
3. Albert Cabús Viñas – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
4. Albert Jaime Corull – Tresorer de l’assemblea territorial de Sagrada Família i ex-secretari nacional, ex-coordinador de l’assemblea territorial de Sagrada Família
5. Albert Llorenç Mariño Lleixà – Secretari Nacional
6. Alfons Carreras de Carrera – Vocal de l’assemblea de base d’Horta Guinardó i ex-secretari
7. Alfred Pallejà Muñoz – Secretari de l’assemblea de base de Tarragona
8. Àlvar Mascaró i Vidal – Tresorer de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
9. Andreu Carnota Mínguez – Vocal de l’assemblea de base de Tarragona
10. Àngel Enguídanos Sastre – Soci de ple dret
11. Àngels Digón Huerta – Secretària Nacional
12. Anna Arenas Gil – Vocal de l’assemblea de base de Cerdanya
13. Anna Ferri Sagarra – Ex-coordinadora de Ciutat Vella
14. Anna Magem i Marsó – Sòcia de l’assemblea territorial de Balenyà
15. Antón Dunyó i Esteve – Secretari Nacional
16. Antoni M. Bozzo Roqué – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Manresa
17. Antoni Mayans i Pla – Soci de ple dret
18. Arnau Padro Olivet – Ex-secretari nacional i ex-coordinador de la CED
19. Assumpta Codinachs Serra – Sòcia de ple dret
20. Assumpta Sunyer Colell – Secretària de l’assemblea de base de Manresa
21. Asunta Canpaña Robles – Vocal de l’assemblea de base de Sabadell
22. Bàrbara Roviró Llimiana – Ex-secretària nacional i coordinadora d’Incidència Internacional
23. Bartomeu Suaña Malats – Secretari de la sectorial d’Empresaris
24. Carles Fité Gabarró – Ex-secretari nacional, ex-membre del Comitè Permanent, ex-coordinador de les sectorials de l’ANC
25. Carles Segú i Sales – Vocal de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
26. Carles Xavier Gómez Martínez – Vocal de l’assemblea de base de Tarragona i ex-tresorer de l’ANC
27. Carme Jaume Massó – Sòcia de Sants-Montjuïc
28. Carme Oliver Sansalvador – Sòcia de ple dret
29. Carme Ribot Ribot – Sòcia de ple dret
30. Chus Castillo Gutierréz – Secretari Nacional
31. Clara Salueña Pérez – Coordinadora de l’assemblea de base de Sitges-Ribes
32. Clautre Soler Brichs – Coordinadora de l’assemblea de base de Solsona
33. David Folch Flórez – Soci de l’ANC
34. David Miñana i Galbis – Secretari Nacional
35. Dolors Casacuberta Camps – Sòcia de ple dret
36. Dolors Guiu Valls – Tresorera de l’assemblea de base de Navàs
37. Dorian Nicolas Mayor – Vocal de l’assemblea de base de Sabadell
38. Encarna Tarrés Bermúdez – Ex-secretària de l’assemblea territorial de Sagrada Família
39. Enric Garcia Pérez – Ex-secretari nacional
40. Enric Monfort Tort – Membre de l’equip de coordinació de l’assemblea territorial de Sagrada Família
41. Enric Virgili Carbonell – Secretari de l’assemblea de base de la Dreta de l’Eixample
42. Ester Planell Tapias – Sòcia de ple dret
43. Esther Güell i Mata – Coordinadora de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès, ex-secretària nacional i ex-coordinadora de CAT i CMAT i Comunicació
44. Eulàlia Gili Renom – Ex-secretària nacional, ex-secretària del Baix Empordà i ex-coordinadora de l’assemblea territorial de Palamós
45. Eusebi Majós Binefa – Secretari de l’assemblea de base d’Altafulla
46. Eva Fontova i Carbonell – Ex-secretària nacional
47. Ferran Fuguet Ros – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
48. Francesc Cara Solà – Ex-secretari nacional
49. Francesc Mercader Mata – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
50. Francesc Picas Riera – Vocal de la sectorial d’Empresaris
51. Francesc Sabater i Margalef – Secretari Nacional
52. Gonçal Munilla León – Soci de Sants-Montjuïc
53. Griselda Manejas Catalan – Sòcia de Sants-Montjuïc
54. Jacint Valls Escola – Ex-coordinador de l’assemblea territorial de Santpedor i Castellnou de Bages
55. Jaume Coral i Mateu – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
56. Jaume Coy Mestre – Ex-coordinador de l’assemblea territorial de Sagrada Família
57. Jaume Gimenez Palau – Secretari Nacional
58. Jesús M Bricollé Ibáñesz – Coordinador de l’assemblea de base de Sant Vicenç de Castellet
59. Jesús Plata Sociat – Soci de l’assemblea territorial de Balenyà
60. Jesús Ventura Calverol – Secretari de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
61. Joan Camprubí Canas – Tresorer de l’assemblea territorial de Balenyà
62. Joan Fargas – Ex-secretari de l’assemblea territorial de Santpedor i Castellnou de Bages
63. Joan Freixanet Solervicens – Ex-secretari nacional
64. Joan Guarner Briz – Secretari de l’assemblea territorial de Balenyà
65. Joan Manau i Valor – Coordinador de l’assemblea de base de Matadepera
66. Joan Mateu i Lladó – Soci de ple dret
67. Joan Mollà Bernadas – Secretari Nacional
68. Joan Pan Carmona – Soci de ple dret
69. Joan Ramón Tarré Carbonell – Coordinador de l’assemblea de base de Sabadell
70. Joaquim Pascual i Canals – Secretari de l’assemblea de base de Matadepera
71. Jordi Bacarises Chiva – Tresorer de l’assemblea de base de Calldetenes
72. Jordi Casas Volta – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Cerdanya
73. Jordi Domingo i Roquer – Ex-secretari de l’ANC
74. Jordi Folch i Saderra – Secretari de l’assemblea de base de Sabadell
75. Jordi Forment Coromines – Soci de ple dret
76. Jordi Lleras i Górriz – Ex-secretari nacional i coordinador de Ciutat Vella
77. Jordi Pagés Pedrola – Soci que ha renunciat a ocupar plaça al secretariat nacional
78. Jordi Roset i Chaler – Ex-secretari nacional i ex-coordinador de la CGE
79. Jordi Rusiñol i Regí – Tresorer de l’assemblea de base de Matadepera
80. Josefina González Díaz – Vocal de l’assemblea de base de Sabadell
81. Josep Bonfill i Margalef – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
82. Josep Camps Santasusagna – Tresorer de l’assemblea de base de Manresa
83. Josep Costa i Rossello – Secretari Nacional
84. Josep Juanola Rius – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Manresa
85. Josep Lluís Torres Simon – Coordinador de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
86. Josep M. Minguell Font – Vocal de la sectorial d’Empresaris
87. Josep M. Pintó Garriga – Coordinador de l’assemblea de base de Manresa
88. Josep Ribot Ribot – Coordinador de l’assemblea de base de Cerdanya i ex-secretari nacional
89. Josep Selga Brunet – Secretari Nacional
90. Josep Tomàs Guerrero – Secretari Nacional i ex-coordinador de l’assemblea de base de Terrassa
91. Júlia Ribas Forcadell – Sòcia de ple dret
92. Laura Camp Tacher – Coordinadora de l’assemblea de base de Mollet i ex-secretària nacional
93. Lídia Hill Giménez – Secretària de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
94. Lluís Escriche Poveda – Coordinador de l’assemblea de base de Berga
95. Lluís Gutiérrez i Jané – Coordinador de l’assemblea de base de Sant Martí
96. Lluís Matamala Ribó – Ex-secretari nacional
97. Lluís Riera Muniesa – Vocal de l’assemblea de base de Calldetenes
98. Lluís Torres Matas – Secretari de l’assemblea de base de Terrassa
99. M. Bertran Àngels Massip – Tresorera de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
100. M. Dolors Farrés Vilafort – Sòcia de ple dret
101. M. Rosa Agramunt Alsina – Ex-tresorera de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
102. Manuela Gomez Rodriguez – Sòcia de ple dret
103. Marc Barqué i Via – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
104. Maria Grimau Vilaró – Sòcia de ple dret
105. María Ribot Cardona – Sòcia de ple dret
106. Maria Rosa Escardó Carulla – Sòcia de l’assemblea territorial de Sagrada Família
107. Marie Odile Sánchez-Macagno – Tresorera de l’assemblea de base de Sitges-Ribes
108. Marta Ortolà Orozco – Secretària Nacional
109. Marta Rovira Baraldés – Coordinadora de l’assemblea territorial de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella
110. Mauri Viles Parera – Coordinador de l’assemblea de base de Gironella
111. Maurici Santamaria Cots – Coordinador de Catalunya Central, vocal de l’assemblea de base de Manresa
112. Mercè Bonet Julià – Coordinadora de l’assemblea territorial de Sant Andreu de Palomar
113. Mercè Torras Palà – Ex-coordinadora de l’assemblea de base de Fonollosa
114. Miquel Parareda Buxaderas – Coordinador de l’assemblea de base de Tona
115. Montserrat Collelldemont Pujadas – Coordinadora de l’assemblea de base de Manlleu
116. Montserrat Rosell Martí – Ex-secretària nacional, ex-coordinadora de la sectorial d’Empresaris
117. Montserrat Tudela Penya – Ex-secretària nacional
118. Montserrrat Dam i Solé – Ex-tresorera i ex-coordinadora de Ciutat Vella
119. Neus Alsina Obiols – Secretària Nacional
120. Neus Peraire Martínez – Coordinadora de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
121. Núria Florensa i Soler – Ex-coordinadora de l’assemblea de base de l’Esquerra de l’Eixample
122. Núria Gausachs Cucala – Ex-secretària nacional
123. Núria Graell Galofré – Sòcia de l’assemblea territorial de Sagrada Família
124. Núria Macià Goñi – Secretària Nacional
125. Olga Gonzalez Relats – Ex-secretària nacional i ex-coordinadora de l’assemblea de base de Matadepera
126. Olga Vilà Armadàs – Coordinadora de l’assemblea de base de Terrassa
127. Óscar Garcia Valera – Soci de ple dret
128. Òscar Sanahuja i Nin – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
129. Patricia Serra i Llaberia – Ex-secretària de l’ANC
130. Pep Rovira i Miret – Ex-secretari de l’assemblea de base de Terrassa
131. Pepi Oller i Comellas – Ex-secretària de l’assemblea de base de Terrassa
132. Pere Mauri Dot – Soci de ple dret
133. Pilar Castro Pérez – Sòcia de ple dret
134. Ramon Barniol Llimós – Coordinador de l’assemblea de base de Calldetenes
135. Ramon Cardona Farrés – Soci de Sants-Montjuïc
136. Ramon Matavera Canudas – Soci de l’assemblea territorial de Balenyà
137. Ramon Valimañas Recort – Coordinador de la sectorial d’Empresaris
138. Roger Civera Gimeno – Secretari Nacional
139. Rosa Capella Minguell – Secretària de l’assemblea territorial de Sagrada Família i ex-tresorera
140. Rosa Duran Amigó – Vocal de l’assemblea de base de Cerdanya
141. Rosa Miró Borràs – Secretària de l’ANC Deutschland
142. Roser Campi i Casañas – Secretària Nacional
143. Roser Urgellés Salvadó – Vocal de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
144. Salvador Cid Murillo – Ex-secretari nacional
145. Salvador Solé Sanjuan – Soci de ple dret
146. Sandra Rovira i Puyol – Tresorera de l’assemblea de base de Sabadell
147. Sílvia Prades i Valls – Coordinadora de l’assemblea territorial de Sagrada Família
148. Sílvia Sabaté Delriu – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
149. Simeó Parareda Feu – Soci de ple dret
150. Sonia Urpí i Garcia – Ex-secretària nacional i ex-coordinadora de mobilització
151. Teresa Calveras Barniol – Secretària Nacional
152. Tomàs Torrent Palou – Secretari Nacional
153. Uriel Bertran Arrué – Secretari Nacional
154. Víctor Gutiérrez López – Vocal de l’assemblea de base de Terrassa
155. Virgínia Pelejero Bou – Coordinadora de l’assemblea territorial de Balenyà
156. Xavi Guillén Bové – Tresorer de l’assemblea de base d’Altafulla
157. Xavier Pons Camps – Coordinador de l’assemblea de base de Navàs
158. Xavier Vallès Clotet – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc

L’Ajuntament de Juneda (Garrigues) ha sancionat la directora de l’escola bressol per haver aïllat sovint una nena amb autisme. Segons que va avançar el Segre, el consistori l’ha suspesa un mes de sou i feina i també l’ha destituïda del càrrec perquè deixava sense dinar nens que s’adormien durant l’hora del menjador.

Segons la mateixa informació, hi hauria una altra docent sancionada del mateix centre per les mateixes pràctiques. En declaracions al 324, el batlle Antoni Villas va explicar que el cas s’ha investigat durant sis mesos arran de les queixes d’algunes famílies i ha qualificat la mesura com un tràmit administratiu.

Durant el procés, el consistori ha tingut assessorament d’un advocat i del Departament d’Educació. L’expedient es va obrir al febrer i les conclusions es van traslladar la setmana passada a les docents, que tenen vint dies per a portar el cas als jutjats si no estan d’acord amb la resolució.

El portaveu del PP al parlament de les Illes, Sebastià Sagreras, ha anunciat que el seu grup havia votat en contra de trametre al ple la proposta de suspensió dels drets i deures de Gabriel Le Senne com a diputat i president de la cambra, arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte d’odi. Amb aquest vot contrari, el PP evita per segona vegada que el ple es posicioni sobre la situació de Le Senne.

Sagreras ha dit que la suspensió d’un diputat no es podia prendre a la lleugera, perquè alterava la representativitat i que el PSIB no tenia legitimitat per a demanar la sortida de Le Senne. Segons ell, suspendre un diputat implicaria modificar el significat de la institució parlamentària: “Significa alterar la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes, i que en lloc de cinquanta-nou diputats n’hi hagués cinquanta-vuit.”

El dirigent del PP també ha advertit del precedent que això podria implicar: “Significaria que una majoria podria suspendre els drets i deures d’un diputat en minoria, cosa que és molt perillosa.” Però cal recordar que l’ex-president del parlament popular Pere Rotger, encausat en la ramificació de la Gürtel a les Illes (cas Over), va renunciar al càrrec i, fins i tot, recentment ha declarat que Le Senne hauria d’haver fet igual.

El reglament del Parlament de les Illes Balears estableix que un diputat a qui s’obri judici oral –com és el cas de Le Senne– pot ser suspès de drets i deures si així ho aprova la majoria absoluta del ple, segons l’article 8. Tot i això, el PP ha tornat a impedir que aquesta votació arribés al ple quan hi ha votat en contra a la comissió de l’estatut dels diputats.

Ara, l’oposició ja ha anunciat que recorrerà a l’article 39 del reglament de la cambra, que preveu la destitució “per negligència notòria” d’un membre de la Mesa, sempre que s’aprovi per tres cinquenes parts del ple. Necessitarien, de tota manera, el vot del PP.

Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, ha dit que Le Senne hauria de deixar el càrrec per “honorabilitat” al parlament i ha lamentat que “al PP li interessa una vegada més la cadira (de Marga Prohens) al Consolat de Mar.” Carles Bona, del PSIB, ha dit que “algú pendent de judici per un delicte d’odi no pot continuar representant el parlament i els ciutadans.”

L’antecedent

És la segona vegada que el PP bloca una iniciativa per a apartar Le Senne. El setembre passat, una proposta de la majoria d’esquerres per a destituir-lo tampoc no va prosperar per la seva abstenció. Aquella vegada, es feia servir una altra via prevista al reglament, l’article 39, que preveu la destitució per “negligència notòria” d’un membre de la mesa si ho aproven tres cinquenes parts del ple.

L’origen del procediment judicial contra Le Senne és un fet ocorregut el juny de l’any passat, durant un debat parlamentari sobre la derogació de la llei de memòria democràtica balear. En aquell ple, Le Senne va estripar una fotografia que mostrava les militants comunistes Aurora Picornell i Antònia i Maria Pascual, conegudes com les roges del Molinar, assassinades per falangistes la nit de Reis del 1937 a Mallorca. Aquest gest li ha valgut una acusació per delicte d’odi i la pròxima obertura del judici oral.

Amb el vot d’avui, el PP manté Le Senne al capdavant del parlament, tot i les opcions reglamentàries existents per a apartar-lo mentre no es resol el procés judicial.

Més Compromís ha convocat per a dilluns el consell nacional per a decidir si la coalició trenca finalment amb el grup parlamentari de Sumar al congrés espanyol. Segons que han informat fonts de la formació a Europa Press, es vol consultar als militants si avalen la proposta de l’executiva, que s’ha mostrat partidària de deixar el grup de Sumar i passar al grup mixt.

Aquesta convocatòria arriba després de la crisi oberta arran de la negativa de Sumar a registrar la compareixença de Pedro Sánchez en la comissió del congrés espanyol sobre la gota freda, una iniciativa que Compromís havia impulsat. Malgrat els contactes i les negociacions d’aquests darrers dies, la tensió no s’ha resolt.

L’executiva de Compromís –que integra Més, Iniciativa i Verds-Equo– va optar per ajornar temporalment la ruptura en canvi d’una nova relació amb Sumar que li permetés de tenir més autonomia.

El debat intern ha causat friccions entre les famílies de la coalició. Més i Verds-Equo han defensat de trencar amb Sumar i Iniciativa s’ha mostrat partidària de mantenir-hi la vinculació i eixamplar les aliances amb l’esquerra espanyola.

Lloc: Pista poliesportiva POL3, Fons de les Creus s/n

L’exèrcit d’Israel ha bombardat el reactor nuclear d’aigua pesant d’Arak, a l’oest de l’Iran, enmig d’una nova onada d’atacs contra el país. El bombardament és part de l’ofensiva militar engegada el 13 de juny, que ha encès un nou conflicte al Llevant. Segons un comunicat de les forces israelianes, s’han atacat desenes d’objectius militars a Teheran i en més zones de l’Iran, entre els quals hi ha el reactor d’Arak, que han descrit com “una peça clau en la producció de plutoni”.

Footage of Israel attacking the nuclear reactor in the Arak region of Iran. pic.twitter.com/lY84GtEYFy

— Clash Report (@clashreport) June 19, 2025

“El reactor és dissenyat per produir plutoni altament purificat, amb potencial per a la fabricació d’armes nuclears”, diuen. Tot i això, admeten que arran d’uns quants acords internacionals, l’Iran havia començat a convertir-lo en un reactor de baixa producció de plutoni, que no serviria per a fabricar armes. Però segons Israel, les autoritats iranianes van aturar expressament la conversió “per pressionar Occident”.

El comunicat diu que l’atac ha tingut per objectiu un component vinculat a la producció de plutoni i que n’ha eliminat la capacitat de reutilització militar. Abans del bombardament, l’exèrcit israelià va emetre una advertència en fars per la xarxa X, en què instava els treballadors de les instal·lacions i totes les persones presents a evacuar la zona i els advertia que la seva vida corria perill.

Segons que ha informat l’agència iraniana Tasnim, el reactor d’Arak ha estat atacat per dos míssils, i els sistemes de defensa antiaèria n’han interceptat més. Tot i l’atac, les autoritats iranianes diuen que les instal·lacions no han sofert danys greus i que no s’hi ha detectat cap augment de radiació.

L’atac s’ha fet tot i les peticions de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que ha instat Israel a deixar de bombardar instal·lacions nuclears iranianes. Aquestes accions, adverteix, constitueixen una vulneració del dret internacional i representen un risc greu per a la seguretat mundial.

Tornen les assemblees de lectors de VilaWeb amb les trobades de Palma i Perpinyà. La sessió de Palma es farà el dijous 26 de juny  a les 19.00 a Ca n’Alcover (carrer de Sant Alonso, 24). La de Perpinyà serà el dissabte 28 de juny  a les 11.00 al Casal (avinguda del Liceu, 23). El director de VilaWeb, Vicent Partal, explicarà el procés de relleu generacional que ha engegat el diari i respondrà a les preguntes dels assistents. A la sessió, hi són convidats a participar tots els lectors del diari.

Enguany, al format tradicional de les trobades, s’hi afegirà la presentació del llibre Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, cap de redacció de VilaWeb. L’autor conversarà amb Partal i explicarà el treball d’investigació periodística que ha fet possible la crònica més acurada dels fets del 8 d’agost de l’any passat, quan el president Carles Puigdemont va tornar fugaçment de l’exili en ocasió del ple d’investidura de Salvador Illa.

És el primer títol dels Llibres de VilaWeb, la nova col·lecció de llibres periodístics, que s’ha estrenat tot coincidint amb la celebració dels trenta anys del diari. La col·lecció es pot adquirir preferentment per subscripció, per un preu especial de 68 euros l’any –o per 64 euros si sou subscriptors del diari. També es pot comprar individualment ací.

La participació en les assemblees és lliure, però per a organitzar més bé les sessions us agrairem que ens digueu, si encara no ho heu fet, si voleu participar-hi, enviant un correu a inscripcions@vilaweb.cat.

Llibre ‘Tres dies d’agost’, de Josep Nualart Casulleras. Fotografia: Albert Salamé.

 

Esperanza García, advocada i ex-diputada al Parlament de Catalunya, s’ha mort aquesta matinada arran d’un càncer a cinquanta anys. La notícia l’ha confirmada el president del PP català, Alejandro Fernández, en un missatge a les xarxes socials.

García havia estat diputada entre el 2015 i el 2017, i posteriorment entre el gener del 2019 i l’octubre del 2020. Després es va incorporar a l’Ajuntament de Badalona amb Xavier García Albiol. Abans, havia estat candidata de Ciutadans a les municipals a Barcelona.

El març de l’any passat va assumir el càrrec de delegada del govern d’Andalusia a Catalunya, en representació del president Juanma Moreno Bonilla.

Fernández n’ha destacat la intel·ligència i la brillantor, i ha lamentat que hagi estat una pèrdua “massa precoç”. També ha traslladat el condol a la família i li ha dedicat un últim missatge d’amistat: “Et trobarem a faltar, estimada amiga. Descansa en pau.”

Esta madrugada nos ha dejado Esperanza García @esperanzagarcpp , Delegada de la Junta de Andalucía en Cataluña y ex Diputada de nuestro Partido en el Parlament. Una mujer inteligente, elegante, brillante y que nos deja demasiado pronto.
Nuestro más sentido pésame a toda su… pic.twitter.com/wsGx82mpkx

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) June 19, 2025

 

El Centre Irídia, que defensa Roger Español, lamenta que la fiscalia persisteixi a demanar l’absolució dels agents de la policia espanyola que van mutilar l’activista durant el referèndum de l’1-O. El ministeri fiscal ja havia demanat l’arxivament de la causa i, ara, en compte de presentar l’escrit d’acusació que els corresponia en aquest moment processal, han optat per tornar-ne a demanar l’absolució.

“Considerem molt greu que el ministeri fiscal desatengui el seu deure de vetllar per la protecció de la ciutadania i el seu deure també de perseguir els delictes en uns fets tan greus, en què una persona va perdre un ull a causa d’una actuació policíaca”, ha dit Ton Mansilla, advocat d’Irídia que defensa Roger Español.

El govern de la Comunitat de Madrid prepara una reforma legislativa per a blindar els grans esdeveniments com ara el gran premi de fórmula 1 i els concerts al Santiago Bernabéu contra les possibles queixes veïnals pel soroll. El projecte, que neix d’un encàrrec directe de la presidenta Isabel Díaz Ayuso a la Conselleria d’Interior madrilenya, vol garantir un “paraigua legal” que permeti de compatibilitzar l’espectacle amb el descans dels veïns, segons que publica El Mundo.

Segons fonts del govern madrileny, l’objectiu és de modificar la llei d’espectacles públics i activitats recreatives (LEPAR) per oferir més control i seguretat jurídica als anomenats “espectacles extraordinaris”, com ara els concerts multitudinaris i les curses de fórmula 1. La reforma hauria d’entrar en vigor l’any vinent, tot i que originalment era prevista per a final d’enguany.

A Sol, seu del govern autonòmic, la preocupació és màxima per l’impacte que puguin tenir les denúncies pel soroll dels monoplaces a Ifema –escenari del debut del Gran Premi d’Espanya a Madrid, previst per al primer cap de setmana de setembre del 2026–, però també les molèsties causades pels concerts al Santiago Bernabéu.

Per això, el govern d’Ayuso estudia fórmules legals que permetin més flexibilitat amb els límits acústics, però en descarten una exempció absoluta. Segons que va explicar el batlle de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, en una entrevista recent, s’estudien models europeus basats en mitjanes de soroll durant l’esdeveniment, i no pas en els pics màxims, per a evitar multes i suspensions. La nova normativa es reservaria exclusivament per a esdeveniments considerats de “primeríssim nivell i d’interès regional”.

En canvi, els promotors d’aquests esdeveniments hauran d’assumir més exigències en matèria de seguretat, neteja i convivència veïnal. Amb aquest “segell d’excepcionalitat”, la Comunitat de Madrid aspira a blindar l’arribada de la fórmula 1 i consolidar la ciutat com a pol d’atracció musical i esportiva, malgrat les tensions creixents amb els barris afectats.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha suspès l’agenda prevista per a avui i no anirà al congrés confederal de CCOO. El dirigent s’amaga en plena crisi pel cas Cerdán, després de dos dies de contactes amb bona part dels socis de la investidura –sense gaire èxit i durant el ple del congrés espanyol– per provar de mantenir viva la legislatura.

Rufián diu que ha vist Sánchez “tocat” en la reunió a la Moncloa 

Sánchez serà substituït al congrés confederal de CCOO per la vice-presidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Així consta en l’agenda del govern, en què no hi ha cap més acte previst del cap de l’executiu.

El secretari general de CCOO, Unai Sordo, serà reelegit en el congrés del sindicat. En el programa hi figurava una intervenció de Pedro Sánchez al costat del president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez.

A més de la vice-presidenta Montero, també hi assistiran el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, segons l’agenda del govern.

Una explosió durant una prova de foc estàtic del coet Super Heavy ha causat una gran bola de foc a la base de l’empresa SpaceX –propietat d’Elon Musk–, a Texas (EUA). És un nou “desmuntatge ràpid no programat”, com eufemísticament s’anomenen els accidents de la nau Starship, tot i que habitualment es produeixen després del llançament i no pas en fase de proves a terra, com ha passat en aquest cas.

ANOMALY! Just before Ship 36 was set to Static Fire, it blew up at SpaceX Masseys!

Live on X and YT:https://t.co/GPjZIX1Zyd pic.twitter.com/CfZhDeSGae

— NSF – NASASpaceflight.com (@NASASpaceflight) June 19, 2025

L’assaig, fet anit, consistia en una prova rutinària de càrrega de combustible i encesa per a preparar el desè vol de prova de la nau, encara sense data anunciada. Aquest mena de proves, que es fan amb el coet immòbil, serveixen per a comprovar el rendiment dels motors, l’empenta i el funcionament dels sistemes principals. Però poc després d’activar-se els motors, hi ha hagut l’explosió.

On Wednesday, June 18 at approximately 11 p.m. CT, the Starship preparing for the tenth flight test experienced a major anomaly while on a test stand at Starbase. A safety clear area around the site was maintained throughout the operation and all personnel are safe and accounted…

— SpaceX (@SpaceX) June 19, 2025

“La nau ha patit una anomalia greu mentre era al banc de proves de Starbase. Durant tota l’operació s’ha mantingut una zona de seguretat al voltant de la instal·lació i tot el personal està sa i estalvi”, ha piulat SpaceX, que ha dit que no hi havia cap risc per als residents de la zona.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Un míssil balístic iranià ha fet impacte directament contra l’Hospital Soroka, a la ciutat de Beerxeba, al sud d’Israel, segons que han informat fonts oficials israelianes. L’atac forma part de la darrera onada de represàlies de l’Iran. A les xarxes socials han aparegut imatges en què es veuen passadissos plens de pols i runa, gent corrent i personal mèdic dret a l’exterior, enmig d’una trencadissa de vidres.

Els míssils iranians porten la guerra fins a les llars israelianes 

Iranian ballistic missile impact at Soroka Hospital in Beersheba https://t.co/8ih9H2QXUf pic.twitter.com/CxIfjLgMBq

— Emanuel (Mannie) Fabian (@manniefabian) June 19, 2025

Un portaveu del centre mèdic ha reconegut danys importants a l’edifici i en algunes àrees i ha explicat que ara s’avaluava la magnitud de la destrucció i es determinava si hi havia ferits. També ha demanat a la població que no anés a l’hospital.

Massive damage to Soroka Medical Center in Beersheba, following the impact of a ballistic missile fired by Iran. pic.twitter.com/8rXhGeuk0z

— OSINTdefender (@sentdefender) June 19, 2025

A primera hora del matí han sonat sirenes per tot el país i uns quants mitjans locals han informat de fortes explosions a la regió central, incloent-hi impactes directes. L’exèrcit iranià ha llançat desenes de míssils, que han deixat més de trenta ferits, tres dels quals greus. Els projectils han colpejat almenys quatre ciutats, entre les quals hi havia Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i Beerxeba.

Impact in the Center of Tel Aviv, 07h12 am. pic.twitter.com/U7FYERuKKI

— MenchOsint (@MenchOsint) June 19, 2025

El ministre de Sanitat israelià, Uriel Buso, ha qualificat l’atac de “acte de terror que traspassa una línia vermella”. El servei d’ambulàncies israelià ha informat de 20 ferits a Ramat Gan i 16 més a Holon, 3 dels quals són en estat greu.

Compromís ha traslladat a Sumar un document amb tretze propostes per fer front als darrers escàndols de corrupció que afecten dirigents del PSOE. Entre les mesures, destaca la petició d’una compareixença urgent del president espanyol, Pedro Sánchez, en un ple monogràfic al congrés espanyol per donar explicacions pel cas Koldo, la creació d’una comissió parlamentària on el PSOE no tingui la majoria i la constitució d’un Ministeri de Transparència espanyol que no sigui gestionat pels socialistes.

“Qui és el Chili, senyor Illa?” La referència enigmàtica al president a l’informe de l’UCO

Aquest document, enviat a la direcció del grup parlamentari de Sumar, arriba enmig de les tensions a la coalició, que han fet que Compromís advertís que podria abandonar-la si no es respecta l’autonomia dels partits, el dret de presentar iniciatives pròpies o d’emetre vots particulars.

La formació considera que la resposta ha de ser contundent i coherent amb el moment actual, després d’haver-se fet públic un informe de l’UCO que atribueix indicis clars d’activitat il·lícita a Santos Cerdán i José Luis Ábalos, ex-dirigents del PSOE.

A més de la compareixença de Sánchez i la comissió d’investigació sobre el presumpte cobrament de comissions encapçalat per Cerdán, Compromís vol que se’n depurin responsabilitats polítiques i que se n’extreguin conclusions per reforçar la lluita contra la corrupció.

La coalició també proposa renovar la llei de transparència del 2013 amb més recursos i desplegar els pactes d’integritat en la contractació d’obra pública. Finalment, Compromís considera prioritari de renovar i adaptar la llei de partits polítics a les noves circumstàncies, arran del cas Koldo.

Dimiteix el vice-secretari general del PSOE a Navarra pel cas Cerdán

El Bloc Nacionalista Gallec ha decidit que no anirà a la Moncloa a fer-se la fotografia amb Pedro Sánchez. Tal com havia fet abans ja Podem, els nacionalistes gallecs han explicat que aquestes reunions no són sinó una operació d’imatge per a maquillar la corrupció socialista i que, per això, ells no pensen prestar-se a la maniobra. És una actitud digna i coherent que cal aplaudir. Perquè la barra dels socialistes és èpica. Però també perquè el BNG, així, despulla els altres partits de la dita coalició de la investidura.

La maniobra és de manual. Transparent. El PSOE s’aprofita en aquest cas d’una més de les anomalies democràtiques que reforcen el règim espanyol. L’anomalia és que a Espanya una moció de censura no requereix tan sols –com als països democràtics normals– una votació negativa contra el govern, que porta a unes eleccions. A Espanya –sempre amb la intenció evident de fer difícil l’exercici de la democràcia– la moció de censura reclama que els partits, a més, es posen d’acord en un candidat alternatiu, cosa que en les circumstàncies actuals és molt difícil, per a no dir impossible.

Vist això, el PSOE se n’aprofita parapetant-se darrere els partits que li van donar suport a la investidura i que ara no tenen cap més remei que aguantar un partit corrupte fins al moll de l’os. I empassar-s’ho tot. I això fan. Les fotografies amb els dirigents dels partits asseguts al sofà de la Moncloa són pensades, en termes de màrqueting, per a ficar una sola imatge al cap dels espectadors: que Pedro Sánchez té tothom al seu darrere, donant-li suport. I en canvi Feijóo està sol, arraconat amb l’extrema dreta. I tu ja pots fer mala cara davant les càmeres i fer veure que estàs molt molt enfadat, que el resultat és el mateix: un referèndum fotogràfic en favor dels corruptes.

Per això l’actitud del BNG és digna. No poden votar un candidat alternatiu, però això no vol dir que no sàpiguen a quin joc pervers els volen fer jugar els socialistes. I, si més no, defugen la darrera manipulació. Però la pregunta immediata és per quina raó es presten a una maniobra tan evident Junts, Esquerra, el PNB o Bildu –Compromís i Més van prendre la decisió d’anar amb Sumar i, per tant, no compten per a res.

I l’única explicació possible és que el xantatge funciona. El xantatge fruit de la violència antidemocràtica exercida contra bascs i catalans per l’aliança entre el PP i el PSOE, en el nostre cas amb el colp posterior a la proclamació de la independència pel Parlament de Catalunya.

Arnaldo Otegi i Gabriel Rufián han pronunciat aquestes darreres hores paraules dures contra els socialistes, però no tenen credibilitat per a fer-los pagar res. I això ho saben ells i ho sap el PSOE, que dorm ben tranquil. En el cas de Bildu la seua prioritat absoluta –i comprensible– és traure de les presons els militants d’ETA que encara hi resten, malgrat la desaparició de l’organització. I el PSOE juga amb això i els va fent eixir a poc a poc per a tenir l’esquerra independentista agafada dins el seu puny. El desarmament unilateral d’ETA en qualsevol altre lloc hauria anat acompanyat d’un procés de pau i l’eixida dels militants de la presó, però Espanya és com és, Spain is different…

Quant als partits catalans, si fa no fa igual. En el cas d’Esquerra l’obsessió personal d’Oriol Junqueras –ell que havia dit que els indults ja se’ls podien confitar– per un segon indult que el deixe presentar a les eleccions fa que resten atrapats en la voluntat dels socialistes. Però no és això i prou: en la política catalana ja és ben visible que aquesta ERC d’avui sols aspira a ser un satèl·lit dels socialistes, la segona pota d’un presumpte tripartit d’esquerres. I el BNG aspira a Galícia que els socialistes siguen uns satèl·lits d’ells, una volta aconseguida la presidència de la Junta. La diferència, en tot, és abismal, doncs. Els gallecs, lliures de fer allò que vulguen; els catalans, enganxats, oimés ara que el PSC ha decidit de fer l’orni respecte de la corrupció de la DGAIA i tapar els fets tant com puga, per assegurar-se la fidelitat dels republicans.

Falta Junts. I ací el panorama, crec, és molt més complex. El president Puigdemont ja ha demostrat de sobres que no es deixa atrapar pel xantatge personal contra ell i que si cal estarà a l’exili tants anys com siga necessari, però no pidolarà res per a ell. No hi ha cap possibilitat de comparar la seua posició amb la dels altres. Però el pacte de Brussel·les va ser un tomb molt brusc i l’optimisme que els feia pensar que ells sí que podien fer valer els seus vots per aconseguir coses substancials, ara se’ls gira en contra. Perquè pràcticament no han aconseguit res més que promeses i bones intencions en paper, sense traducció política concreta. El fet que Santos Cerdán fos precisament la cara pública i portàs, amb José Luis Rodríguez Zapatero, la negociació amb Junts és evident, per una altra banda, que complica molt les coses. A Junts creuen, per exemple, que l’oficialitat del català a Europa es podria aconseguir i que això validaria davant una part de l’electorat la seua decisió de fa dos anys. Però, ara per ara, aquesta creença els converteix en ostatges de Pedro Sánchez. No els serà fàcil, no.

Siga com siga, i torne al començament, tots aquests partits es podrien explicar més fàcilment si els nacionalistes gallecs no haguessen il·luminat amb el seu gest el xantatge indigne a què són sotmesos. Però, és clar, aquestes són les coses que té la política: que no depèn mai solament de tu…

 

PS1. Hi ha la corrupció, en aquest cas del PSOE, però hi ha també els corruptors, la gent que paga els corruptes. Arnau Lleonart ha analitzat en aquest reportatge el paper que tenen empreses com Acciona, OPR i LIC en la trama de Santos Cerdán i Koldo García: “El paper dels corruptors: quins negocis feia Acciona, OPR i LIC amb la trama de Santos Cerdán i Koldo García?“.

PS2. La mestra Rosanna Martínez ha agafat el relleu d‘Alexandra Usó al capdavant d’Escola Valenciana, en un moment particularment complicat. Esperança Camps hi ha parlat en aquesta entrevista: “Ens hi juguem la nostra llengua, els nostres drets i la nostra llibertat com a poble”.

PS3. Fa una setmana que míssils iranians cauen sobre edificis israelians, i hi han dut una guerra que, després del xoc del 7 d’octubre, semblava haver quedat més aviat lluny. Com ho viuen els israelians? Això ens explica avui, en aquest reportatge des de Tel-Aviv, Shira Rubin.

La gota freda del 29 d’octubre va colpejar durament el sector de la cultura, que en va sortir encara més afeblit. Societats musicals, companyies de teatre, sales, grups de música… Tothom hi va tenir pèrdues, a més de totes les actuacions que es van haver de cancel·lar. D’ençà del primer moment, la societat civil del Principat s’abocà a ajudar les zones afectades, i arribaven voluntaris d’arreu a comarques com l’Horta Sud i la Ribera Alta.

Ara, el Teatre Poliorama de Barcelona ha volgut tenir un gest de solidaritat amb algunes de les companyies de teatre afectades. A més, són tres companyies amb una trajectòria llarga: Albena Teatre, l’Om Imprebís i l’Horta Teatre, amb trenta, quaranta i cinquanta anys d’història, respectivament. La setmana vinent, el 25 de juny, arrancarà el cicle “Amunt el teló del Poliorama per València”, que s’allargarà fins l’11 de juliol.

“Aquest any en què sembla que l’estupidesa humana, tant a escala local com global, vol arribar a nivells estratosfèrics, marcians i plens de llim, els nostres germans del País Valencià ens porten una mica de llum de tota la que ells acumulen en els darrers anys de producció teatral. Ja que les vies oficials semblen completament obturades per la dana permanent que s’ha instal·lat sobre la nostra cultura i la nostra llengua, ens fa l’efecte que és un bon moment per a eixamplar les comunicacions i veure de prop què es cou als escenaris valencians”, diu Joan Lluís Bozzo, soci del Poliorama i un dels impulsors del projecte.

Un viatge per la memòria

La primera companyia que aterrarà en l’escenari de la sala barcelonina serà Albena Teatre, que representarà l’obra Waterloo. La gota freda va arrasar el seu magatzem a l’Alcúdia (Ribera Alta), i el material de tota la seua trajectòria va desaparèixer. “Haguérem de llançar sis camions de fem, imagina’t. Et desprens d’una part emocional, perquè és part de la teua història, i has de llançar al fem un material que ja no podràs reutilitzar perquè ha quedat molt danyat”, diu Carles Alberola, cofundador de la companyia.

Per sort, els materials de Waterloo, com que feien ronda, els tenien en un altre lloc, i gràcies a això van poder continuar. Amb tot, encara es ressenten de l’impacte de la gota freda. “Hi ha teatres a la zona zero que tardaran, en alguns casos, anys a tornar a estar en funcionament perquè quedaren absolutament destrossats. Altres s’han danyat i s’han anat recuperant. Ara cal també que la programació s’estabilitze i es programe d’una manera regular”, diu. En relació amb això, expressa agraïment cap als companys del Poliorama. “Són gent amb qui ens hem format i amb qui hem treballat braç a braç en projectes, i des del primer moment van pensar en aquesta possibilitat de donar-nos un aparador on poguérem mostrar els nostres espectacles”, diu.

Quant a Waterloo, és un monòleg interpretat per Alberola, un viatge per la memòria a partir d’una d’aquestes fotos familiars que amaguen moltes històries. L’obra pretén donar veu a aquells que ja no hi són. “Ningú no deixa d’existir mentre algú conta la teua història. I l’espectacle és un viatge per un fet que va marcar una família, des de la mirada d’un xiquet que va veure com el seu món, tot allò que més estimava, la seua família, el seu hort, es va esfumar, va desaparèixer, es va destruir, a partir de –com sol passar– insignificances que, en un moment determinat, fan que un dinar familiar es convertisca en una tragèdia”, diu.

Teatre a velocitat de vertigen

Del 30 de juny al 4 de juliol serà el torn de l’Om Imprebís, amb Hoy no estrenamos. En el seu cas, van perdre decorats, equips de so, de llum i, fins i tot, un piano de cua, que eren a casa d’un dels quatre actors que conformen la companyia. Però el perjudici més gran van ser les cancel·lacions. Per això ha volgut agrair a Tres Per 3 aquella primera gala de “Amunt el teló per València” al Teatre Tívoli, i ara també al Poliorama.

“D’aquesta desgràcia n’ha sorgit l’avinentesa que el públic de Barcelona conega unes obres i unes companyies. Curiosament, totes tres havíem tingut relació amb Catalunya, però semblava que s’havien trencat eixos ponts. De la mateixa manera que caldrà bastir ponts a Paiporta i Picanya, per on nosaltres passem diàriament, doncs hem de bastir també aquest pont entre el País Valencià i el Principat”, diu Santiago Sánchez, director de l’Om Imprebís.

La comèdia que presenten és un espectacle bilingüe que s’adapta al lloc on es representa, cosa que experiències úniques. “Sobretot és un gran homenatge al teatre i a la força i la capacitat que tenen les arts per a millorar la vida de la gent”, diu Sánchez. Quatre actors interpreten personatges que es multipliquen i es metamorfosen, en un teatre a velocitat de vertigen. Un espill social de tot allò que se’ls ocorre, amb la llarga experiència de la companyia en la improvisació.

La felicitat d’actuar

Per a tancar el cicle, l’Horta Teatre presentarà L’últim ball del 7 a l’11 de juliol. De la mateixa manera que les altres dues companyies, van perdre molt de material perquè se’ls va inundar el magatzem i, a més, també els va afectar la sala de teatre l’Horta, que tenen a la pedania de Castellar-Oliveral (València). “Ens va entrar aigua a tot el magatzem, al taller, el baix de l’escenari… Vam haver de netejar-ho tot, buidar-ho tot. Afortunadament, ens va colpejar, però no ens va tombar. Al cap d’un mes i mig vam aconseguir obrir”, diu Alfred Picó, coordinador de la companyia.

Per a ells, era important de reprendre la normalitat tan aviat com fora possible i la iniciativa del Poliorama n’és un al·licient. “Sempre hem dit que la millor manera d’ajudar-nos és facilitar-nos de poder continuar treballant. Ja fa uns quants anys que s’ha fet molt complicat el transvasament de companyies catalanes a València, de les companyies valencianes a Catalunya, i aquesta iniciativa és un punt d’inflexió que espere que intente apropar el nostre teatre a Barcelona, en aquest cas, i la gent puga gaudir de tres propostes molt distintes i molt divertides. Crec que és del millor teatre que es fa ara per València”, diu.

L’obra que presenten, L’últim ball, és una comèdia dramàtica en què dos vells actors anònims de les perifèries, que no coneix ningú, després de deu anys sense parlar-se, troben una oportunitat per a fer un últim ball junts. Interpretats per Picó i per Carles Alberola, un d’aquests actors ja està apartat del món laboral i l’altre malviu com pot. “Aquesta parella es retroba i s’adona que només és feliç quan actua, que només són ells quan pugen dalt un escenari i poden mostrar-se tal com són”, apunta Picó. A més a més, convida tothom a anar-hi perquè, probablement, serà el comiat d’aquest espectacle. “Serà un fermall d’or acabar una gira en un lloc tan emblemàtic i tan estimat per a nosaltres”, diu.