El jutjat d’instrucció 16 de Barcelona ha amnistiat l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el diputat de JxCat al Parlament David Saldoni en la causa per les despeses de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) durant el procés independentista. Segons que diu la resolució, avançada pel Nacional i a la qual ha tingut accés l’ACN, els fets encaixen en la llei d’amnistia i, per això, cal arxivar la causa.

També han estat amnistiats la resta d’encausats en el procediment: Marc Pifarré, Jaume Valls, Elisabeth Ruiz, Albert Guilera, Mireia Huerta, Josep Montané, Ramón Llastarry i Josep Recaredo.

El magistrat també diu que no s’ha demostrat acció delictiva de Saldoni. El jutjat ho comunicarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè és aforat en aquest tribunal. El TSJC ja va desestimar d’investigar-lo en assegurar que no hi havia cap acció clara que l’incriminés i va retornar la causa.

El 2019, la fiscalia va presentar una querella per malversació de fons públics, frau i exacció il·legal per haver finançat el viatge d’alcaldes el novembre del 2017 a Brussel·les on es va fer un acte de denúncia per la persecució judicial al govern de Carles Puigdemont, entre altres despeses que sumen 613.573 euros. L’acusació contra l’ex-conseller Buch, que aleshores era el president de l’ACM, es va afegir més tard, el 2021. L’ex-conseller ja va ser amnistiat de la condemna a quatre anys de presó per haver posat escorta al president a l’exili.

Inicialment, el magistrat instructor va arxivar el procediment contra l’ACM, ordenat per l’Audiència de Barcelona el 2021. Això no obstant, el Suprem espanyol, a petició de la fiscalia, el va reobrir el 2023. Com que Saldoni és aforat, el jutge va enviar el cas al TSJC, que el va rebutjar perquè no hi veia indicis. Ara, el titular del jutjat d’instrucció 16 de Barcelona considera que s’ha d’aplicar l’amnistia a Buch, Saldoni i als altres vuit ex-càrrecs de l’ens municipalista.

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja ha requerit una altra vegada a la Generalitat que informe sobre qui va prendre la decisió d’enviar l’alerta per la gota freda del passat 29 d’octubre. Així mateix, ha sol·licitat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que facilite les dades del cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 d’aquell dia, i que precise de quina manera es van transmetre aquestes dades.

En una resolució notificada avui a les parts, la magistrada ha acordat de demanar a uns quants mitjans de comunicació material videogràfic sobre la crescuda d’aquest barranc i les declaracions i comunicacions fetes per les autoritats i responsables d’Emergències. L’objectiu és determinar quina va ser la gestió del sistema d’alerta Es-Alert i si es va informar adequadament la població sobre el nivell de risc i l’evolució de les condicions meteorològiques.

Investigació sobre la gestió de l’alerta

El jutjat ha citat a declarar com a pèrit un investigador de la Universitat Politècnica de València que va fer un estudi cartogràfic detallant les cotes a les quals havia arribat l’aigua després del desbordament del barranc de Torrent o en uns quants municipis de l’Horta Sud.

La resolució judicial destaca que els testimonis i familiars de les víctimes han coincidit a assenyalar que desconeixien la situació de risc extrem en què es trobaven pel desbordament del barranc de Torrent i del barranc de l’Horteta.

La magistrada recorda que moltes de les víctimes, especialment persones d’edat avançada, es trobaven en plantes baixes dels seus habitatges o al carrer quan l’SMS d’alerta es va enviar als telèfons mòbils a les 20.11, quan la tragèdia ja havia ocorregut.

Arran d’això, la jutgessa considera necessari d’esclarir si es van fer els mesuraments pertinents del cabal del barranc del Torrent i si els responsables d’Emergències en tenien coneixement, o si la magnitud del desbordament era perceptible directament pels qui es trobaven prop de la zona afectada.

Noves sol·licituds d’informació

A més d’analitzar la remissió de l’SMS d’alerta, la titular del jutjat investiga si la població va ser advertida prèviament del risc per uns altres mitjans, com ara, conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials.

Quant a la Generalitat, la magistrada assenyala que la documentació remesa per la Conselleria d’Interior i Emergències no respon a la petició sobre qui va prendre la decisió final d’enviar l’SMS. Per aquest motiu, ha tornat a requerir al govern valencià que identifique tant la persona que va ordenar l’enviament com el funcionari o tècnic que el va executar, i dóna un termini improrrogable de cinc dies per a respondre.

Quant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la jutgessa ha detectat un interval de temps sense comunicacions sobre el cabal del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 del 29 d’octubre, malgrat que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) funcionava i transmetia dades actualitzades cada cinc minuts. Per això, ha requerit a aquest organisme que facilite la totalitat de les dades registrades en aquell període i aclaresca el sistema de transmissió utilitzat.

Un centenar de persones de Revolta Pagesa s’han concentrat avui al matí a la delegació del govern de Girona per reclamar canvis a l’administració catalana. Un dels agremiats del col·lectiu, Simón Coll, assegura que “en un any no s’ha millorat en res” i retreu que a la demarcació de Girona hi ha molts pagesos afectats per la sequera. Posen el focus sobretot en els agricultors de l’Alt Empordà que pateixen novament les restriccions de regadiu per la conca de la Muga.

El col·lectiu s’ha reunit amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, per entregar les seves demandes. Una hora després han confirmat que les mobilitzacions es mantenen de cara al dilluns vinent, tot i que es mostren disposats a parlar abans amb el govern.

Els pagesos tornen a sortir al carrer: “El nostre dia a dia continua essent caòtic”

“Passar-se una setmana dormint a l’AP-7 no és del gust de tothom, però nosaltres seguim”. Són paraules de l’Ana Mir, pagesa i membre del Gremi de la Pagesia, després d’una hora reunida, amb diversos companys més, amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. Una trobada amb “bon to” però que no ha servit per desconvocar les mobilitzacions previstes. Amb tot, Mir deixa clar que continuen oberts a parlar amb el govern i assenyala que hi ha demandes “molt senzilles de complir i de sentit comú”. “Només s’han de traslladar a les conselleries o més amunt i es pot solucionar”, ha remarcat.

La protesta ha arrencat amb una caravana lenta de vehicles des del pavelló de Fontajau de Girona i ha entrat a la ciutat fins a arribar a la Delegació del Govern a mig matí. A partir d’aquí, els membres de Revolta Pagesa han descarregat algunes bales de palla que han servit de bancs mentre d’altres portaven pa, embotit i vi.

Els cinc candidats a la presidència del Consell de la República han acordat un codi de bones pràctiques per a la campanya a les eleccions internes, que comencen dissabte. “Cal que aquesta campanya es desenvolupi segons els millors estàndards democràtics i amb plenes garanties de transparència i equitat”, diu l’acord, que han adreçat a la sindicatura electoral del Consell i a la seva junta gestora. El document inclou mesures relatives a la transparència i la seguretat de les eleccions, el compliment del codi que regula les eleccions i el decret de la convocatòria, els drets dels electors, la neutralitat de les votacions i el joc net. L’han signat Jordi Castellà, Antoni Walter Castelló, Toni Comín, Jordi Domingo i Montserrat Duran.

Després dels atacs informàtics que va denunciar el Consell de la República, i que van incloure publicacions no autoritzades al compte d’Instagram del Consell i enviaments de correus als socis amb informació sobre l’auditoria que assenyalava deficiències a la gestió de Comín, els candidats demanen d’assegurar les dades dels electors i el bon funcionament del procés de votacions. Per això, demanen que es faci públic el nom de les empreses i dels treballadors que fan els serveis web, la gestió de la plataforma de votació i les tasques de ciberseguretat. “És a dir, de totes aquelles empreses i treballadors que presten servei al Consell en i durant aquestes eleccions”, diuen.

Jordi Castellà: “Volem aconseguir reconeixements bilaterals previs, com tenen Palestina o el Sàhara Occidental”

A més, reclamen que es faci públic el codi que regula les eleccions, tal com es va fer amb el decret de convocatòria, i que la junta gestora vetlli i garanteixi que es compleixin. També, demanen que durant la campanya –que s’acaba demà– “es proporcioni a cadascun dels candidats espais i eines de comunicació continuada amb els registrats del Consell“. En un sentit similar, demanen d’assegurar el bon funcionament dels canals d’informació del Consell perquè els electors puguin rebre tota la informació necessària durant la campanya. “Cal assegurar l’atenció del Consell als electors que demanin ajuda per a exercir el dret de vot i garantir que durant els dies de votació hi haurà assessorament tècnic per als electors que es trobin amb problemes tècnics”, afegeixen.

Els cinc candidats també coincideixen a demanar que es doti el procés de votacions de la figura de l’interventor, i que cada candidatura en pugui designar. Aquests interventors haurien de ser presents tant en la votació com en el recompte, “i, especialment, en el moment de l’obertura dels resultats per part dels tècnics informàtics que en siguin responsables”, diuen. Després de les eleccions, afegeixen, el nou govern haurà d’encarregar una auditoria informàtica per garantir que no es va produir “cap alteració voluntària ni involuntària dels resultats electorals”.

Montserrat Duran: “La transparència és un dels tres pilars en què volem basar l’acció de govern”

Finalment, remarquen que “la imatge i la credibilitat del Consell és a les mans dels candidats”. Per això, tots cinc es comprometen “a fer una campanya basada en les propostes i el programa respectius”, i es neguen “a difondre difamacions, calumnies o injúries cap als adversaris”. També es comprometen a “respectar i complir les normes electorals”, “a no utilitzar la desinformació ni les fake news en la campanya” i “a no difondre informació no fidedigna, ni en públic ni en privat, per tal d’afavorir la seva candidatura”.

Les eleccions seran electròniques i es faran entre el 8 de febrer a les 9.00 i el 12 de febrer, també a les 9.00. Originalment, eren sis candidats, però Lluís Felipe Lorenzo es va retirar i va anunciar que donava suport a Comín.

En l’aniversari de les mobilitzacions del sector agrícola, el Departament d’Agricultura ha volgut posar de manifest que respectaven les demandes que continuen damunt la taula, però deixa clar que no es pot resoldre en cinc mesos tot allò que no s’ha fet en deu anys.

El departament destaca que d’ençà de la formació del nou govern, s’han reunit amb tot el sector per fixar objectius prioritaris que coincideixen amb les reclamacions que aquest dijous ha traslladat el Gremi de la Pagesia a l’executiu. El conseller Òscar Ordeig s’ha adreçat per carta als pagesos i els ha demanat treballar “conjuntament” i sense “confrontacions” per poder arribar lluny i fer que el sector tingui futur, sigui “resilient i pròsper per poder-s’hi guanyar la vida dignament”.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home acusat d’haver apunyalat dotze vegades la seva parella a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), segons que ha avançat El País i ha pogut confirmar VilaWeb.

L’home, de quaranta-quatre anys, va atacar la dona amb una arma blanca davant dels fills, tots menors d’edat. La víctima és ingressada a l’Hospital Universitari de Vic per ferides greus, però no perilla la seva vida.

Els fets van passar ahir pels volts de les 21.00 al pis on viu la parella, a prop de la Plaça de Catalunya, al centre del poble. L’home va fugir després d’haver atacat la dona.

La víctima va poder sortir del pis i la va localitzar una veïna, que va trucar el 112, segons que expliquen fonts dels Mossos a VilaWeb. El Sistema d’Emergències Mèdiques va traslladar la víctima a l’Hospital Universitari de Vic.

Minuts després, els Mossos van localitzar el presumpte autor de l’atac al mateix carrer. L’home és acusat de temptativa d’homicidi.

El govern de PSC i Comuns a Rubí s’ha negat a donar suport a la Bressola, que viu una situació crítica. En el ple municipal de la setmana passada, arran d’una moció d’ERC amb el suport de l’Alternativa d’Unitat Popular, l’equip de govern va votar al costat del PP i Vox i en va assumir plenament el discurs, que nega la unitat de la llengua. Concretament, el text demanava l’adhesió de l’ajuntament com a soci protector a l’Associació d’Amics de la Bressola i l’aportació d’una quota anual de 1.500 euros, com a mesura de protecció del català a Catalunya Nord.

En una resposta a la regidora Marina Dolset, el primer tinent de batlle i dirigent del PSC, Víctor García –llicenciat en filologia hispànica–, va fer un discurs incendiari, entre somriures, en defensa del secessionisme lingüístic. “La companya Dolset té una visió protoimperialista de la llengua; per tant, el que fa és assegurar que el català és el mateix que el valencià o que el mallorquí. Sintàcticament, no ho són i tenen diferències grans. I, per tant, hauríem de parlar en un altre fòrum que no és aquest”, va dir.

Mentre al Parlament @socialistes_cat i @SomComuns mostren el seu suport a la @LaBressola, a #rubicity el govern (PSC i ECP) no només vota amb l'extrema dreta, sinó que fa servir els seus arguments de negacionisme lingüístic.

Vols fer suport a la Bressola?https://t.co/9Q5jyUtGsA https://t.co/lVy4ykLY7p pic.twitter.com/3JiJcmNiKO

— AUP Rubí #HiHaAlternativa (@AUP_Rubi) February 5, 2025

El president del PNB, Andoni Ortuzar, no es presentarà a la segona volta del procés intern de renovació de la direcció, de manera que no podrà ser reelegit. En una carta als militants, assegura que és una decisió meditada. “Haig de pensar primer de tot en el partit i el seu futur. Ha sorgit una altra candidatura amb prou ambició per a assumir la presidència”, escriu, en referència a Aitor Esteban.

Ortuzar justifica la seva retirada argumentant que tirar endavant el procés intern amb dues candidatures enfrontades és una irresponsabilitat arran del risc de divisió. “És moment d’unitat i és el que crec que haig de promoure ara”, afegeix, abans de fer una crida a la militància a participar del procés intern per tal que la nova direcció sigui forta i cohesionada.

Ortuzar va arribar a la presidència el gener de 2013 en substitució d’Iñigo Urkullu. En la carta, diu que ha estat un honor encapçalar el partit, però evita de fer una valoració d’un lideratge que ha durat més d’una dècada.

La renovació de la direcció del PNB implicarà també una revisió de la seva estratègia política, tenint en compte la competència d’EH Bildu per a ser el primer partit del País Basc.

A partir d’avui ja podeu comprar entrades pel nou musical de la Cubana, L’amor venia amb taxi, que es podrà veure a partir del 17 de setembre al teatre Romea de Barcelona, i que vol ser un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, que ha estat clau en el teixit cultural del país. Segons la companyia, aquest serà un musical “a la catalana”, amb elements característics de la Cubana, com l’humor, les sorpreses i la participació del públic.

Serà un espectacle especial perquè tornaran al teatre Romea, el primer lloc on van estrenar La Tempestad el 1986, després d’anys de fer teatre al carrer. A més, també servirà per a celebrar els quaranta-cinc anys de la companyia.

L’amor venia amb taxi només es podrà veure al teatre Romea, atès que la Cubana ha decidit que no farà ronda ni pels Països Catalans i ni per l’estat espanyol.

Les entrades es poden adquirir a través del web del teatre.

Exposició al Palau Robert

Una altra de les activitats per a celebrar els quaranta-cinc anys de trajectòria de la Cubana és l’exposició que s’ha inaugurat avui al Palau Robert de Barcelona, titulada La Cubana. 45 jugant a fer teatre, i que durarà fins al 25 de maig.

L’exposició és un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del país i que ha fet de teatre una experiència total, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris. D’ençà dels seus inicis, la Cubana ha aconseguit de crear un teatre popular amb segell propi, on els espectadors es converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.

Així doncs, a partir d’avui el Palau Robert acull l’exposició, que fa encabir els milers d’objectes, cartells, papers, vídeos, fotografies, màscares, perruques, sabates, vestits, barrets, decorats i altres andròmines que la companyia ha conservat com si fossin tresors fins avui en dia.

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.

A partir d’avui ja podeu comprar entrades pel nou musical de la Cubana, L’amor venia amb taxi, que es podrà veure a partir del 17 de setembre al teatre Romea de Barcelona, i que vol ser un homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, que ha estat clau en el teixit cultural del país. Segons la companyia, aquest serà un musical “a la catalana”, amb elements característics de la Cubana, com l’humor, les sorpreses i la participació del públic.

Serà un espectacle especial perquè tornaran al teatre Romea, el primer lloc on van estrenar La Tempestad el 1986, després d’anys de fer teatre al carrer. A més, també servirà per a celebrar els quaranta-cinc anys de la companyia.

L’amor venia amb taxi només es podrà veure al teatre Romea, atès que la Cubana ha decidit que no farà ronda ni pels Països Catalans i ni per l’estat espanyol.

Les entrades es poden adquirir a través del web del teatre.

Exposició al Palau Robert

Una altra de les activitats per a celebrar els quaranta-cinc anys de trajectòria de la Cubana és l’exposició que s’ha inaugurat avui al Palau Robert de Barcelona, titulada La Cubana. 45 jugant a fer teatre, i que durarà fins al 25 de maig.

L’exposició és un homenatge a una companyia que ha tingut una importància cabdal per al teatre del país i que ha fet de teatre una experiència total, primer des del teatre al carrer i després sobre els escenaris. D’ençà dels seus inicis, la Cubana ha aconseguit de crear un teatre popular amb segell propi, on els espectadors es converteixen en un actor més de cadascuna de les seves obres.

Així doncs, a partir d’avui el Palau Robert acull l’exposició, que fa encabir els milers d’objectes, cartells, papers, vídeos, fotografies, màscares, perruques, sabates, vestits, barrets, decorats i altres andròmines que la companyia ha conservat com si fossin tresors fins avui en dia.

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.

El jutge Leopoldo Puente, que instrueix el cas Koldo, ha canviat el dia de la declaració de l’ex-ministre José Luis Ábalos com a investigat. Inicialment, l’ex-dirigent socialista havia estat convocat el 18 de febrer, però finalment ha estat citat el dia 20. El canvi es deu a una petició del seu advocat, que el dia 18 tenia una citació prèvia en un jutjat penal de Madrid. Ábalos ja va declarar el desembre de manera voluntària abans que el congrés espanyol li retirés la immunitat.

Els comentaris del presentador d’El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, sobre Mònica Terribas continuen portant cua. Segons que ha confirmat Òmnium Cultural a VilaWeb, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha enviat una carta de protesta al director de la ràdio, Jordi Borda. En la missiva, avançada per El Món de la Tele, reclama mesures per a reparar “el dany reputacional”. Terribas és vocal de la junta.

En el programa d’ahir, el periodista Maiol Roger va esmentar una entrevista de Terribas al diari El País, en què lamentava que, com a periodista, sempre l’havien volguda etiquetar. “Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat”, va dir Ustrell.

Poc després va afegir: “Ho diu una dirigent d’Òmnium Cultural? La mateixa que va fer aquell informatiu dient ‘bona tarda, ciutadans de la República Catalana’? Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat.”

Terribas va presentar El matí de Catalunya Ràdio entre el 2013 i 2020, quan va ser substituïda per Laura Rosel.

Podeu escoltar el moment ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/02/Ustrell-Terribas.mp4

 

Els comentaris del presentador d’El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, sobre Mònica Terribas continuen portant cua. Segons que ha confirmat Òmnium Cultural a VilaWeb, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha enviat una carta de protesta al director de la ràdio, Jordi Borda. En la missiva, avançada per El Món de la Tele, reclama mesures per a reparar “el dany reputacional”. Terribas és vocal de la junta.

En el programa d’ahir, el periodista Maiol Roger va esmentar una entrevista de Terribas al diari El País, en què lamentava que, com a periodista, sempre l’havien volguda etiquetar. “Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat”, va dir Ustrell.

Poc després va afegir: “Ho diu una dirigent d’Òmnium Cultural? La mateixa que va fer aquell informatiu dient ‘bona tarda, ciutadans de la República Catalana’? Potser és ella mateixa qui s’ha etiquetat.”

Terribas va presentar El matí de Catalunya Ràdio entre el 2013 i 2020, quan va ser substituïda per Laura Rosel.

Podeu escoltar el moment ací:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2025/02/Ustrell-Terribas.mp4

 

Avui és un dels dies més destacats del judici contra Luis Rubiales, perquè al matí declaren les futbolistes Alèxia Putellas, Irene Paredes i Laia Codina, que van viure de prop la reacció de Jenni Hermoso al petó forçat. Les futbolistes han coincidit a dir que Hermoso va estar afectada ja de bon començament, i que va exterioritzar-ho. Però la primera reacció va ser de sorpresa i incredulitat, tot i que després va aparèixer la ràbia, l’atabalament i la tristesa. També han coincidit a dir que no entenien que més endavant la jugadora no fos convocada a la selecció espanyola, perquè la decisió no tenia cap motiu futbolístic.

Putellas: “Ens va dir que Rubiales no parava de relatar-li els fets, com si ella no els hagués viscuts”

Putellas ha estat la primera de declarar, i ha reforçat la versió d’Hermoso. Ha explicat que, de primer, quan li va explicar que Rubiales li havia fet un petó, Putellas hi va llevar importància, però que al cap d’una estona va entendre’n la gravetat. “Primer, al bus pensava que havia estat un petó fortuït, sense voler”, ha dit. Però després va entendre què havia passat, i ha explicat l’angoixa que sentia Hermoso d’ençà del primer moment. “La Jenni em va explicar què sentia en aquell moment. Em va dir que li havia agafat la cara i li havia fet un petó, i que no sabia com se li havia ocorregut de fer això.” “Al bus, estava com al·lucinada, i a l’avió ja estava enfadada, perquè no la deixaven tranquil·la. Després va plorar d’esgotament, quan van començar les reunions.”

Hermoso declara contra Rubiales: “Em vaig sentir poc respectada. Van tacar un dels dies més feliços”

Putellas ha confirmat, per tant, que la cúpula de la federació espanyola de futbol l’havia començat a pressionar perquè llevés importància als fets just després del petó. “Ens va dir que Rubiales no parava de relatar-li els fets, com si ella no els hagués viscuts. Ella li va dir que no calia que li ho expliqués perquè ja ho havia viscut, que no sortiria a parlar i que la deixessin en pau.” “Hi havia moviments, un ambient estrany, no de celebració del Mundial. Hi havia reunions amb Rubiales, Vilda, Rafa del Amo, Chema… Els que eren a les primeres files de l’avió.”

A Eivissa, on l’equip va anar a celebrar la victòria, Hermoso continuava afectada. “Em va arribar a dir ‘no sé què hi faig, aquí’, i a la rua es va posar a plorar, fins i tot es va haver de posar les ulleres de sol.”

Paredes: “Estava preocupada, disgustada”

Paredes, que ha declarat després, ha donat un relat que coincideix amb el de Putellas i Hermoso: “La Jenni em va dir que Rubiales li havia fet un petó. Estava al·lucinada i recordo que ho explicava molt, suposo que per veure com reaccionàvem la resta. Després algunes jugadores feien bromes sobre el tema i jo els vaig dir que paressin, que podia ser molt greu.”

Sobre les coaccions, ha explicat que Rubiales li va dir: “És increïble, em titllen de violador.” “Jo li vaig dir que es magnificaven les coses, però que era a conseqüència del que havia passat”, ha recordat. “Volia rebre l’ajuda de la Jenni, però ella volia que la deixessin en pau i celebrar el Mundial.” “Estava preocupada, disgustada, ens ho va dir plorant.” “Sé que li van demanar a la Ivana [una altra jugadora] de fer un vídeo per a calmar la situació. Quan la Jenni va dir que no, la Ivana també.”

Codina: “Rubiales ens va explicar que les seves filles ho passaven malament”

Codina també ha dit que van intentar ajudar Hermoso, però que ella estava angoixada, plorant, i que hi havia reunions constants. “Rubiales ens va explicar que les seves filles ho passaven malament”, ha dit. “Al bus la Jenni va baixar amb pressa perquè li van trucar”, ha afegit, sobre les pressions de la federació a la jugadora. També ha dit que, a Eivissa, Hermoso va plorar perquè insistentment li demanaven que parlés amb figures de la federació per tancar la polèmica. Ha explicat que li van insistir unes cinc vegades perquè parlés amb Albert Luque, ex-director esportiu de la selecció masculina.

La cap de premsa de la selecció espanyola femenina diu que Rubiales la va instar a mentir

En la causa no tan sols es jutja Rubiales per agressió sexual. També és acusat d’un delicte de coaccions, delicte pel qual també són jutjats Luque, l’ex-entrenador de la selecció femenina Jorge Vilda i qui va ser responsable de màrqueting de la federació, Rubén Rivera.

Estudiants de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han desenvolupat una nova aplicació mòbil que permet als usuaris de la R1 de Rodalia d’informar-se en temps real sobre l’espera pel tren i el nivell d’ocupació. Aquesta eina s’emmarca en el projecte Rodalinets, que vol crear un sistema d’informació i d’anàlisi de dades que contribueixi a millorar la xarxa de Rodalia, en col·laboració amb els usuaris. Amb l’aplicació, es pot compartir la ubicació de manera anònima i un sistema expert calcula el temps de pas real del següent tren. També ofereix un mapa on es representa la ubicació dels trens en temps real i permet de reportar incidències.

El projecte compta amb la participació de nou estudiants de la UPF i es duu a terme al Grup de Recerca en Tecnologies i Estratègies de les Telecomunicacions (NETS), dirigit pel professor i investigador Miquel Oliver. El disseny és fruit del treball de fi de grau del graduat David Cano, director de desenvolupament i cofundador de MobilityDataNets SL, una empresa emergent creada arran del projecte Rodalinets.

Inicialment, aquesta aplicació s’ha desenvolupat per a la línia R1. Més enllà de la informació als usuaris, l’objectiu és també oferir informació perquè els responsables de control de la xarxa ferroviària puguin prendre les millors decisions en moments crítics.

Els creadors de l’aplicació la presentaran al 4YFN, dins el Mobile World Congress.

El 6 de febrer de l’any passat, els pagesos, cansats dels costs de protecció desmesurats, de l’excés de la burocràcia i dels greus efectes de la sequera, van dir prou i van sortir al carrer. Els catalans no eren els únics. Les protestes es van estendre per tot Europa amb la mateixa reclamació: que la pagesia fa anys que té una salut delicada i que les administracions han d’arromangar-se per revertir-ho.

Aquell 6 de febrer, milers de pagesos i ramaders van protagonitzar unes protestes històriques, amb talls de carreteres en uns quants punts i una marxa lenta fins a Barcelona, amb milers de tractors als carrers. Tot plegat va néixer espontàniament per WhatsApp. D’allà, en va sorgir la Revolta Pagesa, i uns mesos després, el Gremi de la Pagesia, que s’ha configurat com un interlocutor amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, juntament amb el sindicat Unió de Pagesos.

Ara que fa un any de les protestes històriques, els pagesos han decidit de tornar a sortir al carrer perquè consideren que encara queda molta feina pendent. El dia fort serà dilluns, 10 de febrer, amb talls de carreteres. El gremi ja va avisar de mobilitzacions amb una protesta fa unes setmanes en què va capgirar cartells de noms de municipis.

“Els problemes continuen sobre la taula”

Els pagesos reconeixen que el govern ha fet alguns canvis, però es queixen que encara hi ha molt d’excés de burocràcia. “Ja hi ha coses que fa el govern, han sortit ajudes per la sequera. El nostre dia a dia continua essent caòtic, continuem igual d’empantanegats”, explica Jordi Ginabreda, del Pla de l’Estany i membre del gremi. “Tornem a sortir perquè els problemes continuen sobre la taula”, considera Victòria Pascual, pagesa a Malpàs (Alta Ribagorça) i vocal del gremi.

Els pagesos han tingut converses amb l’administració durant un any. Diuen que s’han creat algunes línies d’ajut i que el govern s’ha compromès a fer millores i a invertir en alguns punts, però creuen que hi ha prou motius per a tornar a sortir al carrer. “S’han arreglat coses petites, però el problema és una cosa més gran. La gent s’ha assabentat una mica més de com va tot, de tot el que és la pagesia catalana, i el nou govern té ganes d’escoltar”, explica Pascual. A parer seu, el nou conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, s’ha mogut més que no pas l’antecessor, David Mascort.

Aquests dies, s’han fet assemblees territorials en uns quants indrets a fi de presentar el gremi, explicar-ne el funcionament, parlar dels objectius assolits i debatre sobre les accions i reivindicacions vinents. Al Pirineu, Pascual reconeix que a la gent li costa d’assistir a les assemblees, però que hi han tingut un contacte estret. Ginabreda assenyala que el moviment que va néixer fa un any va sorgir del descontentament del sector: “Per l’abandonament que hi ha de l’administració i societat envers la pagesia.” Amb les noves accions, esperen que les administracions acabin de resoldre algunes de les qüestions pendents.

Jordi Solé, membre de Revolta Pagesa, també es queixa que un any després de les protestes, tot continua igual. “Si ells tenen voluntat de canviar les coses, nosaltres també anem per feina de negociar. Però quan veus que una cosa resulta improductiva, al final, si l’única solució que ells entenen és la garrotada, doncs garrotada”, diu en declaracions a l’ACN. Guillem Solà, portaveu del Gremi de la Pagesia a Osona, relata que a Rupit hi ha hagut uns quants atacs de llops en una granja d’ovelles i també danys causats per conills. “Per part del departament, s’han promès moltes coses. Sobre el paper, s’escriuen i se signen molts compromisos. Però tangiblement, no hi ha hagut solució”, diu en declaracions a l’ACN.

Un moment del parlament a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ara fa un any (fotografia: Albert Salamé). Quan es faran les mobilitzacions?

El Gremi de la Pagesia ha fet una crida a tornar als carrers dilluns vinent, 10 de febrer. Els pagesos tallaran unes quantes carreteres de Catalunya i, a partir de les assemblees que constitueixin –com van fer fa un any–, avaluaran la resposta del govern i discutiran si cal aixecar el tall o mantenir les mobilitzacions.

Ara mateix, no és clar quines carreteres seran afectades. Segons Pascual, els talls s’aixecaran i les protestes es resoldran segons quina sigui la resposta del govern. “A les assemblees que hi haurà a les carreteres, valorarem si ens semblen bé allò que ens diuen o si cal continuar. Ho decidirà cada punt i ens coordinarem”, assenyala Pascual.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Revolta Pagesa (@revoltapagesa)

El secretari de Mobilitat i d’Infrastructures del govern, Manel Nadal, ha demanat als pagesos que els talls siguin “ordenats i civilitzats”. Nadal considera que s’ha de trobar un equilibri per a fer compatibles els drets sindicals i ciutadans per a protestar, amb el dret a la mobilitat dels conductors i dels transportistes de fer la seva feina. Nadal explica que hi haurà uns serveis mínims i que també es pactarà amb el Departament d’Interior els talls perquè es facin de manera ordenada.

Els pagesos començaran les mobilitzacions avui, amb un lliurament simbòlic d’un manifest que recull les reivindicacions del sector a les seus de les delegacions territorials del govern. A Girona, els pagesos es concentraran a les 9.00 a Fontajau i a les 9.30 començaran una manifestació fins als serveis centrals del govern. A Tortosa, també es farà una trobada als serveis territorials de les Terres de l’Ebre, a les 9.00.

Què reclamen exactament els pagesos?

El Gremi de Pagesia ha recollit dinou demandes urgents dirigides a les administracions.

Entre les principals preocupacions, destaca el control de les plagues de conills, que afecten greument les collites. Els pagesos exigeixen mesures contundents, com ara, l’aplicació immediata de biocides i compensacions econòmiques per les pèrdues sofertes. També rebutgen la introducció del linx com a mesura de control, amb l’argument que no és efectiva.

Quant a la fiscalitat, demanen la bonificació de l’impost de successions i transmissions per a tots els agricultors professionals, incloent-hi magatzems, granges i més infrastructures vinculades a l’activitat agrària, amb l’objectiu de facilitar el relleu generacional.

El Gremi de la Pagesia també denuncia l’excés de burocràcia i reclama que s’apliquin de manera immediata les mesures de simplificació administrativa que s’han debatut aquests darrers mesos.

En l’àmbit energètic, exigeixen que s’elimini el component autonòmic de l’impost especial sobre hidrocarburs a fi de reduir els costs de producció i evitar desavantatges competitius amb unes altres comunitats autònomes.

Al sector també preocupa l’acord comercial amb Mercosur, que consideren perjudicial per a l’agricultura europea. Els pagesos insten el govern espanyol a votar en contra de la ratificació i demanen que els productes importats compleixin els mateixos requisits sanitaris i ambientals que els produïts a Catalunya.

A més, sol·liciten l’execució urgent d’ajuts per a compensar la manca de floració en alguns cultius, a més de la modernització i ampliació de les infrastructures de regadiu per a garantir un accés equitatiu a l’aigua. També reclamen una revisió dels pagaments de la declaració única agrària (DUN) per a garantir més transparència i evitar endarreriments.

En l’àmbit ramader, demanen d’ajornar les restriccions de capacitat de les explotacions, reforçar el control sanitari del bestiar i garantir la protecció dels ramats arran dels atacs de depredadors. També reclamen més seguretat contra els robatoris en zones rurals i que les imatges de videovigilància puguin servir com a prova legal en les denúncies.

Quant a les energies renovables, sol·liciten una moratòria en la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl agrícola fins que no se’n reguli la implantació. A més, exigeixen ajuts per a retirar l’amiant de les cobertes de les edificacions rurals.

Finalment, denuncien que el pressupost destinat al sector agrari és insuficient i reclamen un increment progressiu de la inversió en agricultura i ramaderia per a garantir-ne la sostenibilitat i competitivitat.

Els pagesos adverteixen que si les seves demandes no són ateses amb urgència, reprendran les mobilitzacions per a defensar els drets de la pagesia.

Podeu consultar totes les demandes a continuació:

Montserrat Duran és candidata al Consell de la República amb la candidatura col·lectiva REvolucionemNos, que agrupa gent registrada al Consell i representants de consells locals de tot el país. Ahir li van fer costat, entre més adhesions a un manifest de suport, la independentista històrica Blanca Serra; el professor d’institut retirat Josep Maria Virgili; l’activista Roger Español, i l’humorista i ex-representant de l’Assemblea de Representants del Consell Toni Albà.

En aquesta entrevista, Duran explica que si la seva llista aconsegueix de dirigir l’entitat, impulsaran un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l’inici del “règim del 78”, i que presentaran una proposta de pressupost d’una hipotètica república catalana abans de l’abril.

Avui, a VilaWeb, també publiquem una entrevista a Jordi Castellà, que també és candidat a la presidència de l’entitat. Els dies vinents, es publicaran entrevistes a la resta de candidats que aspiren a la presidència, Toni Comín i Jordi Domingo.

—Per què creieu que hauríeu de ser la pròxima presidenta del Consell de la República?
—Perquè represento un col·lectiu de persones activistes, provinents de consells locals de tot arreu. Només el pinyol de la candidatura #REvolucionemNos ja sumem més de cinquanta persones, i cada dia creixem. Perquè coneixem el Consell a fons, perquè som els qui cada dia aixequem la persiana dels consells locals, que són l’ànima del consell; perquè defensem que és la institució que representa el govern de la república catalana, el fil que manté viu el mandat de l’1 d’octubre i que emana de la legitimitat de la declaració del 27 d’octubre de 2017; perquè amb mi el Consell de la República no serà captiu d’interessos partidistes ni de lobbies de cap mena; perquè tenim el programa més complet, i l’hem elaborat tenint en compte les aportacions de totes les persones registrades que han dedicat el seu temps a contestar unes enquestes sobre com creuen que ha de ser el Consell, per què ha de servir i com s’ha d’estructurar. Perquè creiem que la independència només arribarà si treballem conjuntament a l’exterior i a l’interior, i això implica desenvolupar sis funcions en paral·lel: creació d’estructures d’estat; lideratge del moviment independentista i internacionalització; control del territori; fidelització i ampliació de la base social; confrontació; i renacionalització. En definitiva, hauria de ser la pròxima presidenta del Consell de la República perquè #REvolucionemNos és la garantia que el Consell continuarà existint amb tota la força i determinació fins a l’assoliment de la independència.

—Quines seran les tres primeres accions que fareu si esdeveniu presidenta?
—Nomenar el govern i parlar amb els tres exiliats per saber què volen fer en relació amb el Consell; convocar l’Assemblea Territorial; ordenar una auditoria general per aclarir l’estat de comptes i gestió, incloent-hi la formalitzada per la junta gestora. Ja tenim un despatx extern que s’ha compromès a fer l’auditoria amb total independència.

—Quina ha de ser la funció principal del Consell de la República en el context polític actual?
—Entenem que el context polític actual té diferents nivells: el català, l’espanyol i francès i l’internacional. Per tant, la funció principal del Consell de la República ha de tenir tres enfocaments: en l’àmbit dels Països Catalans, conscienciar la població i determinar la política catalana (aquest eix correspon a les funcions de creació d’estructures d’estat, control del territori, fidelització i renacionalització). En l’àmbit espanyol i francès, desestabilitzar els estats i denunciar les lleis i decisions polítiques que vagin contra els interessos dels catalans (aquest eix respon a la funció de confrontació, i ho farem amb la creació de l’observatori del tègim del 78). I en l’àmbit internacional, cal reforçar i augmentar la xarxa de relacions diplomàtiques, fer que el Consell estigui present, ni que sigui com a oient o convidat, a les institucions internacionals i visibilitzar al màxim la causa catalana. Per això tenim previst de programar un cicle de conferències i xerrades als Estats Units, el Canadà i Europa sobre GOI (grups objectivament identificables) i la causa justa dels catalans.

—Com creieu que s’ha de fer la independència? I quin paper hi ha de tenir el Consell?
—Pensem que només aconseguirem la independència si treballem coordinadament de portes enfora i de portes endins. De portes enfora significa la internacionalització: que el Consell de la República sigui present als organismes internacionals; que la xarxa diplomàtica sigui robusta i tingui l’objectiu d’explicar la causa catalana a governs, partits polítics, laboratoris d’idees (think tanks) i centres de pensament; a més de treballar perquè la comunitat internacional reconegui el dret d’autodeterminació del poble català. Per a això comptem amb persones destacades que viuen dins i fora dels Països Catalans i que s’han posat a la nostra disposició, en cas que guanyem. De portes endins, hem de recuperar la confluència i la il·lusió que va possibilitar l’1 d’octubre. No aconseguirem la independència si quan “el món ens miri” no veu que a l’interior tenim assegurat el control del territori i els deures fets. Això vol dir tenir preparades les estructures d’estat i donar seguretat: sí, continuaré cobrant la meva pensió; sí, continuaré podent anar al CAP i rebent l’atenció i la medicació que necessiti; en definitiva: sí, continuaré disposant de tots els serveis de l’estat del benestar. Però per arribar a la independència també cal evidenciar a l’exterior els abusos antidemocràtics de l’estat espanyol. I això ho farem amb l’observatori del règim del 78 que us comentava. El col·lectiu #REvolucionemNos entenem que el Consell de la República ha de ser, avui dia, un laboratori per a assajar la construcció d’un model d’estat modern, que respongui al context històric i les necessitats pròpies del segle XXI.

—El Consell parteix d’una situació delicada. Què fareu per millorar-ne la reputació?
—La reputació es guanya fent una bona gestió, escoltant la gent i fent que els registrats se sentin útils. Amb això, tenim el convenciment que el Consell creixerà. Ens preocupa molt aquest tema de la reputació. Per això volem crear uns mecanismes de control econòmic i arbitratge. Actualment, el Consell té la Sindicatura Electoral, que actua de manera independent. A aquest òrgan volem afegir-hi un síndic del registrat, un tribunal de mediació i arbitratge i la sindicatura de transparència, ètica i govern obert, que, entre més funcions, supervisarà el retiment de comptes del Consell i els seus òrgans. La transparència és un dels tres pilars en què volem basar l’acció de govern. Els altres dos són la comunicació i la democràcia participativa. Ens sembla fonamental per a recuperar i millorar la credibilitat i la reputació del Consell.

—A què s’han de destinar els diners recaptats pel Consell de la República? S’hi ha d’incloure la Casa de la República i les despeses del president a l’exili i la resta d’exiliats?
—Una de les funcions fundacionals del Consell de la República és donar cobertura als exiliats i represaliats. El nostre govern no els donarà l’esquena. Encara no hem pogut conèixer la situació econòmica actual del Consell, per això pensem que és primordial fer una auditoria general. El nostre objectiu és recuperar l’equip tècnic i eixugar els possibles deutes de la institució. I a partir d’aquí proposarem el pressupost del Consell a l’assemblea territorial.

—El Consell va néixer amb la idea de l’Assemblea de Representants, però ara no existeix. S’ha de recuperar? Per què?
—Qualsevol estat que pretengui ser democràtic i de dret ha d’assegurar un sistema de control i equilibri de poders. L’Assemblea de Representants havia d’actuar com a poder legislatiu, però, malgrat que va fer molta feina, no va acabar de funcionar del tot. A més de desproporcionada, no representava el territori de manera real, cosa que ara sí que passa amb l’assemblea territorial, perquè cada consell local hi té un delegat de la junta rectora, elegit democràticament. Pensem que cal una segona cambra legislativa, que no pot ser tan extensa com els 121 representants que tenia l’anterior Assemblea de Representants. Aquesta cambra hauria de fer una triple tasca: desplegar la legislació republicana (vinculat a la creació d’estructures d’estat), presentar la legislació alternativa a la sorgida dels parlaments espanyol, autonòmics i francès (vinculat a la funció de confrontació) i fer seguiment de l’activitat del govern del Consell de la República.

—Quin paper han de tenir els consells locals?
—Els consells locals tenen la funció de control del territori, que implica conèixer-ne la zona d’influència, les tendències de la vida social i crear vincles amb entitats catalanistes. Radiografiar-ne l’entorn, fidelitzar i ampliar la base social i desenvolupar al territori les prioritats i estratègia que marqui el Consell de la República. També han de fomentar la identitat digital republicana (IDR), que és el cens que ens identifica com a col·lectiu per a significar-nos davant els organismes internacionals.

—On éreu el Primer d’Octubre?
—Al meu col·legi electoral, em vaig encarregar de passar IP de lles VPN amb el meu Pad perquè poguessin reconnectar quan tallaven la connexió, i passar-les a altres col·legis de la zona on tenia familiars i amics a les taules.

—El 14 d’octubre de 2019, vau anar a l’aeroport?
—Sí, hi vaig anar amb cotxe amb dues amigues i el nostre cotxe va ser a la primera línia de tall perquè la gent a peu pogués entrar a l’aeroport.

—Quin és el primer referent polític?
—Si us referiu a un personatge, el primer que em va fer pensar en política va ser Tatanka Iotake (Sitting Bull), de la tribu sioux unkappa, que va aconseguir unir totes les tribus índies de Nord-amèrica i crear la Nació Índia per a resistir l’embat dels colons blancs.

—De quin color és la vostra estelada?
—No tinc estelada; tinc senyera, que és el pendó que mai no es pot rendir, i la bandera negra de nacions sense estat. Però a #REvolucionemNos hi ha estelades vermelles i blaves amb l’estel que falta a la Unió Europea.

—Heu considerat en cap moment de deixar de ser sòcia del Consell?
—Sí, quan assolim la independència i el Consell hagi complert l’objectiu.