Fa uns quants dies, una usuària de X va denunciar en una publicació que un establiment del barri de la Barceloneta, a Barcelona, conegut com a bar Perfetto, variava el preu de les consumicions a la terrassa segons el temps que tardava cada client a prendre-se-les. El missatge anava acompanyat d’una imatge en què es veia la relació de preus: el d’un cafè amb llet, un cappuccino o un americà era d’1,60 euros, però si el client tardava més de mitja hora a acabar-se’l, passava a ser de 2,50 euros. I si hi estava més d’una hora, s’enfilava fins a 4 euros.

A la Barceloneta si vols un cafè te l’has de prendre en menys de 30 minuts. pic.twitter.com/kJd0dsXjVv

— Maria (@maria_lostia) May 4, 2025

Aquesta pràctica va despertar una onada d’indignació a les xarxes i molts usuaris, a més, van posar l’accent en el fet que el cartell era escrit en castellà. Es pot regular el temps que un client pot disposar d’una taula? Et poden obligar a consumir més d’una vegada? Parlem amb la Unió Catalana de Consumidors (UCC) per saber quins són els drets dels consumidors i com actuar en cas que no siguin respectats.

Segons que explica l’Agència Catalana de Consum, no hi ha cap norma específica que reguli aquesta mena de situacions. Per tant, s’aplica la llei del codi de consum de Catalunya, que regula transversalment els drets dels consumidors. En aquest cas, el criteri general és que els establiments han d’informar els consumidors prèviament i d’una manera clara i accessible sobre les condicions. És a dir, han d’exposar els preus definitius dels productes o serveis i les possibles limitacions en el temps d’estada, etc. Així mateix, les condicions no poden ser abusives ni contravenir cap dels drets dels consumidors.

Els restauradors poden establir un temps màxim de consumició a les terrasses?

Els restaurants poden fixar un temps límit d’ús de la taula –tant a l’interior com a la terrassa–, però han d’informar-ne clarament i explícitament abans que el client faci la comanda. Per exemple, ho poden fer amb un cartell visible o indicant-ho a la carta. Si no avisen prèviament, no poden fer fora ningú.

Poden variar el preu de les consumicions a les terrasses?

És lícit que un bar o restaurant tingui preus diferents segons si el consum es fa al taulell, a les taules de dins o a la terrassa. Ara, aquests preus han de ser exposats de manera visible i clara, especificant aquesta diferència. Altrament, els clients poden exigir de pagar el preu que ha pogut consultar a la carta, sense aquests suplements.

És legal fixar una consumició mínima?

Com en els casos anteriors, establir una consumició mínima és legal sempre que se n’informi prèviament. Ara, si el consumidor no se n’ha assabentat abans d’entrar a l’establiment, hom no la hi pot imposar.

Poden obligar algú a tornar a consumir o fer-lo fora en cas que no ho vulgui fer?

Tan sols si s’ha informat de temps màxim o de consumició mínima es pot obligar algú a tornar a consumir. En cas contrari, seria un comportament abusiu obligar a consumir o fer fora a algú en cas de no voler-ho fer.

És lícit establir una franja horària exclusiva per als sopars i refusar clients per aquest motiu?

Un establiment pot decidir que en una determinada franja horària tan sols ofereix sopar, però ha d’informar-ne correctament i aplicar-ho de la mateixa manera per a tothom, sense discriminacions.

Què podem fer en cas de ser objecte d’abús o discriminació?

En cas d’abús o discriminació, els experts recomanen, primer de tot, de documentar la situació de la millor manera possible. Es pot fer amb vídeos, fotografies o fins i tot enregistrant l’àudio de la situació. Com més proves documentals en tinguem, més probable és que el recurs es resolgui a favor nostre.

El segon pas és demanar el full oficial de reclamacions. Els establiments són obligats a tenir-lo i lliurar-lo, a més de facilitar al consumidor les dades necessàries per a omplir-lo. És un formulari oficial que incorpora tres còpies: una per al consumidor, una altra per a l’establiment i una altra per a l’autoritat competent. Una vegada omplert el full, l’establiment l’ha de signar i, preferiblement, segellar. També pot incorporar la seva versió dels fets. Posteriorment, cal lliurar el full de reclamacions a l’Agència Catalana del Consum, sigui presencialment o a la web.

Es recomana de marcar en el full la casella que indica que volem rebre la resposta a la reclamació per escrit, és a dir, per correu electrònic o postal. D’aquesta manera, la resposta de l’establiment, que ens ha d’arribar en els trenta dies posteriors als fets, o la manca d’aquesta resposta seran automàticament registrades i podran ser emprades en els processos posteriors a l’agència de consum.

Què passa si un establiment no ens vol donar el full de reclamacions o les dades necessàries per a omplir-lo?

Que un establiment refusi de donar-nos el full de reclamacions és discriminatori. En aquests casos, cal avisar a un cos policíac –Mossos d’Esquadra o policia local– perquè aixequin acta del fet.

Cal tenir en compte que no tenir totes les dades que demana el full no li resta validesa. De fet, identificant l’establiment amb el nom i la direcció ja n’hi ha prou. És important que si l’establiment oposa resistència a donar el full de reclamacions o facilitar qualsevol informació, el consumidor ho faci constar a la reclamació.

És imprescindible haver omplert un full de reclamacions abans de presentar una queixa a l’Agència de Consum?

Per a presentar una queixa a l’Agència de Consum no és imprescindible haver omplert un full de reclamacions, però sí que és important, perquè augmenta molt les probabilitats que la queixa es resolgui en favor del consumidor.

Finalment, la UCC ofereix als consumidors els seus serveis d’assessorament i suport en el procés de reclamació contra situacions d’abús i discriminació.

El secretari d’estat per a les Relacions d’Andorra amb la Unió Europea, Landry Riba, ha insistit que en el punt en què es troba l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) no es pot renegociar. Ho ha dit en reiterades ocasions durant la compareixença que ha fet davant de la comissió legislativa de Política Exterior per aprofundir les implicacions de l’acord i respondre a les preguntes plantejades pels consellers generals.

Segons que ha explicat, si ara Andorra decidís que vol tornar a negociar algun aspecte de l’acord seria necessari tornar al principi del procés i aconseguir un nou mandat de negociació, la qual cosa suposaria un impacte reputacional molt dur.

Riba ha mantingut una batalla dialèctica important sobre aquesta qüestió amb el dirigent de Concòrdia, Cerni Escalé, que justament fa unes setmanes va demanar renegociar el text amb la UE.

Escalé ha deixat clar que, si finalment el govern compleix la promesa de fer un referèndum sobre l’acord, Concòrdia farà campanya pel no.

Pel que fa a les conseqüències legislatives de l’acord, Riba ha dit que, contra el que sosté l’oposició, tan sols caldrà aprovar una setantena de lleis noves per aplicar-lo. Tot i reconèixer que l’adaptació del marc normatiu serà un repte molt important, s’ha mostrat convençut que l’administració andorrana ho podrà afrontar amb garanties i que ja s’hi treballa activament.

El jove de 16 anys que ha caigut aquesta tarda al riu Chico, al terme municipal d’Alboraig (Foia de Bunyol), ha mort ofegat, segons que han confirmat els bombers. Els serveis d’emergències han rebut l’avís de l’accident a les 17.18 i han mobilitzat un helicòpter del consorci de bombers de València, juntament amb un metge i una dotació de bombers de Xiva (Foia de Bunyol).

En arribar, altres persones ja havien tret el jove de l’aigua i l’intentaven reanimar. El personal rescatista i sanitari han seguit amb intents de reanimació avançats, però sense èxit.

Les eleccions a l’Assemblea de Portugal han tingut uns quants fets destacats, com ara la victòria de Luís Montenegro o l’augment de l’extrema dreta, però, el més disruptiu ha estat l’entrada per primera vegada d’una força regionalista: Junts pel Poble (JPP).

Aquest partit, fundat a l’arxipèlag de Madeira, ha promès de prioritzar qüestions d’autogovern i la defensa dels interessos dels habitants de les diferents illes que hi ha a Portugal, amb propostes com ara impulsar un ferri que connecti Madeira i el continent o una reforma dels subsidis de transport. El partit ja va ser la segona força a les eleccions regionals del proppassat mes de març i, en referència al poble d’Astèrix, són anomenats “bojos gals”.

El nou diputat és Filipe Sousa, batlle fins ara de Santa Cruz, la segona localitat més gran de l’arxipèlag. JPP no es defineix ni d’esquerres ni de dretes, opta per una autonomia més gran de Madeira i té un acord de col·laboració amb Coalició Canària, que es defineix com a nacionalista i forma part del Partit Demòcrata Europeu, i inclou també el PNB.

Tot i que el seu àmbit és Madeira, s’ha hagut de constituir com una formació d’àmbit estatal i evitar qualsevol referència a Madeira en el seu nom, perquè la mateixa constitució portuguesa especifica que “no es poden formar partits que, pel seu nom o pels seus objectius programàtics, tinguin naturalesa o abast regional”. Sobre això, el 2015 el Tribunal Constitucional va el va legalitzar com a partit polític. Un “partit nacional”, subratllen, però “autonomista”.

Una reivindicació que ve de lluny

Les demandes d’autogovern a Madeira venen de lluny, i de fet, en els anys setanta hi va haver un fort moviment independentista a l’arxipèlag, el Front d’Alliberament de l’Arxipèlag de Madeira, similar al que hi havia a les Açores i que va dur a terme centenars d’accions armades.

Dècades més tard, el 2014, el president del govern autònom de 1978 al 2015, Alberto Joao Jardim, va demanar un nou model d’autogovern: “No consisteix en la pretensió d’independència, però sí en un nou model d’autonomia en on quedin definides les competències de la República Portuguesa: drets, llibertats i garanties; defensa, seguretat; política exterior; tribunals administratius i sistema de seguretat social”.  “La qüestió rau en si l’estat portuguès serà prou democràtic i civilitzat per consensuar aquest contenciós, fins i tot per la via del referèndum, o si seguirà dominat pels autoritarismes i traumes de l’imperi, que tants mals van comportar”, deia aleshores el president.

Madeira es troba a quatre-cents quilòmetres de Tenerife i a gairebé mil de Lisboa, i depèn totalment del pressupost que li arriba de l’estat, i ara sembla haver entrat en una nova etapa amb un diputat regionalista que per primera vegada al continent.

El festival Sónar ha fet públic un comunicat en què es desvincula de “qualsevol acció” del fons d’inversió pro-isrelià KKR, al qual pertany, i ha expressat la solidaritat amb la població civil palestina atrapada.

Sónar recorda que va ser adquirit el 2018 per Superstruct Entertainment, i que aquesta empresa va passar a mans de KKR l’any 2024. Per això, assegura que no té cap mena d’ingerència ni control sobre les inversions ni les decisions del fons, que també és propietari de festivals com el Viña Rock, l’Arenal Sound i el FIB.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sónar Festival (@sonarfestival)

Divendres, els grups de música Animistic Beliefs, Jeisson Drenth, Mаgdalena Petrova i Ratri Notosudirdjo van anunciar que no tocarien enguany al Sónar tal com era previst. “Sabem que cap espai està lliure de contradiccions, però en algun lloc s’ha de traçar la línia⁣⁣”, deien, i demanaven de “trencar el cercle” en contra de l’emblanquiment oer mitjà de l’art.

“Des de Sónar, volem expressar de manera explícita la nostra solidaritat amb la població civil palestina atrapada en la catàstrofe humanitària que es viu a Gaza”, diu el comunicat. I afegeix: “Estenem també aquesta solidaritat a totes les persones que sofreixen les conseqüències de la violència i la vulneració de drets humans a qualsevol part del món. Ens importa i ens concerneix el sofriment de milers de persones innocents que pateixen la crueltat de guerres, ocupacions i genocidis dels quals la comunitat internacional som testimoni.”

El festival defensa que la seva independència “es manté íntegra en tots els àmbits que defineixen la identitat de Sónar”, com ara la línia artística, la gestió del festival i el compromís ètic i cultural. Reivindica, així mateix, la trajectòria de més de tres dècades com a espai de llibertat creativa i de transformació social: “Un espai d’acollida i projecció per a totes aquelles veus que representen les seves comunitats.”

Finalment, Sónar subratlla el seu caràcter col·lectiu i el seu compromís amb valors com la llibertat d’expressió, el pensament crític i la cultura. “Ara i sempre, Sónar és un festival de tots, no subjecte a les sigles de ningú”, ha dit el festival.

Nou camions amb ajut humanitari han entrat avui a la franja de Gaza a través del pas de Kerem Shalom, al sud-est del territori, després d’onze setmanes de blocatge israelià, segons que ha explicat el cap d’ajuda humanitària de l’ONU, Tom Fletcher.

L’alt representant de les Nacions Unides ha donat la benvinguda al fet, però l’ha considerat una “gota a l’oceà” i ha subratllat que se n’ha de deixar entrar una quantitat “significativament” més alta “començant demà al matí”. Fletcher ha exigit que s’obrin almenys dos passos cap a Gaza, un al nord i un al sud, que se simplifiqui els procediments, que no es facin atacs ni als llocs ni en les hores de les entregues i que es permeti a l’ONU cobrir “tot el ventall de necessitats”.

Israel ha anunciat aquest migdia que permetria l’entrada limitada d’aliments a Gaza per evitar “una crisi de fam” després de bloquejar durant setmanes l’ajuda humanitària a la Franja. Netanyahu va decidir diumenge permetre l’entrada d’una “quantitat bàsica d’aliments” a Gaza aixecant parcialment el bloqueig imposat des d’inicis de març.

L’ONU fa setmanes que alerta del risc de fam a la Franja, on viuen més de dos milions de persones. Fletcher assegurava poc abans que s’obrís el pas de Kerem Shalom que hi ha 9.000 camions preparats per entrar a Gaza.

Richard Strauss, el compositor que va fer sonar a Zaratustra i dansar a Salomé - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

El president rus, Vladímir Putin, ha dit avui que Rússia està disposada a elaborar amb Ucraïna un memoràndum que inclogui un acord de pau. Ho ha afirmat després d’una conversa telefònica de més de dues hores amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

Segons que ha explicat a la premsa, en declaracions recollides per l’agència TASS, Putin considera que un alto-el-foc amb Kíiv és possible si s’arriben als acords corresponents. També ha indicat que Trump li ha expressat el seu suport a aquesta possibilitat.

“El document que estem disposats a treballar amb la part ucraïnesa hauria de definir una sèrie de punts, com ara els principis per a l’alto-el-foc i un possible calendari per a executar l’acord”, ha dit.

En declaracions a la xarxa social Truth, el president Trump ha dit que la trucada ha estat positiva. “Acabo de completar una trucada de dues hores amb el president Vladímir Putin. Crec que ha anat molt bé. Rússia i Ucraïna començaran immediatament negociacions cap a un alto-el-foc i, encara més important, cap al final de la guerra”, ha assenyalat.

Segons Trump, les condicions de l’acord seran definides exclusivament per Rússia i Ucraïna, perquè només ells coneixen els detalls que caldrà negociar. “El to i l’esperit de la conversa han estat excel·lents. Si no ho hagués estat, ho diria ara mateix”, ha afegit. Trump ha assegurat que, quan el conflicte acabi, Rússia vol fer un comerç a gran escala amb els Estats Units, i que ell ho veu amb bons ulls: “Hi ha una oportunitat immensa per a Rússia de crear riquesa i ocupació. El seu potencial és il·limitat. I Ucraïna també se’n pot beneficiar molt en el procés de reconstrucció del país.”

Putin també ha agraït a Trump el suport per a reprendre les negociacions directes entre Rússia i Ucraïna, aturades des del 2022. Ha assenyalat que aquest suport nord-americà podria facilitar la represa del diàleg. Finalment, ha elogiat la conversa amb Trump, que ha qualificat de molt constructiva. “La valoro molt positivament”, ha declarat. Segons Trump, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president francès, Emmanuel Macron; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; el canceller alemany, Friedrich Merz, i el president finlandès, Alexander Stubb, ja han estat avisats de la conversa.

pic.twitter.com/q5CPyHZkLD

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) May 19, 2025

“Una actuació que és violència policial racista i racisme institucional”. Així ha definit Podem València l’actuació de la policia espanyola contra una dona afrocolombiana al carrer Sant Vicent Màrtir de València. “Condemnem eixa actuació policial racista i violenta”, diuen en una piulada a X, on han difós un vídeo compartit pel col·lectiu Afroféminas.

En el vídeo, es pot veure com la policia espanyola tira a terra la dona i, cop seguit, diversos policies li donen cops de porra. Podem ha demanat a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, explicacions i unes disculpes, així com reparar el dany i les responsabilitats causades. 

VilaWeb ha pogut confirmar que els fets van tenir lloc dissabte a les 15.00 h, prop de l’estació Joaquín Sorolla. La policia espanyola diu que es va tractar d’una intervenció per amenaces amb arma blanca i que hi ha cinc detinguts. La investigació dels fets encara és oberta, però, en tot cas, la policia rebutja valorar l’actuació policial ni confirmar si s’ha obert cap investigació per l’actuació dels agents.

Sobre això, en declaracions a Eldiario, Layli Colorado, ja jove agredida, ha explicat que va ser víctima de l’actuació policíaca, juntament amb els seus pares i un amic, i que estudien de denunciar el cas; segons explica, la van colpejar i esposar simplement per haver-se negat d’identificar-se quan els va retreure que tractessin malament a dos joves que acabaven de detenir.

Evidentemente una actuación que es violencia policial racista y racismo institucional. Evidentemente, condenamos esta actuación policial racista y violenta.@pilarbernabe debe dar explicaciones, pedir disculpas, reparar el daño y depurar responsabilidades. https://t.co/OkjBf0DwpH

— Podem València (@PodemVLC) May 19, 2025

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Afroféminas | #antirracismo | #afrofeminismo (@afrofeminas)

El Departament d’Educació ha resolt sancionar l’ex-director de l’institut de l’Ebre i l’ex-adminstradora amb sis mesos sense sou ni feina com a responsables d’una falta greu pel cas d’irregularitats contractes de pràctiques dels estudiants de formació professional del centre del centre.

Fonts del Departament han confirmat a l’ACN el resultat de la resolució dels expedients sancionadors, que havien avançat en un comunicat avui al matí la CGT i la Intersindical. Educació ha precisat que ja ha notificat “recentment” les resolucions, que encara no són fermes i que poden ser objecte de recurs per part dels afectats. Tots dos van dimitir dels seus càrrecs abans de finalitzar el curs passat, segons han recordat els sindicats.

Els sindicats han mostrat la seva satisfacció davant el fet que la Generalitat hagi acabat reconeixent els fets que van denunciar el mes de març de l’any passat sobre alumnes que treballaven per al mateix centre sense contracte ni de conveni de pràctiques, sense estar donats d’alta a la Seguretat Social i, “per tant, sense protecció en cas d’accident laboral”. Afegeixen que els estudiants desconeixien l’empresa per la qual haurien d’haver estat treballant durant mesos i “ni tan sols tenien un tutor d’empresa assignat”.

Les irregularitats, segons que recorden, ja van ser provades per la Inspecció de Treball que va declarar els convenis de pràctiques no vàlids i va multar l’Institut amb més de 50.000 euros, “una sanció que previsiblement es veurà incrementada, ja que s’han detectat divuit alumnes que des del 2021 van realitzar pràctiques de manera irregular al centre”. Els casos anteriors a 2021 haurien prescrit. Inicialment eren quatre.

Han revelat també que el 30 d’abril, novament Inspecció de Treball es va personar a l’Institut de l’Ebre per cercar possibles irregularitats en els darrers casos detectats. Citant també fonts consultades, avancen que la Intervenció General ha resolt una auditoria dels comptes de l’institut “detectant irregularitats en la gestió de contractes menors relacionades en el fraccionament de contractes”. “Educació no descarta fer reclamacions patrimonials als responsables”, han afegit.

Fins i tot, asseguren tenir constància de l’obertura d’un nou expedient al director dimitit, Armand Pons. Un expedient que es trobaria en fase d’instrucció per la decisió del director de “tallar tota via de comunicació del centre amb els denunciants durant mesos”.

Tant la CGT com la Intersindical han volgut fer valdre la “pressió sindical exercida” i la “persistència” de l’estudiant en la resolució del cas. Alerten, però, que continuaran vigilant per evitar nous casos i recorden que la mercantilització dels estudis d’FP augmenta el risc d’irregularitats amb les pràctiques. També avancen que, amb la via administrativa finalitzada, els denunciants “estan valorant la possibilitat d’elevar la denúncia a la via penal com un presumpte delicte de frau a l’administració, falsificació documental, malversació de fons i prevaricació”.

El president d’ERC i ex-vice-president del govern, Oriol Junqueras, ha comparegut a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya, i la seva darrera intervenció ha acabat amb una picabaralla amb el diputat del PP Rafael Hernando, amb la participació de Vox i del president de la comissió.

Junqueras demana una investigació judicial contra els promotors de l’operació Catalunya

En resposta al fet d’haver estat investigat judicialment el PP, Junqueras ha dit que la policia devia entrar a la seu d’aquest partit perquè “ha comès tants delictes que algú va creure que havia de prendre mesures”, mentre se sent com Rafael Hernando se’l sent com, a micròfon obert, diu “el delinqüent és vostè”; tot seguint, i havent estat acusat d’haver donat un cop d’estat, Junqueras ha estat contundent amb Hernando: “Vostè forma part d’un partit polític el qual el seu fundador va ser ministre d’una dictadura que es va imposar per la força de les armes amb el suport de l’exèrcit alemany i italià i és un fet històric”. Entre interrupcions, Hernando ha assegurat que Ramon Franco, germà del dictador, va ser diputat d’ERC. Quan Junqueras anava a respondre, s’ha vist interromput novament.

“El seu torn ha acabat, l’ha gastat, senyor Hernando, no em doni lliçons”. En aquest moment ha intervingut el president de la comissió, Arnau Ramírez, del PSC, que també s’ha trobat discutint amb el diputat del PP. Finalment, Junqueras ha pogut acabar la frase que havia començat: “Va ser membre d’un partit fundat per una persona que havia donat un cop d’estat anteriorment. De cop d’estat el vostre partit és especialista”. Aquí, sense haver estat citat, s’han sentit les queixes del diputat de Vox. “Senyoria de Vox no es donin per al·ludit parlant de cop d’estat no estem al seu torn ni se li ha dit res”, ha respost Ramírez, amb un d’humor.

Aquí Junqueras, ha saltat finalment contra el PP: “Tant els hi molesta que pugui parlar? Per l’amor de Déu, deixin parlar” “És vostè el colpista, condemnat per això”, ha insistit Hernando. Junqueras ha tallat amb una sentencia: “Jo tinc tot el temps del món per molt que m’interrompi”. Pocs minuts després ha acabat la sessió.

Els sindicats de Freixenet han convocat vaga del 27 al 30 de maig en contra de l’ERO amb què l’empresa preveu acomiadar un 24% del conjunt de la plantilla. En un comunicat, el comitè d’empresa critica que la direcció “es manté intransigent” després de tres reunions i reclama una “solució dialogada”.

El comitè explica que ha demanat que en la negociació hi participi la família Ferrer, propietària d’un 50% de les accions de la companyia, i lamenta que aquesta “no dona la cara”. L’aturada començarà a les 22.00 del 26 de maig i s’allargarà fins a les 2200 del 30 de maig. Els representants dels treballadors també es manifestaran a Sant Sadurní d’Anoia el dia 28 de maig i davant el parlament el dia 29.

El mestre rus de ballet Iuri Grigoróvitx, una de les figures cabdals de la dansa del segle XX, s’ha mort avui a noranta-vuit anys, segons que ha informat el Teatre Bolxoi de Moscou. Durant més de trenta anys, Grigoróvitx en va ser el coreògraf principal i director artístic, en una etapa que va consolidar la reputació internacional de la companyia.

Nascut a Leningrad l’any 1927, en plena consolidació del règim soviètic, Grigoróvitx es va formar a l’Escola Coreogràfica de la ciutat, actual Sant Petersburg. Va debutar com a solista al ballet Kírov i, aviat, es va guanyar el respecte com a creador amb la posada en escena de La flor de pedra, una peça d’inspiració folklòrica amb música de Serguei Prokófiev. Aquell èxit el va catapultar al Bolxoi, on va desembarcar com a coreògraf el 1964. A partir d’aleshores, es va convertir en l’ànima de la companyia. En plena Guerra Freda, va contribuir a projectar el ballet soviètic arreu del món, amb muntatges monumentals, d’una gran força escènica i musical. Va fer coreografies emblemàtiques com Espàrtac, de Khatxaturian; Ivan el Terrible, amb música de Prokófiev; Romeu i Julieta i El Trencanous, de Txaikovski; i El segle d’or, amb música de Xostakóvitx. La seva col·laboració amb l’escenògraf georgià Simon Virsaladze va marcar una etapa de gran esplendor visual al Bolxoi.

Grigoróvitx també va tenir un paper decisiu en la formació i projecció d’algunes de les grans estrelles del ballet rus, com ara Natalia Bessmertnova –la seva esposa–, Ekaterina Maksímova i Vladímir Vasíliev.

Tanmateix, la caiguda de la Unió Soviètica va marcar un punt d’inflexió. Les tensions internes, els problemes financers i la fugida de talent a l’estranger van fer trontollar el prestigi del Bolxoi. El 1995, després de mesos de conflictes amb la direcció sobre les condicions laborals dels ballarins, va dimitir. Aquella mateixa nit, el públic es va quedar sense funció: un ballarí va sortir a l’escenari per anunciar una vaga sense precedents en més de dos-cents anys d’història del teatre.

Després d’aquesta crisi, Grigoróvitx va fundar la seva pròpia companyia a Krasnodar, però el 2008 va tornar al Bolxoi per reprendre-hi l’activitat com a coreògraf. El teatre li va retre un gran homenatge el 2017, amb dos mesos de funcions especials per celebrar-ne el norantè aniversari. Al llarg de la seva vida, Grigoróvitx, va rebre els màxims honors soviètics i russos, com ara el títol d’Artista del Poble de l’URSS i l’orde d’Heroi del Treball Socialista. Amb la seva mort, desapareix l’últim gran coreògraf de l’era soviètica. El teatre Mariinski de Sant Petersburg l’ha acomiadat avui tot dient: “Amb ell se’n va tota una època.”

a càrrec de Neus Ribas - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja, que investiga la gota freda, ha expulsat el col·lectiu de funcionaris públics Manos Limpias de l’acusació popular. La jutgessa fonamenta la decisió dient que hi ha una incompatibilitat clara entre el rol de defensa exercit pel lletrat José María Bueno Manzanares i la seva vinculació com a cap dels serveis jurídics del sindicat.

La jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra, assenyala que la doble funció del lletrat, que alhora defensa l’investigat Emilio Argüeso, ex-secretari d’Emergències, i encapçala les accions penals de Manos Limpias, vulnera els principis bàsics de neutralitat i objectivitat en el procés penal. En la interlocutòria, s’assenyala que aquesta situació impedeix que la funció acusadora es dugui a terme amb la independència i imparcialitat necessàries.

La setmana passada, la jutgessa va admetre la personació del sindicat, però va acordar de donar trasllat a l’advocat, perquè manifestés si existia o no incompatibilitat entre l’exercici de defensa d’Argüeso i el de l’acció penal per Manos Limpias contra el seu client.

El tribunal ha destacat ara unes quantes evidències de la relació estreta entre el lletrat i el sindicat, incloent-hi declaracions públiques on aquest es presenta com a “advocat de referència” i “responsable jurídic de Manos Limpias”.

A més, el tribunal assenyala que el sindicat no havia impulsat cap acció penal contra altres implicats en la causa, com ara l’ex-consellera d’Emergències Salomé Pradas, cosa que reforça encara més la sospita de parcialitat.

L’Audiència de València confirma que no admet la querella d’Hazte Oír contra Pilar Bernabé per la gota freda

Diligències sobre l’embassament de Forata i proves noves

A part de la resolució sobre Manos Limpias, la jutgessa ha emès més resolucions relacionades amb la investigació de la gota freda. En primer lloc, ha desestimat un recurs de reforma presentat per una acusació particular que demanava la pràctica de diligències relacionades amb l’embassament de Forata.

Segons el criteri judicial, no existeix cap relació causal entre aquesta infrastructura i els fets investigats, atès que les víctimes es trobaven en zones no afectades per cap laminació hidràulica. Un perit independent va confirmar que la presa havia funcionat correctament i havia ajudat a reduir el cabal del riu, sense provocar cap desbordament per coronació.

Alhora, la jutgessa també ha refusat la petició de citar com a testimonis uns quants responsables de Salvament Marítim i de la torre de control de l’aeroport de Manises, entre més. Segons la jutgessa, aquestes declaracions superen l’àmbit del procediment, ja que la instrucció no pot entrar a valorar individualment cada possible operació de rescat aeri o marítim. Assenyala que hi va haver una manca generalitzada d’avisos d’emergència tant a la ciutadania com a les autoritats i cossos de seguretat, com a focus central de la investigació.

Finalment, la jutgessa ha ordenat a La Sexta (Atresmedia) que faciliti una còpia íntegra del programa Salvados emès el 8 de desembre de 2024, on s’entrevistava el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, del Partit Popular (PP), a fi de valorar la seva rellevància en el cas. Mompó mateix ha estat citat a declarar com a testimoni, i també s’ha requerit la presència de familiars d’una de les víctimes per oferir-los accions i valorar seqüeles psíquiques.

El president d’ERC i ex-vice-president del govern, Oriol Junqueras, ha comparegut avui a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya. Junqueras, que ha renunciat al seu dret d’intervenir abans de les preguntes dels grups, ha acusat el govern espanyol d’aleshores d’haver violat “amb entusiasme” i de manera sistemàtica els principis generals del dret i les bones pràctiques de qualsevol democràcia. “Les democràcies no empresonen rivals polítics”, ha recordat.

Segons Junqueras, els promotors de l’operació Catalunya, que van cercar i inventar proves contra la seva formació, “van travessar totes les línies”, però “no van trobar mai res” i “ni tan sols van ser capaços de construir els seus invents”. El cap d’ERC ha dit que, contràriament al que havien sostingut alguns dels màxims responsables del PP i del govern de Rajoy, la repressió contra l’independentisme es va basar en “eines no democràtiques i contra l’estat de dret”. Amb tot, ha afegit, no van assolir els seus objectius, perquè ERC continua “compromesa amb la causa de la democràcia, la llibertat i la justícia” així com amb “la independència de Catalunya”.

“És evident que quan ho han cregut necessari no han dubtat a saltar-se els procediments”, ha dit. Ha inclòs en aquestes vulneracions l’espionatge i les condemnes d’inhabilitació que el Tribunal Suprem espanyol es nega a aixecar malgrat l’amnistia. “Com que se saben incapaços de guanyar-nos en termes democràtics, pretenen guanyar-nos fora de les urnes”, ha dit Junqueras.

En aquesta línia, ha advertit que els mateixos actors que van impulsar l’operació Catalunya “no dubtarien a utilitzar els mateixos procediments il·legals i antidemocràtics a molta altra gent”. “I no em refereixo a gent de Podem, Sumar o el PSOE, sinó també a gent del PP que ha estat espiada pel seu propi partit”.

També ha fet referència a la violència exercida el Primer d’Octubre; sobre això, ha dit que quan un estat necessita emprar les forces de l’ordre per apallissar persones que van votar és que té poca confiança amb la seva capacitat de conviccions”. Els estats se sustenten “en consens o coacció” i, en referència a això, ha dit que és significatiu que l’estat “necessiti utilitzar aquest mena d’eines”: “És evident que l’estat ha volgut intimidar aquesta societat, tots aquells que consideren un perill”.

Junqueras reclama a la fiscalia que actuï d’ofici contra els promotors

“El fet que un ministre doni instruccions a un jutge sobre la manera d’inventar proves”, ha dit, en referència als àudios del que era ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, fa evident que cal una investigació a l’àmbit judicial. I ha defensat que la comissió d’investigació tenia el deure moral i polític de posar els fets i la informació de què disposa en coneixement de la fiscalia.

La decisió d’enviar el cas des de la mesa a la fiscalia depèn del PSOE, que és qui controla l’òrgan de govern de la comissió juntament amb Sumar. Segons Junqueras, la comissió hauria de remetre al fiscal “tots els fets i elements que s’han posat en evidència” durant les compareixences que han tingut lloc fins ara.

Preguntat per les manifestacions de l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias, que ha exigit unes disculpes per les informacions falses de la trama sobre ell, Junqueras ha apuntat que ell volia que es fes justícia. “Nosaltres no som aquí perquè ens demani perdó ningú, que, encara que ens ho demanés, no seria sincer”, sinó que “som aquí per exigir justícia i recordar que l’estat espanyol, a través dels seus àmbits judicials, ha incomplert els principis generals del dret”, ha dit.

Sobre l’espionatge a dirigents independentistes amb el sistema Pegasus, el cap d’ERC ha acusat l’estat espanyol d’actuar reiteradament en contra de tots els criteris establerts per la comissió de Venècia sobre espionatge. “Incompleixen totes les condicions sobre la informació necessària a les persones que han estat investigades, i incompleixen l’obligació que existeixi una autoritat independent que autoritzi aquests espionatges”, ha dit. Sobre això, ha afegit també que el govern de Pedro Sánchez ha fet algunes de les escoltes. “Estem acostumats que el PSOE continua actuant sovint al marge dels criteris democràtics”, ha dit.

El magistrat instructor del Tribunal Suprem Javier Hernández ha citat el 6 de juny l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez perquè declari voluntàriament en la causa oberta contra ell per haver difós una prova falsa de covid del president de la Generalitat, Salvador Illa, aleshores ministre de Sanitat.

Alvise Pérez és investigat per falsedat documental i injúries. A més, l’instructor ha admès com a acusació popular al PSC, que va presentar una querella contra l’eurodiputat i va prestar una fiança de 15.000 euros.

El president del Tribunal Constitucional espanyol, Cándido Conde-Pumpido, ha rebutjat de portar al ple la possibilitat de consultar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el recurs que van presentar els diputats del PP contra la llei d’amnistia, tal com reclamaven tres magistrats del sector conservador. Igualment, ha descartat de paralitzar-ne el debat mentre el TJUE no resolgui les consultes presentades per altres tribunals espanyols sobre aquesta mateixa norma.

El TC aparta definitivament Macías de totes les deliberacions sobre la llei d’amnistia

Segons que ha informat el tribunal, Conde-Pumpido ha dictat un acord en què denega la petició dels magistrats conservadors César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, tot considerant que no és el moment de debatre en ple si cal elevar una qüestió prejudicial al TJUE.

Després de consultar la vice-presidenta del tribunal i ponent de l’esborrany de sentència que respondrà al recurs del PP, la magistrada Inmaculada Montalbán, Conde-Pumpido ha conclòs que era prematur fer el debat que reclamaven els tres magistrats de manera separada de la deliberació principal sobre el fons del recurs d’inconstitucionalitat.

A més, el Constitucional ha avançat que el debat sobre l’amnistia, que començarà amb l’anàlisi del recurs del PP, es faria ben aviat. El mes d’abril passat, Conde-Pumpido mateix ja va assegurar públicament que el debat era previst abans de l’estiu.

També ha rebutjat la petició de Tolosa, Arnaldo i Espejel de suspendre les deliberacions fins que el TJUE no hagi respost les consultes d’altres tribunals espanyols sobre la llei d’amnistia.

Segons el Constitucional, Conde-Pumpido explica que “la funció de control abstracte de constitucionalitat que ha de fer el tribunal és independent de les decisions adoptades per altres òrgans jurisdiccionals dins l’àmbit de les seves competències específiques”. I afegeix: “Tot això sense perjudici que, durant la deliberació del projecte de resolució del recurs, es puguin formular les manifestacions i propostes que els magistrats considerin escaients.”

Continua la transformació d’À Punt. El cap de política dels informatius, Santi Hernández, ha presentat la renúncia al càrrec per discrepàncies amb el nou cap d’informatius, Josep Magraner. El periodista ha demanat de tornar a exercir de redactor, segons que ha explicat Valencia Plaza i ha confirmat VilaWeb.

À Punt s’aboca a la degradació lingüística eliminant els correctors dels programes externs

Hernández era cap de política d’ençà del 2018 i la dimissió arriba enmig de la transformació que l’executiu valencià –dirigit pel PP i Vox– du a terme a la radiotelevisió pública. La setmana passada, À Punt va nomenar Josep Magraner Duart nou director d’informatius. Tots dos havien coincidit als informatius de Canal 9.

A banda, el sots-director d’informatius, Ximo Ferrandis, ha sol·licitat una excedència, decisió que va comunicar als seus companys fa uns dies i que, segons explica Europa Press, s’emmarca també en les discrepàncies amb el nou projecte d’À Punt.

La Unió de Periodistes Valencians ha denunciat públicament que els darrers acomiadaments a À Punt, sobretot el de la cap de redacció reincorporada fa una setmana i acomiada injustificadament, recorden les pràctiques del pitjor Canal 9.

Nou colp del Consell a À Punt: Cultura en desmantella el servei de documentació