Lloc: Església de Santa Maria

Lloc: Llotja del peix blau del Port d'Arenys

Jornades de recreació SXVIII - Lloc: Platja d'Arenys (Rial del Bareu)

Descobreix els espais florits - Lloc: Diversos espais

A càrrec de Jordi Barbeta, periodista i politòleg - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Lloc: Biblioteca

Lloc: Llotja del Port d'Arenys

Entrevista de Eloi Tomàs -Cineasta- a l'escriptora Laura Gavaldà - Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

La direcció del centre territorial de RTVE al País Valencià, que havia anunciat que plegava en bloc per no poder assumir l’augment de la càrrega de feina, ha retirat la dimissió després d’una trobada amb el president de la corporació, José Pablo López. Ho han confirmat fonts internes de RTVE a l’agència Efe.

RTVE vol que La 2 comenci a emetre programes en desconnexió territorial al País Valencià

La reunió s’ha fet avui a Madrid i hi han participat la directora del centre, Arantxa Torres; la cap d’informatius, Aurora Moncholi, i l’editora Gemma Guzmán. Segons aquestes fonts, totes dues parts han acordat de continuar treballant conjuntament per garantir que el centre territorial valencià esdevingui un veritable centre de producció audiovisual, amb els recursos necessaris.

Les tres responsables van comunicar ahir als treballadors del centre la decisió de dimitir, una setmana després d’haver anunciat José Pablo López al congrés espanyol que el centre de RTVE al País Valencià esdevindria un centre de producció. Segons que van explicar a l’assemblea, no podien assumir l’augment de responsabilitats que aquest canvi implicava, sobretot tenint en compte la sobrecàrrega de feina que ja acumulaven arran de la gota freda.

Aquest malestar ja l’havien traslladat al consell d’administració de RTVE en una visita feta al centre valencià el 13 de maig, tal com han recordat fonts d’aquest òrgan. Finalment, però, han decidit de mantenir-se als llocs de feina i continuar coordinant la transició del centre territorial cap a un model més ambiciós de producció i continguts.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha acusat els presidents de Catalunya, Salvador Illa, i el País Basc, Imanol Pradales, d’haver “imposat l’orellera” a la conferència de presidents de Barcelona.

En una atenció als mitjans posterior a la reunió, avui a la tarda, Mazón ha dit que no ha estat pas la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui havia causat cap polèmica sobre les llengües. Així mateix, Mazón ha demanat eleccions al president espanyol, Pedro Sánchez, perquè una nova majoria pogués aprovar un pressupost a l’estat espanyol que permetés d’accelerar el procés de reconstrucció al País Valencià després de la gota freda.

Mazón, a Sánchez: “Venim en termes d’exigència, no de petició”

Mazón ha criticat que la majoria que donava suport a Sánchez fos incapaç d’aprovar uns comptes i també ha criticat fortament la conferència mateixa: “Semblava un regne de taifes, amb intervencions independents entre si, sense possibilitat d’acord i sense prendre en consideració propostes.” Sobre això, ha dit que el govern espanyol no tenia voluntat de coordinar-se ni reunir-se amb ell i ha acusat Sánchez concretament d’haver anat al País Valencià sense haver avisat, “no ens ha trucat mai”, ni haver-se volgut coordinar amb ell: “És una situació inèdita.” I ha repetit que calien ajudes i coordinació per a la reconstrucció. Finalment, ha dit que feia anys que esperava que s’impulsés un fons d’anivellació o compensació, i ha instat a convocar un consell de política fiscal i financera i abordar el sistema de finançament.

La presidenta de les Illes, Marga Prohens, ha començat la seva intervenció a la conferència de presidents en català. Tanmateix, a diferència del que ha fet quan han pres la paraula Salvador Illa i Imanol Pradales, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, no ha abandonat la sala. De fet, també ha continuat a la sala quan Alfonso Rueda ha parlat en gallec.

El govern basc esclata pel menyspreu d’Ayuso i més presidents del PP: “És intolerable”

Segons fonts del govern de les Illes, Prohens s’ha expressat en català i en castellà. Així mateix, l’executiu ha volgut marcar distàncies amb la decisió d’Ayuso de sortir de la sala quan el president basc ha parlat en èuscar i de restar fora mentre Illa parlava en català.

El vice-president i portaveu del govern, Antoni Costa, ho ha expressat amb aquestes paraules quan li han demanat què pensava del comportament de la presidenta madrilenya i si hauria comprès que hagués sortit de la sala en cas de Prohens: “Tenim una manera de fer diferent. Respectam la senyora Ayuso, però jo crec que la presidenta Prohens té un tarannà diferent.” “Ho diré clarament: crec que la presidenta Prohens no té tendència a cercar confrontacions. Potser unes altres presidentes… Bé, crec que ens entenem”, ha afegit.

En la seva intervenció posterior a la conferència de presidents ha reclamat al president espanyol que reforci el control de les fronteres i que propiciï un “canvi dràstic” de la política en qüestió d’immigració per frenar l’arribada d’immigrants a les Illes. També ha tornat a instar Sánchez a reconèixer l’existència de la ruta migratòria entre Algèria i l’arxipèlag. “Ha estat una petició gairebé d’auxili. Ens estan deixant sols en una situació amb què ja no podem més”, ha lamentat Prohens, posant l’èmfasi en la manca de recursos que sofreix el govern de les Illes per a fer-hi front.

La presidenta de les Balears ha tornat a rebutjar el repartiment de menors migrants no acompanyats procedents de Canàries i Ceuta, al·legant una vegada més la manca de capacitat, i ha considerat que aquesta estratègia no és més que “un cop de peu cap endavant” que no va a l’arrel ni soluciona el problema.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, no ha volgut valorar directament el xou de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha abandonat la conferència de presidents quan s’ha intervingut en èuscar i català. “Jo faig valdre que tothom s’ha quedat”, ha dit, sobre la resta de presidents del PP.

Illa diu que cal poder debatre sobre finançament “amb serenor i lluny de prejudicis i estereotips”

“Agraeixo el capteniment que han tingut els presidents que s’han quedat i que veuen una riquesa en les llengües cooficials”, ha afegit Illa, en la conferència de premsa de després de la reunió. “Les llengües cooficials no són un tema menor. Són una riquesa i serveixen per entendre Espanya”, ha conclòs.

A primera hora del matí, Illa ja ha respost a les amenaces i crítiques d’Ayuso, que ahir va dir: “En compte de promoure l’espanyol, el que fan és utilitzar el català per fer provincianisme amb el secessionisme català, que és una corruptela que no penso pagar des de la Comunitat de Madrid.”

Les paraules d’Illa sobre l’actuació d’Ayuso contrasten amb la versió del govern basc, que ha titllat d’intolerable i de falta de respecte el xou de la dirigent del PP. A més, ha assenyalat que el menyspreu a l’èuscar ha anat més enllà de la fugida d’Ayuso i també s’hi han afegit amb escarafalls els presidents de Múrcia, el País Valencià, l’Aragó, Castella i Lleó, Extremadura i Melilla.

“Catalunya no ha demanat mai cap privilegi”

Illa ha dit que les intervencions de la resta de presidents no li havien fet variar la idea que calia una reforma del sistema de finançament a l’estat espanyol. Sobre això, ha dit que la proposta d’un finançament singular en cap cas no era un privilegi. “Catalunya no ha demanat mai cap privilegi, ni el demana ara. […] Em dol que a vegades els comentaris desprenguin mostres de desconfiança de què ni el govern ni Catalunya en són mereixedores.”

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha dedicat part de la seva intervenció a la conferència de presidents a insistir sobre el que ha considerat el “disbarat i l’esperpent” de permetre l’ús del català, l’èuscar i el gallec, perquè, a parer seu, “Espanya no és un país plurinacional”, i “l’espanyol és la llengua oficial de l’estat”. Segons Ayuso, la “maniobra de l’orellera” en aquesta reunió fa que la resta de presidents se sentin “estrangers a casa seva”, i és un exemple més “del que mina la vida pública i privada en aquests anys”.

El govern de les Illes es desmarca del xou d’Ayuso: “Prohens té un tarannà diferent”

#EnDirecto | Ayuso, tras abandonar la Conferencia durante las intervenciones de Illa y Pradales: "No tiene sentido que en los pasillos estemos hablando en perfecto español entre todos y que luego me tenga que poner un pinganillo en mi casa, en España, en Cataluña" pic.twitter.com/oeFtZVvopx

— Europa Press (@europapress) June 6, 2025

Després de ser el centre d’atenció de la jornada quan se n’ha anat de la reunió per evitar de seguir les intervencions en èuscar i català d’Imanol Pradales i Salvador Illa, Ayuso ha tirat més benzina al foc i acusat el govern espanyol d’haver instrumentalitzat la “riquesa de les llengües regionals”.

#EnDirecto | Ayuso lamenta que no se use el catalán "como una riqueza, sino como un arma de división": "A mí me duele en el alma tener que pagarle la fiesta independentista a aquellas personas que han arruinado Cataluña" pic.twitter.com/hVthG9ub4Y

— Europa Press (@europapress) June 6, 2025

“Considero un disbarat parlar en espanyol al passadís durant el cafè i després posar-se una orellera per tractar aquí els temes de tots els espanyols”, ha dit durant el seu torn de paraula. Perquè, segons Ayuso, “Espanya no és un país plurinacional, és una gran nació de segles”, i “poques nacions com la nostra tenen una llengua comuna compartida per 600 milions de persones”.

Segons la presidenta de Madrid, posar-se l’orellera en realitat humilia les llengües oficials, perquè “les redueix simplement a una farsa”. “Respecto i veig bé que tots els presidents autonòmics parlin una mica i tanquin en les seves llengües cooficials”, ha dit, però “considero que el català i la seva literatura, per exemple, no es mereixen això”.

Uns altres presidents del PP no s’han fet seu el discurs d’Ayuso. La presidenta de les Illes, Magda Prohens, i el gallec, Alfonso Rueda, han parlat en català i gallec a l’inici de les seves intervencions. D’una altra banda, el president de l’Aragó, Jorge Azcón, ha afirmat que defensava i respectava les llengües oficials, però ha acusat el govern espanyol de fer servir aquest debat per “dividir en comptes d’unir”.

Ayuso no vol pagar “la creació d’una nació il·legal”

Ayuso ha fet referència també al finançament singular i a la condonació del deute del FLA per a totes les comunitats. Segons la presidenta madrilenya, la quota catalana no té encaix a la constitució, tot i que “ara tot és possible”. “Som la comunitat que més aporta i, per tant, crec que tenim dret a reivindicar no pagar la creació d’una nació il·legal”, ha dit.

Institucions científiques, artístiques i acadèmiques han fet públic un comunicat conjunt per a oposar-se al trasllat de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena, que actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El text afirma que la decisió judicial del Tribunal Suprem espanyol no ha tingut en compte cap criteri tècnic ni conservatiu.

El comunicat té el suport de deu institucions, entre les quals hi ha departaments d’història de l’art de les cinc universitats públiques catalanes que l’imparteixen –la Universitat de Barcelona, l’Autònoma, la Rovira i Virgili, la de Lleida i la de Girona–, i s’hi han adherit tres acadèmies històriques i l’Institut Amatller d’Art Hispànic, a més de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Risc per a les pintures

Segons el comunicat, la sentència no entra a valorar els riscs que implicaria el desmuntatge i trasllat de les pintures, ni el seu estat de conservació delicat. Critiquen que aquestes qüestions no han estat avaluades amb prou profunditat en cap instància judicial i recorden que, tot i la llarga extensió de la sentència de primera instància (2016), solament es dedicava una pàgina a la qüestió tècnica. Els signants defensen que les qüestions de propietat mai poden passar al davant de les de conservació i apel·len a la legislació catalana i espanyola sobre patrimoni, com també a les directrius de la UNESCO i organismes internacionals especialitzats com ICOM, ICCROM i ICOMOS.

A més, recorden que especialistes de renom internacional, com l’italià Gianluigi Colalucci –restaurador de la Capella Sixtina–, ja van advertir del risc que implicaria moure les pintures i van desaconsellar-ne expressament el trasllat.

Quan el restaurador de la Capella Sixtina va advertir contra el trasllat de les pintures de Sixena del MNAC

Un tracte incoherent

El comunicat també assenyala un greuge comparatiu respecte d’unes altres peces patrimonials de l’estat espanyol. Recorden que el Ministeri de Cultura espanyol ha fet servir raons de conservació per rebutjar el trasllat de la Dama d’Elx o del Guernica de Picasso, i es demanen per què no s’apliquen els mateixos criteris en el cas de les pintures de Sixena, tot i que el seu estat de conservació és més fràgil.

Per tot plegat, les institucions signants reclamen al MNAC i a la Generalitat de Catalunya que esgotin totes les vies jurídiques possibles en l’execució de la sentència i que intentin de convèncer els tribunals que la resolució no es pot dur a terme sense posar en perill les pintures. Conclouen expressant el seu “convenciment absolut, d’acord amb criteris acadèmics, científics i tècnics”, que les pintures han de romandre al MNAC, on poden ser conservades adequadament i accessibles a milers de visitants sense que calgui assumir cap risc.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha presentat a la conferència de presidents amb la intenció d’endurir el to contra el govern espanyol. Ha dit que no hi anava per demanar, sinó per exigir, davant una situació que ha qualificat de “urgent i extraordinària” arran dels estralls de la gota freda.

Festival d’espanyolisme banal en la conferència de presidents 

El Consell no ha fet cap valoració sobre el xou d’Isabel Díaz Ayuso, que ha abandonat la reunió quan s’ha parlat en català i èuscar. De totes maneres, el govern basc ha assenyalat Mazón com un dels presidents del PP que ha menyspreat la intervenció del president basc, Imanol Pradales.

El govern de les Illes es desmarca del xou d’Ayuso: “Prohens té un tarannà diferent”

“Ja no som en temps de peticions. És el moment d’exigir”, ha declarat, segons fonts del Consell. Mazón considera que el País Valencià viu una situació de necessitat màxima i ha dit que el govern espanyol continuava arrossegant els peus en matèria de finançament i liquiditat. També ha denunciat l’absència d’ajudes per a pal·liar els efectes de la gota freda i ha criticat que l’única opció que els restés fos endeutar-se.

El president ha denunciat que, per primera vegada en tretze anys, el País Valencià havia acabat sense accés al fons de liquiditat autonòmic. “Pot semblar una qüestió tècnica, però és el pilar que ens permetria fer front al moment clau que vivim”, ha remarcat. Per això, ha insistit que l’assistència a la conferència no era en clau de negociació, sinó de reivindicació.

A més, ha retret al president espanyol, Pedro Sánchez, i a uns quants ministres que visitessin el País Valencià, però s’estimessin més no reunir-se amb la Generalitat. També ha censurat que el govern espanyol no ajudés a resoldre els problemes d’aigües residuals que afectaven uns quants ajuntaments valencians.

Segons el registre de la Conselleria de Justícia i Interior, hi ha disset associacions de damnificats o víctimes de la gota freda legalment constituïdes. Entre les quals hi ha les tres majoritàries que s’han reunit a Brussel·les amb les presidentes del Parlament Europeu i de la Comissió Europea i amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Carlos Mazón va optar el 23 de maig per canviar el seu relat i oferir de reunir-se a les tres majoritàries. Totes tres van posar de condició de ser incloses en la llista de compareixents en la comissió d’investigació de les Corts. Amb la intenció de diluir el seu protagonisme, el Partit Popular va demanar la llista de totes les associacions legalment constituïdes per convidar-les totes.

El resultat de la consulta és aquesta llista amb disset noms, entre els quals hi ha  l’Associació de Damnificats per la DANA Alfafar-Horta Sud, l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O i l‘Associació Víctimes de la DANA  29 d’Octubre  2024, que són les més conegudes. També n’hi ha alguns que fins ara no havien tingut cap presència mediàtica, i on hi ha algunes errades com ara una que es diu Solo Pueblo Salva Pueblo constituïda, segons la nota, el 18 de desembre de 2025.

Entre més associacions registrades, hi ha SOS Picanya, dirigida pel president de SOS Desapareguts, Joaquín Amils, i Red de Rescate y Salvaguarda del Patrimonio en Emergencias. Hi ha també l’Asociación de Vecinos Sociópolis Fainar la Torre o l’Asociación Vecinal Mas del Jutge de Torrent.

Més associacions són Asociación Social por Xiva, Asociación Ayuda Técnica Solidaria, Asociación Vecinos Ecos del Agua de Benetússer, Asociación Fondo Solidario Dana, Associació Mai Més València, Associació Veïnal 29 d’Octubre, Plataforma de Apoyo Psicológico en Castástrofes Germanor, Valencians en Peu i Asociación Armonia Valencia.

Inclouran les víctimes en la llista de compareixents

La comissió d’investigació sobre la gota freda de les Corts Valencianes s’ha reunit avui i ha aprovat la compareixença de les associacions de víctimes. Amb tot, encara no s’ha fixat el calendari. Tant Compromís com el PSPV demanaran que aquestes declaracions siguen les primeres de totes les que es faran en la comissió. Tots dos partits acusen el Partit Popular i el PP de retardar tant com poden el començament de la feina.

Com que formar part dels compareixents en la comissió era una condició de les tres associacions majoritàries per a reunir-se amb el president Mazón, ara cadascuna haurà de convocar les assemblees per decidir quina decisió pren.

La circulació a les línies R3, R4 i R7 ha estat restablerta a les 13.45, segons que ha informat RENFE, una vegada els tècnics d’Adif han solucionat la incidència en el subministrament elèctric que afectava la catenària a l’estació de Montcada Bifurcació.

Els trens circulen fora d’horari i es recuperarà progressivament el servei. La incidència ha començat abans de dos quarts d’una i ha calgut interrompre la circulació de totes tres línies i gestionar un servei alternatiu entre Fabra i Puig i Montcada Ripollet a la R3. A la R4 es podia arribar fins a Cerdanyola del Vallès, i a la R7 s’han suprimit les noves expedicions durant el tall.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha posicionat avui sobre els atacs del PP i Vox a la llengua catalana, arran de l’acord pel pressupost de 2025. El rector, Jaume Carot, ha recordat en un comunicat que “els poders públics tenen el mandat estatutari de protegir, promoure i garantir la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits d’ús públic”.

El rector recorda que l’Estatut d’Autonomia estableix que la UIB és la institució oficial consultiva en matèria de llengua catalana. De fet, el primer punt del comunicat subratlla que el mateix Estatut reconeix la llengua catalana com a pròpia. Carot també fa valdre la llei de Normalització Lingüística, que va arribar després del període franquista, en què el català va ser prohibit en els àmbits d’ús formal.

“És imprescindible continuar impulsant i consolidant aquelles mesures que, al llarg de més de quatre dècades d’autogovern, han estat fruit d’un ampli consens social i polític”, assegura la UIB. I diu que en formen part, entre d’altres, el model educatiu vigent, l’ús del català en l’Administració pública i la garantia que tota la ciutadania pugui ser atesa en la llengua pròpia de les Illes Balears. Ara, tot això el PP i Vox ho volen fulminar.

“Des d’una perspectiva científica i pedagògica, és un fet constatat que les llengües s’aprenen normativament a l’escola. Les llengües són sistemes vius, rics i diversos, amb variació social, dialectal, funcional i cronològica. Incorporen neologismes i evolucionen amb el temps. El sistema educatiu té com a objectiu formar parlants competents, capaços de fer servir la llengua amb correcció, adequació i domini dels diferents registres i estils” diu el comunicat. 

També apunten que “és essencial que les polítiques públiques respectin els valors democràtics, els drets humans i els trets fonamentals de la nostra identitat col·lectiva, entre els quals la llengua ocupa un lloc central.”

“La Universitat de les Illes Balears continuarà treballant amb el Govern i les institucions per garantir el compliment de la legalitat vigent, així com per defensar els principis i valors que ens defineixen com a societat democràtica, plural i respectuosa amb la seva llengua pròpia”, sentencia el rector. 

El portaveu del govern de les Illes, Antoni Costa, ha contraposat el tarannà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb el de la presidenta de les Illes, Marga Prohens, de qui ha dit que “no sol cercar la confrontació”. De fet, la dirigent de les Illes ha fet servir el català al començament de la seva intervenció.

Festival d’espanyolisme banal en la conferència de presidents 

En la conferència de premsa posterior a la reunió del consell de govern, Costa ha estat preguntat sobre l’actitud d’Ayuso, que ha abandonat la conferència de presidents quan s’ha fet servir el català i l’èuscar. El portaveu ha remarcat la diferència d’actitud entre totes dues dirigents del PP: “Tenim una manera diferent de fer feina”, ha dit.

Costa ha expressat el seu respecte per Ayuso, però ha insistit que “Prohens té un tarannà diferent”. Segons que ha explicat, la presidenta de les Illes no és partidària de la confrontació i manté un estil propi que es distancia del de la presidenta madrilenya.

El portaveu no ha volgut aprofundir més en la polèmica pel conflicte lingüístic a la conferència de presidents i s’ha limitat a dir que Prohens es pronunciarà directament sobre aquest afer durant la seva estada a Barcelona.

El president del govern, Salvador Illa, ha defensat la necessitat de reformar el sistema de finançament durant la seva intervenció a la conferència de presidents i ha dit que cal fer-ho “amb rigor i responsabilitat” i “lluny del soroll, els prejudicis i els estereotips”.

Fonts de Presidència han apuntat que el cap de l’executiu ha demanat “obrir el debat amb serenor” per “treballar en benefici dels interessos generals d’Espanya”. Durant el seu torn de paraula, també ha reivindicat les polítiques del govern en habitatge. A més, s’ha referit a la gestió de la immigració i ha dit que Catalunya vol que sigui “amb ordre però amb humanitat” per “no caure en la deshumanització”. Illa ha fet aquesta intervenció íntegrament en català.

Durant la seva intervenció a la conferència de presidents, Illa ha reclamat a la resta de dirigents autonòmics que treballin “allunyats de la crítica fàcil i la temptació del boicot permanent”. “En cas contrari, a qui estaríem boicotejant és als ciutadans a qui tenim l’honor i la responsabilitat de representar”, ha afegit.

Sobre habitatge, el president ha donat suport a les mesures proposades pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En qualsevol cas, ha dit que Catalunya “ve amb els deures fets” i ha fet valdre totes les polítiques que ha tirat endavant el govern. A més, ha defensat la intervenció pública quan el mercat “és incapaç de resoldre el problema”.

Durant el seu discurs Illa també ha subratllat la importància de la transició energètica cap a un sistema cent per cent renovable, ha recordat que el Govern ja s’ha compromès a crear més de 7.500 places d’FP de cara al curs vinent i ha insistit que la generació de prosperitat “ha de ser compartida entre ciutadans i territoris”.