CORRELLENGUA 03

- El dijous 25 de setembre, de 9 a 10 xat a vilawebarenys amb en Titot, escriptor i cantant dels grups Brams i Mesclat. El tema serà CATALÀ, LLENGUA I FUTUR PER A UN POBLE.
[transcripció del xat] [fotografies del xat]

- Manifest del Correllengua 03, escrit per en Biel Majoral (Professor de la Universitat de les Illes Balears, escriptor, cantant i contertulià de “Postres de músic”, a Catalunya Ràdio).

MANIFEST
L’autor del manifest del Correllengua 2003 és un notable músic de les Illes Biel Majoral, que ha publicat els CD’s Vou veri bou per no dormir (1997) i Temps, temps temps (2000), a més de nombroses col·laboracions amb d’altres artistes. Va ser guardonat el 2002 amb el Premi Joan Coromines, atorgat per la CAL en el marc del Sopar per la Llengua de Sant Jordi, en reconeixement a la seva trajectòria en defensa de la llengua i cultura catalanes.

Català, llengua i futur per a un poble CATALANS! Ni tampoc el foc, va escriure el cantant de les Illes Guillem d’Efak fa un grapat d’anys, aquell estiu en què també ens socarràvem físicament. Ara, us volem encoratjar exactament amb les mateixes paraules: Ni tampoc el foc mediàtic ens farà perdre el verd de l’esperança. Actualment, hi ha dos fronts oberts contra la nostra llengua i cultura: un és el front de sempre, d’aquella elit espanyola i francesa que no descansa, que ens vol anul·lar del tot, com una qüestió física. Fa anys que han decidit que no hi som. I nosaltres, predica que te predica; i ells, vinga fer les seves lleis, les seves manifestacions, amb cara de sorpresos quan algú de nosaltres protesta. S’emprenyen i fan la seva. I diuen sense vergonya: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro y armonia”. Aquests quan ho hagin expoliat tot, els deixarem d’interessar. I punt. L’altre front és el que ens vol anul·lar espiritualment com a poble, vol negar la nostra existència cultural. Són el grup perillosíssim de la submissió i de l’autojustificació: hem de ser considerats, hem de ser tolerants, el 1715 va ser una Guerra de Successió, el Tractat dels Pirineus no es pot revocar, el bilingüisme és un enriquiment per al país, espanyols i francesos tenen dret a parlar només en espanyol i francès, perquè són a casa seva. . . Aquests no és que ens vulguin anul·lar, sinó que no ens volen deixar viure. No volen que visquem en català, perquè saben que aquesta és l’única eina de pervivència. Ja els va bé que reivindiquem la llengua, fins i tot que la plorem, com ara han posat de moda alguns intel·lectuals que tot el dia ploren davant els mitjans de comunicació. El que no volen és que ens projectem i vivim amb normalitat en català. Han trobat la clau de la seva supervivència i del nostre arraconament en la topificació i folklorització de tot un sistema que saben que és culturalment productiu. Perquè ells sí que saben que hi som, i que som un poble. Aquest darrers són els realment perillosos. I per què? Perquè volen el monopoli de la cultura catalana, subordinada, encaixada, espanyolitzada, afrancesada. No hi creiem gens, en tota aquesta gent. Quan els poderosos del primer grup volen riure, ofereixen peixet als submisos i els compren, sovint tot evocant una certa multiculturalitat, que per a ells significa vendre’s al francès o a l’espanyol; i que per la resta d’europeus civilitzats, hi incloem els catalans, significa projectar formació, enriquiment i dignitat des de la cultura pròpia. Qui ha mantingut encesa al llarg de tots aquests anys la flama de la nostra llengua i cultura? La gent com nosaltres. La gent que ha mantingut la seva dignitat, que no s’ha venut ni al cinisme ni a la buferia, els dos grans enemics de la nostra cultura. Són la gent senzilla que té ganes de viure cada dia en la seva llengua i de conèixer les coses més properes, aquesta és la nostra gent. I aquesta és la força que tenim. Per tant, us demanam de tot cor que no us deixeu influir pels mediàtics de les rialles forasteres, dels missatges estrictament comunicatius, encara que siguin formalment en llengua pseudocatalana, tenen un fons gens culturalment català. El nostre camí, camí és referenciar la gent que ha viscut i viu en coherència: ELS NOSTRES. És per això que convoquem al poble català a sortir al carrer i dir ben fort, que volem continuar essent el que sempre hem estat, i que ho farem com vulguem: sense que ningú decideixi per nosaltres. La flama del Correllengua passa per tots els racons de la nostra terra per unir-nos en aquest objectiu comú de defensar la llengua i la cultura catalanes des de la construcció i la il·lusió que ens aporta saber que cada cop som més. Tots nosaltres, junts, cantem i diem ben fort allò que un mestre d’Algaida va dir temps enrera: Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat!

Endavant amb el Correllengua!
Salut a la llengua i la cultura catalanes!
Els Països Catalans lliures!
Biel Majoral. Algaida, 13 d’agost del 2003