Vilaweb.cat

Barcelona reivindica el llegat universal i solidari dels Jocs Olímpics en el tret de sortida del 25è aniversari

La universalitat, l’humanisme i la solidaritat que va exhibir Barcelona durant els Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992 han reviscut aquest divendres en l’acte al Saló de Cent de l’ajuntament que ha donat el tret de sortida al 25è aniversari. Polítics i autoritats de l’esport han identificat aquests valors com el ‘llegat inesborrable’ d’uns Jocs que van significar un abans i un després per a la ciutat i per a l’olimpisme. La batllessa, Ada Colau, ha apel·lat al ‘projecte col·lectiu’ de Barcelona’92 en una ciutat que es vol projectar al futur ‘justa i solidària’. Pel que fa al programa d’actes del 25è aniversari, el consistori l’ha obert al teixit esportiu de la ciutat perquè hi aporti les seves activitats, tant les habituals com les creades especialment per a l’ocasió, que rebran suport institucional i que es publicaran en el web de la commemoració. De moment, s’han anunciat conferències, activitats escolars i festes. En els propers mesos, les institucions responsables de l’aniversari aniran anunciant els altres actes de reconeixement.

Els representants polítics i de l’olimpisme espanyol que han pres la paraula aquest divendres per iniciar la commemoració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímics han coincidit a reivindicar-los com ‘un punt d’inflexió’ per a la ciutat. I també com un referent per al moviment olímpic. Entre tots, han reconstruït l”emoció col·lectiva’ que es va viure l’estiu del 1992 -també ja abans- i que va cristal·litzar en la trajectòria de la fletxa d’Antonio Rebollo i l’encesa del peveter el 25 de juliol de fa 25 anys.

L’Ajuntament ha volgut traslladar el batec popular dels Jocs a la programació de l’aniversari i ha obert un web (barcelona.cat/25anysolimpica) que farà de paraigua dels actes esportius que s’hi vulguin sumar. Les entitats i organitzacions rebran suport institucional, que es concretarà sobretot amb material gràfic dels 25 anys. El web també publicarà els actes oficials, alguns dels quals ja es poden consultar, com una festa a l’Anella Olímpica l’11 de juliol. També se celebrarà un acte de reconeixement al CAR de Sant Cugat.

De moment, però, les institucions que col·laboren en la commemoració –l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol (COE), el Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) i el Consell Superior d’Esports (CSD)- han donat pocs detalls del programa, perquè prefereixen reservar-se sorpreses per anar-les desgranant al llarg de l’any.

Sí que han avançat que la Zurich Marató de Barcelona, el 12 de març, reunirà a la línia de sortida sis mítics atletes medallistes del 92 i que, dies abans, l’Expo Sports acollirà una exposició retrospectiva de la prova a l’estand de l’ajuntament.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha avançat que Barcelona acollirà, el 10 i 11 d’abril, una reunió de la comissió de solidaritat del Comitè Olímpic Internacional (COI) per donar impuls els valors de ‘pau, civisme i solidaritat’.

Conferències, reedició de la revista municipal i informació històrica als 22 equipaments

També s’han programat conferències, taules rodones i activitats escolars. El primer acte del programa és una conferència del cicle ‘Ciutat i Olimpisme’, el proper dimecres al Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol ‘Els jocs entre bastidors’. Aquest dia també es presentarà la reedició de la revista municipal que es va publicar aleshores.

Les altres conferències del cicle seran: ‘Les dones en els Jocs Olímpics de Barcelona’92. El tractament de les atletes en els mitjans de comunicació’ (15 de març); ‘El voluntariat de Barcelona’92: del procés de selecció a les històries de vida del voluntariat’ (5 d’abril); ‘Els Jocs Paralímpics de Barcelona’92’ (10 d’octubre); ‘Els Jocs Olímpics al 2017: el paper de les ciutats en el segle XXI’ (26 d’octubre).

En el marc de la commemoració, els 22 equipaments esportius que van ser seus olímpiques i paralímpiques estaran senyalitzats amb informació sobre el que van viure aquell any.

El logotip dels 25 anys
Una altra de les iniciatives de la commemoració ha estat la creació d’una imatge del 25è aniversari per part de Josep Maria Trias, que va ser l’autor del logotip dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Seleccionat el desembre del 87, el logotip del 92 representa una persona, dibuixada amb dos traços senzills i amb un punt; amb els braços estirats en senyal d’alegria o de victòria i saltant sobre una tancada formada per les cinc anelles olímpiques. En el cas dels Jocs Paralímpics, el traç vermell que simulava les cames es va substituir per un cercle que representava una cadira de rodes.

El creador d’aquests logotips ha destacat en l’acte al Saló de Cent que va concebre ‘un símbol universal’ en què tothom s’hi pogués veure reflectit i que representés la persona. ‘Al final, ni l’estadi ni les grans construccions pertanyen a les persones’, ha apuntat Josep Maria Trias, que ha qualificat aquest símbol d”humà’, ‘esportiu’, ‘dinàmic’ i ‘popular’.

L’Ajuntament reivindica el model cívic dels Jocs
En l’acte d’aquest divendres al Saló de Cent, ple de personalitats polítiques i del món de l’esport, Colau ha assenyalat que Barcelona va viure ‘un punt d’inflexió en la seva projecció internacional’ i com a ‘model de societat cívica’. La ciutat es va saber convertir en ‘un projecte col·lectiu cap endins i cap enfora ‘. La batllessa ha reivindicat aquest llegat per entomar ‘amb valentia els reptes del món contemporani’. ‘Mai les institucions ho podran fer soles, per molt que hi bolquin pressupostos i es coordinin entre elles’, ha afegit.

La batllessa també ha destacat el ‘sentiment d’orgull’ que van significar els Jocs i ha recordat la transformació urbanística de la ciutat, així com la xarxa d’equipaments de primer nivell i l’augment de la pràctica esportiva a nivell popular.

El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha expressat que Barcelona es va descobrir ‘exigent’, ‘compromesa’ i de ‘ciutadans actius’, ‘com hem vist ara amb una ciutat disposada a rebre els refugiats’. També n’ha destacat el ‘model organitzatiu que molts han intentat imitar amb més o menys èxit’. Asens ha recordat la ‘fraternitat’ que Barcelona ja havia viscut el 1936 quan va organitzar els Jocs Populars -frustrats pel cop d’estat-, després que el COI atorgués les Olimpíades a l’Alemanya nazi.

‘Volem que la commemoració serveixi també perquè els discursos de l’odi, la xenofòbia i el racisme estiguin lluny del món de l’esport i més en un moment com l’actual’, ha assenyalat Asens, que també ha celebrat que la ciutat recuperés la muntanya de Montjuïc i el front marítim. ‘Ens vam reconciliar amb el mar. Una ciutat que mira el mar és que mira el futur amb esperança’, ha expressat. Asens ha agraït l’esforç de totes aquelles persones que van fer possible el somni olímpic, especialment l’alcalde d’aleshores, Pasqual Maragall.

La Generalitat apel·la a la ‘cooperació’ entre administracions i a una ‘societat acollidora’
Munté ha demanat ‘mantenir l’esperit de cooperació’ de les administracions i les institucions, que van ‘fer pinya per organitzar, per celebrar, els millors Jocs de la història’. ‘Barcelona es va transformar, es va mostrar al món com a capital d’un país i va representar de manera magnífica una identitat, una cultura i una llengua pròpia, que va ser oficial als Jocs’, ha manifestat Munté, que ha continuat: ‘Va ser una societat acollidora, il·lusionada i defensora de la pau’.

‘Són els Jocs de tots. Administracions, entitats i societat vam anar a l’una, amb la força immensa que dona una il·lusió compartida’, ha afirmat la consellera, que també ha subratllat que els Jocs del 92 són els d”un país que es va bolcar en la capital i en què arreu del territori es va viure el mateix sentiment excepcional’ i, a la vegada, ‘una capital que va compartir tot el protagonisme amb les quinze ciutats que en van ser subseus’.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha coincidit a ressaltar que els Jocs van tenir una ‘gran descentralització’ que va permetre diverses ciutats sentir-se’m ‘partícips’ i ha destacat l”acció fonamental’ del CAR de Sant Cugat. ‘Representa l’iceberg del que es produïa arreu del territori i l’oportunitat d’arribar a l’elit’, ha explicat Conesa, que també és la batllessa del municipi vallesà.

Barcelona’92: un abans i un després en el món olímpic i paralímpic
José Peruana, representant del COI, ha afirmat que tots els membres d’aquesta organització continuen veient Barcelona’92 com ‘un abans i un després en el moviment olímpic’. Hi ha coincidit el president del COE, Alejandro Blanco: ‘Barcelona segueix present en cada reunió, en cada campionat i en cada esdeveniment. Tothom en parla amb passió i orgull’. ‘És el sentiment d”Amigos para siempre’. Tots junts vam recórrer el camí en la mateixa direcció’, ha afegit. El president del CSD, José Ramon Lete, s’hi ha referit com un ‘esdeveniment històric, per a la ciutat i per a Espanya com a país’ i una ‘gran revolució en l’esport’.

Miguel Sagarra, del Comitè Paralímpic Internacional, ha destacat que els Jocs de Barcelona van ser ‘modèlics: mateix comitè organitzador, mateixes instal·lacions; per primera vegada es van tenir en compte les necessitats especials dels nostres esportistes, sobretot en accessibilitat i comunicació’. Miguel Carballeda, del CPE, ha afirmat que Barcelona’92 ‘va canviar la percepció de la ciutadania cap a les persones amb discapacitat’.

Les autoritats olímpiques i Munté també han recordat el president del COI del 1980 al 2001, Joan Antoni Samaranch, com la figura clau per portar els Jocs a Barcelona.

Més de 300 periodistes cobriran el judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

Un total de 342 periodistes de 70 mitjans de comunicació s’han acreditat per cobrir el judici a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vicepresidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau per la consulta del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Segons ha informat el TSJC, el judici començarà el dilluns 6 de febrer a les 9 hores i es preveu que aquell mateix dia els tres polítics declarin com a acusats per la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional.

Mas, com a autor material, i Ortega i Rigau, com a cooperadores necessàries, estan acusats d’un delicte de desobediència greu i un altre de prevaricació administrativa, pels quals s’enfronten a penes d’inhabilitació.

La Fundació FC Barcelona s’adhereix a la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’

La Fundació Futbol Club Barcelona (FCB) s’ha sumat a la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’, una iniciativa creada per un grup de persones independents i entitats del país que pretén informar, sensibilitzar i mobilitzar la societat a favor de l’acollida de les persones refugiades i migrants. L’entitat ha signat aquest divendres el manifest, que ja compta amb 50.000 signants entre persones a títol individual, empreses i entitats. A més, s’ha compromès a donar visibilitat al projecte durant el partit Barça-Leganés del 19 de febrer. La fundació ha detallat, a través d’un comunicat, que emetrà pel videomarcador del Camp Nou el vídeo d’aquesta campanya, protagonitzat per refugiats i per periodistes, actors, cantants i escriptors catalans que fan una crida a l’acció i ajuden a agitar consciències sobre aquesta situació. L’entitat també ha posat a disposició del projecte els seus altaveus i plataformes de comunicació amb l’objectiu de donar ‘la màxima difusió possible a la iniciativa’.

 

La Taula del Corredor del Mediterrani reclama reprendre les obres de l’estació de la Sagrera

La Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani ha consensuat aquest divendres les prioritats per al període 2017-2018 que reclamarà en les reunions que ha sol·licitat davant el govern espanyol i davant la Unió Europea. A més de la doble via entre Vandellòs i Tarragona i la implantació de l’ampla estàndard europeu entre Vila-seca i Castellbisbal els membres de la Taula han reclamat prioritat a la represa de les obres de la nova estació de la Sagrera. Rull ha destacat la unanimitat en relació amb l’agenda catalana d’obres prioritàries del Corredor del Mediterrani i entre les concrecions d’aquesta agenda ha destacat la necessitat de reclamar al ministeri de Foment ‘l’acceleració’ de la implantació del tercer fil entre Vandellòs i Tarragona que és un retard ‘escandalós’ després de quinze anys d’obres.

La Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani reunida aquest divendres no ha fet res més que consensuar i fer noves aportacions a les conclusions del grup de treball institucional reunit el 16 de novembre passat. En aquella reunió, el conseller va destacar la ‘unitat d’acció’ institucional que arrossegava el Corredor del Mediterrani.

Rull ha destacat que abans d’aquesta reunió del 16 de novembre, els integrants de la Taula (120 persones de grups polítics, agents econòmics i social i representants de la societat civil en general i del món institucional català) havien fet 28 aportacions al document base i que amb posterioritat de la reunió del grup de treball institucional del 16 de novembre s’han rebut 22 aportacions noves.

El conseller ha volgut destacar la bona ‘actitud’ de tots els membres de la Taula i ha subratllat que amb aquestes aportacions i amb aquest comportament queda clar que el Corredor del Mediterrani no és un repte que té sobre la taula el Govern ni els partits polítics sinó que és un repte de ‘país’.

Rull s’ha felicitat que el govern espanyo hagi acceptat finalment el nomenament d’un coordinador tècnic del Corredor del Mediterrani tal i com reclamava la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani però ha lamentat que el nou ministre de Foment no hagi aprofitat aquest gest per intentar consensuar el nom d’aquest coordinador amb els diferents governs autonòmic del Corredor. Rull ha subratllat que ara cal ‘omplir de contingut’ les funcions d’aquest coordinador perquè no sigui una figura ‘decorativa’.

El titular del departament ha reconegut que encara no ha mantingut cap conversa amb aquest coordinador.

En el transcurs de la reunió d’aquest divendres de la Taula Estratègica hi hagut 14 intervencions. Ha estat una reunió molt activa i on finament s’ha pogut consensuar i aprovar una agenda catalana de prioritats del Corredor del Mediterrani que es va constituir com a Taula Estratègica el març de l’any passat, ha explicat Josep Rull.

Agenda d’obres 
L’agenda fixa unes obres prioritàries per als períodes 2017-2018 i una a més llarg termini entre el 2019 i el 2020.

Entre les prioritats del 2017-2018 hi ha la doble via entre Vandellòs i Tarragona amb la necessitat d’implantar el tercer fil per permetre la connexió ferroviària amb França, la implantació de l’estàndard europeu entre Vila-seca i Tarragona i la ‘represa’ de les obres de l’estació de la Sagrera.

A més llarg termini, la Taula reclama la concreció i un calendari ‘precís i avaluable’ fins el 2020 amb obres com els accessos ferroviaris al Port de Barcelona i de Tarragona; la implantació de l’ample estàndard al tram entre Castelló i el nus de Vila-seca, el tercer fil entre Reus i el nus de Vila-seca, el tercer fil entre Saragossa-Lleida-Reus i Sant Vicenç del Calders, el tercer fil entre Vilamalla i Portbou, la connexió entre la línia convencional i la d’alta velocitat al Penedès i les connexions a les terminals intermodals de Vilamalla i la Llagosta i a les de viatgers de Reus central, Baix Llobregat, aeroport d Girona i la connexió a la T-1 de l’aeroport del Prat.

Rull ha volgut manifestat que un primer punt de discrepància amb el govern espanyol és considerar la connexió ferroviària entre Vandellòs i Tarragona sense el tercer fil com una part del Corredor del Mediterrani. El conseller ha afirmat que únicament és Corredor del Mediterrani tota aquella infraestructura ferroviària que es construeix amb ampla internacional o amb el tercer fil.

En relació amb la represa de les obres de l’estació de la Sagrera, el conseller ha dit que ‘hi ha moltes reunions però poques solucions’ com passa en la majoria de les obres pendents del Corredor del Mediterrani. Rull ha reclamat que ja és hora de concretar un calendari i que això és el que fa la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani al consensuar aquesta agenda d’obres per al període 2017-2020.

Calendari de reunions
El conseller ha concretat que un cop aprovada aquesta agenda de prioritats, el primer que es farà és un acte a Madrid a la delegació del govern català per convidar al govern espanyol i presentar aquestes prioritats del Corredor del Mediterrani.

La segona visita que faran els representants d’aquesta Taula estratègica és presentar aquesta agenda de prioritats a les autoritats de la regió de Tolosa de Llenguadoc per intentar desbloquejar el ‘coll d’ampolla’ entre Montpellier i Perpignan, i finalment es farà un viatge a Brussel·les per celebrar reunions amb el Parlament, la Comissió Europea i el Consell. Totes aquestes reunions es volen fer en el transcurs del primer semestre d’aquest any.

CC.OO. i UGT celebren la modificació de la llei de cooperatives en el sector càrnic

BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)

CC.OO. i UGT de Catalunya han celebrat aquest divendres que el Parlament de Catalunya estigui impulsant la modificació de la llei catalana de cooperatives per acabar amb “els abusos i l’explotació laboral” en el sector cárnico, han explicat en sengles comunicats.

Tots dos sindicats han valorat positivament que els grups parlamentaris de JxSí, Catalunya Sí Que És Pot i la CUP hagin inclòs les esmenes a la llei d’acompanyament dels Pressupostos 2017 de la Generalitat de Catalunya per aplicar a les cooperatives del sector cárnico les condicions laborals i salarials recollides en els convenis.

CC.OO. ha destacat que aquesta regulació proporcionarà una eina legal per combatre les “pràctiques d’explotació laboral”, tant en la indústria càrnic com en altres sectors a Catalunya.

A més, UGT ha criticat la falta de voluntat negociadora de les patronals que, segons el sindicat, han intentat postergar l’acord amb l’objectiu de “degradar” les condicions laborals dels treballadors.

L’aprovació de la modificació de la llei de cooperatives, que s’emmarca en la tramitació de la llei d’acompanyament als Pressupostos de la Generalitat, obliga al fet que les condicions laborals de les cooperatives siguin equivalents a les dels convenis col·lectius sectorials.

Anticorrupció demana reobrir el cas de la ‘caixa b’ del PP per les revelacions de Correa

La fiscalia Anticorrupció s’ha mostrat a favor que el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata reobri la instrucció del cas Bárcenas per la ‘caixa b‘ del PP. La investigació es va tancar el març del 2015, però les revelacions fetes pel líder de la Gürtel, Francisco Correa, en el judici d’aquesta trama han donat un nou tomb a la causa. Correa va assegurar que havia cobrat suborns d’empresaris a canvi d’intervenir en la concessió de contractes públics d’ençà de l’entrada al poder del PP el 1996.

Les revelacions de Correa van portar a les acusacions particulars del cas de la ‘caixa b‘ a demanar-ne la reobertura. La fiscalia hi ha accedit en un escrit que ha remès avui a De la Mata. La fiscalia, un cop reoberta la causa, citaran a declarar com a investigats a Correa i els empresaris Alfonso García Pozuelo i Plácido Vázquez. De la Mata s’haurà de pronunciar els dies vinents.

El 14 d’octubre, Correa va declarar en el judici que es repartia els beneficis de les gestions il·legals, que rondaven entre el 2% i 3% del contracte, amb l’antic tresorer del PP, Luis Bárcenas. Correa assegura que Bárcenas li va dir que destinaria els fons al partit. Entre les empreses implicades pel cap de la Gürtel hi ha OHL, ACS i Dragados.

El jurat del Premi Ramon Llull premia un altre autor mediàtic, Pilar Rahola

D’uns anys ençà, el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, que publica l’editorial Planeta, es destaca per premiar autors que tenen una dimensió mediàtica. D’aquesta manera, l’any passat el va guanyar el periodista Víctor Amela i abans que ell el també periodista Xavier Bosch. La línia és marcada, doncs, i enguany el premi ha recaigut en una altra periodista mediàtica i polemista, Pilar Rahola. La seva trajectòria com a escriptora és breu, compta amb dos llibres publicats amb anterioritat: Mariona (2014) i El carrer de l’embut (2013). Amb tot, Mariona és un dels llibres més venuts dels darrers anys. De manera que al Premi Ramon Llull li va molt bé una autora mediàtica que, a més, amb el llibre guanyador continua la nissaga familiar del llibre anterior. L’estratègia permet a Planeta mirar d’assegurar-se que recuperarà els 60.000 euros de dotació del premi.

Pilar Rahola ha obtingut el Premi Ramon Llull amb la novel·la La rosa de cendra. Segons que ha explicat l’autora: ‘Es tracta d’un homenatge personal a la Rosa de Foc, que és així com es va anomenar Barcelona durant la Setmana Tràgica. El llibre pertany a la saga de la Mariona, tracta de la mateixa família però uns anys més tard. De fet, la novel·la és la història d’aquesta família que s’ha d’enfrontar a uns moments històrics convulsos de la ciutat. L’obra discorre entre el 1901 i el 1909, entre l’atac a la redacció del setmanari satíric Cu-Cut fins a l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.’

Diu Rahola que el principi del segle XX és un moment apassionant però també convuls, amb auge del sindicalisme obrer, el naixement del catalanisme polític amb Solidaritat Catalana, el Lerrouxisme, les bombes anarquistes, el moviment modernista i el noucentista… ‘Els personatges de la novel·la tenen mirades diferents sobre el moment històric.’ Rahola ha recalcat que no ha volgut prendre partit per cap personatge i que fins i això li ha permès entendre les posicions ideològiques més allunyades a les seves. Perquè, diu, que aquell inici del segle XX a Catalunya té molts paral·lelismes amb l’actual. Que això s’ho ha trobat, ho ha anat veient: l’enfrontament del catalanisme polític, els moviments antisistema, els discursos espanyolistes, la repressió brutal de l’estat, el crim d’estat que representa l’execució de Ferrer i Guàrdia, que té un pes important en la novel·la.

La novel·la Rosa de cendra enllaça amb el final de Mariona, on l’àvia Mariona acomiada al seu nét, que marxa a la guerra de Cuba i ella li diu que torni. La nova novel·la comença amb el nét que ha tornat de la guerra. ‘Es tracta d’un supervivent, un antiheroi sense escrúpols. La guerra l’ha marcat i l’experiència l’ha fet pitjor persona, com no podia ser d’una altra manera.’ Altres personatges: un dels fills d’aquest, que és anarquista i treballa amb Ferrer i Guàrdia i que és homosexual. Diu Rahola: ‘He descrit com n’era de terrible ser homosexual a primers del segle passat, quan ni tan sols els companys t’ho permetien ni ho entenien. L’altre fill es fa de Solidaritat Catalana i es vincula a la Lliga de Cambó. També descric el començament de la mirada femenina, l’emancipació de la dona a través d’aconseguir permetre’s pensar, tenir una mirada pròpia sobre les coses.’

La novel·la sortirà l’1 de març. Tindrà traducció en espanyol i francès. Els membres del jurat són: Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.

El govern impulsa una campanya per fomentar l’ús del 061 en cas d’una urgència

El govern impulsa, a través del Departament de Salut i conjuntament amb el Departament de Presidència, una campanya informativa per fomentar l’ús del servei 061 CatSalut Respon en cas d’una urgència. Amb l’eslògan ‘Creus que has d’anar a urgències? Truca al 061’ la iniciativa s’ha presentat aquest divendres i es difondrà a partir d’aquest dissabte. L’objectiu és oferir una orientació sanitària de qualitat, canalitzant millor l’atenció d’urgència de menor gravetat i fomentar un bon ús dels serveis d’urgències, segons destaca el Departament de Salut, que calcula que el percentatge de persones que acudeixen als serveis d’urgències prèvia consulta al 061 CatSalut Respon no supera l’11%.

La campanya vol conscienciar els ciutadans dels beneficis d’utilitzar aquest servei, com per exemple, el de saber a quin centre anar per rebre l’atenció més ràpida, estalviant-se desplaçaments i temps d’espera innecessaris. Aquest servei funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i està format per un equip de més de 200 professionals de la salut.

En les imatges de la campanya, el 061 té una presència destacada. De fet, el número s’ha utilitzat com a marca gràfica en diferents elements com material mèdic, mapes i centres d’atenció sanitària. La intenció ha estat la de crear una campanya clara i directa, que vincula tot tipus d’informació referent a la salut amb el 061, segons apunta el Departament.

En la presentació de la campanya en roda de premsa, el conseller de Salut, Antoni Comín, ha destacat el repte de casar la diversitat dels nivells de gravetat amb què es pot trobar un pacient amb la diversitat de dispositius existent al sistema sanitari. ‘El ciutadà no ha de fer l’esforç de saber quina gravetat té, sinó que ha de ser el sistema qui li ha de donar eines per dir-li. I aquest servei el presta el 061’, ha argumentat Comín.

El conseller ha afegit que la millora general de les urgències al sistema sanitari passa, en part, per fomentar el canvi d’hàbits de la ciutadania, que és qui ‘ha de sortir guanyant, garantint-li una atenció encara de més qualitat i amb menys temps d’espera’. En aquest sentit, ha assegurat que ‘si som capaços de portar les patologies no greus als dispositius adients, també hi guanyaran en qualitat els ciutadans amb una situació de major gravetat’.

El Departament subratlla que l’atenció a les urgències ha de poder donar resposta a demandes d’atenció immediata de diferents nivells de gravetat i complexitat, des de situacions de risc vital fins a problemes lleus que necessiten ser resolts de manera ràpida.

Segons el Departament, diàriament una mitjana de 9.500 persones -unes 10.500 durant l’epidèmia de la grip- acudeixen els serveis d’urgències d’un hospital, un 64% de les quals presenten molèsties o problemes de salut que o bé no són una urgència, i, per tant, podrien esperar a la programació d’una visita amb el metge de capçalera, o bé són una urgència de poca gravetat que podria ser tractada en un altre centre de la xarxa assistencial, com ara per exemple els CUAP, o fins i tot ser resolta amb un consell telefònic a través del 061. De fet, es calcula que el percentatge de persones que acudeixen als serveis d’urgències d’hospitals de Catalunya prèvia consulta al 061 CatSalutRespon no supera l’11%.

La campanya que avui es presenta forma part d’un ampli conjunt de mesures impulsades pel Departament de Salut per fomentar i millorar la gestió dels serveis d’urgències. En aquest sentit, el Departament recorda que aquest any ha incrementat en un milió d’euros els recursos destinats a les urgències d’hivern per fer front a la demanda s’està elaborant, ha afegit, el Pla Nacional d’Urgències que es presentarà durant aquest primer trimestre.

Durant el 2016, el 061 CatSalut Respon va rebre un total de 1.992.981 alertes sanitàries corresponents a 1.473.609 incidents. El 40% d’aquests incidents (595.156) es van resoldre telefònicament –a través d’un consell de salut, donant informació o derivant el ciutadà a un centre sanitari–, mentre que el 60% restant, (878.453 incidents) van requerir la mobilització de 1.050.430 recursos i es van distribuir en 2.766 de Suport Vital Avançat Aeri, 176.319 de Suport Vital Avançat Terrestre, 758.377 de Suport Vital Bàsic, 109.874 d’Atenció Domiciliària Urgent i 3.094 d’Atenció Primària.

Rull assegura que el govern espanyol sempre va a la mateixa obra quan visita Catalunya

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat que no ha estat convidat pel govern espanyol a la visita de les obres dels accessos ferroviaris a l’aeroport del Prat que faran aquest divendres a la tarda la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaria i el ministre de Foment, Iñigo de la Serna. Rull ha volgut subratllar el fet que quan ve un representant del govern espanyol a Catalunya ”sempre visita la mateixa obra” perquè no pot visitar altres obres inacabades com per exemple l’estació de la Sagrera, ni el pont de connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a Castellbisbal, ni la connexió ferroviària amb ampla internacional entre Vandellòs i Tarragona. Rull ha qualificat la visita de ”propagandística” ”amb molta faramalla i poca concreció”. La visita és l’expressió més clara dels ”incompliments d’inversió amb Catalunya” del govern espanyol, ha reblat Rull.

El conseller ha sortit al pas de la visita oficial que faran aquest divendres a la tarda els dos representants del govern espanyol a les obres dels accessos ferroviàries de l’aeroport d’El Prat. Rull ha tornat a reiterar que la capacitat d’inversió real del govern espanyol amb Catalunya ”està molt lluny del que seria desitjable”. Pel titular de Territori i Sostenibilitat el Corredor del Mediterrani és massa important perquè es mantingui l’incompliment de compromisos del govern espanyols. El conseller ha titllat la visita de Santamaria i Iñigo de la Serna d’un acte ”propagandístic” amb molta ”faramalla” i poca concreció. La valoració del conseller sobre la visita dels representants del govern espanyol a les obres de l’aeroport del Prat s’ha fet després de la reunió de la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani celebrada aquest divendres a l’auditori del Palau de la Generalitat.

Ramon Ferrer, escollit nou president de l’AVL

Ramon Ferrer ha estat reelegit president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el ple celebrat per la institució avui. D’aquesta manera, Ferrer repeteix en el càrrec en aconseguir onze vots a favor enfront dels set obtinguts per l’altre candidat, el vice-president, Josep Palomero. Hi ha hagut dos vots en blanc.

Ramon Ferrer i Josep Palomero s’han tornat a disputar avui la presidència de l’Acadèmia després d’una primera votació on cap dels dos candidats obtingués la majoria absoluta en les tres votacions realitzades.

Una vintena d’entitats, sindicats i partits valencians mostren suport Mas, Ortega i Rigau pel judici del 9-N

Una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià han mostrat avui el seu suport a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vicepresidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau davant el judici per desobediència que se celebrarà dilluns al TSJC per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. A través del manifest ‘Estem per la democràcia’, presentat en roda de premsa a València, els signants expressen el seu rebuig al procés judicial i el seu malestar ‘davant els darrers intents de l’estat espanyol de condicionar la situació política a Catalunya’ . El manifest mostra el sentiment de proximitat’ amb les agressions contra el poble de Catalunya’ i remarca que ‘l’únic sostre acceptable per l’anomenat procés sobiranista no és altre que la voluntat popular expressada lliurement’.

El portaveu de la plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Toni Infante, ha manifestat que ‘no es pot combatre la democràcia judicialment’ i que ‘el problemes que genera la democràcia només es poden solucionar amb més democràcia’. Infante ha afegit que el poble català ‘com tots els pobles del món té el dret a exercir democràticament els seus desitjos, dret a a votar i decidir sobre el seu present i futur, els límits que posa el sistema judicial i polític espanyol són profundament antidemocràtics’.

‘Fem una crida a l’estat espanyol a seure a negociar i escoltar els organismes internacionals sobre dret a decidir i autodeterminació’, ha dit Infante, remarcant que en aquests moments ‘hi ha una voluntat majoritària del poble català en favor a expressar en una votació quina vol ser la seva relació amb l’estat espanyol’.

Les organitzacions valencianes han signat el manifest són Acció Cultural del País Valencià, l’Assemblea Antirepressiva i per les Llibertats el Micalet, el Bloc d’Estudiants Agermanats, les CUP d’Almàssera i Biar, Escola Valenciana, Estela Roja de Benimaclet, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Valenciana, Estat valencià, Intersindical valenciana, JARIT, Lambda, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Poble Lliure, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la Societat Coral el Micalet. A la presentació del manifest s’ha destacat també el suport de diferents personalitats entre les quals han destacat la del primer president de la Generalitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana.

Present també a la roda de premsa, el secretari d’Acció Cultural Toni Gisbert ha dit que en aquests moments ‘s’està discutint sobre la negació del dret al vot’ i ha mostrat preocupació per la ‘deriva’ del govern espanyol. Gisbert ha afegit que ACPV ha traslladat el seu suport als encausats pel judici del 9-N i ha emplaçat a les forces polítiques i socials de l’esquerra espanyola ‘a oferir vies de diàleg i possibilitats de solució alternatives en cas que el govern espanyol continui tancat en la seva deriva autoritària’.

Per la seva part, el vice-secretari de coordinació territorial d’Esquerra Republicana del País Valencià Francesc Sanchis ha dit que ‘no es pot judicialitzar la democràcia’ i ha insisit en què ‘la política està per resoldre conflictes i si l’estat envia els jutges ens sembla perillós’.

Sobre la mobilització prevista a Barcelona el pròxim dilluns, els convocants han manifestat el seu suport i han manifestat ‘que un dilluns a les 08:30 del matí hagin confirmat la seva presència més de 25.000 persones denota la fermesa de la societat catalana per defensar la democràcia i barrar el pas a les postures autoritàries, negacionistes i judicialitzadores’, segons que ha considerat Toni Infante. Alguns dels signant també hi seran presents donant suport als encausats, com és el cas d’Acció Cultural del País Valencià.

En llibertat l’ex-dirigent de CDC Francesc Sánchez, detingut ahir per la guàrdia civil

L’ex-responsable d’Organització de CDC Francesc Sánchez, detingut ahir per la guàrdia civil en l’operació Pika contra el presumpte finançament irregular del partit ha quedat aquest migdia en llibertat. Ho ha fet després d’haver passat la nit al calabòs de la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona juntament amb set detinguts mes. Sánchez ha explicat que s’ha acollit al seu dret de no declarar perquè no sap de què se l’acusa, tot i que coneix ‘perfectament el procés judicial que s’està portant a terme’ en relació al cas del 3%. ‘No tinc res a amagar i em poden investigar de dalt a baix. Estic tranquil de la meva actuació com a polític i ara com a advocat de Convergència’, ha assenyalat. Sánchez ha evitat valorar, ara per ara, les circumstàncies i el context en què s’ha produït l’operatiu: ‘En el context que estem vivint no m’estranya res’.

L’ex-dirigent de CDC s’ha mostrat predisposat a col·laborar amb la justícia perquè no té ‘res a amagar’. Sánchez ha explicat que aquest dijous els agents van registrar el seu domicili durant gairebé una hora, un tràmit durant el qual els agents van consultar alguns papers i es van endur el seu ordinador i el seu telèfon mòbil. L’ex-dirigent del partit ha afirmat també que la Guàrdia Civil li ha prestat un ‘tracte exquisit’.

Pares, esteu d’acord entre vosaltres?

Sovint, quan algunes famílies em permeten conèixer el seu funcionament habitual, tinc l’oportunitat de veure situacions força comunes en les llars amb fills o filles petits.

Així, darrera de capítols tan diferents com un nen que no vol anar a dormir, una nena que no vol sopar, un que fa l’espectacle al supermercat o el que no vol posar-se la jaqueta, podríem trobar unes pautes familiars poc clares o amb altes dosis d’incoherència entre aquells que les disposen.

Certament, també és un mateix qui pot contradir-se, però en aquest article ens centrarem especialment en les ocasions en què aquestes contradiccions es generen entre els membres referents principals del nen i durant la convivència en un mateix domicili.

Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.

Solé (ERC) diu que la UE es posicionarà a favor de Catalunya si guanya el sí en un referèndum

L’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha afirmat que les autoritats europees i els estats membres de la Unió Europea (UE) es posicionaran ‘positivament’ per a Catalunya després d’una hipotètica victòria del ‘si’ a la independència en el referèndum que vol celebrar la Generalitat.

En un esmorzar informatiu amb periodistes en les oficines de l’Eurocambra a Barcelona, Solé ha explicat que creu que la reacció serà positiva per tres motius: per la seva pròpia experiència amb els seus contactes en la UE, pel ‘pragmatisme i el realisme’ de l’organització i per evitar llançar un missatge d’euroescepticisme deixant fora de la UE una eventual república catalana.

Solé, que va substituir Ernest Maragall com a eurodiputat d’ERC en l’Eurocambra el mes passat, ha manifestat que una de les seves prioritats serà defensar la ‘revolució democràtica, cívica i pacífica’ de Catalunya en les institucions comunitàries, a més d’apostar per uns pressupostos europeus més socials i justs.

Ha insistit que amb la celebració del referèndum el procés sobiranista deixarà de ser un assumpte intern, en al·lusió a l’argument que utilitzen les institucions europees per evitar comentar la carpeta catalana, i ha subratllat que “la UE no necessita ciutadans escèptics ni països europeus que quedin fora”.

‘Subscric les paraules de González Pons –eurodiputat del PP– sobre Romania: l’Estat de Dret no pot coartar la democràcia. Jo no ho hagués dit millor’, ha ironitzat en preguntar-se-li sobre els plans del Govern central per tractar d’impedir la celebració d’un referèndum a Catalunya.

“ENS FAREM RESPECTAR”

Preguntat per si ERC té actuacions previstes en l’Europarlament en el cas que el Govern central opti per la via coercitiva per tractar d’evitar la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya, Solé ha evitat desvetllar els plans dels republicans.

“Si se sobrepassen les línies vermelles, ens farem respectar”, ha sentenciat, i ha comentat que les autoritats europees estan pendents del judici que comença dilluns que ve a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la seva implicació en l’organització del procés participatiu del 9N.

CONFERENCIA DEL GOVERN

Sobre la conferència a Brussel·les de la passada setmana del president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha destacat que ha tingut ressò en l’Europarlament per la “claredat” dels seus discursos i perquè van omplir la sala.

Ha explicat que l’oficialitat del català en les institucions europees depèn de si ho demana el Govern central: “Veurem si s’opta pel diàleg o pel precinte”, ha dit, i ha afirmat que en el cas que Catalunya sigui independendent el Govern sol·licitaria immediatament l’oficialitat de l’idioma.

Pàgines