Vilaweb.cat

Endavant punxa rodes de bicicleta i posa cola a panys d’empreses turístiques de Ciutat Vella

El col·lectiu Endavant ha reivindicat aquest divendres diverses accions contra empreses turístiques a Ciutat Vella. Concretament, el grup ha publicat a les xarxes socials un vídeo on es pot veure com punxen rodes de bicicletes de lloguer de la ciutat i on posen cola a panys d’empreses de consignes per a l’equipatge. Sota el lema ‘Tourist go home! El turisme mata els barris’, el grup demana ‘aturar les rodes del capital’ i demana defensar els barris. ‘No és turismofòbia, és lluita de classes’, precisen en un tuit. L’Ajuntament de Barcelona celebrarà dilluns que ve una comissió extraordinària per parlar sobre els atacs d’Arran. El grup ja havia mostrat el seu suport a les accions.

Aturem les rodes del capital !
Defensem els barris.#AutoDefensa #ProuBarricidi
No és #turismofòbia, és lluita de classes. pic.twitter.com/S9VZpQckGq

— Endavant CiutatVella (@endavantcv) 4 d’agost de 2017

El nou ambaixador dels Estats Units a l’estat espanyol i Andorra parla català

El nou ambaixador dels Estats Units a l’estat espanyol i Andorra parla català. Ho ha explicat Donald Trump quan ha anunciat el nomenament en el càrrec de l’empresari de Wall Street Duke Buchan III. Buchan té cinquanta-quatre anys i va donar 898.000 dòlars per la campanya electoral de Trump. Els seus coneixements de català provenen de la seva època d’estudiant a València. Ara, la seva nominació haurà de ser validada pel Senat.

Buchan és inversors, fundador del fons de capital risc Hunter Global Investors, amb seu a Palm Beach, la mateixa ciutat del club privat i mansió de Trump, Mar-a-Llac. Criat en una granja de Carolina del Nord, Buchan també té negocis agrícoles i de cria de cavalls.

A la Universitat de Carolina del Nord, Buchan hi va estudiar economia i espanyol. A més, va participar en un programa d’estudis a l’estranger a les universitats de Sevilla i València. També va estudiar negocis a la Universitat Harvard.

Buchan va començar apostant pel candidat Jeb Bush, però ràpidament va canviar les seves preferències i va donar suport a Trump. Segons ‘The New York Times’, va acompanyar l’actual president nord-americà en els debats presidencials, en diversos actes de campanya i el dia de la seva presa de possessió.

El PP guanyaria unes noves eleccions però veu com el PSOE se li acosta, segons el nou CIS

El CIS del mes de juliol ha notat l’efecte Pedro Sánchez, que el maig va recuperar la secretaria general del PSOE, i els socialistes ara es situarien a prop dels populars quant a intenció de vots. Si a l’abril la diferència era de més d’onze punts, en la nova onada el PSOE guanya cinc punts i se situa en 24,9, lleugerament per sota del PP, amb 28,8.

Podemos, per la seva banda, es mantindria com a tercera força i tindria un lleuger increment en la intenció de vot, passant d’11,9 a 12,8. Conjuntament amb les coalicions –Compromís-Podem, En Marea i En Comú Podem–, Podemos podria arribar al 20,3, sis dècimes més que tres mesos abans però per sota del 21,1% de les eleccions del juny del 2016.

Al Principat, En Comú Podem continuaria essent la força majoritària (3,7), per davant d’ERC (2,9) i el PDECat, que es queda amb 1,7.

Espanya hauria pogut demanar una moratòria per aplicar els nous controls de passaports i reduir les cues

Des del passat 7 d’abril tots els passatgers europeus que viatgen dins de l’espai Schengen han d’ensenyar el DNI o el passaport als agents fronterers, un requisit imposat per la UE per a millorar els controls antiterroristes als aeroports. D’aleshores ençà, aquest filtre ha provocat cues que s’han agreujat amb el conflicte laboral dels empleats de l’empresa Eulen, que s’encarrega del control de seguretat del filtre previ a l’embarcament a la terminal de sortides.

Però segons que ha explicat Ramon Tremosa, eurodiputat del PDECat, Espanya hauria pogut demanar una moratòria per aplicar aquests nous controls antiterroristes, tal com sí que han fet dotze països de la UE. Així ho ha dit la Comissió Europea, que va respondre una pregunta de Tremosa en la qual demanava quines mesures es podien prendre a l’estat espanyol perquè les noves normes no suposin retards en els passatgers de l’aeroport d’El Prat.

Aquesta és la resposta de la comissió: ‘Fins ara, dotze estats membres, entre els quals no s’hi troba Espanya, han notificat una excepció a les noves normes en els seus aeroports. Això podria suposar que les autoritats nacionals dels estats membres consideren raonable un major temps d’espera durant la primera aplicació de les noves normes i el que aquestes comporten.’

Cues Aeroport de Barcelona, resposta Comissió Europea a pregunta meva:

Espanya NO ha demanat excepció per evitar les cues (12 països SÍ) ! pic.twitter.com/6JsYUHLays

— Ramon Tremosa (@ramontremosa) August 4, 2017

Tremosa ha denunciat aquest immobilisme de l’estat espanyol, ja que una demanda com aquesta, podria haver estalviat les cues que es van viure a l’abril i que ara s’han incrementat amb la vaga dels treballadors d’Eulen.

Aena, Eulen i treballadors mantenen oberta la negociació després de dues hores de reunió a l’aeroport

La reunió entre els representants d’Aena, de l’empresa concessionària del servei de vigilància dels filtres de l’aeroport (Eulen) i els treballadors han mantingut aquest divendres al matí dues hores de reunió a l’aeroport del Prat, des de quarts de deu del matí fins a tres quarts de dotze.

Un cop conclosa la trobada, les tres parts han marxat cap a la seu del Departament de Treball, on a la una es tornaran a trobar, aquest cop amb la mediació de la Generalitat. Abans d’entrar a la reunió que s’ha fet a l’aeroport, fonts d’Aena han manifestat a l’ACN que el gestor aeroportuari no tenia previst fer cap proposta, sinó simplement escoltar les parts.

Barcelona celebrarà una comissió extraordinària per les accions d’Arran

BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament de Barcelona celebrarà dilluns vinent una sessió extraordinària de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció perquè el govern municipal informi sobre les accions d’Arran contra un bus turístic de la ciutat i diverses bicicletes de lloguer.

El grup municipal Demòcrata i el PP de Barcelona han demanat a la presidència de la Comissió que compareguin els responsables municipals per informar ‘sobre els últims fets violents ocorreguts en el sector del turisme’, segons que ha informat aquest divendres el PP en un comunicat.

La sessió, que se celebrarà a l’ajuntament a les cin de la tarda, també té com a objectiu que el govern municipal condemni els fets i expliqui les accions que prendrà el consistori en matèria de seguretat i més accions relacionades amb les destrosses d’Arran.

Comencen les obres per a millorar la connexió del centre històric de Lleida amb el turó de la Seu Vella

Aquesta setmana han començat les obres per a millorar la connexió del centre històric de Lleida amb el turó de la Seu Vella, al carrer Monterrey i la pujada a la Porta del Lleó. Es tracta d’unes tasques per a facilitar la mobilitat de vianants i vehicles i inclou l’adequació d’un nou accés al turó des del carrer Sant Martí, en concret, des de la glorieta Baltasar Gracián. També es faran millores paisatgístiques amb noves zones enjardinades i es restaurarà l’escultura d’homenatge a Enric Granados. El termini d’execució és de quatre mesos i el pressupost supera els 366.000 euros. L’actuació és inclosa al pla de barris del centre històric.

Les feines han obligat a tallar el carrer Monterrey i també les escales d’accés a la porta del Lleó. Unes inconveniències per a les quals el tinent de batlle i regidor de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha demanat comprensió a veïns i usuaris. Larrosa ha recordat que, a més, les obres coincidiran amb esdeveniments que s’organitzen a la zona, com la Diada de l’Onze de Setembre o actes de les Festes de la Tardor.

L’actuació inclou la renovació del ferm i l’ampliació de les voreres tant al carrer Monterrey com a la pujada a la porta del Lleó, on desapareixeran les places d’aparcament. D’altra banda, la cruïlla de Sant Martí amb Monterrey i la pujada a la porta del Lleó s’eixamplarà per la part del jardí per facilitar la maniobra de gir dels autobusos. També s’ha inclòs en aquest projecte la construcció d’un nou accés de vianants entre el carrer Sant Martí, de l’Orfeó i Monterrey fins a la ronda perimetral del parc del Turó que envolta les muralles fins a connectar amb el parc de Santa Cecília. Aquest camí comporta l’obertura d’un pas amb escales i murets sobre el revolt del carrer Monterrey amb la ronda de Sant Martí, i s’obre pas sobre l’espai boscós amb una rampa fins a la ronda actual sota muralla.

El projecte inclou la distribució de jardineres i l’enjardinament del mur del carrer Monterrey i de l’Orfeó amb espècies destinades a despenjar-se sobre el mur cap al carrer de l’Orfeó, i altres espècies destinades a enfilar-se sobre la barana i constituir un element vegetal continu del carrer Monterrey. En total, es preveu de plantar 1.386 unitats de planta arbustiva en el conjunt de l’àmbit.

Pel que fa al monument a Enric Granados, es netejarà i restaurarà i es preveu la retirada del vas de la font que està fora de servei i que, segons l’Àrea de Patrimoni, no té un valor històric ni tampoc escultòric. Aquest espai es completarà amb la incorporació d’un parterre arbustiu i floral al peu del monument d’Enric Granados.

Desestimada la petició de declarar l’agost mes hàbil per a executar la sentència dels béns de Sixena

La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, ha desestimat la sol·licitud del govern aragonès perquè aquest mes d’agost es considerés hàbil. Amb aquesta petició, l’Aragó volia que, durant l’agost,  es pogués dur a terme qualsevol actuació que permetés el retorn de les quaranta-quatre obres d’art sacre de Sixena que són al Museu de Lleida.

El passat 31 de juliol, la Generalitat va incomplir el termini judicial de devolució de les peces al Reial Monestir de Sixena, davant la qual cosa els serveis jurídics del govern aragonès van demanar la intervenció de la policia –petició desestimada– i l’habilitació del mes d’agost perquè el procés no es demorés fins al setembre.

Desarticulat un punt de venda de droga a Lloret de Mar (Girona)

 

La Guàrdia Civil i la Policia Local de Lloret de Mar (Girona) han desarticulat un punt de venda al municipi amb la detenció d’un home i una dona i l’aprehensió de diversos tipus de substàncies estupefaents, ha informat aquest divendres l’Institut Armat en un comunicat.

L’operació policial va tenir lloc els dies 28 i 29 de juliol després que les perquisicions iniciades per agents dels dos cossos determinessin que en un habitatge del municipi s’havia establert un punt de venda de droga.

En el registre del domicili es van intervenir 411 grams de marihuana en cabdells, 25 grams d’haixix, 1,8 grams de cocaïna, dos grams de ‘cristall’ i 2.010 euros.

Desarticulen un grup criminal que es dedicava a cometre robatoris amb força en habitatges a tot Catalunya

La investigació es va iniciar el 10 de juliol passat quan la Guàrdia Civil va informar als Mossos que un grup de persones que es dedicaven a realitzar robatoris a domicilis es desplaçava de Portugal a la capital catalana. Fruit de la investigació, els agents van determinar que tres membres del grup, amb un alt grau d’especialització en aquest tipus de fets, s’havien establert en una zona entre Santa Coloma i Badalona, i que s’havien apropiat de forma indeguda del vehicle amb el qual es desplaçaven. L’empresa de lloguer propietària del vehicle havia denunciat que no l’havien retornat la data acordada. Les indagacions policials van permetre identificar els tres homes, de 24, 25 i 28 anys i de nacionalitat xilena, un dels quals utilitzava una identitat falsa i li constaven diverses ordres de detenció a Xile. Els investigadors van constatar la participació dels tres homes en set robatoris a comesos en domicilis de Roses, Sant Andreu de la Barca, Cabrera de Mar, Barcelona i Palma de Mallorca. El grup sempre triava com a objectiu cases aïllades o adossades, per accedir als domicilis escalaven els murs exteriors i per accedir a l’interior forçaven les portes i finestres amb un tornavís. En dies posteriors una quarta persona, una dona de nacionalitat espanyola i de 27 anys, s’encarregava d’enviar els diners obtinguts en els robatoris a Xile, mitjançant oficines d’enviament i recepció d’efectiu. El 31 de juliol es va dur a terme un operatiu policial que va permetre detenir els integrants del grup quan es desplaçaven, amb el vehicle que s’havien apropiat, a un centre comercial de Barcelona. El dia 1 d’agost els agents van escorcollar el domicili dels detinguts a Badalona, on es intervenir 17.000 euros en efectiu, vuit rellotges, joies, ulleres de sol, roba de gran marques i colònies i perfums. El 3 d’agost els arrestats van passar a disposició judicial i el jutge va decretar llibertat amb càrrecs per dos dels detinguts i l’ingrés a presó pels altres dos.

Ruanda vota avui en unes eleccions presidencials que podrien perpetuar Kagame en el càrrec

Ruanda vota avui en unes eleccions presidencials que tenen Paul Kagame com a gran favorit, a causa de les traves que ha trobat l’oposició per a llançar un candidat que realment pogués desafiar el domini de l’actual mandatari. Si tornés a guanyar, Kagama podria allargar el seu mandat fins al 2034, amb la qual cosa sumaria gairebé quaranta anys com a governant de la nació africana.

Kagame, de 59 anys, és l’únic president que ha conegut Ruanda des que va començar del nou mil·lenni. Va comandar la força rebel que va acabar amb el genocidi del 1994 i es va convertir en vice-president fins a l’any 2000, quan va escalar a la Prefectura de l’Estat com a president d’un govern interí que va durar fins als comicis del 2003, els primers que va guanyar.

Aquell any, es va imposar amb un 95% dels vots, xifra que va empitjorar lleument en les eleccions presidencials del 2010, les últimes que es van fer i en les quals va obtenir un 93% dels sufragis. Per a molts, l’única incògnita a resoldre és quantes paperetes acreditaran, aquesta vegada, la continuïtat de Kagame en el poder, perquè acudeix a les urnes pràcticament sense oposició.

‘Ruanda s’ha acostumat a les eleccions en les quals tot està predeterminat. Era així abans del genocidi, quan oficialment tenia un règim de partit únic, i ha estat així des de 1994, quan s’ha convertit de facto en un règim de partit únic sota el Front Patriòtic Ruandès (RPF)’, explica en un article el think tank African Arguments.

Els obstacles del sistema electoral ruandès només han deixat com a supervivents Philippe Mpayimana, un periodista i escriptor poc conegut que ha tornat al país després de dècades d’exili a la República Centreafricana i França, i Frank Habineza, un antic militant de l’RPF que ara dirigeix el seu propi partit, el Democràtic Verd (DGP), i que va haver de fugir de Rwanda el 2010 després de l’assassinat del seu número dos, André Kagwa Rwisereka.

Els candidats independents tenen gairebé vetat l’accés a les eleccions presidencials perquè la llei ruandesa requereix almenys 600 signatures, de les quals el 12% han de procedir de 30 districtes diferents, cosa difícil quan amb prou feines hi ha manifestacions opositores. Dos aspirants, Diana Rwigara i Thomas Nahimana, van superar aquest filtre, però la comissió electoral els va rebutjar al·legant que les signatures no eren vàlides.

Per als partits polítics també és tot un repte competir amb l’RPF en uns comicis. Des de la reforma electoral del 2013, han de ser autoritzats a participar en unes votacions. El sedàs es fa a partir de criteris que descarten els qui puguin incitar a la violència sectària per evitar una nova matança interètnica en un país on no hi ha hagut cap canvi pacífic de govern.

A més, mentre els altres aspirants tenen prohibit de recaptar diners fins a rebre el vist-i-plau de la comissió electoral, l’RPF es nodreix de les reeixides aventures empresarials de Crystal Ventures, una companyia privada que depèn de la formació oficialista i que s’ha convertit en un dels principals fons d’inversió del país. Amb això, l’RPF és l’únic amb prou múscul financer per a llançar una campanya a escala nacional.

La manca d’accés a informació independent és un altre factor a tenir en compte. Les sancions que planen sobre els mitjans de comunicació ruandesos els han empès a una autocensura que ha convertit Kagame en el candidat perfecte. La comissió electoral encara va anar més enllà i va mirar de sotmetre a revisió prèvia tots els missatges que els aspirants opositors pengessin a les xarxes socials, però la mesura va generar tanta polèmica que es va acabar fent enrere.

‘Des que l’RPF va prendre el poder, fa vint-i-tres anys, els ruandesos s’han enfrontat a grans obstacles, fins i tot mortals, per a participar en la vida pública […]. El clima en el qual tindran lloc aquestes eleccions és la culminació d’anys de repressió’, ha denunciat Amnistia Internacional.

Fins al 2034
A aquest ambient polític enrarit s’hi suma el fet que Kagame havia de retirar-se enguany, quan expira l’últim dels dos mandats presidencials –de set anys cadascun– que permetia la constitució anterior. De fet, el 2010, després dels últims comicis, el dirigent mateix va advertir ‘dels qui persegueixen un tercer mandat’ perquè ‘en voldran un quart i un cinquè’.

No obstant això, l’RPF va engegar una campanya per a convèncer Kagame que es mantingués com a cap del govern, i els fruits d’aquella campanya van arribar el 2015. Gairebé quatre milions de ruandesos van signar una petició perquè el congrés reformés la carta magna amb la finalitat de deixar lliure el camí a l’actual mandatari. Diputats i senadors van obeir, esgrimint que en els sondatges sobre el tema només havien trobat deu persones que s’oposessin a la reelecció.

El 98% dels votants va beneir la reforma constitucional en un referèndum que es va fer el passat desembre i Kagame es va donar per convençut. ‘M’heu demanat que continuï dirigint aquest país més enllà del 2017 i, atesa la importància que li heu donat, no puc sinó acceptar’, va anunciar.

La carta magna esmenada manté el límit de dos mandats, que ara seran de cinc anys en lloc de set, però amb una excepció important: l’actual president podrà aspirar a un altre període de set anys el 2017 i, després, amb el comptador a zero, podrà concórrer a dues eleccions més per a legislatures de cinc anys. És a dir, Kagame podrà allargar la presidència fins al 2034.

Miracle econòmic
Kagame també compta amb el miracle econòmic de Ruanda. Des que va agafar les regnes del país, devastat per un genocidi que va eliminar més de 800.000 tutsis i hutus moderats en només cent dies, l’economia no ha deixat de créixer fins a consolidar un ritme mitjà del 7% en els darrers anys. De fet, molts dels ruandesos que van fugir el 1994 han començat a tornar.

Un altre dels assoliments de Kagame és que el control ferri de les veus opositores li ha permès de mantenir la pau en un context regional de creixent conflictivitat. On Pierre Nkurunziza i Joseph Kabila, els seus veïns de Burundi i la República Democràtica del Congo, van fracassar en el seu intent de perpetuar-se en el càrrec sense vessar sang, el president ruandès ha triomfat.

Tot i així, encara que la comunitat internacional ha airejat les seves crítiques a Nkurunziza i Kabila, en el cas de Kagame han estat més dissimulades. ‘L’RPF ha trampejat aquesta tempesta diplomàtica, per la qual cosa s’espera poca crítica sobre aquestes eleccions presidencials’, ha indicat l’Africa Research Institute.

Per tot això, no és estrany que la victòria de l’actual president es doni per segura. El cap de la missió diplomàtica de la Unió Europea a Kigali, citat per African Arguments, ha arribat a dir: ‘No perdríem diners si apostéssim per Kagame.’ En opinió de l’analista africà Filip Reynjens, consultat pel mitjà alemany DW, ‘si a Rwanda hi hagués una escena política lliure […] el resultat seria molt diferent’.

 

 

Salellas (CUP) demana entrar en una ‘lògica de més confrontació’ amb l’Estat

 

El diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas ha sostingut que després de les últimes accions jurídiques contra el Parlament i el Govern, i després de les actuacions de la Guàrdia Civil contra membres de l’Executiu Puigdemont, caldria ‘començar a entrar en una lògica de més confrontació amb les institucions de l’Estat’.

‘No tenen cap tipus de justificació per continuar fent el que fan’, ha dit el diputat cupaire en una entrevista d’Europa Press, després de la setmana de citacions judicials a membres del Govern i més entitats relacionades amb el dret a decidir.

Salellas ha criticat l’actuació de l’Institut Armat, que la setmana passada va citar a declarar el secretari de Presidència de la Generalitat, Joaquim Nin; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Comunicació de Presidència, Jaume Clotet; la cap de Comunicació de la Conselleria d’Exteriors de la Generalitat, Anna Molas, i el director general de Difusió, Ignasi Genovès.

A més dels càrrecs del Govern, també van citar a declarar l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena: ‘Estan experimentant amb els límits de l’Estat de dret’, ha dit Salellas sobre la investigació circumscrita en la causa contra l’exsenador d’ERC Santiago Vidal, del Jutjat número 13 de Barcelona.

‘Aquí hi ha dues possibilitats: o bé hi ha un jutge del 13 de Barcelona que està ordenant investigar un Govern per les seves decisions polítiques, però no ho vol confessar públicament, que seria extremadament greu; o bé la Guàrdia Civil està actuant sense el mandat del Jutjat per investigar les decisions polítiques d’un Govern, que encara seria més greu’, ha conclòs.

‘És una ingerència antidemocràtica absolutament intolerable’, ha sentenciat el diputat coneixedor de les investigacions, ja que és advocat en diverses causes.

Entrada al Parlament

A més, creu que la Guàrdia Civil buscava una determinada foto quan el 20 de juliol va entrar al Parlament per recollir informació sobre l’exconseller de Justícia Germà Gordó pel cas 3% de presumpte finançament il·legal de CDC a través del cobrament de comissions per concessió d’obra pública.

Ha titllat l’actuació policial de ‘guerrilla de la comunicació’ i creu que s’hauria d’haver respost des d’una lògica comunicativa correcta: ‘No sé quina, però segur que no havia de ser permetent que aquesta gent tingués la imatge que buscaven’, ha resolt, i ha aclarit que en cap cas volen emparar Gordó, però afirma que a l’Estat la lluita contra la corrupció li importa bastant poc.

Crisi de govern

El diputat cupaire demana determinació a les institucions per tirar endavant els plans independentistes que té la seva propera parada en un referèndum d’independència l’1 d’octubre, per la qual cosa ha avalat que el president Carles Puigdemont hagi substituït consellers per afermar aquesta determinació, però ha criticat els substituts.

‘Si hagués de triar una consellera d’Ensenyament, no posaria a la persona que han posat. Buscaria una persona molt més del sector i molt més implicada amb l’ensenyament públic’, ha dit sobre la consellera Clara Ponsatí.

Malgrat que no avala el perfil polític dels nous consellers, assumeix que no correspon a la CUP conformar el Govern: ‘A partir d’aquí el que ens interessa és que es facin els canvis que siguin necessaris, però que puguem garantir que aquest és un Govern compromès amb el referèndum de l’1-O’.

Crítics amb Pascal

També s’ha mostrat crític amb la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, perquè considera que en les negociacions que han tingut des que van obtenir majoria independentista al Parlament, Pascal ha negociat amb ells amb la voluntat de dominar-los.

‘Marta Pascal s’equivoca molt, molt, molt, en entendre les decisions que pren la CUP en una lògica de dominació’, ha lamentat Salellas, que defensa que ells han treballat per aconseguir objectius de país, d’allò que entenen que hi ha en el carril central de l’independentisme i des del sentit comú.

Salellas creu que, en un moment d’excepcionalitat, seria bo que des del PDeCAT es funcionés des d’aquesta lògica i reconeix que hi ha gent en aquest partit que ho fa: ‘Però no Marta Pascal. I per tant, és molt, molt, molt contraproduent per al país que Marta Pascal llegeixi totes les decisions que pren la CUP en lògica de dominació’.

El Festival Internacional de Cinema de Cerdanya projecta 140 pel·lícules en 33 projeccions

La vuitena edició del Festival Internacional de Cinema de Cerdanya projecta al llarg de nou dies d’activitat més de 140 pel·lícules en 33 sessions de projeccions. La mostra, que se celebra a Puigcerdà entre els dies 29 de juliol i el 6 d’agost, és gratuïta amb l’únic requisit de reservar prèviament la teva entrada, sigui per la pàgina web sigui presencialment al Museu Cerdà. El director del Festival, Jordi Forcada, ha manifestat que ‘enguany hem rebut més de 1.100 audiovisuals dels quals hem seleccionat aquest 140 que es poden veure aquests dies a Puigcerdà’. Entre els audiovisuals que es projecten aquests dies es poden veure llargmetratges de ficció, curtmetratges, documentals i animació. Les pel·lícules, senyala Forcada, ‘provenen de Catalunya, de l’estat espanyol i de la resta d’Europa’. La vuitena edició tancarà aquest cap de setmana amb la projecció de ‘La Chana’ dirigida per Lucija Stojevic i l’entrega de premis del públic als millors curtmetratges.

Llargmetratges com ara ‘Broken’ dirigit per Xavier G. Selma o ‘Marisa en los bosques’ d’Antonio Morales; els documentals ‘Recauchutados’ dirigit per Carlos Caro, ‘La Pemba torna a Goli’ de Josep Pérez o ‘La Chana’ dirigida per Lucija Stojevic; DOCUpaisatges com el ‘Home to Home – Núria Picas’ dirigit per Jordi Cadena) o ‘9 días en Haití’ del director JA Bayona, són algunes de les propostes que durant aquesta setmana s’han projectat a la mostra de cinema de Cerdanya. El programa de cap de setmana, centrat en els curtmetratges, clourà amb la Sessió del Públic, on aquest votarà en directe cinc propostes seleccionades pel jurat del festival. Els films ‘Elegía’ d’Alba Tejero, ‘Anatema’ de Geni Lozano, ‘Madres de Luna’ d’Alicia Albares, ‘Hasta mañana’ de Daniel Torres i ‘Los pestiños de mamá’ de Marta Díaz competiran pels premis econòmics del festival. Els films seran presentats pels seus directors just abans de cada projecció i hi ha confirmada la presència d’alguns dels actors participants, com ara Francesc Orella, Claudia Molina o Santi Bayón.El Festival organitza també activitats relacionades amb la creació de nous públics per al cinema com ara els tallers de maquillatge, treballs manuals de cinema, un concurs de dibuix infantil, el Trívial-Vermut de Cinema i el taller de rodatge d’un curtmetratge.El Festival Internacional de Cinema de Cerdanya és un festival adherit a Catalunya Film Festivals i compta amb el suport de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Puigcerdà i del Departament de Cultura.

La Generalitat recorrerà contra la suspensió del cànon digital a la justícia europea

La Generalitat recorrerà contra la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) de l’impost que la Generalitat cobrava a les operadores d’Internet, conegut com a cànon digital, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així ho ha anunciat el conseller de Cultura, Lluís Puig, en una entrevista a l’ACN.

Puig ha assegurat que la suspensió del TC és un atac total, frontal i sense cap mena de vergonya. Així mateix, ha explicat que la Generalitat ja pensa una taxa que també recaurà sobre les operadores d’Internet i que mantindrà l’esperit de l’anterior impost, modificant tots els aspectes que puguin generar algun tipus de dubte. Ha argumentat que és un impost que s’està aplicant a diferents països de la Unió Europea i ha emfatitzat que no hi ha hagut cap ciutadà de Catalunya que s’hagi queixat per aquest impost.

L’impost s’aplicava a les companyies operadores de serveis de comunicacions electròniques, amb una quota fixa de 0,25 euros al mes per cada contracte de connexió subscrit al territori de Catalunya i el govern esperava una recaptació de 20,5 milions d’euros l’any. El govern espanyol va recórrer contra la taxa perquè entenia que es trepitjava amb l’IVA i que suposava una doble càrrega impositiva. Un argument que ha negat de nou el conseller: ‘Una cosa és l’IVA, que no té res a veure amb el gravamen d’aquest impost’.

La suspensió del TC de l’impost de l’audiovisual va generar un gran rebuig i indignació al sector cultural català, principalment en el cinema. El 28 de juliol, representants del sector audiovisual van demanar al govern que fos valent per a aprovar un nou cànon digital.

Pàgines