Vilaweb.cat

Batlles i regidors del PDECAT, ERC i CUP van a treballar perquè no tenen #ResACelebrar

Batlles i regidors de com a mínim 300 ajuntaments catalans treballen aquest 6 de desembre, dia de la constitució espanyola, segons ha assegurat la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. Ha explicat que aquesta xifra fa referència als consistoris adherits a l’AMI que ho han comunicat i que, per tant, la xifra definitiva pot ser superior. En aquest sentit, Lloveras ha citat Badalona, Vilanova i la Geltrú, Argentona o Sabadell, com algunes de les ciutats grans on electes municipals treballaran com qualsevol dia laborable.

A les 12 hores del migdia és prevista la lectura d’un manifest davant dels ajuntaments per denunciar la judiciacilització de la política que està duent a terme el govern espanyol.

Heus ací algunes imatges dels batlles i regidors que han anat a treballar:

Participació és democràcia de base. Aprenem del pressupost participatiu a #Badalona per a impulsar un procés constituent #6D #Resacelebrar pic.twitter.com/LYUF7D5EIA

— Jose Téllez (@JosepTellez) December 6, 2016

A #Salt #AvuiPenquem perquè no tenim #resacelebrar pic.twitter.com/Helgx2oAsG

— Independents x Salt (@ipssalt) December 6, 2016

Obrim l'Ajuntament @VilassardeMar #6D #resacelebrar #treballemxCAT pic.twitter.com/VImJhIxVoK

— ERC VdM diu Sí (@ercvdmdiusi) December 6, 2016

Com a regidor de @Pdemocratacat avui treballant perquè no hi ha #resacelebrar #joavuitreballo @AMI__cat. @PdcManresa pic.twitter.com/jbPbw2qmLH

— Jordi Serracanta (@jordiserracanta) December 6, 2016

Entrada dels regidors i regidores de @girona_cat a l'Ajuntament i reunió de treball #AvuiPenquem #ResACelebrar #6D pic.twitter.com/V7u4Y5lVpa

— CUP-Crida per Girona (@CUPGirona) December 6, 2016

Els regidors d'@ERCbadalona treballen normalment aquest #6D. A #Badalona no tenim #resacelebrar #treballemxcat pic.twitter.com/xvYxf4uoOT

— ERC Badalona (@ERCbadalona) December 6, 2016

L'equip de govern d'@esquerramposta comencem a treballar. Treball de pressupostos 2017. #resacelebrar pic.twitter.com/dmtuL0TtkN

— Adam Tomàs i Roiget (@adamtomas) December 6, 2016

L'equip de govern de @ViladeSalt avui #resacelebrar @esquerra_Salt @ipssalt @saltxind pic.twitter.com/v08NLNa4El

— jordi Viñas i Xifra (@vinasxifra) December 6, 2016

Bon dia! Ja hem obert portes a @ajgironella pq avui no tenim #resacelebrar #6D #Gironella Fins les 13:00h ens trobareu aquí! pic.twitter.com/RWn3Z7bfBn

— David Font (@david_font) December 6, 2016

Cap a treballar! #6D #resacelebrar #Manresa @ajmanresa pic.twitter.com/VHU6FAA2X6

— Marc Aloy ||*|| T134 (@marc_aloy) December 6, 2016

Reunió d'Equip de Govern #resacelebrar #treballemxCAT @AjSitges pic.twitter.com/mG8x71dBQ9

— Mireia Rossell (@Mireiarossellp) December 6, 2016

 

Hollande designa a Bernard Cazeneuve nou primer ministre

El president de França, François Hollande, ha designat aquest dimarts al fins ara ministre d’Interior, Bernard Cazeneuve, com a nou primer ministre, segons ha informat l’Elisi.

La designació de Cazeneuve es produeix després que el cap del govern, Manuel Valls, anunciés ahir que deixava el càrrec per presentar-se a les primàries del Partit Socialista per a les eleccions presidencials del mes d’abril.

Cazeneuve segueix així els passos del propi Valls, que abans de convertir-se en primer ministre també havia estat titular d’Interior.

Les portades: El 6-D ‘laborable’, la sortida de Renzi i el candidat Valls

Ara:

Castellón Al Día:

Diari Ebre:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

La Verdad de Alicante:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Superdeporte:

Última Hora:

Interferències

«Ciència sense consciència, pobresa de l’ànima» escrivia François Rabelais. Amb aquesta frase famosa, l’escriptor francès ja advertia del perill de deixar-se conduir per un pensament excessivament cientifista. «El somni de la raó produeix monstres» escrivia també Goya, incidint en el risc d’una visió descarnada de la realitat, exclusivament dictada per la raó, eliminant qualsevol espai al sentiment. Certament, la història de la ciència ha estat sotmesa al setge de la superstició i el dogmatisme, i el seu progrés ha estat vencent una carrera infinita d’obstacles, amb alguns casos paradigmàtics, com els de Galileu o Charles Darwin. Però també, en alguns moments, el pensament científic ha arribat a quotes de dogmatisme i deshumanització que ha produït episodis foscs, com l’eugenèsia o l’ús de l’energia nuclear amb fins militars. En aquest monogràfic ens endinsem en aquest camí tan envitricollat, amb el desig de reflexionar sobre els bloquejos que es produeixen quan la ciència topa amb la ideologia. En aquest sentit, Michael Ruse i Janet Browne centren el seu estudi sobre el darwinisme i la seua aplicació social, Philip Ball sobre l’ús de la física en l’Alemanya nazi, Xavier Roqué sobre la relació de la ciència amb el franquisme i Jesús Català i Juli Peretó estudien un cas prou desconegut de conflicte entre la ciència i la religió. Tot amb tot, es presenten diverses «interferències» entre el coneixement científic i el seu moment històric, i les conseqüències que ha tingut per al progrés de la ciència.

Martí Domínguez. Professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de Mètode. També és director del grup d’investigació Observatori de les Dues Cultures, que estudia les relacions entre ciència i mitjans de comunicació. El seu treball acadèmic ha estat publicat en revistes com Public Understanding of Science, Science Communication i Media, Culture & Society, entre d’altres.

Aquests són els articles que hi trobareu:
Creences i biologia evolutiva, per Michael Ruse
Charles Darwin i la ideologia, per Janet Browne
Ciència i ideologia, per Philip Ball
La conversió de l’àtom, per Xavier Roqué
Reconciliar-se amb Darwin?, per Juli Peretó i Jesús Català

Què és Mètode?

Viure amb baixa visió

Una carretera, un supermercat, un restaurant, un parc… Són paisatges quotidians que es tornen inhòspits quan ens els presenten borrosos i saturats de llum. El curtmetratge ¿Lo ves?, escrit i dirigit per la periodista i actriu amb albinisme Patty Bonet, narra les dificultats amb les quals es troba en el seu dia a dia degudes a la baixa visió que caracteritza aquesta condició genètica.

Tot i que el dèficit de pigmentació és el més característic d’alguns tipus d’albinisme, allò que és comú en tots és el dèficit visual. Com explica l’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia i especialista en albinisme, Lluís Montoliu, «dels vint tipus que actualment coneixem d’albinisme, una gran majoria es manifesten amb alteracions de la pigmentació però n’hi ha d’altres com els albins oculars i com alguns tipus sindròmics que no les presenten. En qualsevol cas –subratlla– tots els tipus d’albinisme presenten les mateixes alteracions visuals».

Rodat amb càmera subjectiva, el documental que acaba de presentar Patty Bonet permet a l’espectador posar-se en la seua pell –o millor dit, en els seus ulls– ja que les imatges que apareixen reflecteixen la seua discapacitat visual en concret, la d’una persona amb albinisme de tipus OCA4 (òcul cutani 4). De fet, per a adaptar la càmera a la visió de Patty, l’equip de rodatge va comptar amb l’assessorament científic i tècnic de Lluís Montoliu.

Imatge borrosa i saturada de llum

Per què es donen aquestes deficiències visuals en les persones amb albinisme? «Primer, perquè els hi falta la fòvea, que és el punt de la retina de màxima resolució visual» explica Montoliu. «Aquest punt -afegeix- és el que ens permet veure els detalls de tot el que ens envolta. La resta de la retina, la perifèrica, té molt baixa resolució i aquesta és l’única que tenen les persones albines». Tenen, per tant, menys fotoreceptors que els permeten traduir les imatges que veuen a informació per la qual cosa aquestes estan borroses, amb falta de definició.

La falta de fòvea produeix també una alteració secundària que és el moviment constant i involuntari dels ulls (nistagmus). El cervell intenta enfocar els objectes de l’entorn però si aquests estan desenfocats, com en el cas de l’albinisme, perquè no hi ha definició, el que fa és desplaçar l’ull cap a un cantó i un altre, intentant buscar un angle que li permeta enfocar correctament. Com que no ho aconsegueix, el torna a moure i això fa que els ulls es moguen contínuament.

Un altre factor que condiciona la baixa visió en la major part de persones amb albinisme és que, al no tindre pigmentació, l’iris de l’ull és translúcid. Com indica Lluís Montoliu, l’iris funciona com una cortina o com el diafragma d’una càmera, que s’obri i es tanca deixant passar més o menys llum pel forat d’enmig que és la pupil·la: «en el cas de Patty aquesta cortina es translúcida, passa la llum perquè no hi ha pigmentació i, per tant, li arriba moltíssima més llum a la retina de la que hauria d’arribar i això l’enlluerna».

Un últim aspecte de la visió de les persones amb albinisme és la falta de tridimensionalitat. «Una de les coses que es veu també al curt és que la distància focal de Patty és de 80 cm. Tot el que està més enllà, és el no-res. Per tant, quan entra a un bar o al supermercat la capacitat de discernir el que està a la vora i el que està lluny desapareix», conclou Montoliu.

Llegeix l’article sencer a la web de Mètode.

Lucía Sapiña. Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.

Què és Mètode?

El dret de decidir sobre la pròpia mort

Diumenge, La Vanguardia publicava una carta al director titulada ‘Per una mort digna’.  Donava veu a una dona malalta d’ELA que, als 90 anys i en plenes facultats mentals, es veu legalment obligada a complir amb l’agonia lenta i dolorosa del seu cos paralitzat. Fins que ja no pugui menjar ni beure. Fins que el no-menjar i el no-beure donin unes anàlisis que n’excusin la sedació. Fins que mori ‘ofegada amb la pròpia saliva’ davant dels fills i ‘que aquesta imatge els persegueixi per sempre’. I per a què haurà servit, tant de sofriment? La carta acaba: ‘Jo hauré hagut de patir per a tranquil·litzar les seves consciències […] No em sembla bé que després de tenir una vida plena, el sistema m’obligui a viure d’una manera indigna i no permetin que me’n vagi en pau i sense patir’.

Això, a Catalunya.

Anem ara mil quilòmetres més amunt i moltíssims quilòmetres més lluny del cas que hem explicat. Fa uns quants mesos, la Comissió Estatal per a l’Eutanàsia als Països Baixos va revelar que havia autoritzat la mort assistida d’una dona de 20 anys que havia estat víctima d’abusos sexuals continuats dels 5 als 15 anys. Les seqüeles del trauma eren tan greus que la tenien al llit, amb anorèxia severa, depressió crònica, tendències suïcides, autolesions i més afectacions terribles que els anys de tractaments intensius no havien mitigat. Els especialistes van determinar que el seu problema era incurable, i també que la dona estava absolutament capacitada pel que fa al seu desig de morir per acabar el patiment. És el primer cas que s’ha fet públic d’eutanàsia per problemes psicològics abans que no físics. Un punt d’inflexió, o no.

La polèmica era de preveure. Arguments des que l’eutanàsia és un ’assassinat organitzat de ciutadans’ fins que no hauria de ser una opció per a ‘qualsevol’ que passi per ‘un moment desesperat’. Els Pro-Vida i afins van recondemnar la víctima a trenta-mil inferns per l’egoisme de no haver-ne volgut passar un a la Terra, però en aquesta columna no hem vingut a escriure sobre els que volen decidir sobre la mort dels altres, sinó sobre els que volen fer-ho lliurement sobre la pròpia mort. Que el tema sigui difícil, extremadament complex, un desafiament ètic de primer ordre, no hauria de ser excusa per a una espècie dita intel·ligent, i amb més raó quan fa centenars de milers d’anys que es mor i que veu morir els seus semblants repetidament. Tampoc no haurien de ser excusa els tabús confessionals d’altri, com no ho han pogut ser amb la llei del divorci, el matrimoni gai, o parir amb epidural: drets sense obligació.

Tenir garantit el dret de decidir sobre la pròpia mort aporta una qualitat addicional la pròpia vida, encara que sembli un contrasentit. I no parlem de testaments vitals, insuficients segons la idea que tinguis d’una mort digna. Ja ho hem dit en alguna ocasió: viure no és el mateix que estar viu, i forçar a un malalt irreversible a estar-se viu fins a les últimes conseqüències, com la mare i àvia del primer paràgraf, és un anacronisme impropi d’una societat madura i avançada. Però també he posat l’exemple extrem de la dona de vint anys, i no cap de semblant, perquè era una persona que volia matar el seu cos, i tenia la capacitat de fer-ho per ella mateixa. I ho podia haver fet amb mètodes indignes i dolorosos que encara haurien afegit més dolor al dolor dels qui l’estimaven. La pregunta sobre si hi van fer prou, la família, els metges, l’entorn, continuarà intacta, però el fet que s’hagi respectat la seua voluntat com a persona conscient i adulta, de manera lliure i legal, canvia radicalment la consideració d’una classe de mort que encara és un estigma social.

El meu filòsof de capçalera m’explica que el principal argument ètic contra la mort assistida és que, en la majoria de comunitats humanes, la vida és sagrada. Com si per a una persona plenament conscient que vol morir no ho fos, de sagrada! És que algú es pensa que un malalt irreversiblement paralitzat no la té per sagrada, la vida que ha viscut amb plenitud? És que algú es pensa que una persona devastada per un trauma no la té per sagrada, la vida que li han arrabassat brutalment? I és clar, que sí: justament perquè han conegut què és viure, saben que no és això. Suposo que si hi hagués màquines de posar-nos a la pell dels altres, ens costaria més de jutjar segons quines decisions.

Troben un bolet d’una espècie protegida i escassa en un bosc d’Argentona

El botànic Moisès Guardiola, col·laborador del Parc de la Serralada Litoral de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ha localitzat en un bosc d’Argentona el bolet ‘Myriostoma coliforme’, una espècie molt escassa i protegida pel Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Segons ha informat la diputació en un comunicat, està prohibida la recol·lecció i comercialització d’aquesta espècie, i aquesta troballa és ‘un nou exemple que remarca la biodiversitat del Parc de la Serralada Litoral’.

El parc ha demanat que si algú troba aquest bolet, li faci una fotografia i l’enviï a ‘p.slitoral@diba.cat’, i ha recordat que s’assembla molt a l’espècie ‘Astraeus hygrometricus‘, però és més gros i té molts porus, a més de remarcar que està qualificada de vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

Dani Cornellà, batlle de Celrà: ‘Si Millo vol diàleg, que vingui a Celrà i veurà què fem amb la seva constitució’

L’Ajuntament de Celrà és un dels diversos consistoris d’arreu del Principat que avui obriran les seves portes. En el cas concret de Celrà, alguns dels treballadors públics aniran a la feina i el consistori oferirà part dels seus serveis habituals. Pel batlle del poble, Dani Cornellà (CUP), treballar el 6 de desembre és normal, ja porten anys fent-ho i, de fet, ‘la majoria de les empreses del polígon de Celrà’ treballaran com sempre. Per ell, obrir demà no és un acte de desobediència, sinó un gest polític per desmarcar-se de l’estat espanyol i les seves lleis.

Cornellà denuncia la constant judicialització de la política municipal per part del govern espanyol, i reconeix que enguany han aconseguit ‘atemorir els treballadors públics amb tot el que va passar el 12 d’octubre’. El batlle i els regidors de Celrà ja estan sent investigats per haver donat suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya. La investigació, per ara, està aturada, però no es descartable que els citin per anar a declarar. Què passarà llavors? ‘No ho hem discutit, però en principi ens quedarem a Celrà’.

—Per a l’Ajuntament de Celrà avui és un dia normal?
—Sí, l’ajuntament obrirà com cada dia però amb menys serveis, perquè no treballarà tot el personal. És cert que enguany han aconseguit que menys treballadors públics treballin: els han atemorit amb tot el que va passar el 12 d’octubre a Badalona. És per això que aquest cop hi haurà menys serveis a l’abast de la ciutadania. Hi haurà treballadors, però menys, perquè hi ha certa por.

—Creieu que els treballadors públics estan atemorits?
—És evident. La judicialització, una vegada més, de la política municipal el 12 d’octubre ha provocat que alguns treballadors que altres anys havien treballat aquell dia, o el mateix 6 de desembre, aquest any prefereixin no fer-ho.

—S’ha parlat molt de la diferència entre la desobediència dels càrrecs electes i la dels funcionaris, quin creieu que ha de ser el rol dels treballadors públics quan calgui desobeir?
—Jo entenc que la desobediència la fem els càrrecs electes. Els treballadors vénen si volen, i recuperen el dia festiu un altre dia: els funcionaris no desobeeixen, sinó que obeeixen les decisions que es prenen en l’àmbit municipal. Els únics que desobeïm som els polítics, els que prenem aquestes decisions.

—El delegat del govern espanyol, Enric Millo, i el mateix president espanyol, Mariano Rajoy, treballaran demà. Quin sentit té, aleshores, aquesta desobediència si Millo i Rajoy també ho fan?
—És una desobediència que ve forçada pel govern espanyol. Nosaltres ja fa anys que treballem el dia 12 d’octubre o el 6 de desembre, i ho enteníem com un gest polític per desmarcar-nos de l’estat espanyol i les seves lleis, però no com un gest de desobediència. Fa cinc anys que ho fem i és per una qüestió purament ideològica: volem ser independents i volem un nou país, i una de les maneres de reivindicar-ho és aquesta. El govern espanyol, judicialitzant de nou la política municipal, dóna a entendre que aquest acte és de desobediència. Volen fer creure que estem desobeint, però no és cert. Ells també treballen: el 12 d’octubre estan tots treballant! Desfilades militars, actes protocol·laris amb la guàrdia civil i l’exèrcit, la cabra de la Legió… Després no poden venir a dir-nos que nosaltres no ho podem fer. Això sí, nosaltres sí que desobeïm quan ens demanen llistes i informes sobre què vam fer el dia 12 d’octubre.

—Això dels informes, com va anar?
—Van enviar una carta a tots els ajuntaments demanant que féssim un informe sobre què havia passat el 12 d’octubre als nostres ajuntaments. Molts dels consistoris no vam enviar-lo perquè considerem que no li hem d’explicar res al delegat del govern espanyol. Nosaltres ens devem als ciutadans i ciutadanes del nostre municipi i al Parlament de Catalunya, i no a una gent que ve de fora a judicialitzar la política catalana a tots els nivells i que es carreguen l’autonomia local i nacional. Davant d’això, nosaltres desobeïm i no contestem. Però el fet d’obrir, nosaltres no ho hem entès mai com a acte de desobediència, sinó com un gest en contra d’una constitució que no ens representa.

—Hi ha hagut força descoordinació entre els ajuntaments de l’AMI sobre què fer aquest 6-D. Com ho valoreu?
—No crec que hi hagi descoordinació. Hi ha diferents maneres d’enfocar la qüestió. L’AMI fa una crida a què els càrrecs electes treballin i es facin actes festius. És una demanda legítima, però des de la CUP i des d’altres partits apostem, no per actes lúdics i festius, sinó per anar a treballar de manera normal i demostrar que aquesta constitució no és la nostra. Són dues maneres de veure-ho, totes legítimes i correctes. Em sembla correcte que hi hagi ajuntaments d’altres partits que, seguint les instruccions de l’AMI, obrin per fer algun acte, però la nostra postura és la d’obrir l’ajuntament a la ciutadania. Són dues opcions diferents però correctes.

—Parleu de la judicialització de la política. L’Ajuntament de Celrà ja està sent investigada per donar suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.

—Sí, ens estan investigant per la moció que vam aprovar en suport a la declaració de ruptura del 9-N.

—Creieu que aquest nou acte de desobediència, sobretot si involucra funcionaris, us portarà més problemes amb la justícia?
—Això depèn d’ells. El que fem nosaltres és normal. La majoria d’empreses del polígon industrial de Celrà treballen i faran festa divendres. Anirà el senyor Millo a aquestes empreses a preguntar-los què estan fent? És quelcom normal: obren dilluns, dimarts i dimecres, i tanquen dijous i divendres. Els Mossos d’Esquadra també treballen i molta més gent. I no estan desobeint. Des de l’ajuntament el que fem és donar una opció política per desmarcar-nos d’una festa concreta i de l’estat espanyol. I la seva resposta és judicialitzar la política. No crec que això porti més problemes a Celrà, i, si els portés, el problema el tindrien ells. Nosaltres tenim molt clar cap a on anem: vam aprovar la moció de suport a la declaració del 9-N, el nostre referent és el Parlament de Catalunya i la justícia que ens representa és la nostra, no el Tribunal Constitucional ni l’audiència espanyola.

—En el marc de la suposada ‘operació diàleg‘, Enric Millo va dir que no intervindria si els càrrecs electes treballaven el 6-D, però potser sí si qui treballava eren els funcionaris.
—Doncs potser l’ajuntament de Celrà també denunciarà tots els treballadors públics que treballen el 6-D, que en són molts. El govern espanyol organitza moltíssims actes arreu de l’estat espanyol que es poden fer perquè hi ha molts treballadors públics – i no precisament l’Enric Millo – que treballen. Si entrem en aquest joc, o es denuncia tothom o es deixa tothom en pau. I si Millo vol diàleg, el primer que ha de fer és escoltar i veure que aquí hi ha un problema. Si vol diàleg, que vingui a Celrà i veurà què fem amb la seva constitució.

—Ja per acabar. Encara no us han citat a declarar, no sabeu res…
—No, està tot aturat per la repetició de les eleccions espanyoles i el temps que han trigat a formar govern. De moment no sabem res.

—Si, arribat el moment, us citessin a declarar, què faríeu?
—És una qüestió que encara no hem discutit però farem cas del que ens digui la gent del poble, no el que ens diguin des de fora. En principi nosaltres no ens mourem de Celrà.

Neus Lloveras: ‘El 6-D ja fa anys que molts ajuntaments treballen’

Neus Lloveras és batllessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’Associació de Muncipis per la Independència (AMI). Arran de la polèmica obertura de l’Ajuntament de Badalona el dia de la Hispanitat, que va acabar amb un tancament forçat per un jutge, els partits sobiranistes es va començar a plantejar una possible acció unitària pel 6 de desembre, dia de la constitució espanyola. El 18 de novembre, l’AMI va proposar formalment que els càrrecs electes municipals treballessin com a protesta. Amb Lloveres parlem d’aquesta iniciativa i com l’afronta l’associació veient que els partits sobiranistes tenen postures públiques diferents.

—La CUP parla de descoordinació en l’organització de la protesta del 6-D. Cada partit sobiranista té un posicionament públic diferent. Ho considera un fracàs de l’AMI?
—Jo he sentit les declaracions d’en Quim Arrufat i no ha dit que l’organització hagi estat un desastre, sinó que hem de millorar. Jo hi estic d’acord, sempre és millorable.

—No ho considereu un fracàs?
—No. A més, voldria destacar que l’AMI hi som tots els partits sobiranistes. I nosaltres no vam promoure aquesta iniciativa referent al 6 de desembre. Va sorgir del debat entre les entitats i els partits sobiranistes després del 12 d’octubre. Més tard l’AMI va agafar el relleu buscant una proposta de consens pel 6-D. Aquesta proposta es va estar treballant durant quinze dies amb tots els partits sobiranistes que hi van donar el seu vistiplau. Jo no he sentit ningú que proposi cap altra cosa. No em sembla que hi hagi descoordinació. Tots els càrrecs electes sobiranistes, el que estem dient, és que treballarem perquè estem al servei dels catalans i les catalanes els 365 dies de l’any. A més, volem reivindicar el dret a poder escollir quins són els nostres festius. I per últim, denunciar que s’utilitza la constitució espanyola en contra de les institucions i els càrrecs electes de Catalunya.

—Parleu de postura consensuada, però cada partit té una postura diferent. Per exemple, el PDECat recomana als càrrecs electes treballar i en canvi ERC i la CUP asseguren que treballaran.
—La Marta Pascal ha dit que cada càrrec electe és lliure de fer el que li convingui. Ara bé, el matís aquí és que el PDECat recomana als càrrecs electes treballar, perquè al PDECat som més de recomanar que obligar. Precisament això és el que ha fet la Marta Pascal, recomanar. Però evidentment a cap càrrec electe se li pot ordenar què ha de fer.

—Saben quants ajuntaments participaran en la protesta?
—Els darrers dies hem estat fent un seguiment. Els ajuntaments de l’AMI els tenim més o menys controlats. El problema és que hi haurà regidors que treballaran en ajuntaments, on no formen part del govern i tampoc de l’AMI. Per tant, aquests se’ns escapen. Fins ara ens consten entre uns 250 i 300 consistoris. Són ajuntaments que s’han posat en contacte amb nosaltres i ens han comunicat que treballaran.

—Però quants ajuntaments hi ha inscrits a l’AMI?
—A l’AMI hi ha adherits gairebé 800 ajuntaments.

—300 de gairebé 800 són molt pocs, no?
—Estem parlant d’aquells que ho han volgut comunicar a l’AMI. Segur que en seran molts més de 300. Insisteixo que el 6-D l’AMI ha volgut fer una proposta de consens, però en cap cas l’obertura ha estat una iniciativa nostra.

—Veient que hi havia una voluntat de fer una acció el 6-D en tots els partits sobiranistes, perquè l’AMI no ha pres una postura més ferma i s’ha involucrat a fons en l’organització més enllà de la proposta?
—Bé, perquè totes les propostes que fa l’AMI són recomanacions. Nosaltres entenem que cada ajuntament té la seva autonomia local. Al final és l’ajuntament qui té sempre l’última paraula en la decisió. Després del 12-O, la discussió que hi havia sobre la taula era treballar o no el 6-D, l’AMI va recollir aquesta inquietud i va acordar una proposta de consens. I vull aclarir una cosa, el 12 d’octubre es va obrir un debat sobre una cosa que no és un fet excepcional, i és que hi han ajuntaments i empreses que treballen en festius. I això fa anys que passa. El 12-O, malauradament, per una acció totalment injustificada per part de la delegació del govern es va obligar a tancar, tot i que el consistori havia pactat obrir amb els treballadors. El 6-D ja fa anys que hi ha moltes empreses i ajuntaments que treballen.

—Però quina és la virtut d’una obertura simbòlica? Entenen que a l’estat espanyol molts càrrecs electes treballen el 6-D. El fet diferencial, si es vol protestar, no seria que el funcionariat treballés?
—Que els funcionaris treballin no és una qüestió política, és un tema laboral, i per tant s’ha d’acordar quan es pacten els calendaris laborals. I ara políticament no es pot canviar i l’únic que es pot fer és que treballin els càrrecs electes. I fer-ho amb una reivindicació en positiu, com ara organitzant actes solidaris i llegint el manifest de l’AMI dient allò que ens inquieta i ens mou a treballar un dia festiu.

—Però la CUP sí que  ha demanat als funcionaris que vagin a treballar.
—No em consta per part de la CUP. En tot cas seran casos aïllats.

—A Celrà, per exemple, alguns funcionaris treballaran.  
—És un acte voluntari. Que en alguns casos hi hagi funcionaris que li comuniquin a l’alcalde que volen anar a treballar de manera voluntària, és un matís sobre una mateixa acció. No és fer les coses diferents.

—El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha amenaçat de prendre mesures si els funcionaris treballen. Si és així, i hi ha denúncies, què fareu des de l’AMI?
—Em semblaria molt malament, com sempre. Crec que el senyor Millo s’hauria de dedicar a altres coses que no pas constantment interferir en el dia a dia dels ajuntaments. El que necessitem és un delegat del govern espanyol que ens doni suport i no pas una persona que es passa el dia buscant com ens pot denunciar. L’AMI estarà sempre al costat de tots els alcaldes, alcaldesses i càrrecs electes.

—Vós sou batllessa de Vilanova i la Geltrú. Què fareu?
—Treballarem. L’Ajuntament de Vilanova sempre està obert. Els càrrecs electes dels partits sobiranistes treballarem, per tant la majoria de regidors ho faran. Es faran algunes reunions i després participarem en un acte solidari per recaptar diners per la Marató de TV3. I a les dotze del migdia, al saló noble de plens de l’ajuntament, es llegirà el manifest que va proposar l’AMI.

—Els regidors del PSC que formen part del govern municipal també treballaran?
—No em consta. No m’ho han comunicat.

Avui farem una mica el ridícul

Després del dotze d’octubre i del que va passar, sobretot a Badalona, va haver-hi un cert debat dins l’independentisme que es preguntava si la descoordinació que s’hi va viure era lògica i si ens la podíem permetre. Hem arribat al sis de desembre i, lamentablement, seguim on érem. Allà mateix. Davant una situació idèntica a la d’aleshores oferim una resposta pràcticament igual: avui cadascú va a la seua.

Avui hi haurà ajuntaments (governats per independentistes) que obriran les seues portes per a treballar i ajuntaments que no. Hi haurà ajuntaments (pocs) on treballaran uns quants funcionaris i ajuntaments on només treballaran els càrrecs electes. Hi haurà ajuntaments on onejarà la bandera espanyola (sense més o amb cartells explicant perquè) i ajuntaments on onejarà l’estelada. Hi haurà ajuntaments que faran activitats i altres que simplement intentaran passar de manera discreta el dia.

Que posar-se d’acord en el que cal fer és complicat no ho nega ningú. Que els tres grans partits independentistes tenen formes de funcionament diferent i prioritzen coses diferents tampoc. Que dir des de fora el que caldria fer és una temeritat i ben agosarada, sóc el primer a dir-ho i a reconèixer-ho.

Però després d’acceptar tot això crec que no és cap desaire ni cap inconveniència preguntar en veu alta com és que l’independentisme polític prefereix mantenir aquesta imatge d’incapacitat a pactar alguna cosa, la que siga i per més que coste de pactar. I de què ens serveix tenir tot d’organitzacions i coordinadores dedicades a marcar fulls de ruta si ni tan sols poden arribar a posar d’acord els tres partits en si s’obre la porta o no, un dimarts qualsevol. Em sap greu però tinc molt la sensació que avui farem una mica el ridícul…

Sweet Soundtrack, la nova web per trobar bandes sonores de pel·lícules

Sweet Soundtrack és un nou servei web que permet cercar les bandes sonores que l’usuari vulgui. Primer cal introduir el títol de la pel·lícula (en anglès) i el programa envia  un llistat amb totes les peces que formen part de la banda sonora. A més, la pàgina mostra enllaços a iTunes o Amazon, per poder comprar les cançons.

A més de cançons de pel·lícules, Sweet Soundtrack permet també veure les darreres bandes sonores afegides o les més populars entre els usuaris. Ara, el rànquing l’encapçalen Scarface, Dead President, Garden State o Top Gun.

 

Ximo Puig arriba a Brussel·les per ‘defensar els interessos valencians’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha viatjat avui a Brussel·les per participar al ple del Comitè de les Regions (CdR) i defensar ‘els interessos valencians’ a les institucions europees. Ho ha explicat el delegat del Consell per a la Unió Europea i Relacions Externes, Joan Calabuig, que també forma part d’aquesta delegació valenciana que serà a la capital belga fins dijous.

Durant aquests tres dies, Puig presidirà demà la reunió de l’Intergrup de l’Automòbil del CdR, un sector clau per a l’economia del País Valencià, segons Calabuig. En aquest sentit, ha volgut remarcar que el debat abordarà ‘qüestions estratègiques’ per al territori valencià relacionades amb el turisme i les inversions provinents del Pla Juncker.

La visita del president de la Generalitat està marcada per tres punts: en primer lloc, ha destacat ‘la voluntat d’influir en la presa de decisions que afecten el País Valencià i participar, així, en la ‘construcció i solidesa del futur de la Unió Europea’. En segon lloc, Puig vol recuperar la reputació del País Valencià a Europa: ‘volem que quedi clar que aquest territori, en aquesta nova etapa, té un govern honrat amb ciutadans que compleixen la normativa comunitària’, ha explicat Calabuig.

En aquest sentit, el delegat del Consell també ha explicat que el govern valencià pretén reivindicar que les polítiques comunitàries dels últims anys han perjudicat la situació del País Valencià, especialment pel que fa als fons europeus. ‘Les perspectives financeres de futur hauran de tenir-nos en compte en el marc de les nacions del sud d’Europa per a fomentar el desenvolupament i la cohesió del continent’.

Més reunions
Ximo Puig també es reunirà amb la comissària europea de Comerç, Cecilia Malström, i amb el comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici. Durant el dia d’avui també es trobarà amb els diputats valencians al Parlament Europeu i amb una delegació d’alcaldes del País Valencià. Demà, Puig es reunirà amb Clara Martínez, la cap de gabinet adjunta del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i assistirà a una recepció de valencians que resideixen i treballen a Brussel·les.

 

Comença el judici contra Dominic Ongwen, general de l’Exèrcit de Resistència del Senyor d’Uganda

El judici contra Dominic Ongwen, el general de l’Exèrcit de Resistència del Senyor d’Uganda (LRA), comença avui al Tribunal Penal Internacional. L’LRA és responsable de la mort d’unes cent mil persones i del segrest d’uns seixanta mil nens. Ongwen, de fet, fou segrestat l’any 1988 per aquesta milícia, on va passar de víctima a botxí. La justícia l’acusa de crims de guerra i de lesa humanitat.

La fiscalia ugandesa ha presentat setanta càrrecs contra l’acusat relatius als atacs entre els anys 2002 i 2005 en un camp de refugiats al nord d’Uganda. Els càrrecs inclouen denuncies per violació, matrimoni forçat, segrest infantil, esclavitud sexual i reclutament de menors. El Tribunal Penal Internacional se centrarà en els càrrecs de crims sexuals i abusos contra les dones, un fet sense precedents perquè el tribunal havia rebut crítiques per haver desatès les acusacions d’abusos sexuals.

La voluntària catalana empresonada a Grècia podria arribar demà a Barcelona

Lola Gutiérrez és una treballadora de la Diputació de Barcelona que recentment va viatjar a Grècia per ajudar els refugiats. Però Gutiérrez, militant del sindicat CGT, va ser detinguda el 27 de novembre a l’aeroport d’Atenes quan pretenia viatjar cap a Barcelona amb una persona d’origen kurd que havia sol·licitat refugi fugint de l’Irac. Gutiérrez volia aconseguir que el noi arribés dalt d’un avió. Però les autoritats gregues la van acusar d’un presumpte delicte de tràfic de persones i està empresonada en un recinte policial grec a l’espera de ser deportada. Per això ahir al matí amics seus, col.legues de feina i companys del sindicat van fer una concentració davant el consolat grec a Barcelona per demanar el seu alliberament, i han endegat aquesta campanya de solidaritat. I sembla que Lola Gutiérrez podria arribar demà a Barcelona.

Parla Susana Garcia, companya de Lola Gutiérrez:”Hem tingut una entrevista amb el cònsol que s’ha compromès a fer tot el possible. De fet quan només havia passat una hora el consol m’ha trucat dient que ja ho havia desencallat i que ja estava signada la deportació voluntària. I ells mateixos ja l’han fet arribar a la policia del CIE de Grècia on està la Lola. Ja està confirmat que la Lola sortirà. Calculen que el dimecres o dijous ja podrà viatjar a Barcelona’

Jaume Asens, Tinent d’Alcalde de Barcelona, també ha parlat amb el cònsol grec. I ha dit això a través de la xarxa social Twitter: ‘Hem parlat amb consul grec BCN. Es compromet a q Lola serà posada en llibertat en termini no superior a 48 hores. I a mantenir-nos informats’

Les perles: el caganer causa sensació al New York Times i David Fernàndez no fa cas del jutge i publica informació sobre Ronaldo

Ronaldinho i Gudjohnsen podrien jugar amb el Chapecoense

L’equip de futbol brasiler Chapecoense va perdre gran part dels seus jugadors i equip tècnic en l’accident d’avió de la setmana passada a Medellín (Colòmbia). Diversos equips de la Sèrie A, la primera divisió brasilera, s’han ofert per cedir jugadors a l’equip. De totes maneres, encara no s’ha materialitzat res. Avui l’ex-jugador del Barça Eidur Gudjohnsen ha fet un piulet oferint-se. ‘Amb tot el respecte, Jo jugaria amb el Chapecoense si tenen un lloc per mi’, ha escrit.

Out of respect i would play for @ChapecoenseReal if they have a place for me! If not just to play with @10Ronaldinho again #ForcaChape

— Eidur Gudjohnsen (@Eidur22Official) December 4, 2016

En el mateix piulet, el davanter islandès, que ara no té equip, també menciona a Ronaldinho i assegura que voldria tornar a jugar amb ell. Després de l’accident, les xarxes socials van viralitzar una petició perquè el jugador del somriure etern fitxés pel Chapecoense. Fa uns dies el seu germà i representant, Roberto de Asis, va dir que ningú de l’equip s’havia posat en contacte amb ell, però que no li desagradava la idea. Ronaldinho tampoc té equip d’ençà que va abandonar la disciplina del Querétaro mexicà.

Marlon Brando no va violar Schneider, segons va explicar la mateixa actriu

És una de les escenes més vistes i recordades de la història del cinema. El seu impacte va ser tal que gairebé es diria que el film va quedar sobrepassat per una sola escena. Parlem de la pel·licula L’Últim Tango a París,(1972) de Bernardo Bertolucci, que va marcar època i de l’escena on apareix el personatge masculí, Marlon Brando, violant al femení, Maria Schneider, fent servir mantega com a lubricant per al sexe anal. Es coneix amb el nom de l’escena de la mantega:

Doncs segons afirma el director del film, Bernardo Bertolucci, en una entrevista feta l’any 2013 que aquest cap de setmana ha corregut com la pólvora, l’escena no apareixia al guió, i l’actriu no en sabia res. Van amagar-ho. Aquest fet ha provocat indignació entre actuals actors de Hollywood.  Però la polèmica també ha provocat que força gent pensés erròniament que la violació va passar realment, confusió causada  per l’ambigüitat de Bertolucci, i el tactament dels mitjans. El sexòleg i blocaire de VilaWeb, Miquel Maresma, se’n queixa a l’apunt Violació sense penetració? TV3 també cau al parany. El cert és que segons va explicar l’actriu mateixa no va passar una violació no consentida, sinó un simulacre de violació sense que l’actriu ho sabés, ni aparegués al guió.

Les paraules de Bertolucci
Les paraules del director Bernardo Bertolucci que han provocat la polèmica són aquestes. En aquest vídeo es poden escoltar en anglès, subtitulat en castellà:

Diu Bertolucci: “Pobre Maria. Va morir fa dos anys, crec. Després de la pel·lícula no ens vam veure mai més. Perquè ella m’odiava. L’escena coneguda com la de la mantega és una idea que vaig tenir amb Marlon aquell matí abans de filmar-la. Però em vaig portar horriblement amb Maria perquè no vaig dir-li què passaria perquè volia veure la seva reacció com a nena, no com a actriu. Volia que reaccionés a l’acte d’humiliació. Els crits de ‘No!’ No!‘. I crec que ella m’odiava, i també a Marlon, perquè no vam explicar-li el detall de l’ús de la mantega com a lubricant. I em sento molt culpable. No me’n penedeixo, però em sento culpable. Saps, per a fer pel·lícules a vegades crec que has de fer coses per obtenir resultats. Crec que hem de ser freds del tot. No volia que Maria fingís humiliació, ràbia. Volia que Maria sentís, no actués, la ràbia i humiliació. Per això m’ha odiat tota la vida“

Aquestes declaracions de Bertolucci han provocat reaccions indignades d’actors i actrius de Hollywood, segons informa Hollywood reporter. Així, per exemple, l’actriu Jessica Chastain ha escrit a Twitter: ‘A tota la gent que ha estimat aquest film. Esteu veient una noia de 19 anys violada per un home de 48 anys. El director va orquestrar l’atac. Vomito’. Chris Evans afirma que ‘Bertolucci i Brando haurien d’estar a la presó’. I la directora Ava Duvernay afirma ‘Com a directora, inexcusable. Com a dona, estic horroritzada’.

Però també hi ha hagut gent que s’ha preguntat en veu alta perquè l’escàndol arriba ara, amb articles a The Guardian, o vídeos a la CBS, quan fa com a mínim gairebé deu anys que se sabia. L’actriu Maria Schneider va parlar amb el Daily Mirror, que va titular ‘Em vaig sentir violada per Brando‘:

La opinió de Maria Schneider
Deia Schneider a l’entrevista: ‘A Bertolucci mai l’he perdonat per la manera com em va tractar i tot i que ens vam veure a Tokyo fa disset anys, vaig ignorar-lo. A més, ell i Marlon van fer una fortuna i jo, 2.500 pounds. I a sobre Bertolucci era comunista!’

‘Aquella escena no apareixia al guió original. La veritat és que Marlon va tenir la idea. M’ho van dir just abans de començar l’escena, i jo estava furiosa. Hauria d’haver trucat al meu agent abans d’enregistrar l’escena, o fer venir el meu advocat, perquè no pots obligar algú a fer una cosa que no apareix al guió, però en aquells temps, jo no ho sabia, això. Marlon em va dir: Maria, no et preocupis, només és una pel·lícula, però durant l’escena, tot i que el que feia Brando no era de veritat, jo sí que plorava de veritat. Vaig sentir-me humiliada i, per a ser sincers, una mica violada, tant per Marlon com per Bertoluccio. Després de l’escena Marlon no es va disculpar. Gràcies a Déu, només vam fer una presa’.

‘L’èxit posterior del film’, afirmava Schneider, ‘em va fer parar boja. Vaig començar a drogar-me (marihuana, després cocaïna, LSD i heroïna) Era com una via d’escapament. Eren els anys setanta. No vaig gaudir ser famosa i les drogues eren la meva vida de sortida. Vaig prendre píndoles per intentar suïcidar-me però vaig sobreviure perquè Déu va decidir que no havia arribat la meva hora’.

Finalment l’actriu va morir de càncer l’any 2011 a l’edat de 58 anys.

Manuel Valls presenta candidatura per a la presidència francesa

El primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat que es presentarà a les primàries del Partit Socialista per intentar arribar a l’Elisi. ‘Sí, sóc candidat a la Presidència de la República’, ha proclamat des de la població d’Evry. Des de la població d’on va ser batlle, Valls ha dit que fa aquest pas endavant amb la ‘voluntat de servir’ el país.

Dies després que l’actual president, François Hollande, anunciés que no es presentaria a la reelecció, Valls ha posat fi a les especulacions i ha confirmat els rumors. Per a poder presentar-se a les primàries – que se celebraran entre el 22 i el 29 de gener -, Valls ha confirmat també la seva dimissió com a primer ministre. La dimissió la farà efectiva demà.

Segons les enquestes, Valls és el candidat favorit dels socialistes per a optar al càrrec de president. En el seu discurs també ha tingut paraules per a Hollande, a qui ha definit com un ‘home d’estat’ que ha posat per davant l’interès general al seu.

 

TV3 anuncia que el restaurant de ‘La Riera’ tanca les portes el juny vinent després de vuit temporades

TV3 ha anunciat que la sèrie ‘La Riera’ acabarà el juny vinent, després de vuit temporades consecutives d’emissió. Des del setembre passat la producció es manté líder de la seva franja d’emissió i també es troba en els primers llocs el rànquing de programes més vistos a la carta, segons ha informat la televisió catalana. El final de la sèrie s’havia anunciat fa un any, així com la posada en marxa d’una nova ficció, però el context pressupostari del moment va fer replantejar la decisió i posposar la nova producció, segons han indicat els responsables de la cadena.

La mitjana diària d’espectadors de ‘La Riera’ ha estat de 430.000 persones en aquest 8 anys d’emissió, i la quota d’audiència ha estat del 22,7%. En aquesta vuitena temporada ‘La Riera’ és un dels programes més vistos a la carta amb una mitjana de 74.000 usuaris únics i 277.000 reproduccions setmanals. Una xifra que situa aquesta temporada de la sèrie com la més vista per internet. En total, des del setembre, durant dotze setmanes d’emissions s’han fet 3,3 milions de reproduccions dels diversos capítols.

Durant les últimes temporades, hi ha hagut un creixement important del consum de ‘La Riera’ per internet. En el cas de la setena, va sumar 10,7 milions de reproduccions i destaca la setmana després de l’emissió de l’últim capítol de la temporada, a finals de juny, com la que va obtenir més reproduccions, 362.000.

Pàgines